2024-03-28T21:47:46Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1791442012-07-10T09:33:11Zhdl_2072_179062Els germans Petrides a Barcelona : dos trompistes bohemis al Teatre de la Santa Creu (1794-1798)Reche Antón, JoséPetrides, Joseph -- Crítica i interpretacióPetrides, Peter -- Crítica i interpretacióMúsica -- Barcelona -- S. XVIIITrompa (Instrument musical) -- S. XVIIITeatre de la Santa Creu (Barcelona, Catalunya). Orquestra78 - MúsicaAquest treball documenta l’estada a Barcelona, entre el 1794 i 1798, dels germans Joseph i Peter Petrides, trompistes nascuts a Praga. L’excepcional trajectòria d’ambdós a la capital catalana, com a membres de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu i com a solistes destacats, il·lustra el desenvolupament de l’ofici de
músic a la ciutat durant l’última dècada del segle XVIII.El presente trabajo documenta el período en Barcelona, entre 794 y 1798, de los hermanos Joseph y Peter Petrides, trompistas nacidos en Praga. La excepcional trayectoria de ambos en la capital catalana, como miembros de la orquesta del Teatre de la Santa Creu y como solistas destacados, ilustra el desarrollo del oficio de músico en la ciudad durante la última década del siglo XVIII.This paper enlightens the period 1794-1798, when the brothers Joseph and Peter Petrides stayed in Barcelona. The two hornplayers, born in Prague, were members of the Santa Creu Theatre orchestra and played a very important role as soloists in the city. Their remarkable career contributed to the development of musicians’ professional activities in Barcelona during the end of the 18th century.Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, Josep2011-12-16info:eu-repo/semantics/bachelorThesis106 p.http://hdl.handle.net/2072/179144RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
oai:recercat.cat:2072/2166782017-07-19T08:46:46Zhdl_2072_179062Cartelera musical : del Renacimiento al BarrocoMedina Riera, María ElenaMúsica -- S. XVI -- Arranjaments instrumentalsMúsica -- Préstec78 - MúsicaEl título del siguiente trabajo está inspirado en la revista Billboard (U.S.A.), lista de éxitos musicales (U.S.A.,1936), y la Cartella Musicale de Adriano Banchieri (Venecia, 1601), queriendo hacer homenaje a las músicas o melodías más escuchadas. Este fenómeno que aparentemente involucra sólo la recepción, fue muy común durante el s. XVI (período en el cual nos centraremos), pero también mucho antes y hasta nuestros días. El término técnico utilizado para el estudio del mismo, será el de “préstamo”, en música, desarrollado por varios musicólogos pero principalmente por Peter Burkholder. Este proceso ha involucrado no sólo la recepción, sino también la composición, interpretación, intercambio, etc. Mi idea es argumentar y documentar en la medida de lo posible este fenómeno mediante algunos ejemplos concretos.El títol del següent treball està inspirat en la revista Billboard (USA), llista d'èxits musicals (USA, 1936), i la Cartella Musicale d'Adriano Banchieri (Venècia, 1601), volent fer homenatge a les músiques o melodies més escoltades. Aquest fenomen que aparentment involucra només la recepció, va ser molt comú durant el s. XVI (període en el qual ens centrarem), però també molt abans i fins als nostres dies. El terme tècnic utilitzat per l'estudi del mateix, serà el de "préstec", en música, desenvolupat per diversos musicòlegs però principalment per Peter Burkholder. Aquest procés ha involucrat no només la recepció, sinó també la composició, interpretació, intercanvi, etc. La meva idea és argumentar i documentar en la mesura del possible aquest fenomen mitjançant alguns exemples concrets.The title of the present work is inspired by Billboard magazine (USA), music hit parade (USA, 1936), and Adriano Cartella Banchieri Musicale (Venice, 1601), wanting to do homage to the music or melodies most heard. This phenomenon, which apparently involves only the reception, was very common during the s. XVI (period in which we will focus), but also much
earlier and to this day. The technical term for the study of it, will be to "borrow" in music, developed by several musicologists but mostly by Peter Burkholder. This process has involved not only the reception, but also the composition, interpretation, exchange, etc. My idea is to argue and document as much as possible this phenomenon through some concrete examples.Escola Superior de Música de CatalunyaAlmajano, Marta2013-07-16info:eu-repo/semantics/bachelorThesis89 p.http://hdl.handle.net/2072/216678RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/
oai:recercat.cat:2072/2167202017-07-19T08:51:45Zhdl_2072_179062El oboe según Bach : estudio sobre la utilización del oboe en la obra de Johann Sebastian BachRamírez Escudero, DanielBach, Johann Sebastian, 1685-1750 -- Crítica i interpretacióBach, Johann Sebastian, 1685-1750. Música per a oboèOboè, Música per a -- Anàlisi i apreciació78 - MúsicaEn este trabajo se relatan los acontecimientos que dieron pié a la relación simbiótica entre Johann Sebastian Bach y el oboe. Es un escrito de carácter divulgativo para el cual se consultaron tanto fuentes primarias como secundarias, las cuales se plasman aquí a manera de resumen. Como resultado de esta relación, nos ha llegado la colección más grande de música para oboe solista jamás escrita por un solo compositor.En aquest treball es relaten els esdeveniments que van donar peu a la relació simbiòtica entre Johann Sebastian Bach i l'oboè. És un escrit de caràcter divulgatiu per al qual es van consultar tant fonts primàries com secundàries, les quals es plasmen aquí a manera de resum. Com a resultat d'aquesta relació, ens ha arribat la col·lecció més gran de música per a oboè solista mai escrita per un sol compositor.In this paper we tell the events leadingt to the symbiotic relationship between Johann Sebastian Bach and oboe. It is an informative essay for which both, primary and secondary sources were consulted, and are reflected here in summary. As a result of this relationship, we got the largest collection of music for solo oboe ever written by a single composer.Escola Superior de Música de CatalunyaBlanch Mezquíriz, Xavier2013-07-17info:eu-repo/semantics/bachelorThesis39 p.http://hdl.handle.net/2072/216720RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
oai:recercat.cat:2072/2168452017-07-19T09:03:40Zhdl_2072_179062La Cantata a Europa a l’entorn del segle XVIII : música da camera italiana del Barroc tardàValls i Puig, AnnaCantata -- Europa -- S. XVIII -- Història i críticaCantata -- Anàlisi i apreciacióCantates profanes -- Itàlia -- S. XVII -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Ornamentació (Música)78 - MúsicaLa cantata da camera italiana va tenir el seu màxim esplendor durant el segle XVII i principis del XVIII. A partir de l’anàlisi d’obres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i Vivaldi) s’estudia l’evolució d’aquesta forma, els seus orígens i la seva interpretació, fent especial atenció al text i a l’ornamentació.La cantata da camera italiana tuvo su máximo esplendor durante el siglo XVII y principios del XVIII. A partir del análisis de obras de cuatro compositores (Albinoni, Scarlatti, Caldara y Vivaldi) se estudia la evolución de esta forma, sus orígenes y su interpretación, poniendo especial hincapié en el texto y en la ornamentación.Italian cantata da camera had its golden age during the seventeenth century and beginning of the eighteenth. Through the analysis of the works of four composers (Albinoni, Scarlatti, Caldara and Vivaldi) we study the evolution of this genre, its origins and interpretation, specially focusing on the text and the ornamentation.Escola Superior de Música de CatalunyaCliment, Lambert2013-07-23info:eu-repo/semantics/bachelorThesis68 p.http://hdl.handle.net/2072/216845RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2168692017-07-19T07:26:04Zhdl_2072_179062Els baixonets a Catalunya : una aproximació organològica, funcional i del repertori : el fons musical de Canet de MarSebastià Ortigosa, EfremFagot, Música per a -- Catalunya -- S. XVIFagot, Música per a -- Catalunya -- S. XVIIFagot, Música per a -- Catalunya -- S. XVIIIArxius eclesiàstics -- Canet de MarMúsica -- Manuscrits78 - MúsicaAquest treball fa un estudi dels baixonets a Catalunya des de les perspectives organològica, funcional i del repertori. A partir de les informacions aportades pels instruments originals, pels tractats i per estudis especialitats, es defineixen una tipologia instrumental pròpiament hispànica, i unes funcions principalment relacionades amb la música vocal religiosa de mitjans del segle XVI a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, es realitza un estudi de la música amb baixonet a la localitat
de Canet de Mar. A partir del treball de camp al seu arxiu parroquial, es compilen vuit obres específiques per a baixonet, se'n transcriuen alguns manuscrits, i se'n defineixen els principals aspectes formals i funcionals. El cas de Canet de Mar es pot considerar com un exemple més o menys representatiu de la pràctica instrumental i del repertori específic del baixonet a Catalunya a finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.Este trabajo hace un estudio de los bajoncillos en Cataluña desde las perspectivas organológica, funcional y del repertorio. A partir de las informaciones aportadas por los instrumentos originales, por tratados y por estudios especializados, se definen una tipología instrumental propiamente hispánica, i unas funciones principalmente relacionadas con la música vocal religiosa de mediados del siglo XVI a mediados del siglo XVIII. Posteriormente, se realiza un estudio de la música con bajoncillo en la localidad de Canet de Mar. A partir del trabajo de campo en su archivo parroquial, se recopilan ocho obras específicas para bajoncillo, se transcriben algunos manuscritos, y se definen sus principales aspectos formales y funcionales. El caso de Canet de Mar se puede considerar como un ejemplo más o menos representativo de la práctica instrumental y del repertorio específico del bajoncillo en Cataluña a finales del siglo XVII y principios del siglo XVIII.This work comprises a study of the soprano, alto and tenor dulcians in Catalonia, the baixonets, from organological, functional and repertory perspectives. From the information provided by the original instruments, along with treatises and specialized works, a particular hispanic instrumental typology is defined, as well as certain functions related principally with the religious vocal music from the mid-16th to mid-18th century. Subsequently, a study of baixonet music is carried out in the town of Canet de Mar. From fieldwork in the parish archives there, eight specific works for baixonets are compiled, some manuscripts are transcribed and the principal formal and functional aspects are defined. The case of Canet de Mar can be considered a more or less representative example of the instrumental practice and the specific repertoire for the baixonet in Catalonia at the end of the 17th and beginning of the 18th century.Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, Josep2013-07-23info:eu-repo/semantics/bachelorThesis188 p.http://hdl.handle.net/2072/216869RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2241412017-07-19T09:16:14Zhdl_2072_179062Percussió historiquè? : proposta interpretativa i de notació de la pandereta històricaOlivé Aymerich, PerePercussió -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- S. XII-S. XVIIIMúsica en l'artPercussió -- EnsenyamentNotació musical78 - MúsicaAquest projecte és fruit de la meva necessitat de buscar amb el meu instrument, la percussió, i més concretament amb la pandereta, recursos tècnics i interpretatius per abordar la interpretació de la música antiga. Com a punt de partida he analitzat iconografia i algunes fonts literàries per tal d’entendre i poder explicar que s’entén quan parlem de la percussió històrica. Posteriorment s’observen algunes pràctiques encara existents en les tradicions musicals italianes i àrabs i com aquestes poden ser el punt de partida per a configurar una maner pròpia i moderna d’ interpretar i anotar la música històrica.Este proyecto es el fruto de mi necesidad de buscar con mi instrumento, la percusión, i más concretamente con la pandereta, recursos técnicos e interpretativos para abordar la interpretación de la música antigua. Como punto de partida he analizado iconografía y algunas fuentes literarias para entender i poder contar que entendemos cuando nos referimos de percusión histórica. Posteriormente se observan algunas prácticas todavía existentes en las tradiciones musicales italianas y árabes y como esas pueden ser el punto de partida para configurar una manera propia y moderna de interpretar y anotar la música histórica.This Project is the result of my need to search with my instrument, percussion, and more specifically the tambourine, interpretive and technical resources to address the performance of early music. As a starting point I have analyzed some iconography and literary sources to understand and to be able to explain what is understood when we talk about historical percussion. Then observe some practices which still exist in Italian and Arabic musical traditions and how these can be the starting point for setting my personal and modern way to interpret and write down historical music.Escola Superior de Música de CatalunyaEstevan, Pedro2014-02-20info:eu-repo/semantics/bachelorThesis54 p.http://hdl.handle.net/2072/224141RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2522882017-07-19T09:37:46Zhdl_2072_179062Elisabeth Jacquet de La GuerreHernández Barrios, IreneJacquet de la Guerre, Elisabeth-Claude -- Crítica i interpretacióClavecí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- França -- S. XVIIMúsica -- França -- S. XVIII78 - MúsicaAquest treball es centra en la vida i obra d’Elisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729), clavecinista, compositora, i la figura femenina més important del segle de Lluís XIV. Els objectius són analitzar les obres de l’autora per conèixer millor el seu estil i facilitar la seva interpretació. La metodologia parteix dels estudis musicològics més rellevants, de fonts i escrits contemporanis a l’autora, i la interpretació i estudi d’algunes peces clau, de les què s’analitzen aspectes com ara l’harmonia, l’expressivitat i
l’ornamentació. S’esbossa una catalogació de la seva obra.Este trabajo se centra en la vida y obra de Elisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729), clavecinista, compositora, y la figura femenina más importante del siglo de Luis XIV. Los objetivos son analizar las obras de la autora para conocer mejor su estilo y facilitar su interpretación. La metodología parte de los estudios musicológicos más importantes, de fuentes y escritos contemporáneos a la autora, y la interpretación y estudio de algunas piezas clave, de las cuales se analizan aspectos como la armonía, la expresividad y la ornamentación. Se esboza una catalogación de su obra.This academic work is focused on the life and work of Elisabeth Jacquet de La Guerre (1665-1729), French harpsichordist, composer, and the most prominent female figure in the musical scene at the time of Louis XIV’s (the Sun King). The purposes are analyse the pieces composed by the author in order to know better her style, and to make easier their interpretation. The methodology starts from the most relevant musicological studies, also uses sources and writings contemporary with her, and the study and playing of some key musical texts. These are analysed for features as their harmony, expressiveness and ornaments, and it is outlined a catalogue of her work.Escola Superior de Música de CatalunyaGuglielmi, Luca2015-07-15info:eu-repo/semantics/bachelorThesis81 p.http://hdl.handle.net/2072/252288RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
oai:recercat.cat:2072/3748022020-04-30T23:09:12Zhdl_2072_179062Las cuerdas del violín barrocoVilar Segura, VíctorViolí -- ConstruccióCordes -- FabricacióViolí -- HistòriaViolí, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Instruments de corda fregadaPràctica de l'execució (Música) -- S. XVIIPràctica de l'execució (Música) -- S. XVIII78 - MúsicaLas cuerdas son un elemento clave para la práctica histórica del violín. Sin embargo, no ha sobrevivido ninguna a nuestros días, por lo es necesaria una investigación interdisciplinar para conocer cómo hubieran podido ser. En este trabajo presento un estado de la cuestión que refleja todo lo que he podido aprender de los diferentes estudios que se han realizado al respecto. En primer lugar, expongo la problemática de la interpretación organológica y sus diferentes postulados. Prosigo con un resumen de aquellos aspectos de la física que he juzgado relevantes en referencia a las cuerdas del violín. Finalmente describo cuanto he podido leer de los investigadores sobre los tipos de cuerda, su proceso de fabricación, calibres, tensiones, etc.
Pese a todo lo aprendido, concluyo constatando la imposibilidad de conocer cómo fueron las cuerdas del pasado, pues nunca lo sabremos con certeza. Sin embargo, intentar acercarnos a este utópico conocimiento es requisito y muestra de compromiso como intérpretes de la música histórica.Les cordes són un element clau per a la pràctica històrica del violí. Malgrat això, no ha sobreviscut cap als nostres dies, pel que és necessària una investigació interdisciplinària per a conèixer com haurien pogut arribar a ser. En aquest treball presento un estat de la qüestió que reflexa tot allò que he pogut aprendre dels diferents estudis que s'han realitzat al respecte. En primer lloc, exposo la problemàtica de la interpretació organològica i els seus diferents postulats. Prossegueixo amb un resum d'aquells aspectes de la física que m'han semblat rellevants en referència a les cordes del violí. Finalment descric tot el que he pogut llegir dels investigadors sobre els tipus de cordes, llur procés de fabricació, gruixos, tensions, etc. Malgrat tot l'aprés, concloc constatant la impossibilitat de conèixer com van ser les cordes del passat, ja que mai ho sabrem amb certesa. Tot i això, el fet d'intentar apropar-nos a aquest utòpic coneixement es requisit i mostra de compromís com a intèrprets de la música històrica.Strings are a fundamental part of the historical violin performance. However, none of them has survived to the present, so an interdisciplinary investigation is necessary just to know a little about them. In this work I present a state of the question that shows all I’ve been able to learn from the different studies done. First, I expose the organology interpretation problems, and its different positions. Then I summarise the physical aspects I considered relevant to violin strings. Finally, I describe all I could read from the different kind of strings, manufacturing process, gauges, tensions, etc. Despite all I’ve learnt, I conclude constating that It’s actually impossible to certainly know how early strings were, it’s impossible to check it. Nevertheless, trying to approach to this utopic knowledge is a requisite and a commitment demonstration as historically informed musicians.Escola Superior de Música de CatalunyaPoletti, Paul2019-06info:eu-repo/semantics/bachelorThesis84 p.http://hdl.handle.net/2072/374802RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
oai:recercat.cat:2072/5276072022-11-11T11:31:14Zhdl_2072_179062El bajón tapado : aproximació a una tècnica interpretativa oblidadaLlofriu Prohens, AntoniFagot -- SonoritatFagot, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica sacra -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Espanya -- S. XVIIIMúsica -- Espanya -- S. XIX78 - MúsicaEscola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, Josep2021-06info:eu-repo/semantics/bachelorThesis64 p.http://hdl.handle.net/2072/527607RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons:http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/