2024-03-29T08:01:02Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1791492012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179066 am 3u dc2011-12-16T12:33:49ZAquest projecte porta al terreny escrit la necessitat d’ordenar i plasmar la tècnica de la interpretació de la gralla. Es mostren des dels conceptes més elementals fins a les últimes novetats interpretatives, sempre tenint en compte que continuen evolucionant. Aprofitant el vincle del concert amb la música contemporània i la seva exigència tècnica, es descriuen recursos com les articulacions, les dinàmiques, els harmònics i altres tècniques que actualment s’usen en la interpretació de la gralla. És un punt de
trobada per a qualsevol que estigui interessat en aquest instrument tradicional, ja sigui aficionat o músic. També inclou una petita informació sobre les obres que s’interpreten al concert final.Este proyecto traslada al terreno escrito la necesidad de ordenar y plasmar la técnica de la interpretación de la gralla. Se muestran des de los conceptos más elementales hasta las últimas novedades interpretativas, siempre teniendo en cuenta que continúan evolucionando. Aprovechando el vínculo del concierto con la música contemporánea y su exigencia técnica, se describen recursos como las articulaciones, las dinámicas, los armónicos y otras técnicas que actualmente se usan en la interpretación de la gralla. Es un punto de encuentro para cualquiera que esté interesado en este
instrumento tradicional, ya sea aficionado o músico. También incluye una pequeña información sobre las obras que se interpretan en el concierto final.The main goal of this project is to fulfill the need to put on paper the techniques to play the gralla, from the basics to the latest innovations, since this techniques are in constant development. Taking the relationship between the concert and contemporary music and its technical requirements, several resources are described, such as articulations, dinamics or harmonics, used today to perform the gralla. This project is the meeting point for those who are interested in this traditional instrument, either
amateurs or professional musicians. It also includes some further information on the pieces of music interpreted in the final concert.http://hdl.handle.net/2072/179149catGralla, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música folklòrica78 - MúsicaLa gralla contemporània
oai:recercat.cat:2072/1792362015-07-08T16:18:57Zhdl_2072_179066 am 3u dc2012-01-03T09:54:09ZAquest projecte és fruit de la meva necessitat de buscar amb el meu instrument, la dolçaina, recursos interpretatius presents en altres instruments de la música tradicional. Aquests recursos, per desconeguts, em resulten nous i poden suposar la porta d’entrada a la investigació i estudi d’altres tradicions musicals. Aquest estudi pot també contribuir a veure la nostra pròpia tradició i patrimoni musical d’una altra manera. Com a punt de partida es descriuen els recursos que s’utilitzen actualment en la interpretació de dolçaina. Posteriorment s’analitzen i descriuen diferents recursos a estudiar
i aplicar. Tot i que el projecte està orientat a la pràctica, s’aporta abundant informació i reflexions al voltant de la dolçaina, la música tradicional i sobre aspectes comuns entre músiques de diferents indrets.Este proyecto es fruto de mi necesidad de buscar con mi instrumento, la dolçaina, recursos interpretativos presentes en otros instrumentos de la música tradicional. Estos recursos, por desconocidos, me resultan nuevos y pueden suponer la puerta de entrada a la investigación y el estudio de otras tradiciones musicales. Este estudio puede también contribuir a ver nuestra propia tradición y patrimonio musical de otra forma. Como punto de partida se describen los recursos que su usan actualmente en la interpretación de dolçaina. Posteriormente se analizan y describen diferentes recursos a estudiar y aplicar. Aunque el proyecto está orientado a la práctica, se aporta abundante información y reflexiones alrededor de la dolçaina, la música tradicional y sobre aspectos comunes entre músicas de diferentes zonas.This project is the result of my need of searching with my instrument, the dolçaina, interpretive resources from other instruments of the traditional music. These resources, as unknown, are new for me and can be the door to start the investigation and study of other musical traditions. This study can also contribute to see our tradition and musical heritage from a new point of view. First of all we describe the resources we use nowadays in the dolçaina’s playing. Next we analyze and describe different resources to study and apply. Although the project is aimed at practicing, we provide abundant information and reflections on the dolçaina, traditional music and commonalities between music from different areas.http://hdl.handle.net/2072/179236catDolçaina, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Instruments musicals -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música folklòrica78 - MúsicaLa dolçaina : nous recursos interpretatius?Cercant en tradicions veïnesCercant en tradicions veïnes
oai:recercat.cat:2072/2522722017-07-19T09:45:44Zhdl_2072_179066 am 3u dc2015-07-14T12:12:51ZLa festa del Corpus és un resum esplèndid de les creences i els costums de la societat catalano-mediterrània dels darrers mil anys. Concretament a la Garriga, aquesta festa ha cobrat un gran renom. En aquest treball volem fer un petit estudi del Corpus als Països Catalans i, més concretament, a la població vallesana ja esmentada. Per altra banda, el Corpus de la Garriga és una festa popular que no disposa de cap música característica, per això també es vol confeccionar un concert-espectacle, amb músiques de nova composició, que servirà com a proposta perquè aquestes músiques siguin utilitzades en la celebració de la festa i, d’aquesta manera, poder disposar d’un paisatge sonor particular.La fiesta del Corpus es un resumen espléndido de las creencias y las costumbres de la sociedad catalano-mediterránea de los últimos mil años. Concretamente en la Garriga, esta fiesta ha cobrado un gran renombre. En este trabajo queremos hacer un pequeño estudio del Corpus a los Países Catalanes y, más concretamente, a la población vallesana ya mencionada. Por otro lado, el Corpus de la Garriga es una fiesta popular que no dispone de ninguna música característica, por eso también se quiere confeccionar un concierto-espectáculo, con músicas de nueva composición, que servirá como propuesta porque estas músicas sean utilizadas en la celebración de la fiesta y, de este modo, poder disponer de un paisaje sonoro particular.Corpus is a splendid summary of the believes and habits of the Catalan-Mediterranean society along the last thousand years. Particularly in la Garriga, this festivity has taken on great renown. In this paper we want to carry out a brief study of Corpus in the Catalan Countries and, more precisely, in la Garriga. On the other hand, Corpus in la Garriga is a popular festivity that does not have any characteristic music. It is for this reason that we also wish to prepare a concert-performance with music of new composition as a proposal to be used during the celebration, and, by this means, offering a particular sound passage.http://hdl.handle.net/2072/252272catCorpus Christi -- Països CatalansCorpus Christi -- La Garriga (Catalunya)Música folklòrica78 - MúsicaEl Corpus de la Garriga : disseny i creació del paisatge sonor
oai:recercat.cat:2072/2522862017-07-19T09:40:43Zhdl_2072_179066 am 3u dc2015-07-15T12:17:44ZLa gralla és un instrument molt arrelat a la tradició catalana i protagonista de nombroses manifestacions folklòriques del nostre país. Durant dècades, el seu so ha voltat per places i carrers, i ho continua fent: “la gralla està de moda”. Per això, cada vegada són més les obres adreçades a aquest instrument. Però, tots els compositors i arranjadors saben què és la gralla? Per tal d’aconseguir una resposta afirmativa, aquest treball aprofundeix en el seu món, contextualitzant-la dins l’entorn
musical i el seu entorn històric, i sobretot explicant tot el que cal saber per escriure correctament per a gralla. Després de llegir el treball, ningú podrà preguntar-se: això ho podrà tocar una gralla?La gralla es un instrumento muy arraigado en la tradición catalana y protagonista de numerosas manifestaciones folclóricas
de nuestro país. Durante décadas su sonido ha recorrido plazas y calles, y lo sigue haciendo: "la gralla está de moda". Por eso, cada vez son más las obras dirigidas a este instrumento. Pero, ¿todos los compositores y arreglistas saben qué es la
gralla? Para conseguir una respuesta afirmativa, este trabajo profundiza en su mundo, contextualizándola dentro del entorno musical y su entorno histórico, y sobre todo explicando todo lo que hay que saber para escribir correctamente para gralla. Después de leer el trabajo, nadie podrá preguntarse: ¿esto podrá tocarlo una gralla?The “gralla” is an instrument embeded to the Catalan tradition and has an important role at our country folkloric expressions. For decades its sound had been heard in our squares and streets, and actually is trendy. For that reason there are more and
more pieces of music to play with “gralla”. But do all the compositors and arrangers know what the “gralla” is? In order to achieve a positive answer, this research project goes in depth in the “gralla’s” world, setting in the musical and its historical context and overall, to explain all that is need to know for writing correctly “gralla” music sheets. After reading this research project, nobody could ask: this piece could be played by a “gralla”?http://hdl.handle.net/2072/252286catGralla, Música per aGralla -- Anàlisi i apreciacióMúsica folklòrica -- Catalunya78 - MúsicaFitxa tècnica de la gralla : possibilitats de l’instrument : adreçat a compositors i arranjadors
oai:recercat.cat:2072/2522912017-07-19T09:38:12Zhdl_2072_179066 am 3u dc2015-07-15T15:01:19ZLa incursió del tible dins d’altres gèneres musicals és un fet poc comú. Aquest treball reflexa les possibilitats que ens pot oferir aquest instrument en formacions poc habituals per a ell, descobrint-nos mitjançant arranjaments d’autoria la música d’un compositor Granollerí, Josep Maria Ruera. Aquests arranjaments estàn pensats per a narrar-nos una petita història alhora que ens mostren una nova visió de les obres originals. Al mateix temps, volen ser un futur material per a músics que es vulguin apropar tant a la música de Ruera com a les possibilitats d’aquest instrument.La incursión del tible en otros géneros musicales es un hecho poco habitual. Este trabajo refleja las posibilidades que nos ofrece este instrumento en formaciones poco habituales para él i nos descubre la música de un compositor Granollerense, Josep Maria Ruera a través de unos arreglos de autor. Estos arreglos están pensados para explicar una pequeña historia a la vez que nos pretenden mostrar una nueva visión de las obras originales. A su vez, quieren ser un futuro material para músicos que quieran conocer la música de Ruera como las posibilidades de este instrumento.The incursion of tible in other musical genres is unusual. This paper reflects the possibilities that this instrument offers in ensembles that are unusual for it, revealing through arrangements by the author the music written by a composer
from Granollers, Josep Maria Ruera. These arrangements have been conceived to tell a short story showing as well a
new view of the original pieces. These arrangements are also meant to be prospect material for musicians who want to take an interest in Ruera’s music and the possibilities this instrument has.http://hdl.handle.net/2072/252291catTible, Música per aRuera, Josep M. (Josep Maria), 1900-1988 -- Adaptacions musicals78 - MúsicaEl tible eclèctic : un conte musical : arranjaments sobre música de Josep Maria Ruera
oai:recercat.cat:2072/2525902017-07-19T08:56:53Zhdl_2072_179066 am 3u dc2015-07-27T07:51:50ZL’Acordió diatònic a escena és un projecte d’investigació artística basat en la hipòtesi que la festa tradicional i la performance contemporània són dos actes que poden confluir en molts aspectes. Aquests defineixen molt bé la meva trajectòria artística, des de la música tradicional i les festes majors viscudes fins a la creació plàstica iniciada amb els estudis de belles arts. L’objectiu és veure com es poden articular aquests dos fets artístics en un escenari. Per fer-ho poso en joc quatre eixos que hi són molt presents: la música, la veu, el moviment i les arts plàstiques. Jo i el meu acordió diatònic som els dinamitzadors d’aquests eixos i relacionant-los entre ells apareixen 17 línies d’investigació a seguir. El resultat de la recerca es plasma en un espectacle que conté diverses performances que fan dialogar els quatre eixos i els converteixen en actes performatius amb uns rituals propis envoltats de l’imaginari creat durant els mesos d’investigació.L’Acordió diatònic a escena es un proyecto de investigación artístico basado en la hipótesis que la fiesta tradicional i la performance contemporánea son dos actos que pueden confluir en muchos aspectos. Estos definen muy bien mi trayectoria artística, desde la música tradicional y las fiestas mayores vividas hasta la creación plástica iniciada con los estudios de bellas artes. El objetivo es ver cómo se pueden articular estos dos hechos artísticos en un escenario. Para hacer-lo pongo en juego cuatro ejes que están muy presentes en ellos: la música, la voz, el movimiento y las artes plásticas. Yo y mi acordeón diatónico somos los dinamizadores de estos ejes y relacionando-los entre ellos aparecen 17 líneas de investigación a seguir. El resultado de la investigación se plasma en un espectáculo que contiene varias performances que hacen dialogar los cuatro ejes y se convierten en actos performativos con unos rituales propios rodeados del imaginario creado durante los meses de investigación.L’acordió diatònic a escena is an artistic research project based on the hypothesis that the traditional events and the contemporary performances are two actions that can converge in many aspects. They both perfectly define my personal artistic trajectory, from the traditional music and the experienced traditional events (festes majors) to the plastic arts creation aptitudes which I developed during my Arts university degree. The main objective is to investigate how these two artistic facts can be articulated in the stage. To achieve it, I have organized the research in four axes: music, voice, movement and plastic arts. Me and my accordion are the facilitators that promote interaction among these axis and as a result of these interactions, 17 lines of research have been developed and explored. Main results of my research are evidenced in a show that contains different performances that promote dialogue among the four axes and transform them into performances with their own rituals and they are surrounded by the imaginary created during my research process.http://hdl.handle.net/2072/252590catAcordió, Música per aMúsica folklòricaPerformance (Art)Expressió plàstica78 - MúsicaL'acordió diatònic a escena : experiències escèniques d'un acordionista amb diferents disciplines artístiques
oai:recercat.cat:2072/3263062018-06-13T23:02:08Zhdl_2072_179066 am 3u dc2018-06-13T13:27:38ZAquest projecte presenta un sistema de teclat per acordió de 3 fileres de botons i 18 baixos auto dissenyat que l'he anomenat Sistema Simètric. En el decurs d'aquest treball s'expliquen les característiques pròpies d'aquest sistema i també d'altres que m'han ajudat a comprendre la realitat actual dels sistemes d'acordió de tres fileres. A més en el treball s'inclou un llibre que presenta el nou Sistema Simètric i que permet estudiar-lo a mode de manual des d'una vessant d'escales i acords, i que està dotat també d'un apartat de repertori procedent de la meva composició musical.Este proyecto presenta un sistema de teclado para acordeón de 3 hileras de botones y 18 bajos auto-diseñado al que he llamado Sistema Simétrico. En el curso de este trabajo se explican las características propias de este sistema y también de otros que me han ayudado a comprender la realidad actual de los sistemas de acordeón de 3 hileras. Además en el trabajo se incluye un libro
que presenta el nuevo Sistema Simétrico y que permite estudiarlo a modo de manual desde una perspectiva de escalas y acordes y que además incorpora un apartado de repertorio procedente de mi propia composición musical.This project presents a keyboard system for accordion of three buttons rows and 18 bass auto-designed, that I have call it Simetric System. Along this project try to explain the own characteristics of this system and also another projects that them help me to understand the actual reallity of systems of three rows accordion. As well, the project enclose a book that presents the new Simetric System that allows study like a manual from a perspective of scales and chords and also enclose a repertory of my own musical composition.http://hdl.handle.net/2072/326306catAcordióCromatisme (Música)Simetria (Música)78 - MúsicaEl Sistema Simètric : la simetria com a factor clau per a l'evolució de l'acordió diatònic de tres fileres; el naixement d'un nou cromàtic de botons
oai:recercat.cat:2072/3496772019-02-14T00:03:19Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-02-13T12:52:17ZL'especialització dels instrumentistes de música tradicional, cada vegada més gran, fa plantejar-se diferents problemàtiques referents al repertori. D'una banda, el ja existent propi dels instruments tradicionals esdevé, en alguns casos, limitat per a les noves característiques dels intèrprets i, d'altra, l'entrada a l'acadèmia aporta tota una sèrie d'influències musicals, tècniques i teòriques. Per això es fa necessària la cerca per part dels intèrprets contemporanis de música tradicional d'un repertori amb noves característiques que responguin a les seves necessitats. Aquí es presenta una proposta on la composició pren un paper preponderant en aquesta cerca, mostrant una imatge d'intèrpretcompositor quasi desconeguda en aquest àmbit i acompanyant la amb una sèrie de reflexions entorn als conceptes, tant antics com actuals, que l'adjectiu “tradicional” suscita en trobar-se dins un nou context artístic.La especialización de los instrumentistas de música tradicional, cada vez mayor, hace plantearse diferentes problemáticas referentes al repertorio. Por un lado, el ya existente propio de los instrumentos tradicionales resulta, en algunos casos, limitado para las nuevas características de los intérpretes y, por otro, la entrada en la academia aporta toda una serie de características musicales, técnicas y teóricas. Por eso se hace necesaria la búsqueda por parte de los intérpretes contemporáneos de música tradicional de un repertorio con nuevas características que respondan a sus necesidades. Aquí se presenta una propuesta donde la composición toma un papel preponderante en esta búsqueda, mostrando una imagen de intérprete-compositor casi desconocida en este ámbito y acompañándola con una serie de reflexiones entorno a los conceptos, tanto antiguos como actuales, que el adjetivo “tradicional” suscita al encontrarse dentro de un nuevo contexto artístico.The bigger specialization of the instrumentalists of traditional music makes necessary to consider different problems regarding repertoire. On one hand, the one that already exists for the traditional instruments works out, in some cases, limited for the new characteristics of performers and, on the other hand, the coming into academy contribute with a big amount of musical, technical and theoretical features. That's the reason why a searching of a new repertoire with new characteristics suitable for the necessities of the contemporary traditional music players is necessary. Here, a proposal where the composition plays an essential role on this searching is presented, showing an image of performercomposer almost unknown in this field and accompanying it with a series of thinking involving the concepts, both the old and the current ones, that the adjective “traditional” arouses in a new artistic context.http://hdl.handle.net/2072/349677catGrallaInstruments musicals -- CatalunyaComposició musical78 - MúsicaL'autointerpretació : un joc creatiuUna proposta personal de nova música per a grallaUna proposta personal de nova música per a gralla
oai:recercat.cat:2072/3551332019-05-07T23:06:08Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-05-07T14:49:59ZEl treball de fi de grau El ball de gralles a Catalunya ha tingut per objectiu definir el concepte ball de gralles, descriure la formació instrumental, establir una relació històrica, fer‐ne una primera localització i analitzar la situació actual. S’ha partit d’un estat de la qüestió mitjançant la recerca arxivística i el buidatge d’informació a partir de llibres i d’articles publicats, un procés que s’ha completat amb entrevistes amb diversos grallers. El resultat de la recerca —a banda de captar en primera persona les vivències personals dels entrevistats—, ha permès definir i descriure el fenomen, i elaborar‐ne categories segons tres estats conceptuals i filosòfics diferenciats segons l’època, el repertori i els matisos d’ús.El trabajo de fin de grado El ball de gralles a Catalunya ha tenido por objetivo definir el concepto ball de gralles, describir la formación instrumental, establecer una relación histórica, realizar una primera localización y analizar la situación actual. Se ha partido de un estado de la cuestión mediante búsqueda archivística y vaciado de información a partir de libros y artículos publicados, un proceso que se ha completado con entrevistas a distintos grallers. El resultado de la búsqueda —a parte de recoger en primera persona las vivencias personales de los entrevistados— ha permitido definir y describir el fenómeno, y elaborar categorías según tres estados conceptuales y filosóficos diferenciados según la época, el repertorio y los matices de
uso.The final year project entitled El ball de gralles a Catalunya aims to define the concept of the traditional Catalan “ball de gralles” concert, as well as to describe the instrumental formation, establish its historic background with society and trace the tradition back to its place of birth, while analysing its current place in culture today. To find the answers to these questions, my research involved archival searches and the consultation of books and published articles, as well as interviews with different gralla musicians. In addition to providing me with first-hand insight to the lives of these musicians, my research has enabled me to define and describe the gralla concert phenomenon and to create three categories in keeping with three conceptual and philosophical frames of use that can be distinguished by era, repertoire and sight differences in use.http://hdl.handle.net/2072/355133catConjunts de grallesMúsica -- CatalunyaGralla, Música per a -- Anàlisi i apreciació78 - MúsicaEl ball de gralles a Catalunya
oai:recercat.cat:2072/3557392019-05-16T23:08:44Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-05-16T14:21:12ZDurant la Guerra Civil espanyola es destruí bona part del patrimoni de l’Església de Sant Miquel i Sant Vicenç de Cardona. Es cremà l’orgue i gairebé la totalitat de l’arxiu musical que posseïa. Sense instruments, ni partitures, es poden descriure quins eren els músics i les manifestacions musicals d’aquesta vila al tombant del segle XVIII? Els usos musicals a la Cardona del 1700 és una primera aproximació a partir dels registres de comptabilitat que posen de manifest com la música i els músics eren elements indispensables per a solemnitzar les festes, com el Carnestoltes, el Corpus, les festes patronals, i altres actes que reflectien la realitat política del moment.Durante la Guerra Civil española se destruyó buena parte del patrimonio de la Iglesia de San Miquel y San Vicente de Cardona. Se quemó el órgano y casi la totalidad del archivo musical que poseía. Sin instrumentos, ni partituras, ¿se pueden describir cuales eran los músicos y las manifestaciones musicales de esta villa alrededor del cambio al siglo XVIII? Los usos musicales a la Cardona del 1700 es una primera aproximación a partir de los registros de contabilidad que ponen en relieve como la música y los músicos eran elementos indispensables para solemnizar las fiestas, como el Carnaval, el Corpus, las fiestas patronales, y otros actos que reflejaban la realidad política del momento.During the Spanish Civil War, a large part of the Church of Sant Miquel and Sant Vicenç’s patrimony in Cardona was destroyed. The organ and almost the entire musical archive of the church were burned down. Without instruments or scores, is it possible to describe who the musicians were and what were the musical manifestations of this village at the beginning of the 18th Century? Uses of music in Cardona around 1700 is a first approach on this matter based on the accounting records that bring to light how music and musicians were essential elements to solemnise the holidays like Carnival, Corpus Christi, celebrations in honour of the Patron Saint and other events that reflected the political reality of the time.http://hdl.handle.net/2072/355739catMúsica -- Cardona (Barcelona, Catalunya) -- S. XVIIIMúsics -- Cardona (Barcelona, Catalunya) -- S. XVIII78 - MúsicaEls usos musicals a la Cardona del 1700 : una aproximació a partir dels registres de comptabilitat en el període 1686-1737
oai:recercat.cat:2072/3568412019-06-03T22:37:42Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-06-03T16:20:26ZSe ha realizado un trabajo de investigación, análisis y composición para la guitarra flamenca con la finalidad de desarrollar un proyecto de guitarra solista. Se han buscado y aplicado estrategias compositivas de la música clásica, jazz y flamenco teniendo en cuenta las obras importantes de los grandes maestros. Estructuras de la música clásica como la forma sonata o conceptos armónicos como el intercambio modal y modulaciones a tonalidades cercanas han sido aplicadas a composiciones de estilos tradicionales de la guitarra flamenca. Se ha experimentado desarrollando material musical, utilizando variaciones de motivos musicales en cuanto a altura, rítmica y disposición en la guitarra. Por otra parte, se ha utilizado la imitación de figuras rítmicas y la armonización de melodías populares del cante flamenco para imprimir un carácter flamenco a las composiciones. Durante el proceso compositivo los recursos experimentados fueron útiles para reducir el tiempo invertido en la creación de cada tema, para aprovechar mejor las ideas musicales y para componer obras más coherentes.S'ha realitzat un treball de recerca, anàlisi i composició per a la guitarra flamenca amb la finalitat de desenvolupar un projecte de guitarra solista. S'ha buscat i aplicat estratègies compositives de la música clàssica, jazz i flamenco tenint en compte les obres importants dels grans mestres. Estructures de la música clàssica com la forma sonata o conceptes harmònics com l’intercanvi modal i modulacions a tonalitats properes van ser aplicades a composicions d'estils tradicionals de la guitarra flamenca. S’ha experimentat desenvolupant material musical utilitzant variacions de motius musicals pel que fa a alçada, rítmica i disposició a la guitarra. D'altra banda, es va utilitzar la imitació de figures rítmiques i l'harmonització de melodies populars del cant flamenc per imprimir un caràcter flamenc a les composicions. Durant el procés compositiu els recursos experimentats van ser útils per reduir el temps requerit per a la creació de cada tema, per aprofitar millor les idees musicals i per composar obres més coherents.An investigation into composition techniques for the flamenco guitar was performed with the objective of composing a series of solo guitar pieces. Composition strategies were developed by analysing works from classical, jazz and flamenco music. Specifically, structures of classical music such as sonata form and harmonic concepts like modal interchange were considered and applied to traditional styles of flamenco guitar. Musical material was also developed using short motifs with variations in pitch, rhythm and arrangement for the guitar. The imitation of rhythmic figures and harmonizing folk melodies of flamenco was employed with the objective of preserving the flamenco character of each composition. These compositional tools were useful in reducing the time required to develop each composition, make better use of musical ideas and compose more coherent works.http://hdl.handle.net/2072/356841spaGuitarraGuitarra--MètodesGuitarra--Estudis i exercicis (Flamenc)78 - MúsicaTécnicas compositivas para la guitarra flamenca
oai:recercat.cat:2072/3573192019-06-13T23:10:25Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-06-13T16:38:25ZLa tenora va ser presentada el 1849 com un instrument modern, i al llarg del segle XX va patir un procés de folklorització que li ha comportat una progressiva restricció funcional i una valoració limitada a l’àmbit de la música tradicional. El repte actual és remodernitzar l’instrument i normalitzar-lo, i contribuir a avançar en aquest sentit és l’objectiu que he perseguit amb la creació i producció d’un espectacle multidisciplinari per a tots els públics. Aquest treball és una síntesi del procés de reflexió personal i creació que he seguit fins arribar al resultat final, i una anàlisi i valoració de la recepció de la proposta per part del públic.La tenora fue presentada en 1849 como un instrumento moderno, y a lo largo del siglo XX sufrió un proceso de folklorización que le ha supuesto una progresiva restricción funcional y una valoración limitada al ámbito de la música tradicional. El reto actual es remodernizar el instrumento y normalizarlo, y contribuir a avanzar en este sentido es el objetivo que he perseguido con la creación y producción de un espectáculo multidisciplinario para todos los públicos. Este trabajo es una síntesis del proceso de reflexión personal y creación que he seguido hasta llegar al resultado final, y un análisis y valoración de la recepción de la propuesta por parte del público.The tenora was presented in 1849 as a modern instrument, and throughout the twentieth century suffered a folklorisation process that has led to a gradual functional restriction and an assessment limited to the field of traditional music. The challenge now is to remodernize the instrument and normalize it, and contribute to progress in this regard is the objective I have pursued with the creation and production of a multidisciplinary show for all audiencies. This work is a synthesis of personal reflection and creation process I followed to reach the final result, and an analysis and appraisal of the public receiption of the proposal.http://hdl.handle.net/2072/357319catTenora78 - MúsicaNormalització de la tenora : de la teoria a la pràctica : creació d'un espectacle multidisciplinari per a tots els públics
oai:recercat.cat:2072/3576302019-06-19T23:12:20Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-06-19T15:47:54ZEl treball tracta el raspat de canyes de tible i tenora. L'objectiu és crear unes pautes bàsiques per tal d'assolir un estat òptim de la canya a l'hora de tocar. Mitjançant la recerca bibliogràfica en els instruments de doble canya, l'experimentació personal i la interpretació de les dades d'un qüestionari s'extreuen unes conclusions a mode de manual bàsic pel raspat de canyes de
tible i tenora. La qüestió és trobar aquells punts comuns, o aquelles tècniques que en un elevat tant per cent s'apliquen i a partir de les que s'obtenen resultats similars. Hi ha un refrany que diu:”cada maestrillo tiene su librillo” i en el cas del meu estudi mai millor dit.El treball tracta el raspat de canyes de tible i tenora. L'objectiu és crear unes pautes bàsiques per tal d'assolir un estat òptim de la canya a l'hora de tocar. Mitjançant la recerca bibliogràfica en els instruments de doble canya, l'experimentació personal i la interpretació de les dades d'un qüestionari s'extreuen unes conclusions a mode de manual bàsic pel raspat de canyes de
tible i tenora. La qüestió és trobar aquells punts comuns, o aquelles tècniques que en un elevat tant per cent s'apliquen i a partir de les que s'obtenen resultats similars. Hi ha un refrany que diu:”cada maestrillo tiene su librillo” i en el cas del
meu estudi mai millor dit.The work is about scrap of tible and tenor reeds. The aim is to create some basic guidelines to achieve an optimal state of the reed when played. Through literature search in the double reed instruments, experimentation and interpretation of personal data questionnaire drawn conclusions on basic manual how to scrap reeds of tible and tenora. The question is to find those
commonalities, and those techniques in a high percentage and applied from those obtained similar results. There is a proverb that says: "cada maestrillo tiene su librillo” and in the case of my study never better said.http://hdl.handle.net/2072/357630catTenoraTibleInstruments -- Manteniment i reparacióInstruments de fusta78 - MúsicaQuina canya! : recerca sobre el raspat de canyes pel tible
oai:recercat.cat:2072/3579422019-06-25T23:10:05Zhdl_2072_179066 am 3u dc2019-06-25T13:54:47ZDins l’àmbit de la música tradicional catalana, les sardanes ocupen una posició rellevant per la seva transcendència històrica i concentració d’activitat. Aquestes s’han caracteritzat per provenir d’una vessant molt popular, festiva i oral. Actualment, aquesta pràctica representa una especialització professional, la de cobla, que s’acompanya d’una formació i uns mecanismes reguladors. En aquest treball es planteja una anàlisi dels elements que caracteritzen aquest sector per poder obtenir una visió clara de com es regeix actualment i com podria millorar.En el ámbito de la música tradicional catalana, las sardanas ocupan una posición relevante gracias a tu trascendencia histórica y a la concentración de su actividad. Éstas se han caracterizado por su procedencia popular, festiva y oral. Actualmente, esta práctica representa una especialización profesional, la de cobla, que se acompaña de una formación y unos mecanismos de regulación. En este trabajo propone un análisis de los elementos que caracterizan este sector para obtener una visión clara de cómo se rige y cómo mejorarlo.Around the traditional Catalan music, the “sardanas” are really relevant thanks to their historical transcendence. Their popular, oral and familiar origins are fundamental features. Nowadays, this practise represents a professional specialization, “the cobla”, it needs a deep learning and it’s regulated with several parameters. With this study I would like to determine which are those parameters
and propose new alternatives.http://hdl.handle.net/2072/357942catSardanaCobles (Música)Cobla, Música per a78 - MúsicaA L’OLI : retrat del sistema de gestió de les cobles.
oai:recercat.cat:2072/3747152020-04-23T23:08:10Zhdl_2072_179066 am 3u dc2020-04-23T18:50:54Z"Habitar-se durant la fertilitat. Procés creatiu al voltant del cicle menstrual" és un treball de recerca artística introspectiva en el qual s'explica el procés de creació de l'obra "El ser des del cicle menstrual". A través de la multidisciplinarietat artística, tant personal com d'influències i referents propis d'artistes feministes, es presenta la gralla dins d'una perfomance, creant aquesta nova obra. El treball també busca reivindicar la importància del creixement personal dins els processos creatius, i visibilitzar la cicle menstrual des d'una vessant social, tenint en compte el tabú que l'acompanya."Habitar-se durant la fertilitat. Procés creatiu al voltant del cicle menstrual" es un trabajo de búsqueda artística introspectiva en el que se explica el proceso creativo de la obra "El ser des del cicle menstrual". Mediante la multidisciplinariedad artística, tanto personal como de influencias y referentes propios de artistas feministas, se presenta la gralla dentro de una performance,
creando esta nueva obra. El trabajo también busca reivindicar la importancia del crecimiento personal dentro de los procesos creativos, i visibilizar el ciclo menstrual desde una vertiente social, teniendo en cuenta el tabú que le acompaña."Habitar-se durant la fertilitat. Procés creatiu al voltant del cicle menstrual" is a work of introspective artistic research in which the creative process of the work "El ser des del cicle menstrual" is explained. Through artistic multidisciplinarity, both personal and influences and references of feminist artists, the gralla is presented within a performance, creating this new work. The work also seeks to vindicate the Importance of personal growth within creative processes and make the menstrual cycle visible from a social point of view, bearing in mind the taboo that accompanies it.http://hdl.handle.net/2072/374715catGralla, Música per aComposició musicalCicle menstrualPerformance (Art)78 - MúsicaHabitar-se durant la fertilitat : procés creatiu al voltant del cicle menstrual
oai:recercat.cat:2072/3747742020-04-28T23:11:03Zhdl_2072_179066 am 3u dc2020-04-28T18:25:27ZAquest treball documenta la creació d'una tenora virtual, primer pas per a la generació de la família d'instruments virtuals específics per a cobla. L'objectiu final és donar servei a la comunitat de músics i compositors de l'àmbit en les seves tasques d'arranjament, composició i interpretació en directe. Es mostrarà tot el procés d'enregistrament i edició de les mostres i programació de l'instrument virtual, així com la seva interacció amb programari estàndard de notació musical i controladors MIDI
de vent. Malgrat la seva especificitat, aquest treball es pot llegir també com a punt de partida per al disseny i programació de qualsevol instrument virtual sota funcionament intern del motor de mostreig Kontakt, de l'empresa Native Instruments.Este trabajo documenta la creación de una tenora virtual, primer paso para la generación de la familia de instrumentos virtuales específicos para a cobla. El objetivo final es prestar un servicio a la comunidad de músicos y compositores del ámbito en sus labores habituales de arreglo, composición e interpretación en directo. Se mostrará todo el proceso de grabación y edición de las muestras y la programación del instrumento virtual, así como su interacción con programas estándar de notación musical por ordenador y controladores MIDI de viento. A pesar de su especificidad, este trabajo puede considerarse también como un punto de partida para el diseño y progamación de cualquier instrumento virtual bajo el funcionamiento interno del motor de muestreo Kontakt, de la empresa Native Instruments.This work documents the creation of a virtual tenora, the first step for the generation of specific virtual instruments for a cobla. The final goal is to offer to the community of musicians and composers specialized in cobla a solution for their tasks of
arrangement, composition and live performance. The entire process of sampling, editing and programing the virtual instrument will be shown, as well as its interaction with standard musical notation software and MIDI wind controllers. Despite its specificity, this document can be used as a starting point for the the design and programing of any virtual instrument under the internal operation of the Native Instruments Kontakt sampling engine.http://hdl.handle.net/2072/374774catTenoraInstruments musicals electrònicsComposició musical per ordinador78 - MúsicaProcés de creació d'una tenora virtual
oai:recercat.cat:2072/3747752020-04-29T23:08:38Zhdl_2072_179066 am 3u dc2020-04-29T17:28:26ZEl repertori simfònic per a tenora és un camp molt desconegut entre els intèrprets d'aquest instrument i poc estudiat des del punt de vista musicològic. Tot i això, tot feia pensar que hi havia d'haver repertori simfònic ja que la tenora es va crear al segle XIX per a ser tocada en bandes militars i orquestres simfòniques, concebuda com a oboè tenor. Aquest treball està encarat en estudiar com i per què s'ha incorporat la tenora en formacions simfòniques, tant bandes com orquestres, des de la presentació que en va fer Andreu Toron a Perpinyà el 1850 fins a l'actualitat, per observar què passa en cadascun dels períodes històrics, polítics i socials, i també per entendre els motius pels quals diversos compositors han utilitzat l'instrument en les seves obres –a partir de l'estudi de l'encàrrec de l'obra, l'intèrpret i el moment de l'estrena. Per a fer-ho, s'ha pres com a punt de partida un llistat d'obres no exhaustiu elaborat en el procés de recerca.El repertorio sinfónico para tenora es un campo muy desconocido entre los intérpretes de este instrumento y poco estudiado des del punto de vista musicológico. Aun así, todo apuntaba a que debía de haber repertorio sinfónico ya que la tenora se creó el siglo XIX para ser tocada en bandas militares y orquestas sinfónicas, concebida como oboe tenor. Este trabajo pretende estudiar cómo y por qué se ha incorporado la tenora en formaciones sinfónicas, tanto bandas como orquestas, des de la presentación que hizo de ella Andreu Toron a Perpiñán el 1850 hasta la actualidad, pera observar qué pasa en cada uno de los períodos
históricos, políticos y sociales, y a la vez para entender los motivos por los que diferentes compositores han utilizado el instrumento en sus obras –a partir del estudio del encargo de la obra, el intérprete y el momento del estreno. Para ello se ha tomado como punto de partida un listado de obras no exhaustivo elaborado en el proceso de investigación.The symphonic repertoire for tenora is a very unknown field among the performers of this instrument and little studied from the musicological point of view. However, everything meant that there was to be a symphonic repertoire since the tenora was created in the nineteenth century to be played in military bands and symphonic orchestras, conceived as a tenor oboe. This work is focused on studying how and why the tenora has been incorporated into symphonic formations, both wind bands and orchestras, from the presentation that made Andreu Torón in Perpignan in 1850 until today, to observe what happens in each of the historical, political and social periods, and also to understand the reasons why several composers have used the instrument in their works –from the study of the commission of the work, the performer and the moment of the premiere. To do this, it was taken as starting point a list of non-exhaustive works elaborated in the research process.http://hdl.handle.net/2072/374775catTenora i conjunt instrumentalTenora, Música per a -- S. XIX -- Anàlisi i apreciacióTenora, Música per a -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióTenora, Música per a -- S. XXI -- Anàlisi i apreciacióMúsica instrumental -- Història i críticaMúsica -- Catalunya78 - MúsicaMés enllà de la cobla : el repertori per a tenora en formacions simfòniques
oai:recercat.cat:2072/5206362021-10-25T11:24:37Zhdl_2072_179066 am 3u dc2021-10-25T11:24:37ZL’objectiu d’aquest projecte ha estat realitzar un compendi de passatges solístics per a flabiol i tamborí provinents de sardanes i de música per a cobla d’un període determinat: des de Pep Ventura (1817-1875) fins a Josep Maria Bernat (1925-1992). Així doncs, aquest treball no es basa en una hipòtesi de recerca determinada, sinó en l’evidència d’un fet: no existeix cap recull de solos publicat per a flabiol i tamborí. Per tal d’assolir aquest objectiu, s’ha consultat diversos fonts documentals dels compositors i s’han extret els principals fragments solístics amb la voluntat que algun dia es pugui publicar el compendi. En aquest supòsit, el recull esdevindria una eina pedagògica per als estudiants i, indirectament, una eina de seguretat als aspirants a una plaça vacant d’una cobla durant la vida professional d’un músic.El objetivo de este proyecto ha sido realizar un compendio de pasajes solísticos para (flabiol i tamborí) procedentes de sardanas y de música para cobla de un periodo determinado: desde Pep Ventura (1817-1875) hasta Josep Maria Bernat (1925-1992). Así pues, este trabajo no se basa en una hipótesis de investigación determinada, sino en la evidencia de un hecho: no existe ninguna recopilación de solos publicado para (flabiol i tamborí). Para lograr este objetivo, se han consultado diversas fuentes documentales de los compositores y se han extraído los principales fragmentos solísticos con la voluntad de que algún día se pueda publicar el compendio. En este supuesto, la recopilación resultaría una herramienta pedagógica para los estudiantes e,
indirectamente, una herramienta de seguridad a los aspirantes a una plaza vacante de una cobla durante la vida profesional de un músico.The aim of this project was to make a compilation of solistic passages for (flabiol i tamborí) originating from "sardanes" and cobla music of a certain period of time: from Pep Ventura (1817-1875) to Josep Maria Bernat (1925-1992). Therefore, this work is not based in a particular research hypothesis, but in the evidence of a fact: there is no collection of solos for (flabiol i tamborí) published. To achieve this objective, many documentary sources of the composers have been consulted, and the main solistic pieces have been extracted with the purpose of the compilation being published one day. This being the case, the compilation
would become an educational tool for students and, indirectly, a certainty tool for the applicants of a vacancy in a cobla during the professional life of a musician.http://hdl.handle.net/2072/520636catFlabiol i tamborí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióSardanes -- FragmentsCobla, Música per a -- Anàlisi i apreciacióVentura, Pep, 1817-1875 -- Crítica i interpretacióBernat i Colomina, Josep Maria, 1925-1992 -- Crítica i interpretacióMúsica -- Catalunya -- S. XIXMúsica -- Catalunya -- S. XX78 - MúsicaCompendi de passatges solístics per a flabiol i tamborí : de sardanes i música per a cobla de Pep Ventura a Josep Maria Bernat
oai:recercat.cat:2072/5300912023-01-13T12:28:29Zhdl_2072_179066 am 3u dc2023-01-13T12:28:29ZEn este trabajo se pretende indagar en cuanto a la figura femenina en el flamenco, contextualizar la importancia de su figura y analizar las voces de determinadas cantaoras. Para ello se pretende utilizar una metodología enfocada en la técnica de la voz y las diferentes formas de análisis vocal que encontramos en diferentes escuelas de canto. Además, contaremos con la opinión de profesionales de diferentes ámbitos relacionados, cuyas aportaciones serán un valor añadido a nuestro estudio. De esta forma deseamos conocer cómo ha sido la evolución de la figura femenina en el cante y de las capacidades vocales, en particular, que han dominado grandes maestras que hoy son referentes para cualquier cantaor o cantaora que quiere dedicarse profesionalmente,This work aims to investigate the female figure in flamenco, contextualize the importance of her figure and analyze the voices of certain female singers. For this, it is intended to use a methodology focused on the voice technique and the different forms of vocal analysis that we find in different singing schools. In addition, we will have the opinion of professionals from different related fields, whose contributions will be an added value to our study. In this way we want to know how this female figure has evolved in cante and vocal abilities, in particular, that have been mastered by great female teachers who today are benchmarks for any singer who wants to dedicate himself professionallyEn aquest treball es pretén indagar quant a la figura femenina al flamenc, contextualitzar la importància de la seva figura i analitzar les veus de determinades cantaores. Per això es pretén utilitzar una metodologia enfocada a la tècnica de veu i les diferents formes d'anàlisi vocal que trobem a diferents escoles de cant. A més, comptarem amb l'opinió de professionals de diferents àmbits relacionats, les aportacions dels quals seran un valor afegit al nostre estudi. D'aquesta manera volem conèixer com ha estat l'evolució de la figura femenina al cant i de les capacitats vocals, en particular, que han dominat grans mestres que avui són referents per a qualsevol cantaor o cantaora que es vulgui dedicar professionalment.http://hdl.handle.net/2072/530091spaDones en el flamencCantants de flamencFlamenc, Música de -- Anàlisi i apreciacióVeu -- Conreu78 - MúsicaAnálisis de las voces flamencas femeninas