2024-03-29T05:53:55Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2198062013-11-12T15:05:49Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaTey, AmèliaPérez Escoda, Núria2013-09-27T10:54:12Z2013-09-27T10:54:12Z2013-072013-11-07T11:45:59Z2013-11-07T11:45:59Z2013-11-07T11:45:59Zhttp://hdl.handle.net/2445/46403Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/462861 p.application/pdfspaICE UBReproducció del document de les jornades: http://hdl.handle.net/2445/46286Pòster presentat a: Barredo Gutierrez, B.; Bisquerra Alzina, R.; Blanco Cuch, A.; Giner Tarrida, A.; Perez Escoda, N.; Tey Teijón, A. (eds.) IX Jornades d’educació emocional. Educació emocional i valors / IX Jornadas de educación emocional. Educación emocional y valores. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2013. Document electrònic.valores. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2013. Document electrònic [http://hdl.handle.net/2445/46286]. p. 268http://hdl.handle.net/2445/46286cc-by-nc-nd (c) Tey et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalEducació en valorsCongressosEmotional educationValues educationCongressesDesarrollo de la personalidad moral y competencia emocionalinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2246682014-03-03T23:13:39Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaGómez Serra, MiquelEscofet Roig, AnnaFreixa Niella, Montserrat2014-03-03T14:53:49Z2014-03-03T14:53:49Z20142014-03-03T23:13:39Z2014-03-03T23:13:39Z2014-03-03T23:13:39Zhttp://hdl.handle.net/2445/50767Posiblemente el equipo docente sea un instrumento de construcción de la identidad profesionaly, especialmente, si tenemos en cuenta que, a lo largo de los últimos años, ha existido unanotable eclosión de estos equipos con la implantación del espacio Europeo de Educación Superior(EEES). Dichas prácticas en equipos docentes venían a alterar la tradición del profesoradouniversitario basada en el trabajo individual y en solitario (Zabalza, 2009). Por el contrario,los equipos docentes representan un nuevo marco de trabajo colaborativo, en el que la fuerzay la creatividad docentes se trasladan del trabajo individual al trabajo colectivo y colaborativo(López, 2007).Esta comunicación se basa en los resultados de la investigación Equips Docents: Identificacióde Bones pràctiques (Equips docentes: Identificación de Buenas Prácticas) que un grupode profesoras y profesores de la Facultad de Pedagogía de la Universitat de Barcelona llevamosa cabo durante los años 2010, 2011 y 2012 dentro del Programa REDICE-10 del Institut deCiències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/506807 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Procesos de constitución de identidades docentes. p. 376-382http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Gómez Serra et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratEnsenyament en equipCareer developmentTeacher trainingTeaching teamsLos equipos docentes y la construcción de la identidad profesionalinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2246692014-03-03T23:13:39Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaVenceslao, MartaNovella Cámara, Ana M. (Ana María)Freixa Niella, Montserrat2014-03-03T15:10:51Z2014-03-03T15:10:51Z20142014-03-03T23:13:39Z2014-03-03T23:13:39Z2014-03-03T23:13:39Zhttp://hdl.handle.net/2445/50769El objetivo de esta comunicación es presentar la experiencia formativa de aprendizaje en elseno del Equipo Docente de la asignatura del practicum del Grado Educación Social, así comolos procesos de construcción identitaria derivados de la misma. Tratamos de analizar esta experienciacomo espacio de generación de conocimiento pedagógico a partir de la reflexión yla formación que nos brinda la propia práctica docente compartida en el equipo. Proponemosabordar los puntos medulares que dan cuenta de la sistematización de una práctica de formaciónpermanente a partir de la reflexión “en”, “sobre” y “desde” la acción. Es a partir de estasconsideraciones que nos incardinaremos en el proceso de transformación y construcciónde la identidad docente. Para ello, hemos creído oportuno identificar los elementos que coadyuvan en el complejo proceso identitario, para pasar a su posterior análisis.Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/506806 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Procesos de constitución de identidades docentes. p. 427-432http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Venceslao et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratEnsenyament en equipPràcticumsCareer developmentTeacher trainingTeaching teamsPracticumsFormación permanente y construcción de identidades en el Equipo docente del practicum de Educación Socialinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2198042014-09-19T22:30:20Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaValls i Montserrat, Ramona2012-06http://hdl.handle.net/2445/34522Es preciso, una cooperación que sea capaz de tener permanentemente en cuenta la visión, la nueva mirada, hacia el otro. Un pequeño paso dado, por muchos, constituye un gran salto. En esta comunicación quisiera presentar cómo a través del cultivo de la inteligencia espiritual podría aprenderse creativamente a cooperar.9 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIV Fórum Innovación y Creatividad: Adversidad y Escuelas Creativas, Barcelona 27-28 junio 2012 / Pujol i Subirà, M. Antònia; Lorenzo Ramírez, Núria; Violant, Verónica (coord.)(c) Valls, 2012info:eu-repo/semantics/openAccessIntel·ligènciaCooperació (Psicologia)IntellectCooperativenessCreativityAprender Creativamente a Cooperar: La Inteligencia Espiritualinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2409952014-10-22T22:14:54Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaForés i Miravalles, AnnaNovella Cámara, Ana M. (Ana María)Venceslao, MartaCosta Cámara, Sandra2014-09http://hdl.handle.net/2445/58751Sin emoción no hay educación, esta es la premisa que nos convoca y que quieredar cuenta esta comunicación. Como tutoras del practicum de educación social y por el hechotambién de haber participado en el equipo de coordinación del mismo, hemos trabajado desdelas emociones, con las emociones y hemos crecido profesionalmente a través de ellas. Estacomunicación quiere dar cuenta de la importancia de las emociones en el practicum de educaciónsocial, en el aprendizaje de los estudiantes, en su acompañamiento, pero también lasemociones de los tutores y de nuestra relación pedagógica. Una relación pedagógica sostenidapor las emociones. Por tanto vamos a presentar las voces de nuestra vivencia emocional y eltrabajo realizado con los estudiantes de educación social en su proceso de prácticas, en su acompañamiento en las sesiones de seminario en la universidad y las tutorías.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/585859 p.application/pdfspaInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaComunicació presentada a: I Congrés Internacional d’Educació Emocional. X Jornades d’Educació Emocional. Psicologia positiva i benestar. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. 978-84-697-1225-2. p. 547-555http://hdl.handle.net/2445/58585cc-by-nc-nd (c) ICE UB, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalPsicologia positivaCongressosEmotional educationPositive psychologyCongressesLas emociones: punto de partida y llegada en el practicum de educación socialinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1795472015-09-21T22:11:56Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaOliver Vera, M. CarmenRivas, KarinaLópez Davila, Erika2010-11http://hdl.handle.net/2445/21630Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225234 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol III, p. 25-28http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Oliver Vera et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentÈxitFamíliaTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationMorin, EdgarSuccessFamilyThemes in motion picturesEls principis d'un coneixement pertinent a partir "Family man"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2591592017-02-09T00:10:33Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaVilà Baños, RuthAneas Álvarez, María AsunciónBurguet i Arfelis, Marta, 1968-Rajadell, NúriaMillan i Guasch, M. DolorsNoguera Pigem, Elena2013-11-19T15:01:49Z2013-11-19T15:01:49Z2013-11-19http://hdl.handle.net/2445/47897El projecte d’innovació docent consta de la implementació i anàlisi de la proposta fonamentalment metodològica del Pràcticum al grau de Pedagogia. Consta de tres assignatures obligatòries que es troben coordinades sota una lògica de progressiva immersió en una institució de pràctiques. Així, la innovació es troba en cadascuna d’aquestes assignatures amb una especificitat i alhora, una coherència global. Des del mapa de la professió a l’assignatura obligatòria de professionalització i sortides laborals (PSL), passant per les situacions de pràctica simulada i el taller d’emprenedoria a l’assignatura obligatòria de pràctiques d’iniciació professional (PIP), fins a la immersió, transdisciplinaritat i els seminaris de pràctica reflexiva a l’assignatura obligatòria de pràctiques externes (PEX).
Els equips docents de les assignatures de PSL i PIP tenen ja un cert recorregut en pilotar les innovacions. En el curs 2012-13 s’han sistematitzat aquestes experiències i s’han implementat les PEX. Entre els resultats que hem obtingut, destaquem la consolidació d’iniciatives com la Fira Pedagògica i la proposta de generalització de noves innovacions com l’avaluació amb portafolis digital. En el futur ens plantegem fer un replantejament del Pràcticum en clau de transferència de coneixement, que la situació privilegiada de contacte constant amb els centres de pràctiques ens ofereix.25 p.application/pdfcatConvocatòria d'ajuts per al deenvolupament de Projectes de Innovació Docent a la UB. PID 2012cc-by-nc-sa (c) Vilà Baños, Ruth et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>PràcticumsPedagogiaInnovacions educativesEducació superiorPraxis. El Pràcticum al Grau de Pedagogia: mapa, simulació i immersióinfo:eu-repo/semantics/report
oai:recercat.cat:2072/2843762017-10-06T05:34:33Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaBeltrán, OmairaBurguet i Arfelis, Marta, 1968-Escofet Roig, AnnaFreixa Niella, MontserratGraell Martín, MarionaNoguera Pigem, ElenaRubio Hurtado, María JoséSabariego Puig, MartaSánchez, AngelinaVenceslao, MartaVilà Baños, Ruth2017-05-08T11:45:28Z2017-05-08T11:45:28Z2017http://hdl.handle.net/2445/11057651 p.application/pdfcatUniversitat de Barcelona i Generalitat de CatalunyaJornada educativa: Diàleg Intercultural i Interreligiós en l'educació: Ficció o realitat. Barcelona. 5 de maig de 2017cc-by-nc-nd (c) Beltrán, Omaira et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació secundàriaReligionsPluralisme culturalSecondary educationReligionsCultural pluralismDiàleg Intercultural i Interreligiós en l'educació: Ficció o realitatinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3712922020-02-14T15:06:38Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaRodríguez Illera, José LuisAguado Roman, GemmaGalván Fernández, CristinaRubio Hurtado, María José2012-02-10T11:39:33Z2012-02-10T11:39:33Z2009-06-011887-4592580800http://hdl.handle.net/2445/21981La Carpeta Digital es un sistema generador de portafolios electrónicos diseñado y desarrollado a partir de principios pedagógicos y tecnológicos. Estos principios están basados en la idea del espacio del portafolios no como algo exclusivamente ligado a su uso escolar o académico, sino también a su utilización personal. En este artículo se presenta, en primer lugar, un acercamiento al proceso de creación de la Carpeta Digital para mostrar después, de forma concreta y descriptiva, la herramienta a través de sus funcionalidades. Un segundo apartado del artículo se centra en la experiencia de uso de esta herramienta en contextos universitarios, en concreto en varias asignaturas de la Universidad de Barcelona durante dos cursos académicos.14 p.application/pdfspaRed Estatal de Docencia UniversitariaReproducció del document publicat a: http://redaberta.usc.es/redu/index.php/REDU/article/view/76REDU. Revista de Docencia Universitaria 2009, vol. 7, núm. 1cc-by-nc-nd, (c) Rodríguez Illera et al., 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Portafolis electrònics en educacióElectronic portfolios in educationPortafolios electrónicos para propósitos múltiples: aspectos de diseño, de uso y de evaluacióninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2198032020-02-14T15:06:39Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaRomañá, Teresa, 1954-2012-04-23T07:01:21Z2012-04-23T07:01:21Z20041988-5253527306http://hdl.handle.net/2445/24306En este articulo se describen el método intuitivo, las "lecciones de cosas" y la higiene escolar, como precedentes interesantes para la ergonomia y la educación actuales. Con ello se apuntan una educación ergonómica y una ergonomia educativa, dos relaciones posibles entre ergonomia y educación.17 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/anuariopsicologia/article/view/61800/Anuario de Psicología, 2004, p. 475-491(c) Universitat de Barcelona, 2004info:eu-repo/semantics/openAccessErgonomiaEducacióHuman engineeringEducationErgonomía y educación: un suma y sigueinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2463632020-02-14T15:06:40Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaVilà Baños, RuthBurguet i Arfelis, Marta, 1968-Escofet Roig, AnnaRubio Hurtado, María JoséSabariego Puig, MartaNoguera Pigem, ElenaSánchez Martí, AngelinaBelghirane El Moussaoui, FatimaFreixa Niella, MontserratRuiz, Francisca2015-02-10T08:57:40Z2015-02-10T08:57:40Z2015-02http://hdl.handle.net/2445/62687Comunicació i ponència presentades a: REPS 2015, Desigualdad y democracia: Políticas públicas e innovación social, Barcelona, 5-6 de febrer de 2015.La diversidad cultural fruto de la inmigración y otros elementos globalizadores nos llevan a coexistir con nuevas presencias religiosas. Nos hallamos en una sociedad plural, en la que la Iglesia católica ya no es la única referencia. Esta realidad ha potenciado un creciente interés en legislar en materia religiosa, concretándose en la intervención de organismos como Naciones Unidas, Unión Europea, UNESCO, Consejo de Europa y Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa. Varias resoluciones de las Naciones Unidas ponen de manifiesto la apuesta por una educación orientada a la tolerancia y el respeto hacia la libertad religiosa y de creencias. La UNESCO protagoniza una de las posturas pioneras en la promoción del diálogo. Desde la Unión Europea se ha venido potenciando también la educación religiosa desde el diálogo y la resolución de conflictos.
La comunicación tiene por objetivo mostrar algunos resultados de la primera fase de un estudio orientado a detectar las necesidades normativas y sentidas por parte de profesionales,administradores o técnicos responsables de la planificación, gestión y/o ejecución de la intervención social o educativa en el contexto catalán (Investigación subvencionada por la direcció general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya,coordinada por Ruth Vilà bajo el título: “Gestionar la diversidad religiosa y cultural en la educación desde el diálogo intercultural e interreligioso” 2014 RELIG019). La presencia de creencias religiosas diversas en Cataluña exige una nueva cultura pública respecto al hecho religioso, apostando por la democratización participativa de la vida pública. Es necesario adoptar políticas en asuntos religiosos que permitan aprovechar la diversidad del patrimonio cultural y religioso. El diálogo interreligioso puede ser una herramienta poderosa para ello.11 p.application/pdfspahttp://repsbarcelona2015.es/wp-content/uploads/2015/02/P7_Ruth-Vila-Dialogo-intercultural.pdfcc-by-nc-sa (c) Vilà Baños et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>ReligionsEspais públicsReligionsPublic spacesHacia el diálogo intercultural e interreligioso: necesidades normativas para una gestión de la diversidad religiosa en el espacio públicoinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3593792020-02-14T15:06:40Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaBrasó Rius, Jordi2019-07-12T08:14:54Z2019-07-12T08:14:54Z2018-07-04Brasó, J. (2018) Higienisme, educació i colònies escolars al voltant de 1918. Dins: Jornada Pensament Avançat: Reflexió sistemàtica. Revisió històrica. Estudi de cas: La grip de 1918. Organitza: GREPPS, Departament de Teoria i Història de l'Educació (UB)http://hdl.handle.net/2445/137119La relació entre higiene, educació i infància pren força amb el model de renovació
pedagògica de finals del s. XIX i inicis del XX. La renovació pedagògica es podria
anomenar com a renovació a la naturalesa. Tot el fet educatiu s’entén, en aquest moment
com un model pedagògic a la natura. Per tant, no es pot entendre l’escola durant aquest
període, si no entenem aquesta idea d’aire lliure, de voluntat per sortir dels murs de
l’escola, fet que implica una nova manera, higiènica, d’entendre el l’educació i els infants.
I cal contextualitzar aquest fet en una voluntat també administrativa i una voluntat social
per millorar aquesta situació. L’obra Los pequeñines al sol o senzillament el pressupost
fallit de 1908 de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (Arada, 2008;
Camps, 1974) són exemples d’aquesta intenció social. En la memòria que formava part
del projecte del pressupost de 1908, la voluntat higiènica ja quedava recollida...76 p.application/pdfcatContribució a: Jornada Pensament Avançat: Reflexió sistemàtica. Revisió històrica. Estudi de cas: La grip de 1918. Organitza: GREPPS, Departament de Teoria i Història de l'Educació (UB). 4 de juliol de 2018.cc by-nc-nd (c) Braso Rius, Jordi, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>EducacióHigieneColònies escolarsGripEducationHygieneSchool campsInfluenzaHigienisme, educació i colònies escolars al voltant de 1918info:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/submittedVersion
oai:recercat.cat:2072/3700082020-02-14T15:06:41Zhdl_2072_179534Universitat de BarcelonaEscriu, SergiArderiu, MeritxellBraso Rius, Jordi2020-02-04T09:10:54Z2020-02-04T09:10:54Z2020-01-22http://hdl.handle.net/2445/149358Investigació realitzada a l'INS Agustí Serra i Fontanet. Sabadell (Barcelona)13 p.application/pdfcatComunicació a: Trobada de Centres Innovadors de Catalunya. Lleida (22 de gener 2020). Red Social DIM-EDU.cc by-nc-nd (c) Escriu, Sergi et al., 2020info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Formació professionalTecnologia educativaOccupational trainingEducational technologyUna nova manera de fer DUAL. La FP Dual Intensiva: Un aprenentatge real i significatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject