2024-03-29T13:41:06Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1790902015-07-08T16:08:49Zhdl_2072_179070 am 3u dc2011-12-14T09:45:04ZEn el presente trabajo, tratamos diferentes perspectivas sobre la poética, estrategias
compositivas y repercusión perceptiva del tiempo en la música de Gérard Grisey. En el
primer capítulo, abordamos la concepción del tiempo como unidad y proporcionalidad
duracional y su relación con otros parámetros musicales. A continuación, presentamos
tres enfoques sobre el tiempo que emergen de la poética de Grisey y del análisis de sus
obras: la ruptura con la proporcionalidad duracional y la relación entre tiempo y sonido, el concepto de cambio de escala temporal y la analogía entre tiempo y cosmos. En el segundo capítulo, proponemos tres categorías temporales basadas principalmente en el
concepto de previsibilidad: tiempo no lineal, tiempo lineal y tiempo procesual. En el
tercer y último capítulo, exponemos los fundamentos de la Teoría de la Información, su
relación con el discurso de Grisey y su método de aplicación.En aquest treball, tractem diferents perspectives sobre la poètica, estratègies
compositives i repercussió perceptiva del temps en la música de Gérard Grisey. Al
primer capítol, exposem la concepció del temps com a unitat i proporcionalitat
duracional i la seva relació amb d’altres paràmetres musicals. A continuació,
presentem tres enfocaments sobre el temps que emergeixen de la poètica de Grisey i de
l’anàlisi de les seves obres: el trencament amb la proporcionalitat duracional i la
relació entre temps i so, el concepte de canvi d’escala i l’analogia entre temps i
cosmos. Al segon capítol, proposem tres categories temporals basades principalment en
el concepte de previsibilitat: temps no lineal, temps lineal i temps procesual. Al tercer i darrer capítol, exposem els fonaments de la Teoria de la Informació, la seva relació amb el discurs de Grisey i el seu mètode d’aplicació.In this paper, we discuss different views about poetic, composition procedures and
perceptive repercussion of time in the music of Gérard Grisey. In the first chapter, we
trait the conception of time as a unit and proportional durationality and its relationship with others musical parameters. Next, we show three approach about time that emerges from both Grisey’s poetic and the analysis of his works: the breaking-off with the proportional durationality and its relationship between time and sound, the temporal scale change’s idea and the link between time and cosmos. In the second chapter, we propose three temporal categories based on foreseeability’s concept: non linear time, linear time and procesual time. In the third and last chapter, we show the Information Theory’s background, its relationship with Grisey’s poetic and his application procedure.http://hdl.handle.net/2072/179090spaMusicologiaGrisey, Gérard -- Crítica i interpretacióMúsica -- França -- S. XX78 - MúsicaGérard Grisey : la cuantificación temporal deducida de los procesos perceptivos
oai:recercat.cat:2072/1791542015-07-08T16:10:04Zhdl_2072_179070 am 3u dc2011-12-19T08:38:55ZEl presente trabajo plantea un acercamiento a las dinámicas sociales de las comunidades migradas mediante la observación de sus usos musicales. Este acercamiento se realizará mediante el estudio de un caso concreto: la comunidad uruguaya de Barcelona y su relación con el candombe, un tipo de música popular del Uruguay. Los objetivos que nos planteamos resolver a través de este estudio son poder entender el funcionamiento del candombe en sus distintas dimensiones (musical y social) y ver como éste se modifica en función del entorno donde se inserta. La metodología que utilizaremos será la observación directa de distintos espacios relacionados con el candombe, tanto en Barcelona como en el Uruguay, así como entrevistas a personas vinculadas con estos espacios. El análisis de los materiales
recogidos en el campo se realizará a partir de los modelos teóricos de Josep Martí y los que ofrecen los estudios sobre comunidades diaspóricas y los enfoques transnacionales.Aquest treball planteja un apropament a les dinàmiques socials de les comunitats migrades mitjançant l’observació dels seus usos musicals. L’apropament es realitzarà mitjançant l’estudi d’un cas concret: la comunitat uruguaiana de Barcelona i la seva relació amb el candombe, un tipus de música popular de l’Uruguai. Els objectius que ens plantegem resoldre a través d’aquest estudi són poder entendre el funcionament del candombe en les seves divesrses dimensions (musical i social) i veure com aquest es
modifica en funció de l’entorn en el que s’insereix. La metodologia que utilitzarem serà l’observació directa de diferents espais relacionats amb el candombe, tant a Barcelona com a l’Uruguai, així com diferents tipus d’entrevistes a persones vinculades amb aquests espais. L’anàlisi dels materials recollits al camp es realitzarà a partir dels models teòrics de Josep Martí i els que ofereixen els estudis sobre comunitats diaspòriques i els enfocs transnacionals.This work states an approach to social dynamics of migrate communities through the study of a case: the Barcelona uruguayan community and its relation with candombe, a kind of Uruguayan popular music. The purpose of this study is to understand how candombe works in its different dimensions (musical and social) and how it is modified by the environment. The methodology that we use includes the direct
observation of different places in which candombe is important, both in Barcelona as well as in Uruguay, and different kinds of deep interviews to people related with this places. The analysis of the materials takes as starting point the theoretical models of Josep Martí and those that provide the recent diaspora and transnational studies.http://hdl.handle.net/2072/179154spaMusicologiaEtnomusicologiaMúsica folklòrica -- UruguaiImmigrants -- Barcelona (Catalunya)Candombes (Música)78 - MúsicaHay candombe : prácticas musicales dentro de las dinámicas sociales de la comunidad uruguaya de Barcelona
oai:recercat.cat:2072/1791932017-07-19T07:54:01Zhdl_2072_179070 am 3u dc2011-12-20T12:10:02ZEl tema en què se situa aquest projecte és el de “música i Festa”. El cas documentat i analitzat és el de la festa de Sant Sebastià de Cadaqués (Catalunya) que es celebra el 20 de gener, principalment a l’ermita situada a la muntanya del Pení. Se n’estudien els tres elements musicals principals relacionant-los amb el tot de la festa: la missa, les sardanes i les patacades, un ball en el qual es canten sàtires. L’objectiu principal del projecte és veure si, per com es realitzen i es conceben la música i el ball, l’esdeveniment té més característiques de la Festa, entenent aquesta com un camp d’estudi divers.El tema en que se sitúa este proyecto es el de “música y Fiesta”. El caso documentado y analizado es el de la fiesta de Sant Sebastià de Cadaqués (Catalunya) que se celebra el 20 de enero, principalmente en la ermita situada en la montaña del Pení. Se estudian los tres elementos musicales principales relacionándolos con el conjunto de la fiesta: la misa, las sardanes y las patacades, un baile en el que se cantan sátiras. El objetivo principal del proyecto es ver si, por cómo se realizan y se conciben la música y el baile, el evento tiene más características de la Fiesta, entendiendo esta como un campo de estudio diverso.The project deals on how music and Feast are connected. I have documented and analysed it in Sant Sebastià festival in Cadaqués, Catalonia. The event takes place on the 20th January and is located in and around a little church in Pení mountain. I have studied the three main musical elements, connecting
them with the meaning of the Feast in its whole dimensions: the ceremony of the mass, the sardanes and the patacades - a folk dance where people use to sing satiric lines-. The main aim of this project is to observe if, according how music and dance are conceived, the event has a special characteristic of the
Feast, understanding Feast as a divers research field.http://hdl.handle.net/2072/179193catMusicologiaEtnomusicologiaFestes populars -- Catalunya -- CadaquésMissesSardanesDanses populars i nacionals, Música per a78 - MúsicaPatacades, parenostres i sardanes : documentació i anàlisi de la festa de Sant Sebastià de Cadaquès
oai:recercat.cat:2072/1792152015-07-08T16:11:02Zhdl_2072_179070 am 3u dc2011-12-22T11:20:33ZAdorno es un referente en la disciplina musicológica. Convencido de que el hombre a través de la dialéctica materialista podía entender el mundo y cambiarlo, consideraba que el arte no debía ser mero exponente de la sociedad, sino fermento de ese cambio. La sociedad debía transformarse a sí misma desde ella misma, y el arte, producto de la sociedad, era un medio para ello. Ante el fenómeno fetichista de la sociedad industrializada, éste debía presentarse como antítesis de la misma, siendo la única vía posible para la conservación de su carácter de verdad el aislamiento. En el ámbito musical fue Schönberg quien se mostró distante al público de su tiempo a través de una música antagónica y disonante que reflejaba el momento de horror, angustia y barbarie del hombre contemporáneo.Adorno és un referent en la disciplina musicològica. Convençut que l’home a través de la dialèctica materialista podia entendre el món i canviar-lo, considerava que l’art no havia de ser un mer exponent de la societat, sinó el motor d’aquest canvi. La societat s’havia de transformar des d’ella mateixa, i l’art, producte de la societat, n’era un mitjà. Davant del fenomen fetitxista de la societat industrialitzada, aquest s’havia de presentar com la seva antítesi, essent l’aïllament l’única via possible per a la conservació del seu caràcter de veritat. En l’àmbit musical fou Schönberg qui es va mostrar distant respecte del públic del seu temps amb una música antagònica i dissonant, que reflectia el moment d’horror, angoixa i barbàrie de l’home contemporani.Adorno is a key theorist in the musicological field. He was convinced that human being could understand the world and change it through a materialism dialectics. He considered that art should not be just an exponent of the society, but the driving force of this shift. Society had to be transformed from itself, and art, result of this society, was the means. In an industrialized and fetishistic society, the art must be the anthitesis of this society, and isolation was the unique possible means for the preservation of its true character. In musical field, Schönberg was the composer who moved away from the public with an antagonistic and dissonant music, which reflected the moment of horror, anguish and barbarity of the contemporary human being.http://hdl.handle.net/2072/179215spaMusicologiaAdorno, Theodor W., 1903-1969 -- EstèticaSchoenberg, Arnold, 1874-1951 -- Crítica i interpretació78 - MúsicaPensamiento en la encrucijada de Adorno
oai:recercat.cat:2072/1826232023-11-10T11:59:29Zhdl_2072_179070 am 3u dc2012-03-20T09:25:42ZEste Proyecto Final describe y sintetiza un camino de más de 19 años de encantamiento con la música y sus infinitos senderos y posibilidades. En términos académicos, es un proyecto que expresa la polivalencia de la ESMUC, ya que conjuga disciplinas de distintas especialidades: composición, interpretación, grabación, producción, comercialización, promoción y gestión de la música. Es un Proyecto Final con cuatro apartados: una reflexión general acerca de la promoción y gestión musical en la actual "Sociedad de la Información", un proyecto de publicación, un plan de empresa, y finalmente una bobina de trabajos musicales publicitarios.Aquest Projecte Final descriu i sintetitza un camí de més de 19 anys d'amor a la música i als seus infinits camins i possibilitats. En termes acadèmics, és un projecte que expressa la polivalència de l'ESMUC, ja que combina diferents disciplines i àmbits d'especialització: composició, interpretació, enregistrament, producció, comercialització, promoció i gestió de la música. És un Projecte Final amb quatre apartats: una reflexió general sobra la promoció i gestió musical en el marc de la "Societat de la Informació", un projecte de publicació, un pla d'empresa, i finalment un compendi en format multimèdia de treballs musicals publicitaris.This Final Project describes and summarizes a journey through music, over nineteen years developing a relationship and exploring its infinite paths and possibilities. In academic terms, it is a project that reflects the ESMUC's versatility because it combines subjects from a variety of areas of specialization such as: composition, performance, recording, production, marketing, and promotion and music management. This Final Project consists of four parts: an overview of promotion and music management in the context of the current "Information Society", a publishing project, a business plan, and finally a "reel" that includes the music for advertising created over the last two years (2009-2010).http://hdl.handle.net/2072/182623spaMúsica -- Indústria i comerçGestió cultural78 - MúsicaIdentidades sonoras : OTO Creations
oai:recercat.cat:2072/2151222017-07-19T07:26:12Zhdl_2072_179070 am 3u dc2013-07-10T12:34:57ZParsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra.
L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.Parsifal es, según la manera en que se mire, la excepción dentro del listado de dramas musicales wagnerianos por el tratamiento sin precedentes que hace de motivos católicos en un lugar y un momento como la recientemente unificada Alemania, donde la construcción de la identidad nacional pasaba por un modelo social y cultural concreto y, por tanto, también religioso. Pero una óptica diferente nos puede acercar a una ingente cantidad de paralelismos entre el modelo artístico expresado por Wagner en sus escritos teóricos de juventud y algunos de los elementos estéticos e ideológicos de su última obra.
El espectáculo operístico en la actualidad continúa siendo fruto de la sociedad en la que se gesta y por eso Stefan Herheim utiliza una visión diacrónica de la recepción de esta obra wagneriana como uno de los motivos principales sobre los cuales construirá una dramaturgia densa y meditada en la que se llevará a cabo hasta sus últimas consecuencias una revisión en clave contemporánea del concepto de obra de arte del futuro.Parsifal is, depending on the way one looks at it, the exception within the list of Wagnerian musical dramas for the unprecedented treatment of catholic motifs used in a place and time as recently united Germany is, where the construction of national identity goes through a specific social and cultural model and, so that, also a religious one. But a different viewpoint can bring us closer to a huge quantity of parallelisms between the artistic model expressed by Wagner on his youth theoretical writings and some of the aesthetic and ideological elements of his last work.
The operatic spectacle at present is already fruit of the society in which it is gestated, and that’s the reason why Stefan Herheim uses a diachronic sight of this Wagnerian work reception as one of the main motifs above which he will build a dense and meditated dramaturgy in which he will develop a contemporary review of the concept of artwork of the future.http://hdl.handle.net/2072/215122catWagner, Richard, 1813-1883. Parsifal -- Anàlisi i apreciacióWagner, Richard, 1813-1883 -- Crítica i interpretacióHerheim, Stefan -- Crítica i interpretacióArt -- S. XXI78 - MúsicaDrama i espectacle operístic : la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futur
oai:recercat.cat:2072/2280732017-07-19T09:02:00Zhdl_2072_179070 am 3u dc2014-04-10T10:07:50ZAquest projecte estudia la dansa francesa dels segles XVII i XVIII i la seva relació amb la interpretació musical. A partir de les fonts de l’època (tractats, coreografies i testimonis) s’han analitzat els components de la dansa i la seva significació social en el context de la cort de Lluís XIV a Versalles. L’objectiu final es oferir al músic actual alguns elements necessaris que contribueixin a la interpretació d’un repertori molt habitual i sobre el qual es basa molta de la música instrumental de l’època. La cultura de la dansa formava part de la quotidianitat del músic d’abans: música i dansa eren elements inseparables. Per tant, l’intèrpret de música històrica actual hauria de considerar-la com un element constitutiu per la formació de criteris d’interpretació històricament informats.Este proyecto estudia la danza francesa de los siglos XVII y XVIII y su relación con la interpretación musical. A partir de las fuentes de la época (tratados, coreografías y testimonios) se han analizado los componentes de la danza y su significación social en el contexto de la corte de Luís XIV en Versalles. El objetivo final es ofrecer al músico actual algunos elementos necesarios que contribuyan a la interpretación de un repertorio muy habitual y sobre el que se basa mucha de la música instrumental de la época. La cultura de la danza formaba parte de la cotidianeidad del músico de entonces: música y danza eran elementos inseparables. Por lo tanto, el intérprete de música histórica actual debería considerarla como un elemento constitutivo para la formación de criterios de interpretación históricamente informados.This project studies the French dance of the seventeenth and eighteenth centuries and its relation to musical performance. From contemporary sources (treaties, choreographies and testimonials), the components of dance and its social significance in the context of the court of Louis XIV at Versailles have been analyzed. The ultimate aim is to provide current musician some necessary elements that contribute to the interpretation of such a usual repertoire, on which the large part of instrumental music of the time is based. The dance culture was part of the everyday musician then: music and dance were inseparable. Therefore, the present historical music performer should consider it as a constitutive element for the formation of historically informed performance criteria.http://hdl.handle.net/2072/228073catCoreografia -- França -- S. XVIIDansa -- Aspectes socials -- S. XVIIChâteau de Versailles (Versailles, França) -- Música ballableMúsica instrumental -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Dansa -- NotacióDansa -- França -- S. XVIIDansa -- França -- S. XVIII78 - MúsicaCoreografiant el passat : la dansa a la cort de Lluís XIV : notació i criteris d'interpretació
oai:recercat.cat:2072/2520182017-07-19T09:09:40Zhdl_2072_179070 am 3u dc2015-07-08T13:49:00ZEn este trabajo he realizado una contextualización y profundización en dos métodos de análisis musicales de cara a dotar a los y las estudiantes de Grado Profesional de unas herramientas metodológicas sólidas, así como un conocimiento crítico del método para poder problematizar la obra y tener un objetivo a la hora de aplicarlo. Lo realizo de cara a la falta de este tipo de propuestas sistemáticas en la asignatura de Análisis Musical, y para ejemplificar cómo los enseñaría he elaborado una hipotética Unidad Didáctica para cada uno.En aquest treball he contextualitzat i aprofundit en dos mètodes d’anàlisi musical per a donar als i a les alumnes de Grau Professional unes eines metodològiques sòlides. Amb això tindran un coneixement crític del mètode i podran problematitzar l’obra i per tant tenir un objectiu per a aplicar-ho. Ho he fet per la mancança d’aquest tipus de procediments a l’assignatura d’Anàlisi Musical, i per a exemplificar com els ensenyaria jo he elaborat una hipotètica Unitat Didàctica per a cadascun.I have elaborated a manual of two kinds of analytical methods in order to give methodological tools to the students. These tools give them critical knowledge, and allow them to have an aim for using the method, depending on their questions about the musical work. I have made this work because of the lack of this kind of systematic procedure. Moreover I have made two Lessons plans in order to give an example of how I would teach them.http://hdl.handle.net/2072/252018spaAnàlisi musical -- MetodologiaMúsica -- Ensenyament universitari78 - MúsicaEl análisis prolongacional y el análisis paradigmático en el aula : dos propuestas metodológicas para el Grado Profesional
oai:recercat.cat:2072/2522852017-07-19T09:44:14Zhdl_2072_179070 am 3u dc2015-07-15T11:32:50ZLa pregunta que ha donat lloc al present estudi és la següent: què és un ràdio-edit i a què respon? L'objectiu del treball és veure quines conseqüències té la relació de la música amb la ràdio i com es materialitzen a nivell formal. El treball explica la raó de ser dels ràdio-edit, que són propis de les Contemporary Hit Radios (CHR), i a través de l'anàlisi dels temes que han entrat a les llistes d'èxits de Los 40 Principales durant el 2013, s'ha pogut determinar quines són les principals
característiques formals que han de complir els temes que s'hi emeten. La conclusió que s'extreu d'aquest estudi és que la música adapta la seva forma en funció dels usos que se li demanen (en el cas estudiat, adapta la seva forma a les particularitats de l'emissió de les Contemporary Hit Radios).La pregunta que da lugar a este estudio es la siguiente: que es un rádio-edit y a que responde? El objetivo del trabajo es ver que consecuencias tiene la relación de la música con la rádio y como se materializan a nivel formal. El trabajo explica la razón de ser de los rádio-edit, que son propios de las Contemporary Hit Radios (CHR), y a través del análisis de los temas que han aparecido en las listas de éxitos de Los 40 Principales a lo largo del 2013, se han establecido cuáles son las principales características formales que tienen las canciones que en ella se emiten. La conclusión a la que llega este estudio es que la música adapta su forma en función de los usos que se le piden (en este caso, adapta su forma a las peculiaridades de la emisión de las Contemporary Hit Radios).The question that was raised for the present study is the following: what are radio-edits and what do they respond to? The aim of the study is to examine the consequences of the relationship between music and radio and how those are materialized at a formal level. The study explains the raison d'être of radio-edits, which belong to the Contemporary Hit Radios (CHR). By analyzing the songs in Los 40 Principales hit parade throughout 2013, the main formal characteristics that the broadcast songs should meet were established. The main conclusion that can be drawn from this study is that music adapts its form according to the use expected from it (in the case of study, it adapts its form to the special broadcast features of the Contemporary Hit Radios).http://hdl.handle.net/2072/252285catMúsica de ràdioRàdio i músicaArranjament (Música)Mitjans de comunicació de massa i educacióApreciació musical78 - MúsicaL'educació del gust musical a través dels mitjans de comunicació : un estudi sobre el ràdio-edit
oai:recercat.cat:2072/3019322017-11-25T00:04:49Zhdl_2072_179070 am 3u dc2017-11-24T14:05:37ZA començaments del segle XVI, en una època en la qual la diòcesi de Toledo era l’entitat eclesiàstica més important d’Espanya, el Cardenal Cisneros ordenà imprimir una sèrie de llibres. Aquestes eren les primeres fonts que involucraven les melodies toledanes en el ritu francoromà, i foren editades amb l’objectiu d’esdevenir un model per a totes les esglésies subordinades a aquesta diòcesi, tot i que probablement la seva transcendència traspassà aquests límits. Aquests impresos, entre els quals trobem l’Intonarium Toletanum, van esdevenir una font de referència per a molts compositors espanyols de l’època. A partir de la hipòtesi que probablement Antonio de Cabezón, músic al servei de la cort espanyola, va arribar a conèixer aquestes melodies, el nostre propòsit és establir, mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’Intonarium Toletanum i els himnes continguts en les Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón va poder basar-se en les melodies de l’Intonarium Toletanum per a la composició dels seus himnes.A comienzos del siglo XVI, en una época en la cual la diócesis de Toledo era la entidad eclesiástica más importante de España, el Cardenal Cisneros ordenó imprimir una serie de libros. Estas eran las primeras fuentes impresas que involucraban las melodías toledanas en el rito romano-franco, y fueron editadas con el objetivo de ser un modelo para todas las iglesias subordinadas a esta diócesis, aunque probablemente su trascendencia traspasó estos límites. Estos impresos, entre los cuales encontramos el Intonarium Toletanum, acabaron siendo una fuente de referencia para muchos compositores españoles de la época. A partir de la hipótesis de que probablemente Antonio de Cabezón, músico al servicio de la corte española, llegó a conocer estas melodías, nuestro objetivo es establecer, mediante el análisis sistemático del Intonarium Toletanum y los himnos contenidos en las Obras de música para tecla, arpa y vihuela, si Cabezón pudo basarse en las melodías del Intonarium Toletanum para la composición de sus himnos.In the early sixteenth century, at a time when the Diocese of Toledo was the most important ecclesiastical entity of Spain, Cardinal Cisneros ordered to print a series of books. These were the first printed sources involving the Toledan melodies in the Franco-Roman rite, and were edited in order to be a model for all churches subordinate to this diocese, although probably its importance went beyond these limits. These sources, among which there is Intonarium Toletanum, ended up being a source of reference for many Spanish composers of the time. From the hypothesis that probably Antonio de Cabezón, musician at the service of the Spanish court, came to know these melodies, our aim is to establish, through a systematic analysis of Intonarium Toletanum and the hymns contained in the Obras de música para tecla, arpa y vihuela, if Cabezón could be based on the melodies of Intonarium Toletanum for composing his hymns.http://hdl.handle.net/2072/301932catMúsica sacra -- Espanya -- S. XVIEsglésia Catòlica -- Himnes -- Espanya -- S. XVIIntonarium Toletanum -- Anàlisi i apreciacióCabezón, Antonio de, 1510-1566 -- Crítica i interpretació78 - MúsicaEls himnes litúrgics en les tabulatures ibèriques del segle XVI
oai:recercat.cat:2072/3263042018-06-13T23:01:43Zhdl_2072_179070 am 3u dc2018-06-13T11:20:17ZLa festa és diversió i conflicte a la vegada. Des de la seva reinvenció a Catalunya entorn dels anys vuitanta del segle passat, se l’ha volgut emmarcar en uns límits establerts, i el seu estat de la qüestió s’ha discutit en diferents congressos celebrats als Països Catalans. Però la festa –així com també la societat– està en constant transformació, i s’escapa dels marcs establerts. Espontaneïtats inicialment conflictives que, en alguns casos, més tard esdevenen tradicions. Aquest estudi de cas centrat en les festes de Santa Tecla de Tarragona verifica aquesta hipòtesi, alhora que pren com a marc conceptual les reflexions i debats entorn de la cultura popular de congressos de final del segle XX i dels darrers dos anys.La fiesta es, a la vez, diversión y conflicto. Desde su reinvención en Cataluña alrededor de los años ochenta del siglo pasado, se la ha querido enmarcar dentro de unos límites establecidos y su estado de la cuestión se ha discutido en distintos congresos celebrados en los Países Catalanes. Pero la fiesta –así como la sociedad– está en constante transformación y se escapa de los marcos establecidos. Espontaneidades inicialmente conflictivas que, en algunos casos, más tarde se convierten en tradiciones. Este estudio de caso centrado en las fiestas de Santa Tecla de Tarragona verifica esta hipótesis, a la vez que toma como marco conceptual las reflexiones y debates entorno a la cultura popular de congresos de finales del siglo XX y de los últimos dos años.Town celebrations usually mean both fun and conflict at the same time. Since its revival in Catalonia in the eighties of the past century, it has been tried to put them in a specific framework, and its conditions has been discussed in many congress around the Catalan Countries. But festivities –similarly to the society– are constantly changing, and do not fit in pre-established schemes. Spontaneous acts that might suppose a conflict at the beginning, in some cases end up being traditions. The case study debated in this work focused in the town celebrity of Santa Tecla from Tarragona verifies this hypothesis, based on an analysis of conceptual thoughts and debates derived from different popular culture conferences that took place during the late twentieth century and the last two years.http://hdl.handle.net/2072/326304catFesta de Santa TeclaCatalunya -- FolkloreFestes populars78 - MúsicaEspontaneïtats conflictives que esdevenen tradicions : una aproximació a la normativa de la festa en el cas de Santa Tecla de Tarragona
oai:recercat.cat:2072/3329212018-09-20T23:13:43Zhdl_2072_179070 am 3u dc2018-09-20T10:45:28ZOrientado desde la etnomusicología aplicada, en este TFG presento la elaboración de una intervención socioeducativa, desde su diseño hasta su realización, con el fin de actuar localmente ante la necesidad global de favorecer la incorporación del alumnado recién llegado. Para ello, he combinado dos aproximaciones complementarias a los fenómenos sociales: un análisis preliminar
inspirado en el enfoque top-down y un diagnóstico posterior inspirado en el enfoque bottom-up. De esta forma, he escogido un centro de máxima complejidad socioeconómica para intervenir en un grupo de 1º de ESO; en el que he empleado el método BAPNE® como facilitador de la aplicación de los principios de la pedagogía de las músicas del mundo de John Blacking; y finalmente, he hecho un diagnóstico triangulando métodos etnográficos y técnicas proyectivas con el fin de abrir nuevas líneas de acción futuras a partir de los resultados.Orientat des de l’etnomusicología aplicada, en aquest TFG presento l'elaboració d'una intervenció socioeducativa, des del seu disseny fins a la seva realització, amb la finalitat d'actuar localment davant la necessitat global d'afavorir la incorporació de l'alumnat nouvingut. Per a això, he combinat dues aproximacions complementàries als fenòmens socials: una anàlisi preliminar inspirada en l'enfocament top-down i un diagnòstic posterior inspirat en l'enfocament bottom-up. D'aquesta forma, he escollit un centre de màxima complexitat socioeconòmica per intervenir en un grup de 1r d'ESO; en el qual he emprat el mètode BAPNE® com facilitador de l'aplicació dels principis de la pedagogia de les músiques del món de John Blacking; i finalment, he realitzat un diagnòstic triangulant mètodes etnogràfics i tècniques projectives amb la finalitat d'obrir noves línies d'acció futures a partir dels resultats.Based on the applied ethnomusicology orientation, in this final thesis I present a socio-educational intervention, since its design to its realization, in order to act locally in response to overall need to favor the incorporation of newly-arrived students. To this end, I have combined two complementary approaches to social phenomena: a preliminary analysis inspired by the top-down approach and a subsequent diagnosis inspired by the bottom-up approach. In this way, on the basis of the above analysis, I have chosen an institute of maximum socio-economic complexity to intervene in a group of 1st CSE and I have used the BAPNE® method as a facilitator of the application of John Blacking's world music pedagogy principles. Finally, through triangulation by ethnographic methods and projective techniques, I have made a diagnosis with the purpose to open new future lines of action from the results.http://hdl.handle.net/2072/332921spaEtnomusicologiaIntervenció educativaIntervenció socialDidàcticaMúsica - Educació secundàriaEstrangers78 - MúsicaMétodo BAPNE como instrumento en etnomusicología aplicadaPropuesta de intervención socioeducativa, basada en la orientación de la etnomusicología aplicada y facilitada por la didáctica de la percusión corporal (Método BAPNE), en un Centro de Máxima Complejidad SocioeconómicaPropuesta de intervención socioeducativa, basada en la orientación de la etnomusicología aplicada y facilitada por la didáctica de la percusión corporal (Método BAPNE), en un Centro de Máxima Complejidad Socioeconómica
oai:recercat.cat:2072/3379892018-12-15T00:10:44Zhdl_2072_179070 am 3u dc2018-12-14T11:01:06ZLa cultura skinhead és un moviment juvenil que basa les seves actuacions en la violència, la diversió i el futbol. Prové d'una cultura de carrer, són antisistema i de classe obrera. Però no tots els cap rapats són neonazis i, de fet, el seu origen beu de la cultura jamaicana. Aquestes bandes urbanes escolten i produeixen música que es divideix segons el seu posicionament polític: l'antifeixisme i la ultradreta; i hi ha un negoci al darrere. Acostar-se a aquests col·lectius és difícil, ja que solen moure's en clandestinitat i s'automarginen per a realitzar els concerts. La política s'ha relacionat molt amb la música dels skins fins al punt que aquesta s'ha vist alterada i potenciada. Una cançó és una llavor capaç de captar joves i fer aflorar una ideologia.The skinhead culture is a youth movement that base its actions on violence, entertainment and football. Coming from a culture of the street, skinheads are working class and anti-system. But not all of them are neo-Nazis, in fact, its origin was influenced by the Jamaican culture. These urban bands listen and produce music that is divided according to its political ideology: the antifascism and the far-right; and there is a business behind. Getting into these groups is difficult, because they tend to move clandestinely to perform concerts. Politics has been closely related to music up to the point that it has been strengthen. A song is a seed that can capture young people and promote an ideology.La cultura skinhead es un movimiento juvenil que basa sus actuaciones en la violencia, la diversión y el fútbol. Provienen de la cultura de la calle, son antisistema y de clase obrera. Pero no todos los cabeza rapada son neonazis, de hecho, su origen tiene contacto con la cultura jamaicana. Estas bandas urbanas escuchan y producen música que se divide según su posicionamiento político: el antifascismo o la ultraderecha; y detrás hay un negocio. Aproximarse a estos colectivos es complicado, ya que se mueven en clandestinidad y se automarginan para realizar conciertos. La política se ha vinculado mucho con la música skin hasta el punto que esta se ha visto alterada y potenciada. Una canción es una semilla capaz de captar a jóvenes y hacer aflorar una ideología.http://hdl.handle.net/2072/337989catCap-rapats -- Música -- EspanyaMúsica -- Aspectes socials -- EspanyaNeonazismeMoviments antifeixistesExtrema dretaBandesNois -- Associacions i clubs78 - MúsicaLa música dels neonazis : radiografia del moviment skinhead a l'Estat Espanyol
oai:recercat.cat:2072/3555412019-05-13T23:11:22Zhdl_2072_179070 am 3u dc2019-05-13T15:33:14ZTaylor Swift ha sido capaz de crear un fanbase muy presente en las redes sociales. Sin embargo, con el cambio de dirección de su carrera al pasar de considerarse una artista 'country' a una artista 'pop', el discurso de autenticidad que, desde su figura se creó, se ha visto alterado por la significación de las distintas etiquetas y por la diferencia a la hora de representarse. Parto de la idea que este discurso es la base para la reformulación de los discursos dados y legitimizados por los fans.
'Swifties, swifters y otros fans: Aproximación a los Fandom Studies a través del fanbase de Taylor Swift' pretende hacer un repaso a la bibliografía general que existe sobre los estudios de fandom, utilizando los conceptos básicos y las herramientas para hacer una primera aproximación a los fenómenos y procesos que ha vivido el fanbase tras el lanzamiento del álbum 1989 (2014).Taylor Swift ha sigut capaç de crear un fanbase molt present a les xarxes socials. Tot i això, amb el canvi de direcció de la seva carrera al passar de considerar-se una artista 'country' a una artista 'pop', el discurs d'autenticitat que, es va crear des de la seva figura, s'ha vist alterat per la significació de les diferents etiquetes i per la diferència a l'hora de representar-se. Parteixo de la idea que aquest discurs és la base per a la reformulació dels discursos donats i legitimats pels fans.
'Swifties, swifters y otros fans: Aproximación a los Fandom Studies a través del fanbase de Taylor Swift' pretén fer un repàs a la bibliografia general que existeix sobre els estudis de fandom, utilitzant els conceptes bàsics i les eines per a fer una primera aproximació als fenòmens i processos que ha viscut el fanbase a partir del llançament de l'àlbum 1989 (2014).Taylor Swift has been able to create a fanbase very present in the social networks. However, with the chage of direction from being considered a 'country' artist to a 'pop' artist, the discourse of authenticity that was created around her figure has been altered by the significance of the different labels and her new form of selfrepresentation. I understand that this discoourse of authenticity is the basis for the reformulation of the discourses given and legitimized by her fans.
'Swifties, swifters y otros fans: Aproximación a los Fandom Studies a través del fanbase de Taylor Swift' aims to review the existing literature on Fandom Studies and to use the basic concepts and tools to make a first approximation to the phenomena and the processes that the fanbase has experienced since the realease of the album 1989 (2014).http://hdl.handle.net/2072/355541spaMúsica -- AfeccionatsSwift, Taylor, 1989- -- AfeccionatsAfeccionats -- Història78 - MúsicaSwifties, swifters y otros fans : aproximación a los Fandom studies a través del fanbase de Taylor Swift
oai:recercat.cat:2072/3557822019-05-17T23:10:07Zhdl_2072_179070 am 3u dc2019-05-17T14:45:10ZLas dificultades en la definición del formato live así como su versatilidad a la hora de moverse entre los ámbitos del club y el arte sonoro experimental hacen que sea una herramienta sumamente útil a la hora de observar nuevos procesos, espacios y
relaciones que despierta la música electrónica del S.XXI. A partir de aquí, este trabajo tiene como principal objetivo explicar los discursos de autenticidad que se crean en torno al live en la escena de música electrónica de Barcelona. Para ello, partiremos
desde las principales teorías sobre la autenticidad de los estudios de música popular urbana, pensadas tradicionalmente desde la escena pop-rock, para contrastarlas con el análisis del trabajo de campo realizado en salas y festivales de la ciudad.Les dificultats en la definició del format live així com la seva versatilitat a l’hora de moure’s entre els àmbits del club i l’art sonor experimental fan que sigui una eina summament útil a l’hora d’observar nous processos, espais i relacions que desperta la música electrònica del S.XXI. A partir d’aquí, aquest treball té com a principal objectiu explicar els discursos d’autenticitat que es creen al voltant del live a l’escena de música electrònica de Barcelona. Per fer-ho, partirem de les principals teories sobre l’autenticitat dels estudis de música popular urbana, pensades tradicionalment des de l’escena pop-rock, per contrastar-les amb l’anàlisi del treball de camp realitzat en sales i festivals de la ciutat.The difficulties towards the definition of the live set format, as well as its versatility when it comes to move between the spaces of the club and experimental sound art, make it an extremely useful tool when it comes to observe new processes, spaces and relations that awakens electronic music of the 21st century. Having said that, the main purpose of this work is to give an explanation on the authenticity discourses which are created among live set in the electronic music scene in Barcelona. To reach
this aim, we will take as starting point the main theories concerning the authenticity of the popular urban music studies, that are traditionally built upon the pop-rock scene, and we will contrast them throughout the analysis of the fieldwork that has been held in clubs and festivals of the city.http://hdl.handle.net/2072/355782spaDance (Música) -- Barcelona78 - MúsicaLa rehumanización de lo mecánico : discursos de autenticidad en el "live" de música electrónica en Barcelona
oai:recercat.cat:2072/3562962019-05-24T23:12:06Zhdl_2072_179070 am 3u dc2019-05-24T15:55:52ZDes del moment que els hípsters comencen a fer-se visibles com a subcultura en la societat contemporània,
es converteixen en un objectiu regular d’escarni i crítiques implacables. A través d’una revisió crítica de la
literatura existent i del material en línia, aquest treball pretén oferir una descripció de la cultura hípster,
explicar quines són les facetes que disgusten de la seva identitat i analitzar perquè se'ls relaciona tan
íntimament amb la música indie. Una mirada en profunditat als fonaments de la subcultura hípster i a l’ideari
de la música indie rebel·la que totes dues comparteixen discursos d’autenticitat que poden expressar-se
simbòlicament mitjançant l’estil o l’estètica sonora, entre d’altres. Els resultats d’aquest treball de recerca
mostren al hípster com un producte de la societat postmoderna neoliberal que obliga a buscar noves maneres
de pensar les subcultures i evidencien que la dicotomia comercial-alternatiu, tan crucial en els discursos de la
música popular dels últims anys, ja no és tan categòrica.Desde el momento en que los hipsters comienzan a hacerse visibles como subcultura en la sociedad
contemporánea, se convierten en un objetivo regular de mofa y críticas implacables. A través de una revisión
crítica de la literatura existente y del material en línea, este trabajo pretende ofrecer una descripción de la
cultura hipster, explicar cuáles son las facetas que disgustan de su identidad y analizar por qué se los
relaciona con la música indie. Una mirada en profundidad a las bases de la subcultura hipster y al ideario de
la música indie revela que ambas comparten discursos de autenticidad que pueden expresarse
simbólicamente mediante el estilo o la estética sonora, entre otros. Los resultados de este trabajo muestran al
hipster como un producto de la sociedad posmoderna y neoliberal que obliga a buscar nuevas formas de
pensar las subculturas y evidencian que la dicotomía comercial-alternativo, tan crucial en los discursos de la
música popular de los últimos años, ya no es tan categórica.Since hipsters have become more visible as a subculture in contemporary society, they are starting to appear
as a regular target of criticism and satire. Through a critical review of existing literature on hipsters and an
analysis of online data, this study provides a outline of hipster culture, explains what facets of their identity
make it the subject for such unrelenting scorn and analyze why they are related to indie music. An in-depth
look at the bases of the hipster subculture and the ideology of indie music rebels that both share discourses of
authenticity that can be expressed symbolically through style or sound aesthetics, among others. The results
of this work show the hipster as a product of the postmodern and neoliberal society that forces us to look for
new ways of thinking the subcultures and show that the commercial-alternative dichotomy, crucial to popular
music discourses of the last years, is not so categorical anymore.http://hdl.handle.net/2072/356296catSubculturaCultura indieRock alternatiu (Música)78 - MúsicaHípsters i música indie : Una aproximació a les retòriques de l’autenticitat
oai:recercat.cat:2072/3565422019-05-29T23:12:45Zhdl_2072_179070 am 3u dc2019-05-29T15:07:35ZA Cerdanyola del Vallès, durant els dies de Festa Major (FM), s’organitzen unes festes alternatives. A diferència de les primeres, aquestes són autoorganitzades, autogestionades i desobedients. Els concerts que organitzen també són diferents als de la FM i tenen una importància cabdal en la pràctica: la música és considerada un altaveu pel que fa als seus missatges polítics. En aquest treball d’investigació es pretén abordar la pràctica de la Festa Major Alternativa de Cerdanyola centrant-se en l’activitat més enèrgica: els concerts de nit del Roser de Maig. El concepte alternatiu és el que conforma aquest espai, així doncs la recerca passa per analitzar amb detall l'ús i significats del concepte alternatiu que es fa des de la pròpia escena i té per objectiu observar si la música ajuda a teixir-la. La pràctica serà abordada amb les eines del concepte de festa brindades per Josep Martí (2008) i observada a partir de categories com la diferenciació, la joventut, la identitat (Megías i Rodríguez, 2001) i el gènere.En Cerdanyola del Vallès, durante los días de Fiesta Mayor (FM), se organizan unas fiestas alternativas. A diferencia de las primeras, éstas son autoorganizadas, autogestionadas y desobedientes. Los conciertos que organizan también son diferentes a los de la FM y tienen una relevante importancia en la práctica: la música es considerada como altavoz para sus mensajes políticos. En este trabajo de investigación se pretende abordar la práctica de la Fiesta Mayor Alternativa de Cerdanyola centrándose en la actividad más enérgica: los conciertos de noche del Roser de Maig. El concepto alternativo es el que conforma este espacio, por tanto, el trabajo pasa por analizar con detalle el uso y significados del concepto alternativo que se hace desde la propia escena y tiene por objetivo observar si la música ayuda a tejerla. La práctica será abordada con las herramientas del concepto de fiesta facilitadas por Martí (2008) y observada a partir de categorías como la diferenciación, la juventud, la identidad (Megías i Rodríguez, 2001) y el género.The official Festa Major (FM) in Cerdanyola is organized by the town council. However, there is an alternative celebration, at the same time, which is self-organized, self-managed and disobedient the alternative festival. The concerts are also different from the FM and they are the key of this festivity music is conceived as a loudspeaker for political messages. In this research work we are going to focus on the Roser de Maig concerts (which are the key of this festival) to analyze the alternative festival in Cerdanyola. The research will first analyze in detail the use and meanings of the concept alternative, to then explore how music can help build an alternative space. The practice will be approached with the tools of the concept of party facilitated by Martí (2008) and observed from catgories such as differentiation, youth, identity (Megíasi Rodríguez, 2001) and gender.http://hdl.handle.net/2072/356542catConcert -- Cerdanyola del Vallès (Barcelona, Catalunya)Festes majors -- Cerdanyola del Vallès (Barcelona, Catalunya)78 - MúsicaMúsica com a altaveu polític : estudi de cas dels concerts nocturns de la Festa Major Alternativa del Roser de Maig de Cerdanyola del Vallès
oai:recercat.cat:2072/3576292019-06-19T23:12:22Zhdl_2072_179070 am 3u dc2019-06-19T15:19:23ZL’eix gravitatori d’aquest projecte és el clam, el codi que usen els vaquers per a comunicar-se amb el seu bestiar. L’objectiu és fer una recopilació de tot allò que envolta aquest fenomen sonor, una informació que s’ha anat transmeten de manera oral al llarg del temps i presentar-la en un format d’etnografia. Com a eina metodològica pròpia d’aquesta disciplina, l’observació participant i el treball de camp seran fonamentals per a la recopilació del coneixement i poder comprendre el clam en la seva totalitat i no exclusivament com a objecte sonor. Així doncs gràcies al contacte amb els propis participants, he pogut arribar a la conclusió de que el clam facilita i millora la qualitat de vida tant del vaquer, com del seu bestiar, doncs s’estableix entre ells una relació de coneixença.El eje gravitatorio de este proyecto es el código que usan los vaqueros para comunicarse sonoramente con su ganado. El objetivo es hacer una recopilación de todo lo que rodea a este fenómeno sonoro, una información que se ha ido transmitiendo de forma oral a lo largo del tiempo y presentarla en un formato de etnografía. Como herramienta metodológica propia de esta disciplina, la observación participante y el trabajo de campo serán fundamentales para la recopilación del conocimiento y llegar a comprender este código en su totalidad y no exclusivamente como objeto sonoro. Así pues, gracias al contacto con los propios participantes, he podido llegar a la conclusión de que este método de comunicación facilita y mejora la calidad de vida tanto del vaquero, como de su ganado, pues se establece entre ellos una relación de conocimiento.The point of this project is the code used by cowherds to communicate audibly with their livestock. The aim is to make a compilation of everything that surrounds this sound phenomenon, information that has been passed down orally over time and present it as ethnography. For the collection of knowledge and understanding this code in its entirety and not exclusively as a sound object, participant observation and fieldwork will be essential. Thus, through contact with the participants themselves, I have to conclude that this method of communication facilitates and improves the quality of life of both the cowherd, and their cattle, because they established a relationship of knowledge.http://hdl.handle.net/2072/357629catComunicació amb els animalsAnàlisi musicalSo--Enregistrament i reproduccióPagesosBestiar vaquí78 - MúsicaTot el camp, és un clam : acostament etnogràfic al clam dels pagesos de la Vall de Ribes
oai:recercat.cat:2072/3579412019-06-25T23:09:51Zhdl_2072_179070 am 3u dc2019-06-25T13:41:41ZAquest treball és un recull de les principals teories i conceptes en l’àmbit dels sound studies i dels estudis socials sobre la ciutat i els seus espais. Amb l’objectiu d’identificar el diàleg que s’estableix entre espai social i so, s’ha realitzat una aplicació dels conceptes proposats a la Plaça del Fòrum de Tarragona, parant especial atenció al relat sobre la vida sonora de la plaça per part dels seus veïns i veïnes. Els canvis urbanístics i en les maneres d’ocupar i practicar la plaça indiquen uns canvis en la seva càrrega simbòlica que van acompanyats d’unes modificacions sonores percebudes pels seus usuaris i usuàries.Este trabajo recoge las principales teorías y conceptos en el ámbito de los sound studies y de los estudios sociales sobre la ciudad y sus espacios. Con el objetivo de identificar el diálogo que se establece entre espacio social y sonido, se ha realizado
una aplicación de los conceptos propuestos en la Plaça del Fòrum de Tarragona, prestando especial atención al relato sobre la vida sonora de la plaza por parte de sus vecinos y vecinas. Los cambios urbanísticos y en las formas de ocupar y practicar la plaza indican unos cambios en su carga simbólica que van acompañados de unas modificaciones sonoras percibidas por sus usuarios y usuarias.This paper covers the main theories and concepts in the field of sound and social studies when focusing on cities and their spaces. In order to identify the dialogue between social spaces and sound, the proposed concepts have been implemented in Plaça del Fòrum, Tarragona, with special attention to the sound life narrative of the square developed by its neighbours. Urban modifications together with changes in the way the square is lived reveal some alterations in the symbolic significance of the square, accompanied by sound variations perceived by its users.http://hdl.handle.net/2072/357941catEspais públicsPlacesSo78 - MúsicaEscoltar els espais, viure els llocs
oai:recercat.cat:2072/3680202020-01-17T23:27:33Zhdl_2072_179070 am 3u dc2020-01-17T13:00:13ZAquest treball és un recorregut observacional, experimental i analític pel fenomen dels i les músics del metro de Barcelona. Hem situat la investigació en el marc de la pràctica urbana i ens hem centrat en la relació que s’estableix entre músics i altres usuàries i usuaris del metro en les situacions diàries de performance musical. Amb l’objectiu de comprendre la potència d’interpel·lar que assumeixen les performances i la seva recepció, hem realitzat un treball de camp que ha comprès l’observació de 29 situacions i hem desenvolupat la seva anàlisi en termes de sociabilitat i corporalitat. Una aproximació vivencial, relacional i participativa al fenomen ens ha permès interpretar la pròpia incidència en el camp i teixir el discurs a partir de les narratives dels i les músics.Este trabajo es un recorrido observacional, experimental y analítico por el fenómeno de las y los músicos del metro de Barcelona. Hemos situado la investigación en el marco de la práctica urbana i nos hemos centrado en la relación que se establece entre músicos y otras usuarias y usuarios del metro en las situaciones diarias de performance musical. Con
el objetivo de comprender la potencia de interpelar que asumen las performances y su recepción, hemos realizado un trabajo de campo que ha comprendido la observación de 29 situaciones y hemos desarrollado su análisis en términos de sociabilidad y
corporalidad. Una aproximación vivencial, relacional y participativa al fenómeno nos ha permitido interpretar la propia incidencia en el campo y tejer el discurso a partir de las narrativas de las y los músicos.This paper is an observational, experimental, and analytic journey through the phenomenon of Barcelona’s subway musicians. The research takes place within the framework of urban practice with a focus on the relationship between musicians and other
subway riders in daily performance situations. To comprehend the interpellation strength that performances, and their reception, have, we have carried out a field work including the observation of 29 situations, and have analyzed them in terms of sociability and corporality. An experiential, relational, and participative approach to the phenomenon allowed us to interpret our impact in the field and weave the discourse from the musicians’ narratives.http://hdl.handle.net/2072/368020catPerformance (Art) (Barcelona, Catalunya)Metro (Barcelona, Catalunya)Músics ambulantsMúsica -- Aspectes socialsMusicologia -- Treball de camp78 - MúsicaPerformances subterrànies : relacions socio-corporals en les situacions diàries de performance musical del metro de Barcelona
oai:recercat.cat:2072/3680212020-01-17T23:27:27Zhdl_2072_179070 am 3u dc2020-01-17T13:21:18ZAquest TFG està dedicat a l’estudi d’un cançoner manuscrit (FBB.Manuscrit.12) localitzat a l’Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, per contextualitzar-lo històricament, així com localitzar melodies dels tons indicats en alguns títols (“al to de”) amb la intenció d’unir-les amb les lletres. Gràcies a l’estudi des de la perspectiva literària, la localització de cançoners similars i l’estudi de l’origen dels tons (danses i tonadillas), hem pogut situar el repertori en la tradició literària i musical del segle XVIII-inicis del XIX i també localitzar diverses melodies. Una anàlisi mètrica dels textos i una anàlisi formal i melòdica-rítmica dels tons ens ha permès oferir propostes d’unió amb sis de les lletres. Finalment s’ofereix una reflexió sobre l’encaix del repertori amb l’ideal romàntic de la música tradicional catalana expressada en les primeres publicacions sobre música popular.Este TFG está dedicado al estudio de un cancionero manuscrito (FBB.Manuscrit.12) localizado en el Archivo Parroquial de Olesa de Montserrat, para contextualizarlo históricamente, así como localizar melodías de los tonos indicados en algunos títulos (“al
to de”) con la intención de unirlas con las letras. Gracias al estudio desde la perspectiva literaria, la localización de cancioneros similares y el estudio del origen de los tonos (danzas y tonadillas), hemos podido situar el repertorio en la tradición literaria y musical del siglo XVIII-inicios del XIX y también localizar varias melodías. Un análisis métrico de los textos y un análisis formal y melódico-rítmico de los tonos nos han permitido ofrecer propuestas de unión con seis de las letras. Finalmente se ofrece una reflexión sobre el encaje del repertorio con el ideal romántico de la música tradicional catalana expresada en las primeras publicaciones sobre música popular.This TFG studies a manuscript songbook (FBB.Manuscrit.12) located in Arxiu Parroquial d’Olesa de Montserrat, to contextualize it historically, as well as to locate melodies of the indicated tones in some titles (“al to de”) with the aim of joining them with lyrics. Thanks to the study done from a literary perspective, from the location of similar songbooks and the study of the tone’s origin (dances and tonadillas), we have been able to situate the repertoire in the literary and musical tradition of the 18th century-beginning of the 19th and also to locate several melodies. A metric analysis of the lyrics and a formal and melodic-rhythmic analysis of the tones have given us the possibility to offer union proposals with six of the texts. Finally, we offer a reflection on the repertoire and the romantic ideal of traditional Catalan music expressed in the first publications on folk music.http://hdl.handle.net/2072/368021catArxiu Parroquial d'Olesa de MontserratMúsica -- ManuscritsCançoners -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Catalunya -- S. XVIIIMúsica -- Catalunya -- S. XIX78 - MúsicaAmors, peregrines i ronya : estudi d'un cançoner d'Olesa de Montserrat
oai:recercat.cat:2072/3680272020-01-17T23:27:38Zhdl_2072_179070 am 3u dc2020-01-17T13:43:47ZAquest treball té la intenció d'explorar el concepte de performance musical, entesa des d'un punt de vista el més ampli possible, com a creadora d'identitats de gènere. El centre d'aquest treball és un estudi de cas de quatre contratenors actuals i s'analitzarà el seu discurs de gènere a través de diferents mitjans. Tenint en compte que el repertori més interpretat per aquests cantants són els rols operístics dels castrats dels segles XVII i XVIII, es traça una línia històrica que explica la continuïtat entre aquestes dues tipologies de cantants i que a més ens ajudarà a explicar per què la veu aguda pot ser una eina per a la subversió d'una masculinitat hegemònica fonamentada en la dicotomia de gènere que es va establir a la Il·lustració.Este trabajo tiene la intención de explorar el concepto de performance musical, entendida desde un punto de vista lo más amplio posible, como creador identidades de género. El centro de este trabajo es un estudio de caso de cuatro contratenores actuales y se analizará su discurso de género a través de diferentes medios. Teniendo en cuenta que el repertorio más interpretado por parte de estos cantantes son los roles operísticos de los castrados de los siglos XVII i XVIII, se traza una línea histórica que explica la continuidad entre estas dos tipologías de cantantes y que además ayudará a explicar por qué la voz aguda puede ser una herramienta para la subversión de una masculinidad hegemónica fundamentada en la dicotomía de género que se estableció en la Ilustración.In this undergraduate dissertation I want to explore the concept of musical performance in its widest sense as creator of gender identities. The core of this dissertation is a case study of four contemporary countertenors and their gender discourse will be analyzed throughout different types of media. Being aware that the most interpreted repertoire by these singers are the operatic
roles of seventeenth and eighteenth-century castrati, a historical line that explains the continuity between both singer-typologies will be drawn. This line will also help to understand how the high male voice can be a medium for the subversion of hegemonic masculinity, that has its origins in the dichotomic gender model which was established in the Age of Enlightenment.http://hdl.handle.net/2072/368027catIdentitat sexual en la músicaMasculinitat en la músicaÒperes -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Castrats -- S. XVIICastrats -- S. XVIIIContratenors (Cantants) -- S. XXI -- Crítica i interpretació78 - MúsicaVeus andrògines? La performance musical com a creadora d'identitats de gènere en els contratenors actuals
oai:recercat.cat:2072/3680282020-01-17T23:27:43Zhdl_2072_179070 am 3u dc2020-01-17T14:01:00ZAquesta recerca gira al voltant de la identificació del paper que va jugar la música en la construcció de sentit estètic durant la dècada revolucionària francesa (1789-1799). L'atenció va dirigida a obres i escrits musicals especialment rellevants per a la
delimitació d'un camí que travessa diverses transformacions de l'experiència musical, vinculables, al seu temps, amb l'experiència sociopolítica en la França de finals de s. XVIII. Sempre de la mà de les arts escèniques, l'estudi que segueix reivindica el lloc de la música en la història de les idees estètiques i es pregunta, finalment, per la rellevància del projecte musical revolucionari a l'hora d'explicar la nova potencialitat idealista de l'art, característica del s. XIX.Esta investigación discute el papel que jugó la música en la construcción de sentido estético durante la década revolucionaria francesa (1789-1799). La atención se dirige a obras y escritos musicales especialmente relevantes para la delimitación de un
camino que atraviesa distintas transformaciones de la experiencia musical, vinculables, a su tiempo, con la experiencia sociopolítica en la Francia de finales de s. XVIII. Siempre de la mano de las artes escénicas, el estudio que sigue reivindica el
lugar de la música en la historia de las ideas estéticas y se pregunta, finalmente, por la relevancia del proyecto musical revolucionario a la hora de explicar la nueva potencialidad idealista del arte, característica del s. XIX.This research explores the role music played in the generation of aesthetic coherence during the French revolutionary decade (1789-1799). Attention is devoted to musical compositions and texts that are considered to be especially relevant for the
demarcation of a clear path, which goes through diverse transformations in musical experience —relatable, in due course, with socio-political experience in late eighteenthcentury France. Always hand in hand with performing arts, the following investigation
asserts the place of music in the history of aesthetic ideas, and finally examines the relevance of the revolutionary musical project at the time of explaining the new idealistic potential of art, characteristic of the nineteenth century.http://hdl.handle.net/2072/368028catFrança -- Història -- 1789-1799, RevolucióMúsica -- França -- S. XVIIIEstètica -- S. XVIII78 - MúsicaDe l'Ésser Suprem a l'Alegria : música, himnes i secularització en època revolucionària
oai:recercat.cat:2072/5370362023-11-10T11:44:01Zhdl_2072_179070 am 3u dc2023-11-10T11:44:01ZDurant els últims anys del franquisme, Televisión Española va emetre diversos espais en els quals les músiques vinculades a l’underground i la contracultura adquiriren un important protagonisme. A dintre d’aquestes se situaven també les anomenades músiques progressives, sorgides de l’entorn dels països anglosaxons i que acaben desenvolupant a Espanya les seves pròpies característiques. A través de l’observació de tres programes de producció pròpia (Último Grito, Ahora i Mundo Pop) aquest treball proposa un recorregut analític per tal de conèixer com va ser televisada l’escena progressiva a Espanya des de l’any 1968 al 1976, quin paper hi juga TVE i quins aspectes de la historiografia pròpia d’aquestes músiques es veuen afectats a partir d’aquesta relació.Durante los últimos años del franquismo, Televisión Española emitió diferentes espacios en los que las músicas vinculadas a lo underground i la contracultura adquirieron un protagonismo importante. Dentro de estas se situaban también las músicas progresivas, surgidas del entorno de los paises anglosajones y que acaban desarrollando en España sus propias características. A través de la observación de tres programas de producción propia (Último Grito, Ahora y Mundo Pop), este trabajo propone un recorrido analítico para tratar de conocer como fue televisada la escena progresiva en España desde el año 1968 hasta 1976, qué papel juega TVE y qué aspectos de la historiografia propia de estas músicas se ven afectados a partir de dicha relación.During the last years of Franco’s dictatorship, Televisión Española broadcasted TV shows where the underground and counterculture music scene acquired an important role. In these programmes progressive music was also included. This was originally from Anglo-Saxon countries and was introduced in Spain developing its own features. Throughout the observation of three self-produced programmes (Último Grito, Ahora and Mundo Pop), this paper proposes an analysis that aims to understand how the progressive scene was televised in Spain from 1968 to 1976, the role TVE played, and which aspects of its own historiography were affected as a result of this interaction.http://hdl.handle.net/2072/537036catTelevisión EspañolaContraculturaMúsica -- Espanya -- 1968-1976Franquisme78 - MúsicaEntre l'audiència i l'underground : les músiques progressives a la Televisión Española tardofranquista (1968-1976)