2024-03-29T04:52:31Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1791142015-07-08T16:12:39Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaAsensio Palacios, Juan CarlosFantova Àlvarez, Eulàlia2011-12-15T11:38:35Z2010-062011-12-15http://hdl.handle.net/2072/179114Aquest projecte presenta una investigació de la veu de mezzo soprano dins la música religiosa cristiana occidental, incorporant elements d’anàlisi de gènere, històrics i estilístics. Així es planteja que l’estudi de la veu de la mezzo dins aquesta tradició s’ha de contextualitzar en l’evolució del paper de la dona en aquesta música. Així mateix també planteja un anàlisi de la relació entre la música i els propòsits de la seva creació i interpretació.Este proyecto presenta una investigación de la voz de mezzo soprano dentro de la música religiosa cristiana occidental, incorporando elementos de análisis de género, históricos y estilísticos. Se plantea así, que el estudio de la voz de la mezzo dentro de esta tradición se ha de contextualizar en la evolución del papel de la mujer en ésta música. Así mismo, plantea un análisis de la relación entre la música y los propósitos de su creación e interpretación.The aim of this project is to present an investigation of the mezzo soprano voice within the Western Christian religious music, incorporating gender analysis, historical and stylistic elements. Thus, this study suggests that the voice of mezzo within this tradition has to be contextualized within the evolution of the role of women in this music. It also presents an analysis of the relationship between the music and the purposes of its creation and interpretation.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música sacra -- S. XVIIIMusica sacra -- S. XIXMezzosopranosDones cantantsL’evolució de la veu de mezzo soprano dins la música religiosa cristiana occidentalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791652012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBronevetzky, VladislavMarigó i Sarrión, Carles2011-12-19T12:05:40Z2010-062011-12-19http://hdl.handle.net/2072/179165Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evolució dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball està format per tres capítols de recerca històrica i un d'anàlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a través del treball escrit es contextualitza i justifica la selecció de les obres del concert.Este proyecto final propone un recorrido por la evolución de los estudios para piano desde la segunda mitad del siglo XVIII hasta principios del siglo XX. El trabajo está compuesto por tres capítulos de investigación histórica y uno de análisis de las obras del recital que acompaña la parte escrita. Estas piezas han sido analizadas partiendo de los conocimientos adquiridos en la investigación. Por lo tanto, a través del trabajo escrito se contextualiza y justifica la selección de las obras del concierto.This final project offers a journey through the evolution of the piano studies from the second half of the 18th century to early the 20th century. Its content is constructed under three chapters of historical research and one chapter of analysis of the works of the recital which goes with the written part. These pieces have been analyzed from the knowledge acquired during the research. So, the written work contextualizes and justifies the concert work selection.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- Història i críticaPiano -- Estudis i exercicisPiano, Música per a -- S. XVIIIPiano, Música per a -- S. XIXPiano, Música per a -- S. XXL'evolució dels estudis per a piano : del taller al gran repertori de concertinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792002015-07-08T16:18:22Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSolé, Eulàlia, 1946-Gallén Muñoz, Andreu2011-12-21T08:11:06Z2011-052011-12-21http://hdl.handle.net/2072/179200L’Ària amb diverses variacions BWV 988, quarta part dels Clavier-übung, de Johann Sebastian Bach, és una obra que ha estat objecte de molts estudis. La seva extrema bellesa, el sobrenom amb què avui la coneixem, Variacions Goldberg -a partir de la llegenda que explica Forkel sobre un comte que patia insomni i el seu clavecinista Goldberg- i la seva estructura interna tan perfectament calculada, alhora que generadora de grans preguntes complexes de respondre, fan d’aquesta obra un mite indiscutible de la literatura per a teclat que, des de fa més 250 anys, ens continua fascinant i la fa immortal. Aquest treball és una humil aproximació a aquests aspectes, que ens faran acostar-nos al món interior d’aquesta obra.El Aria con diversas variaciones BWV 988, cuarta parte de los Clavier-übung, de Johann Sebastian Bach, es una obra que ha sido objeto de muchos estudios. Su extrema belleza, el sobrenombre con que hoy la conocemos, Variaciones Goldberg -a partir de la leyenda que explica Forkel sobre un conde que sufría insomnio y su clavecinista Goldberg- y su estructura interna tan perfectamente calculada, a la vez que generadora de grandes preguntas complejas de responder, hacen de esta obra un mito indiscutible de la literatura para teclado, que, desde hace más de 250 años, nos continua fascinando y la hace inmortal. Este trabajo es una humilde aproximación a estos aspectos, que nos harán acercar al mundo interior de esta obra.The Aria with diverse Variations BWV 988, the fourth part of Clavier-übung, by Johann Sebastian Bach, is a piece which has been widely studied. Factors such as its extremely beauty; the name by which it is known today, the Goldberg Variations -taken from the legend told by Forkel about a count who suffered from insomnia and his harpsichordist Goldberg -and its inner structure so perfectly calculated and, at the same time, source of great and complex questions so difficult to answer, make of this piece an undeniable myth in keyboard corpora, a piece which has fascinated us for more than 250 years. This piece of work is a humble approach to these issues, which will lead us to the inner world of this piece.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bach, Johann Sebastian, 1685-1750. Goldberg-VariationenBach, Johann Sebastian, 1685-1750 -- Crítica i interpretacióPiano, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XVIIILes Variacions Goldberginfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792352012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGleusteen, KaiPuente Encinas, Sergi2012-01-03T09:28:11Z2011-042012-01-03http://hdl.handle.net/2072/179235L’objectiu del projecte final titulat Shostakovich i el violí és l’estudi de la vida, el context històric i l’obra del cèlebre compositor rus Dmitri Shostakovich, parant una especial atenció en dues de les seves composicions: el Concert per a violí núm. 1 opus 77 i els Preludis per a piano opus 34 (arranjats per a violí i piano per Dmitri Tsyganov). La metodologia usada en l’elaboració del treball ha consistit en la recerca d’informació a través de biografies de Shostakovich, reculls de les seves memòries, records de persones pròximes al compositor, articles i cartes publicades per ell, així com estudis o anàlisis de les seves obres musicals. La conclusió extreta és que l’obra de Shostakovich està íntimament lligada amb el context històric en el qual va viure, és a dir, amb la seva època, tal com es pot apreciar tant en la seva escriptura com en el contingut emocional de les seves obres.El objetivo del proyecto final titulado Shostakovich i el violí es el estudio de la vida, el contexto histórico y la obra del célebre compositor ruso Dmitri Shostakovich, poniendo especial atención en dos de sus composiciones: el Concierto para violín núm. 1 opus 77 y los Preludios para piano opus 34 (adaptados para violín y piano por Dmitri Tsyganov). La metodología usada en la elaboración del trabajo ha consistido en la búsqueda de información a través de biografías de Shostakovich, recopilaciones de sus memorias, recuerdos de personas cercanas al compositor, artículos y cartas publicadas por él, así como estudios o análisis de sus obras musicales. La conclusión extraída es que la obra de Shostakovich está íntimamente ligada con el contexto histórico en el que vivió, es decir, con su época, tal como se puede apreciar tanto en su escritura como en el contenido emocional de sus obras.The goal of this project entitled Shostakovich i el violí is the study of the life, historical context and work of the famous Russian composer Dmitri Shostakovich, paying special attention to two of his compositions: the Violin Concerto no. 1 opus 77 and the Preludes for Piano opus 34 (arranged for violin and piano by Dmitri Tsyganov). The methodology used to prepare this thesis consisted of finding information through Shostakovich’s biographies, collections of his memoirs, recollections of people close to the composer, published articles and letters to him, as well as studies or analysis of his musical works. The conclusion drawn is that Shostakovich's work is intimately linked with the historical context in which he lived, that is, with his time, as can be seen both in his writing as in the emotional content of his work.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Sostakovic, Dmitrij Dmitrijevic -- Crítica i interpretacióSostakovic, Dmitrij Dmitrijevic. Concerts, violí, orquestra, núm. 1, op. 77, la menorSostakovic, Dmitrij Dmitrijevic. Preludis, piano, op. 34; arr.Violí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Rússia -- S. XXShostakovich i el violí : el Concert per a violí núm. 1 op. 77 i els Preludis op. 34info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2111482017-07-19T08:52:30Zhdl_2072_179064López Cano, Rubén, 1966-Escola Superior de Música de CatalunyaBardolet Vilaró, Judit2013-05-14T11:18:31Z2006-062013-05-14http://hdl.handle.net/2072/211148Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.Eduard Toldrà Soler fue una persona importante y significativa para la sociedad catalana de principios del siglo XX. Su vida musical es ancha, ya que embarca facetas de violinista, compositor, director y pedagogo. Toldrà estuvo siempre implicado en la cultura catalana, en el arte en general, y en particular en la poesía. Es por este motivo que encontramos tanta poesía en su música. En el siguiente trabajo, profundizo en el estudio de una de sus obras, Sis Sonets per a violí i piano. En el análisis de estas seis piezas, conoceremos también al personaje de Eduard Toldrà y su contexto cultural. Veremos que su música se sitúa fuera del estilo “hispánico” de la época y que, más allá de los tópicos de música española, las etiquetas no le hacen ningún tipo de justicia.Eduard Toldrà Soler was a very important person for Catalan society in the beginning of 20th century. His musical life is wide because of his work as a violinist, composer, conductor and pedagogue. Toldrà was always implied in the Catalan culture, art in general, and particularly in poetry. For this motive, we find a lot of poetry in his music. In the following work, I’m studying one of his works, Sis Sonets per a violí i piano. Through the analysis of there six pieces, we will also know Eduard Toldrà and his cultural context. We will see that his music is not the same as contemporary Spanish music and beyond the commonplaces of música española, there is a lot of diversity where labels do not make any kind of justice.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Toldrà, Eduard, 1895-1962 -- Crítica i interpretacióToldrà, Eduard, 1895-1962. SonetsViolí i piano, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Catalunya -- S. XXEduard Toldrà : sis sonets per a violí i pianoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2111502017-07-19T08:52:35Zhdl_2072_179064López Cano, Rubén, 1966-Escola Superior de Música de CatalunyaCamahort i Alejandro, Maria2013-05-14T12:05:44Z2006-052013-05-14http://hdl.handle.net/2072/211150El present treball tracta sobre els diferents tipus de relacions que poden establir-se entre poesia i música, a partir de l’estudi d’obres del repertori guitarrístic. Les obres elegides tenen la particularitat d’haver estat creades a partir de uns textos poètics concrets, els quals són motiu d’inspiració pel compositor. Cadascuna de les obres objecte d’estudi és contextualitzada i analitzada segons diferents paràmetres, segons com aquests es relacionen amb els textos. L’objectiu final és poder utilitzar les conclusions derivades del treball com a eina a l’hora de crear i defensar la interpretació d’obres vinculades a textos poètics.El siguiente trabajo trata sobre las diferentes clases de relaciones que pueden establecerse entre poesía y música, a partir del estudio de obras pertenecientes al repertorio guitarrístico. Las obras elegidas tienen la particularidad de haver sido creadas a partir de determinados textos poéticos, los cuáles son motivo de inspiración para el compositor. Cada una de las obras objeto de estudio se contextualiza y se analiza según diferentes parámetros, según como estos se relacionan con los textos. El objetivo final es poder utilizar las conclusiones derivadas del trabajo como herramienta para crear y defensar la interpretación de obras vinculadas a textos poéticos.This project talks about different types of relationships that can be stablished beween potry and music, out of the study of works from the guitar repertory. The chosen works share the peculiarity of having been created out of concrete poetical texts, which have become compositor’s inspiration cause. Each of every studied work is analised in its context through different parameters, depending on how their relatioship with the corresponding texts is. The final objective is to be able to use the project conclusions as a tool to create and defend the interpretation of works linked to poetical texts.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música i literaturaPoesia -- Adaptacions musicalsGuitarra, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Poesia en guitarrainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151152017-07-19T07:24:37Zhdl_2072_179064Gasull, FeliuEscola Superior de Música de CatalunyaAmargós Rubió, Úrsula2013-07-10T07:40:17Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215115Aquest treball sorgeix amb l'intenció d'enriquir el meu propi llenguatge musical a través d'una cultura i d' una música màgica. És un petit viatge sobre els orígens del flamenc, dels gitanos, una recerca sobre recursos tècnics del meu instrument per poder acostar-me a la veu humana, i nombrant a personatges com Falla o Lorca, dos dels màxims exponents que van apostar completament per aquesta música.Este trabajo surge con la intención de enriquecer mi propio lenguaje musical a través de una cultura i de una música mágica. Es un pequeño viaje sobre los orígenes del flamenco, de los gitanos, una investigación sobre recursos técnicos de mi instrumento para acercarme a la voz humana, y nombrando a personajes como Falla o Lorca, dos de los máximos exponentes que apostaron completamente por esta música.This document was born with the intention to enrich my own musical language through the study of a magical music and culture. It is a little journey through the origens of flamenco music and the gipsy culture. Also, I study the technical resources of my instrument that can bring me closer to the human voice and to that very special type of music. In the following pages one can also find citations and references to Manuel de Falla and Lorca, two of the greatest artists of the twentieth century that always supported this music.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Viola -- ExecucióFlamenc, Música deFalla, Manuel de, 1876-1946 -- Adaptacions musicalsGarcía Lorca, Federico, 1898-1936 -- Adaptacions musicalsCordes gitanes : la influència del flamenc en l'escriptura per a viola clàssicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151172017-07-19T07:25:24Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBlanch Mezquíriz, XavierBartolí Masons, Gemma2013-07-10T09:19:07Z2013-042013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215117L'objectiu d'aquest projecte és dur a terme una comparació entre els clàssics que trobem en el món literari i musical, i els clàssics que hem acabat establint al llarg de la tradició en el repertori de l'oboè. A partir d'una recerca i anàlisi de les característiques que defineixen els clàssics, farem un recorregut al llarg de la història del repertori de l'oboè, per adonar-nos
que les obres que toquem avui han estat determinades per un context històric i social molt concret, així com per l'aparició d'altres instruments, la influència dels enregistraments i dels oboistes, el paper del músic en cada època... Conclourem, finalment, que els clàssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, però que cal anar amb compte perquè –especialment en el món musical i de l'oboè– correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.El objetivo de este proyecto es llevar a cabo una comparación entre los clásicos que encontramos en el mundo literario y musical, y los clásicos que hemos acabado estableciendo a lo largo de la tradición en el repertorio del oboe. A partir de una
investigación y análisis de las características que definen los clásicos, haremos un recorrido a lo largo de la historia del repertorio del oboe, para darnos cuenta de que las obras que tocamos hoy han sido determinadas por un contexto histórico y social muy concreto, así como por la aparición de otros instrumentos, la influencia de las grabaciones i de los oboístas, el papel del músico en cada época... Concluiremos, finalmente, que los clásicos, por el hecho de serlo, guardan en su interior un secreto inagotable y atemporal, pero que hay que tener cuidado porque –especialmente en el mundo musical y del oboe– corremos el riesgo de agotarlos y dejar de percibir su valor.The aim of this project is to conduct a comparison between classics found in the literarure and music and the ones we have finished setting along tradition in the oboe repertoire. From a research and analysis of the characteristics that define the classics we will go over the history of the oboe repertoire, to realize that the pieces we play today have been determined by a social and very specific historical context, as well as the emergence of other instruments, the influence of recordings and oboists, the role of the musician in each period... We conclude, finally, that the classics, for being so, keep an inexhaustible and timeless secret inside them, but we have to be careful because, specially within the musical and oboe world, we take the risk of exhausting them and stop perceiving its value.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Oboè, Música per a -- Història i críticaLiteratura -- Història i críticaMúsica -- Història i críticaEscriptors clàssicsMúsics clàssicsPer què llegim Homer i toquem Bach? Una comparació entre clàssics des de la relativització de la tradició en el repertori oboísticinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151182017-07-19T07:24:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Blanco Cabrera, Adrián2013-07-10T09:51:53Z2013-062013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215118RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es un proyecto audiovisual en forma de performance sobre la música del compositor finlandés contemporáneo Einojuhani Rautavaara, los Requiem del poeta alemán Rainer Maria Rilke y la concepción filosófica del arte y su comercialidad del artista americano Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es mi sangre. Es mi compromiso. Trata sobre la dualidad entre el artista y la persona, y cómo esto afecta a nuestro arte. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es una operación de corazón. Es provocación; es sobre vomitar tu mente y estar sediento de futuro. Es comerte a ti mismo. Pero sobre todo, es mi concepción de arte: arte es todo aquello por lo que el creador esté dispuesto a morir.RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA és un projecte audiovisual en forma de performance sobre la música del compositor finlandès contemporani Einojuhani Rautavaara, els Requiem del poeta alemany Rainer Maria Rilke y la concepció filosòfica de l’art i la seva comercialitat de l’artista americà Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es la meva sang. És el meu compromís. Tracta sobre la dualitat entre l’artista i la persona, i com això afecta el nostre art. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA és una operació de cor. És provocació; és sobre vomitar la
teva ment i estar assedegat de futur. És menjar-te a tu mateix. Però sobre tot, és la meva concepció d’art: art és tot allò per lo que el creador estigui disposat a morir.RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA is an audiovisual project presented as a performance with the music of the finish contemporary composer Einojuhani Rautavaara, the Requiem by the German poet Rainer Maria Rilke and the philosophic conception of art and its commerciality of the American artist Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA is my blood. It is my compromise. It is about the duality between the artist and the person, and how it affects our art. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA is a heart surgery. It is provocation; it is about vomiting your mind and being thirsty of future. It is about eating yourself. But specially, it is about my art conception: art is everything the creator could die for.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Performance (Art)AudiovisualsRautavaara, Einojuhani -- Crítica i interpretacióRilke, Rainer Maria, 1875-1926. Requiem -- Crítica i interpretacióWarhol, Andy, 1928-1987 -- EstèticaRéquiem por la muerte del yo artistainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151192017-07-19T07:26:10Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBäcker, RolfCabré Roca, Jordi2013-07-10T11:19:24Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215119El present treball es centra en la relaci ó entre Max Reger i Karl Straube i les seves conseqüències interpretatives, tot vinculant-la amb els corrents socials, est ètics i musicals de tot el segle XIX i principis del segle XX. S'avalua el rellevament de la col ·laboració entre compositor i organista, recorrent a expressions i reflexions dels propis protagonistes i de persones properes a ambd ós. La metodologia es basa en l'an àlisi i la comparaci ó de materials editats i aut ògrafs, manuscrits, cartes, i enregistraments amb la finalitat d'aclarir una relaci ó humana, professional i musical de gran envergadura per la hist òria de l'orgue a Alemanya.El presente trabajo se centra en la relación entre Max Reger i Karl Straube y sus consecuencias interpretativas, vinculándolo con los corrientes sociales, estéticas y musicales de todo el siglo XIX i principios del siglo XX. Se evalúa la relevancia de la colaboración entre compositor y organista, accediendo a expresiones y reflexiones de los propios protagonistas y personas cercanas a ambos. La metodología se basa en el análisis y la comparación de materiales editados y autógrafos, manuscritos, cartas y grabaciones con el fin de aclarar una relación humana, profesional y musical de gran envergadura para la historia del órgano en Alemania.Die vorliegende Arbeit beschäftigt sich mit der Beziehung zwischen Max Reger und Karl Straube und deren interpretatorischen Auswirkungen, indem sie mit sozialen, ästhetischen und musikalischen Strömungen am Ende des 19. und zu Beginn des 20. Jhts. in Verbindung gebracht wird. Die Bedeutung der Zusammenarbeit zwischen dem Komponisten und dem Organisten wird anhand von Aussagen und Reflexionen der Protagonisten selbst und anderer beiden nahestehender Personen bewertet. Methodologisch stehen Analysen und Vergleiche veröffentlichter Materialien, Autographe, Manuskripte, Briefe und Aufnahmen im Zentrum, um ein klärendes Licht auf eine menschliche, beruiche und musikalische Beziehung zu werfen, die von gro er Tragweite für die Geschichte der Orgel in Deutschland ist.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Reger, Max -- Crítica i interpretacióStraube, Karl -- Crítica i interpretacióOrgue -- Història -- Alemanya -- S. XIXOrgue -- Història -- Alemanya -- S. XXMax Reger (1873-1916) i Karl Straube (1873-1950) : tradició i evolució històrica de l'orgue a Alemanyainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151202017-07-19T07:24:42Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPintó, MireiaCasals Solé, Marta2013-07-10T11:49:12Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215120Quan els bojos canten és el resultat d’una recerca motivada pel perquè són com són les àries de bogeria. El treball exposa l’evolució dels bojos en societat i cultura fins arribar a la imatge del boig en l’òpera. La metodologia usada per l’elaboració del treball ha consistit en una recerca històrica, l’anàlisi general de la música i dels personatges i una anàlisi més exhaustiva sobre tres àries de bogeria. Així doncs el treball ens planteja una evolució sobre aquesta bogeria musical i quins han estat els seus efectes tant en els autors com en els seus protagonistes.Quan els bojos canten es el resultado de una investigación motivada por el porqué son cómo son de las arias de locura. El trabajo expone la evolución de los locos en la sociedad y la cultura hasta llegar a la imagen del loco en la òpera. La metodología usada para la elaboración del trabajo ha consistido en la búsqueda de información histórica, el análisis general de la música y de sus personajes enloquecidos y un análisis más exhaustivo sobre tres arias de locura. Así pues el trabajo nos plantea una evolución sobre esta locura musical y sus efectos tanto en los autores como en sus protagonistas.Quan els bojos canten is the result of an investigation inspired on the reason why the crazy arias are the way they are. The project shows the evolution of the insane within society and culture and finally gets to the image of madness in opera. The methodology used for the preparation of this piece of work involved historical research, the overall analysis of music and its mad main characters, and a more intensive analysis of three of the mad scenes. Thus, the development of this piece of work shows us an evolution of this crazy music and its effects both on authors and on main characters.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Òpera -- Anàlisi i apreciacióÒperes -- PersonatgesMalalts mentalsQuan els bojos canteninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151212017-07-19T07:25:26Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHavel, ChristopheFaccio Peláez, Juan José2013-07-10T12:15:22Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215121Proyecto Delta es una iniciativa escenográfica de un programa de concierto específico constituido con obras de música contemporánea. La propuesta se lleva a cabo gracias a un fundamento teórico que incluye reflexiones en torno a las figuras comprometidas en el acto musical escénico: intérprete, obra y público. En esta digresión sus funciones son objeto de un desfiguramiento, fomentando la capacidad creativa del intérprete como director artístico. El concierto se convierte, de este modo, en un producto acabado. En particular, el Proyecto Delta se construye sobre el diálogo entre lo sonoro y lo visual, lo
audible y lo visible: la música y el espacio.Projecte Delta és una iniciativa escenogràfica d'un programa de concert específic constituït amb obres de música contemporània. La proposta es dur a terme gràcies a un fonament teòric que inclou reflexions al voltant de les figures compromeses en l'acte musical escènic: intèrpret, obra i públic. En aquesta digressió les seves funcions son objecte d'una desfiguració, fomentant la capacitat creativa de l'intèrpret com a director artístic. El concert es converteix, d'aquesta manera, en un producte acabat. En particular, el Projecte Delta es construeix sobre el diàleg entre el sonor i el visual, allò audible i
allò visible: la música i l'espai.Delta Project is a scenographic initiative of a specific concert programme of contemporary music works. The proposal is carried through a theoretical basis that includes reflections on the figures involved in the musical stage act: performer, work and audience. In this digression, their roles are been disfigured, encouraging the creative capacity of the performer as an artistic director. The concert becomes thus, in a finished product. In particular, the Delta Project is built on the dialogue between the sonorous and the visual, what can be heard and what can be seen: music and space.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Concerts -- Indicacions escèniquesMúsica -- S. XXProyecto Delta : interrelación entre intérprete, obra y público en la música contemporáneainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151232017-07-19T07:25:27Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSurinyac, JosepGoñi Santamaria, Garazi2013-07-10T12:51:57Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215123No podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.No podemos pensar en una tradición musical latinoamericana si no es a partir de la relación y confrontación de las culturas indígenas, africanas y europeas, entendidas desde la colonización hasta las corrientes inmigratorias posteriores. Lo que
se conoce como nacionalismo musical va más allá de las limitadas barreras de una nación, o de la utilización de melodías y ritmos sacados del folclore; consiste en todo un proceso de difusión y de asimilación que sí que nos hace posible hablar de unas producciones sonoras propias, en este caso argentinas, cubanas o brasileñas. En medio de este contexto, los compositores latinoamericanos de música culta han tenido que hacer una difícil elección entre la música europea y la de sus propios países, elección que mediante este trabajo me gustaría destacar.In order to understand the Latin American musical tradition, we need to have a close look at the connections and relationships that have taken place among the Indigenous, African and European cultures from the colonization till the later migratory flows. What has been known as Musical Nationalism goes beyond the limited barriers of a nation, or of the use of melodies and rhythms taken from folklore; it consists of a diffusion and assimilation process that makes it possible to talk of sonorous works of their own, as in this case they would be Argentinian, Cuban, or Brazilian. In this context, Latin American intellectual music composers had to make a difficult choice between the European music and that of their own countries; a choice that I would like to emphasize by means of this essay.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Amèrica Llatina -- S. XXPiano, Música per a -- Argentina -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- Brasil -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- Cuba -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióMúsica d’Amèrica Llatina del segle XX : el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cubainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166752017-07-19T08:45:53Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPla, AdolfMartínez Jiménez, Sabina2013-07-16T12:23:33Z2013-042013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216675catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Història i críticaLa descripció en música : des del teclat de J.S. Bach fins al piano de Debussyinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166762017-07-19T08:46:23Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Mauri Galik, Agnès2013-07-16T12:39:09Z2013-052013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216676La idea inicial d’aquest projecte rau en el meu interès per aprofundir en dues obres: una, escrita per a viola, i l’altra, per a piano. La controvèrsia musicològica sobre l’autenticitat del Concert per a viola de Bartók, una obra cabdal dins del repertori d’aquest instrument, i la coincidència cronològica que aquest concert manté amb el Concert per a piano núm. 3 d’aquest mateix compositor han estat, finalment, el focus central de Bartók i els seus dos últims concerts. Mitjançant la informació extreta de llibres sobre el compositor, articles, tesis i partitures, les pàgines següents són el reflex del meu apropament als últims anys de la vida de Bartók, a la història que s’amaga darrere d’ambdues obres i als paral·lelismes que conté aquesta música.La idea inicial de este proyecto ha consistido en mi interés por profundizar en dos obras: una, escrita para viola, y la otra, para piano. La controversia musicológica sobre la autenticidad del Concierto para viola de Bartók, una obra eminente dentro del repertorio de este instrumento, y la coincidencia cronológica que este concierto mantiene con el Concierto para piano nº 3 de este mismo compositor han sido, finalmente, el foco central de Bartók i els seus dos últims concerts. Mediante la información extraída de libros sobre el compositor, artículos, tesis y partituras, las páginas siguientes son el reflejo de mi acercamiento a los últimos años de la vida de Bartók, a la historia que se esconde detrás de las dos obras y a los paralelismos que contiene esta música.The initial idea of this project lies in my interest in studying two works in depth: one of them written for viola and the other, for piano. The musicological controversy about the authenticity of the Bartók Viola Concerto, an outstanding work included in this intrument’s repertoire, and the chronological coincidence that this concerto holds up with the Third Piano Concerto by the same composer have been, finally, the focal point of Bartók i els seus dos últims concerts. By means of the information extracted from books about the composer, articles, thesis and sheet music, the following pages are the reflection of my approach to Bartók’s last years of his life, to the history that remains behind the two works and to the parallels drawn in this music.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bartók, Béla, 1881-1945 -- Crítica i interpretacióBartók, Béla, 1881-1945. Concerts, viola, orquestra -- Anàlisi i apreciacióBartók, Béla, 1881-1945. Concerts, piano, orquestra, núm. 3 -- Anàlisi i apreciacióBartók i els seus dos últims concertsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166772017-07-19T08:46:37Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPoyato, FranciscoMauri Fàbregas, Maria2013-07-16T12:58:51Z2013-042013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216677Aquest treball vol ser una aproximació a l’obra Die schöne Müllerin, D795, un cicle de vint cançons per a veu i piano, que Franz Schubert va compondre l’any 1823. L’obra es basa en un conjunt de poemes que havia escrit poc abans Wilhelm Müller, i que expliquen la història del desengany amorós d’un jove aprenent de moliner. La bella molinera presenta un ventall infinit de colors, emocions, paisatges... Va des de l’alegria més eufòrica fins a la desesperança més fonda, passant per moments d’ironia, de somnis i de sorpreses. Tot això és analitzat en el treball, número per número, tan en l’aspecte literari com en el musical, i en la seva interrelació.Este trabajo quiere ser una aproximación a la obra Die schöne Müllerin, D795, un ciclo de veinte canciones para voz y piano, que Franz Schubert compuso en el año 1823. La obra se basa en el conjunto de poemas que Wilhelm Müller había escrito poco antes, y que cuentan la desafortunada história amorosa de un joven aprendiz de molinero. La bella molinera presenta un abanico de miles de colores, emociones, paisajes... va desde la alegría más eufórica hasta la desesperanza más honda, pasando por momentos de ironía, sueños y sorpresas. Todo esto es analizado en el trabajo, número por número, tanto en el aspecto literario como en el musical, y en su interrelación.This project wants to be an approach to the work Die schöne Müllerin, D795, which is a cycle of twenty songs for voice and piano composed by Franz Schubert on 1823. The work is based on the set of poems that Wilhelm Müller had written few years
before, about the unfortunate love story of a young miller apprentice. The Fair Maid of the Mill shows a world full of colours, emotions, landscapes... it ranges from the most euphoric joy to the deeper despair, with moments of irony, dreams and surprises. All this is analised in the project, number by number, both in literary and musical aspects, and in their interrelation.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schubert, Franz, 1797-1828 -- Crítica i interpretacióSchubert, Franz, 1797-1828. Schöne MüllerinMüller, Wilhelm, 1794-1827 -- Poesia -- Adaptacions musicalsCançons ac. de piano -- S. XIX -- Anàlisi i apreciacióLa bella molinerainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167162017-07-19T08:51:11Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGascón, MontserratMoukarzel Ortega, Camila2013-07-17T08:18:12Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216716Interpretación versus Ejecución es un proyecto que pretende sentar las bases para el planteamiento de una versión propia e informada de obras de diferentes estilos musicales. Se presta especial atención a las prácticas propias de cada estilo – barroco, clásico, romántico y contemporáneo - y su posible aplicación con la flauta moderna en cuatro obras concretas. La metodología empleada ha consistido en la búsqueda de información en tratados, libros, artículos, así como entrevistas y clases con músicos expertos en cada uno de los temas. El proyecto pretende impulsar el interés del joven músico por una
búsqueda personal e informada de las prácticas interpretativas que redunde en una interpretación propia de las obras que desee tocar.Interpretación versus Ejecución és un projecte que pretén assentar les bases per al plantejament d’una versió pròpia i informada d’obres de diferents estils musicals – barroc, clàssic, romàntic i contemporani – i la seva possible aplicació amb la flauta moderna en quatre obre concretes. La metodologia utilitzada ha consistit en la recerca d’informació al tractats, llibres, artícles, així com entrevistes i classes amb músics experts en cadascun dels temes. El projecte pretén impulsar l’interés per del jove músic per la búsqueda personal i informada de les practiques interpretatives que redundi en una interpretació pròpia de les obres que vol tocar.Interpretación versus Ejecución is a project that is intending to set the foundation of the musician's approach to different musical styles – baroque, classic, romantic and contemporary - as well as giving the relevant background knowledge, and its possible execution on the modern flute, illustrated on four concrete works. The applied methodology consists in the searching of information in treatises, books, articles, as well as personal interviews and lessons with musicians of profound knowledge and expertise in their single subject. This project should spark young musician’s interest to start their personal research and exploration of the interpretative methods in order to lead to a proper interpretation of the works that are wished to play.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Flauta, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Flauta, Música per a -- S. XVIIFlauta, Música per a -- S. XVIIIFlauta, Música per a -- S. XIXFlauta, Música per a -- S. XXInterpretación versus ejecución : redescubriendo el lenguaje de la músicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167182017-07-19T08:51:20Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaEgea, SusanaPaterson Marco, Virginia2013-07-17T10:09:45Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216718El antiguo arte de la tragedia griega volvió a revivir entre las décadas de 1570 y 1580 gracias a la Camerata Florentina, que la convirtió en el punto de partida de un nuevo género: la opera. El gran interés del Renacimiento por revivir el drama del mundo clásico trae como consecuencia el nacimiento de la protagonista de nuestro estudio: la heroína trágica operística.
El objetivo del proyecto es el análisis de los personajes femeninos de la tragedia clásica y su posterior conversión en heroínas de las óperas de inspiración clásica. La literatura griega creó una serie de personajes femeninos que adquirieron un protagonismo inusitado en la época y que, posteriormente, cautivaron a los compositores de ópera.
A través de esta investigación trataremos de hallar las razones históricas, sociales, políticas o psicológicas que están detrás del origen de la heroína trágica. Igualmente se estudiarán las diversas características que fue desarrollando y que la definirían como personaje hasta que el mundo operístico la convirtió en la protagonista absoluta de la escena lírica.L'antic art de la tragèdia grega va tornar a reviure entre les dècades de 1570 i 1580 gràcies a la Camerata Florentina, que la va convertir en el punt de partida d'un nou gènere: l'opera. El gran interès del Renaixement per reviure el drama del món clàssic porta com a conseqüència el naixement de la protagonista del nostre estudi: l’heroïna tràgica operística.
L'objectiu del projecte és l'anàlisi dels personatges femenins de la tragèdia clàssica i la seva posterior conversió en heroïnes de les òperes d'inspiració clàssica. La literatura grega va crear una sèrie de personatges femenins que van adquirir un protagonisme inusitat en l'època i que, posteriorment, van captivar als compositors d’òpera.
A través d'aquesta recerca tractarem de trobar les raons històriques, socials, polítiques o psicològiques que estan darrere de l'origen de l'heroïna tràgica. Igualment s'estudiaran les diverses característiques que va ser desenvolupant i que la definirien com a personatge fins que el món operístic la va convertir en la protagonista absoluta de l’escena lírica.The ancient art of the greek tragedy returned to re-live between the decades of 1570 and 1580 thanks to the Camerata Florentina, which turned her into the point of item of a new kind: the opera. The great interest of the Renaissance to re-live through the drama of the classic world brings as consequence the birth of the protagonist of our study: the tragic operatic
heroine.
The target of the project is the analysis of the feminine prominent figures of the classic tragedy and his later conversion in heroines of the operas of classic inspiration. Greek literature created a series of feminine prominent figures who acquired an unusual protagonism at the time and who, later, captivated the composers of opera.
Across this investigation we will try to find the historical, social, political or psychological reasons that are behind the origin of the tragic heroine. Equally there will be studied the diverse characteristics that it was developing and that would define her as a personage until the operatic world turned her into the absolute protagonist of the lyric scene.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Òpera -- Anàlisi i apreciacióHerois en l'artÒperes -- PersonatgesTragèdia gregaMúsica d'escena -- Història i críticaLa heroína trágica en la ópera : personajes femeninos de la tragèdie lyrique y el dramma per musicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167192017-07-19T08:51:23Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSurinyac, JosepPelfort i Camprubí, Marina2013-07-17T10:37:48Z2013-052013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216719Aquest treball vol estudiar les relacions que s'estableixen entre dos artistes d'un mateix període estètic: Frédéric Chopin i Giacomo Leopardi. Ho fa analitzant 7 parelles de música i poesia, analitzades per descobrir què és allò que les uneix.
Després d'una reflexió al voltant de l'art, el treball reflexiona sobre què aporta a l'estudi d'un període artístic, d'unes determinades obres o a l'escolta d'un concert, la combinació de dues o més disciplines artístiques. Chopin & Leopardi: dues sensibilitats bessones, doncs, que acaben connectant també amb nosaltres, descobrint en l'art l'expressió de quelcom universal que uneix artista, intèrpret i públic.Este trabajo quiere estudiar las relaciones que se establecen entre dos artistas de un mismo periodo estético: Frédéric Chopin i Giacomo Leopardi. Lo hace analizando 7 parejas de música i poesía, analizadas para descubrir qué es lo que las une. Después de una reflexión alrededor del arte, el trabajo se pregunta qué aporta al estudio de un periodo artístico, de unas determinadas obras o a la escucha de un concierto, la combinación de dos o más disciplinas artísticas. Chopin & Leopardi: dos sensibilidades gemelas, pues, que acaban conectando también con nosotros, descubriendo en el arte la expresión de algo universal que une artista, intérprete y público.This essay strives to study the existing relations between two artists belonging to the same estetic period: Frédéric Chopin and Giacomo Leopardi. It does so by analising together 7 musical pieces and 7 poems in pairs, in order to show
what links them. After thinking overt art, we ask ourselves what does the combination of two or more artistic disciplines add to the study of an artistic period, to specific pieces or to the listening of a concert. Chopin & Leopardi: two soulmate sensibilities, which end up connecting not only with each other, but also with us – thus unveiling how art is the expression of something universal that brings together the artist, the interpreter and their audience.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Chopin, Frédéric, 1810-1849 -- Crítica i interpretacióLeopardi, Giacomo -- Crítica i interpretacióMúsica i literatura -- S. XIXPoesia -- Adaptacions musicalsChopin & Leopardi : dues sensibilitats bessonesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167212017-07-19T08:51:32Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGraubin, EvaRodríguez Masafrets, Ariadna2013-07-17T11:23:25Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216721Amb aquest projecte he volgut aproximar-me al repertori de cambra per violí i piano del compositor vienès Franz Schubert. Les tres obres escollides són poc habituals a les sales de concert, en part per la seva complexitat tècnica i interpretativa, i representen tres propostes ben contrastants en la seva trajectòria compositiva. Es tracte de la introspectiva Sonatina en La menor D. 385, l’eloqüent Rondó Brillant en Si menor D. 895 i la seva obra de maduresa, la gran Fantasia en Do Major D. 934. Gràcies a l’anàlisi musical i la recerca del seu context cultural i artístic, juntament amb la meva experiència en l’instrument, he guanyat una percepció i comprensió molt més profunda de les seves obres, creixent com a persona i intèrpret amb el procés.Con este proyecto he querido aproximarme al repertorio de cámara para violín y piano del compositor vienés Franz Schubert. Las tres obras escogidas son poco habituales en las salas de concierto, en parte por su complejidad técnica e interpretativa, y representan tres propuestas contrastantes en su trayectoria compositiva. Se trata de la introspectiva Sonatina en La menor D. 385, el elocuente Rondó Brillante en Si menor D. 895 y su obra de madureza, la gran Fantasía en Do Mayor D. 934. Gracias al análisis musical y la investigación de su contexto cultural y artístico, junto con mi experiencia con el instrumento, he adquirido una percepción y comprensión mucho más profunda de sus obras, creciendo como persona e intérprete a través del proceso.My intention with this project was to get closer to the chamber music repertoire for violin and piano written by the Vienesse composer Franz Schubert. The three pieces I´ve chosen are not habitual at Concert Halls, partly because of their technical and interpretative demands, and represent three contrasting stages in his trajectory as a composer. Following: the introspective Sonatine in A minor D. 385, the eloqüent Rondo Brillant in B minor D. 895 and his most mature work, the great Fantasy in C Major D.934. Thanks to musical analysis and research on his cultural and artistic context, together with my experience with the instrument, I´ve gained a much more profound insight and understanding of his works, growing as a person and performer through the process.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schubert, Franz, 1797-1828 -- Crítica i interpretacióSchubert, Franz, 1797-1828. Sonatines, violí, piano, D. 385, la menorSchubert, Franz, 1797-1828. Rondeau brillant, violí, pianoSchubert, Franz, 1797-1828. Fantasien, violí, piano, D. 934, do majorViolí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Àustria -- S. XIXSchubert i les seves composicions per a violíinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167222017-07-19T08:51:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGasull, FeliuSansón Mora, Claudia2013-07-17T12:01:16Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216722Este proyecto representa una aproximación al flamenco desde la música clásica, y más concretamente desde el punto de vista violinístico. Se trata de una visión personal sobre los elementos técnicos e interpretativos a seguir para adentrarnos en la estilística flamenca. Ampliar los conocimientos musicales para así enriquecernos y crecer, tanto como personas como músicos. De la fusión musical emergen nuevos horizontes con los que poder expresarnos. Esto nos abre las puertas a la creatividad.Aquest projecte representa una aproximació al flamenc des de la música clàssica, i més concretament des del punt de vista violinístic. Es tracta d'una visió personal sobre els elements tècnics i interpretatius a seguir per endinsar-nos en l'estilística
flamenca. Ampliar els coneixements musicals per així enriquir-nos i créixer, tant com a persones com a músics. De la fusió musical emergeixen nous horitzons amb els quals poder expressar-nos. Això ens obre les portes a la creativitat.This project represents a musical approximation from Flamenco to Classical music, more in particular, from a violinistic point of view. It is a personal vision on the technical and interpretative elements to follow to in order to go into the stylistics of flamenco.
To widen our musical knowledge to enrich us, thus making us grow both personally and as musicians. New horizons emerge from musical fusion, giving us more ways to express ourselves. This opens the door to creativity.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Flamenc, Música deViolí, Música per aLa voz flamenca del violíninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167232017-07-19T08:51:59Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, JosepSerra Garcia, Laura2013-07-17T12:20:24Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216723L’objectiu del treball és conèixer millor la figura de François Devienne i la seva obra per a fagot. Per això es fa un recorregut per la seva biografia, context històric i musical, el fagot de l’època, amb el qual tocava i per al qual composava, el seu catàleg de l’obra musical per fagot i una anàlisi de dues de les seves obres, una sonata i un quartet. Aquesta darrera part no es tracta només d’una anàlisi formal, sinó que recull també la vessant interpretativa.El objetivo del estudio es conocer mejor la figura de François Devienne y su obra para fagot. Para ello, se lleva a cabo un recorrido por su biografía, contexto histórico y musical, el fagot de la época, con el que tocaba y para el cual componía, su catálogo de obras para fagot y un análisis de dos de sus obras, una sonata y un cuarteto. Esta última parte no se trata solo de un análisis formal, sino que recoge también su vertiente más interpretativa.The aim of this work is to know a little bit more about François Devienne and his compositions. In order to achieve this goal, I review his biography, the historic and musical context where he lived, the features of this period’s bassoon–the instrument that
he played and for which he composed –and his works for bassoon; moreover, I add in this field the analysis of two of his works (a sonata and a quartet). This analysis is not only formal, but also refers to the interpretative aspects.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Devienne, François -- Crítica i interpretacióFagot, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- França -- S. XVIIIDevienne i el fagot : una visió de les obres de fagot i el seu momentinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167242017-07-19T08:52:04Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFernández García, Pablo ManuelSerrano García, Juan Javier2013-07-17T12:49:50Z2013-052013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216724Este proyecto tiene como objetivo el estudio de la relación que el bombardino tiene con las formaciones más importantes de viento metal. Para ello he creído necesario, antes de profundizar en este tema, dar a conocer su historia y evolución. Mi intención con este proyecto es contribuir al enriquecimiento del patrimonio de este maravilloso instrumento, que poco a poco, va ganando el respeto que se merece.Aquest projecte té com a objetiu l'estudi de la relació del bombardí amb les formacions més importants de vent metall. Abans d'aprofundir en aquest tema, he cregut necessari conèixer la seva història i evolució. La meva intenció, amb aquest projecte, és enriquir el patrimoni d'aquest meravellós instrument, que de mica en mica va guanyant el respecte que es mereix.This project aims to study the position the Euphonium has in relation to the other instruments in the brass section. Before going deeper into this subject I thought it is necessary to know more about the euphonium´s history and its evolution. My intention with
this project is to contribute to the enrichment of this wonderful instrument, that step by step is earning the respect that it deserves.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bombardí -- HistòriaBombardí, Música per aConjunts de metallSonidos del metal : el bombardino en las formaciones de viento metalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168482017-07-19T09:03:54Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaDichamp, Jean FrançoisVercher Juan, Neus2013-07-23T09:22:51Z2013-052013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216848Con este trabajo he pretendido realizar un estudio aproximado a la música del período romántico cuya temática gira en torno al mundo de la noche. Lo he hecho a través de los compositores de música para piano más representativos de la época, con una breve pincelada a la música sinfónica y a las artes representativas. He pretendido demostrar cómo cada compositor reflejó su personalidad a través de un concepto tan abstracto y romántico como es el mundo de la noche.Amb aquest treball he pretés realitzar un estudi aproximat a la música del període romàntic la temática del qual gira al voltant del món de la nit. Ho he fet a través dels compositors de música per a piano més representatius de l’època, amb una breu pinzellada a la música simfònica i a les arts representatives. He pretés demostrar com cada compositor va reflectir la seva personalitat a través d’un concepte tan abstracte i romàntic com és el món de la nit.It is my intention with this work to present an approximate study of the music from the Romantic period whose main topic refers to the world of night. This approximation has been carried out through an investigation of the most representative piano music composers of the era, as well as general observations about symphonic music and scenic arts. I have tried to show how each one of these composers expressed their personality through the abstract concept of the world of night.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- S. XIXRomanticisme en la músicaRomanticisme en l'artNit en l'artCompositors -- S. XIXPiano, Música per aBajo las estrellas del Romanticismo : un viaje a través de la nocheinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168602017-07-19T07:25:25Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Vilamala Blanco, Hug2013-07-23T11:28:06Z2013-052013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216860La intenció d’aquest projecte final és donar més informació sobre els concerts de Txaikovski per a Piano i Orquestra a través d’ una contextualització socio-cultural, una recerca entorn a les inspiracions estètiques del compositor i en els concerts en particular, així com les influències que aquests van tenir per als seus contemporanis. El treball es divideix en quatre grans capítols d’ estudi i recerca històrica, així com breus anàlisis per a situar en concret les inspiracions estètiques de les que es parla. Com a repertori de concert s’ interpreta, doncs, un dels concerts en la seva totalitat: el Concert per a Piano i Orquestra No.1, Op.23 en Si bemoll menor.La intención de este proyecto final es la de proporcionar más información sobre los conciertos de Chaikovsky para Piano y Orquestra a través de una contextualización socio-cultural, una búsqueda entorno a las inspiraciones estéticas del compositor y de los conciertos en particular, así como las influencias que estos tuvieron en sus contemporáneos. El trabajo se divide en cuatro grandes capítulos de estudio histórico, junto con breves análisis para situar en concreto las inspiraciones estéticas de las que se habla. El repertorio de concierto que se interpreta es uno de los conciertos en su totalidad: el Concierto para Piano y Orquestra No.1, Op.23 en Si bemol menor.The aim of this final project is to provide more information about Tchaikovsky’ s piano concertos through a sociocultural contextualization, a research based on his aesthetic inspirations and his concerts in particular, as well as the influences that it had on his contemporaries. It is divided in four chapters of historical research, so as short analysis investigations to locate the aesthetic inspirations in particular. The concert selection will be one of his concertos: Piano Concerto No.1, B-flat minor, Op.23.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Txaikovski, Piotr Ílitx, 1840-1893 -- Crítica i interpretacióTxaikovski, Piotr Ílitx, 1840-1893. Concerts, piano, orquestraConcerts (Piano) -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Filosofia i estètica -- Rússia -- S. XIXTxaikovski : els concerts per a piano i orquestra : arrels, inspiracions i influènciesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168612017-07-19T07:25:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGascón, MontserratVillalobos Cortés, Alejandra2013-07-23T11:42:11Z2013-042013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216861En un momento histórico en el que las tendencias musicales en Europa estaban a medio camino entre el Barroco y el Clasicismo, confluyeron en la corte de Federico el Grande una serie de músicos que trabajaron para el rey prusiano y que compusieron una gran cantidad de música para flauta, instrumento que él tocaba. La actividad musical del Berlín de esos años se convirtió así en relevante para el mundo flautístico. Profundizaremos en este trabajo en la figura del monarca, en la relación de éste con sus músicos y en las características principales de la música de la segunda mitad del siglo XVIII.En un moment històric en el que les tendències musicals a Europa estaven a mig camí entre el Barroc i el Clasicisme, varen confluir a la cort de Frederic el Gran una sèrie de músics que treballaren per al rei prussià i que composaren una gran quantitat de música per a flauta, instrument que ell tocava. La activitat musical del Berlín de aquests anys es va convertir així en rellevant per al món flautístic. Profunditzarem en aquest treball en la figura del monarca, en la relació de aquest amb els seus músics i en les característiques principals de la música de la segona meitat del segle XVIII.At a period of time in which musical styles in Europe were half way between the Baroque and Classical era, a group of musicians converged in Frederick the Great's Court and composed an enormous quantity of music for flute, the instrument the King played. The musical activity in Berlin during those years became relevant to the flute world. In this paper, we will deepen in the monarch's character , the way he related to his musicians, and the characteristics of the second half of 18th century music.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Frederic II, Rei de PrússiaFlauta, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Prússia -- S. XVIIIFederico II de Prusia : el rey flautistainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168652017-07-19T07:25:37Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Fernández Vargas, Alfonso2013-07-23T12:03:01Z2013-062013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216865La sociedad, la música y la cultura son elementos que van relacionados desde la Antigüedad. Hoy en día, los medios de comunicación han abierto las fronteras de lo que hasta hace pocas décadas eran barreras geográficamente impenetrables. El siglo XXI comienza como un siglo en el que la hibridación cultural es un hecho, la música está cada vez más construida desde la mezcla de elementos. Los músicos que actualmente se están formando lo hacen absorbiendo elementos de músicas y culturas que fueron muy distintas hace tiempo y hoy no lo son más. El acceso a Internet, la relación entre los propios individuos conviviendo con gente de otros países nos presenta un panorama, en lo musical, de apertura como nunca antes se había visto hasta ahora. Hoy por hoy cualquier músico, con cualquier instrumento puede verse, de un modo natural, interpretando músicas que rompen de algún modo con el hilo conductor que la historia de esos instrumentos ha llevado hasta el presente.Society, music and culture are elements that have been linked since antiquity. Nowadays, modern means of communication have broken down the barriers that in the past were geographically impenetrable. The 21st century began as a century in which cultural hybridization is a fact; music is constructed more and more from a mix of elements. Musicians who are now studying are doing so while absorbing elements of musics and cultures that were quite different a while ago, but now are not so anymore. Internet access, the relationship between the individuals themselves living with people from other countries and cultures presents a musical panorama that is more open than had ever happened before. Today, any musician, with any instrument he or she can find, can naturally perform different styles of music that break the tradition of that instrument which had carried it to the modern day.La societat, la música i la cultura són elements que van relacionats des de l'antiguitat. Avui, els mitjans de comunicació han obert les fronteres del que fins fa poques dècades eren barreres geogràficament impenetrables. El segle XXI comença com un segle en el qual la hibridació cultural és un fet, la música està cada vegada més construïda des de la barreja d'elements. Els músics que actualment s'estan formant ho fan absorbint elements de músiques i cultures que foren molt diferents fa
temps i ara jo no ho són tant. L'accés a Internet, la relació entre els mateixos individus convivint amb gent d'altres països ens presenta un panorama, en l'àmbit musical, d'apertura com mai no s'havia vist. Avui per avui qualsevol músic, amb qualsevol instrument, pot veure's, de manera natural, interpretant músiques que trenquen d'alguna manera amb el fil conductor que la història d'aquests instruments ha portat fins al present.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Filosofia i estèticaFagot, Música per a -- S. XXI -- Anàlisi i apreciacióEclecticisme en l'artAculturacióMúsica, sociedad y mestizaje a través del sonido del fagotinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2240942017-07-19T09:15:41Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBarbeta, XavierDomènech, Laia2014-02-20T11:32:03Z2013-052014-02-20http://hdl.handle.net/2072/224094L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la recepció de l’obra de Bach des de la seva vida fins l’actualitat. Es pretén, d’una banda, esbrinar quins són els motius que van produir que cada època històrica jutjés l’obra de Bach de diferent manera, quins van ser els mitjans de conservació de la seva obra així com quins canvis va patir la seva obra per tal d’encaixar amb cada època. D’altra banda pretén exemplificar aquesta diferència en la posició que cada època va atorgar a l’obra de Bach mitjançant obres de compositors posteriors (Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobos) que, cadascuna de manera diferent, contenen alguna reminiscència de Bach. La metodologia utilitzada ha consistit en la seva major part en la recerca bibliogràfica però també en la comparació de versions d’obres musicals en partitures i gravacions. La conclusió principal que es pot extreure d’aquest treball és que cadascú és producte de la seva època amb el seu context particular i per tant, qualsevol interpretació que pugui fer d’una obra musical amb el seu estil compositiu ve fortament determinat per la ideologia del context que l’envolta. És normal, doncs, que el segle XVIII la decadència del pensament religiós comportés un rebuig per l’obra de Bach la qual és majoritàriament de caràcter religiós, mentre que el segle XIX amb l’emergència de la burgesia i els seus valors romàntics s’elevés la figura de Bach com l’heroi del poble alemany.El objetivo de este proyecto es estudiar la recepción de la obra de Bach des de su vida hasta la actualidad. Se pretende, por un lado, descubrir cuáles son los motivos que produjeron que cada época histórica juzgase la obra de Bach de distinta manera, cuáles fueron los medios de conservación de su obra así como cuáles fueron los cambios que sufrió su obra para encajar en cada época. De otro lado pretende ejemplificar esta diferencia en la posición que cada época otorgó a la obra de Bach a través de obras de compositores posteriores (Mozart, Schumann, Brahms, Britten y Villa-Lobos) que, cada una de manera distinta, contienen alguna reminiscencia de Bach. La metología utilizada ha consistido en su mayor parte en la búsqueda bibliográfica pero también en la comparación de versiones de obras musicales en partituras y grabaciones. La conclusión principal que se puede extraer de este trabajo es que cada uno es producto de su época con su contexto particular y por tanto, cualquier interpretación que se pueda hacer de una obra musical con su estilo compositivo viene fuertemente determinado por la ideología del contexto que lo rodea. Es normal, así, que en el siglo XVIII la decadencia del pensamiento religioso comportase un rechazo hacia la obra de Bach la cual es mayoritariamente de carácter religioso, mientras que en el siglo XIX con la emergencia de la burguesía y sus valores románticos se elevara la figura de Bach como el héroe del pueblo alemán.The aim of this project is the study of the reception of Bach’s work from his life until now. It’s intended, on one hand, to find out which are the reasons that produced the different judgement of Bach’s work in each historical era, which were the means of his work conservation as well as which were the changes that his work suffered to fit each era. On the other hand, it’s intended to exemplify this difference in the position that each era gave to the Bach’s work through works by other later composers (Mozart, Schumann, Brahms, Britten and Villa-Lobos) who, each in a different way, contain some Bach reminiscence. The methodology consists mostly in bibliographical research but also in comparing musical versions in scores or recordings. The main conclusion that can be drawn from this work is that everyone is a product of its time with its particular context and therefore any performance that may be made of a piece of music with his compositional style is strongly determined by the ideology of the context that sorrounds it. That’s why it’s normal that in the eighteenth century the religion decline caused a rejection for Bach’s work which is mostly religious, while in the nineteenth century with the emergence of the bourgeoisie and their romantic values they praised the figure of Bach like a German hero.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bach, Johann Sebastian, 1685-1750 -- Crítica i interpretacióMúsica -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Filosofia i estèticaBach després de Bach : ressonàncies bachianes en obres posteriors de Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2240952017-07-19T09:15:48Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFarrés, MireiaGasteasoro Etxebarria, Iune2014-02-20T11:56:43Z2013-052014-02-20http://hdl.handle.net/2072/224095Este trabajo es fruto del deseo de conocer la música para trompeta en Brasil. El proyecto consta de cuatro apartados. En primer lugar, con el propósito de ampliar mis conocimientos sobre el país y su música, hago un breve recorrido por su historia musical. En segundo lugar, me centro en las composiciones para trompeta y sus características. En tercer lugar, dirijo la atención a las obras escogidas para el concierto y hablo de los compositores y las razones que me han llevado a seleccionarlas. Finalmente, planteo las conclusiones a las que he llegado.Aquest treball és fruit del desig de conèixer la música per trompeta a Brasil. El projecte consta de quatre apartats. En primer lloc, amb el propòsit d’ampliar els meus coneixements sobre el país i la seva música, faig un breu recorregut per la seva història musical. En segon lloc, centrant-me en la trompeta, parlo de les obres que es coneixen per a aquest instrument i les seves característiques. Tot seguit, em centro en les obres que he escollit pel concert i parlo dels compositors i les raons que m’han portat a aquesta selecció. Finalment, plantejo les conclusions que he obtingut.This essay is the result of my desire to know more things about the music that has been written for trumpet in Brazil. The project is divided in 4 sections. First, in order to expand my knowledge about the country and its music, I slightly examine the brazilian musical history. In second place, I focus on compositions for trumpet and their features. Afterwards, I pay attention to the works chosen for the concert and I work on the composers and the motivations which made me chose these compositions. Finally, I show and explain the reached conclusions.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta, Música per a -- Brasil -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Brasil -- HistòriaUn viaje por Latinoamérica : la trompeta en Brasilinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2243212017-07-19T07:40:52Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSerrano Soliva, ÁngelSancho Fernández, David2014-02-25T10:18:25Z2013-052014-02-25http://hdl.handle.net/2072/224321En el presente proyecto “La Trompeta en la C. Valenciana” se pretende dar la visión global de la Trompeta dentro de la historia de la música y más específicamente dentro de Valencia. El trabajo incluye un apartado explicativo de los mejores maestros y pedagogos del instrumento, la ascendente historia de las Bandas en esta Comunidad, el repertorio e influencia que tienen los compositores de esta tierra para la Trompeta y el análisis de las obras escogidas.En el present projecte "La Trompeta a la Comunitat Valenciana" es pretén donar la visió global de la Trompeta dins de la història de la música i més específicament dins de València. El treball inclou un apartat explicatiu dels millors mestres i pedagogs de l'instrument, l'ascendent història de les Bandes en aquesta Comunitat, el repertori i influència que tenen els compositors d'aquesta terra per a la Trompeta i l'anàlisi de les obres escollides.In this project "The Trumpet in C. Valenciana" attempt to provide a global vision of the Trumpet in the history of music and more specifically within Valencia. The paper includes a section explaining the best teachers and pedagogues of the instrument, the history of the Bands up in this community, the repertoire and influence of the composers of this land for Trumpet and analysis of selected works.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta -- Història -- País ValenciàTrompeta, Música per a -- Anàlisi i apreciacióBandes (Música) -- País ValenciàLa trompeta en la Comunidad Valenciana : historia de la trompeta, la banda, compositores valencianos del s. XXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2280722017-07-19T09:01:49Zhdl_2072_179064Prieto Soria, JesúsEscola Superior de Música de CatalunyaValenzuela Valenzuela, Diego2014-04-10T09:36:21Z2013-062014-04-10http://hdl.handle.net/2072/228072L'univers sonor de la guitarra amplificada és la culminació d'un procés d'anys de recerca, experimentació i depuració de coneixements tècnics i teòrics sobre l'enorme paleta de possibilitats timbriques que ens ofereix la guitarra, ja sigui elèctrica, clàssica, acústica o flamenca. L'objectiu principal d'aquest treball és el d'atorgar al lector una gamma el més completa possible d'eines que li ajudin a comprendre les condicionants del so de l'instrument, per així ajudar‐ho en la cerca personal d'aquesta guitarra “perfecta” o en defecte d'això, per orientar‐ho per trobar i personalitzar la que més se li apropi.El universo sonoro de la guitarra amplificada es la culminación de un proceso de años de investigación, experimentación y depuración de conocimientos técnicos y teóricos sobre la enorme paleta de posibilidades tímbricas que nos ofrece la
guitarra, ya sea eléctrica, clásica, acústica o flamenca. El objetivo principal de este trabajo es el de otorgar al lector una gama lo más completa posible de herramientas que le ayuden a comprender las condicionantes del sonido del instrumento y así guiarlo en su búsqueda personal de la guitarra “perfecta”, o en su defecto, para orientarlo a encontrar y personalizar la que más se le acerque.The sonorous universe of the amplified guitar is the culmination of a process of years of investigation, experimentation and purification of technical and theoretical knowledge on the enormous palette of tonal possibilities the guitar offer us, already be electrical, classic, acoustic or flemish. The principal aim of this work is to grant the reader a complete range of tools that help him to understand the determining factors in it’s sound production , to finally help him in the personal search of this "perfect" guitar, or to at least orientate him to find and personalize the one that more approaches to these perfection.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Guitarra -- Propietats acústiquesGuitarra elèctricaSoAmplificadors de baixa freqüènciaEl universo sonoro de la guitarra amplificadainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2280742017-07-19T09:01:48Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaChiantore, LucaOrriols Miró, Arnau2014-04-10T10:36:57Z2013-092014-04-10http://hdl.handle.net/2072/228074La Fantasia Il·lustrada és un treball d’investigació entorn la fantasia lliure, gènere compositiu de la segona meitat del segle XVIII. Aprofundeix, a partir d’un extens buidatge bibliogràfic, en els coneixements sobre aquest gènere oblidat, ubicant-lo en el seu entorn musical i social, i reconeix l’empremta que va deixar en l’estètica d’aquells anys, la qual justifica la seva vàlua i el clam per reivindicar el reconeixement que es mereix. Per tal d’aconseguir aquest fi, aquest treball elabora sobre les diferents realitats estètiques de meitat de segle, sobre l’art de la jardineria, sobre Carl Philipp Emanuel Bach, i sobre la pràctica improvisativa.La Fantasia Il·lustrada es un trabajo de investigación entorno a la fantasia libre, género compositivo de la segunda mitad del siglo XVIII. Profundiza, a partir de un extenso vaciado bibliográfico, en los conocimientos sobre este género olvidado, ubicándolo en su entorno musical y social, y reconociendo la huella que dejó en la estética de esos años, la cual justifica su valía y el clamor para reivindicar el reconocimiento que se merece. A tal fin, este trabajo elabora sobre las diferentes realidades estéticas de mitad de siglo, sobre el arte de la jardinería, sobre Carlp Philipp Emanuel Bach, y sobre la práctica improvisativa.La Fantasia Il·lustrada is a research paper about the free fantasy, compositive genre of the second half of the eighteenth century. It deepens, thanks to a vast bibliographical reading, to the knowledges about this forgotten genre, locating its place within its musical and social environment, and spotting the trace it left in the aesthetics of those years, that which proves its value and the claim for the recognition it deserves. To that end, this research elaborates on the different aesthetic realities of the middle of the century, on the garden art, on Carl Philipp Emanuel Bach, and on the improvisative practice.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Fantasia (Música) -- S. XVIII -- Anàlisi i apreciacióEstètica -- S. XVIIILa fantasia il·lustrada : la fantasia lliure en la segona meitat del segle XVIIIinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2518052017-07-19T08:53:49Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Carceller i Gallardo, Roser2015-07-06T09:52:26Z2015-062015-07-06http://hdl.handle.net/2072/251805La finalitat d’aquest Projecte Fi de Grau és descobrir els clarinetistes que hi havia a Barcelona des de la segona meitat del segle XIX fins a la Guerra Civil, tant a nivell d’intèrprets com a nivell de professors. A més, ens hem proposat conèixer en quines institucions educatives aquests professors impartien les seves classes, com l’Escola Municipal de Música de Barcelona o el Conservatori del Liceu. Això ens ha portat, també, a identificar en quines agrupacions musicals desenvolupaven la seva carrera —com l’Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona, l’Orquestra del Liceu o diferents orquestres de ball en les quals oferien concerts populars al llarg del territori. La metodologia utilitzada ha estat l'extracció i l’anàlisi de ressenyes hemerogràfiques i la recerca específica sobre la carrera artística del clarinetista que possiblement va realitzar a nivell estatal els primers enregistraments per a aquest instrument: en Josep Nori.La finalidad de este Proyecto Fin de Grado es descubrir los clarinetistas que había en Barcelona desde la segunda mitad del siglo XIX hasta la Guerra Civil, tanto a nivel de intérpretes como a nivel de profesores. Además, nos hemos propuesto descubrir en qué instituciones educativas estos profesores impartían sus clases, como la Escuela Municipal de Música de Barcelona o el Conservatorio del Liceo. Esto nos ha llevado a identificar en qué agrupaciones musicales desarrollaron su carrera –como la Orquesta Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona, la Orquesta del Liceo o diferentes orquestas de baile con las cuales ofrecían conciertos populares a lo largo del territorio. La metodología utilizada ha sido la extracción y el análisis de reseñas de hemerotecas y la búsqueda específica sobre la carrera artística del clarinetista que posiblemente
realizó a nivel estatal las primeras grabaciones para este instrumento: Josep Nori.The purpose of this graduation project is to discover the clarinetists that Barcelona had from the middle of the nineteenth century until the Civil War, as performers or as teachers. In addition, we decided to investigate about the music institutions that these teachers taught in places such as the Municipal School of Music in Barcelona or the Liceu’s Conservatory. This has led us to identify in which musical wind bands or orchestras developed their career –as the Orquestra Pau Casals, the Barcelona Municipal Wind Orchestra, the Liceu’s Orchestra or different popular ochestras. The methodology used has been the extraction an analysis of reviews in old newspaper and the specific search for the artistic career of Josep Nori.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Clarinetistes -- Barcelona (Catalunya) -- S. XIXClarinetistes -- Barcelona (Catalunya) -- 1936-1939, Guerra CivilClarinet -- EnsenyamentEscola Municipal de Música de BarcelonaConservatori del LiceuNori, Josep -- Crítica i interpretacióDescobrim els clarinetistes de Barcelona : de la segona meitat del segle XIX fins la Guerra Civilinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2518112017-07-19T07:43:19Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Farré Rozada, Laura2015-07-06T12:06:48Z2015-062015-07-06http://hdl.handle.net/2072/251811Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianística, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianística francesa, s’estudia el material i les circumstàncies que originen els respectius catàlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, París, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anàlisi permet determinar que el conservatori de París potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cànon. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a París, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.Este proyecto pretende realizar un estudio acerca de las aportaciones de Messiaen, Dutilleux y Boulez en la escritura para piano, analizando su trascendencia en el terreno interpretativo actual. Con tal de alcanzar este objetivo, se hace un repaso de la evolución de la técnica pianística francesa, se estudia el material y las circunstancias que originaron los respectivos catálogos para piano y se realiza una comparativa del repertorio estudiado en los principales conservatorios superiores de Barcelona, París, San Petersburgo y Moscú. Éste análisis permite determinar que el conservatorio de París potencia las obras de nueva creación, sin embargo, en Barcelona, San Petersburgo y Moscú siguen optando por un plan de estudios canónico. De este modo, los autores citados se consideran objeto básico de estudio en París, pero aún son inauditos en los currículums de Barcelona y las urbes rusas.The main goal of this project relays on studying the contributions of Messiaen, Dutilleux and Boulez to the piano literature, analysing its significance nowadays in performance terms. With these targets in mind, we discuss French piano technique evolution, the subsequent study of the raw material and circumstances that gave birth to the corresponding catalogues for piano and carry out a comparative among the piano repertoire studied at the main superior conservatories in Barcelona, Paris, Saint Petersburg and Moscow. This analysis reflects that Paris conservatory promotes avant-garde compositions, while Barcelona, Saint Petersburg and Moscow still focus on a more canonical educational project. This way, the starred composers are regarded as compulsory in Paris, but still unheard-of in Barcelona and the Russian metropolis.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- França -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- França -- S. XXI -- Anàlisi i apreciacióPiano -- EnsenyamentMessiaen, Olivier, 1908-1992 -- Crítica i interpretacióDutilleux, Henri, 1916- -- Crítica i interpretacióBoulez, Pierre, 1925- -- Crítica i interpretacióEl piano francès dels segles XX i XXI : una breu investigació per al disseny d'un repertori de concertinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519112017-07-19T08:37:44Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelLópez Arca, Alexandra2015-07-07T12:02:49Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251911Este trabajo constituye una aproximación al vibrato en el violín desde diversos puntos de vista. En primer lugar, abordaremos la cuestión histórica: cuándo aparece el vibrato, cómo evoluciona a lo largo de la historia y por qué se ha convertido en un recurso tan explotado hoy en día. A continuación, trataremos el vibrato como un fenómeno acústico y describiremos sus principales parámetros de estudio. Por último, plantearemos el aspecto puramente técnico del vibrato, aportando ejercicios para su correcto desarrollo. El objetivo final no es sólo conocer con mayor profundidad la historia y las características de este recurso, sino también entender su funcionamiento técnico y qué método de estudio se ha de seguir para sacar el máximo partido de él. La metodología del trabajo se basa en la lectura y puesta en práctica del legado de diversos violinistas y pedagogos que han tratado el tema a lo largo de la historia.Aquest treball constitueix una aproximació al vibrato en el violí des de diversos punts de vista. En primer lloc, abordarem la qüestió històrica: quan apareix el vibrato, com evoluciona al llarg dels segles i per què s'ha convertit en un recurs tan explotat avui en dia. A continuació, tractarem el vibrato com un fenòmen acústic i descriurem els seus principals paràmetres d'estudi. Per últim, plantejarem l'aspecte purament tècnic del vibrato, aportant exercicis per el seu correcte desenvolupament. L'objectiu final no és només conèixer amb més profunditat la història i les característiques d'aquest recurs, sinó també entendre el seu funcionament tècnic i quin mètode d'estudi s'ha de seguir per treure'n el màxim profit. La metodologia es basa en la lectura i posada en pràctica del llegat de diferents violinistes y pedagogs que han tractat el tema al llarg de la història.This dissertation aims to be an approach to violin vibrato from different points of view. At first, we will tackle the historical question: when vibrato appears, how it evolves throughout history and why it has become such a common element of violin playing. Right after, we will deal with vibrato as an acoustic phenomenon and we will describe its main parameters of study. Finally, we will focus on the technical aspect of the vibrato, providing some exercises that can be useful to get a correct progress. The main objective is not just to know more about the history and characteristics of this issue, but also to understand deeply its technical functioning and find out which method of study is the most appropriate to reach a good vibrato. The work methodology is based on the reading of the legacy of different violinists and pedagogues and on putting into practice the exercises they propose.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- HistòriaViolí -- AcústicaViolí -- Estudis i exercicisViolí -- MètodesViolí -- EnsenyamentEl vibrato en el violíninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519122017-07-19T08:38:08Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaMartínez i García, SílviaMago Gil, Rosa2015-07-07T12:29:34Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251912Les agrupacions musicals canareves del segle XIX han estat un referent clau en el desenvolupament de la cultura musical del poble d’Alcanar. Han esdevingut un nexe identitari com a poble i han estat un mitjà d’integració i participació de les classes socials més desfavorides en el fet musical.Las agrupaciones musicales de Alcanar en el siglo XIX han sido un referente clave en el desarrollo de la cultura musical de
dicho pueblo. Han llegado a ser un nexo identitario como pueblo y han sido un medio de integración y participación de las
clases sociales más desfavorecidas en el hecho musical.The nineteen century musical groups have been a key reference in the development of the musical culture in Alcanar. They have become a nexus of identity as people and they have been a means of integration and participation of the most disadvantaged social classes in the musical event.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Grups musicals -- Alcanar (Catalunya) -- S. XIXGrups musicals -- Alcanar (Catalunya) -- S. XXTerres de l'Ebre (Catalunya)Persones desfavoridesMúsica -- Aspectes socialsAgrupacions musicals obreres a les Terres de l'Ebre : Alcanar 1845-1930info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520122017-07-19T09:00:41Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFarrés, MireiaMarigó Sarrión, Albert2015-07-08T09:58:20Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252012Aquest projecte té com a objectiu dotar de noves idees, o idees més concretes, el treball dels passatges d’orquestra, de cara a unes proves, principalment. Els passatges escollits són deu, els quals acostumen a demanar-se sempre en oposicions. La metodologia que he utilitzat a l’hora de desgranar els passatges es basa sobretot en la meva experiència personal, influenciada per molts professors i companys al llarg dels anys. Personalment m’ha servit per adonar-me, encara més, de la importància de l’estudi intel!ligent, treballant i analitzant trossos petits abans del passatge complet.Este proyecto tiene como objetivo dotar de nuevas ideas, o ideas más concretas, el trabajo de los pasajes de orquesta, de cara a unas pruebas, principalmente. Los pasajes escogidos son diez, los cuales se suelen pedir siempre en oposiciones. La metodología que he usado a la hora de desgranar los pasajes se basa sobretodo en mi experiencia personal, influenciada por muchos profesores y compañeros a lo largo de los años. Personalmente me ha servido para darme cuenta, aun más, de la importancia del estudio inteligente, trabajando y analizando trozos pequeños antes del pasaje completo.This project aims to provide new ideas, or more concret ideas, to the work of the orchestral excerps, facing tests mainly. The exerpts chosen are ten, who tend to be always in the auditions. The method I used in order to descompose the excerps is mainly based on my personal experience, influenced by many teachers and colleagues over the years. I think it has helped me to realize even more the importance of the intelligent practise, working and analyzing the small parts before the full excerpt.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta -- Estudis i exercicisTrompeta -- Exàmens, preguntes, etc.Trompeta -- Estudis d'orquestraOrquestra, Música per a -- FragmentsOrquestra, Música per a -- Particel·les (Solista)La solista interna : el recorregut solístic de la trompeta d'orquestrainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520132017-07-19T09:01:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelPérez Esteban, Cristina2015-07-08T10:21:38Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252013El objetivo general de este trabajo es intentar conseguir la particular visión del mundo del violín en la última etapa de la Rusia zarista, sometida a importantes cambios históricos que repercuten en la vida de la sociedad rusa y consecuentemente en su arte; descubriré las figuras de sus intérpretes y su relación con su época y su música. La
metodología que he utilizado en el trabajo se trata de un tipo de investigación cualitativa, basada en las figuras de la época y una documentación bibliográfica seleccionada, un estilo historiográfico que nos acerque al sentimiento y el entendimiento
de este periodo histórico. La parte final de mi trabajo se compondrá de una serie de conclusiones que avalen mi experiencia y trayectoria en la investigación del proyecto.L'objectiu general d'aquest treball és intentar aconseguir la particular visió del món del violí en l'última etapa de la Russia Tsarista, sotmesa a importants canvis històrics que van repercutir en la vida de la societat russa i conseqüentment en el seu art: descobriré les figures dels intèrprets i la relació amb la seva època i la seva música. La metodologia que he utilitzat en el treball es tracta d'un tipus d'investigació qualitativa, basada en les figures de l'època i una documentació bibliogràfica seleccionada, un estil historiogràfic que ens acosta al sentiment d'aquell període històric. La part final del meu treball es composa d'una sèrie de conclusions que avalen la meva experiència i trajectòria del projecte.The main goal of this dissertation is to try to figure out the remarkable role of the violin in the last period of the tsarist Russia. By that time, Russia was suffering very important historical changes which had an important repercussion on the people, their lives, and their art. I am going to find out the role of the performers and the relation they had with that historical period and with music. In order to complete my work, I used a method based on the qualitative investigation. It means I collected some bibliographic documents of important players who lived in that period. These documents are going to help us to discover and understand their feeling and way of life. In the last part of this dissertation there are some conclusions which support the ideas and hypothesis I exposed throughout these pages.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- Rússia -- S. XIXMúsica -- Aspectes socials -- Rússia -- S. XIXLa voz del violín en la Rusia de la últimos zares : contraste de sentimientos musicalesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520152017-07-19T09:02:23Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Sánchez i Calonge, Carles2015-07-08T11:22:02Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252015L’objecte d’estudi d’aquest treball és l’Escola pianística catalana des del tombant de segle XIX fins a principi del XX. L’interès principal és conèixer i determinar si existeix una línia pedagògica contínua amb uns trets interpretatius comuns que permetin catalogar-la com a tal. Per això ha calgut recórrer al fons sonor que es conserva, i a les fonts documentals dels compositors i pianistes que la conformen: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enric Granados, com a més rellevants. Així doncs, d’acord amb els elements tècnics i musicals localitzats i analitzats, he pogut concloure que la idea d’Escola pianística catalana, probablement, s’acosta més a una visió eminentment romàntica que no pas científica.El objetivo de estudio de este trabajo es la Escuela Pianística Catalana desde la segunda mitad del siglo XIX hasta principios del XX. El interés principal se ha basado en conocer y determinar si existe una línea pedagógica continua con rasgos interpretativos comunes que permitan catalogarla como tal. Para tal fin ha sido necesario recurrir al fondo sonoro
que se conserva y a las fuentes documentales de compositores y pianistas que lo conforman: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enrique Granados, como más relevantes. Así pues, de acuerdo con los elementos técnicos musicales localizados y analizados, he podido concluir que la idea de Escuela Pianística Catalana, probablemente, se acerca más a una visión eminentemente romántica que científica.The area of study of this research has been the Catalan Piano School from the second half of the nineteenth century to the early twentieth century. The main interest is to know and determine if there exists a continuous pedagogical line with common
interpretative characteristics, which would allow us to classify it as such. For this reason it has been necessary to consult the main sound and documentary sources of the most relevant composers and pianist like Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol and Enrique Granados. According to the technical and musical elements detected and analysed, I am able to conclude that the idea of a Catalan Piano School is probably closer to an eminently romantic vision rather than scientific.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Catalunya -- S. XIXMúsica -- Catalunya -- S. XXPiano -- EnsenyamentTintorer, Pere, 1814-1891 -- Crítica i interpretacióPujol, Joan Baptista, 1835-1898 -- Crítica i interpretacióGranados, Enric, 1867-1916 -- Crítica i interpretacióUna mirada a l'escola pianística catalanainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520172017-07-19T09:06:37Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelTort Cano, Oriol2015-07-08T12:23:29Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252017En les següents pàgines s’intenta mostrar la gran quantitat i qualitat de música hongaresa per viola del segle XX disponible, el perquè de tant material en comparació amb altres èpoques i el grau de coneixement que es té d’aquest repertori. El treball està realitzat a través de la recopilació d’informació de tots els aspectes en relació, i d’enquestes a estudiants de viola que permeten conèixer altres aspectes com el contacte d’aquests amb la música hongaresa. Amb la seva lectura es pot descobrir una infinitat d’obres molt desconegudes, de noms importants per la història de l’instrument i del poc coneixement que es té d’alguns d’aquests aspectes.En las siguientes páginas se intenta mostrar la gran cantidad y calidad de música húngara para viola del siglo XX disponible, el porqué de tanto material en comparación con otras épocas y el grado de conocimiento que se tiene de este repertorio. El trabajo está realizado a través de la recopilación de información de todos los aspectos en relación, y de encuestas a estudiantes de viola que permiten la conexión con otros aspectos como el contacto de éstos con la música húngara. Con su lectura se puede descubrir un sinfín de obras muy desconocidas, de nombres importantes para la historia del instrumento y del poco conocimiento que se tiene de algunos de estos aspectos.In the following pages the intention is to show the quantity and quality of the Hungarian music for viola of the twentieth century available, why there is so much material as compared to other times and the knowledge we have of this repertoire. The work is done through the collection of information concerning all aspects, and surveys to viola students that allow connection with other aspects such as their contact with Hungarian music. With its reading you will discover a host of largely unknown works, of important names in the history of the instrument and the little knowledge we have of some of these issues.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Viola, Música per a -- Hongria -- S. XXMúsica -- Hongria -- S. XXMúsica hongaresa en el repertori violístic del segle XX : anàlisi de la rellevància dels compositors hongaresos en el creixent interès compositiu de la música per a viola del segle XXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521022017-07-19T09:22:09Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelRoca Codinachs, Anna2015-07-09T10:08:18Z2014-102015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252102De la partitura a l’escenari consisteix en un estudi de diferents mètodes violinístics que vinculen temes com la concentració, el treball mental, la posició del cos i estratègies d’estudi entre d’altres. A partir d’aquí, l’objectiu ha estat dissenyar un programa diari d’estudi i un altre per la preparació a l’escenari. Per tant, és un treball orientat al violinista ja format per obtenir un bon resultat a l’hora de fer interpretacions en públic. El treball està estructurat en una part teòrica i una més experimental. La recerca d’informació per la primera part està extreta majoritàriament de bibliografia. La segona part del treball s’ha basat en el treball de camp i l’experimentació de diferents exercicis avaluats personalment. Els resultats han estat molt diversos i, malgrat que en alguns casos no ha funcionat, m’ha proporcionat unes eines molt interessants i necessàries que desconeixia.De la partitura a l’escenari consiste en un estudio de diferentes métodos violinísticos que vinculan temas como la concentración, el trabajo mental, la posición del cuerpo y estrategias de estudio entre otros. A partir de aquí, el objetivo es diseñar un programa diario de estudio y otro para la preparación al escenario. Por lo tanto, es un trabajo orientado al violinista formado que desee obtener un buen resultado en las interpretaciones en público. El trabajo está estructurado en una parte teórica i otra más experimental. La búsqueda de información para la primera parte ha estado extraída mayoritariamente de bibliografía. La segunda parte del trabajo se ha basado en la experimentación de diferentes ejercicios avaluados personalmente. Los resultados han sido muy diversos y, aunque en algunos casos no ha funcionado, me ha proporcionado unes herramientas muy interesantes y necesarias que desconocía.De la partitura a l’escenari is a study of different violinistic methods that bind topics such as concentration, mental work, body position and study strategies among others. The aim of this project has been to design a daily study program and also one oriented towards a full staged performance. Hence, this project is applicable for seasoned violinists who wish to improve in these aspects. The project has been divided into theoretical part and experimental part. The research for the theoretical section consists mainly of a collection of extracts from scholaric articles. The experimental part is a combination of field research and self-tested exercises. The results were varied and regrettably some avenues did not fare well. However it has provided valuable experience and I have gained many interesting and necessary tools unknown to me before.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- MètodesMúsica -- Història i crítica -- Compendis, programes d'estudi, etc.Estudi, Tècniques d'Assaigs (Música)Pràctica de l'execució (Música)Música -- ExecucióDe la partitura a l'escenariinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521072017-07-19T09:23:45Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCastelló, José VicenteVidal Rodríguez, Ismael2015-07-09T12:28:27Z2014-062015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252107Durant poc més d’un segle d’investigacions sobre les capelles musicals a les catedrals peninsulars, i concretament a Galícia, s’ha recopilat important informació sobre la música en aquest context. Així podem dir que aquestes capelles gaudexien de suficient atenció pels investigadors i historiadors que m’ajuden a abordar aquest treball acotant-lo, i així poder teixir un perfil d’investigació en l’àmbit històric, historiogràfic y organològic de la trompa a las capelles de música a Galícia.Durante algo más de un siglo de investigaciones sobre las capillas musicales en las catedrales peninsulares, y expresamente en Galicia, se ha recopilado importante información acerca de la música en este contexto. De este modo puedo decir que dichas capillas gozan de suficiente atención por los investigadores e historiadores que me ayudan a abordar este trabajo acotándolo, y así poder tejer un perfil de investigación en el ámbito histórico, historiográfico y organológico de la trompa en las capillas de música en Galicia.For more than a century researchers have been studying the importance of the horn in the chapels of Galicia. The horn has always held a privileged position in chapel and cathedral music for both historical and organological reasons all of which have helped better inform my approach to performing this repertoire.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompa, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica sacra -- GalíciaCatedrals -- GalíciaMúsica -- Galícia -- S. XIVMúsica -- Galícia -- S. XVMúsica -- Galícia -- S. XVIMúsica -- Galícia -- S. XVIIMúsica -- Galícia -- S. XVIIIMúsica -- Galícia -- S. XIXEl uso de la trompa en las catedrales gallegas : una visión generalizada de las capillas de música en Galicia y el papel de la trompa como instrumento integrante en las mismas entre los siglos XIV y XIXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522652017-07-19T09:44:46Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcYanes Ortega, Yauci2015-07-14T07:36:16Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252265Aquest projecte estudia la trajectòria i les característiques de dos tenors de l'època de Rossini: Andrea Nozzari i Giovanni David. Tots dos van participar a l'estrena d'òperes com Otello i La donna del lago durant el període napolità de Rossini. Seguint la pràctica de l'època, el compositor va escriure els seus papers tenint molt present la seva veu. L'objectiu del treball és estudiar les diferències entre l'estil de tots dos tenors i avançar algunes idees entorn a la interpretació moderna d'aquest repertori, que avui anomenem de tenor líric-lleuger.Este proyecto estudia la trayectoria y las características de dos tenores de la ópera de Rossini: Andrea Nozzari y Giovanni David. Ambos participaron en el estreno de óperas como Otello y La donna del lago durante el período napolitano de Rossini. Siguiendo la práctica de la época, el compositor escribió sus papeles teniendo muy presente su voz. El objetivo del trabajo es estudiar las diferencias entre el estilo de los dos tenores y adelantar algunas ideas entorno a la interpretación moderna de este repertorio, que hoy denominamos de tenor lírico-ligero.This project studies the trajectory and characteristics of two tenors from Rossini’s Opera: Andrea Nozzari and Giovanni David. Both performed in operas including Otello and La Donna del Lago throughout Rossini's Napoleonic period. Following the common practice of the time, the composer focused greatly on their voices whilst composing his works. The aim of this study is to examine the differences in style between the two tenors and to propose ideas regarding the modern interpretation of this repertoire, nowadays classed a light lyrical tenor.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Itàlia -- S. XIXTenors (Cantants)Nozzari, Andrea -- Crítica i interpretacióDavid, Giovanni -- Crítica i interpretacióÒperes -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.) -- S. XIXÒperes -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.) -- S. XXIRossini, Gioacchino, 1792-1868 -- Crítica i interpretacióRossini, Gioacchino, 1792-1868. OtelloRossini, Gioacchino, 1792-1868. Donna del lagoEl tenor sui generis : dos tenores rossinianosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522672017-07-19T09:44:51Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPujol i Coll, Josep, 1964-Sunyer Vidal, Nina2015-07-14T10:14:48Z2014-052015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252267En el meu treball vull explicar Concertos para Bebés, un projecte sorgit 16 anys enrere a Leiría de la mà del músic portuguès Paulo Lameiro. El meu objectiu és ordenar i deixar escrit tot el que vaig aprendre amb ell l’any 2012 en una residència que va impartir a Salt (Girona) perquè em serveixi com a material sobre el qual treballar de cara a la creació de nous Concerts per Nadons amb la companyia catalana que va sorgir d’aquesta residència, a més d’explicar una mica en quina o quines teories es basa. També m’interessa contrastar-lo amb altres projectes similars que hi hagi actualment a Catalunya per veure altres possibilitats, millorar aspectes dels nostres concerts, i a partir d’aquí formular una nova proposta de concert.En mi trabajo quiero explicar Concertos para Bebés, un proyecto surgido 16 años atrás en Leiría de la mano del músico portugués Paulo Lameiro. Mi objetivo es ordenar y dejar escrito todo lo que aprendí con él en 2012 en una residencia que impartió en Salt (Girona) para que me sirva como material sobre el cual trabajar de cara a la creación de nuevos Concerts per a Nadons con la compañía catalana que surgió de esa residencia, además de explicar un poco en qué teoria o teorías se basa. También me interesa contrastarlo con otros proyectos similares que haya actualmente en Catalunya para ver otras posibilidades, mejorar aspectos de nuestros conciertos, y a partir de aquí formular una nueva propuesta de concierto.In my project I would like to talk about Concertos para Bebés (Concerts for Babies), a project created 16 years back in Leíria from the portuguese musician Paulo Lameiro. My goal is to organize and write down everything I learnt from him in 2012 on a course he taught in Salt (Girona), so I can use it when creating new Concerts per a Nadons in the future with the catalan company created from this course, and to explain in which theories is it based on. I am also intestested in contrasting it with similar projects existing in Catalonia to learn from them and to see other posibilities, improve aspects of our concerts, and formulate a new concert myself.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Lameiro, Paulo. Concertos para BebésMúsica per a infantsInfants nadonsConcertsConcerts per a nadonsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522682017-07-19T09:45:03Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaNatividade, MargaridaSerra Heredia, Marina2015-07-14T10:42:40Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252268Este proyecto intenta profundizar en la relación entre la ópera y la literatura. La estrecha relación entre los movimientos literarios en el transcurso de los siglos y el desarrollo de la ópera como nuevo género musical es evidente, partiendo de la mitología clásica y a través de la tragedia, la novela, los cuentos… Por razones obvias he tenido que circunscribirme a una selección de óperas, basándome en el repertorio más conveniente: desde el mito de Orfeo y Eurídice, pasando por la tragedia de Romeo y Julieta o desde La flauta mágica hasta La Traviata.Aquest projecte intenta aprofundir en la relació entre l’òpera i la literatura. L’estreta relació entre els moviments literaris en el transcurs dels segles i el desenvolupament de l’òpera com a nou gènere musical és evident, tot partint de la mitologia clàssica i a través de la tragèdia, la novel·la, els contes… Per raons òbvies m’he hagut de circumscriure a una selecció d’òperes basat en el repertori que m’era més convenient: des del mite d’Orfeu i Eurídice, tot passant per la tragèdia de Romeu i Julieta o des de La flauta màgica fins a La Traviata.This project aims to go deeply into the relationship between opera and literature. The tight relationship between the literary movements in the course of the centuries and the development of opera as a new music genre is evident, starting from classic mythology and through tragedy, novel, short stories... For obvious reasons I had to limit myself to a selection of operas, based on the most suitable repertoire: from the myth of Orpheus and Eurydice, to the tragedy of Romeo and Juliet or from The Magic Flute to La Traviata.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música i literaturaÒpera -- Història i críticaÒperes -- Anàlisi i apreciacióÓpera y literatura : del mito clásico a la novela románticainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522692017-07-19T09:45:30Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPallàs, LauraSansano Navarro, Alba2015-07-14T11:13:29Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252269El artista romántico es la inspiración, la locura, la pasión. Es el genio, el visionario, el incomprendido. En este trabajo, se personifican todas estas características en una sola figura, la de Robert Schumann, y se consigue mediante un estudio de la influencia de su psicopatología en sus composiciones. Schumann plasma, en papel, un aparente caos interno y lo hace en forma de música. Se analizarán algunas de sus obras para piano y Lied con tal de averiguar cómo afectaban sus altibajos emocionalmente anómalos en la cantidad y calidad compositiva.L’artista romàntic és la inspiració, la bogeria, la passió. És el geni, el visionari, l’incomprès. En aquest treball, es personifiquen totes aquestes característiques en una única figura, la de Robert Schumann, i s’aconsegueix mitjançant un estudi de la influència de la seva psicopatologia en les seves composicions. Schumann plasma, en paper, un aparent caos intern, i ho fa en forma de música. S’analitzaran algunes de les seves obres per a piano i Lied per tal d’esbrinar com afectaven els seus alts i baixos emocionalment anòmals en la quantitat i qualitat compositiva.The romantic artist is the inspiration, the madness, the passion. He is the genius, the visionary, misunderstood. In this thesis, all these characteristics are personified in Robert Schumann’s character through the study of the influence of his psychopathology in his compositions. Schumann captures a seeming and inner chaos through his music. Some of his piano and Lied works will be analyzed to know how his erratic ups and downs influenced his compositive quality and quantity.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schumann, Robert, 1810-1856 -- Crítica i interpretacióRomanticisme en la músicaPiano, Música per a -- Anàlisi i apreciacióCançons -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XIXLa dualidad de Robert Schumann : genio y locura, una gran simbiosisinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522702017-07-19T09:45:35Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBarbeta, XavierSainz de la Maza Bilbao, Itxaso2015-07-14T11:43:15Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252270Este trabajo surge como fruto de mi deseo personal de dar a conocer la estrecha vinculación existente entre Maurice Ravel y el País Vasco, así como el modo en que este fenómeno está presente en su creación artística. Para ello, estudiaremos, en primer lugar, la relación que el compositor mantenía con la cultura vasca, y analizaremos, después, diferentes elementos de esta realidad cultural (los instrumentos típicos vascos, los cantos tradicionales, las danzas…) y la relación que los mismos guardan con su obra. Descubriremos, así, que Ravel estaba fuertemente ligado e influenciado por la cultura vasca, y que, en esencia, la misma constituye una peculiaridad fundamental de su ser.Aquest treball sorgeix del meu desig personal de donar a conèixer l’estreta vinculació existent entre Maurice Ravel i el País Basc, així com la manera en què aquest fenomen és present en la seva creació artística. Amb aquest objectiu estudiarem, en primer lloc, la relació que el compositor mantenia amb la cultura basca i analitzarem, després, diferents elements d'aquesta realitat cultural (els instruments típics bascos, els cants tradicionals, les danses…) i la relació que els mateixos guarden amb la seva obra. Descobrirem, així, que Ravel estava fortament lligat i influenciat per la cultura basca, i que, en essència, la mateixa constitueix una peculiaritat fonamental del seu ésser.This work is a result of my personal wish of transferring the close link between Maurice Ravel and the Basque Country and how this fact can be noticed throughout his artistic work. For this purpose, we will study in first place the relationship that the composer kept with the Basque culture. After this, we will analyze different elements of this cultural reality (traditional Basque musical instruments, songs, dances...) and their relationship with his work. This way, we will see that Ravel was strongly related to the Basque culture and influenced by it, and that in essence it is a fundamental peculiarity of his being.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Ravel, Maurice, 1875-1937 -- Crítica i interpretacióCultura bascaRavel y Euskal Herria : influencias de la cultura vasca en un músico cosmopolitainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522832017-07-19T09:44:05Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGascón, MontserratPujol Contreras, Anna2015-07-15T10:48:45Z2014-062015-07-15http://hdl.handle.net/2072/252283Entre dues Europes és un treball d’investigació sobre compositors de l’Europa de l’Est durant la primera meitat del segle XX. A través de la contextualització històrica, política, social i cultural d’aquests compositors s’arriba a les seves obres i a tot allò que els va condicionar a escriure-les. Posant especial atenció en la divisió de l’Europa de l’Est i l’Europa Occidental en el món de la música clàssica, és un intent de trobar resposta al fet que molts d’aquests compositors estiguin a l’ombra d’altres noms considerats, en l’actualitat, referents d’aquest període. El treball pretén impulsar l’interès per a la recuperació i difusió d’obres i compositors que han quedat oblidats degut al context en el qual van viure.Entre dues Europes es un trabajo de investigación sobre compositores de Europa del Este durante la primera mitad del siglo XX. A través de la contextualización histórica, política, social i cultural de estos compositores se llega a sus obras y a todo aquello que les condicionó a escribirlas. Poniendo especial atención en la división entre Europa del Este i Europa Occidental en el mundo de la música clásica, es un intento de encontrar respuesta al hecho que muchos de estos compositores estén a la sombra de otros nombres considerados, en la actualidad, referentes de este período. El trabajo
pretende impulsar el interés por la recuperación y difusión de obras y compositores que han quedado olvidados debido al contexto en el cual vivieron.Entre dues Europes (Between two Europes) is a research project about Europe Eastern composers in the first half of the twentieth century. Through situating these composers in their historical, political, social and cultural context, this research get into their works and everything that conditioned them to compose it. Focusing on the division between Easter Europe and Weastern Europe in classical music, it attempts to find answer to the fact that much of these composers have been in the shadow of other names, nowadays considered models of this period. The aim of this research is to promote interest in reviving and spreading musical works that have fallen into oblivion due to their historical context.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Compositors -- Europa de l'Est -- S. XXCompositors -- Europa Occidental -- S. XXMúsica -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióEntre dues Europesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522842017-07-19T09:44:06Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBataller, ArnauOloriz, Nahikari2015-07-15T11:05:22Z2014-062015-07-15http://hdl.handle.net/2072/252284En este trabajo seguiremos la evolución del saxofón, desde sus inicios como instrumento de refuerzo dentro de la orquesta sinfónica hasta la época actual donde ha alcanzado una singularidad técnica y expresiva. Aunque desde sus orígenes el instrumento causó curiosidad y fascinación entre los compositores, el desconocimiento de su técnica provocó que la mayoría de obras estuvieran influenciadas por lenguajes de otros instrumentos orquestales. Por suerte, a lo largo de la historia el lenguaje saxofonístico clásico ha ido evolucionando gracias a la colaboración entre intérpretes y compositores, hasta convertirse en algo propio y único, consiguiendo así explotar al máximo las capacidades de este instrumento y su versatilidad.En aquest treball seguirem l'evolució del saxo, des dels seus inicis com instrument de reforç dins de l'orquestra simfònica fins l'època actual, on ha obtingut una singularitat tècnica i expressiva pròpia. Malgrat que des dels seus orígens, l'instrument va causar curiositat i fascinació entre els compositors, el desconeixement tècnic va provocar que la majoria d'obres que s'escrivien estiguessin influenciades per llenguatges propis d'altres instruments orquestrals. Per sort, al llarg de la història el llenguatge saxofonístic clàssic ha anat evolucionant gràcies al diàleg entre intèrprets i compositors, fins convertir-se en quelcom propi i únic, aconseguint d'aquesta manera explotar al màxim les capacitats d'aquest instrument i la seva versatilitat.In this work we will explore the evolution of the saxophone from its invention as a reinforcing instrument within the symphony orchestra to the present day, where it has reached a high technical and expressive standard. Although since its creation the instrument caused curiosity and fascination between composers, the ignorance of its technique lead to the majority of works written for it to be influenced by languages of other orchestral instruments. Fortunately throughout history the language of the classical saxophonist has evolved, thanks to the collaboration between performers and composers, to become something original and unique and thus fully exploiting the capabilities and versatility of this instrument.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Saxòfon -- HistòriaOrquestra, Música per aEguzkirantz : el saxofón en la música clásica : en busca de una escritura idiomáticainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522902017-07-19T09:37:51Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBlanch Mezquíriz, XavierOrtuño Gelardo, DanielFerriol de Ciurana, AnnaGay Fernández, CarlosOrtuño Gelardo, AlejandroRoca Carreras, Pau2015-07-15T14:33:47Z2014-062015-07-15http://hdl.handle.net/2072/252290Este proyecto trata sobre la agrupación del quinteto de viento clásico desde sus orígenes y de su repertorio principal, ya sea propio o transcrito, hasta 1950. Dado que en nuestro concierto final de carrera se interpreta "La Consagración de la Primavera" de Igor Stravinsky, también le dedicamos dos apartados. Esperamos que este trabajo de investigación contribuya a la escasa bibliografía que existe acerca de la formación.Aquest projecte parla sobre l'agrupació del quintet de vent clàssic des dels seus origens i del seu repertori principal, ja sigui pròpi o transcrit, fins el 1950. Ja que al nostre concert final de carrera s'interpreta "La Consagració de la Primavera" d'Igor Stravinsky, també li dediquem dos apartats. Esperem que aquest treball d'investigació contribueixi a l'escassa bibliografia que existeix referent a la formació.This project is about the woodwind quintet from its origins and its main repertoire both original or transcribed until 1950. In our final concert we are performing "The Rite of Spring" by Igor Stravinsky so there are two parts to talk about it. With this research we expect we can contribute to the scarce bibliography that exists referring to this ensemble.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Quintets de vent -- HistòriaQuintets de vent -- Anàlisi i apreciacióStravinsky, Igor, 1882-1971. Vesna sviasxennaiaQuinteto de viento clásico : recorrido por sus orígenes, repertorio y evoluciónQuintet DaCapinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522932017-07-19T09:21:22Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcCarrasco Martínez, Júlia2015-07-15T15:35:00Z2014-062015-07-15http://hdl.handle.net/2072/252293El dodecafonisme d’Arnold Schönberg i la intertonalitat de Jaume Pahissa, son corrents compositives que sorgeixen de les avantguardes musicals del segle XX, que van voler trencar amb l’estètica artística anterior. Els compositors van fer grans treballs innovadors per a l’època, però van estar condicionats, tant per les limitacions socials com per les guerres que van viure, que els van dur a l’exili a començar de nou. Jaume Pahissa l’han comparat amb Arnold Schönberg, ja que tots dos van inventar un mètode de composició propi. En aquest projecte Es compararan els mètodes i les condicions dels dos compositors per saber perquè un és molt més reconegut que l’altre.El dodecafonismo de Arnold Schönberg y la intertonalidad de Jaime Pahissa, son corrientes compositivas que surgen de las vanguardias musicales del siglo XX, que quisieron romper con la estética artística anterior. Los compositores hicieron grandes trabajos innovadores para la época, pero estuvieron condicionados, tanto por las limitaciones sociales como por las guerras que vivieron, que les llevó a exiliarse y empezar de nuevo. A Jaime Pahissa lo han comparado con Arnold Schönberg, ya que ambos inventaron un método de composición propio. En este proyecto se compararan los métodos y las condiciones de ambos compositores para saber por qué uno es mucho más reconocido que el otro.The twelve-tone system of Arnold Schönberg and the intertonality of Jaume Pahissa, are both compositive ways that came from the musical avant-gardes from the 20th century, who wanted to break with the old aesthetic of art. Both compositors made great innovating works for their time, but they were conditioned by the social limitations and also for the war they lived, which took them to go away from their country and start again in a new place. Jaume Pahissa has been compared with Arnold Schönberg, because both invented their own composition method. In this project the methods and the conditions of both composers are compared to know why one is much more recognised than the other.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schoenberg, Arnold, 1874-1951 -- Crítica i interpretacióPahissa, Jaume, 1880-1969 -- Crítica i interpretacióComposició musical -- S. XXDodecatonismeIntertonalitatMúsica experimentalSchönberg i Pahissa : de les avantguardes al dodecafonisme i la intertonalitatinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2523262017-07-19T09:08:08Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBäcker, RolfAriño Fernández, Daniel2015-07-16T08:59:51Z2014-052015-07-16http://hdl.handle.net/2072/252326El presente proyecto aspira a recrear la obra de un autor de la música clásica occidental a través de la interpretación, la composición y un análisis bibliográficamente fundamentado. El recital del proyecto consistirá, por tanto, en la interpretación de las 20 Visions Fugitives Op. 22 para piano de S. Prokofiev seguidas de las 21 Miradas Furtivas Op. 3, un ciclo de miniaturas originales directamente inspiradas en las Visions. La parte escrita del proyecto se concentrará en contextualizar, por un lado, el formato del proyecto, la elección del repertorio y la perspectiva analítica adoptada y, por otro, en investigar las sintonías estilísticas establecidas entre ambos ciclos así como su marcado carácter poético, programático e improvisatorio.El present projecte aspira a recrear l'obra d'un autor de la música clàssica occidental mitjantçant la interpretació, la composició i una anàlisi bibliogràficament fonamentada. El recital del projecte consistirà, per tant, en la interpretació de les 20 Visions Fugitives Op. 22 per a piano de S. Prokofiev, seguides de les 21 Mirades Furtives Op. 3, un cicle de miniatures originals directament inspirades en les Visions. La part escrita del projecte es concentrarà en contextualitzar, d'una banda, el format del projecte, l'elecció del repertori i la perspectiva analítica adoptada i, de l’altre, a investigar les sintonies estilístiques establertes entre els dos cicles així com el seu marcat caràcter poètic, programàtic i improvisatori.The aim of this project is to recreate the music of one particular author from the western classical music tradition through performance practice, composition, and a bibliographically documented analysis. The recital will comprehend, consequently, the performance of the 20 Visions Fugitives Op. 22 for piano, by S. Prokofiev, followed by the 21 Miradas Furtivas Op. 3, a cycle of original miniatures directly inspired by the Visions. The written part of the project will offer a theoretical contextualization of this format and uphold the values of the chosen repertoire. It will also investigate the stylistic parallelisms between both cycles and their poetic, programmatic and seemingly improvised qualities.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Prokof'ev, Sergej -- Crítica i interpretacióProkof'ev, Sergej. MimoletnostiPiano, Música per aUn diálogo creativo con S. Prokofiev : XX visiones fugitivas, XXI miradas furtivasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2523272017-07-19T09:08:20Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSalinas, RafaelÁlvarez Lorca, Ramón2015-07-16T09:27:08Z2014-052015-07-16http://hdl.handle.net/2072/252327¿Debería el intérprete tratar de ser fiel a la idea del compositor a la hora de afrontar una partitura, o por el contrario puede utilizarla como punto de partida para desarrollar sus propias ideas? Esta dicotomía constituye el eje central del presente proyecto. Para esclarecerla se intenta llegar hasta su origen histórico y se analizan las particularidades de la partitura como fuente primaria. El campo de la hermenéutica, en concreto las teorías de W. Dilthey y G. Gadamer, sirve como base teórica sobre la que se sustentan ambas concepciones interpretativas. Y finalmente, las figuras de cuatro grandes pianistas y sus ideologías ejemplifican como estas dos concepciones se han reflejado en la práctica interpretativa real.¿Deuria el intèrpret tractar de ser fidel a la idea del compositor a l’hora d’afrontar una partitura, o pel contrari pot utilitzar-la com a punt de partida per a desenvolupar les seues pròpies idees? Esta dicotomia constitueix l’eix central del present projecte. Per aclarir-la s’intenta arribar fins al seu origen històric i s’analitzen les particularitats de la partitura com a font primària. El camp de l’hermenèutica, en concret les teories de W. Dilthey y G. Gadamer, serveix com a base teòrica sobre la qual es sustenten ambdues concepcions interpretatives. I finalment, les figures de quatre grans pianistes i les seues ideologies exemplifiquen com estes dues concepcions s’han reflectit en la pràctica interpretativa real.¿Should the player try to be faithful to the composer’s idea when facing the score, or on the contrary he can use it as a starting point for developing his own ideas? This dichotomy forms the backbone of the present project. In order to clear it up it’s intended to reach its historic origin and particularities of the score as a primary source are analyzed. The field of hermeneutics, specificly W. Dilthey and G. Gadamer’s theories, serves as a theorical basis on which both interpretative conceptions are sustained. Finally, the figures of four great pianists and their ideologies ilustrate how these two conceptions have been reflected within real interpretative practic.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)HermenèuticaPiano, Música per aInterpretación : entre la ejecución textual y la creatividadinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2525962017-07-19T08:56:52Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaChiantore, LucaCascón Góñez, Sabela2015-07-27T09:13:16Z2015-062015-07-27http://hdl.handle.net/2072/252596Algunos períodos de la historia musical gallega están estudiados en profundidad y delimitados en fases según su evolución e influencias. No podemos decir lo mismo del momento que, a caballo entre los siglos XIX y XX, marca una etapa decisiva en la historia social y política de Galicia. Este trabajo se acerca a la riqueza cambiante de aquel próspero ambiente musical teniendo como centro el repertorio para violín, abordando las figuras clave de la música gallega de esa época y las múltiples influencias, importadas y exportadas que la caracterizaron.Hi ha uns períodes de la història musical gallega que estan estudiats amb profunditat i subdividits en fases, segons la seva evolució i influències. Però no podem dir el mateix de les dècades de final del segle XIX i inicis del XX, que marquen una
etapa decisiva en la història social i política de Galícia. El present treball s'acosta a la riquesa canviant d'aquell pròsper ambient musical. El seu objectiu és donar a conèixer les figures clau de la música gallega d'aquesta època, i les múltiples influències, importades i exportades, que la van caracteritzar, tenint com a centre de la seva recerca el repertori per a violí.Some periods of Galician musical history are studied in depth and delimited in stages according to their evolution and influences. We can not say the same for the period straddling the nineteenth and twentieth centuries, which marks a turning point in the social and political history of Galicia. This final project deals with the great wealth of that thriving musical scene centring upon the violin repertoire, tackling the key figures of Galician music at that time and the multiple influences, both imported and
exported, which characterized it.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí, Música per a -- Galícia -- S. XIX -- Anàlisi i apreciacióViolí, Música per a -- Galícia -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióEl violín y la música gallega durante los siglos XIX y XX : cambios y transformaciones entre dos siglos, 1850-1950info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2526272017-07-19T08:58:04Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPoletti, PaulPons Gil, Crístian2015-07-27T11:25:29Z2015-062015-07-27http://hdl.handle.net/2072/252627El “Comportamiento acústico de los Instrumentos de Percusión en la Orquesta” es un proyecto de investigación en el que, partiendo de los conocimientos teóricos sobre la materia, se ha podido constatar el comportamiento de las vibraciones de las membranas y placas; realizando para ello mediciones acústicas de diferentes muestras de sonido, tomadas de instrumentos con diferentes características y utilizando a su vez, diferentes baquetas y formas de percutir. Al analizar sus espectros, se ha podido observar el comportamiento de la onda en sus diferentes modos de vibración con la finalidad de aplicar dichos conocimientos al arte de la interpretación musical. Desde esta humilde aportación, se concluye que el acercamiento al conocimiento científico, nos ofrece a los intérpretes la posibilidad de alcanzar mejores interpretaciones, al utilizar de forma más adecuada y precisa las múltiples posibilidades sonoras que nos ofrecen los distintos instrumentos de percusión, resultado de la fusión del arte con la ciencia.El "Comportament acústic dels Instruments de Percussió a l'Orquestra" és un projecte d'investigació en el qual, partint dels coneixements teòrics sobre la matèria, s'ha pogut constatar el comportament de les vibracions de les membranes i plaques mitjançant mesuraments acústics de diferents mostres de so, preses d'instruments amb diferents característiques i utilitzant al seu torn, diferents baquetes i formes de percudir. En analitzar els seus espectres, s'ha pogut observar el comportament de l'ona en els seus diferents modes de vibració amb la finalitat d'aplicar aquests coneixements a l'art de la interpretació musical. Des d'aquesta humil aportació, es conclou que l'apropament al coneixement científic, ens ofereix als intèrprets la possibilitat d'assolir millors interpretacions, en utilitzar de forma més adequada i precisa les múltiples possibilitats sonores que ens ofereixen els diferents instruments de percussió, resultat de la fusió de l'art amb la ciència.“Acoustic Behaviour of Percussion Instruments in the Orchestra” is a research project in which, based on the theoretical knowledge of the subject, the behaviour of the vibrations of membranes and plates has been demonstrated by conducting acoustic measurements of different samples of sound, taken from instruments with different characteristics and using different drumsticks and ways of percussion. When analysing the spectrums, the behaviour of the wave has been observed in its different methods of vibration with the aim of applying such knowledge to the art of musical performance. From such humble contribution, it is concluded that the scientific approach offers to the performers the possibility to achieve better performances, as they become able to use in a most adequate and precise way the multiple sound possibilities that percussion instruments offer, resulting in a merge of art and science.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Instruments de percussió -- AcústicaPercussió i orquestra -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Acústica i físicaComportamiento acústico de los instrumentos de percusión en la orquestainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2526972017-07-19T07:56:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPerpiñán, DanielRomero Andreu, Pau2015-07-27T13:00:14Z2015-062015-07-27http://hdl.handle.net/2072/252697Després d’anys com a alumne de molts i diferents tipus de professors, l’autor s’adona del debat i la diversitat d’opinions al voltant de la pràctica amb el broquet per part dels instrumentistes de vent metall. Aquest treball pretén clarificar, de manera
científica, si practicar amb el broquet és beneficiós per a aquest sector de músics. A partir d’onze gravacions realitzades a trombonistes de diferent grau de coneixement, els quals toquen abans i després de practicar amb el broquet, s’analitza el seu so i es determina si aquesta pràctica ha influït en l’afinació, en l’atac i en la qualitat del so en diversos contexts. Després d’aquest estudi, es conclou que els aspectes sonors que més benefici obtenen de treballar amb el broquet són l’atac i la qualitat del so. A més, el treball és completa amb cinc entrevistes a diferents professionals del trombó i amb una enquesta dirigida a la comunitat d’instrumentistes de vent metall.Después de años como alumno de muchos y diferentes tipos de profesores, el autor se da cuenta del debate y la diversidad de opiniones alrededor de la práctica con la boquilla por parte de los instrumentistas de viento metal. Este trabajo pretende
clarificar, de manera científica, si practicar con la boquilla es beneficioso para este sector de músicos. A partir de once grabaciones realizadas a trombonistas de diferente grado de conocimiento, los cuáles tocan antes y después de practicar con la boquilla, se analiza su sonido y se determina si esta práctica ha influido en la afinación, en el ataque de la nota y en la calidad del sonido en varios contextos. Después de este estudio, se concluye que los aspectos sonoros que más beneficio obtienen de trabajar con la boquilla son el ataque de la nota y la calidad del sonido. Además, el trabajo se completa con cinco entrevistas a diferentes profesionales del trombón y con una encuesta dirigida a la comunidad de instrumentistas de viento metal.After years as student of many and different type of professors, the author realises the debate and the diversity of opinions that surrounds practising with the mouthpiece for brass players. This work pretend to clarify, in a scientific way, whether practising with the mouthpiece is beneficial for this group of musicians. From eleven recordings made by trombone players of different level of knowledge, who play before and after practising with the mouthpiece, their sound is analysed and it is determined whether this practice influences the intonation, the attack and the quality of the sound produced in different contexts. Afterwards this study, it is concluded that the most beneficiated characteristics of the sound are its attack and its quality. Furthermore, the work is completed with five interviews to some professional trombone players and with a survey addressed to the brass players’ community.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trombó -- ExecucióTrombó -- MètodesTrombó -- AfinacióInstruments de metall -- ExecucióMúsica -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)La influència del treball amb el broquet en el trombó : quin és el seu benefici real?info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2526982017-07-19T07:57:07Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBarbeta, XavierRomero Barber, Patricia2015-07-27T13:21:02Z2015-052015-07-27http://hdl.handle.net/2072/252698El present projecte és fruit del meu desig d’aprofundir sobre la figura del compositor i pianista Nikolai Medtner i la seva obra per a piano, centrant-me sobretot en el que són les seves peces més originals i representatives, els Skazki, i en la literarietat del seu llenguatge musical. L’objectiu principal, tanmateix, no és només el de satisfer els meus interessos personals, sinó també el de donar a conèixer i divulgar la seva persona i música, ja que no és degudament valorat, raó per la qual realitzaré també un recorregut per la seva biografia, entorn musical i característiques generals sobre la seva faceta compositiva.Este proyecto es fruto de mi deseo de profundizar sobre la figura del compositor y pianista Nikolai Medtner y su obra para piano, centrándome sobre todo en las que son sus piezas más originales y representativas, los Skazki, y en la literariedad de su lenguaje musical. El objetivo principal, sin embargo, no es solo el de satisfacer mis intereses personales, sino también el de dar a conocer y divulgar su persona y música, ya que no es debidamente valorado, razón por la que realizaré también un recorrido por su biografía, entorno musical y características generales sobre su faceta compositiva.This project is the result of my desire to go into detail about the composer and pianist Nikolai Medtner and his piano works, focusing special attention on his most original and representative compositions, the Skazki, and on the literariness of his musical language. The main objective, however, is not only to satisfy my own interests, but also to spread and disseminate his life and music, since he is unfairly underrated. For this reason, I will also make a run through his biography, musical context and general characteristics of his works as a composer.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Medtner, Nikolai -- Crítica i interpretacióMedtner, Nikolai. SkazkiMúsica -- Rússia -- S. XXPiano, Música per a -- Anàlisi i apreciacióNikolai Medtner : melodies oblidades de la música russa de la primera meitat del segle XXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3070352018-03-24T00:01:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaMoreno, EmilioZambrano López, Ana Isabel2018-03-23T10:36:04Z2010-042010-04http://hdl.handle.net/2072/307035Bartók compuso el Concierto para Viola en 1945, el mismo año de su muerte, dejando solamente 14 páginas con la parte de viola escrita y una idea de la orquestación, pero sin haberlo podido publicar. Debido a esto ha habido mucha controversia con la reconstrucción que hizo Serly del concierto y han aparecido varias versiones revisadas posteriores que han cuestionado la autenti-cidad del concierto como propio del compositor. A su vez, el Cuarteto de Cuerda nº 5 es una de sus obras más representativas, escrita para la formación de música de cámara por excelencia. Es una obra de madurez que refleja la esencia del compositor y todas sus características propias. Éste trabajo pretende profundizar sobre la historia de la composición de estas obras para poder entenderlas mejor y obtener respuestas a nivel musical que me permitan llevar a cabo una mejor interpretación.Bartók va composar el Concert per a Viola el 1945, el mateix any de la seva mort, deixant només 14 pàgines amb la part de viola escrita i una idea de la orquestració, però sense haver-lo pogut publicar. Degut a això hi ha hagut molta controvèrsia amb la reconstrucció que va fer Serly del concert, i han aparegut vàries versions revisades posteriors que han qüestionat l’autenticitat del concert com a propi del compositor. A la vegada, el Quartet de Corda nº 5 és una de les seves obres més representatives, escrita per a la formació de música de cambra per excel·lència. És una obra de maduresa que reflecteix l’essència del compositor i totes les seves característiques pròpies. Aquest treball pretén profunditzar sobre la història de la composició d’aquestes obres per poder entendre-les millor i obtenir respostes a nivell musical que em permetin dur a terme una millor interpretació.Bartók wrote the Viola Concert in 1945, the same year of his death, leaving only 14 pages written with the viola part and a first idea of the orchestration, but without having been published. Because this has been much controversy with the reconstruction of the concerto by Serly, and several re-vised editions have appeared that have questioned the authenticity of the concert as the composer himself. In turn, the String Quartet No. 5 is one of his most representative works written for chamber music. It is a mature work that reflects the essence of the composer and all its characteristics. This work aims to elaborate on the history of the composition of these works to understand and get answers that I can carry out a better interpretation.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bartók, Béla, 1881-1945 -- Crítica i interpretacióBartók, Béla, 1881-1945. Concerts, viola, orquestraBartók, Béla, 1881-1945. Quartets, corda, núm. 5Viola, Música per a -- Anàlisi i apreciacióBéla Bartók : música para violainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3070362018-03-24T00:01:39Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPillai, Ashan,Diego Cortazar, Miren Garbiñe de2018-03-23T11:13:34Z2011-052011-05http://hdl.handle.net/2072/307036Paul Hindemith es un compositor poco comprendido entre los músicos. Tiene fama de persona introspectiva, o un poco extraña. Por otro lado, tiene grandes obras que han adquirido mucha fama, aunque hay otras muchas que no son nada conocidas, pero, ¿por qué? Durante este trabajo analizaremos a Hindemith y su relación con la viola, repasando primero su vida y luego abordando el repertorio violístico, demostrando que Hindemith no es más que un genio, atrapado en el cuerpo de una persona.Paul Hindemith és un compositor poc entès entre els músics. Té fama de ser una persona introspectiva, o una mica estrany. Per altra banda, té grans obres que han adquirit molta fama, encara que n’hi ha moltes altres que no són gens conegudes, però, per què? Durant aquest treball analitzarem a Hindemith i la seva relació amb la viola, repassant primer la seva vida i desprès abordant el repertori de viola, demostrant que Hindemith no és més que un geni, atrapat en el cos d’una persona.Paul Hindemith is not well understanded by the musicians. He is known as an introspective or strange person. By other side, he has great compositions which are quite famous, but there are others which are not so known, why? During this work, we are going to analyze Hindemith and his relation with the viola, studying first his life, and then his works for viola, showing that Hindemith is just a genius, trapped in a normal person’ body.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Hindemith, Paul, 1895-1963 -- Crítica i interpretacióViola, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XXHindemith y la violainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3345862018-10-25T23:10:01Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Ruiz Clarasó, Agnès2018-10-25T08:53:19Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/334586Aquest treball és el resultat d’una recerca sobre el meu besavi, Francesc Nonell i Sisa: la seva obra, el paper secundari que va desenvolupar en l’àmbit musical barceloní d’abans de la Guerra Civil –en especial quan va ser secretari de l’Associació Obrera de Concerts– i la seva relació amb grans figures, com Pau Casals. Per obtenir informació he fet una indexació i anàlisi de documentació provinent del fons familiar, fons d’arxiu públics, i entrevistes a un testimoni directe, la meva àvia. Gràcies a això, he pogut saber que l’obra de Nonell va ser important perquè fou el primer en escriure les actes de l’Obrera en català i en fer-les més extenses i detallades que qualsevol del secretaris anteriors, creant a més a més un recull de memòries editades. També he arribat a la conclusió que va tenir una relació amb Pau Casals que va anar més enllà del treball conjunt a l’Associació Obrera de
Concerts, mantenint contacte epistolar durant la postguerra.Este trabajo es el resultado de una investigación sobre mi bisabuelo, Francesc Nonell i Sisa: su obra, el papel secundario que desarrolló en el ámbito musical barcelonés de antes de la Guerra Civil –en especial cuando fue secretario de la Associació Obrera de Concerts– y su relación con grandes figuras, como Pau Casals. Para obtener información, he hecho una indexación y un análisis de documentación proveniente del fondo familiar, fondos de archivo públicos, sin olvidar también las entrevistas con un testigo directo, mi abuela. Eso me ha permitido saber que la obra de Nonell tuvo importancia debido a que él fue el primero en escribir las actas de la Obrera en catalán y en hacerlas más extensas y detalladas que cualquiera de los secretarios anteriores, creando además un recopilación de memorias editadas. Asimismo, también he llegado a la conclusión de que tuvo una relación con Pau Casals que fue más allá del trabajo conjunto en la Asociación Obrera de Conciertos, manteniendo contacto epistolar durante la posguerra.This work is the result of research on the figure of my grandfather, Francesc Nonell i Sisa: his work, the secondary role he developed in the music's field in Barcelona before the Civil War –specially in the Associació Obrera de Concerts– and its
relationship with great figures such as Pau Casals. In order to get information, I indexed and analysed documents from family and public files, as well as interviews with my grandmother. Thanks to this, I learned that Nonell's work was important because he was the first to write the “Obrera’s” minutes in Catalan and to make them more extensive and detailed than any previous secretary did, as well as creating a compilation of minutes edited by himself. In addition, I have come to the conclusion that he had a relationship with Pau Casals beyond the work in the Associació Obrera de Concerts maintaining epistolary contact with him after the war.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Nonell i Sisa, Francesc -- Crítica i interpretacióAssociació Obrera de ConcertsCasals, Pau, 1876-1973 -- EpistolarisMúsica -- Barcelona -- S. XXFrancesc Nonell i Sisainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3345902018-10-25T23:10:12Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPla, AdolfGuerra López, Gerard2018-10-25T10:30:07Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/334590Aquest treball suggereix l’existència d’una assumpció implícita de la consciència d’espai en la interpretació musical. A través de l’espacialitat del so, la música assoleix la seva doble condició de diacrònica i sincrònica, esdevenint, així, espacial. Un cop exposat el concepte de musi-tectura o la relació entre l’arquitectura i la música, i desgranades diverses i múltiples manifestacions de l’espacialitat en la música, il·lustrades amb imatges i referències arquitectòniques, el treball aplica, a la interpretació musical, el concepte de promenade arquitectònica, emprant models concrets com són el projecte final d'arquitectura de l’autor del present treball i Quadres d’una exposició de Mússorgski, endinsant-nos en les qualitats integradores, transformadores i trans-escalars de la promenade espaciotemporal.El presente trabajo sugiere la existencia de una asunción implícita de la conciencia de espacio en la interpretación musical. A través de la espacialidad del sonido, la música alcanza su doble condición de diacrónica y sincrónica, transformándose, así, en espacial. Una vez expuesto el concepto de musi-tectura o la relación entre la arquitectura y la música, y tras desgranar múltiples y diversas manifestaciones de la espacialidad en la música, ilustradas mediante imágenes y referencias arquitectónicas, el trabajo aplica a la interpretación musical el concepto de promenade arquitectónica, utilizando modelos concretos como son el proyecto final de arquitectura del autor del presente trabajo y Cuadros de una exposición de Mussorgsky, adentrándose en la cualidades integradoras, transformadoras y transescalares de la promenade espaciotemporal.The aim of this paper is to suggest the existence of an implicit assumption of a conscience of Space in musical interpretation –often called performance. By means of the spatiality of sound, Music reaches its double condition of both diachronic and synchronic, thus becoming spatial. Once having exposed the concept of Musi-tecture or the relationship between Architecture and Music, and presented the diverse and multiple manifestations of spatiality in Music, depicted by architectural images and references, the paper applies to musical interpretation the concept of architectural promenade, using specific models such as the author’s Architecture final project and Pictures at an Exhibition by Mussorgsky, exploring the integrative, transforming and transcalar qualities of spatial-temporal promenade.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Espai i temps en la músicaSoMússorgski, Modest Petróvitx, 1839-1881 -- Crítica i interpretacióMússorgski, Modest Petróvitx, 1839-1881. Kartinki s vistavkiL'intèrpret com a transeünt d'una promenade espaciotemporalL'espacialitat en la música : del temps al soinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3379902019-01-23T11:02:18Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaAsensio Palacios, Juan CarlosMallart Vallmajó, Oriol2018-12-14T11:45:23Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/337990En aquest treball es fa un recorregut per la vida i l’obra de Christiane Mariane von Ziegler, una poetessa que, a més a més d'haver creat una important obra literària en l'Alemanya del s. XVIII, va escriure els textos de nou cantates sacres del segon cicle
que J.S.Bach va compondre a Leipzig l’any 1725. L’objectiu principal és el de donar una visió àmplia i global dels fets més importants de la seva vida, amb el discurs de defensa dels drets de les dones com a eix principal, i el d’apropar-nos a les cantates de Bach des d’una perspectiva més lligada als textos i als llibretistes, amb especial atenció a la seva col·laboració, que va durar només un mes.En este trabajo se hace un recorrido por la vida y la obra de Christiane Mariane von Ziegler, una poetisa que, además de haber creado una importante obra literaria en la Alemania del s.XVIII, escribió los textos de nueve cantatas sacras del segundo ciclo
que J.S.Bach compuso en Leipzig el año 1725. El objetivo principal es el de dar una visión amplia y global de los hechos más importantes de su vida, con el discurso de defensa de los derechos de las mujeres como eje principal, y el de acercarnos a las
cantatas de Bach desde una perspectiva más ligada a los textos y a los libretistas, con especial atención a su colaboración, que duró solo un mes.In this work we study the life and the work of Christiane Mariane von Ziegler, a poet who, besides having created an important literary work in the eighteenth century in Germany, wrote the texts of nine sacred cantatas of the second cycle that J.S.Bach composed in Leipzig in 1725. The main objective is to give a wide and global vision of the most important facts of her life, with the discourse of defence of the rights of women as a main focus, and to approach Bach's cantatas from a more text-related
perspective and to the librettists, paying special attention to their collaboration, which lasted only one month.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Ziegler, Mariane von -- Crítica i interpretacióPoesia alemanya -- S. XVIII -- Història i críticaBach, Johann Sebastian, 1685-1750. CantatesCantates sacres -- Leipzig (Alemanya) -- 1725Música i literaturaDrets de les dones -- Alemanya -- S. XVIIIChristiane Mariane von Ziegler : la poetessa de les cantates de Leipziginfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3379922018-12-15T00:10:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelConsegal Pérez, Jordi2018-12-14T12:47:58Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/337992Els concerts per a violí de Mozart plantegen un problema interpretatiu que sovint ha quedat en un segon pla immerescut: el problema de la cadenza. Com que no disposem de cap cadenza escrita pel compositor per a aquests concerts se sol optar per cadenzas escrites posteriorment, però aquestes sovint no concorden estilísticament amb l’obra. Per tal de donar una resposta a aquesta problemàtica, el present treball pretén aprofundir en la pràctica interpretativa de la cadenza al segle XVIII principalment a través de la cerca de tractats de l’època i altra bibliografia i d’anàlisi de cadenzas existents. El treball proporciona la informació necessària per prendre una decisió interpretativa històricament informada respecte de la cadenza i inclou una cadenza pròpia
per al primer moviment del concert núm. 5 en La major de Mozart.Los conciertos para violín de Mozart plantean un problema interpretativo que a menudo ha quedado en un inmerecido segundo plano: el problema de la cadenza. Al no disponer de ninguna cadenza escrita por el compositor para estos conciertos se suele optar por cadenzas escritas posteriormente, pero muchas veces estas no concuerdan estilísticamente con la obra. Para dar una
respuesta a esta problemática, el presente trabajo pretende profundizar en la práctica interpretativa de la cadenza en el siglo XVIII principalmente a través tratados de la época y otra bibliografía y del análisis de cadenzas existentes. El trabajo proporciona la información necesaria para tomar una decisión interpretativa históricamente informada con respecto a la cadenza y incluye una cadenza propia para el primer movimiento del concerto n.º 5 en La mayor de Mozart.The Mozart violin concertos lay out a problem which has frequently been left in an undeserved background: the problem of cadenzas. Given that there are not cadenzas written by the composer for these concertos, performers usually choose cadenzas which have been written later. But, unfortunately, these cadenzas seldom fit stylistically with the piece. With the purpose of giving
an answer to this problem, the present project expects to go into detail about the performance practice of the cadenza in the eighteen century, basically through epoch treatises and other bibliography and the analysis of existent cadenzas. The work provides all the information needed to make an historically informed decision about the cadenza and it includes my own cadenza for the fifth Mozart’s violin concerto in A major.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Mozart, Wolfgang Amadeus, 1756-1791 -- Crítica i interpretacióMozart, Wolfgang Amadeus, 1756-1791. Concerts, violí, orquestraConcerts (Violí) -- Fragments -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- S. XVIIILa pràctica interpretativa de les cadenzas dels concerts per a violí de W.A. Mozartinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3500602019-02-18T23:41:46Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSalinas, RafaelUreña Peñalva, Belén2019-02-18T12:33:02Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/350060El presente trabajo propone la implantación de un plan de estudio estructurado para conseguir mejorar el rendimiento interpretativo. Las estrategias aplicadas han tenido en cuenta factores psicológicos, fisiológicos e instrumentales con el fin de obtener resultados mensurables que permitieran una evaluación constructiva. Dentro de esos resultados se incluye la interpretación final de una obra concreta como forma de valorar la efectividad de las estrategias propuestas.El present treball proposa la implantació d'un pla d'estudi estructurat per aconseguir millorar el rendiment interpretatiu. Les estratègies aplicades han tingut en compte factors psicològics, fisiològics i instrumentals per obtenir resultats mesurables que permetessin una avaluació constructiva. Dins d'aquests resultats s'inclou la interpretació final d'una obra concreta com a forma de valorar l'efectivitat de les estratègies proposades.This work proposes the implementation of a structured study plan to improve the capacity of performance. The strategies applied have taken into account psychological, physiological and instrumental factors to obtain measurable results that allow a constructive evaluation. Within these results, the final interpretation of a concrete work is included as a way of assessing the effectiveness of the proposed strategies.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompa, Música per aTrompa -- Estudis i exercicisEstudi, Tècniques d'Música -- EnsenyamentMúsica -- Història i crítica -- Compendis, programes d'estudi, etcMúsica -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Construyendo una interpretación : del texto escrito al discurso sonoroinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3552722019-05-09T23:08:02Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelMullor Martínez, Lucía2019-05-09T16:59:02Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355272Este trabajo nace del interés por conocer en qué momento Francia protagoniza la independencia instrumental de la viola, como ejemplo de lo que estaba pasando en el resto de Europa. Los objetivos se articulan en base al descubrimiento de repertorio y
profundización en el ya conocido, así como el estudio de los elementos técnicos y musicales más buscados en la época. El resultado del trabajo ha sido la especialización de los intérpretes y la valoración del papel de la viola en cualquier ámbito musical
gracias al elevado nivel logrado.Aquest treball neix de l'interès per conèixer en quin moment viu França l’independència instrumental de la viola, com exemple del que estava passant a la resta d’Europa. Els objectius s’articulen en base al descobriment de nou repertori i profundització del ja conegut, així com l’estudi dels elements tècnics i musicals més buscats a l’època. El resultat del treball ha sigut l’especialització dels intèrprets i la valoració del paper de la viola en qualsevol àmbit musical gràcies a l’elevat nivell assolit.This dissertation is born from the interest to know when the viola got independent in France as an example of what Europe was living. The main goal is to try to discover repertoire and go into detail about the one already known, but also to study the most
important technique and musical elements for that time. As a result, we got the performers specialization and viola role recognition at whatever musical field thanks of the high level achieved.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- França -- S. XIXViolistes -- França -- S. XIXViola, Música per a -- S. XIXViola -- HistòriaLa viola en la Francia del siglo XIXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3553302019-05-10T23:06:35Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCurti, Horacio,Carcasona Otal, Paola2019-05-10T16:26:25Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355330La actuación de los danzantes es una de las tradiciones presentes en las fiestas celebradas en Huesca en honor a San Lorenzo. En este trabajo presento el contexto en el cual se compuso la música de cada una de las cinco mudanzas que componen el dance oscense, sus principales características y su evolución hasta la actualidad. Esta información se complementa con un análisis de los usos y las funciones que dicha música tiene en la sociedad oscense actual siguiendo el método etnográfico. El resultado es una visión de la música del dance como símbolo y garante de la continuidad de la cultura oscense.The danzantes performance is one of the main traditions of local festivities to honor San Lorenzo in Huesca. The following report presents the global context in which each of the five compositions were composed, identifying its main characteristics and its subsequent evolution up to date. This information is complemented by an analysis of uses and functions that dance music has in current society following the ethnographic method. The final outcome is an overall view of dance music as a symbol that guaranties Huesca’s cultural heritage.L'actuació dels danzantes és una de les tradicions presents a les festes celebrades a Huesca en honor a San Lorenzo. En aquest treball presento el context en el qual es va compondre la música de cadascuna de les cinc mudances que componen el "dance oscense", les seves principals característiques i la seva evolució fins a l'actualitat. Aquesta informació es complementa amb una anàlisi dels usos i les funcions que aquesta música té en la societat actual de Huesca seguint el mètode etnogràfic. El resultat és una visió de la música del dance com a símbol i garant de la continuïtat de la cultura de Huesca.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dance (Folklore) -- HuescaMúsica -- HuescaDance (Folklore) -- Anàlisi i apreciacióDance (Folklore) -- HistòriaLa música de los danzantes de Huesca : historia y símbolo de una identidadinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3555422019-05-13T23:11:34Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaRubia, Juan de la, 1982-Artime García, Fernando2019-05-13T16:42:33Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355542Este trabajo académico ha sido concebido como una herramienta de estudio, pensado especialmente para el alumno de improvisación al órgano que desee practicar el coral al estilo de J. S. Bach. El método empleado para su elaboración se
fundamentó en tres actividades principales: la consulta y contraste de otros trabajos publicados, el análisis del repertorio coral de Bach y la selección de ejemplos, y mi aportación personal a raíz de mi experiencia como alumno. El resultado se ajusta a
mis expectativas iniciales de dotar al estudiante de un material orientativo que le explique todos los parámetros que participan del proceso de improvisación de una forma amena, ilustrativa y progresiva.Aquest treball acadèmic ha estat concebut com una eina d’estudi, pensat
especialment per l’alumne d’improvisació d’orgue que vulgui practicar el coral a
l’estil de J. S. Bach. El mètode emprat per la seva elaboració es fonamentà en tres
activitats principals: la consulta i contrast d’altres treballs publicats, l’anàlisi del
repertori coral de Bach i la sel.lecció d’exemples, i la meva aportació personal a partir
de la meva experiència com alumne. El resultat s’ajusta a les meves expectatives
inicials de dotar l’estudiant d’un material orientatiu, que l’expliqui tots els paràmetres
que participen del procés d’improvisació d’una forma amena, il.lustrativa y
progressiva.This academic work has been devised as a study tool, specially designed for the student of Organ Improvisation who wants to practice the choral in J. S. Bach’s style. The methodology chosen for its elaboration has been based on three main activities:
consulting and contrasting other published sources, the analysis of Bach’s choral repertoire and the selection of examples, as well as my personal contribution based on my experience as a student. The result is adapted to my initial expectations of
providing the student with material that guides him/her and explains all the factors involved in the improvisation process in an enjoyable, illustrative and progressive way.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Improvisació (Música)Preludis coralsOrgueBach, Johann Sebastian, 1685-1750La improvisación al órgano sobre el coral al estilo de J. S. Bachinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3555842019-05-14T23:08:00Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Marquillas i Solsona, Sergi2019-05-14T16:22:38Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355584El treball de fi de grau Tuba mirum spargens sonum té com a objectiu descobrir els instruments aguts de vent metall per als quals van escriure els compositors de música orquestral del segle XIX, proporcionar la informació necessària per qüestionar i
replantejar l’elecció dels instruments per a una interpretació històricament més fidel d’aquest repertori. Els compositors seleccionats són quinze, principalment del nord d’Europa i Rússia. La metodologia utilitzada ha estat analitzar les designacions
d’instruments d’una selecció d’obres de cada compositor i comparar els resultats amb els instruments que es conserven als museus. Els resultats mostren que els instruments per als quals van escriure aquests compositors disten molt dels instruments que utilitzem actualment per interpretar la seva música.El trabajo de fin de grado Tuba mirum spargens sonum tiene como objetivo descubrir los instrumentos agudos de viento metal para los cuales escribieron los compositores de música orquestal del siglo XIX, proporcionar la información necesaria para cuestionar i replantear la elección de los instrumentos para una interpretación históricamente más fiel de este repertorio. Los compositores seleccionados son quince, principalmente del norte de Europa i Rusia. La metodología utilizada ha sido analizar las designaciones de instrumentos de una selección de obras de cada compositor i comparar los resultados con los instrumentos que se conservan en los museos. Los resultados muestran que los instrumentos para los cuales escribieron estos compositores distan mucho de los instrumentos que utilizamos para interpretar su música.The dissertation Tuba mirum spargens sonum aims to discover the high brass instruments for which the composers of the 19th century wrote, providing the necessary information to question and reconsider the selection of the instruments for a more loyal historical interpretation of this repertoire. The composers selected are fifteen, mainly from the North of Europe and Russia. The method was to analyse the designation of instrument of a selection of works of each composer and compare the results with the instruments preserved in the museums. The results show that the instruments for which the composers wrote are completely different from the instruments that are currently used to play their music.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta -- Anàlisi i apreciacióCompositors -- S. XIXOrquestra, Música per a -- Anàlisi i apreciacióTrompeta -- S. XIXTuba mirum spargens sonum : l'evolució tècnica de la trompeta en la música orquestral del segle XIXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3556312019-05-15T23:09:03Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Bosser Toca, Blai2019-05-15T15:08:31Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355631El propòsit d’aquest treball és intentar descriure quines característiques hauria de tenir un violoncel de qualitat, a partir d’un estudi del funcionament del seu mecanisme. Aquesta descripció s’ha fet en base a bibliografia relacionada amb la història i l’organologia del violoncel, a més d’entrevistes a luthiers i intèrprets que han aportat el seu coneixement empíric. S’ha observat que hi ha uns trets comuns que els instruments de qualitat solen tenir, tot i que es tracta d’un assumpte en el qual influeixen molt les necessitats i gustos de l’intèrpret i el luthier.El propósito de este trabajo es el de intentar describir qué características debería tener un violonchelo de calidad, partiendo del estudio del funcionamiento de su mecanismo. Esta descripción se ha hecho en base a bibliografía relacionada con la historia y la organología del violonchelo, además de entrevistas a luthieres e intérpretes que han aportado su conocimiento empírico. Se ha observado que hay unos rasgos comunes que los instrumentos de calidad suelen tener, aunque se trata de un asunto en el cual influyen mucho las necesidades y gustos del intérprete y el luthier.The purpose of this dissertation is to describe those characteristics whicha quality cello should have, based on a study on how its mechanism works. This description has been done around bibliography related to the history and organology of the cello, in addition to interviews to luthiers and players who gave their empirical knowledge. It has been observed that there are some common traits that quality instruments use to have, but it is a matter highly influenced by the needs and taste of player and maker.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violoncel -- HistòriaVioloncel -- ConstruccióDescripció d'un violoncel de qualitat en base al seu funcionamentinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3557782019-05-17T23:09:54Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaRubia, Juan de la, 1982-Seguí Mercadal, Joan2019-05-17T13:17:23Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355778An organist can not own and transport a big private organ. Therefore an organist must constantly select different works for different instruments. Which elements should be taken in consideration before choosing the repertoire for a singular organ in a singular situation? The study of all theese elements constitutes this guide for organists.El fet que els organistes no puguin tenir un instrument propi, gran i transportable fa que constantment calgui seleccionar un repertori diferent per a cada instrument. Quins elements cal tenir en compte per afrontar l’elecció del repertori per a un orgue concret en una situació concreta? L’estudi de tots aquests elements conforma aquesta guia per a organistes.El hecho de que los organistas no puedan tener un instrumento propio, grande y transportable hace que sea necesario seleccionar un repertorio distinto para cada instrumento. ¿Qué elementos se deben tener en cuenta para afrontar la elección del repertorio para un órgano específico en una situación específica? El estudio de todos estos elementos constituye esta guía para organistas.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)OrgueInstruments musicalsOrgue -- ConstruccióRelació entre el repertori per a orgue i els instruments des del punt de vista de l'intèrpret : una guia per a afrontar l'elecció del repertori adient en cada casinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3557832019-05-17T23:10:11Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaMasó, Jordi, 1967-Braojos López, Víctor2019-05-17T15:19:53Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355783Què pensaria Beethoven si ens sentís interpretar les seves Sonates per a piano? Com hauria variat la nostra visió i interpretació d’aquestes si l’haguéssim pogut conèixer de primera mà i haguéssim pogut comentar amb ell alguns aspectes interpretatius? Aquest treball gira al voltant d’un dels temes que considero més importants pel paradigma d’intèrpret del s. XXI: la relació intèrpret – compositor i la seva influència en la interpretació. A partir d’un primer estudi històric, a tall de base teòrica, i l’establiment d’unes hipòtesis (o respostes interpretatives “tipus” en funció de la relació), he realitzat una aproximació pràctica basada en l’experiència personal, treballant amb tres dels compositors més rellevants del panorama musical del país obres escrites per a l’ocasió, per tal de verificar, refutar o matisar la validesa d’aquestes hipòtesis inicials.¿Qué pensaría Beethoven si nos escuchara interpretar sus Sonatas para piano? ¿Cómo hubiera cambiado nuestra visión y interpretación de éstas si lo hubiéramos podido conocer de primera mano y hubiésemos podido comentar con él algunos aspectos interpretativos? Este trabajo gira alrededor de uno de los temas que considero más importantes del paradigma de intérprete en el s.XXI: la relación intérprete – compositor y su influencia en la interpretación. A partir de un primer estudio histórico, a modo de base teórica, y el establecimiento de unas hipótesis (o respuestas interpretativas “tipo” en función de la relación), he realizado una aproximación práctica basada en la experiencia personal, trabajando con tres de los compositores más relevantes dentro del panorama musical del país obras escritas para la ocasión, para verificar, refutar o matizar la validez de estas hipótesis iniciales.What would Beethoven think if he listened to our performance of his piano Sonatas? How would our idea and performance of these have changed supposing we could have met him personally and talk about some performative aspects? This essay addresses one of the most important topics in 21st century performer paradigm: the performer – composer relationship and its influence on performance. From an initial historical research, as somehow a theoretical base, and the statement of the hypothesis (or standardised performative responses depending on the type of relationship), I have conducted a practical approach based on personal experience, working with three of the most relevant composers in the national panorama works that have been commissioned for this occasion, in order to verify, reject or tinge the validity of these initial hypothesis.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Artistes intèrpretsCompositorsInfluència de la relació intèrpret - compositor en la interpretació d'una obra musical : aproximació pràctica basada en l'experiència personalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3559702019-05-20T23:09:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelBachs Viñuela, Isaac2019-05-20T16:36:42Z2018-062018-06http://hdl.handle.net/2072/355970The present work aims to explain the elements that led to the birth of a jewish cultural renaissance in the late nineteenth and early twentieth centuries, as well as its development and subsequent influence on key composers of western music, such as
Shostakovich and Prokofiev. Thereby, this work is widely documented from a printed bibliography of renowned jewish musicologists, such as Israel Adler and Abraham Idelssohn, as well as works made from the point of view of the performer, such as those made by pianists Jascha Nemtsov and Alexander Tentser, among others. Thanks to this work, I have found out that the New Jewish School was a stylistic embryo that later crystallized into the works of Shostakovich and Prokofiev, among others, and that, on the other hand, its members and repertoire have gone through an undeserved oblivion.El presente trabajo quiere explicar los factores que propiciaron el nacimiento de un renacer cultural judío a finales de siglo XIX y principios del XX, así como su desarrollo i la incidencia posterior en los compositores cruciales de la música occidental, como son Shostakovich i Prokofiev. Para ello, este trabajo está documentado ampliamente a partir de bibliografía impresa de musicólogos judíos especializados de gran nombre, como son Israel Adler y Abraham Idelssohn, así como de trabajos hechos desde la perspectiva del intérprete, como son los realizados por los pianistas Jascha Nemtsov y Alexander Tentser, entre otros. Gracias a este trabajo he podido constatar que la Nueva Escuela Judía fue un embrión estilístico que cristalizó, posteriormente, dentro de las obras de Shostakovich y Prokofiev, entre otros, y que, por contra, sus miembros y repertorio pasó a un inmerecido olvido.Aquest treball vol explicar els factors que van propiciar el naixement d’una renaixença cultural jueva a finals del segle XIX i principis del XX, així com el seu desenvolupament i la incidència posterior en compositors cabdals de la musica occidental, com són Shostakovich i Prokofiev. Per fer-ho, aquest treball està documentat àmpliament a partir de bibliografia impresa de musicòlegs jueus especialitzats de gran renom, com són Israel Adler i Abraham Idelssohn, així com de treballs fets des de la visió de l’intèrpret, com són els realitzats pels pianistes Jascha Nemtsov i Alexander Tentser, entre altres. Gràcies a aquest treball he pogut constatar que la Nova Escola Jueva va ser un embrió estil·lístic que va cristal·litzar, posteriorment, dins les obres de Shostakovich i Prokofiev, entre altres, i que, per contra, els seus membres i repertori han passat a un immerescut oblit.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música jueva -- S. XIX - XXJueusXostakóvitx, Dmitri Dmítrievitx, 1906-1975La Nova Escola Jueva: una renaixença culturalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3560172019-05-21T23:17:57Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPla, Adolf,Díaz Vilà, Joel2019-05-21T14:25:07Z2017-092017-09http://hdl.handle.net/2072/356017Aquest treball de recerca d’informació pretén crear una imatge tridimensional del personatge que fou Sofia Puche de Mendlewicz, en totes les facetes de la seva relació amb la música i les persones. Per aquest motiu, compta amb una completa biografia i un repàs per la seva trajectòria artística, pedagògica i com a mecenes dels joves músics. Espero que aquesta lectura us serveixi com a font d’inspiració per viure la música i la vida d’una altra manera, més sincera i intensa.Este trabajo de búsqueda de información pretende crear una imagen tridimensional del personaje que fue Sofia Puche de Mendlewicz, en todas las facetas de su relación con la música y las personas. Por esta razón, cuenta con una completa biografía y un repaso por su trayectoria artística, pedagógica y como mecenas de los jóvenes músicos. Espero que esta lectura os proporcione una fuente de inspiración para vivir la música y la vida de otra forma, más sincera e intensa.This research project wants to create a tridimensional reflex of Sofia Puche de Mendlewicz, in all facets of her relationship with people and music. For this reason, this work has a complete biography, a review of her artistic and pedagogical career and patronage of young musicians. I hope this reading lets you know another way to live music and life, more sincere and intense.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Puche, Sofia -- Crítica i interpretacióPianistes -- Catalunya -- BiografiaPianistes -- S. XX -XXISofia Puche, una vida dedicada a la músicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3560182019-05-21T23:18:12Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBarbeta, XavierGuri Batlle, Eugènia,2019-05-21T14:39:56Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/356018Aquest treball comença amb una introducció biogràfica, on es fa un repàs de la vida del pianista i compositor rus Serguei Prokófiev des que va néixer fins que va acabar els seus estudis al Conservatori de Sant Petersburg, l’any 1918. Després inclou un seguit de cites de diferents testimonis com professors o músics diversos, crítiques o comentaris varis que parlen de Prokófiev com a pianista en diferents èpoques de la seva vida. Finalment, conclou amb un apartat que tracta del seu estil compositiu centrat sobretot en exemples d’obres per a piano, repassant diverses característiques i girs tipics de les seves composicions.Este trabajo empieza con una introducción biográfica, donde se hace un repaso de la vida del pianista y compositor Serguéi Prokófiev desde que nació hasta que acabó sus estudios en el Conservatorio de Sant Petersburgo, el año 1918. Incluye después citas de diferentes testimonios como profesores o músicos diversos, críticas y comentarios varios referentes a Prokófiev como pianista en diferentes épocas de su vida. Finalmente, concluye con un apartado que trata sobre su estilo compositivo centrado especialmente en ejemplos de obras para piano, repasando diversas características y giros tipicos de sus composiciones.This work begins with a biographical introduction, where it has been reviewed the life of the Russian pianist and composer Serguei Prokófiev since he was born until he finished his studies at the Conservatory of St. Petersburg in 1918. Later, several writien witnesses like teachers or musicians, criticisms and comments that speak about Porkófiev as a pianist at different times of his life have been included. Finally, it concludes with a section of his compositional style mainly focused on examples of works for piano and also reviewing several typical features of his compositions.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Prokofiev, Serguei, 1891-1953. Música per a pianoProkofiev, Serguei, 1891-1953 -- Crítica i interpretacióProkófiev pianista : anys de formacióinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3560192019-05-21T23:18:18Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBäcker, Rolf,Peralta Lladó, Magda2019-05-21T15:24:39Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/356019L’objectiu d’aquest treball és entendre els criteris interpretatius que eren dominants durant el període musical de Johannes Brahms, amb la finalitat d’aconseguir una interpretació amb fonaments històrics del Trio op. 114 per clarinet, violoncel i piano. La recerca té la base en la concepció estètica del compositor i compara diferents enregistraments de l’Opus 114. També té en compte les prèvies investigacions sobre aquest període, compositor i opus. Així doncs, la metodologia es basa fonamentalment en l’anàlisi de fonts històriques.El objetivo de este trabajo es entender los criterios interpretativos que eran dominantes durante el periodo musical de Johannes Brahms, con la finalidad de conseguir una interpretación con fundamentos históricos del Trío op. 114 para clarinete, violoncelo y piano. La investigación se basa en la concepción estética del compositor y compara diferentes grabaciones del Opus 114. También tiene en cuenta las previas investigaciones sobre este periodo, compositor y opus. Por lo tanto, la metodología se basa fundamentalmente en el análisis de fuentes históricas.The aim of this research is to understand the interpretative criteria which were dominant during Johannes Brahms period in order to achieve a historically grounded performance of the Trio op. 114 for clarinet, violoncello and piano. The analyse focuses on Brahms’ aesthetic conception of music and compares different Opus 114 recordings. It also takes into account previous investigations concerning these period, composer or opus. Thus, the methodology is mainly based on analysing historical sources.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Brahms, Johannes, 1833-1897. Trios, piano, clarinet, violoncel, op.114, la menorBrahms, Johannes, 1833-1897Brahms, Johannes, 1833-1897 -- Crítica i interpretacióCriteris interpretatius històrics en la música de Johannes Brahms : Trio op. 114 per clarinet, violoncel i pianoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3560752019-05-22T23:14:34Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelAzcona Morist, Laia2019-05-22T15:59:50Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/356075El present treball de fi de grau consisteix en un estudi de la hipermobilitat o hiperlaxitud enfocada a les zones de més risc pels violinistes que pateixen aquesta condició fisiològica. Els objectius d’aquest estudi són entendre el que representa que les mans del violinista tinguin les articulacions hipermòbils i veure com podem enfocar la tècnica i els exercicis complementaris per a poder gaudir d’una vida professionalment sana així com una salut física que no es vegi afectada per les possibles lesions ocasionades per aquesta condició ja sigui directa o indirectament. La metodologia consta de dues vessants, la pràctica, des d’una introspecció personal com a intèrpret hiperlaxe d’aquest instrument, i la segona, documental i bibliogràfica que, complementada amb les opinions d’especialistes m’ajudarà a aprofundir en la meva recerca.El Trabajo de fin de grado aquí presente consiste en un estudio de la hipermobilidad o hiperlaxitud enfocada a las zones de más riesgo para los violinistas que padecen esta condición fisiológica. Los objetivos de este estudio son entender lo que representa que las manos del violinista tengan las articulaciones hipermóbiles y ver cómo podemos enfocar la técnica y los ejercicios complementarios para poder gozar de una vida profesionalmente sana, así como una salud física que no se vea afectada por las posibles lesiones ocasionades por esta condición ya sea directa o indirectamente. La metodología consta de dos vertientes, la práctica, desde una introspección personal como intérprete hiperlaxa de este instrumento, y la segunda, documental y bibliográfica que, complementada con las opiniones de especialistes me ayudará a profundizar en mi búsquedaThe end-of-grade work presented here consists of a study of hypermobility or hypermobility focused on the areas of greatest risk for violinists suffering from this physiological condition. The objectives of this study are to understand what hypermobile joints mean for a violinist and to see how we can approach the technique and the complementary exercises to be able to enjoy a professionally healthy life, as well as a physical health that is not affected by the possible injuries caused by this condition, either directly or indirectly. The methodology consists of two aspects, the practical one, from a personal introspection as a hyperlaxist violinist, and the second, documentary and bibliographical that, complemented with the opinions of specialists, will help me to deepen my research.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)ViolinistesArticulacions--MobilitatLa hipermobilitat en el violinistainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3562952019-05-24T23:12:04Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcSales Garcia, Gabriel2019-05-24T14:22:03Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/356295En aquest treball es tractarà d’assentar unes bases i donar recursos per a poder arribar a fer servir el vibrato al fagot com a recurs expressiu i estilístic. Per a això es presentarà primer una anàlisi des d’un punt de vista tècnic i històric d’aquest recurs, i posteriorment es contrastarà amb les opinions i coneixements dels intèrprets actuals, així com amb la pràctica real d’aquests.
Caldrà també proposar unes dinàmiques de treball per arribar a assolir la destresa necessària per tal de dominar aquest recurs.En este trabajo se tratará de sentar unas bases y dar recursos para poder llegar a utilizar el vibrato en el fagot como recurso expresivo y estilístico. Para ello se presentará primero un análisis desde el punto de vista técnico y histórico
de este recurso, y posteriormente se contrastará con las opiniones y conocimientos de los intérpretes actuales, así como con la práctica real de éstos. Será también necesario proponer unas dinámicas de trabajo para llegar a conseguir la destreza necesaria para dominar este recurso.The purpose of this paper is to settle down the bases and give resources in order to use bassoon vibrato as an expressive and stylistic resource. For that purpose, first is presented a review from the technical and the historical points
of view and then it will be contrasted with the opinions and the knowledge from current bassoon players, as well as their real bassoon practice. Also, it will be necessary to propose practical dynamics which help the player to get the skills
needed to master this resource.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Fagot -- MètodesFagot -- HistòriaFagot -- EnsenyamentEl vibrato al fagot com a recurs expressiu i estilísticinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3564702019-05-27T23:14:21Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFernández García, Pablo ManuelLluís i Luengo, Guillem2019-05-27T16:52:34Z2017-062017-06http://hdl.handle.net/2072/356470La interpretació musical posseeix una estreta relació amb l’esport d’elit. Els músics han de tocar a intensitats realment altes durant llargs períodes de temps, i han de fer-ho amb la millor qualitat musical. Per tant, els mètodes tradicionals d’estudi no són suficients per a satisfer aquestes necessitats. L’objectiu del present treball és investigar sobre la pràctica musical des de la perspectiva de la teoria de l’entrenament esportiu, i aplicar-la durant una temporada completa, de manera que es pugui demostrar com la planificació de l’estudi pot millorar significativament l’eficiència de l’activitat artística.La interpretación musical posee una estrecha relación con el deporte de élite. Los músicos deben tocar a intensidades realmente altas durante largos periodos de tiempo, y tienen que hacerlo con la mejor calidad musical. Por tanto, los métodos tradicionales de estudio no son suficientes para satisfacer estas necesidades. El objetivo del presente trabajo es investigar acerca de la práctica musical desde la perspectiva de la teoría del entrenamiento deportivo, y aplicarla durante una temporada completa, de modo que se pueda demostrar cómo la planificación del estudio puede mejorar significativamente la eficiencia de la actividad artística.Musical interpretation has a close relationship with elite sport. Musicians are supposed to play at really high intensities during long periods of time, and they have to do it with the best musical quality. Therefore, traditional methods of study are not enough to fulfil these needs. The objective of the present work is to investigate about musical practice from the perspective of the theory of sportive training, and to apply it in a full season, so it can be demonstrated how the planning of study can improve significantly the efficiency of artistic performance.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Entrenament (Esport)OrganitzacióMúsicaMúsica i esport : un model d'organització de l'estudi a partir de la teoria de l'entrenamentinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3565512019-05-29T23:12:58Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcRodríguez Malé, Rosa Maria2019-05-29T16:56:11Z2016-062016-06http://hdl.handle.net/2072/356551El saxòfon, inventat a mitjans del segle XIX, va ser utilitzat abans en l’òpera que en la música orquestral. En aquest treball s’ha pretès elaborar un llistat amb les òperes en les quals hi intervé l’instrument, focalitzant l’estudi en les òperes franceses del segle XIX i principis del XX. S’ha analitzat el paper que realitza el saxo en cada obra en relació a la música i l’argument, posant èmfasi en l’aspecte hermenèutic, alhora que s’ha intentat entendre els motius que han portat als compositors a incloure’l en les seves òperes. Des de la primera òpera amb saxo, Le dernier roi de Juda (1844), de Georges Kastner, en la qual utilitza un saxo baix, fins a La Légende de Saint Christophe (1915), de Vincent d’Indy, s’ha estudiat l’evolució
del paper del saxòfon en diferents òperes i la seva simbologia.El saxofón, inventado a mediados del siglo XIX, fue utilizado antes en la ópera que en la música orquestal. En este trabajo se ha pretendido elaborar un listado con las óperas en las que interviene el instrumento, focalizando el estudio en las óperas
francesas del siglo XIX y principios del XX. Se ha analizado el papel que realiza el saxo en cada obra en relación a la música y al argumento, poniendo énfasis en el aspecto hermenéutico, a la vez que se ha intentado entender los motivos que han llevado a los compositores a incluirlo en sus óperas. Desde la primera ópera con saxo, Le dernier roi de Juda (1844), de Georges Kastner, en la cual utiliza un saxo bajo, hasta La Légende de Saint Christophe (1915), de Vincent d’Indy, se ha estudiado la evolución del papel del saxofón en diferentes óperas y su simbología.The saxophone, invented in the mid-nineteenth century, it was used earlier in the opera than in orchestral music. In this work it has tried to develop a list of operas in which the instrument takes part in, focusing the study on French operas of the nineteenth century and early twentieth century. It has analyzed the role that the saxophone plays in each work in relation to the music and the story, emphasizing the hermeneutical aspect, at the same time that it has tried to understand the reasons that led composers to include it in their operas. From the first opera with sax, Le dernier roi de Juda (1844), of Georges Kastner, which uses a bass
saxophone, to La Légende de Saint Christophe (1915), of Vincent d’Indy, it has studied the evolution of the role of the saxophone in various operas and its symbolism.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Òpera -- França -- S. XIX-XXSaxòfonConcerts (Saxofon)Saxofon -- HistòriaAbans del jazz: el saxo en l'òpera francesa del segle XIXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3572422019-06-11T23:11:50Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaRodeiro, Manuel,Ferrer Fornes, Ana2019-06-11T15:46:17Z2016-062016-06http://hdl.handle.net/2072/357242Este trabajo pretende explorar la relación entre música y arquitectura basándose en el estudio de cuatro obras musicales de la segunda mitad del siglo XX vinculadas a un proyecto arquitectónico concreto. Los casos estudiados son Prometeo de Luigi Nono, las piezas espaciales de Marc-André Dalbavie, los Polytopes de Iannis Xenakis y Rothko Chapel de Morton Feldman. Después del estudio particular de cada uno de ellos se ofrecen una serie de reflexiones acerca del componente espacial del sonido como elemento expresivo del discurso musical y de las relaciones que se dan entre la obra musical y el espacio arquitectónico para el que su escucha ha sido concebida.Aquest treball pretén explorar la relació entre música i arquitectura basant-se en l’estudi de Quatre obres musicals de la segona meitat del segle XX vinculades a un projecte arquitectònic concret. Els casos estudiats són Prometeo de Luigi Nono, les peces espacials de Marc-André Dalbavie, els Polytopes de Iannis Xenakis i Rothko Chapel de Morton Feldman. Després de l’estudi particular de cadascuna d’elles s’ofereixen una sèrie de reflexions sobre el component espacial del so com a element expressiu del discurs musical i de les relacions que es donen entre l’obra musical i l’espai arquitectònic per al qual la seua escolta ha estat concebuda.This paper pretends to explore the relationship between music and architecture studying four musical works of the second half of the twentieth century that are linked to a specific architectural project. The studied cases are: Luigi Nono’s Prometeo, Marc-André Dalbavie’s Spatial pieces, Iannis Xenakis’ Polytopes and Morton Feldmand’s Rothko Chapel. After the particular study of each one, a series of considerations are offered regarding the spatial component of sound as an expressive element of the musical discourse and the relationships that exist between the musical work and the architectural space designed for its listening.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)ArquitecturaXenakis, Iannis, 1922-2001Nono, LuigiFeldman, Morton, 1926-1987Música -- S. XXMúsica y arquitectura : una aproximación a la relación entre ambas disciplinasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3572432019-06-11T23:12:00Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaMartínez Villar, SofíaRiuró Bofill, Pau2019-06-11T16:47:02Z2016-062016-06http://hdl.handle.net/2072/357243Charles Tournemire és un dels grans compositors de música per a orgue del segle XX. Aquest treball presenta les principals característiques del seu estil compositiu. També estudia l'estil de dos dels seus alumnes, Josep Muset i Jean Langlais, per intentar determinar-ne la influència. A partir d'una petita selecció de peces de cada compositor s'exposen les característiques més destacades del seu estil en els aspectes d'harmonia, polifonia, textura, timbre i material temàtic. Cada compositor va acompanyat d'una breu explicació biogràfica.Charles Tournemire es uno de los grandes compositores de música para órgano del siglo XX. Este trabajo presenta las principales características de su estilo compositivo. También estudia el estilo de dos de sus alumnos, Josep Muset y Jean Langlais, para intentar determinar su influencia. A partir de una pequeña selección de piezas de cada compositor se exponen las características más destacadas de su estilo en los aspectos de armonía, polifonía, textura, timbre y material temático. Cada compositor va acompañado de una breve explicación biográfica.Charles Tournemire is one of the great composers of organ music in the XX century. This paper presents the main features of his style. It also deals with the style of two of Tournemire's pupils, Josep Muset and Jean Langlais, trying to determine his influence upon them. Working with a small selection of works by each composer, the author exposes the main stylistic features of each one of them, through the aspects of harmony, poliphony, texture, sound and thematic material. There is also a brief biographical presentation for each composer.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Orgue, Música per a -- S.XXTournemine, Charles de -- Crítica i interpretacióLa música per a orgue de Charles Tournemire : influència en els seus deixeblesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3572812019-06-12T23:11:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPla, AdolfGonzález Bueno, Daniel2019-06-12T15:59:28Z2016-062016-06http://hdl.handle.net/2072/357281Aquest treball de fi de grau presenta els Set estudis en els tons naturals majors per a piano d’Isaac Albéniz, unas peces no massa difoses que s’emmarquen en la seva primera etapa compositiva. L’objectiu és analitzar les seves característiques fonamentals, relacionant-los amb la seva obra mestra Iberia, y buscant també influències en els estudis que componen aquesta sèrie. El treball es divideix en tres capítols, un de contextualització de l’autor i la seva producció per a piano, un altre d’anàlisi dels estudis basat en la investigació de diferents fonts i un últim dedicat a les conclusions.Este trabajo de fin de grado presenta los Siete estudios en los tonos naturales mayores para piano de Isaac Albéniz, unas piezas no demasiado difundidas que se enmarcan en su primera etapa compositiva. El objetivo es analizar sus características fundamentales, poniéndolas en relación a su obra maestra Iberia, y buscar también influencias en las piezas que componen esta serie. El trabajo se divide en tres capítulos, uno de contextualización del autor y su producción para piano, otro de análisis de los estudios basado en la investigación de distintas fuentes y un último dedicado a las conclusiones.This final project presents the Seven studies in the natural major keys for piano by Isaac Albéniz, not too widespread pieces the composer wrote in his first compositive period. The purpose is to analyze its main features, comparing them with his masterpiece Iberia, and also looking for some influences in the different studies included in this set. The content is articulated in three chapters, the first one including a contextualization of the author and his production for piano, another one with an analysis based on research from different sources and the last one with the conclusions.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Albéniz, Isaac, 1860-1909. Estudios en los tonos naturales mayoresAlbéniz, Isaac, 1860-1909Albéniz, Isaac, 1860-1909. IberiaLos estudios para piano de Isaac Albeniz : un paso más hacia Iberiainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3573462019-06-14T23:11:24Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPastor, FèlixMiguel Guerrero, Daniel2019-06-14T15:21:56Z2016-062016-06http://hdl.handle.net/2072/357346Aquest treball relata l’experiència d’abordar un projecte innovador sobre la música electroacústica que consta de dos elements: el disseny d’un recital i l’encàrrec d’una obra, d’aquest estil, a partir de les conclusions del mencionat concert. S’explica tot el procés a partir dels estadis de creació d’un projecte: disseny, preproducció, producció i postproducció.Este trabajo relata la experiencia de abordar un proyecto innovador sobre la música electroacústica que consta de dos elementos: el diseño de un recital y el encargo de una obra, de este estilo, a partir de las conclusiones del mencionado concierto. Se explica todo el proceso a partir de los estadios de creación de un proyecto: diseño, preproducción, producción y postproducción.This work recounts the process of approaching an innovative project on live electronic Music. It has two main points: designing and producing a concert and the commission of a live electronics piece. This commission is based on the concert
outcome. It’s all explained as a project timeline: design, pre-production, production and post-production.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Concerts (Execució musical)Música per ordinadorEnregistraments sonors--Producció i edicióWith live electronics? : Elaboració d'un projecte sobre la música electroacústicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3573472019-06-14T23:11:25Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaColl, XavierCasanovas Marcet, Marc2019-06-14T15:39:28Z2016-062016-06http://hdl.handle.net/2072/357347Aquest treball pretén ser una ajuda per a les persones que volen millorar la seva excel·lència en l’estudi de l’instrument d’una manera científica, entenent l’aprenentatge com a desestabilitzador del sistema per tal que aquest trobi la manera més eficient d’obtenir millors resultats.
També fa un seguit de reflexions que són de gran utilitat a l’hora de la posada en escena i de controlar l’ara i aquí.Este trabajo pretende ser una ayuda para las personas que quieren mejorar su excelencia en el estudio del instrumento, demostrado científicamente, entendiendo el aprendizaje como desestabilizador del sistema para que éste
encuentre la manera más eficiente de obtener mejores resultados.
También hace una serie de reflexiones que son de gran utilidad a la hora de la puesta en escena y de controlar el aquí y ahora.This work aims to be a help for those who want to improve their performance in the study of the instrument, scientifically proven, through an understanding of learning by destabilizing the system so that it finds the most efficient way to get
better results.
A series of reflections are also made, which are very useful when staging and monitoring the here and now.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música--EnsenyamentInstrumentació i orquestracióOptimització del temps en l'estudi de l'instrumentinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747142020-04-23T23:08:08Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Andrés Ruano, Celia de2020-04-23T18:47:40Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374714El presente trabajo propone indagar en el estudio de la música como un fenómeno significante. Pretende centrarse en entenderla como discurso que genera la realidad social del contexto en el que se desarrolla. Los objetivos de este estudio son los siguientes: identificar los significados sociales que la música expresa, principalmente aquellos que se reproducen en beneficio del sistema de poder imperante, y articular una propuesta artística (El Canto del Búho) coherente con lo desarrollado en el marco teórico. Con este fin, las preguntas de investigación son las siguientes: ¿Puede entenderse la música, a nivel de discurso, como un fenómeno cultural con valor de significación social? ¿Qué tipo de propuesta artística puede darme la posibilidad de expresar el discurso elaborado? Las cuestiones se responden gracias a una metodología basada en la investigación documental y artística. Las respuestas obtenidas muestran, por un lado, cómo la música colabora en la construcción de los sujetos y de la realidad económica, política y social del sistema hegemónico occidental y, por otro lado, mi búsqueda identitaria frente a la crisis artística, dada mi trayectoria de pianista clásica que busca descubrir otras realidades musicales.El present treball proposa indagar en l'estudi de la música com un fenomen significant. Pretén centrar-se en entendre-la com discurs que genera la realitat social del context en el qual es desenvolupa. Els objectius d'aquest estudi són els següents: identificar els significats socials que la música expressa, principalment aquells que es reprodueixen en benefici del sistema de poder imperant, i articular una proposta artística (El Cant del Mussol) coherent amb el desenvolupat en el marc teòric. Amb aquesta finalitat, les preguntes de recerca són les següents: Es pot entendre la música, a nivell de discurs, com un fenomen cultural amb valor de significació social? Quin tipus de proposta artística pot donar-me la possibilitat d'expressar el discurs elaborat? Les qüestions es responen gràcies a una metodologia basada en la investigació documental i artística. Les respostes obtingudes mostren, d'una banda, com la música col·labora en la construcció dels subjectes i de la realitat econòmica, política i social del sistema hegemònic occidental i, d'altra banda, la meva recerca identitària davant de la crisi artística, degut la meva trajectòria de pianista clàssica que busca descobrir altres realitats musicals.The present work proposes to inquire into the study of music as a significant phenomenon. It aims to focus on understanding it as a discourse that generates the social reality of the context in which it develops. The targets of this study are to identify the social significance that music sets forth, mainly that which is reproduced for the benefit of the prevailing power system, and articulate an artistic proposal (El Canto del Búho) coherent with the theoretical framework developed. For this purpose, the research questions are as follows: Can music be understood, at the discourse level, as a cultural phenomenon with a value of social significance? What kind of artistic proposal can give me the possibility of expressing the elaborated speech? The questions are answered thanks to a methodology based on documentary and artistic research. The derived answers show, on the one hand, how music collaborates in the construction of the economic, political and social reality of the Western hegemonic system and, on the other hand, my identity research to overcome the artistic crisis, a classical pianist who seeks other musical realities.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Aspectes socialsMúsica -- InfluènciaEl Canto del Búho : música como dispositivo del poderinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747122020-04-23T23:08:03Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBronevetzky, VladislavBuch Torrents, Eudald2020-04-23T18:16:20Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374712L'objectiu d'aquest treball és definir l'estil del compositor Aleksandr Skriabin (1871-1915) des de l'anàlisi comparatiu, discernint els trets diferencials que fan tan reconeixible la seva música. Alhora es relacionen aquestes característiques estilístiques amb diversos conceptes i idees de la filosofia del compositor. La primera part és un estudi del context cultural en el qual va emergir la figura d'Skriabin, i del seu pensament i doctrina artística, mentre que la segona part analitza les obres d'Skriabin en diversos paràmetres com l'harmonia, la textura, el ritme o la forma.The aim of this paper is to define the style of composer Alexander Scriabin (1871-1915) through comparative analysis, by distinguishing the differential features that make his music so recognizable. At the same time these stylistic characteristics are
linked to several concepts and ideas of the composers philosophy. The first part is a study of the cultural context in which the figure of Scriabin emerged and of his thought and artistic doctrine, while the second part analyses the works of Scriabin in different parameters like harmony, texture, rhythm and form.El objetivo de este trabajo es definir el estilo del compositor Aleksandr Skriabin (1871-1915) desde el análisis comparativo, discerniendo las particularidades que hacen su musica tan reconocible. Al mismo tiempo, se relacionan estas características estilísticas con diversos conceptos y ideas de la filosofía del compositor. La primera parte es un estudio del contexto cultural en el cual emergió la figura de Skriabin, y de su pensamiento y doctrina artística, mientras que la segunda parte analiza las obras de Skriabin en diversos parámetros como la armonía, la textura, el ritmo y la forma.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Skr'abin, Aleksandr Nikolajevic -- Crítica i interpretacióMúsica -- Filosofia i estètica -- S. XXMúsica -- Rússia -- S. XXL'acord místic : una aproximació estilística al llenguatge d'Skriabininfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747462020-04-24T23:11:03Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaChiantore, LucaConejo González, Maria Victòria2020-04-24T15:57:26Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374746William Sterndale Bennett (1816-1875) fou un músic, compositor, director d'orquestra, pianista i pedagog anglès de la primera meitat del segle XIX. Aquest Treball de Final de Grau pretén realitzar una aproximació a aquest compositor desconegut per a Europa. La intenció és donar visibilitat tant a la seva figura, com al seu pensament musical, per mitjà d'un profund estudi de les conferències que ell mateix va deixar escrites en vida, així com la seva oblidada obra. Aquest estudi també ha permès fer petites pinzellades de recerca en els seus contemporanis i en els gustos musicals del públic de l'Anglaterra victoriana del moment.William Sterndale Bennett (1816-1875) fue un músico, compositor, director de orquesta, pianista y pedagogo inglés de la primera mitad del siglo XIX. Este Trabajo de Final de Grado pretende realizar una aproximación a este compositor desconocido para Europa. La intención es dotar de visibilidad tanto a la figura, como a su pensamiento musical, a través de un profundo estudio de sus conferencias que él personalment dejó escritas, así como de su ignorada obra. Este estudio ha permitido también realizar pequeñas pincelades de investigación en los músicos contemporaneos de Bennett i en los gustos musicales del público en la Inglaterra victoriana de la época.William Sterndale Bennett (1816-1875) was an English musician, composer, conductor, pianist and pedagogue of the first half of the 19th century. This Degree Final Project aims to make an approach to this unknown composer to Europe. The intention is to give visibility to both the figure and his musical thought, through a deep study of his lectures that he personally left written, as well as his forgotten work. This study has also allowed to make small searches in Bennett’s contemporary musicians and the Victorian audience musical taste.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bennett, William Sterndale, 1816-1875 -- Crítica i interpretacióMúsica -- Anglaterra -- S. XIXConferènciesL'oblit de William Sterndale Bennettinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747472020-04-24T23:11:07Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGumí, AlbertCuatrecasas Estévez, Maria2020-04-24T16:44:41Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374747L'objectiu principal i la base d'aquest projecte ha sigut organitzar un concert inclusiu, en el qual hem participat músics de l'Esmuc i un grup de músics del Centre Ocupacional Bogatell. En el treball escrit consta tot el procediment que s'ha fet fins arribar al dia del concert (com s'han organitzat les sessions, la instrumentació, el repertori, etc.). Per tant, bona part d'aquest treball es basa en l'experiència pròpia de l'organització d'aquest concert; però també hi consta una part teòrica on s'explica l'educació inclusiva, i en especial, la música comunitària inclusiva.El objetivo principal y la base de este proyecto ha sido organizar un concierto inclusivo, en el cual hemos participado músicos de Esmuc y un grupo de músicos del Centre Ocupacional Bogatell. En el trabajo escrito consta todo el procedimiento que se ha hecho hasta llegar al día del concierto (como se han organizado las sesiones, la instrumentación, el repertorio, etc.). Por lo tanto, buena parte de este trabajo se basa en la experiencia propia de la organización de este concierto; pero también consta una parte teórica donde se explica la educación inclusiva, y en especial, la música comunitaria inclusiva.The main goal and the basis of this project was to organize an inclusive concert, in which Esmuc’s musicians and people from Centre Ocupacional Bogatell participated. In this project, I have written the procedure that we followed until the day of the concert (organization sessions, instrumentation, repertoire, etc.). Therefore, much of this work is based on the personal experience of organizing this concert; but it also consists of a theoretical part about inclusive education, and specially, community inclusive music.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Concerts (Execució musical) -- Producció i direccióCentre Ocupacional BogatellEsdeveniments especialsEducació inclusivaUn recital inclusiu : un concert amb persones especialsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747572020-04-27T23:09:46Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCodina Natividade, MargaridaGómez García, Miguel2020-04-27T17:38:24Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374757En la actualidad asistimos a una verdadera edad de oro de la voz de contratenor, sin embargo existen especificidades y normas no escritas con respecto al tipo de repertorio que habitualmente canta y el código estético que utiliza. Mediante una perspectiva del último siglo indicamos los factores más importantes que han llevado a la imagen actual del contratenor, desde la emancipación de los male alto de los coros catedralicios ingleses hasta los avances en la ampliación del repertorio y las capacidades vocales de los cantantes con carreras internacionales de nuestra generación, pasando por la reapropiación del término “contratenor”, que remite a un determinado momento histórico y que sirve a la vez para justificar su existencia actual y para comenzar a formar una base del repertorio que le es propio.En l'actualitat assistim a una veritable època daurada de la veu de contratenor, no obstant això, existeixen especificitats i normes no escrites pel que fa al tipus de repertori que habitualment canta i el codi estètic que utilitza. Mitjançant una perspectiva del darrer segle indiquem els factors més importants que han portat a la imatge actual del contratenor, des de l'emancipació dels male alto dels cors catedralicis anglesos fins als avenços en l'ampliació del repertori i les capacitats vocals dels cantants amb carreres internacionals de la nostra generació, passant per la reapropiació del terme “contratenor”, que remet a un determinat moment històric i que serveix a la vegada per a justificar la seva existència actual i per a començar a formar una base del repertori que li és propi.Currently we attend to a true golden age of the countertenor voices, however there are specificities and unwritten rules related to the kind of repertoire they usually sing and the aesthetic code that they use. With a perspective of the last century we show the most important factors that have given as a result the actual countertenor image, since the emancipation of the male alto from the english cathedral choirs until the progresses in the fields of new repertoire or technical vocal achievements of the newest voices of our generation. One of the highlights of this process is the reappropriation of the term “countertenor”, that sends us to a specific historical moment and justifies its current use at the same time that sets the basis of its own repertoire.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Contratenors -- S. XXIContratenors -- EstèticaCantants -- Història i críticaEl contratenor del siglo XXIinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747732020-04-28T23:11:02Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcPiera Sedó, Ignasi2020-04-28T15:40:44Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374773Aquest treball té com a objectiu principal donar a conèixer la figura de Josep Trotta, un destacat violoncel·lista barceloní que va desenvolupar la seva trajectòria professional a la seva ciutat natal. Va ocupar les primeres places de violoncel a les orquestres on va tocar, i va participar en els grups de cambra catalans més prestigiosos del moment. Al llarg de la seva carrera, va realitzar nombroses actuacions de solista tant amb l'orquestra de Barcelona com la de Madrid, i cap al final de la seva trajectòria va interpretar, en diverses ocasions, les Suites de Bach en concert de manera molt reeixida. Tot i això, després de la seva mort va
caure en l'oblit i fins ara mai s'havia fet cap treball de recerca sobre Trotta. Per a la realització del treball m'he basat principalment en diaris i revistes de l'època, i he ampliat aquesta informació gràcies al testimoni de persones que van conèixer al violoncel·lista.Este trabajo tiene como objetivo principal dar a conocer la figura de Josep Trotta, un destacado violonchelista barcelonés que desarrolló su trayectoria profesional en su ciudad natal. Ocupó las primeras plazas de violonchelo en las orquestas de las que formó parte, y participó en los grupos de cámara catalanes más prestigiosos del momento. A lo largo de su carrera, realizó numerosas actuaciones como solista con la orquesta de Barcelona y la de Madrid, y hacia el final de su trayectoria interpretó, en varias ocasiones, las Suites de Bach en concierto de manera muy exitosa. Sin embargo, después de su muerte cayó en el olvido y hasta ahora no se había hecho un trabajo de investigación sobre su figura. Para la realización del trabajo me he basado principalmente en periódicos y revistas de la época, y he ampliado esta información gracias al testimonio de personas que conocieron al violonchelista.The aim of this project is to highlight the figure of Josep Trotta, a prominent cellist who developed his professional career in the city of Barcelona, where he was born. He was given the first cello position in the orchestras where he played and also took part in the most important chamber music groups in Catalonia. Throughout his career, he gave a significant number of performances as a soloist with orchestras from Barcelona and Madrid. At the end of his career he successfully performed the Bach cello Suites in several concerts. As he was forgotten after his death, very little research has been carried out about him until now. I have mainly based my research on written press sources from that period, contrasting this information with the testimony of various people who were acquainted with this great cellist.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trotta, Josep, 1907-1979 -- Crítica i interpretacióVioloncel·listesMúsica -- Catalunya -- S. XXJosep Trotta, un violoncel·lista a la Barcelona de postguerrainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3747762020-04-29T23:08:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGrimalt, JoanVaras Rosés, Eric2020-04-29T18:35:12Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374776Aquest treball gira entorn de l'obra primerenca del compositor Johannes Brahms. S'hi estudia la relació entre l'obra per a veu i piano i la de piano solista. Concretament, s'hi ofereixen un conjunt d'anàlisis per establir-hi possibles vincles entre paraula i música i sintetitzar els marcadors que caracteritzen el llenguatge compositiu de J. Brahms. L'objectiu del treball és, doncs, oferir eines al lector per escoltar i viure d'una manera més profunda l'obra del compositor alemany a partir d'elements acadèmics i de
significació musical.Este trabajo gira alrededor de la obra de juventud del compositor Johannes Brahms. Se estudia la relación que existe entre la obra para voz y piano y la de piano solista. Concretamente, se llevan a cabo un conjunto de análisis semióticos y formales con el
objetivo de establecer vínculos entre palabra y música y de sintetizar los marcadores que caracterizan el lenguaje compositivo de J. Brahms. El objetivo del trabajo es, pues, ofrecer herramientas al lector para escuchar y vivir de una manera más profunda la obra del compositor alemán a partir de elementos académicos y de significación musical.This work is focused on the early work of the composer Johannes Brahms. It studies the relation that exists between his compositions for voice and piano and those written for solo piano. In a more concrete way, we’ll use a group of semiotical and formal analysis in order to establish the connections between words and music and to synthesize the characteristics of J. Brahms’ compositive language. The aim of this work, therefore, is to give tools to the reader for him to be able to live and listen to the work of the German composer in a deeper way, based on academic and musically signifying elements.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Brahms, Johannes, 1833-1897 -- Crítica i interpretacióBrahms, Johannes, 1833-1897. Sonates, piano, núm. 2, op. 2, fa diesi menorBrahms, Johannes, 1833-1897. Lieder, op. 3Brahms, Johannes, 1833-1897. Lieder, op. 6Brahms, Johannes, 1833-1897. Lieder, op. 7Sonates (Piano) -- Anàlisi i apreciacióCançons -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XIXEl vincle entre la música vocal i instrumental de J. Brahms : una anàlisi musical i semiòtica dels seus Opp. 2,3,6 i 7info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/3748212020-05-05T23:09:51Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcRiera Guerrero, Laura2020-05-05T18:09:16Z2019-062019-06http://hdl.handle.net/2072/374821En aquest treball he volgut submergir-me en els estudis de gènere relacionats amb la música, enfocant-ho a la musicologia feminista com a camp d'estudi i relacionant-ho amb el meu àmbit, interpretació del violí clàssic i contemporani, a través de l'anàlisi d'una obra canònica del repertori: el Concert per a violí op.35 de Txaikovski. La meva intenció ha estat elaborar un anàlisi del primer moviment des de la perspectiva de gènere. Considerar també el context de l'obra i relacionar-la amb altres anàlisis provinents d'estudis feministes i amb testimonis que evidencien el masclisme de la societat del segle XIX aplicat al món musical.En este trabajo he querido sumergirme en los estudios de género relacionados con la música, focalizándolo en la musicología feminista como campo de estudio y relacionándolo con mi ámbito, interpretación del violín clásico y contemporáneo, a través del análisis de una obra canónica del repertorio: el Concierto para violín op.35 de Chaikovski. Mi intención ha sido elaborar un análisis del primer movimiento desde la perspectiva de género. Considerar también el contexto de la obra y relacionarla con otros análisis provenientes de estudios feministas y con testimonios que evidencian el machismo de la sociedad del siglo XIX aplicado al mundo musical.In this project I have tried to dive into the gender studies related to music, focusing on feminist musicology as study field and relating it to my study area, classical and contemporary violin interpretation, through the analysis of a canonical work of the repertoire: Tchaikovsky’s Violin Concerto op.35. My intention has been to elaborate an analysis of the first movement through gender perspective. Also to take into consideration the context of the work and relating it with other analysis coming from feminist studies and with testimonies which evince the male chauvinism of the society applied to the musical world.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Txaikovski, Piotr Ílitx, 1840-1893 -- Crítica i interpretacióTxaikovski, Piotr Ílitx, 1840-1893. Concerts, violí, orquestra, op. 35, re majorConcerts (Violí) -- Fragments -- Anàlisi i apreciacióFeminisme i músicaMúsica -- Rússia -- S. XIXUna lectura feminista del primer moviment del Concert per a violí de Txaikovskiinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/5276082022-11-11T11:33:46Zhdl_2072_179064Simarro, MiguelBugliari Renzi, Elena2022-11-11T11:33:46Z2021-06http://hdl.handle.net/2072/527608Avui en dia la majoria de violinistes utilitzen la costella, però en la primera meitat del segle XX la majoria tocaven sense. Perquè hi ha hagut aquest canvi? Quins avantatges i desavantatges comporta? I sobretot, existeix una tècnica basada sobre la costella o aquesta només és un suport d’una tècnica general? El present treball dona resposta a aquestes preguntes mitjançant un estudi analític de contextualització sociohistòrica i una explicació complementada amb fotografies que ajuden a mostrar amb més claredat els aspectes bàsics de la tècnica del violí.A día de hoy la mayoría de violinistas utilizan la almohadilla, sin embargo, en la primera mitad del siglo XX la mayoría tocaban sin ella.¿Por qué ha habido este cambio? ¿Qué ventajas o desventajas conlleva? Y, sobre todo, ¿existe una técnica basada sobre la almohadilla o ésta es sólo un soporte de una técnica general?El presente trabajo da respuesta a éstas preguntas mediante un estudio analítico de contextualización socio histórica y una explicación complementada con fotografías que ayudan a mostrar con más claridad los aspectos básicos de la técnica del violín.Nowadays most of violinists use the shoulder rest, however, in the first half of the 20th century most of them played the violin without it. Why this change happened? What are the advantages and disadvantages? And, above all, does it exist a technique based on the shoulder rest or is it just a support of a general one? This thesis answers all of this questions, by means of an analytic study of socio-historical contextualization and also with an explanation complemented with pictures to show with more clarity the basics of violin technique.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- ConstruccióViolí -- HistòriaViolí, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)L'ús de la costella en el violí : una facilitat o un obstacle de la interpretacióinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/5276042022-11-11T11:23:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaReche, PepeGarcía Perals, Jorge2022-11-11T11:23:56Z2021-06http://hdl.handle.net/2072/527604Este trabajo nace del deseo de establecer una relación entre mi Trabajo Final de Grado y mi
Recital Final de Grado. La elección de las obras de mi Recital Final, que son la Sonata para
arpeggione D. 821 de Franz Schubert y las Märchenbilder op. 133 de Robert Schumann, me llevó
a decidir en qué basar el estudio de investigación del presente trabajo. En este documento se
presentan las diferencias de articulación entre los compositores Franz Schubert y Robert
Schumann. La información deriva de la investigación de diferentes escritos que tratan sobre la
articulación y de la relación entre signos que indican articulación y su significado en las obras
que se proponen de ambos compositores.Aquest treball neix del desig d'establir una relació entre el meu Treball Final de Grau i el meu
Recital Final de Grau. L'elecció de les obres del meu Recital Final, que són la Sonata per a
arpeggione D. 821 de Franz Schubert y les Märchenbilder op. 133 de Robert Schumann, em va
portar a decidir en què basar l'estudi de recerca del present treball. En aquest document es
presentaran les diferències d'articulació entre els compositors Franz Schubert i Robert
Schumann. La informació deriva de la investigació de diferents escrits que tracten sobre
l'articulació i de la relació entre signes que indiquen articulació i el seu significat en les obres que
es proposen d'ambdós compositors.This dissertation is born from the desire to establish a relationship between my Final Degree
Project and my Final Degree Recital. The choice of the pieces of my Final Recital, which are the
Arpeggione Sonata D. 821 by Franz Schubert and the Märchenbilder op. 113 by Robert
Schumann, led me to decide on what to base the research study of this project. In this document
the differences in articulation between the composers Franz Schubert and Robert Schumann
will be presented. The information derives from the investigation of different writings that deal
with articulation and the relationship between signs that indicate articulation and their meaning
in the works proposed by both composers.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Viola i piano, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Schubert, Franz, 1797-1828. Sonates, arpeggione, piano, D. 821, la menorSchubert, Franz, 1797-1828 -- Crítica i interpretacióSchumann, Robert, 1810-1856. MärchenbilderSchumann, Robert, 1810-1856 -- Crítica i interpretacióDiferencias de articulación entre Franz Schubert y Robert Schumann : una aproximación a la Sonata para arpeggione D.821 y las Märchenbilder op.113info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/5304962023-01-27T13:17:36Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelSantiago Carrillo, Andrea2023-01-27T13:17:36Z2020-06http://hdl.handle.net/2072/530496L ’acompanyament que va escriure Robert Schumann de les 6 Sonates i Partites BWV 1001-1006 per a violí de Johann Sebastian Bach porta a plantejar-se el motiu de la seva composició. Per tal de donar una resposta, el present treball pretén aprofundir en un estudi analític de contextalització sociohistòrica de l’obra des dels períodes estilístics del Barroc i del Romanticisme, així com una recerca d’informació biogràfica del compositor. El treball proporciona la informació necessària per entendre les diferències interpretatives dels dos estils i les possibles raons que van portar a Robert Schumann a composar l’arranjament.El acompañamiento que escribió Robert Schumann de las 6 Sonatas y Partitas BWV 1001 a 1006 para violín de Johann Sebastián Bach lleva a plantearse el motivo de su composición. Con el fin de dar una respuesta, el presente trabajo pretende profundizar en un estudio analítico de contextualización socio-histórica de la obra desde los períodos estilísticos del Barroco y del Romanticismo así como una búsqueda de información biográfica del compositor. El trabajo proporciona la información necesaria para entender las diferencias interpretativas de los dos estilos y las posibles razones que llevaron a Robert Schumann a componer el arreglo.The accompaniment that Robert Schumann wrote of the 6 Sonatas and Partitas BWV 1001 to 1006 for violin by Johann leads us to consider the reason for its composition. In order to give an answer, the present work intends to deepen an analytical study of the socio-historical contextualization of the work, from the stylistic periods of the Baroque and Romanticism, and a search for biographical information on the composer. The work provides the necessary information to understand the interpretative differences of the two styles and the possible reasons that led Robert Schumann to compose the arrangement.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bach, Johann Sebastian, 1685-1750. Sonaten und Partiten, violí, BWV 1001-1006 -- Adaptacions musicalsSchumann, Robert, 1810-1856 -- Crítica i interpretacióViolí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XVIIIMúsica -- Alemanya -- S. XIXJohann Sebastian Bach en la música de Robert Schumanninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/5300902023-01-13T12:14:43Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelAbela Cruz, Gustavo2023-01-13T12:14:43Z2022-06http://hdl.handle.net/2072/530090La notación de Wolfgang Amadeus Mozart al respecto de la articulación ha sido motivo de debate
musical, especialmente en la segunda mitad del siglo XX. La ambigüedad entre dos hipotéticos
signos de staccato (punto y trazo vertical), y la inconsistencia en los manuscritos de Mozart ha
propiciado ideas y teorías muy enfrentadas; desde las que apuestan por la existencia de un solo
signo, hasta las que aseguran que Mozart usaba ambos con significados muy diversos. Tras
repasar los textos de teóricos de las últimas décadas, estudiar los tratados de autores
contemporáneos a Mozart y analizar facsímiles de obras para violín; intentaré, por un lado,
posicionarme (o no) a favor de alguna(s) de las posturas; y, por otro, aportar alguna nueva
hipótesis sobre la escritura de Mozart. Averiguar el margen de decisión del que disponemos los
intérpretes será el último fin del trabajo.La notació de Wolfgang Amadeus Mozart al respecte de l'articulació ha estat motiu de debat
musical, especialment en la segona meitat del segle XX. L'ambigüitat entre dos hipotètics signes
de staccato (punt i traç vertical), i la inconsistència en els manuscrits de Mozart ha propiciat idees
i teories molt enfrontades; des de les que aposten per l'existència d'un sol signe, fins a les quals
asseguren que Mozart usava tots dos amb significats molt diversos. Desprès de repassar els textos
de teòrics de les últimes dècades, estudiar els tractats d'autors contemporanis a Mozart i analitzar
facsímils d'obres per a violí; intentaré, per una banda, posicionar-me (o no) a favor d'alguna(es)
de les postures; i per l'altra banda, aportar alguna nova hipòtesi sobre l'escriptura de Mozart.
Esbrinar el marge de decisió del que disposem els intèrprets serà l'últim objectiu del treball.Wolfgang Amadeus Mozart's notation of articulation has been the subject of musical debate,
especially in the second half of the twentieth century. The ambiguity between two hypothetical
staccato signs (dot and stroke), and the inconsistency in Mozart's manuscripts has led to opposite
ideas and theories; from those who bet on the existence of a single sign, to those who think that
Mozart used both with very different meanings. After revising the texts of theorists of the last
decades, studying the treatises of contemporary authors to Mozart and analysing facsimiles of
works for violin; I will try; on the one hand, to adopt a position (or not) in favour of some of the
points of view; and on the other hand, to provide some new hypothesis about Mozart's writing.
Finding out the margin of decision that the performers have will be the last purpose of the work.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Mozart, Wolfgang Amadeus, 1756-1791 -- Crítica i interpretacióMozart, Wolfgang Amadeus, 1756-1791 -- ManuscritsNotació musicalOrnamentació (Música)Violí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióViolí, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)La notación del staccato de W.A Mozart : ¿qué significan los puntos y los strokes?info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/5300892023-01-13T11:54:35Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGascón, Luis IgnacioCampos Collado, Javier2023-01-13T11:54:35Z2022-06http://hdl.handle.net/2072/530089Con este trabajo he querido realizar una investigación sobre el mecanismo de los
saxofones. Sobre cómo se han ido perfeccionando, corrigiendo problemas y/o facilitando
su uso a lo largo de los años.
Partiré principalmente de la patente original del instrumento de 1846 e iré trazando
una línea cronológica con todas las patentes del propio creador Adolphe Sax y de otros
fabricantes que se sumaron a su fabricación. Finalmente, me trasladaré a nuestro tiempo
para realizar una comparación entre las diferentes marcas y modelos que tenemos
disponibles actualmente.
Palabras clave: saxofón, Adolphe Sax, patente, instrumento, fabricación, mecanismo.Amb aquest treball he volgut realitzar una investigació principalment sobre el
mecanisme dels saxofons. Sobre com s'han anat perfeccionant, corregint problemes i/o
facilitant el seu ús al llarg dels anys.
Partiré principalment de la patent original de l'instrument de 1846 i aniré traçant
una línia cronològica amb totes les patents del propi creador Adolphe Sax i d'altres
fabricants que es van sumar a la seua fabricació. Finalment, em traslladaré al nostre temps
per a realitzar una comparació entre les diferents marques i models que tenim disponibles
actualment.
Paraules clau: saxòfon, Adolphe Sax, patent, instrument, fabricació, mecanisme.With this work I wanted to carry out an investigation mainly on the mechanism of
the saxophones. About how they have been perfected, correcting problems and/or
facilitating their use over the years.
I will start mainly from the original patent of the instrument from 1846 and I will
draw a chronological line with all the patents of the creator Adolphe Sax and other
manufacturers that were added to its manufacture. Finally, I will move to our time to
make a comparison between the different makes and models that we currently have
available.
Keywords: saxophone, Adolphe Sax, patent, instrument, manufacture, mechanism.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Saxòfon -- Disseny i construccióSaxòfon -- FabricacióSaxòfon -- S. XIXSaxòfon -- S. XXSaxòfon -- S. XXISax, Adolphe, 1814-1894Instruments musicals -- PatentsConstrucción del saxofón : problemas mecánicos y solucionesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - Músicacapinfo:eu-repo/semantics/openAccessMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals