2024-03-28T12:22:52Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1790882012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaGómez, IgnasiVidal Ribas, Montserrat2011-12-14T08:51:41Z2010-062011-12-14http://hdl.handle.net/2072/179088L’organització educativa en una escola de música és un aspecte de l’àmbit de
coneixement pedagògic que té el seu propi engranatge i un funcionament particular.
Mitjançant l’estudi comparatiu entre les escoles municipals de música de Mataró, Olesa
de Montserrat i “El Faristol” de Roda de Ter i Santa Maria del Corcó-L’Esquirol, aquest
projecte vol donar una visió general de l’organització dels centres de règim especial
d’àmbit musical, tot establint les bases teòriques per poder comprendre l’organització
educativa de les escoles de música i analitzant tres grans àrees de gestió: el model
educatiu, els recursos i el sistema relacional.La organización educativa en una escuela de música es un aspecto fundamental en el
ámbito de conocimiento pedagógico que tiene su propio engranaje y un funcionamiento
particular. A través del estudio comparativo entre las escuelas municipales de música de
Mataró, Olesa de Montserrat y “El Faristol” de Roda de Ter y Santa Maria del Corcó-
L’Esquirol, este proyecto quiere dar una visión general de la organización de los centros
de régimen especial de ámbito musical, estableciendo las bases teóricas para poder
comprender la organización educativa de las escuelas de música y analizando tres
grandes áreas de gestión: el modelo educativo, los recursos y el sistema relacional.Education organization in music schools is a fundamental aspect in the field of
pedagogical knowledge with its own gearwheel and particularly run system. This
project is aimed to provide an overall view of the organization in music schools by
means of a comparative study focusing on municipal music schools from Mataró, Olesa
de Montserrat, “El Faristol” in the area of Roda de Ter and Santa Maria del Corcó-
L’Esquirol. To this end this project will set up the theoretical basis to understand
education organization in music schools and analyze the three main areas of
management: the educational model, resources and the related system.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)PedagogiaMúsica -- EnsenyamentEscoles de música -- Administració i organitzacióOrganitzem-nos : qui fa què?Escoles de música : models de gestió i funcionamentinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1790902015-07-08T16:08:49Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Arana Rodríguez, Bienvenido2011-12-14T09:45:04Z2007-052011-12-14http://hdl.handle.net/2072/179090En el presente trabajo, tratamos diferentes perspectivas sobre la poética, estrategias
compositivas y repercusión perceptiva del tiempo en la música de Gérard Grisey. En el
primer capítulo, abordamos la concepción del tiempo como unidad y proporcionalidad
duracional y su relación con otros parámetros musicales. A continuación, presentamos
tres enfoques sobre el tiempo que emergen de la poética de Grisey y del análisis de sus
obras: la ruptura con la proporcionalidad duracional y la relación entre tiempo y sonido, el concepto de cambio de escala temporal y la analogía entre tiempo y cosmos. En el segundo capítulo, proponemos tres categorías temporales basadas principalmente en el
concepto de previsibilidad: tiempo no lineal, tiempo lineal y tiempo procesual. En el
tercer y último capítulo, exponemos los fundamentos de la Teoría de la Información, su
relación con el discurso de Grisey y su método de aplicación.En aquest treball, tractem diferents perspectives sobre la poètica, estratègies
compositives i repercussió perceptiva del temps en la música de Gérard Grisey. Al
primer capítol, exposem la concepció del temps com a unitat i proporcionalitat
duracional i la seva relació amb d’altres paràmetres musicals. A continuació,
presentem tres enfocaments sobre el temps que emergeixen de la poètica de Grisey i de
l’anàlisi de les seves obres: el trencament amb la proporcionalitat duracional i la
relació entre temps i so, el concepte de canvi d’escala i l’analogia entre temps i
cosmos. Al segon capítol, proposem tres categories temporals basades principalment en
el concepte de previsibilitat: temps no lineal, temps lineal i temps procesual. Al tercer i darrer capítol, exposem els fonaments de la Teoria de la Informació, la seva relació amb el discurs de Grisey i el seu mètode d’aplicació.In this paper, we discuss different views about poetic, composition procedures and
perceptive repercussion of time in the music of Gérard Grisey. In the first chapter, we
trait the conception of time as a unit and proportional durationality and its relationship with others musical parameters. Next, we show three approach about time that emerges from both Grisey’s poetic and the analysis of his works: the breaking-off with the proportional durationality and its relationship between time and sound, the temporal scale change’s idea and the link between time and cosmos. In the second chapter, we propose three temporal categories based on foreseeability’s concept: non linear time, linear time and procesual time. In the third and last chapter, we show the Information Theory’s background, its relationship with Grisey’s poetic and his application procedure.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)MusicologiaGrisey, Gérard -- Crítica i interpretacióMúsica -- França -- S. XXGérard Grisey : la cuantificación temporal deducida de los procesos perceptivosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1790942012-07-10T09:33:11Zhdl_2072_179060Escola Superior de Música de CatalunyaPérez Cucurella, JosepBasco Gironés, Josep2011-12-14T11:31:04Z2010-052011-12-14http://hdl.handle.net/2072/179094Modulacions i desplaçaments ens permet endinsar‐nos a la vesant més rítmica de
la música, de la mà d’uns quants conceptes teòrics referents a alguns dels recursos
utilitzats a la música moderna. A més dels conceptes teòrics també podrem trobar
diferents exemples sonors molt representatius. Aquest treball ha de ser una eina d’ajuda per a la comprensió i assimilació d’aquests conceptes, en cap cas ha de ser una dificultat o entrebanc. L’assimilació d’aquests ens pot obrir les portes a una gran quantitat de recursos rítmics, ja sigui
a nivell individual com a interpret o a nivell col·lectiu com a banda.Modulaciones y desplazamientos rítmicos nos permite profundizar en la vertiente más rítmica de la música, de la mano de unos cuantos conceptos teóricos, referidos a algunos de los recursos utilizados en la música moderna. Además de los conceptos teóricos también podremos encontrar distintos ejemplos sonoros muy representativos. Este trabajo tiene que ser un herramienta de ayuda para la comprensión y asimilación de estos conceptos, nunca una dificultad u obstáculo. La asimilación de éstos, nos permite abrir las puertas a una gran cantidad de recursos rítmicos, ya sea a nivel individual como intérprete o a nivel colectivo como banda.Modulations and rhythmic displacements shows us a way to study the rhytmic side of music in depth, with a few theoretical concepts related to some resources used in modern music. Besides these concepts we will find several explanatory sound samples. This essay is a tool to understand and assimilate these concepts and should never be an obstacle to achieve its purpose. This assimilation will allow us to open the door to a huge number of rhythmic resources as individuals or players and as a
collective or band.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música modernaBateriaModulació (Música)Música -- Ritme i compàsModulacions i desplaçaments rítmicsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapJazz i Música ModernaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791142015-07-08T16:12:39Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaAsensio Palacios, Juan CarlosFantova Àlvarez, Eulàlia2011-12-15T11:38:35Z2010-062011-12-15http://hdl.handle.net/2072/179114Aquest projecte presenta una investigació de la veu de mezzo soprano dins la música religiosa cristiana occidental, incorporant elements d’anàlisi de gènere, històrics i estilístics. Així es planteja que l’estudi de la veu de la mezzo dins aquesta tradició s’ha de contextualitzar en l’evolució del paper de la dona en aquesta música. Així mateix també planteja un anàlisi de la relació entre la música i els propòsits de la seva creació i interpretació.Este proyecto presenta una investigación de la voz de mezzo soprano dentro de la música religiosa cristiana occidental, incorporando elementos de análisis de género, históricos y estilísticos. Se plantea así, que el estudio de la voz de la mezzo dentro de esta tradición se ha de contextualizar en la evolución del papel de la mujer en ésta música. Así mismo, plantea un análisis de la relación entre la música y los propósitos de su creación e interpretación.The aim of this project is to present an investigation of the mezzo soprano voice within the Western Christian religious music, incorporating gender analysis, historical and stylistic elements. Thus, this study suggests that the voice of mezzo within this tradition has to be contextualized within the evolution of the role of women in this music. It also presents an analysis of the relationship between the music and the purposes of its creation and interpretation.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música sacra -- S. XVIIIMusica sacra -- S. XIXMezzosopranosDones cantantsL’evolució de la veu de mezzo soprano dins la música religiosa cristiana occidentalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791442012-07-10T09:33:11Zhdl_2072_179062Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, JosepReche Antón, José2011-12-16T11:05:15Z2011-052011-12-16http://hdl.handle.net/2072/179144Aquest treball documenta l’estada a Barcelona, entre el 1794 i 1798, dels germans Joseph i Peter Petrides, trompistes nascuts a Praga. L’excepcional trajectòria d’ambdós a la capital catalana, com a membres de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu i com a solistes destacats, il·lustra el desenvolupament de l’ofici de
músic a la ciutat durant l’última dècada del segle XVIII.El presente trabajo documenta el período en Barcelona, entre 794 y 1798, de los hermanos Joseph y Peter Petrides, trompistas nacidos en Praga. La excepcional trayectoria de ambos en la capital catalana, como miembros de la orquesta del Teatre de la Santa Creu y como solistas destacados, ilustra el desarrollo del oficio de músico en la ciudad durante la última década del siglo XVIII.This paper enlightens the period 1794-1798, when the brothers Joseph and Peter Petrides stayed in Barcelona. The two hornplayers, born in Prague, were members of the Santa Creu Theatre orchestra and played a very important role as soloists in the city. Their remarkable career contributed to the development of musicians’ professional activities in Barcelona during the end of the 18th century.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Petrides, Joseph -- Crítica i interpretacióPetrides, Peter -- Crítica i interpretacióMúsica -- Barcelona -- S. XVIIITrompa (Instrument musical) -- S. XVIIITeatre de la Santa Creu (Barcelona, Catalunya). OrquestraEls germans Petrides a Barcelona : dos trompistes bohemis al Teatre de la Santa Creu (1794-1798)info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica AntigaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791462015-07-08T16:22:07Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaCharles, Agustí, 1960-García Tomás, Raquel2011-12-16T11:34:14Z2010-052011-12-16http://hdl.handle.net/2072/179146Embarcarse en la aventura de componer una ópera y llegar a materializarla con los mínimos recursos requiere de mucha imaginación e ilusión, de un trabajo constante y meditado, de un buen equipo de colaboradores, de fe ciega en que todo acabará funcionando y de lo más básico: un buen libreto. La serva padrona de Pergolesi nos demuestra cómo una historia sencilla y de recursos austeros puede llegar a ser tan tremendamente fresca, divertida y entretenida. Este intermezzo representará el punto de
partida de una creación en la que la escena teatral y el discurso musical se fundirán de manera indivisible. Al fin y al cabo, la creación de una ópera supone asimilar desde buen principio que en ella convergen diferentes artes de índole muy diversa. Conseguir trabajar dentro de este marco de encuentro multidisciplinar es un privilegio que, sin duda, se debe aprovechar.Endinsar-se en l’aventura de compondre una òpera i arribar a materialitzar-la amb els mínims recursos requereix de molta imaginació i il·lusió, d’un treball constant i meditat, d’un bon equip de col·laboradors, de fe cega en que tot funcionarà finalment i del més bàsic: un bon llibret. La serva padrona de Pergolesi ens demostra com una historia senzilla i de recursos austers pot arribar a ser tan tremendament fresa, divertida i entretinguda. Aquest intermezzo representarà el punt de partida d’una creació en la que l’escena teatral i el discurs musical es fondran de manera indivisible. Al cap i a la fi, la creació d’una òpera
suposa assimilar des de bon principi que dins d’ella convergeixen diferents arts de índole molt diversa. Aconseguir treballar dins d’aquest marc de trobada multidisciplinar és un privilegi que, sense dubte, cal aprofitar.Starting the adventure of composing an opera and building it with minimum resources requires a great amount of imagination and enthusiasm, constant and thoughtful planning and brilliant collaborator staff; you also need confidence in the fact that everything will run correctly, and what is essential: an excellent libretto. La serva padrona by Pergolesi shows us how a simple history with austere techniques can be incredibly fresh, gay and enjoyable. This intermezzo represents the basis of a creation where theatre
scene and musical line develop together throughout the piece. After all, composing an opera means realising in the first place that there are many different types of arts within it. Working inside this multidisciplinary environment is a privilege which indeed will lead to further profit.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Pergolesi, Giovanni Battista, 1710-1736. Serva padronaÒpera -- Itàlia -- S. XVIIIÒperes -- LlibretsÒpera -- Producció i direccióComposició musicalLa ópera como integración de las artes : LSP 3.1La serva padrona rifattainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791492012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179066Escola Superior de Música de CatalunyaFigaró, JordiMestres Qué, Jordi2011-12-16T12:33:49Z2010-042011-12-16http://hdl.handle.net/2072/179149Aquest projecte porta al terreny escrit la necessitat d’ordenar i plasmar la tècnica de la interpretació de la gralla. Es mostren des dels conceptes més elementals fins a les últimes novetats interpretatives, sempre tenint en compte que continuen evolucionant. Aprofitant el vincle del concert amb la música contemporània i la seva exigència tècnica, es descriuen recursos com les articulacions, les dinàmiques, els harmònics i altres tècniques que actualment s’usen en la interpretació de la gralla. És un punt de
trobada per a qualsevol que estigui interessat en aquest instrument tradicional, ja sigui aficionat o músic. També inclou una petita informació sobre les obres que s’interpreten al concert final.Este proyecto traslada al terreno escrito la necesidad de ordenar y plasmar la técnica de la interpretación de la gralla. Se muestran des de los conceptos más elementales hasta las últimas novedades interpretativas, siempre teniendo en cuenta que continúan evolucionando. Aprovechando el vínculo del concierto con la música contemporánea y su exigencia técnica, se describen recursos como las articulaciones, las dinámicas, los armónicos y otras técnicas que actualmente se usan en la interpretación de la gralla. Es un punto de encuentro para cualquiera que esté interesado en este
instrumento tradicional, ya sea aficionado o músico. También incluye una pequeña información sobre las obras que se interpretan en el concierto final.The main goal of this project is to fulfill the need to put on paper the techniques to play the gralla, from the basics to the latest innovations, since this techniques are in constant development. Taking the relationship between the concert and contemporary music and its technical requirements, several resources are described, such as articulations, dinamics or harmonics, used today to perform the gralla. This project is the meeting point for those who are interested in this traditional instrument, either
amateurs or professional musicians. It also includes some further information on the pieces of music interpreted in the final concert.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Gralla, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música folklòricaLa gralla contemporàniainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica TradicionalEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791542015-07-08T16:10:04Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Gené Gonzàlez, Miquel2011-12-19T08:38:55Z2009-052011-12-19http://hdl.handle.net/2072/179154El presente trabajo plantea un acercamiento a las dinámicas sociales de las comunidades migradas mediante la observación de sus usos musicales. Este acercamiento se realizará mediante el estudio de un caso concreto: la comunidad uruguaya de Barcelona y su relación con el candombe, un tipo de música popular del Uruguay. Los objetivos que nos planteamos resolver a través de este estudio son poder entender el funcionamiento del candombe en sus distintas dimensiones (musical y social) y ver como éste se modifica en función del entorno donde se inserta. La metodología que utilizaremos será la observación directa de distintos espacios relacionados con el candombe, tanto en Barcelona como en el Uruguay, así como entrevistas a personas vinculadas con estos espacios. El análisis de los materiales
recogidos en el campo se realizará a partir de los modelos teóricos de Josep Martí y los que ofrecen los estudios sobre comunidades diaspóricas y los enfoques transnacionales.Aquest treball planteja un apropament a les dinàmiques socials de les comunitats migrades mitjançant l’observació dels seus usos musicals. L’apropament es realitzarà mitjançant l’estudi d’un cas concret: la comunitat uruguaiana de Barcelona i la seva relació amb el candombe, un tipus de música popular de l’Uruguai. Els objectius que ens plantegem resoldre a través d’aquest estudi són poder entendre el funcionament del candombe en les seves divesrses dimensions (musical i social) i veure com aquest es
modifica en funció de l’entorn en el que s’insereix. La metodologia que utilitzarem serà l’observació directa de diferents espais relacionats amb el candombe, tant a Barcelona com a l’Uruguai, així com diferents tipus d’entrevistes a persones vinculades amb aquests espais. L’anàlisi dels materials recollits al camp es realitzarà a partir dels models teòrics de Josep Martí i els que ofereixen els estudis sobre comunitats diaspòriques i els enfocs transnacionals.This work states an approach to social dynamics of migrate communities through the study of a case: the Barcelona uruguayan community and its relation with candombe, a kind of Uruguayan popular music. The purpose of this study is to understand how candombe works in its different dimensions (musical and social) and how it is modified by the environment. The methodology that we use includes the direct
observation of different places in which candombe is important, both in Barcelona as well as in Uruguay, and different kinds of deep interviews to people related with this places. The analysis of the materials takes as starting point the theoretical models of Josep Martí and those that provide the recent diaspora and transnational studies.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)MusicologiaEtnomusicologiaMúsica folklòrica -- UruguaiImmigrants -- Barcelona (Catalunya)Candombes (Música)Hay candombe : prácticas musicales dentro de las dinámicas sociales de la comunidad uruguaya de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791652012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBronevetzky, VladislavMarigó i Sarrión, Carles2011-12-19T12:05:40Z2010-062011-12-19http://hdl.handle.net/2072/179165Aquest projecte final proposa un recorregut per l'evolució dels estudis per a piano des de la segona meitat del segle XVIII fins a l'inici del segle XX. El treball està format per tres capítols de recerca històrica i un d'anàlisi de les obres del recital que acompanya la part escrita. Aquestes peces han estat analitzades a partir dels coneixements adquirits en la recerca. Per tant, a través del treball escrit es contextualitza i justifica la selecció de les obres del concert.Este proyecto final propone un recorrido por la evolución de los estudios para piano desde la segunda mitad del siglo XVIII hasta principios del siglo XX. El trabajo está compuesto por tres capítulos de investigación histórica y uno de análisis de las obras del recital que acompaña la parte escrita. Estas piezas han sido analizadas partiendo de los conocimientos adquiridos en la investigación. Por lo tanto, a través del trabajo escrito se contextualiza y justifica la selección de las obras del concierto.This final project offers a journey through the evolution of the piano studies from the second half of the 18th century to early the 20th century. Its content is constructed under three chapters of historical research and one chapter of analysis of the works of the recital which goes with the written part. These pieces have been analyzed from the knowledge acquired during the research. So, the written work contextualizes and justifies the concert work selection.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- Història i críticaPiano -- Estudis i exercicisPiano, Música per a -- S. XVIIIPiano, Música per a -- S. XIXPiano, Música per a -- S. XXL'evolució dels estudis per a piano : del taller al gran repertori de concertinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791752015-07-08T16:22:35Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaMora, JordiBeriso Ros, Pedro Manuel2011-12-20T09:02:58Z2011-052011-12-20http://hdl.handle.net/2072/179175La Cuarta Sinfonía de Robert Schumann ha sido una obra clave del repertorio orquestal desde su triunfal estreno en 1853, considerándose una de las mejores creaciones del compositor. Sin embargo no es conocido el hecho de que esta sinfonía es en realidad la revisión de una obra de juventud que se estrenó sin éxito diez años antes, siendo Johannes Brahms quien, a finales del siglo XIX, defendió la mayor calidad de la Primera versión intentando revivirla, encontrando la oposición de Clara Schumann. Por lo tanto intentaré en este Proyecto Final estudiar en profundidad las dos versiones, analizando sus diferencias y planteando una hipótesis del por qué de la revisión del autor, presentando ambas versiones en el concierto en el que culmina este estudio.La Quarta Simfonia de Robert Schumann ha estat una obra clau del repertori orquestral des de la seva triomfal estrena l'any 1853, considerant-se una de les millors creacions del compositor. No obstant, no és conegut el fet que aquesta simfonia és en realitat la revisió d'una obra de joventut que es va estrenar sense èxit deu anys abans, essent Johannes Brahms qui, a finals del segle XIX, va defensar la major qualitat de la Primera versió intentant reviure-la, trobant l'oposició de Clara Schumann. Per tant, intentaré en aquest Projecte Final estudiar en profunditat les dues versions, analitzant les seves diferències i plantejant una hipòtesi del per què de la revisió de l'autor, presentant ambdues versions al concert on culmina aquest estudi.Robert Schumann's 4th Symphony has been a keystone of the orchestral repertoire ever since its triumphal premiere in 1853, being considered as one his best creations. However, what is not so well known is that this symphony is actually a revision of a prior work from his youth, that had its unsuccessful premiere ten years before. It was Johannes Brahms who defended the higher level of the First version at the end of the Nineteenth Century, trying to revive it and finding the oposition of Clara Schumann. Therefore, I will try, in this paper, to study both versions in depth, analyzing their differences and resenting a hypothesis for the reasons of the revisions by the composer. I will perform both versions in the concert in which this research comes to its end.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schumann, Robert, 1810-1856. Simfonies, núm. 4, op. 120, re menorSchumann, Robert, 1810-1856 -- Crítica i interpretacióSimfonies -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XIXLas dos versiones de la Cuarta Sinfonía de Robert Schumann : primer caso de revisión de una sinfonía por parte del propio compositorinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791912015-07-08T16:21:27Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaZaragozà, Josep LluísRoig Guarch, Laura PietatCastro Bérniz, Tamara2011-12-20T11:05:54Z2011-052011-12-20http://hdl.handle.net/2072/179191Arts Fusió és un projecte pedagògic entorn a la transdisciplinarietat artística, consistent en una recerca al voltant d'aquest concepte i dels valors formatius que aporta en processos d'aprenentatge creatiu. A partir d'aquí hem creat uns principis metodològics per orientar una didàctica cap a la fusió del teatre, la dansa, la música i les arts visuals. Per posar de manifest els beneficis de la nostra proposta hem realitzat aplicacions didàctiques en educacio artística superior i en educació secundària obligatòria. Metodològicament ens situem en el paradigma de la complexitat i basem les intervencions en una perspectiva qualitativa exploratòria, en concret dintre de la línia de la investigació avaluativa. Com a resultats del treball hem vist que la transdisciplinarietat artística pot actuar com a mitjà i com a fi educatiu segons el context en el que ens trobem.Arts Fusió es un proyecto pedagógico entorno a la transdisciplinariedad artística que consiste en una investigación en relación al término y a los valores formativos que aporta en procesos de aprendizaje creativo. A partir de aquí hemos creado unos principios metodológicos para orientar una didáctica hacia la fusión del teatro, la danza, la música y las artes visuales. Para poner de manifiesto los beneficios de nuestra propuesta hemos realizado aplicaciones didácticas en educación artística superior y en educación secundaria obligatoria. Metodológicamente nos situamos en el paradigma de la complejidad y basamos nuestras intervenciones en una perspectiva cualitativa exploratoria, concretamente dentro de la línea de investigación evaluativa. Como resultados del trabajo hemos visto que la transdisciplinariedad artística puede actuar como medio y como fin educativo según el contexto en el que nos encontremos.Arts Fusió is a pedagogical project around artistic transdisciplinarity, which consists in a research related to the term and training values that it provides in creative learning process. From that point we worked out several methodological principles to draw a teaching technique through the mix of theatre, dance, music and visual arts. In order to highlight the benefits of our proposition, we implemented teaching applications in a higher artistic education school and in a compulsory secondary school (ESO). Methodologically, we stand at the paradigm of complexity and we base our interventions in a qualitative and exploratory perspective that clearly matches the evaluation research. As a result of our work, we observed that artistic transdisciplinarity can act as an educational mean and purpose depending on the context.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)PedagogiaDidàcticaMúsica -- EnsenyamentTeatre -- EnsenyamentDansa -- EnsenyamentArt en l'educacióArts Fusió : una proposta didàctica transdisciplinària a través d’un procés d’aprenentatge creatiuinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1791932017-07-19T07:54:01Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaRabasseda i Matas, JoaquimFalcó, Anaís2011-12-20T12:10:02Z2011-052011-12-20http://hdl.handle.net/2072/179193El tema en què se situa aquest projecte és el de “música i Festa”. El cas documentat i analitzat és el de la festa de Sant Sebastià de Cadaqués (Catalunya) que es celebra el 20 de gener, principalment a l’ermita situada a la muntanya del Pení. Se n’estudien els tres elements musicals principals relacionant-los amb el tot de la festa: la missa, les sardanes i les patacades, un ball en el qual es canten sàtires. L’objectiu principal del projecte és veure si, per com es realitzen i es conceben la música i el ball, l’esdeveniment té més característiques de la Festa, entenent aquesta com un camp d’estudi divers.El tema en que se sitúa este proyecto es el de “música y Fiesta”. El caso documentado y analizado es el de la fiesta de Sant Sebastià de Cadaqués (Catalunya) que se celebra el 20 de enero, principalmente en la ermita situada en la montaña del Pení. Se estudian los tres elementos musicales principales relacionándolos con el conjunto de la fiesta: la misa, las sardanes y las patacades, un baile en el que se cantan sátiras. El objetivo principal del proyecto es ver si, por cómo se realizan y se conciben la música y el baile, el evento tiene más características de la Fiesta, entendiendo esta como un campo de estudio diverso.The project deals on how music and Feast are connected. I have documented and analysed it in Sant Sebastià festival in Cadaqués, Catalonia. The event takes place on the 20th January and is located in and around a little church in Pení mountain. I have studied the three main musical elements, connecting
them with the meaning of the Feast in its whole dimensions: the ceremony of the mass, the sardanes and the patacades - a folk dance where people use to sing satiric lines-. The main aim of this project is to observe if, according how music and dance are conceived, the event has a special characteristic of the
Feast, understanding Feast as a divers research field.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)MusicologiaEtnomusicologiaFestes populars -- Catalunya -- CadaquésMissesSardanesDanses populars i nacionals, Música per aPatacades, parenostres i sardanes : documentació i anàlisi de la festa de Sant Sebastià de Cadaquèsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792002015-07-08T16:18:22Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSolé, Eulàlia, 1946-Gallén Muñoz, Andreu2011-12-21T08:11:06Z2011-052011-12-21http://hdl.handle.net/2072/179200L’Ària amb diverses variacions BWV 988, quarta part dels Clavier-übung, de Johann Sebastian Bach, és una obra que ha estat objecte de molts estudis. La seva extrema bellesa, el sobrenom amb què avui la coneixem, Variacions Goldberg -a partir de la llegenda que explica Forkel sobre un comte que patia insomni i el seu clavecinista Goldberg- i la seva estructura interna tan perfectament calculada, alhora que generadora de grans preguntes complexes de respondre, fan d’aquesta obra un mite indiscutible de la literatura per a teclat que, des de fa més 250 anys, ens continua fascinant i la fa immortal. Aquest treball és una humil aproximació a aquests aspectes, que ens faran acostar-nos al món interior d’aquesta obra.El Aria con diversas variaciones BWV 988, cuarta parte de los Clavier-übung, de Johann Sebastian Bach, es una obra que ha sido objeto de muchos estudios. Su extrema belleza, el sobrenombre con que hoy la conocemos, Variaciones Goldberg -a partir de la leyenda que explica Forkel sobre un conde que sufría insomnio y su clavecinista Goldberg- y su estructura interna tan perfectamente calculada, a la vez que generadora de grandes preguntas complejas de responder, hacen de esta obra un mito indiscutible de la literatura para teclado, que, desde hace más de 250 años, nos continua fascinando y la hace inmortal. Este trabajo es una humilde aproximación a estos aspectos, que nos harán acercar al mundo interior de esta obra.The Aria with diverse Variations BWV 988, the fourth part of Clavier-übung, by Johann Sebastian Bach, is a piece which has been widely studied. Factors such as its extremely beauty; the name by which it is known today, the Goldberg Variations -taken from the legend told by Forkel about a count who suffered from insomnia and his harpsichordist Goldberg -and its inner structure so perfectly calculated and, at the same time, source of great and complex questions so difficult to answer, make of this piece an undeniable myth in keyboard corpora, a piece which has fascinated us for more than 250 years. This piece of work is a humble approach to these issues, which will lead us to the inner world of this piece.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bach, Johann Sebastian, 1685-1750. Goldberg-VariationenBach, Johann Sebastian, 1685-1750 -- Crítica i interpretacióPiano, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Alemanya -- S. XVIIILes Variacions Goldberginfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792152015-07-08T16:11:02Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-García Amezaga, Nekane2011-12-22T11:20:33Z2011-052011-12-22http://hdl.handle.net/2072/179215Adorno es un referente en la disciplina musicológica. Convencido de que el hombre a través de la dialéctica materialista podía entender el mundo y cambiarlo, consideraba que el arte no debía ser mero exponente de la sociedad, sino fermento de ese cambio. La sociedad debía transformarse a sí misma desde ella misma, y el arte, producto de la sociedad, era un medio para ello. Ante el fenómeno fetichista de la sociedad industrializada, éste debía presentarse como antítesis de la misma, siendo la única vía posible para la conservación de su carácter de verdad el aislamiento. En el ámbito musical fue Schönberg quien se mostró distante al público de su tiempo a través de una música antagónica y disonante que reflejaba el momento de horror, angustia y barbarie del hombre contemporáneo.Adorno és un referent en la disciplina musicològica. Convençut que l’home a través de la dialèctica materialista podia entendre el món i canviar-lo, considerava que l’art no havia de ser un mer exponent de la societat, sinó el motor d’aquest canvi. La societat s’havia de transformar des d’ella mateixa, i l’art, producte de la societat, n’era un mitjà. Davant del fenomen fetitxista de la societat industrialitzada, aquest s’havia de presentar com la seva antítesi, essent l’aïllament l’única via possible per a la conservació del seu caràcter de veritat. En l’àmbit musical fou Schönberg qui es va mostrar distant respecte del públic del seu temps amb una música antagònica i dissonant, que reflectia el moment d’horror, angoixa i barbàrie de l’home contemporani.Adorno is a key theorist in the musicological field. He was convinced that human being could understand the world and change it through a materialism dialectics. He considered that art should not be just an exponent of the society, but the driving force of this shift. Society had to be transformed from itself, and art, result of this society, was the means. In an industrialized and fetishistic society, the art must be the anthitesis of this society, and isolation was the unique possible means for the preservation of its true character. In musical field, Schönberg was the composer who moved away from the public with an antagonistic and dissonant music, which reflected the moment of horror, anguish and barbarity of the contemporary human being.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)MusicologiaAdorno, Theodor W., 1903-1969 -- EstèticaSchoenberg, Arnold, 1874-1951 -- Crítica i interpretacióPensamiento en la encrucijada de Adornoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792342012-07-10T09:33:13Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaGumí, AlbertMartínez Bonfill, Paula2012-01-03T08:21:36Z2011-052012-01-03http://hdl.handle.net/2072/179234Viatge al món de les flautes és un material didàctic dirigit a grups de nivell elemental de l’aula de flauta travessera que planteja una introducció a les músiques tradicionals d’arreu del món. Alhora conté una proposta de concert familiar. Els objectius generals del present treball són donar a conèixer la gran família de les flautes juntament amb el seu repertori i fer una recerca pedagògica a l’entorn d’aquest per aplicar-lo a l’aula. La metodologia ha partit d'un treball de camp sobre diverses flautes d’arreu del món, en
base al qual s'ha elaborat el concert i diverses propostes didàctiques per treballar a l’aula. Aquest projecte pretén aportar un ventall de noves eines per utilitzar en la docència.Viatge al món de les flautes (Viaje al mundo de las flautas) es un material didáctico dirigido a grupos de nivel elemental del aula de flauta travesera que plantea una introducción a las músicas tradicionales del mundo. A su vez contiene una propuesta de concierto familiar. Los objetivos generales del presente trabajo son dar a conocer la gran familia de las flautas junto con su repertorio y hacer un estudio pedagógico alrededor del mismo para aplicarlo en el aula. La metodología ha partido de un trabajo
de campo sobre distintas flautas del mundo, en base al cual se ha elaborado el concierto y diversas propuestas didácticas para trabajar en el aula. Este proyecto pretende aportar un abanico de nuevas herramientas para utilizar en la docencia.Viatge al món de les flautes (A trip through the world of flutes) is a didactic work addressed to beginning flute students that includes an introduction to traditional music worldwide as well as a family concert activity. Overall purpose of the study is to get familiar with the large family of flutes and its repertoire, and to conduct pedagogical research about it that can be applied in class. The methodological approach started with field work on several flutes from all around the world serving as a basis to develop the family concert and establish different didactic classroom activities, which results in a range of new ways of teaching.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)PedagogiaDidàcticaFlauta -- EnsenyamentMúsica folklòricaViatge al món de les flautesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792352012-07-10T09:33:12Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGleusteen, KaiPuente Encinas, Sergi2012-01-03T09:28:11Z2011-042012-01-03http://hdl.handle.net/2072/179235L’objectiu del projecte final titulat Shostakovich i el violí és l’estudi de la vida, el context històric i l’obra del cèlebre compositor rus Dmitri Shostakovich, parant una especial atenció en dues de les seves composicions: el Concert per a violí núm. 1 opus 77 i els Preludis per a piano opus 34 (arranjats per a violí i piano per Dmitri Tsyganov). La metodologia usada en l’elaboració del treball ha consistit en la recerca d’informació a través de biografies de Shostakovich, reculls de les seves memòries, records de persones pròximes al compositor, articles i cartes publicades per ell, així com estudis o anàlisis de les seves obres musicals. La conclusió extreta és que l’obra de Shostakovich està íntimament lligada amb el context històric en el qual va viure, és a dir, amb la seva època, tal com es pot apreciar tant en la seva escriptura com en el contingut emocional de les seves obres.El objetivo del proyecto final titulado Shostakovich i el violí es el estudio de la vida, el contexto histórico y la obra del célebre compositor ruso Dmitri Shostakovich, poniendo especial atención en dos de sus composiciones: el Concierto para violín núm. 1 opus 77 y los Preludios para piano opus 34 (adaptados para violín y piano por Dmitri Tsyganov). La metodología usada en la elaboración del trabajo ha consistido en la búsqueda de información a través de biografías de Shostakovich, recopilaciones de sus memorias, recuerdos de personas cercanas al compositor, artículos y cartas publicadas por él, así como estudios o análisis de sus obras musicales. La conclusión extraída es que la obra de Shostakovich está íntimamente ligada con el contexto histórico en el que vivió, es decir, con su época, tal como se puede apreciar tanto en su escritura como en el contenido emocional de sus obras.The goal of this project entitled Shostakovich i el violí is the study of the life, historical context and work of the famous Russian composer Dmitri Shostakovich, paying special attention to two of his compositions: the Violin Concerto no. 1 opus 77 and the Preludes for Piano opus 34 (arranged for violin and piano by Dmitri Tsyganov). The methodology used to prepare this thesis consisted of finding information through Shostakovich’s biographies, collections of his memoirs, recollections of people close to the composer, published articles and letters to him, as well as studies or analysis of his musical works. The conclusion drawn is that Shostakovich's work is intimately linked with the historical context in which he lived, that is, with his time, as can be seen both in his writing as in the emotional content of his work.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Sostakovic, Dmitrij Dmitrijevic -- Crítica i interpretacióSostakovic, Dmitrij Dmitrijevic. Concerts, violí, orquestra, núm. 1, op. 77, la menorSostakovic, Dmitrij Dmitrijevic. Preludis, piano, op. 34; arr.Violí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Rússia -- S. XXShostakovich i el violí : el Concert per a violí núm. 1 op. 77 i els Preludis op. 34info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1792362015-07-08T16:18:57Zhdl_2072_179066Escola Superior de Música de CatalunyaPlana, CatiPuig Olives, Pau2012-01-03T09:54:09Z2011-052012-01-03http://hdl.handle.net/2072/179236Aquest projecte és fruit de la meva necessitat de buscar amb el meu instrument, la dolçaina, recursos interpretatius presents en altres instruments de la música tradicional. Aquests recursos, per desconeguts, em resulten nous i poden suposar la porta d’entrada a la investigació i estudi d’altres tradicions musicals. Aquest estudi pot també contribuir a veure la nostra pròpia tradició i patrimoni musical d’una altra manera. Com a punt de partida es descriuen els recursos que s’utilitzen actualment en la interpretació de dolçaina. Posteriorment s’analitzen i descriuen diferents recursos a estudiar
i aplicar. Tot i que el projecte està orientat a la pràctica, s’aporta abundant informació i reflexions al voltant de la dolçaina, la música tradicional i sobre aspectes comuns entre músiques de diferents indrets.Este proyecto es fruto de mi necesidad de buscar con mi instrumento, la dolçaina, recursos interpretativos presentes en otros instrumentos de la música tradicional. Estos recursos, por desconocidos, me resultan nuevos y pueden suponer la puerta de entrada a la investigación y el estudio de otras tradiciones musicales. Este estudio puede también contribuir a ver nuestra propia tradición y patrimonio musical de otra forma. Como punto de partida se describen los recursos que su usan actualmente en la interpretación de dolçaina. Posteriormente se analizan y describen diferentes recursos a estudiar y aplicar. Aunque el proyecto está orientado a la práctica, se aporta abundante información y reflexiones alrededor de la dolçaina, la música tradicional y sobre aspectos comunes entre músicas de diferentes zonas.This project is the result of my need of searching with my instrument, the dolçaina, interpretive resources from other instruments of the traditional music. These resources, as unknown, are new for me and can be the door to start the investigation and study of other musical traditions. This study can also contribute to see our tradition and musical heritage from a new point of view. First of all we describe the resources we use nowadays in the dolçaina’s playing. Next we analyze and describe different resources to study and apply. Although the project is aimed at practicing, we provide abundant information and reflections on the dolçaina, traditional music and commonalities between music from different areas.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dolçaina, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Instruments musicals -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música folklòricaLa dolçaina : nous recursos interpretatius?Cercant en tradicions veïnesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica TradicionalEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/1826232023-11-10T11:59:29Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaFina, XavierBugni, Octavio2012-03-20T09:25:42Z2010-052012-03-20http://hdl.handle.net/2072/182623Este Proyecto Final describe y sintetiza un camino de más de 19 años de encantamiento con la música y sus infinitos senderos y posibilidades. En términos académicos, es un proyecto que expresa la polivalencia de la ESMUC, ya que conjuga disciplinas de distintas especialidades: composición, interpretación, grabación, producción, comercialización, promoción y gestión de la música. Es un Proyecto Final con cuatro apartados: una reflexión general acerca de la promoción y gestión musical en la actual "Sociedad de la Información", un proyecto de publicación, un plan de empresa, y finalmente una bobina de trabajos musicales publicitarios.Aquest Projecte Final descriu i sintetitza un camí de més de 19 anys d'amor a la música i als seus infinits camins i possibilitats. En termes acadèmics, és un projecte que expressa la polivalència de l'ESMUC, ja que combina diferents disciplines i àmbits d'especialització: composició, interpretació, enregistrament, producció, comercialització, promoció i gestió de la música. És un Projecte Final amb quatre apartats: una reflexió general sobra la promoció i gestió musical en el marc de la "Societat de la Informació", un projecte de publicació, un pla d'empresa, i finalment un compendi en format multimèdia de treballs musicals publicitaris.This Final Project describes and summarizes a journey through music, over nineteen years developing a relationship and exploring its infinite paths and possibilities. In academic terms, it is a project that reflects the ESMUC's versatility because it combines subjects from a variety of areas of specialization such as: composition, performance, recording, production, marketing, and promotion and music management. This Final Project consists of four parts: an overview of promotion and music management in the context of the current "Information Society", a publishing project, a business plan, and finally a "reel" that includes the music for advertising created over the last two years (2009-2010).spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Indústria i comerçGestió culturalIdentidades sonoras : OTO Creationsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2111482017-07-19T08:52:30Zhdl_2072_179064López Cano, Rubén, 1966-Escola Superior de Música de CatalunyaBardolet Vilaró, Judit2013-05-14T11:18:31Z2006-062013-05-14http://hdl.handle.net/2072/211148Eduard Toldrà i Soler fou una persona important i significativa per a la societat catalana de principis del segle XX. La seva vida musical és increïblement ampla, ja que abasta facetes de violinista, compositor, director i pedagog. A més, Toldrà va estar sempre immers en la cultura catalana, en l'art en general, i en particular en la poesia. És per aquest motiu que trobem tanta poesia en la seva música. En el següent treball aprofundeixo en l'estudi d'una de les seves obres, Sis Sonets per a violí i piano. A través de l'anàlisi d'aquestes sis peces, coneixerem també al personatge d'Eduard Toldrà i el seu context cultural. Veurem que la seva música se situa fora dels trets estilístics “hispànics” de l'època i que, sota els tòpics de música española, les etiquetes no hi fan cap mena de justícia.Eduard Toldrà Soler fue una persona importante y significativa para la sociedad catalana de principios del siglo XX. Su vida musical es ancha, ya que embarca facetas de violinista, compositor, director y pedagogo. Toldrà estuvo siempre implicado en la cultura catalana, en el arte en general, y en particular en la poesía. Es por este motivo que encontramos tanta poesía en su música. En el siguiente trabajo, profundizo en el estudio de una de sus obras, Sis Sonets per a violí i piano. En el análisis de estas seis piezas, conoceremos también al personaje de Eduard Toldrà y su contexto cultural. Veremos que su música se sitúa fuera del estilo “hispánico” de la época y que, más allá de los tópicos de música española, las etiquetas no le hacen ningún tipo de justicia.Eduard Toldrà Soler was a very important person for Catalan society in the beginning of 20th century. His musical life is wide because of his work as a violinist, composer, conductor and pedagogue. Toldrà was always implied in the Catalan culture, art in general, and particularly in poetry. For this motive, we find a lot of poetry in his music. In the following work, I’m studying one of his works, Sis Sonets per a violí i piano. Through the analysis of there six pieces, we will also know Eduard Toldrà and his cultural context. We will see that his music is not the same as contemporary Spanish music and beyond the commonplaces of música española, there is a lot of diversity where labels do not make any kind of justice.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Toldrà, Eduard, 1895-1962 -- Crítica i interpretacióToldrà, Eduard, 1895-1962. SonetsViolí i piano, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Catalunya -- S. XXEduard Toldrà : sis sonets per a violí i pianoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2111502017-07-19T08:52:35Zhdl_2072_179064López Cano, Rubén, 1966-Escola Superior de Música de CatalunyaCamahort i Alejandro, Maria2013-05-14T12:05:44Z2006-052013-05-14http://hdl.handle.net/2072/211150El present treball tracta sobre els diferents tipus de relacions que poden establir-se entre poesia i música, a partir de l’estudi d’obres del repertori guitarrístic. Les obres elegides tenen la particularitat d’haver estat creades a partir de uns textos poètics concrets, els quals són motiu d’inspiració pel compositor. Cadascuna de les obres objecte d’estudi és contextualitzada i analitzada segons diferents paràmetres, segons com aquests es relacionen amb els textos. L’objectiu final és poder utilitzar les conclusions derivades del treball com a eina a l’hora de crear i defensar la interpretació d’obres vinculades a textos poètics.El siguiente trabajo trata sobre las diferentes clases de relaciones que pueden establecerse entre poesía y música, a partir del estudio de obras pertenecientes al repertorio guitarrístico. Las obras elegidas tienen la particularidad de haver sido creadas a partir de determinados textos poéticos, los cuáles son motivo de inspiración para el compositor. Cada una de las obras objeto de estudio se contextualiza y se analiza según diferentes parámetros, según como estos se relacionan con los textos. El objetivo final es poder utilizar las conclusiones derivadas del trabajo como herramienta para crear y defensar la interpretación de obras vinculadas a textos poéticos.This project talks about different types of relationships that can be stablished beween potry and music, out of the study of works from the guitar repertory. The chosen works share the peculiarity of having been created out of concrete poetical texts, which have become compositor’s inspiration cause. Each of every studied work is analised in its context through different parameters, depending on how their relatioship with the corresponding texts is. The final objective is to be able to use the project conclusions as a tool to create and defend the interpretation of works linked to poetical texts.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música i literaturaPoesia -- Adaptacions musicalsGuitarra, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Poesia en guitarrainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151152017-07-19T07:24:37Zhdl_2072_179064Gasull, FeliuEscola Superior de Música de CatalunyaAmargós Rubió, Úrsula2013-07-10T07:40:17Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215115Aquest treball sorgeix amb l'intenció d'enriquir el meu propi llenguatge musical a través d'una cultura i d' una música màgica. És un petit viatge sobre els orígens del flamenc, dels gitanos, una recerca sobre recursos tècnics del meu instrument per poder acostar-me a la veu humana, i nombrant a personatges com Falla o Lorca, dos dels màxims exponents que van apostar completament per aquesta música.Este trabajo surge con la intención de enriquecer mi propio lenguaje musical a través de una cultura i de una música mágica. Es un pequeño viaje sobre los orígenes del flamenco, de los gitanos, una investigación sobre recursos técnicos de mi instrumento para acercarme a la voz humana, y nombrando a personajes como Falla o Lorca, dos de los máximos exponentes que apostaron completamente por esta música.This document was born with the intention to enrich my own musical language through the study of a magical music and culture. It is a little journey through the origens of flamenco music and the gipsy culture. Also, I study the technical resources of my instrument that can bring me closer to the human voice and to that very special type of music. In the following pages one can also find citations and references to Manuel de Falla and Lorca, two of the greatest artists of the twentieth century that always supported this music.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Viola -- ExecucióFlamenc, Música deFalla, Manuel de, 1876-1946 -- Adaptacions musicalsGarcía Lorca, Federico, 1898-1936 -- Adaptacions musicalsCordes gitanes : la influència del flamenc en l'escriptura per a viola clàssicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151162017-07-19T07:25:20Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaSempere, NúriaAragonès Jové, Enric2013-07-10T08:06:25Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215116Aquest estudi es proposa analitzar el valor públic del projecte d’Escola Municipal de Música del Prat de Llobregat. A aquest efecte, s’enfoca la mesura del valor públic des de múltiples perspectives d’acord amb els treballs de diversos autors. Després d’observar el procés de concreció del projecte i interpretar les característiques i previsions del servei, podem concloure que es tracta, d’entrada, d’un projecte amb valor públic i que el procés seguit n’ha afegit més. D’altra banda, també constatem que hi ha certs aspectes als quals caldrà estar atents durant el seu desplegament.Este estudio se propone analizar el valor público del proyecto de Escuela Municipal de Música de el Prat de Llobregat. A tal efecto, se enfoca la medida del valor público desde múltiples perspectivas de acuerdo con los trabajos de varios autores. Después de observar el proceso de concreción del proyecto e interpretar las características y previsiones del servicio, podemos concluir que se trata, de entrada, de un proyecto con valor público y que el proceso seguido le ha añadido más. Por otro lado, tambien constatamos que hay ciertos aspectos que merecerán espcial atención durante su despliegue.This study aims to analyze the public value of the project of Municipal Music School in El Prat de Llobregat. To this end, we focus the measure of public value from multiple perspectives according to the work of several authors. After observing the realization of the project process and interpreting the characteristics and expectations of the service, we can conclude that it is, at first, a project with public value and that the proceeding has added more. On the other hand, we also find that there are certain aspects to which we will need to pay attention during their deployment.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Escola Municipal de Música del Prat de LlobregatMúsica -- EnsenyamentAdministració públicaAnàlisi d'impacte (Política pública)Una escola municipal de música per al Prat de Llobregat : anàlisi del seu valor públicinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151172017-07-19T07:25:24Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBlanch Mezquíriz, XavierBartolí Masons, Gemma2013-07-10T09:19:07Z2013-042013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215117L'objectiu d'aquest projecte és dur a terme una comparació entre els clàssics que trobem en el món literari i musical, i els clàssics que hem acabat establint al llarg de la tradició en el repertori de l'oboè. A partir d'una recerca i anàlisi de les característiques que defineixen els clàssics, farem un recorregut al llarg de la història del repertori de l'oboè, per adonar-nos
que les obres que toquem avui han estat determinades per un context històric i social molt concret, així com per l'aparició d'altres instruments, la influència dels enregistraments i dels oboistes, el paper del músic en cada època... Conclourem, finalment, que els clàssics, pel fet de ser-ho, guarden dins seu un secret inexhaurible i atemporal, però que cal anar amb compte perquè –especialment en el món musical i de l'oboè– correm el risc d'esgotar-los i de deixar de percebre el seu valor.El objetivo de este proyecto es llevar a cabo una comparación entre los clásicos que encontramos en el mundo literario y musical, y los clásicos que hemos acabado estableciendo a lo largo de la tradición en el repertorio del oboe. A partir de una
investigación y análisis de las características que definen los clásicos, haremos un recorrido a lo largo de la historia del repertorio del oboe, para darnos cuenta de que las obras que tocamos hoy han sido determinadas por un contexto histórico y social muy concreto, así como por la aparición de otros instrumentos, la influencia de las grabaciones i de los oboístas, el papel del músico en cada época... Concluiremos, finalmente, que los clásicos, por el hecho de serlo, guardan en su interior un secreto inagotable y atemporal, pero que hay que tener cuidado porque –especialmente en el mundo musical y del oboe– corremos el riesgo de agotarlos y dejar de percibir su valor.The aim of this project is to conduct a comparison between classics found in the literarure and music and the ones we have finished setting along tradition in the oboe repertoire. From a research and analysis of the characteristics that define the classics we will go over the history of the oboe repertoire, to realize that the pieces we play today have been determined by a social and very specific historical context, as well as the emergence of other instruments, the influence of recordings and oboists, the role of the musician in each period... We conclude, finally, that the classics, for being so, keep an inexhaustible and timeless secret inside them, but we have to be careful because, specially within the musical and oboe world, we take the risk of exhausting them and stop perceiving its value.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Oboè, Música per a -- Història i críticaLiteratura -- Història i críticaMúsica -- Història i críticaEscriptors clàssicsMúsics clàssicsPer què llegim Homer i toquem Bach? Una comparació entre clàssics des de la relativització de la tradició en el repertori oboísticinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151182017-07-19T07:24:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Blanco Cabrera, Adrián2013-07-10T09:51:53Z2013-062013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215118RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es un proyecto audiovisual en forma de performance sobre la música del compositor finlandés contemporáneo Einojuhani Rautavaara, los Requiem del poeta alemán Rainer Maria Rilke y la concepción filosófica del arte y su comercialidad del artista americano Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es mi sangre. Es mi compromiso. Trata sobre la dualidad entre el artista y la persona, y cómo esto afecta a nuestro arte. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es una operación de corazón. Es provocación; es sobre vomitar tu mente y estar sediento de futuro. Es comerte a ti mismo. Pero sobre todo, es mi concepción de arte: arte es todo aquello por lo que el creador esté dispuesto a morir.RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA és un projecte audiovisual en forma de performance sobre la música del compositor finlandès contemporani Einojuhani Rautavaara, els Requiem del poeta alemany Rainer Maria Rilke y la concepció filosòfica de l’art i la seva comercialitat de l’artista americà Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA es la meva sang. És el meu compromís. Tracta sobre la dualitat entre l’artista i la persona, i com això afecta el nostre art. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA és una operació de cor. És provocació; és sobre vomitar la
teva ment i estar assedegat de futur. És menjar-te a tu mateix. Però sobre tot, és la meva concepció d’art: art és tot allò per lo que el creador estigui disposat a morir.RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA is an audiovisual project presented as a performance with the music of the finish contemporary composer Einojuhani Rautavaara, the Requiem by the German poet Rainer Maria Rilke and the philosophic conception of art and its commerciality of the American artist Andy Warhol. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA is my blood. It is my compromise. It is about the duality between the artist and the person, and how it affects our art. RÉQUIEM POR LA MUERTE DEL YO ARTISTA is a heart surgery. It is provocation; it is about vomiting your mind and being thirsty of future. It is about eating yourself. But specially, it is about my art conception: art is everything the creator could die for.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Performance (Art)AudiovisualsRautavaara, Einojuhani -- Crítica i interpretacióRilke, Rainer Maria, 1875-1926. Requiem -- Crítica i interpretacióWarhol, Andy, 1928-1987 -- EstèticaRéquiem por la muerte del yo artistainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151192017-07-19T07:26:10Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBäcker, RolfCabré Roca, Jordi2013-07-10T11:19:24Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215119El present treball es centra en la relaci ó entre Max Reger i Karl Straube i les seves conseqüències interpretatives, tot vinculant-la amb els corrents socials, est ètics i musicals de tot el segle XIX i principis del segle XX. S'avalua el rellevament de la col ·laboració entre compositor i organista, recorrent a expressions i reflexions dels propis protagonistes i de persones properes a ambd ós. La metodologia es basa en l'an àlisi i la comparaci ó de materials editats i aut ògrafs, manuscrits, cartes, i enregistraments amb la finalitat d'aclarir una relaci ó humana, professional i musical de gran envergadura per la hist òria de l'orgue a Alemanya.El presente trabajo se centra en la relación entre Max Reger i Karl Straube y sus consecuencias interpretativas, vinculándolo con los corrientes sociales, estéticas y musicales de todo el siglo XIX i principios del siglo XX. Se evalúa la relevancia de la colaboración entre compositor y organista, accediendo a expresiones y reflexiones de los propios protagonistas y personas cercanas a ambos. La metodología se basa en el análisis y la comparación de materiales editados y autógrafos, manuscritos, cartas y grabaciones con el fin de aclarar una relación humana, profesional y musical de gran envergadura para la historia del órgano en Alemania.Die vorliegende Arbeit beschäftigt sich mit der Beziehung zwischen Max Reger und Karl Straube und deren interpretatorischen Auswirkungen, indem sie mit sozialen, ästhetischen und musikalischen Strömungen am Ende des 19. und zu Beginn des 20. Jhts. in Verbindung gebracht wird. Die Bedeutung der Zusammenarbeit zwischen dem Komponisten und dem Organisten wird anhand von Aussagen und Reflexionen der Protagonisten selbst und anderer beiden nahestehender Personen bewertet. Methodologisch stehen Analysen und Vergleiche veröffentlichter Materialien, Autographe, Manuskripte, Briefe und Aufnahmen im Zentrum, um ein klärendes Licht auf eine menschliche, beruiche und musikalische Beziehung zu werfen, die von gro er Tragweite für die Geschichte der Orgel in Deutschland ist.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Reger, Max -- Crítica i interpretacióStraube, Karl -- Crítica i interpretacióOrgue -- Història -- Alemanya -- S. XIXOrgue -- Història -- Alemanya -- S. XXMax Reger (1873-1916) i Karl Straube (1873-1950) : tradició i evolució històrica de l'orgue a Alemanyainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151202017-07-19T07:24:42Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPintó, MireiaCasals Solé, Marta2013-07-10T11:49:12Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215120Quan els bojos canten és el resultat d’una recerca motivada pel perquè són com són les àries de bogeria. El treball exposa l’evolució dels bojos en societat i cultura fins arribar a la imatge del boig en l’òpera. La metodologia usada per l’elaboració del treball ha consistit en una recerca històrica, l’anàlisi general de la música i dels personatges i una anàlisi més exhaustiva sobre tres àries de bogeria. Així doncs el treball ens planteja una evolució sobre aquesta bogeria musical i quins han estat els seus efectes tant en els autors com en els seus protagonistes.Quan els bojos canten es el resultado de una investigación motivada por el porqué son cómo son de las arias de locura. El trabajo expone la evolución de los locos en la sociedad y la cultura hasta llegar a la imagen del loco en la òpera. La metodología usada para la elaboración del trabajo ha consistido en la búsqueda de información histórica, el análisis general de la música y de sus personajes enloquecidos y un análisis más exhaustivo sobre tres arias de locura. Así pues el trabajo nos plantea una evolución sobre esta locura musical y sus efectos tanto en los autores como en sus protagonistas.Quan els bojos canten is the result of an investigation inspired on the reason why the crazy arias are the way they are. The project shows the evolution of the insane within society and culture and finally gets to the image of madness in opera. The methodology used for the preparation of this piece of work involved historical research, the overall analysis of music and its mad main characters, and a more intensive analysis of three of the mad scenes. Thus, the development of this piece of work shows us an evolution of this crazy music and its effects both on authors and on main characters.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Òpera -- Anàlisi i apreciacióÒperes -- PersonatgesMalalts mentalsQuan els bojos canteninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151212017-07-19T07:25:26Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHavel, ChristopheFaccio Peláez, Juan José2013-07-10T12:15:22Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215121Proyecto Delta es una iniciativa escenográfica de un programa de concierto específico constituido con obras de música contemporánea. La propuesta se lleva a cabo gracias a un fundamento teórico que incluye reflexiones en torno a las figuras comprometidas en el acto musical escénico: intérprete, obra y público. En esta digresión sus funciones son objeto de un desfiguramiento, fomentando la capacidad creativa del intérprete como director artístico. El concierto se convierte, de este modo, en un producto acabado. En particular, el Proyecto Delta se construye sobre el diálogo entre lo sonoro y lo visual, lo
audible y lo visible: la música y el espacio.Projecte Delta és una iniciativa escenogràfica d'un programa de concert específic constituït amb obres de música contemporània. La proposta es dur a terme gràcies a un fonament teòric que inclou reflexions al voltant de les figures compromeses en l'acte musical escènic: intèrpret, obra i públic. En aquesta digressió les seves funcions son objecte d'una desfiguració, fomentant la capacitat creativa de l'intèrpret com a director artístic. El concert es converteix, d'aquesta manera, en un producte acabat. En particular, el Projecte Delta es construeix sobre el diàleg entre el sonor i el visual, allò audible i
allò visible: la música i l'espai.Delta Project is a scenographic initiative of a specific concert programme of contemporary music works. The proposal is carried through a theoretical basis that includes reflections on the figures involved in the musical stage act: performer, work and audience. In this digression, their roles are been disfigured, encouraging the creative capacity of the performer as an artistic director. The concert becomes thus, in a finished product. In particular, the Delta Project is built on the dialogue between the sonorous and the visual, what can be heard and what can be seen: music and space.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Concerts -- Indicacions escèniquesMúsica -- S. XXProyecto Delta : interrelación entre intérprete, obra y público en la música contemporáneainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151222017-07-19T07:26:12Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Gómez García, Miguel2013-07-10T12:34:57Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215122Parsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra.
L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.Parsifal es, según la manera en que se mire, la excepción dentro del listado de dramas musicales wagnerianos por el tratamiento sin precedentes que hace de motivos católicos en un lugar y un momento como la recientemente unificada Alemania, donde la construcción de la identidad nacional pasaba por un modelo social y cultural concreto y, por tanto, también religioso. Pero una óptica diferente nos puede acercar a una ingente cantidad de paralelismos entre el modelo artístico expresado por Wagner en sus escritos teóricos de juventud y algunos de los elementos estéticos e ideológicos de su última obra.
El espectáculo operístico en la actualidad continúa siendo fruto de la sociedad en la que se gesta y por eso Stefan Herheim utiliza una visión diacrónica de la recepción de esta obra wagneriana como uno de los motivos principales sobre los cuales construirá una dramaturgia densa y meditada en la que se llevará a cabo hasta sus últimas consecuencias una revisión en clave contemporánea del concepto de obra de arte del futuro.Parsifal is, depending on the way one looks at it, the exception within the list of Wagnerian musical dramas for the unprecedented treatment of catholic motifs used in a place and time as recently united Germany is, where the construction of national identity goes through a specific social and cultural model and, so that, also a religious one. But a different viewpoint can bring us closer to a huge quantity of parallelisms between the artistic model expressed by Wagner on his youth theoretical writings and some of the aesthetic and ideological elements of his last work.
The operatic spectacle at present is already fruit of the society in which it is gestated, and that’s the reason why Stefan Herheim uses a diachronic sight of this Wagnerian work reception as one of the main motifs above which he will build a dense and meditated dramaturgy in which he will develop a contemporary review of the concept of artwork of the future.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Wagner, Richard, 1813-1883. Parsifal -- Anàlisi i apreciacióWagner, Richard, 1813-1883 -- Crítica i interpretacióHerheim, Stefan -- Crítica i interpretacióArt -- S. XXIDrama i espectacle operístic : la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futurinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2151232017-07-19T07:25:27Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSurinyac, JosepGoñi Santamaria, Garazi2013-07-10T12:51:57Z2013-052013-07-10http://hdl.handle.net/2072/215123No podem pensar en una tradició musical llatinoamericana si no és a partir de la relació i confrontació de les cultures indígenes, africanes i europees, enteses des de la colonització fins a corrents immigratoris posteriors. El que es coneix com a nacionalisme musical va molt més enllà de les limitades barreres d'una nació o de la utilització de melodies i ritmes trets del folklore; consisteix en tot un procés de difusió i d'assimilació que sí que ens fa possible parlar d'unes produccions sonores pròpies, en aquest cas argentines, cubanes o brasileres. Enmig d'aquest context, els compositor llatinoamericans de música culta han hagut de fer una difícil elecció entre la música europea i la dels seus propis països, elecció que mitjançant aquest treball m'agradaria destacar.No podemos pensar en una tradición musical latinoamericana si no es a partir de la relación y confrontación de las culturas indígenas, africanas y europeas, entendidas desde la colonización hasta las corrientes inmigratorias posteriores. Lo que
se conoce como nacionalismo musical va más allá de las limitadas barreras de una nación, o de la utilización de melodías y ritmos sacados del folclore; consiste en todo un proceso de difusión y de asimilación que sí que nos hace posible hablar de unas producciones sonoras propias, en este caso argentinas, cubanas o brasileñas. En medio de este contexto, los compositores latinoamericanos de música culta han tenido que hacer una difícil elección entre la música europea y la de sus propios países, elección que mediante este trabajo me gustaría destacar.In order to understand the Latin American musical tradition, we need to have a close look at the connections and relationships that have taken place among the Indigenous, African and European cultures from the colonization till the later migratory flows. What has been known as Musical Nationalism goes beyond the limited barriers of a nation, or of the use of melodies and rhythms taken from folklore; it consists of a diffusion and assimilation process that makes it possible to talk of sonorous works of their own, as in this case they would be Argentinian, Cuban, or Brazilian. In this context, Latin American intellectual music composers had to make a difficult choice between the European music and that of their own countries; a choice that I would like to emphasize by means of this essay.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Amèrica Llatina -- S. XXPiano, Música per a -- Argentina -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- Brasil -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- Cuba -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióMúsica d’Amèrica Llatina del segle XX : el piano a l’Argentina, al Brasil i a Cubainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166712017-07-19T08:45:49Zhdl_2072_179074Escola Superior de Música de CatalunyaLozano, JoséJódar Garcia, Marc2013-07-16T10:26:07Z2013-052013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216671Aquest projecte consisteix en la producció sonora per a un curtmetratge. Des de la preproducció fins al disseny de so, s’analitzen i es realitzen tots els processos intermedis necessaris per arribar a tenir un producte audiovisual de qualitat i innovador. S’han desenvolupat diverses tasques: des del rodatge del curt, la composició de la banda sonora, fins a la mescla en 5.1, entre d’altres. En aquesta memòria es detalla pas a pas el procés que s’ha seguit per aconseguir el resultat que s’esperava, amb les reflexions prèvies i la investigació de les diverses opcions. L’objectiu principal és aprofundir en el camp del disseny sonor, i arribar a crear sons i efectes que impactin en l’espectador i no el deixin indiferent.Este proyecto consiste en la producción sonora para un cortometraje. Desde la preproducción hasta el diseño sonoro, se analizan y realizan todos los procesos intermedios necesarios hasta llegar a tener un producto audiovisual de calidad e innovador. Se han desarrollado distintas tareas: desde el rodaje del corto, la composición de la banda sonora, hasta la mezcla en 5.1, entre otros. En esta memoria se detalla paso a paso el proceso que se ha seguido para conseguir el
resultado esperado, con las reflexiones previas y la investigación de las distintas opciones. El objetivo principal es profundizar en el campo del diseño sonoro, y llegar a crear sonidos y efectos que impacten en el espectador y no le dejen indiferente.This project involves the production of a short film. From pre-production to sound design, the project analyzes and performs all intermediate processes required to get a quality and innovative audiovisual product. Several tasks has been developed, from the filming of the film, the composition of the soundtrack to the mix in 5.1. Here it’s detailed step by step how it’s been done to get the result expected, with prior reflections and research of the various options. The aim is to deepen the field of sound design, and create sounds and effects that impact the viewers and not leave them indifferent.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Cinematografia -- Efectes sonorsCurtmetratges -- Producció i direccióAudiovisualsBandes sonores (Cinematografia)Quimera : com sonoritzar la bogeriaProducció sonora 5.1 per a un curtmetratgeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapSonologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166732017-07-19T08:45:51Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaMercadal-Brotons, MelissaJorquera Bornodau, Júlia2013-07-16T11:22:49Z2013-052013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216673L’ús de la cançó per a potenciar el desenvolupament del llenguatge d’un nen autista és un projecte que pretén donar una visió de la música com a eina per al desenvolupament del llenguatge verbal i no verbal dels nens amb diagnòstic de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). Busca també fer una revisió bibliogràfica en aquest camp per conèixer i relacionar una mica més aquests móns sovint desconeguts. Finalment, presenta un programa d’intervenció adreçat específicament a quatre alumnes amb TEA, amb necessitats i objectius diferents, amb el pertinent seguiment, anàlisi de les dades recollides durant la intervenció, conclusions, i noves vies de treball que es podrien dur a terme.La canción como herramienta para el desarrollo del lenguaje de un niño autista es un proyecto cuyo objetivo es presentar la música como herramienta válida para abordar el desarrollo del lenguaje verbal y no verbal de los niños con diagnóstico de TEA (Trastorno del Espectro Autista). Igualmente, el presente trabajo busca presentar una revisión bibliográfica de ésta materia para conocer más a fondo y establecer las relaciones adecuadas en un campo bastante desconocido, por lo general.. Finalmente, se detalla la realización completa de un programa de intervención dirigido a cuatro alumnos con TEA, con necesidades y objetivos diferentes. El seguimiento del programa, el análisis de los datos, las conclusiones extraídas y una propuesta de nuevas vías de trabajo para el futuro, completan la exposición del presente proyecto.The main goal of the project Using music and singing as a way to enhance language development in autistic children is to present music as a tool involved in the development of verbal and non-verbal language in children having a diagnose of ASD (Autistic Spectrum Disorder). It is also its aim to make a perform a complete bibliographical review on this field in order to get a deeper understanding of these kinds of situations. Finally, we present a therapeutic program intended for the treatment of four study cases. These students having been diagnosed with ASD feature a varied range of needs and impairments. A whole data analysis, including the treatment process, the conclusions reach and further ways of research arising from this experience have been duly compiled in the present work.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Autisme -- Cançons i músicaInfants -- LlenguatgeComunicació no verbal en els infantsIntervenció educativaL'ús de la cançó per a potenciar el desenvolupament del llenguatge d'un nen autistainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166742017-07-19T08:46:09Zhdl_2072_179060Escola Superior de Música de CatalunyaVidal, Lluís, 1959-Laurentaci, Giampaolo2013-07-16T12:05:14Z2013-052013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216674My final project is to show the development of the language and the style of the double bass and its change of role through different influences. To accomplish this I decided to make an analytic overview of those double bass players that started to use a different and not traditional approach on the instrument. Later, I focused on the bassists and composers who influenced me the most in the latest period of my study career by partly analysing their playing and their composition. Another part of my work was concerned with creating a personal connection with those musicians, who I consider idols of mine.
I did this through interviews, to try to understand their creative process on the instrument and in the composition and to deeply comprehend their personal point of view about the evolution of the double bass. At the same time my interest for the
compositional aspect was growing together with the necessity to discover my own voice as a musician. Subsequently I made an analysis of my compositions to underline and to get conscious about my personal influences and evolution. Concluding from this, I have created a complete overview and deepened my understanding for the modern approach in Jazz double bass.Mi proyecto final era para mostrar el desarrollo del lenguaje y el estilo contrabajistico y además el cambio del papel a través de influencias diferentes. Para lograr esto, decidí hacer un resumen analítico de los contrabajistas que comenzaron a utilizar un enfoque diferente y no tradicional en el instrumento. Más tarde, me he centrado en los bajistas y compositores que me han influenzado más en el último período de mi carrera como estudiante, mediante el análisis de parte de sus maneras de tocar y sus composiciónes. Otra parte de mi trabajo se refiere a la creación de una conexión personal con los músicos que considero ídolos a través de entrevistas que tratan de entender su proceso creativo en el instrumento y la composición y para comprender en profundidad su punto de vista sobre la evolución del contrabajo. Al mismo tiempo, mi interés por el aspecto compositivo fue creciendo con la necesidad de descubrir mi propia voz como músico, hice un análisis de mis composiciones para destacar y ser consciente de mis influencias personales y mi evolución. Al final he creado un panorama completo y he profundizado mi comprensión de la concepción moderna del contrabajo jazz.El meu projecte final era per mostrar el desenvolupament del llenguatge i l'estil del contrabaix i a més el canvi del paper a través d'influències diferents. Per aconseguir això, vaig decidir fer un resum analític dels contrabaixistes que van començar a utilitzar un enfocament diferent i no tradicional en l'instrument. Més tard, m'he centrat en els baixistes i compositors que m'han influençat més en l'últim període de la meva carrera com a estudiant mitjançant l'anàlisi de part de la seva manera de tocar i les seves composicions. Una altra part de la meva feina es refereix a la creació d'una connexió personal amb els músics que considero ídols a través d'entrevistes que tracten d'entendre el seu procés creatiu en l'instrument i la composició i per comprendre en profunditat el seu punt de vista sobre l'evolució del contrabaix. Alhora, el meu interès per l'aspecte compositiu va anar creixent amb la necessitat de descobrir la meva pròpia veu com a músic, vaig fer una anàlisi de les meves composicions per destacar i ser conscient de les meves influències personals i la meva evolució. Al final he creat un panorama complet i aprofundit la meva comprensió de la concepció moderna del contrabaix jazz.enginfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Contrabaix, Música per a (Jazz) -- Anàlisi i apreciacióComposició musical -- S. XXComposició musical -- S. XXIMúsics de jazz -- InterviusMúsics de jazz -- Crítica i interpretacióInstrumentistes de contrabaix -- InterviusInstrumentistes de contrabaix -- Crítica i interpretacióRicercando tra i RegistriThe evolution of the musical language and style of the Jazz double bass in the modern compositioninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapJazz i Música ModernaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166752017-07-19T08:45:53Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPla, AdolfMartínez Jiménez, Sabina2013-07-16T12:23:33Z2013-042013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216675catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Història i críticaLa descripció en música : des del teclat de J.S. Bach fins al piano de Debussyinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166762017-07-19T08:46:23Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Mauri Galik, Agnès2013-07-16T12:39:09Z2013-052013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216676La idea inicial d’aquest projecte rau en el meu interès per aprofundir en dues obres: una, escrita per a viola, i l’altra, per a piano. La controvèrsia musicològica sobre l’autenticitat del Concert per a viola de Bartók, una obra cabdal dins del repertori d’aquest instrument, i la coincidència cronològica que aquest concert manté amb el Concert per a piano núm. 3 d’aquest mateix compositor han estat, finalment, el focus central de Bartók i els seus dos últims concerts. Mitjançant la informació extreta de llibres sobre el compositor, articles, tesis i partitures, les pàgines següents són el reflex del meu apropament als últims anys de la vida de Bartók, a la història que s’amaga darrere d’ambdues obres i als paral·lelismes que conté aquesta música.La idea inicial de este proyecto ha consistido en mi interés por profundizar en dos obras: una, escrita para viola, y la otra, para piano. La controversia musicológica sobre la autenticidad del Concierto para viola de Bartók, una obra eminente dentro del repertorio de este instrumento, y la coincidencia cronológica que este concierto mantiene con el Concierto para piano nº 3 de este mismo compositor han sido, finalmente, el foco central de Bartók i els seus dos últims concerts. Mediante la información extraída de libros sobre el compositor, artículos, tesis y partituras, las páginas siguientes son el reflejo de mi acercamiento a los últimos años de la vida de Bartók, a la historia que se esconde detrás de las dos obras y a los paralelismos que contiene esta música.The initial idea of this project lies in my interest in studying two works in depth: one of them written for viola and the other, for piano. The musicological controversy about the authenticity of the Bartók Viola Concerto, an outstanding work included in this intrument’s repertoire, and the chronological coincidence that this concerto holds up with the Third Piano Concerto by the same composer have been, finally, the focal point of Bartók i els seus dos últims concerts. By means of the information extracted from books about the composer, articles, thesis and sheet music, the following pages are the reflection of my approach to Bartók’s last years of his life, to the history that remains behind the two works and to the parallels drawn in this music.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bartók, Béla, 1881-1945 -- Crítica i interpretacióBartók, Béla, 1881-1945. Concerts, viola, orquestra -- Anàlisi i apreciacióBartók, Béla, 1881-1945. Concerts, piano, orquestra, núm. 3 -- Anàlisi i apreciacióBartók i els seus dos últims concertsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166772017-07-19T08:46:37Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPoyato, FranciscoMauri Fàbregas, Maria2013-07-16T12:58:51Z2013-042013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216677Aquest treball vol ser una aproximació a l’obra Die schöne Müllerin, D795, un cicle de vint cançons per a veu i piano, que Franz Schubert va compondre l’any 1823. L’obra es basa en un conjunt de poemes que havia escrit poc abans Wilhelm Müller, i que expliquen la història del desengany amorós d’un jove aprenent de moliner. La bella molinera presenta un ventall infinit de colors, emocions, paisatges... Va des de l’alegria més eufòrica fins a la desesperança més fonda, passant per moments d’ironia, de somnis i de sorpreses. Tot això és analitzat en el treball, número per número, tan en l’aspecte literari com en el musical, i en la seva interrelació.Este trabajo quiere ser una aproximación a la obra Die schöne Müllerin, D795, un ciclo de veinte canciones para voz y piano, que Franz Schubert compuso en el año 1823. La obra se basa en el conjunto de poemas que Wilhelm Müller había escrito poco antes, y que cuentan la desafortunada história amorosa de un joven aprendiz de molinero. La bella molinera presenta un abanico de miles de colores, emociones, paisajes... va desde la alegría más eufórica hasta la desesperanza más honda, pasando por momentos de ironía, sueños y sorpresas. Todo esto es analizado en el trabajo, número por número, tanto en el aspecto literario como en el musical, y en su interrelación.This project wants to be an approach to the work Die schöne Müllerin, D795, which is a cycle of twenty songs for voice and piano composed by Franz Schubert on 1823. The work is based on the set of poems that Wilhelm Müller had written few years
before, about the unfortunate love story of a young miller apprentice. The Fair Maid of the Mill shows a world full of colours, emotions, landscapes... it ranges from the most euphoric joy to the deeper despair, with moments of irony, dreams and surprises. All this is analised in the project, number by number, both in literary and musical aspects, and in their interrelation.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schubert, Franz, 1797-1828 -- Crítica i interpretacióSchubert, Franz, 1797-1828. Schöne MüllerinMüller, Wilhelm, 1794-1827 -- Poesia -- Adaptacions musicalsCançons ac. de piano -- S. XIX -- Anàlisi i apreciacióLa bella molinerainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2166782017-07-19T08:46:46Zhdl_2072_179062Escola Superior de Música de CatalunyaAlmajano, MartaMedina Riera, María Elena2013-07-16T13:13:47Z2013-062013-07-16http://hdl.handle.net/2072/216678El título del siguiente trabajo está inspirado en la revista Billboard (U.S.A.), lista de éxitos musicales (U.S.A.,1936), y la Cartella Musicale de Adriano Banchieri (Venecia, 1601), queriendo hacer homenaje a las músicas o melodías más escuchadas. Este fenómeno que aparentemente involucra sólo la recepción, fue muy común durante el s. XVI (período en el cual nos centraremos), pero también mucho antes y hasta nuestros días. El término técnico utilizado para el estudio del mismo, será el de “préstamo”, en música, desarrollado por varios musicólogos pero principalmente por Peter Burkholder. Este proceso ha involucrado no sólo la recepción, sino también la composición, interpretación, intercambio, etc. Mi idea es argumentar y documentar en la medida de lo posible este fenómeno mediante algunos ejemplos concretos.El títol del següent treball està inspirat en la revista Billboard (USA), llista d'èxits musicals (USA, 1936), i la Cartella Musicale d'Adriano Banchieri (Venècia, 1601), volent fer homenatge a les músiques o melodies més escoltades. Aquest fenomen que aparentment involucra només la recepció, va ser molt comú durant el s. XVI (període en el qual ens centrarem), però també molt abans i fins als nostres dies. El terme tècnic utilitzat per l'estudi del mateix, serà el de "préstec", en música, desenvolupat per diversos musicòlegs però principalment per Peter Burkholder. Aquest procés ha involucrat no només la recepció, sinó també la composició, interpretació, intercanvi, etc. La meva idea és argumentar i documentar en la mesura del possible aquest fenomen mitjançant alguns exemples concrets.The title of the present work is inspired by Billboard magazine (USA), music hit parade (USA, 1936), and Adriano Cartella Banchieri Musicale (Venice, 1601), wanting to do homage to the music or melodies most heard. This phenomenon, which apparently involves only the reception, was very common during the s. XVI (period in which we will focus), but also much
earlier and to this day. The technical term for the study of it, will be to "borrow" in music, developed by several musicologists but mostly by Peter Burkholder. This process has involved not only the reception, but also the composition, interpretation, exchange, etc. My idea is to argue and document as much as possible this phenomenon through some concrete examples.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- S. XVI -- Arranjaments instrumentalsMúsica -- PréstecCartelera musical : del Renacimiento al Barrocoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica AntigaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167162017-07-19T08:51:11Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGascón, MontserratMoukarzel Ortega, Camila2013-07-17T08:18:12Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216716Interpretación versus Ejecución es un proyecto que pretende sentar las bases para el planteamiento de una versión propia e informada de obras de diferentes estilos musicales. Se presta especial atención a las prácticas propias de cada estilo – barroco, clásico, romántico y contemporáneo - y su posible aplicación con la flauta moderna en cuatro obras concretas. La metodología empleada ha consistido en la búsqueda de información en tratados, libros, artículos, así como entrevistas y clases con músicos expertos en cada uno de los temas. El proyecto pretende impulsar el interés del joven músico por una
búsqueda personal e informada de las prácticas interpretativas que redunde en una interpretación propia de las obras que desee tocar.Interpretación versus Ejecución és un projecte que pretén assentar les bases per al plantejament d’una versió pròpia i informada d’obres de diferents estils musicals – barroc, clàssic, romàntic i contemporani – i la seva possible aplicació amb la flauta moderna en quatre obre concretes. La metodologia utilitzada ha consistit en la recerca d’informació al tractats, llibres, artícles, així com entrevistes i classes amb músics experts en cadascun dels temes. El projecte pretén impulsar l’interés per del jove músic per la búsqueda personal i informada de les practiques interpretatives que redundi en una interpretació pròpia de les obres que vol tocar.Interpretación versus Ejecución is a project that is intending to set the foundation of the musician's approach to different musical styles – baroque, classic, romantic and contemporary - as well as giving the relevant background knowledge, and its possible execution on the modern flute, illustrated on four concrete works. The applied methodology consists in the searching of information in treatises, books, articles, as well as personal interviews and lessons with musicians of profound knowledge and expertise in their single subject. This project should spark young musician’s interest to start their personal research and exploration of the interpretative methods in order to lead to a proper interpretation of the works that are wished to play.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Flauta, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Flauta, Música per a -- S. XVIIFlauta, Música per a -- S. XVIIIFlauta, Música per a -- S. XIXFlauta, Música per a -- S. XXInterpretación versus ejecución : redescubriendo el lenguaje de la músicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167172017-07-19T08:51:31Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaVila i Casañas, LluísNiubò Peludero, Emmanuel2013-07-17T08:54:53Z2013-052013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216717Aquest treball busca definir algunes característiques comunes d'obres musicals escrites a principis del segle XX per compositors francesos i catalans per a cor de veus blanques, mitjançant l'estudi de les seves biografies i l'anàlisi de les pròpies obres. Aquestes peces, compostes en llocs i moments diferents, convergeixen però en alguns punts estilístics,
transcendint les fronteres per contribuir a l'elaboració d'un llenguatge propi d'un entorn cultural més ampli, de París a Barcelona.Ce travail cherche à dégager des caratéristiques communes entre des oeuvres écrites au début du XXème siècle par des compositeurs français et catalans pour un choeur de voix blanches, a travers l'étude de leurs biographies et l'analyse des oeuvres en question. Ces pièces, composées en des lieux et à des moments différents, convergent pourtant en certains points d'ordre stylistique, contribuant ainsi, par-delà les frontières, à l'élaboration d'un langage propre d'un environnement culturel plus large, de Paris à Barcelone.This work intends to define some common characteristics in musical pieces written at the beginning of the 20th century by french and catalan composers for a female or children voices chorus, by studying their biographies and analysing the mentioned pieces. Composed in different places and at different moments, these pieces still converge on some stylistic points, thus contributing, across the borders, to the elaboration of the genuine language of a wider cultural environment, from Paris to Barcelona.Este trabajo busca definir algunas características comunes de obras musicales escritas a principios del siglo XX por compositores franceses y catalanes para coro de voces blancas, mediante el estudio de sus biografías y el análisis de las propias obras. Estas piezas, compuestas en sitios y momentos diferentes, convergen a pesar de esto en algunos puntos estilísticos, transcendiendo las fronteras para contribuír a la elaboración de un lenguaje propio de un entorno cultural más amplio, de París a Barcelona.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Cors (Veus d'infants)Música coral -- Catalunya -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióMúsica coral -- França -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióCantant entre guerres : música coral per a veus blanques a França i Catalunya a principis del segle XXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167182017-07-19T08:51:20Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaEgea, SusanaPaterson Marco, Virginia2013-07-17T10:09:45Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216718El antiguo arte de la tragedia griega volvió a revivir entre las décadas de 1570 y 1580 gracias a la Camerata Florentina, que la convirtió en el punto de partida de un nuevo género: la opera. El gran interés del Renacimiento por revivir el drama del mundo clásico trae como consecuencia el nacimiento de la protagonista de nuestro estudio: la heroína trágica operística.
El objetivo del proyecto es el análisis de los personajes femeninos de la tragedia clásica y su posterior conversión en heroínas de las óperas de inspiración clásica. La literatura griega creó una serie de personajes femeninos que adquirieron un protagonismo inusitado en la época y que, posteriormente, cautivaron a los compositores de ópera.
A través de esta investigación trataremos de hallar las razones históricas, sociales, políticas o psicológicas que están detrás del origen de la heroína trágica. Igualmente se estudiarán las diversas características que fue desarrollando y que la definirían como personaje hasta que el mundo operístico la convirtió en la protagonista absoluta de la escena lírica.L'antic art de la tragèdia grega va tornar a reviure entre les dècades de 1570 i 1580 gràcies a la Camerata Florentina, que la va convertir en el punt de partida d'un nou gènere: l'opera. El gran interès del Renaixement per reviure el drama del món clàssic porta com a conseqüència el naixement de la protagonista del nostre estudi: l’heroïna tràgica operística.
L'objectiu del projecte és l'anàlisi dels personatges femenins de la tragèdia clàssica i la seva posterior conversió en heroïnes de les òperes d'inspiració clàssica. La literatura grega va crear una sèrie de personatges femenins que van adquirir un protagonisme inusitat en l'època i que, posteriorment, van captivar als compositors d’òpera.
A través d'aquesta recerca tractarem de trobar les raons històriques, socials, polítiques o psicològiques que estan darrere de l'origen de l'heroïna tràgica. Igualment s'estudiaran les diverses característiques que va ser desenvolupant i que la definirien com a personatge fins que el món operístic la va convertir en la protagonista absoluta de l’escena lírica.The ancient art of the greek tragedy returned to re-live between the decades of 1570 and 1580 thanks to the Camerata Florentina, which turned her into the point of item of a new kind: the opera. The great interest of the Renaissance to re-live through the drama of the classic world brings as consequence the birth of the protagonist of our study: the tragic operatic
heroine.
The target of the project is the analysis of the feminine prominent figures of the classic tragedy and his later conversion in heroines of the operas of classic inspiration. Greek literature created a series of feminine prominent figures who acquired an unusual protagonism at the time and who, later, captivated the composers of opera.
Across this investigation we will try to find the historical, social, political or psychological reasons that are behind the origin of the tragic heroine. Equally there will be studied the diverse characteristics that it was developing and that would define her as a personage until the operatic world turned her into the absolute protagonist of the lyric scene.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Òpera -- Anàlisi i apreciacióHerois en l'artÒperes -- PersonatgesTragèdia gregaMúsica d'escena -- Història i críticaLa heroína trágica en la ópera : personajes femeninos de la tragèdie lyrique y el dramma per musicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167192017-07-19T08:51:23Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSurinyac, JosepPelfort i Camprubí, Marina2013-07-17T10:37:48Z2013-052013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216719Aquest treball vol estudiar les relacions que s'estableixen entre dos artistes d'un mateix període estètic: Frédéric Chopin i Giacomo Leopardi. Ho fa analitzant 7 parelles de música i poesia, analitzades per descobrir què és allò que les uneix.
Després d'una reflexió al voltant de l'art, el treball reflexiona sobre què aporta a l'estudi d'un període artístic, d'unes determinades obres o a l'escolta d'un concert, la combinació de dues o més disciplines artístiques. Chopin & Leopardi: dues sensibilitats bessones, doncs, que acaben connectant també amb nosaltres, descobrint en l'art l'expressió de quelcom universal que uneix artista, intèrpret i públic.Este trabajo quiere estudiar las relaciones que se establecen entre dos artistas de un mismo periodo estético: Frédéric Chopin i Giacomo Leopardi. Lo hace analizando 7 parejas de música i poesía, analizadas para descubrir qué es lo que las une. Después de una reflexión alrededor del arte, el trabajo se pregunta qué aporta al estudio de un periodo artístico, de unas determinadas obras o a la escucha de un concierto, la combinación de dos o más disciplinas artísticas. Chopin & Leopardi: dos sensibilidades gemelas, pues, que acaban conectando también con nosotros, descubriendo en el arte la expresión de algo universal que une artista, intérprete y público.This essay strives to study the existing relations between two artists belonging to the same estetic period: Frédéric Chopin and Giacomo Leopardi. It does so by analising together 7 musical pieces and 7 poems in pairs, in order to show
what links them. After thinking overt art, we ask ourselves what does the combination of two or more artistic disciplines add to the study of an artistic period, to specific pieces or to the listening of a concert. Chopin & Leopardi: two soulmate sensibilities, which end up connecting not only with each other, but also with us – thus unveiling how art is the expression of something universal that brings together the artist, the interpreter and their audience.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Chopin, Frédéric, 1810-1849 -- Crítica i interpretacióLeopardi, Giacomo -- Crítica i interpretacióMúsica i literatura -- S. XIXPoesia -- Adaptacions musicalsChopin & Leopardi : dues sensibilitats bessonesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167202017-07-19T08:51:45Zhdl_2072_179062Escola Superior de Música de CatalunyaBlanch Mezquíriz, XavierRamírez Escudero, Daniel2013-07-17T10:58:41Z2013-052013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216720En este trabajo se relatan los acontecimientos que dieron pié a la relación simbiótica entre Johann Sebastian Bach y el oboe. Es un escrito de carácter divulgativo para el cual se consultaron tanto fuentes primarias como secundarias, las cuales se plasman aquí a manera de resumen. Como resultado de esta relación, nos ha llegado la colección más grande de música para oboe solista jamás escrita por un solo compositor.En aquest treball es relaten els esdeveniments que van donar peu a la relació simbiòtica entre Johann Sebastian Bach i l'oboè. És un escrit de caràcter divulgatiu per al qual es van consultar tant fonts primàries com secundàries, les quals es plasmen aquí a manera de resum. Com a resultat d'aquesta relació, ens ha arribat la col·lecció més gran de música per a oboè solista mai escrita per un sol compositor.In this paper we tell the events leadingt to the symbiotic relationship between Johann Sebastian Bach and oboe. It is an informative essay for which both, primary and secondary sources were consulted, and are reflected here in summary. As a result of this relationship, we got the largest collection of music for solo oboe ever written by a single composer.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bach, Johann Sebastian, 1685-1750 -- Crítica i interpretacióBach, Johann Sebastian, 1685-1750. Música per a oboèOboè, Música per a -- Anàlisi i apreciacióEl oboe según Bach : estudio sobre la utilización del oboe en la obra de Johann Sebastian Bachinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica AntigaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167212017-07-19T08:51:32Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGraubin, EvaRodríguez Masafrets, Ariadna2013-07-17T11:23:25Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216721Amb aquest projecte he volgut aproximar-me al repertori de cambra per violí i piano del compositor vienès Franz Schubert. Les tres obres escollides són poc habituals a les sales de concert, en part per la seva complexitat tècnica i interpretativa, i representen tres propostes ben contrastants en la seva trajectòria compositiva. Es tracte de la introspectiva Sonatina en La menor D. 385, l’eloqüent Rondó Brillant en Si menor D. 895 i la seva obra de maduresa, la gran Fantasia en Do Major D. 934. Gràcies a l’anàlisi musical i la recerca del seu context cultural i artístic, juntament amb la meva experiència en l’instrument, he guanyat una percepció i comprensió molt més profunda de les seves obres, creixent com a persona i intèrpret amb el procés.Con este proyecto he querido aproximarme al repertorio de cámara para violín y piano del compositor vienés Franz Schubert. Las tres obras escogidas son poco habituales en las salas de concierto, en parte por su complejidad técnica e interpretativa, y representan tres propuestas contrastantes en su trayectoria compositiva. Se trata de la introspectiva Sonatina en La menor D. 385, el elocuente Rondó Brillante en Si menor D. 895 y su obra de madureza, la gran Fantasía en Do Mayor D. 934. Gracias al análisis musical y la investigación de su contexto cultural y artístico, junto con mi experiencia con el instrumento, he adquirido una percepción y comprensión mucho más profunda de sus obras, creciendo como persona e intérprete a través del proceso.My intention with this project was to get closer to the chamber music repertoire for violin and piano written by the Vienesse composer Franz Schubert. The three pieces I´ve chosen are not habitual at Concert Halls, partly because of their technical and interpretative demands, and represent three contrasting stages in his trajectory as a composer. Following: the introspective Sonatine in A minor D. 385, the eloqüent Rondo Brillant in B minor D. 895 and his most mature work, the great Fantasy in C Major D.934. Thanks to musical analysis and research on his cultural and artistic context, together with my experience with the instrument, I´ve gained a much more profound insight and understanding of his works, growing as a person and performer through the process.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Schubert, Franz, 1797-1828 -- Crítica i interpretacióSchubert, Franz, 1797-1828. Sonatines, violí, piano, D. 385, la menorSchubert, Franz, 1797-1828. Rondeau brillant, violí, pianoSchubert, Franz, 1797-1828. Fantasien, violí, piano, D. 934, do majorViolí, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Àustria -- S. XIXSchubert i les seves composicions per a violíinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167222017-07-19T08:51:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGasull, FeliuSansón Mora, Claudia2013-07-17T12:01:16Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216722Este proyecto representa una aproximación al flamenco desde la música clásica, y más concretamente desde el punto de vista violinístico. Se trata de una visión personal sobre los elementos técnicos e interpretativos a seguir para adentrarnos en la estilística flamenca. Ampliar los conocimientos musicales para así enriquecernos y crecer, tanto como personas como músicos. De la fusión musical emergen nuevos horizontes con los que poder expresarnos. Esto nos abre las puertas a la creatividad.Aquest projecte representa una aproximació al flamenc des de la música clàssica, i més concretament des del punt de vista violinístic. Es tracta d'una visió personal sobre els elements tècnics i interpretatius a seguir per endinsar-nos en l'estilística
flamenca. Ampliar els coneixements musicals per així enriquir-nos i créixer, tant com a persones com a músics. De la fusió musical emergeixen nous horitzons amb els quals poder expressar-nos. Això ens obre les portes a la creativitat.This project represents a musical approximation from Flamenco to Classical music, more in particular, from a violinistic point of view. It is a personal vision on the technical and interpretative elements to follow to in order to go into the stylistics of flamenco.
To widen our musical knowledge to enrich us, thus making us grow both personally and as musicians. New horizons emerge from musical fusion, giving us more ways to express ourselves. This opens the door to creativity.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Flamenc, Música deViolí, Música per aLa voz flamenca del violíninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167232017-07-19T08:51:59Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, JosepSerra Garcia, Laura2013-07-17T12:20:24Z2013-042013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216723L’objectiu del treball és conèixer millor la figura de François Devienne i la seva obra per a fagot. Per això es fa un recorregut per la seva biografia, context històric i musical, el fagot de l’època, amb el qual tocava i per al qual composava, el seu catàleg de l’obra musical per fagot i una anàlisi de dues de les seves obres, una sonata i un quartet. Aquesta darrera part no es tracta només d’una anàlisi formal, sinó que recull també la vessant interpretativa.El objetivo del estudio es conocer mejor la figura de François Devienne y su obra para fagot. Para ello, se lleva a cabo un recorrido por su biografía, contexto histórico y musical, el fagot de la época, con el que tocaba y para el cual componía, su catálogo de obras para fagot y un análisis de dos de sus obras, una sonata y un cuarteto. Esta última parte no se trata solo de un análisis formal, sino que recoge también su vertiente más interpretativa.The aim of this work is to know a little bit more about François Devienne and his compositions. In order to achieve this goal, I review his biography, the historic and musical context where he lived, the features of this period’s bassoon–the instrument that
he played and for which he composed –and his works for bassoon; moreover, I add in this field the analysis of two of his works (a sonata and a quartet). This analysis is not only formal, but also refers to the interpretative aspects.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Devienne, François -- Crítica i interpretacióFagot, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- França -- S. XVIIIDevienne i el fagot : una visió de les obres de fagot i el seu momentinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2167242017-07-19T08:52:04Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFernández García, Pablo ManuelSerrano García, Juan Javier2013-07-17T12:49:50Z2013-052013-07-17http://hdl.handle.net/2072/216724Este proyecto tiene como objetivo el estudio de la relación que el bombardino tiene con las formaciones más importantes de viento metal. Para ello he creído necesario, antes de profundizar en este tema, dar a conocer su historia y evolución. Mi intención con este proyecto es contribuir al enriquecimiento del patrimonio de este maravilloso instrumento, que poco a poco, va ganando el respeto que se merece.Aquest projecte té com a objetiu l'estudi de la relació del bombardí amb les formacions més importants de vent metall. Abans d'aprofundir en aquest tema, he cregut necessari conèixer la seva història i evolució. La meva intenció, amb aquest projecte, és enriquir el patrimoni d'aquest meravellós instrument, que de mica en mica va guanyant el respecte que es mereix.This project aims to study the position the Euphonium has in relation to the other instruments in the brass section. Before going deeper into this subject I thought it is necessary to know more about the euphonium´s history and its evolution. My intention with
this project is to contribute to the enrichment of this wonderful instrument, that step by step is earning the respect that it deserves.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bombardí -- HistòriaBombardí, Música per aConjunts de metallSonidos del metal : el bombardino en las formaciones de viento metalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168422017-07-19T09:03:21Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaCharles, Agustí, 1960-Sola Masafrets, Pau2013-07-23T08:33:20Z2013-062013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216842La relació entre la música i les arts plàstiques s'ha donat des de diverses perspectives al llarg de la història. Després d'analitzar en quins aspectes i amb quina finalitat s'han basat aquestes relacions, proposo una nova aproximació entre la música i la fotografia, basada en els paràmetres morfològics i formals d'aquesta per buscar una relació el més objectiva possible. A partir d'aquesta equivalència defenso la idea de que el coneixement del llenguatge d'una altra forma artística ens pot permetre enriquir el nostre propi llenguatge, aplicant en aquest cas a la música, aquells elements característics de la fotografia. Finalment poso en pràctica aquesta equivalència, per experimentar fins a quin punt ens pot ajudar a enriquir el nostre llenguatge.La relación entre la música y las artes plásticas se ha dado desde varias perspectivas a lo largo de la historia. Después de analizar en qué aspectos y con qué finalidad se han basado estas relaciones, propongo una nueva aproximación entre la música y la fotografía, basada en los parámetros morfológicos y formales de esta para buscar una relación lo más objetiva posible. A partir de esta equivalencia defiendo la idea de que el conocimiento del lenguaje de otra forma artística nos puede permitir enriquecer nuestro propio lenguaje, aplicando en este caso a la música, aquellos elementos característicos de la fotografía. Finalmente pongo en práctica esta equivalencia, para experimentar hasta qué punto nos puede ayudar a enriquecer nuestro lenguaje.The relationship between music and the visual arts has occurred from several perspectives throughout history. After analyzing in what ways, and the reasons behind those relationships , I propose a new approach between music and photography based on morphological and formal parameters from photography in order to search a relationship as objective as possible. Through this equivalence I claim that knowing the language of other art forms allows us to enrich our own language, by applying in this case to music, those characteristic elements of photography. Finally put this method into practice, to experience how it can help enrich our language.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Art i músicaArt i fotografiaMúsica i llenguatgeMúsica i fotografiainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168452017-07-19T09:03:40Zhdl_2072_179062Escola Superior de Música de CatalunyaCliment, LambertValls i Puig, Anna2013-07-23T08:55:17Z2013-042013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216845La cantata da camera italiana va tenir el seu màxim esplendor durant el segle XVII i principis del XVIII. A partir de l’anàlisi d’obres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i Vivaldi) s’estudia l’evolució d’aquesta forma, els seus orígens i la seva interpretació, fent especial atenció al text i a l’ornamentació.La cantata da camera italiana tuvo su máximo esplendor durante el siglo XVII y principios del XVIII. A partir del análisis de obras de cuatro compositores (Albinoni, Scarlatti, Caldara y Vivaldi) se estudia la evolución de esta forma, sus orígenes y su interpretación, poniendo especial hincapié en el texto y en la ornamentación.Italian cantata da camera had its golden age during the seventeenth century and beginning of the eighteenth. Through the analysis of the works of four composers (Albinoni, Scarlatti, Caldara and Vivaldi) we study the evolution of this genre, its origins and interpretation, specially focusing on the text and the ornamentation.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Cantata -- Europa -- S. XVIII -- Història i críticaCantata -- Anàlisi i apreciacióCantates profanes -- Itàlia -- S. XVII -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Ornamentació (Música)La Cantata a Europa a l’entorn del segle XVIII : música da camera italiana del Barroc tardàinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica AntigaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168482017-07-19T09:03:54Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaDichamp, Jean FrançoisVercher Juan, Neus2013-07-23T09:22:51Z2013-052013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216848Con este trabajo he pretendido realizar un estudio aproximado a la música del período romántico cuya temática gira en torno al mundo de la noche. Lo he hecho a través de los compositores de música para piano más representativos de la época, con una breve pincelada a la música sinfónica y a las artes representativas. He pretendido demostrar cómo cada compositor reflejó su personalidad a través de un concepto tan abstracto y romántico como es el mundo de la noche.Amb aquest treball he pretés realitzar un estudi aproximat a la música del període romàntic la temática del qual gira al voltant del món de la nit. Ho he fet a través dels compositors de música per a piano més representatius de l’època, amb una breu pinzellada a la música simfònica i a les arts representatives. He pretés demostrar com cada compositor va reflectir la seva personalitat a través d’un concepte tan abstracte i romàntic com és el món de la nit.It is my intention with this work to present an approximate study of the music from the Romantic period whose main topic refers to the world of night. This approximation has been carried out through an investigation of the most representative piano music composers of the era, as well as general observations about symphonic music and scenic arts. I have tried to show how each one of these composers expressed their personality through the abstract concept of the world of night.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- S. XIXRomanticisme en la músicaRomanticisme en l'artNit en l'artCompositors -- S. XIXPiano, Música per aBajo las estrellas del Romanticismo : un viaje a través de la nocheinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168542017-07-19T09:04:02Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaDuque, JavierVerdú Tomàs, Rubén2013-07-23T10:43:44Z2013-052013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216854En aquest projecte anomenat “Motivació i eficiència en l’estudi de l’instrument” pretenc reflexionar sobre com els estudiants de música de grau superior entenen i aborden l'estudi de l'instrument. El meu repte consisteix en aprofundir i intentar ampliar
tot allò que en sabem relacionat amb aquesta pràctica, donant a conèixer les opinions dels experts i les seves investigacions i aportant noves idees i conclusions pròpies. L’objectiu d’això és intentar que la pràctica amb l'instrument resulti més productiva, diversa i sigui susceptible de ser adaptada als objectius de cadascú perquè serveixi per millorar el rendiment dels instrumentistes. En resum, el projecte farà una reflexió per intentar ampliar la visió de la pràctica i de l’autonomia d’estudi i tractarà de plantejar un enfocament reflexionat.En este proyecto denominado “Motivación y eficiencia en el estudio del instrumento” pretendo reflexionar sobre como los estudiantes de música de grado superior entienden y abordan el estudio del instrumento. Mi reto consiste en profundizar
e intentar ampliar todo aquello que sabemos relacionado con esta práctica, dando a conocer las opiniones de los expertos y sus investigaciones y aportando nuevas ideas y conclusiones propias. El objetivo es intentar que la práctica con el instrumento resulte más productiva, diversa y sea susceptible de ser adaptada a los objetivos de cada cual para que sirva para mejorar el rendimiento de los instrumentistas. En resumen, el proyecto hará una reflexión para intentar ampliar la visión de la práctica y la autonomía de estudio y tratará de plantear un enfoque reflexionado.In this project entitled "Motivation and efficiency in the study of the instrument" I will discuss about how the undergraduate music students understand and approach their study of the instrument. My challenge is to deepen and try to expand all that we know concerning this practice, announcing the opinions of the experts and bringing new ideas and conclusions own. The goal is to try to practice with the instrument is most productive, diverse and is capable of being adapted to the objectives of each to serve for improving the performance of the musicians. In summary, the project will try to reflect an attempt to broaden the vision and practice of autonomy of study and will attempt to suggest a reflected approach.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- EnsenyamentInstruments musicals -- EnsenyamentEstudiants universitarisEstudi, Tècniques d'Motivació en l'educacióRendimentMotivació i eficiència en l'estudi de l'instrument : la pràctica deliberadainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168602017-07-19T07:25:25Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Vilamala Blanco, Hug2013-07-23T11:28:06Z2013-052013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216860La intenció d’aquest projecte final és donar més informació sobre els concerts de Txaikovski per a Piano i Orquestra a través d’ una contextualització socio-cultural, una recerca entorn a les inspiracions estètiques del compositor i en els concerts en particular, així com les influències que aquests van tenir per als seus contemporanis. El treball es divideix en quatre grans capítols d’ estudi i recerca històrica, així com breus anàlisis per a situar en concret les inspiracions estètiques de les que es parla. Com a repertori de concert s’ interpreta, doncs, un dels concerts en la seva totalitat: el Concert per a Piano i Orquestra No.1, Op.23 en Si bemoll menor.La intención de este proyecto final es la de proporcionar más información sobre los conciertos de Chaikovsky para Piano y Orquestra a través de una contextualización socio-cultural, una búsqueda entorno a las inspiraciones estéticas del compositor y de los conciertos en particular, así como las influencias que estos tuvieron en sus contemporáneos. El trabajo se divide en cuatro grandes capítulos de estudio histórico, junto con breves análisis para situar en concreto las inspiraciones estéticas de las que se habla. El repertorio de concierto que se interpreta es uno de los conciertos en su totalidad: el Concierto para Piano y Orquestra No.1, Op.23 en Si bemol menor.The aim of this final project is to provide more information about Tchaikovsky’ s piano concertos through a sociocultural contextualization, a research based on his aesthetic inspirations and his concerts in particular, as well as the influences that it had on his contemporaries. It is divided in four chapters of historical research, so as short analysis investigations to locate the aesthetic inspirations in particular. The concert selection will be one of his concertos: Piano Concerto No.1, B-flat minor, Op.23.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Txaikovski, Piotr Ílitx, 1840-1893 -- Crítica i interpretacióTxaikovski, Piotr Ílitx, 1840-1893. Concerts, piano, orquestraConcerts (Piano) -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Filosofia i estètica -- Rússia -- S. XIXTxaikovski : els concerts per a piano i orquestra : arrels, inspiracions i influènciesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168612017-07-19T07:25:56Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaGascón, MontserratVillalobos Cortés, Alejandra2013-07-23T11:42:11Z2013-042013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216861En un momento histórico en el que las tendencias musicales en Europa estaban a medio camino entre el Barroco y el Clasicismo, confluyeron en la corte de Federico el Grande una serie de músicos que trabajaron para el rey prusiano y que compusieron una gran cantidad de música para flauta, instrumento que él tocaba. La actividad musical del Berlín de esos años se convirtió así en relevante para el mundo flautístico. Profundizaremos en este trabajo en la figura del monarca, en la relación de éste con sus músicos y en las características principales de la música de la segunda mitad del siglo XVIII.En un moment històric en el que les tendències musicals a Europa estaven a mig camí entre el Barroc i el Clasicisme, varen confluir a la cort de Frederic el Gran una sèrie de músics que treballaren per al rei prussià i que composaren una gran quantitat de música per a flauta, instrument que ell tocava. La activitat musical del Berlín de aquests anys es va convertir així en rellevant per al món flautístic. Profunditzarem en aquest treball en la figura del monarca, en la relació de aquest amb els seus músics i en les característiques principals de la música de la segona meitat del segle XVIII.At a period of time in which musical styles in Europe were half way between the Baroque and Classical era, a group of musicians converged in Frederick the Great's Court and composed an enormous quantity of music for flute, the instrument the King played. The musical activity in Berlin during those years became relevant to the flute world. In this paper, we will deepen in the monarch's character , the way he related to his musicians, and the characteristics of the second half of 18th century music.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Frederic II, Rei de PrússiaFlauta, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Prússia -- S. XVIIIFederico II de Prusia : el rey flautistainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168652017-07-19T07:25:37Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPolo Pujadas, Magda, 1965-Fernández Vargas, Alfonso2013-07-23T12:03:01Z2013-062013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216865La sociedad, la música y la cultura son elementos que van relacionados desde la Antigüedad. Hoy en día, los medios de comunicación han abierto las fronteras de lo que hasta hace pocas décadas eran barreras geográficamente impenetrables. El siglo XXI comienza como un siglo en el que la hibridación cultural es un hecho, la música está cada vez más construida desde la mezcla de elementos. Los músicos que actualmente se están formando lo hacen absorbiendo elementos de músicas y culturas que fueron muy distintas hace tiempo y hoy no lo son más. El acceso a Internet, la relación entre los propios individuos conviviendo con gente de otros países nos presenta un panorama, en lo musical, de apertura como nunca antes se había visto hasta ahora. Hoy por hoy cualquier músico, con cualquier instrumento puede verse, de un modo natural, interpretando músicas que rompen de algún modo con el hilo conductor que la historia de esos instrumentos ha llevado hasta el presente.Society, music and culture are elements that have been linked since antiquity. Nowadays, modern means of communication have broken down the barriers that in the past were geographically impenetrable. The 21st century began as a century in which cultural hybridization is a fact; music is constructed more and more from a mix of elements. Musicians who are now studying are doing so while absorbing elements of musics and cultures that were quite different a while ago, but now are not so anymore. Internet access, the relationship between the individuals themselves living with people from other countries and cultures presents a musical panorama that is more open than had ever happened before. Today, any musician, with any instrument he or she can find, can naturally perform different styles of music that break the tradition of that instrument which had carried it to the modern day.La societat, la música i la cultura són elements que van relacionats des de l'antiguitat. Avui, els mitjans de comunicació han obert les fronteres del que fins fa poques dècades eren barreres geogràficament impenetrables. El segle XXI comença com un segle en el qual la hibridació cultural és un fet, la música està cada vegada més construïda des de la barreja d'elements. Els músics que actualment s'estan formant ho fan absorbint elements de músiques i cultures que foren molt diferents fa
temps i ara jo no ho són tant. L'accés a Internet, la relació entre els mateixos individus convivint amb gent d'altres països ens presenta un panorama, en l'àmbit musical, d'apertura com mai no s'havia vist. Avui per avui qualsevol músic, amb qualsevol instrument, pot veure's, de manera natural, interpretant músiques que trenquen d'alguna manera amb el fil conductor que la història d'aquests instruments ha portat fins al present.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Filosofia i estèticaFagot, Música per a -- S. XXI -- Anàlisi i apreciacióEclecticisme en l'artAculturacióMúsica, sociedad y mestizaje a través del sonido del fagotinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168672017-07-19T07:25:58Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaDuque, JavierPons Aubinyà, Marc S.2013-07-23T12:16:09Z2013-052013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216867Aquest projecte final vol ser un acostament senzill, però amb voluntat de rigorositat respecte a la capacitat mnemònica en el context de l’ensenyament i l’aprenentatge musical. Bàsicament està estructurat en dos grans blocs. D’una banda el marc teòric, el qual proporciona una visió general del funcionament de la memòria a nivell neurològic, psicològic i musical, i dels tipus de memòria existents dels quals ens podem servir per a memoritzar. De l’altra faig una recerca sobre quin paper juga la memòria musical tant en músics formats com en nens que comencen a aprendre música.
Els musics formats són representats per una mostra d’alumnes de quart curs i graduats de quatre conservatoris superiors diferents, als que a través d’un qüestionari se’ls demana informació per conèixer de primera mà la seva opinió, vivències i coneixements sobre com utilitzen la memòria. Els nens en formació s’investiguen a través d’un estudi de cas amb la intenció de comprovar què suposa dissenyar activitats d’aprenentatge orientades a facilitar la capacitat de la memòria de les persones que estan començant a aprendre música.Este proyecto final quiere ser un acercamiento sencillo, pero con voluntad de rigurosidad respecto a la capacidad mnemónica en el contexto de la enseñanza i el aprendizaje musical. Básicamente está estructurado en dos grandes bloques. Por un lado el marco teórico, el cual proporciona una visión general del funcionamiento de la memoria a nivel neurológico, psicológico i musical, i de los tipos de memoria existentes de los cuales nos podemos servir para memorizar. Por otro lado hago una búsqueda sobre qué papel juega la memoria musical tanto en músicos formados como en niños que empiezan a aprender música.
Los músicos formados están representados por una muestra de alumnos de cuarto curso i graduados de cuatro conservatorios superiores distintos, a los que a través de un cuestionario se les pide información para conocer de primera mano su opinión, vivencias i conocimientos sobre como utilizan la memoria. Los niños en formación se investigan mediante un estudio de caso con la intención de comprobar que supone diseñar actividades de aprendizaje orientadas a facilitar la capacidad de la memoria de las personas que están empezando a aprender música.This final project is a simple, but rigorous approach to the mnemonic capacity within a musical learning and teaching context. Basically, the project is structured in two chief blocks. On the one hand, there is the theoretic setting. This provides two main points, a general vision of memory function, in a neurological, psychological and musical level, and a vision of the existing memories that can help us to memorize. On the other hand, I have done a research about what role plays the musical memory with both trained musicians and children who are starting to learn music.
Trained musicians are represented by a sample of students who are studying their fourth year and by graduates from four different higher conservatories. They are both requested to answer a questionnaire for providing information about their opinion, experiences and knowledge related to how use they the memory. Student children are investigated by a case study for checking what supposes to design learning activities oriented to facilitate the memory’s capacity in people who are just beginning to learn music.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- EnsenyamentMúsica -- MemoritzacióMnemotècniaPsicologia de l'aprenentatgeMemoritzar avui dia a l’aula de música : nous recursos en base a la investigació contemporània de la memòriainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168692017-07-19T07:26:04Zhdl_2072_179062Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, JosepSebastià Ortigosa, Efrem2013-07-23T12:34:25Z2013-062013-07-23http://hdl.handle.net/2072/216869Aquest treball fa un estudi dels baixonets a Catalunya des de les perspectives organològica, funcional i del repertori. A partir de les informacions aportades pels instruments originals, pels tractats i per estudis especialitats, es defineixen una tipologia instrumental pròpiament hispànica, i unes funcions principalment relacionades amb la música vocal religiosa de mitjans del segle XVI a mitjans del segle XVIII. Posteriorment, es realitza un estudi de la música amb baixonet a la localitat
de Canet de Mar. A partir del treball de camp al seu arxiu parroquial, es compilen vuit obres específiques per a baixonet, se'n transcriuen alguns manuscrits, i se'n defineixen els principals aspectes formals i funcionals. El cas de Canet de Mar es pot considerar com un exemple més o menys representatiu de la pràctica instrumental i del repertori específic del baixonet a Catalunya a finals del segle XVII i començaments del segle XVIII.Este trabajo hace un estudio de los bajoncillos en Cataluña desde las perspectivas organológica, funcional y del repertorio. A partir de las informaciones aportadas por los instrumentos originales, por tratados y por estudios especializados, se definen una tipología instrumental propiamente hispánica, i unas funciones principalmente relacionadas con la música vocal religiosa de mediados del siglo XVI a mediados del siglo XVIII. Posteriormente, se realiza un estudio de la música con bajoncillo en la localidad de Canet de Mar. A partir del trabajo de campo en su archivo parroquial, se recopilan ocho obras específicas para bajoncillo, se transcriben algunos manuscritos, y se definen sus principales aspectos formales y funcionales. El caso de Canet de Mar se puede considerar como un ejemplo más o menos representativo de la práctica instrumental y del repertorio específico del bajoncillo en Cataluña a finales del siglo XVII y principios del siglo XVIII.This work comprises a study of the soprano, alto and tenor dulcians in Catalonia, the baixonets, from organological, functional and repertory perspectives. From the information provided by the original instruments, along with treatises and specialized works, a particular hispanic instrumental typology is defined, as well as certain functions related principally with the religious vocal music from the mid-16th to mid-18th century. Subsequently, a study of baixonet music is carried out in the town of Canet de Mar. From fieldwork in the parish archives there, eight specific works for baixonets are compiled, some manuscripts are transcribed and the principal formal and functional aspects are defined. The case of Canet de Mar can be considered a more or less representative example of the instrumental practice and the specific repertoire for the baixonet in Catalonia at the end of the 17th and beginning of the 18th century.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Fagot, Música per a -- Catalunya -- S. XVIFagot, Música per a -- Catalunya -- S. XVIIFagot, Música per a -- Catalunya -- S. XVIIIArxius eclesiàstics -- Canet de MarMúsica -- ManuscritsEls baixonets a Catalunya : una aproximació organològica, funcional i del repertori : el fons musical de Canet de Marinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica AntigaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2168932017-07-19T08:54:45Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaBarbal i Rodoreda, MargaridaBelmonte i Llongueras, Núria2013-07-24T11:47:08Z2013-052013-07-24http://hdl.handle.net/2072/216893El projecte és una proposta d’exploració i reflexió personal sobre la respiració en la interpretació musical amb el clarinet i els aspectes corporals i pedagògics relacionats que fan possible l’estat psicofísic necessari per a una interpretació fluïda, creativa i amb veu pròpia. Per al seu desenvolupament, s’ha aprofundit en el coneixement de l’anatomia i fisiologia de la respiració, així com en la consciència corporal per aplicar-ho a la interpretació amb el clarinet i desenvolupar unes eines per a la seva didàctica. El mètode de treball consta de tres fases: la documentació, les entrevistes i les sessions didàctiques. Tot plegat ha significat un profund aprenentatge a nivell personal.El proyecto es una propuesta de exploración y reflexión personal sobre la respiración en la interpretación musical con el clarinete y los aspectos corporales y pedagógicos relacionados que hacen posible el estado psicofísico necesario para una interpretación fluida, creativa y con voz propia. Para su desarrollo, se ha profundizado en el conocimiento de la anatomía y fisiología de la respiración, así como en la conciencia corporal para aplicarlo a la interpretación con el clarinete y desarrollar unas herramientas para su didáctica. El método de trabajo consta de tres fases: la documentación, las entrevistas y las sesiones didácticas. Todo ello ha significado un profundo aprendizaje a nivel personal.This project is a proposal of a research in a personal approach about the breathing in musical performance with the clarinet and corporal and pedagogic related aspects. They allow the necessary psychophysics state in order to get a fluent, creative and personal performance. For its development, the understanding of the anatomy and physiology of breathing, as well as body awareness have been deepened, applying it to the clarinet interpretation and developing tools for teaching. The used methodology consists of three phases: documentation, interviews and teaching sessions. All this process has supposed a deep personal learning.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Clarinet -- EnsenyamentMúsica -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Respiració -- Aspectes fisiològicsL’alè del clarinet : la respiració en la interpretació musical amb el clarinetinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2170112017-07-19T09:16:26Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaMercadal-Brotons, MelissaSoteras Valenti, Isabel2013-07-29T07:15:34Z2013-052013-07-29http://hdl.handle.net/2072/217011Aquest treball és un anàlisi de tres aproximacions pedagògiques en el camp de la música sorgides al segle XX; la de Shinichi Suzuki, Paul Rolland i Mimi Zweig. Les tres estan centrades en l’ensenyament del violí i formen part de les aproximacions pedagògiques més conegudes i amb més reputació en aquest camp. S’han volgut estudiar i analitzar de manera separada cada una d’aquestes aproximacions i, posteriorment, fer-ne una comparació que permeti observar
aquells aspectes que comparteixen i aquells amb els quals difereixen. La conclusió extreta és que el coneixement de diferents aproximacions pedagògiques i l’adequada combinació d’aquestes, a l’hora d’impartir la nostra tasca com a docents, és el que ens enriqueix com a pedagogs i també com a persones.Este trabajo es un análisis de tres aproximaciones pedagógicas en el campo de la música surgidas en el siglo XX; la de Shinichi Suzuki, Paul Rolland y Mimi Zweig. Las tres están centradas en el enseñamiento del violín y forman parte de las
aproximaciones pedagógicas más conocidas y con más reputación en este campo. Se han estudiado y analizado de manera separada cada una de estas aproximaciones pedagógicas y, posteriormente, se ha hecho una comparación que
permite observar aquellos aspectos que comparten y aquellos con los que difieren. La conclusión extraída es que el conocimiento de diferentes aproximaciones pedagógicas y la adecuada combinación de éstas mientras impartimos nuestra
tarea como docentes, es lo que nos enriquece como pedagogos y también como personas.This study is an analysis of three pedagogical approaches to music that appeared in the 19th century, those of Shinichi Suzuki, Paul Rolland and Mimi Zweig. The three of them focus on violin training and are some of the most widely known and
reputable in this field. Each one has been studied and analyzed separately and then compared in order to discover their similarities and differences. The conclusion reached is that being familiar with different approaches and knowing how to combine the best elements of each in one’s teaching is what enriches teachers most, both as educators and as people.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- MètodesViolí -- EnsenyamentMúsica -- Ensenyament -- S. XXPedagogiaComparació de tres mètodes per a violí : Shinichi Suzuki, Paul Rolland i Mimi Zweiginfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2240942017-07-19T09:15:41Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaBarbeta, XavierDomènech, Laia2014-02-20T11:32:03Z2013-052014-02-20http://hdl.handle.net/2072/224094L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la recepció de l’obra de Bach des de la seva vida fins l’actualitat. Es pretén, d’una banda, esbrinar quins són els motius que van produir que cada època històrica jutjés l’obra de Bach de diferent manera, quins van ser els mitjans de conservació de la seva obra així com quins canvis va patir la seva obra per tal d’encaixar amb cada època. D’altra banda pretén exemplificar aquesta diferència en la posició que cada època va atorgar a l’obra de Bach mitjançant obres de compositors posteriors (Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobos) que, cadascuna de manera diferent, contenen alguna reminiscència de Bach. La metodologia utilitzada ha consistit en la seva major part en la recerca bibliogràfica però també en la comparació de versions d’obres musicals en partitures i gravacions. La conclusió principal que es pot extreure d’aquest treball és que cadascú és producte de la seva època amb el seu context particular i per tant, qualsevol interpretació que pugui fer d’una obra musical amb el seu estil compositiu ve fortament determinat per la ideologia del context que l’envolta. És normal, doncs, que el segle XVIII la decadència del pensament religiós comportés un rebuig per l’obra de Bach la qual és majoritàriament de caràcter religiós, mentre que el segle XIX amb l’emergència de la burgesia i els seus valors romàntics s’elevés la figura de Bach com l’heroi del poble alemany.El objetivo de este proyecto es estudiar la recepción de la obra de Bach des de su vida hasta la actualidad. Se pretende, por un lado, descubrir cuáles son los motivos que produjeron que cada época histórica juzgase la obra de Bach de distinta manera, cuáles fueron los medios de conservación de su obra así como cuáles fueron los cambios que sufrió su obra para encajar en cada época. De otro lado pretende ejemplificar esta diferencia en la posición que cada época otorgó a la obra de Bach a través de obras de compositores posteriores (Mozart, Schumann, Brahms, Britten y Villa-Lobos) que, cada una de manera distinta, contienen alguna reminiscencia de Bach. La metología utilizada ha consistido en su mayor parte en la búsqueda bibliográfica pero también en la comparación de versiones de obras musicales en partituras y grabaciones. La conclusión principal que se puede extraer de este trabajo es que cada uno es producto de su época con su contexto particular y por tanto, cualquier interpretación que se pueda hacer de una obra musical con su estilo compositivo viene fuertemente determinado por la ideología del contexto que lo rodea. Es normal, así, que en el siglo XVIII la decadencia del pensamiento religioso comportase un rechazo hacia la obra de Bach la cual es mayoritariamente de carácter religioso, mientras que en el siglo XIX con la emergencia de la burguesía y sus valores románticos se elevara la figura de Bach como el héroe del pueblo alemán.The aim of this project is the study of the reception of Bach’s work from his life until now. It’s intended, on one hand, to find out which are the reasons that produced the different judgement of Bach’s work in each historical era, which were the means of his work conservation as well as which were the changes that his work suffered to fit each era. On the other hand, it’s intended to exemplify this difference in the position that each era gave to the Bach’s work through works by other later composers (Mozart, Schumann, Brahms, Britten and Villa-Lobos) who, each in a different way, contain some Bach reminiscence. The methodology consists mostly in bibliographical research but also in comparing musical versions in scores or recordings. The main conclusion that can be drawn from this work is that everyone is a product of its time with its particular context and therefore any performance that may be made of a piece of music with his compositional style is strongly determined by the ideology of the context that sorrounds it. That’s why it’s normal that in the eighteenth century the religion decline caused a rejection for Bach’s work which is mostly religious, while in the nineteenth century with the emergence of the bourgeoisie and their romantic values they praised the figure of Bach like a German hero.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Bach, Johann Sebastian, 1685-1750 -- Crítica i interpretacióMúsica -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Filosofia i estèticaBach després de Bach : ressonàncies bachianes en obres posteriors de Mozart, Schumann, Brahms, Britten i Villa-Lobosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2240952017-07-19T09:15:48Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFarrés, MireiaGasteasoro Etxebarria, Iune2014-02-20T11:56:43Z2013-052014-02-20http://hdl.handle.net/2072/224095Este trabajo es fruto del deseo de conocer la música para trompeta en Brasil. El proyecto consta de cuatro apartados. En primer lugar, con el propósito de ampliar mis conocimientos sobre el país y su música, hago un breve recorrido por su historia musical. En segundo lugar, me centro en las composiciones para trompeta y sus características. En tercer lugar, dirijo la atención a las obras escogidas para el concierto y hablo de los compositores y las razones que me han llevado a seleccionarlas. Finalmente, planteo las conclusiones a las que he llegado.Aquest treball és fruit del desig de conèixer la música per trompeta a Brasil. El projecte consta de quatre apartats. En primer lloc, amb el propòsit d’ampliar els meus coneixements sobre el país i la seva música, faig un breu recorregut per la seva història musical. En segon lloc, centrant-me en la trompeta, parlo de les obres que es coneixen per a aquest instrument i les seves característiques. Tot seguit, em centro en les obres que he escollit pel concert i parlo dels compositors i les raons que m’han portat a aquesta selecció. Finalment, plantejo les conclusions que he obtingut.This essay is the result of my desire to know more things about the music that has been written for trumpet in Brazil. The project is divided in 4 sections. First, in order to expand my knowledge about the country and its music, I slightly examine the brazilian musical history. In second place, I focus on compositions for trumpet and their features. Afterwards, I pay attention to the works chosen for the concert and I work on the composers and the motivations which made me chose these compositions. Finally, I show and explain the reached conclusions.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta, Música per a -- Brasil -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Brasil -- HistòriaUn viaje por Latinoamérica : la trompeta en Brasilinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2241412017-07-19T09:16:14Zhdl_2072_179062Escola Superior de Música de CatalunyaEstevan, PedroOlivé Aymerich, Pere2014-02-20T14:07:34Z2013-062014-02-20http://hdl.handle.net/2072/224141Aquest projecte és fruit de la meva necessitat de buscar amb el meu instrument, la percussió, i més concretament amb la pandereta, recursos tècnics i interpretatius per abordar la interpretació de la música antiga. Com a punt de partida he analitzat iconografia i algunes fonts literàries per tal d’entendre i poder explicar que s’entén quan parlem de la percussió històrica. Posteriorment s’observen algunes pràctiques encara existents en les tradicions musicals italianes i àrabs i com aquestes poden ser el punt de partida per a configurar una maner pròpia i moderna d’ interpretar i anotar la música històrica.Este proyecto es el fruto de mi necesidad de buscar con mi instrumento, la percusión, i más concretamente con la pandereta, recursos técnicos e interpretativos para abordar la interpretación de la música antigua. Como punto de partida he analizado iconografía y algunas fuentes literarias para entender i poder contar que entendemos cuando nos referimos de percusión histórica. Posteriormente se observan algunas prácticas todavía existentes en las tradiciones musicales italianas y árabes y como esas pueden ser el punto de partida para configurar una manera propia y moderna de interpretar y anotar la música histórica.This Project is the result of my need to search with my instrument, percussion, and more specifically the tambourine, interpretive and technical resources to address the performance of early music. As a starting point I have analyzed some iconography and literary sources to understand and to be able to explain what is understood when we talk about historical percussion. Then observe some practices which still exist in Italian and Arabic musical traditions and how these can be the starting point for setting my personal and modern way to interpret and write down historical music.catL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Percussió -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- S. XII-S. XVIIIMúsica en l'artPercussió -- EnsenyamentNotació musicalPercussió historiquè? : proposta interpretativa i de notació de la pandereta històricainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica AntigaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2243212017-07-19T07:40:52Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSerrano Soliva, ÁngelSancho Fernández, David2014-02-25T10:18:25Z2013-052014-02-25http://hdl.handle.net/2072/224321En el presente proyecto “La Trompeta en la C. Valenciana” se pretende dar la visión global de la Trompeta dentro de la historia de la música y más específicamente dentro de Valencia. El trabajo incluye un apartado explicativo de los mejores maestros y pedagogos del instrumento, la ascendente historia de las Bandas en esta Comunidad, el repertorio e influencia que tienen los compositores de esta tierra para la Trompeta y el análisis de las obras escogidas.En el present projecte "La Trompeta a la Comunitat Valenciana" es pretén donar la visió global de la Trompeta dins de la història de la música i més específicament dins de València. El treball inclou un apartat explicatiu dels millors mestres i pedagogs de l'instrument, l'ascendent història de les Bandes en aquesta Comunitat, el repertori i influència que tenen els compositors d'aquesta terra per a la Trompeta i l'anàlisi de les obres escollides.In this project "The Trumpet in C. Valenciana" attempt to provide a global vision of the Trumpet in the history of music and more specifically within Valencia. The paper includes a section explaining the best teachers and pedagogues of the instrument, the history of the Bands up in this community, the repertoire and influence of the composers of this land for Trumpet and analysis of selected works.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta -- Història -- País ValenciàTrompeta, Música per a -- Anàlisi i apreciacióBandes (Música) -- País ValenciàLa trompeta en la Comunidad Valenciana : historia de la trompeta, la banda, compositores valencianos del s. XXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2280722017-07-19T09:01:49Zhdl_2072_179064Prieto Soria, JesúsEscola Superior de Música de CatalunyaValenzuela Valenzuela, Diego2014-04-10T09:36:21Z2013-062014-04-10http://hdl.handle.net/2072/228072L'univers sonor de la guitarra amplificada és la culminació d'un procés d'anys de recerca, experimentació i depuració de coneixements tècnics i teòrics sobre l'enorme paleta de possibilitats timbriques que ens ofereix la guitarra, ja sigui elèctrica, clàssica, acústica o flamenca. L'objectiu principal d'aquest treball és el d'atorgar al lector una gamma el més completa possible d'eines que li ajudin a comprendre les condicionants del so de l'instrument, per així ajudar‐ho en la cerca personal d'aquesta guitarra “perfecta” o en defecte d'això, per orientar‐ho per trobar i personalitzar la que més se li apropi.El universo sonoro de la guitarra amplificada es la culminación de un proceso de años de investigación, experimentación y depuración de conocimientos técnicos y teóricos sobre la enorme paleta de posibilidades tímbricas que nos ofrece la
guitarra, ya sea eléctrica, clásica, acústica o flamenca. El objetivo principal de este trabajo es el de otorgar al lector una gama lo más completa posible de herramientas que le ayuden a comprender las condicionantes del sonido del instrumento y así guiarlo en su búsqueda personal de la guitarra “perfecta”, o en su defecto, para orientarlo a encontrar y personalizar la que más se le acerque.The sonorous universe of the amplified guitar is the culmination of a process of years of investigation, experimentation and purification of technical and theoretical knowledge on the enormous palette of tonal possibilities the guitar offer us, already be electrical, classic, acoustic or flemish. The principal aim of this work is to grant the reader a complete range of tools that help him to understand the determining factors in it’s sound production , to finally help him in the personal search of this "perfect" guitar, or to at least orientate him to find and personalize the one that more approaches to these perfection.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Guitarra -- Propietats acústiquesGuitarra elèctricaSoAmplificadors de baixa freqüènciaEl universo sonoro de la guitarra amplificadainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2280732017-07-19T09:02:00Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcSintes Ferrarons, Laura2014-04-10T10:07:50Z2013-092014-04-10http://hdl.handle.net/2072/228073Aquest projecte estudia la dansa francesa dels segles XVII i XVIII i la seva relació amb la interpretació musical. A partir de les fonts de l’època (tractats, coreografies i testimonis) s’han analitzat els components de la dansa i la seva significació social en el context de la cort de Lluís XIV a Versalles. L’objectiu final es oferir al músic actual alguns elements necessaris que contribueixin a la interpretació d’un repertori molt habitual i sobre el qual es basa molta de la música instrumental de l’època. La cultura de la dansa formava part de la quotidianitat del músic d’abans: música i dansa eren elements inseparables. Per tant, l’intèrpret de música històrica actual hauria de considerar-la com un element constitutiu per la formació de criteris d’interpretació històricament informats.Este proyecto estudia la danza francesa de los siglos XVII y XVIII y su relación con la interpretación musical. A partir de las fuentes de la época (tratados, coreografías y testimonios) se han analizado los componentes de la danza y su significación social en el contexto de la corte de Luís XIV en Versalles. El objetivo final es ofrecer al músico actual algunos elementos necesarios que contribuyan a la interpretación de un repertorio muy habitual y sobre el que se basa mucha de la música instrumental de la época. La cultura de la danza formaba parte de la cotidianeidad del músico de entonces: música y danza eran elementos inseparables. Por lo tanto, el intérprete de música histórica actual debería considerarla como un elemento constitutivo para la formación de criterios de interpretación históricamente informados.This project studies the French dance of the seventeenth and eighteenth centuries and its relation to musical performance. From contemporary sources (treaties, choreographies and testimonials), the components of dance and its social significance in the context of the court of Louis XIV at Versailles have been analyzed. The ultimate aim is to provide current musician some necessary elements that contribute to the interpretation of such a usual repertoire, on which the large part of instrumental music of the time is based. The dance culture was part of the everyday musician then: music and dance were inseparable. Therefore, the present historical music performer should consider it as a constitutive element for the formation of historically informed performance criteria.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Coreografia -- França -- S. XVIIDansa -- Aspectes socials -- S. XVIIChâteau de Versailles (Versailles, França) -- Música ballableMúsica instrumental -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Dansa -- NotacióDansa -- França -- S. XVIIDansa -- França -- S. XVIIICoreografiant el passat : la dansa a la cort de Lluís XIV : notació i criteris d'interpretacióinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2280742017-07-19T09:01:48Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaChiantore, LucaOrriols Miró, Arnau2014-04-10T10:36:57Z2013-092014-04-10http://hdl.handle.net/2072/228074La Fantasia Il·lustrada és un treball d’investigació entorn la fantasia lliure, gènere compositiu de la segona meitat del segle XVIII. Aprofundeix, a partir d’un extens buidatge bibliogràfic, en els coneixements sobre aquest gènere oblidat, ubicant-lo en el seu entorn musical i social, i reconeix l’empremta que va deixar en l’estètica d’aquells anys, la qual justifica la seva vàlua i el clam per reivindicar el reconeixement que es mereix. Per tal d’aconseguir aquest fi, aquest treball elabora sobre les diferents realitats estètiques de meitat de segle, sobre l’art de la jardineria, sobre Carl Philipp Emanuel Bach, i sobre la pràctica improvisativa.La Fantasia Il·lustrada es un trabajo de investigación entorno a la fantasia libre, género compositivo de la segunda mitad del siglo XVIII. Profundiza, a partir de un extenso vaciado bibliográfico, en los conocimientos sobre este género olvidado, ubicándolo en su entorno musical y social, y reconociendo la huella que dejó en la estética de esos años, la cual justifica su valía y el clamor para reivindicar el reconocimiento que se merece. A tal fin, este trabajo elabora sobre las diferentes realidades estéticas de mitad de siglo, sobre el arte de la jardinería, sobre Carlp Philipp Emanuel Bach, y sobre la práctica improvisativa.La Fantasia Il·lustrada is a research paper about the free fantasy, compositive genre of the second half of the eighteenth century. It deepens, thanks to a vast bibliographical reading, to the knowledges about this forgotten genre, locating its place within its musical and social environment, and spotting the trace it left in the aesthetics of those years, that which proves its value and the claim for the recognition it deserves. To that end, this research elaborates on the different aesthetic realities of the middle of the century, on the garden art, on Carl Philipp Emanuel Bach, and on the improvisative practice.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Fantasia (Música) -- S. XVIII -- Anàlisi i apreciacióEstètica -- S. XVIIILa fantasia il·lustrada : la fantasia lliure en la segona meitat del segle XVIIIinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2283752017-07-19T09:15:51Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaPujol i Coll, Josep, 1964-Costa i Ventura, Esteve2014-04-28T16:10:28Z2012-052014-04-28http://hdl.handle.net/2072/228375La Guerra al Cor és un espectacle a mig camí entre el concert coral i el recital literari. A partir de la lectura i la tria d'un gran corpus de literatura catalana al voltant de la Guerra Civil i de la tria d'un repertori coral universal i heterogeni, s'ha confeccionat un guió entrellaçant ambdós elements. En aquest treball escrit s'argumentarà aquesta tria mitjançant la reflexió sobre els concerts interdisciplinars i l'estudi del context històric, literari i musical del conflicte en qüestió.La Guerra al Cor es un espectáculo a medio camino entre el concierto coral y el recital literario. A partir de la lectura y la selección de un gran corpus de literatura catalana alrededor de la Guerra Civil y de la selección de un repertorio coral universal y heterogéneo, se ha confeccionado un guión entrelazando ambos elementos. En este trabajo escrito se argumentará esta selección mediante la reflexión sobre los conciertos interdisciplinares y el estudio del contexto histórico, literario y musical del conflicto en cuestión.La Guerra al Cor is a performance halfway between the choral concert and the literary recital. After reading and selecting from a vast corpus of Catalan literature about the Spanish Civil War and then selecting a heterogenous and universal choral repertoire, the script has been written interweaving both elements. The aim of this written work is to explain that selection through reflection on the interdisciplinary concerts and through the study on the musical, literary and historical context of that confrontation.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Espanya -- Història -- 1936-1939, Guerra CivilMúsica coral -- S. XXLiteratura catalana -- S. XXLa Guerra al cor : creació d'un recital coral-espectacle al voltant de la Guerra Civil Espanyolainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2465942017-07-19T09:39:42Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaDuque, JavierGordo, CarlaParladé, SaraHuertas, Anna2015-02-13T14:01:41Z2012-072015-02-13http://hdl.handle.net/2072/246594La investigació present se centra en l’estudi de la identitat professional del docent de música. Per abordar-la es creen diferents eines-programes inscrits en el macro-programa de les II Jornades de Pedagogia Musical -Punt i Seguit-, realitzades a l’Esmuc. La seva creació parteix d’un marc teòric sobre la identitat professional i el disseny i l’avaluació de programes. A través de l’anàlisi de dades extretes d’un qüestionari i del programa de debats ubicat a les jornades, es comencen a definir els trets implícits i compartits de la identitat professional del docent de música, i s’afirma l’existència d’una identitat incipient.La presente investigación se centra en el estudio de la identidad profesional del docente de música. Para abordarla se crean diferentes herramientas-programas inscritos en el macro-programa de las II Jornades de Pedagogia Musical -Punt i Seguit-, realizadas en la Esmuc. Su creación parte de un marco teórico sobre la identidad professional y el diseño y evaluación de programas. A través del análisis de los datos extraídos de un qüestionario y del programa de debates ubicado en las jornadas, se empiezan a definir los rasgos implícitos y compartidos de la identidad profesional del docente de música, y se afirma la existencia de una identidad incipiente.This research focuses on the study of the professional identity of music teachers. In order to tackle the research different tool-programs were created within the macro-program of the “II Jornades de Pedagogia Musical -Punt i seguit-” which took place in the Esmuc. Its creation stems from a theoretical framework about the professional identity and the design and
evaluation of programs. Through the analysis of the data extracted from a questionnaire and the discussion program held in the conference, this research begins to define the implicit and shared traits of the professional identity of music teachers and it affirms the existence of an emerging identity.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- EnsenyamentProfessors de músicaJornades de Pedagogia Musical (2es : 2012 : Barcelona)“Punt i seguit” : un programa d’intervencióDinamització i construcció d’una identitat de col·lectiu partint del debat entre professionals i futurs professionals de l’educació musicalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2466302017-07-19T09:39:59Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaBorràs i Roca, JosepUniversitat Autònoma de BarcelonaCaselles Gisbert, Pere2015-02-16T11:17:36Z2014-072015-02-16http://hdl.handle.net/2072/246630Aquest treball es centra en les lamentacions de Setmana Santa escrites a Mallorca durant els segles XVIII i XIX i el possible ús del baixó en la seva execució. La recerca sobretot te un objectiu pràctic: aquest estudi permetrà fer una proposta d’interpretació amb el baixó d’una de les lamentacions monòdiques trobada a la Catedral de Mallorca a partir de les informacions que
es desprenen d’aquest i d’altres contextos similars.Este Trabajo se centra en las lamentaciones de Semana Santa escritas en Mallorca durante los siglos XVIII y XIX i el posible uso del bajón en su ejecución. La investigación sobre todo tiene un objetivo práctico: este estudio permitirá hacer una propuesta de interpretación con el bajón de una de las lamentaciones monódicas encontrada en la Catedral de Mallorca a partir de las informaciones que se desprenden de este y de otros contextos similares.This work is focused on the Easter lamentations, written in Mallorca through the XVIII and XIX centuries, and the probable use of the curtal in their performance. The research has one mainly practical objective: this study will allow doing a proposal of interpretation by playing the curtal in one of the monodic lamentations found in the Cathedral of Mallorca, as it can be deduced
from the informations within this context and also from different ones similar to this.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Lamentacions de Jeremias (Música) -- Mallorca -- S. XVIIILamentacions de Jeremias (Música) -- Mallorca -- S. XIXSetmana Santa, Música de la -- MallorcaFagot -- S. XVIIIInterpretació amb baixó de les Lamentacions a la Mallorca dels segles XVIII i XIXinfo:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2467672017-07-19T09:41:17Zhdl_2072_246352Escola Superior de Música de CatalunyaBarbeta, XavierKurmankulov, Talgat2015-02-18T15:42:03Z2014-072015-02-18http://hdl.handle.net/2072/246767A partir de l’estudi general de l’obra d’Aleksandr Scriabin i a partir de l’anàlisi particular de la Sonata núm. 9 així com de les distintes influències que va tenir, el treball pretén fer una valoració de com caldria interpretar la Sonata núm. 9. És per això que hom fa una introducció general a la vida de Scriabin i el situa en el seu context històric; estudia el seu interès per la filosofia i com aquesta va influir en la seva obra. Alhora hom analitza la faceta de Scriabin com a pianista i en revisa l’obra com a compositor. La segona part del treball, pròpiament analítica, entra en la qüestió de les sonates i la importància que adquireixen en tota la seva obra per tal de centrar-se, en el darrer punt, en la Sonata núm. 9 i l’enfocament interpretatiu que podria tenir. Aquí, a partir del que prèviament s’ha estudiat, hom proposa una possibilitat interpretativa. En relació a aquest punt es comparen interpretacions de diversos pianistes.A partir del estudio general de la obra de Aleksandr Scriabin, y a partir del análisis particular de la Sonata № 9 así como de las distintas influencias que tuvo, el trabajo pretende hacer una valoración de cómo se debería interpretar dicha Sonata № 9. Para ello se hace una introducción general a la vida de Scriabin y se lo sitúa en su contexto histórico. Se estudia su interés por la filosofía y cómo ésta influyó en su obra. Se analiza la faceta de Scriabin como pianista y finalmente se revisa la obra como compositor. La segunda parte del trabajo, propiamente analítica, entra en la cuestión de las sonatas y la importancia que adquieren en toda su obra para centrarse, en el último punto, en la Sonata №9 y el enfoque interpretativo que podría tener. Aquí, a partir de lo estudiado anteriormente, se propone una posibilidad interpretativa. En relación con este punto se comparan interpretaciones de distintos pianistas.From a general research of the work by Aleksandr Scriabin, and from a specific analysis of his Sonata number 9 besides the various influences he had, the work aims to make an assessment of how this Sonata should be interpreted. For that reason we start with a general introduction to Scriabin’s life and we place it in its historical context. In this work we show his interest in philosophy and how it influenced in his work. Scriabin is analyzed as a pianist and as a composer as well. The second part of this work is basically analytic. We enter into the issue of sonatas and the importance acquired throughout his work. In the last point we focus on Sonata number 9 and the interpretive approach that the Sonata can have. Here, from what discussed above, we propose an interpretative possibility. In relation with this we compare different interpretations of the Sonata.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Skr'abin, Aleksandr Nikolajevic -- Crítica i interpretacióSkr'abin, Aleksandr Nikolajevic. Sonates, piano, núm. 9, op. 68Música -- Rússia -- S. XXSonates -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- Anàlisi i apreciació"Quería crear un nuevo cosmos" : Aleksandr Scriabin y su sonata para piano nº 9info:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster en Ensenyaments Artístics Superiors d'Estudis Avançats en Interpretació de la Música Clàssica i Contemporània
oai:recercat.cat:2072/2467682017-07-19T09:41:20Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Universitat Autònoma de BarcelonaColonna, Valentina2015-02-18T16:11:01Z2014-062015-02-18http://hdl.handle.net/2072/246768La presente tesi di ricerca si propone di studiare la danza della sarabanda come capolavoro di musica, retorica e poesia in tre delle Sechs Partiten für klavier di J. S. Bach (BWV 825-830). Lo studio svolto è fondamentalmente di tipo retorico: permette di individuare e interpretare la struttura oratorialepoetica del discorso letterario-musicale nelle tre danze scelte e di imarcarne
i suoi aspetti più salienti di ritmica e ornatus. L’approccio permette di osservare, con uno sguardo di comparazione, la presenza di un percorso retorico comune alle tre sarabande, che evolve con gradualità, differenziandole nettamente: ciò riesce a valorizzare a pieno la danza nella sua forza ed efficacia espressiva, che la rende di fatto il movimento di massima commozione di ogni Partita.This final dissertation examines the sarabande dance in three of Sechs Partiten für klavier by J.S. Bach (BWV 825-830) and aims to prove them as a masterpiece of music, rhetoric and poetry. The study is based on a rhetorical analysis that allows to find and interpret the oratorical-poetic structure of the literary-musical discourse in the three dances, bringing to light the most salient aspects of rhythm and ornatus. This approach allows to compare the three sarabandes and find a common rhetorical path, which evolves gradually, clearly differentiating them: it succeeds in making this type of dance full of force and expression, actually making it the highest and most moving movement of each Partita.Esta tesis tiene como objetivo estudiar el baile de la zarabanda como una obra maestra de la música, la retórica y la poesía en tres de las Sechs Partiten für Klavier de J.S. Bach (BWV 825-830). El estudio realizado es básicamente retórico: permite encontrar e interpretar la estructura oratoriopoética del discurso musical-literario en los tres bailes elegidos y también marcar los aspectos más comunes de la rítmica y del ornatus. El enfoque permite observar, con una mirada de comparación, la presencia de un camino retórico común a las tres zarabandas, que evoluciona gradualmente, diferenciándolas claramente: esto logra evaluar esta danza en su pleno vigor y su máxima expresión, que la hacen ser el movimiento de más alta emoción de cada Partita.itainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Sarabandes -- Anàlisi i apreciacióBach, Johann Sebastian, 1685-1750. Partites, clavecí, BWV 825-830RetòricaMúsica ballableLa retorica delle sarabandes : ricerca retorica nelle prime tre sarabandes delle Sechs Partiten für klavier di J. S. Bachinfo:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2467712017-07-19T09:41:12Zhdl_2072_246352Escola Superior de Música de CatalunyaPastor, FèlixLozano Beceiro, Aida2015-02-18T17:06:36Z2014-072015-02-18http://hdl.handle.net/2072/246771Mi trabajo versa sobre la obra de O. Messiaen "Des Canyons aux etoiles" (De los cañones a las estrellas), y en particular de uno de los movimientos de la obra: "Appel Interestellaire" -N.VI- (Llamada Interestelar) -para trompa sola-. Se estructura en dos partes. La primera se centra en su contexto histórico -como, cuando y para quien fue compuesta-; análisis formal, armónico, melódico, rítmico; y aspectos estéticos. La segunda parte está vinculada con la interpretación de la obra. Se realiza un análisis para la interpretación -técnica de la trompa, efectos sonoros, timbres-; se hace una comparación entre la interpretación de 2 diferentes trompistas, y por último, aporto mi propuesta de interpretación. El trabajo se cierra con una conclusión, bibliografía, y un extracto con anexos (esquema, partitura y datos o imágenes de interés).El meu treball versarà sobre l'obra d'Olivier Messiaen "Des Canyons aux etoiles" (Dels canons als estels), i en particular d'un dels movimients de l'obra: "Appel Interestellaire" -N.VI- (Crida Interestel) -per a trompa sola-. S'estructurarà el treball en dues parts. La primera se centrarà en el seu context històric -com, quan i per a qui va ser composta-; anàlisi formal, harmònic, melòdic, rítmic; i aspectes estètics. La segona part estarà vinculada amb la interpretació de l'obra. Es realitzarà una anàlisi per a la interpretació -tècnica de la trompa, efectes sonors, timbres-; se'n farà una comparació entre la interpretació de 2 diferents trompistes; i finalment, s'exposarà una proposta d'interpretació. El treball es tancarà amb una conclusió, una bibliografia, i un extracte amb annexos (esquema, partitura i dades o imatges d'interès).This present research is about Messiaen's "From the Canyons to the stars", in particular the 6th movement: "Interstellar call" - for horn solo-. My study is organised in two parts. The first part is focused on historical context -how, when and for whom it was written- its formal, harmonic, melodic and rhytmical analysis; as well as its aesthetic aspect. The second part is dedicated to the interpretation. It is divided to three parts: analysis to establish the base for the interpretation of the piece: horn technique, sound -effects, colours-; there would be a comparison between two different horn players and finally my own interpretation. Following this research there are my conclusion. And finally, the bibliography and the appendix which includes a diagram, score and further interesting information.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Messiaen, Olivier. Des canyons aux étoiles. Appel interstellaireMessiaen, Olivier -- Crítica i interpretacióTrompa -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Aspectes religiososSinestèsia en l'artTrompa interestelar : el color sonoro de la trompa en la "llamada interestelar" de O. Messiaeninfo:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster en Ensenyaments Artístics Superiors d'Estudis Avançats en Interpretació de la Música Clàssica i Contemporània
oai:recercat.cat:2072/2468382017-07-19T09:43:56Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaAsensio Palacios, Juan CarlosUniversitat Autònoma de BarcelonaGerhardt Rosário, Lucinda2015-02-19T08:41:42Z2014-072015-02-19http://hdl.handle.net/2072/246838La cantata humana per a veu solista a la Península Ibèrica a finals del segle XVII i inicis del XVIII. Estudi i edició musical d'una part del còdex 82 de la Colección Pombalinas de la Biblioteca Nacional de Portugal.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Cantates profanes per a solistaMúsica -- Ibèrica, Península -- S. XVIIMúsica -- Ibèrica, Península -- S. XVIIIColección Pombalinas. Códice PLn 82La cantata humana para voz solista en la Península Ibérica a finales del siglo XVII y inicios del XVIII : estudio y edición musical de parte del códice 82 de la Colección Pombalinas de la Biblioteca Nacional de Portugalinfo:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2468392017-07-19T09:43:57Zhdl_2072_246352Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Saura, Paula Ilona2015-02-19T09:03:03Z2014-062015-02-19http://hdl.handle.net/2072/246839This study makes an attempt to capture some of the aesthetic ideas prospering in the latter half of the eighteenth century and investigates in what way these are possibly being manifested in different musical aspects in Beethoven's early work, and most specifically in his eight sonata, often referred to as the Pathétique sonata. Beginning the first chapter with an introduction to aesthetic notions in Beethoven's age, the second chapter is mostly concerned with anecdotes regarding the Pathétique sonata. Further the third chapter exhibits possible influences between Cherubini, Beethoven and Wagner, and the last three chapters treat different musical and aesthetic aspects like Beethoven's relation to the C minor tonality, the German Sturm und Drang movement, and finally some parallels that can be found between literature and music.Este estudio intenta captar algunas de las ideas estéticas que prosperaban en la segunda mitad del siglo XVIII e investiga de qué manera estas ideas posiblemente se manifestaban en diferentes aspectos musicales en las primeras composiciones de Beethoven, y más específicamente en su octava sonata para piano, conocida como la sonata Pathétique. El primer capítulo empieza con una introducción a los conceptos estéticos en la época de Beethoven. El segundo capítulo se concentra sobre todo en anécdotas relativas a la sonata Pathétique. El tercer capítulo presenta las posibles influencias entre Cherubini, Beethoven y Wagner y los últimos tres capítulos tratan diferentes aspectos musicales y estéticos, como la relación de Beethoven con la tonalidad do menor, el movimiento Sturm und Drang y finalmente algunos paralelismos que se pueden encontrar entre la literatura y la música.Aquest estudi intenta captar algunes de les idees estètiques que prosperaven en la segona meitat del segle XVIII i investiga de quina manera aquestes idees possiblement es manifestaven en diferents aspectes musicals en les primeres composicions de Beethoven, i més específicament en la seva vuitena sonata per piano, coneguda com la sonata Pathétique. El primer capítol comença amb una introducció als conceptes estètics en l'època de Beethoven. El segon capítol es concentra sobretot en anècdotes relatives a la sonata Pathétique. El tercer capítol presenta les possibles influències entre Cherubini, Beethoven i Wagner i els últims tres capítols tracten diferents aspectes musicals i estètics, com la relació de Beethoven amb la tonalitat do menor, el moviment Sturm und Drang i finalment alguns paral · lelismes que es poden
trobar entre la literatura i la música.enginfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Beethoven, Ludwig van, 1770-1827. Sonates, piano, núm. 8, op. 13, do menorBeethoven, Ludwig van, 1770-1827 -- Crítica i interpretacióMúsica -- Filosofia i estètica -- S. XVIIIMúsica i literaturaPathétique Sonata : a study of musical aspects in subjection of aesthetic aimsinfo:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster en Ensenyaments Artístics Superiors d'Estudis Avançats en Interpretació de la Música Clàssica i Contemporània
oai:recercat.cat:2072/2472602017-07-19T09:37:16Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaArtigas Pina, JavierUniversitat Autònoma de BarcelonaCabiró Berenguer, Ariadna2015-03-02T12:49:11Z2013-072015-03-02http://hdl.handle.net/2072/247260Aquest projecte neix amb la finalitat d’oferir una perspectiva sobre les sonates ibèriques de les dècades centrals del segle XVIII, i en concret dels cèlebres compositors Domenico Scarlatti, José de Nebra i Antoni Soler, centrada en alguns dels balls de major popularitat a l’època com són les seguidilles, els fandangos i els boleros. Algunes de les sonates ibèriques d’aquests compositors es corresponen amb molts dels paràmetres que condicionen aquests balls i com a conseqüència són sonates que poden ser ballades, tot i que desconeixem si a l’època s’interpretaven amb ballarins. Al voltant d’aquest tema se’ns formulen algunes preguntes referents al gènere i l’estil de les sonates o a la relació dels seus compositors amb els moviments culturals de la ciutat de Madrid que podien haver propiciat aquesta connexió.Este proyecto nace con la finalidad de ofrecer una perspectiva sobre las sonatas ibéricas de las décadas centrales del siglo XVIII, concretamente de los célebres compositores Domenico Scarlatti, José de Nebra y Antoni Soler, centrada en algunos de los bailes de mayor popularidad en la época, como son las seguidillas, los fandangos y los boleros. Algunas de las sonatas ibéricas de estos compositores se corresponden con muchos de los parámetros que condicionan estos bailes y, como resultado, son sonatas que pueden ser bailadas, aunque desconocemos si en la época se interpretaban con bailarines. Entorno a este tema se formulan algunas preguntas referentes al género y al estilo de las sonatas o a la relacion de sus compositores con los movimientos culturales de la ciudad de Madrid que podrian haber propiciado esta conexion.This project has the aim to offer a perspective about the iberian sonates of the XVIIIth century, specially those written by Domenico Scarlatti, José de Nebra and Antoni Soler, and based in some of the most popular dances in that time, like seguidilla, fandango and bolero. Some of those sonates deal with most of the parameters that also identify these dances and, consequently, can be danced although we don’t really know if they were performed like that in that time. Around that subject, we can formulate some questions referring to the genre and style of the sonates or the relationship of their composers whith the cultural movements in Madrid that could have favoured this connection during that period.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Seguidilles (Música)FandangosBolerosClavecí, Música per aSonates -- Espanya -- S. XVIIIMúsica ballable -- Espanya -- S. XVIIIScarlatti, Domenico, 1685-1757 -- Crítica i interpretacióNebra, José de -- Crítica i interpretacióSoler, Antoni, 1729-1783 -- Crítica i interpretacióSeguidilles, fandangos i boleros a les sonates ibèriques per tecla dels compositors Domenico Scarlatti, José de Nebra i Antoni Solerinfo:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2473132017-07-19T09:30:32Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaCasademunt, SergiUniversitat Autònoma de BarcelonaCasademunt i Riera, Anna2015-03-02T14:50:45Z2013-062015-03-02http://hdl.handle.net/2072/247313El propòsit d'aquest treball és donar a conèixer la lyra viol i la seva música. Entre d'altres maneres de tocar aquest instrument, mostrar com aquest servia per acompanyar la veu, així com arranjar peces polifòniques tal i com trobem en publicacions de l'època. I serà a partir d'aquests exemples, que he fet els meus propis arranjaments per a viola de gamba i que incloc en aquest treball.El propósito de este trabajo es dar a conocer la lyra viol y su música. Entre otras maneras de tocar este instrumento, mostrar la lyra viol como instrumento de acompañamiento de la voz, así como arreglar piezas polifónicas de consort de violas, como encontramos en publicaciones de la época. Y será a partir de estos ejemplos, que he escrito mis propios arreglos para viola de gamba y que incluyo en este trabajo.The purpose of this essay is to make the lyra viol and its music known. Among other ways of playing this instrument, I also intend to show the lyra viol as an accompaniment to the voice, and to arrange consort polyphonic pieces, similar to those found in printed music of that time. It is based on this examples that I have written my own arrangements for lyra viol, which are included in this paper.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Viola de gamba -- Anàlisi i apreciacióMúsica vocal -- Arranjaments instrumentalsCançons -- AcompanyamentMúsica -- Anglaterra -- S. XVIILyra Viol “Instrument de música domèstica”info:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2473542017-07-19T09:29:50Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaAsensio Palacios, Juan CarlosUniversitat Autònoma de BarcelonaCasadevall i Crespo, Oriol2015-03-03T12:15:45Z2013-092015-03-03http://hdl.handle.net/2072/247354Entre finals del segle XIV i principis del XV es data la redacció del Manuscrit Mòdena, Biblioteca Estense, .M.5.24, un dels principals manuscrits del moment que han arribat als nostres dies, essent un element culminant pel que fa a penetració de l’art polifònic francès a la Itàlia d’inicis del ‘400. En ell es copien quatre peces de Guillaume de Machaut i l’únic poema de l’autor francès musicat per un altre compositor. En els treballs sobre el manuscrit molt sovint s’obvien aquestes quatre peces, i l’estudi sobre Machaut es fa quasi exclusivament des de les fonts franceses. Aquest treball pretén respondre, sobretot, a dues preguntes: Què ens poden explicar aquestes peces sobre el procés d’afrancesament de la música italiana? Què ens poden explicar sobre la difusió de l’obra de Machaut pel vell continent?Entre finales del siglo XIV y principios del XV se data la redacción del Manuscrito Módena, Biblioteca Estense, . M.5.24, uno de los principales manuscritos del momento que han llegado a nuestros días, convirtiéndose en un elemento culminante en cuanto a la penetración del arte polifónico francés en la Italia de principios del '400. En él se copian cuatro piezas de Guillaume de Machaut y el único poema del autor francés musicado por otro compositor. En los trabajos sobre el manuscrito muy a menudo se obvian estas cuatro piezas y, el estudio sobre Machaut, se hace casi exclusivamente desde las fuentes francesas. Este trabajo pretende responder sobretodo, a dos preguntas: ¿Qué nos pueden explicar estas piezas sobre el proceso de afrancesamiento de la música italiana? ¿Qué nos pueden contar sobre la difusión de la obra de Machaut por el viejo continente?Between the late fourteenth and early fifteenth date the writing of the Manuscript Modena, Biblioteca Estense, . M.5.24, one of the manuscripts of the time that have reached today, to be a culminating element in terms of penetration art in Italy of French polyphonic early '400. In it are copied four pieces of Guillaume de Machaut and the only one of his poems to music by another French composer. In the work on the manuscript often overlooked these four pieces, and the study of Machaut is almost exclusively from French sources. This work aims to respond mainly to two questions: What can explain these parts of the process of afrancesament of Italian music? What can we tell about the spread of Machaut's work for the continent?catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Guillaume, de Machaut, ca. 1300-1377 -- Crítica i interpretacióBiblioteca estense (Mòdena). Manuscrit. a.M.5.24Cants polifònics francesosMúsica -- Itàlia -- S. XIVMúsica -- Itàlia -- S. XVL’obra de Guillaume de Machaut en el Manuscrit Mòdena, Biblioteca Estense, a.M.5.24info:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2474202017-07-19T09:22:26Zhdl_2072_246353Escola Superior de Música de CatalunyaChiantore, LucaUniversitat Autònoma de BarcelonaSánchez Rojo, María Fernanda2015-03-04T12:03:00Z2013-062015-03-04http://hdl.handle.net/2072/247420Las canciones para laúd o ayres en la Inglaterra de finales del siglo XVI y principios del XVII además de ser un género muy importante dentro de la música inglesa, son una manifestación cultural de varios ámbitos, tales como patronaje, comercio, género, clase social, filosofía y religión. Con sus letras eróticas en combinación con la voz solista, la música del laúd y la viola da gamba, fueron un medio de expresión muy intenso que permitía la entrada a un universo de sentimiento, pero que también representaba un pensamiento filosófico y una conciencia retórica. Basado en estudios previos, este ensayo explora
las ayres desde diferentes ámbitos: el social, el de género, el humanista y el literario para entender el género de las ayres a
fondo de manera que le sea útil al intérprete al momento de abordar este repertorio.The lute songs or ayres in the turn of the 17th century in England, as well as being an important genre in English music, are
evidence of patronage, gender, social class, philosophy and religion. The ayres, with their erotic lyrics in combination with the
voice and the sensuous music of the lute or violl, allowed entrance into a world of sentiment, but they also represented a way of thinking and a rhetorical awareness. Based in previous studies, this paper explores the ayres from different perspectives:
sociology, gender, humanism and literarure in order to provide useful information to the performer who wishes to approach
this repertoire.Les cançons per a llaüt o les ayres a l'Anglaterra de finals del segle XVI i principis del XVII, a més de seu un gènere molt important dintre de la música anglesa, són una manifestació cultural de varis àmbits, com ara el patronatje, comerç, gènere, classe social, filosofia i religió. Amb unes lletres eròtiques en combinació de la veu solista, la música de llaüt i la viola de gamba, foren un mitjà d'expressió molt intens que permetia l'entrada a un univers de sentiment, però que també representava un pensament filosòfic i una conciència retòrica. Basat en estudis prèvis, aquest assaig (o treball) explora les ayres desde diferents àmbits: el social, el de gènere, l'humanista i el literari, per a entendre el gènere de les ayres a fons de manera que li sigui útil a l'intèrpret al moment d'abordar aquest repertori.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Cançons ac. de llaüt -- Anàlisi i apreciacióCançons ac. de llaüt -- Anglaterra -- S. XVICançons ac. de llaüt -- Anglaterra -- S. XVIIMúsica i erotismeSinging Desire : erotismo y deseo en las canciones para laúd en Inglaterra, 1597-1615info:eu-repo/semantics/masterThesis78 - MúsicacapMàsters i PostgrausEscola Superior de Música de CatalunyaMàster de Musicologia, Educació Musical i Interpretació de la Música Antiga (UAB-ESMUC)
oai:recercat.cat:2072/2518052017-07-19T08:53:49Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Carceller i Gallardo, Roser2015-07-06T09:52:26Z2015-062015-07-06http://hdl.handle.net/2072/251805La finalitat d’aquest Projecte Fi de Grau és descobrir els clarinetistes que hi havia a Barcelona des de la segona meitat del segle XIX fins a la Guerra Civil, tant a nivell d’intèrprets com a nivell de professors. A més, ens hem proposat conèixer en quines institucions educatives aquests professors impartien les seves classes, com l’Escola Municipal de Música de Barcelona o el Conservatori del Liceu. Això ens ha portat, també, a identificar en quines agrupacions musicals desenvolupaven la seva carrera —com l’Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona, l’Orquestra del Liceu o diferents orquestres de ball en les quals oferien concerts populars al llarg del territori. La metodologia utilitzada ha estat l'extracció i l’anàlisi de ressenyes hemerogràfiques i la recerca específica sobre la carrera artística del clarinetista que possiblement va realitzar a nivell estatal els primers enregistraments per a aquest instrument: en Josep Nori.La finalidad de este Proyecto Fin de Grado es descubrir los clarinetistas que había en Barcelona desde la segunda mitad del siglo XIX hasta la Guerra Civil, tanto a nivel de intérpretes como a nivel de profesores. Además, nos hemos propuesto descubrir en qué instituciones educativas estos profesores impartían sus clases, como la Escuela Municipal de Música de Barcelona o el Conservatorio del Liceo. Esto nos ha llevado a identificar en qué agrupaciones musicales desarrollaron su carrera –como la Orquesta Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona, la Orquesta del Liceo o diferentes orquestas de baile con las cuales ofrecían conciertos populares a lo largo del territorio. La metodología utilizada ha sido la extracción y el análisis de reseñas de hemerotecas y la búsqueda específica sobre la carrera artística del clarinetista que posiblemente
realizó a nivel estatal las primeras grabaciones para este instrumento: Josep Nori.The purpose of this graduation project is to discover the clarinetists that Barcelona had from the middle of the nineteenth century until the Civil War, as performers or as teachers. In addition, we decided to investigate about the music institutions that these teachers taught in places such as the Municipal School of Music in Barcelona or the Liceu’s Conservatory. This has led us to identify in which musical wind bands or orchestras developed their career –as the Orquestra Pau Casals, the Barcelona Municipal Wind Orchestra, the Liceu’s Orchestra or different popular ochestras. The methodology used has been the extraction an analysis of reviews in old newspaper and the specific search for the artistic career of Josep Nori.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Clarinetistes -- Barcelona (Catalunya) -- S. XIXClarinetistes -- Barcelona (Catalunya) -- 1936-1939, Guerra CivilClarinet -- EnsenyamentEscola Municipal de Música de BarcelonaConservatori del LiceuNori, Josep -- Crítica i interpretacióDescobrim els clarinetistes de Barcelona : de la segona meitat del segle XIX fins la Guerra Civilinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2518092017-07-19T07:39:51Zhdl_2072_179060Escola Superior de Música de CatalunyaCapella, FrancescCasares Alcobé, Joan2015-07-06T10:46:45Z2015-062015-07-06http://hdl.handle.net/2072/251809“L’altre Segon Quintet. Anàlisi formal i rítmic de l’evolució de la interpretació del repertori en els concerts en directe del Segon Quintet de Miles Davis” és un estudi històric i analític de la música de Miles Davis i el seu famós “Segon Quintet”. A diferència de la majoria de publicacions sobre aquesta banda, es centra únicament en els concerts en directe i el repertori que hi tocaven. Per treure a la llum la “màgia” que hi havia, he fet unes transcripcions amb un mètode propi de diverses versions de les mateixes peces al llarg dels anys i he anotat tots els fets rellevants en aspectes d’arranjaments, plantejaments estètics i interacció entre solistes i secció rítmica. Finalment he comprovat que aquesta “màgia” és fruit d’unes fórmules pautades i no és tan espontània com sembla en una primera escolta. Per altra banda, tots els músics de la banda contribueixen al so del grup, demostrant així la seva condició d’indispensables per la banda.“El otro Segundo Quinteto. Análisis formal y rítmica de la evolución de la interpretación del repertorio en los conciertos en directo del Segundo Quinteto de Miles Davis” es un estudio histórico y analítico de la música de Miles Davis y su famoso “Segundo Quinteto”. A diferencia de la mayoría de publicaciones sobre esta banda, se centra únicamente en los conciertos en directo y su repertorio. Para sacar a la luz la “magia” que había en esa música, he realizado unas transcripciones con un método propio de diferentes versiones de las mismas piezas a lo largo de los años y he anotado todos los hechos relevantes en aspectos de arreglos, planteamientos estéticos e interacción entre solistas y sección rítmica. Finalmente he comprobado que esta “magia” es fruto de unas fórmulas pautadas y no es tan espontánea como parece en una primera escucha. Por otro lado, todos los músicos de la banda contribuyen al sonido del grupo, demostrando así su condición de indispensables para la banda.“The other Second Quintet”. Formal and rhythmical analysis of the evolution on the interpretation of the live repertoire of the Second Miles Davis Quintet” is a historic and analytic study on Miles Davis and his famous Second Quintet’s music. Unlike most of the publications about this band, the study focuses on the repertoire on live performances. To give the lie to the “magic” often attributed to this music, I’ve made some transcriptions with my own methodology. After that, I’ve written down all the aspects on the subjects of arrangements, aesthetical approaches and interplay between soloists and the rhythm section. Finally, I’ve proved that this “magic” is a product of some pre conceived formulas. It’s not as spontaneous as it seems on a first listening. By the other hand, every musician is contributing to the sound of the group, proving its essential part of the band.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Davis, Miles -- Crítica i interpretacióMiles Davis Quintet -- 1964-1969Conjunts de jazz -- S. XXJazz -- Estats Units d'Amèrica -- 1964-1969 -- Anàlisi i apreciacióL’altre Segon Quintet : anàlisi formal i rítmic de l’evolució de la interpretació del repertori en els concerts en directe del Segon Quintet de Miles Davisinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapJazz i Música ModernaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2518102017-07-19T07:40:39Zhdl_2072_179074Escola Superior de Música de CatalunyaConangla, FerranCuxart Erruz, Miquel2015-07-06T11:31:31Z2015-062015-07-06http://hdl.handle.net/2072/251810Aquest projecte final explica algunes tècniques de producció relacionades amb la música electrònica, que també són aplicables a la música pop en general. Es descriuen els processos realitzats en dues parts, que parteixen de la producció de dos singles, Stars i Never mind. En la descripció del primer single s'hi expliquen tots els processos relacionats amb la coproducció i mescla d'una cançó de música electrònica, explorant-ne les possibilitats tant a nivell tècnic com artístic. El segon single, de composició pròpia i dut a terme majoritàriament a l'estudi de gravació, comprèn processos compositius a partir d'instruments virtuals i la seva posterior re-interpretació amb instruments acústics en diferents sessions de gravació, així com les tècniques utilitzades per la seva postproducció. L'objectiu principal ha estat aprendre a definir un so propi com a productor a partir de la combinació d'elements acústics i electrònics, i també repassar algunes tècniques de producció apreses durant la meva estada a l'ESMUC. La feina com a sonòleg i compositor queda documentada amb la descripció de tots aquests processos, deixant-ne constància per a futurs treballs.Este proyecto final explica algunas técnicas de producción relacionadas con la música electrónica, que son también aplicables a la música pop en general. Se describen los procesos realizados en dos partes, que parten de la producción de dos singles, Stars y Never Mind. En la descripción del primer single se explican todos los procesos relacionados con la coproducción y mezcla de una canción de música electrónica, explorando las posibilidades tanto a nivel técnico como artístico. El segundo single, de composición propia y llevado a cabo mayoritariamente en el estudio de grabación, comprende procesos compositivos a partir de instrumentos virtuales y su posterior re-interpretación con instrumentos acústicos en distintas sesiones de grabación, así como las técnicas utilizadas para su post-producción. El objetivo principal ha sido aprender a definir un sonido propio como productor a partir de la combinación de elementos acústicos y electrónicos, y también repasar algunas técnicas de producción aprendidas durante mi estancia en la ESMUC. El trabajo como sonólogo y compositor queda documentado con la descripción de todos estos procesos, dejando constancia de ello para futuros trabajos.This project explains some production techniques related to electronic music, also applicable to pop music in general. The process will be described in two parts through the production of two Single, Stars and Never Mind. In the description of the first piece, all the processes related to co-production and mixing are explained, exploring all the technical and artistic possibilities. The description of the second single, self-composed and developed mainly in the recording studio, focuses in the composing process through virtual instruments and the later reinterpretation of it with acoustic instruments in recording sessions, also stressing the techniques used for the post-production. The main goal is to learn to define a characteristic sound as a music producer, through the combination of acoustic and electronic elements, and to revisit different production techniques mainly learned during my studies at ESMUC. The work as a composer and sonologist is documented with the description of all those processes, leaving proof of it for future works.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música electrònicaEnregistraments sonors -- Producció i direccióSo -- Enregistrament i reproducció -- Tècniques digitalsProducció d'un disc de música electrònicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapSonologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2518112017-07-19T07:43:19Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Farré Rozada, Laura2015-07-06T12:06:48Z2015-062015-07-06http://hdl.handle.net/2072/251811Aquest projecte pretén estudiar les aportacions de Messiaen, Dutilleux i Boulez en l’escriptura pianística, analitzant-ne la transcendència en el terreny interpretatiu actual. Per tal d’assolir aquest objectiu, es repassa quina ha sigut l’evolució de la tècnica pianística francesa, s’estudia el material i les circumstàncies que originen els respectius catàlegs per a piano i es realitza una comparativa del repertori estudiat en els principals conservatoris superiors de Barcelona, París, Sant Petersburg i Moscou. Aquest anàlisi permet determinar que el conservatori de París potencia les obres de nova creació, mentre que als de Barcelona, Sant Petersburg i Moscou encara s’opta per un estudi convergent al cànon. Com a conseqüència, els autors esmentats es consideren objecte d’estudi essencial a París, mentre que a Barcelona i les urbs russes encara no s’han establert en el pla d’estudis.Este proyecto pretende realizar un estudio acerca de las aportaciones de Messiaen, Dutilleux y Boulez en la escritura para piano, analizando su trascendencia en el terreno interpretativo actual. Con tal de alcanzar este objetivo, se hace un repaso de la evolución de la técnica pianística francesa, se estudia el material y las circunstancias que originaron los respectivos catálogos para piano y se realiza una comparativa del repertorio estudiado en los principales conservatorios superiores de Barcelona, París, San Petersburgo y Moscú. Éste análisis permite determinar que el conservatorio de París potencia las obras de nueva creación, sin embargo, en Barcelona, San Petersburgo y Moscú siguen optando por un plan de estudios canónico. De este modo, los autores citados se consideran objeto básico de estudio en París, pero aún son inauditos en los currículums de Barcelona y las urbes rusas.The main goal of this project relays on studying the contributions of Messiaen, Dutilleux and Boulez to the piano literature, analysing its significance nowadays in performance terms. With these targets in mind, we discuss French piano technique evolution, the subsequent study of the raw material and circumstances that gave birth to the corresponding catalogues for piano and carry out a comparative among the piano repertoire studied at the main superior conservatories in Barcelona, Paris, Saint Petersburg and Moscow. This analysis reflects that Paris conservatory promotes avant-garde compositions, while Barcelona, Saint Petersburg and Moscow still focus on a more canonical educational project. This way, the starred composers are regarded as compulsory in Paris, but still unheard-of in Barcelona and the Russian metropolis.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- França -- S. XX -- Anàlisi i apreciacióPiano, Música per a -- França -- S. XXI -- Anàlisi i apreciacióPiano -- EnsenyamentMessiaen, Olivier, 1908-1992 -- Crítica i interpretacióDutilleux, Henri, 1916- -- Crítica i interpretacióBoulez, Pierre, 1925- -- Crítica i interpretacióEl piano francès dels segles XX i XXI : una breu investigació per al disseny d'un repertori de concertinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519082017-07-19T08:36:04Zhdl_2072_179074Escola Superior de Música de CatalunyaComajuncosas, Josep MariaFigueres Volart, Eduard2015-07-07T10:11:35Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251908Aquest projecte treballa sobre la possibilitat d'aplicar tècniques d'enregistrament binaural en animals, en concret, en una cabra domèstica. Mitjançant uns micròfons col·locats dins les seves orelles i una petita càmera de vídeo muntada sobre el seu cap, s'obté un material audiovisual que permet fer-se una idea aproximada de com és la seva percepció del món. En base a un estudi de cognició comparada, es pretén trobar maneres de transformar els enregistraments obtinguts per tal d'adaptar el marc psicoacústic humà al de l'animal. L'objectiu és que una persona pugui sentir com ho fa un animal, encara que sigui d'una manera aproximada. Els materials obtinguts al llarg dels enregistraments són el punt de partida per a la construcció de paisatges sonors i peces audiovisuals diverses. Així doncs, el treball s'inicia amb el disseny i construcció d'un micròfon binaural, continua amb enregistraments de camp en animals i acaba amb l'edició, el processat i la composició
dels paisatges sonors finals.Este proyecto trabaja sobre la posibilidad de aplicar técnicas de grabación binaural en animales, en concreto, en una cabra doméstica. A través de micrófonos colocados en sus orejas y una pequeña cámara de vídeo montada sobre su cabeza, se obtiene un material audiovisual que permite hacerse una idea aproximada de como es su percepción del mundo. En base a un estudio de cognición comparada, se pretende encontrar formas de transformar las grabaciones obtenidas con el fin de adaptar el marco psicoacústico humano al del animal. El objetivo es que una persona pueda oír como lo hace un animal, aunque sea de una forma aproximada. Los materiales obtenidos a lo largo de las grabaciones son el punto de partida para la construcción de paisajes sonoros y piezas audiovisuales diversas. Así pues, el trabajo se inicia con el diseño y la construcción de un micrófono binaural, continua con grabaciones de campo en animales y termina con la edición, el procesado y la composición de los paisajes sonoros finales.This project works on the possibility of using binaural recording techniques on animals, in particular, on a domestic goat. With microphones placed inside its ears and with a small video camera mounted on his head, we obtain an audiovisual material that enables one to have an approximate idea about how an animal perceives the world. Based on a study of comparative cognition, we aim to find ways of transforming the obtained recordings in order to adapt the human and the animal psychoacoustic frame. The goal is that a person can hear as does an animal, even if this happens only in an approximate way. The materials obtained during the recordings are the starting point to build soundscapes and audiovisual pieces. Therefore, the project begins with the design and construction of a binaural microphone, it continues with field recordings on animals and ends with the edition, processing and composition of final soundscapes.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Enregistraments binauralsEnregistraments de campSo -- Enregistrament i reproduccióAnimals -- SonsPercepció auditivaPercepció visualPsicoacústicaAnimal sound : què se sent quan s’és una cabra?info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapSonologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519092017-07-19T08:36:08Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaMora, JordiLacilla Crespo, Raúl2015-07-07T10:41:53Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251909La mayoría de tratados de armonía enfocan las relaciones armónicas como el resultado de unas combinaciones concretas y hasta cierto punto aleatorias de sonidos y solamente muy de vez en cuando encontramos justificaciones de por qué unos determinados procesos armónicos tienen un resultado vivencial específico; incluso en esos casos, las explicaciones se quedan habitualmente en nada. En este trabajo estudiaremos a fondo cuáles son los fundamentos esenciales sobre los que se basa la música, entendida como un encadenamiento de frecuencias que, si bien es solamente una parte del todo musical, constituye un elemento muy importante. Para ello, la fenomenología de la música –el estudio del efecto de los sonidos sobre la conciencia humana– nos proporcionará las herramientas necesarias.La majoria de tractats d’harmonia enfoquen les relacions tonals com el resultat d’unes combinacions concretes i fins a cert punt aleatòries de sons i només molt de tant en tant trobem justificacions de per què uns determinants processos harmònics tenen un resultat vivencial específic; fins i tot en aquests casos, les explicacions es queden habitualment en no res. En aquest treball estudiarem a fons quins són els fonaments essencials sobre els quals es basa la música, entesa com a un encadenament de freqüències que, malgrat que només és una part del tot musical, en constitueix un element molt important. Per a aquesta finalitat, la fenomenologia de la música –l’estudi de l’efecte dels sons sobre la consciencia humana– ens proporcionarà les eines necessàries.The greater part of harmony treatises address tonal relations as the result of concrete and to a certain extent random combinations of tones. Only very seldom we are to find justifications of why certain harmonic processes bring a specific result. Even in such cases, the explanations don’t go any further. In this work we will study thorough the essential fundamentals of music as a succession of pitches which, although it is only a part of the whole, it constitutes a very important element. To this goal, phenomenology of music –the study of the effect of sound on human consciousness– will provide the necessary tools.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- TeoriaHarmoniaFenomenologiaMúsica -- Efectes fisiològicsEstructuración natural de las relaciones entre sonidos de altura definida : aproximación fenomenológica a las relaciones tonalesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519102017-07-19T08:37:21Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaGómez, IgnasiLaunes Molón, Victor2015-07-07T11:38:14Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251910Aquest treball vol ser una revisió d'algunes de les principals metodologies desenvolupades al llarg del segle XX per l'ensenyament del llenguatge musical. Aquesta revisió serà completada amb una anàlisi comparada de les visions filosòfiques i els objectius didàctics de les diferents propostes, d'on extreure unes conclusions per a una possible nova proposta didàctica. Les metodologies que s'analitzen són les dels següents autors: Émile Jaques-Dalcroze, Carl Orff, Zoltán Kodály, Edgar
Willems i Maurice Martenot.Este trabajo quiere ser una revisión de algunas de las principales metodologías desarrolladas a lo largo del siglo XX pera la enseñanza del lenguaje musical. Esta revisión se completará con un análisis comparado de las visiones filosóficas y los objetivos didácticos de las diferentes propuestas, de donde extraeré unas conclusiones para una posible nueva propuesta didáctica. Las metodologías que se analizan son las de los siguientes autores: Émile Jaques-Dalcroze, Carl Orff, Zoltán Kodály, Edgar Willems i Maurice Martenot.This academic work main purpose is to look back at some of the most used music methods developed during the twentieth century. It continues with a comparative analysis between different philosophical trends and their various educational goals, followed then by a personal conclusion for a new music method. Music methods analysed in this work come from the following authors: Émile Jaques-Dalcroze, Carl Orff, Zoltán Kodály, Edgar Willems i Maurice Martenot.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Ensenyament -- MetodologiaEscoles de músicaJaques-Dalcroze, Émile, 1865-1950. Méthode Jaques-DalcrozeOrff, Carl, 1895-1982Kodály, Zoltán, 1882-1967Willems, EdgarMartenot, Maurice, 1898-1980De la metodologia a la pràctica : anàlisi de les metodologies d'ensenyament musical i elaboració d'una proposta metodològica per a la pràctica docent en l'àmbit del llenguatge musical a les escoles de músicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519112017-07-19T08:37:44Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelLópez Arca, Alexandra2015-07-07T12:02:49Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251911Este trabajo constituye una aproximación al vibrato en el violín desde diversos puntos de vista. En primer lugar, abordaremos la cuestión histórica: cuándo aparece el vibrato, cómo evoluciona a lo largo de la historia y por qué se ha convertido en un recurso tan explotado hoy en día. A continuación, trataremos el vibrato como un fenómeno acústico y describiremos sus principales parámetros de estudio. Por último, plantearemos el aspecto puramente técnico del vibrato, aportando ejercicios para su correcto desarrollo. El objetivo final no es sólo conocer con mayor profundidad la historia y las características de este recurso, sino también entender su funcionamiento técnico y qué método de estudio se ha de seguir para sacar el máximo partido de él. La metodología del trabajo se basa en la lectura y puesta en práctica del legado de diversos violinistas y pedagogos que han tratado el tema a lo largo de la historia.Aquest treball constitueix una aproximació al vibrato en el violí des de diversos punts de vista. En primer lloc, abordarem la qüestió històrica: quan apareix el vibrato, com evoluciona al llarg dels segles i per què s'ha convertit en un recurs tan explotat avui en dia. A continuació, tractarem el vibrato com un fenòmen acústic i descriurem els seus principals paràmetres d'estudi. Per últim, plantejarem l'aspecte purament tècnic del vibrato, aportant exercicis per el seu correcte desenvolupament. L'objectiu final no és només conèixer amb més profunditat la història i les característiques d'aquest recurs, sinó també entendre el seu funcionament tècnic i quin mètode d'estudi s'ha de seguir per treure'n el màxim profit. La metodologia es basa en la lectura i posada en pràctica del llegat de diferents violinistes y pedagogs que han tractat el tema al llarg de la història.This dissertation aims to be an approach to violin vibrato from different points of view. At first, we will tackle the historical question: when vibrato appears, how it evolves throughout history and why it has become such a common element of violin playing. Right after, we will deal with vibrato as an acoustic phenomenon and we will describe its main parameters of study. Finally, we will focus on the technical aspect of the vibrato, providing some exercises that can be useful to get a correct progress. The main objective is not just to know more about the history and characteristics of this issue, but also to understand deeply its technical functioning and find out which method of study is the most appropriate to reach a good vibrato. The work methodology is based on the reading of the legacy of different violinists and pedagogues and on putting into practice the exercises they propose.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- HistòriaViolí -- AcústicaViolí -- Estudis i exercicisViolí -- MètodesViolí -- EnsenyamentEl vibrato en el violíninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2519122017-07-19T08:38:08Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaMartínez i García, SílviaMago Gil, Rosa2015-07-07T12:29:34Z2015-062015-07-07http://hdl.handle.net/2072/251912Les agrupacions musicals canareves del segle XIX han estat un referent clau en el desenvolupament de la cultura musical del poble d’Alcanar. Han esdevingut un nexe identitari com a poble i han estat un mitjà d’integració i participació de les classes socials més desfavorides en el fet musical.Las agrupaciones musicales de Alcanar en el siglo XIX han sido un referente clave en el desarrollo de la cultura musical de
dicho pueblo. Han llegado a ser un nexo identitario como pueblo y han sido un medio de integración y participación de las
clases sociales más desfavorecidas en el hecho musical.The nineteen century musical groups have been a key reference in the development of the musical culture in Alcanar. They have become a nexus of identity as people and they have been a means of integration and participation of the most disadvantaged social classes in the musical event.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Grups musicals -- Alcanar (Catalunya) -- S. XIXGrups musicals -- Alcanar (Catalunya) -- S. XXTerres de l'Ebre (Catalunya)Persones desfavoridesMúsica -- Aspectes socialsAgrupacions musicals obreres a les Terres de l'Ebre : Alcanar 1845-1930info:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520122017-07-19T09:00:41Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaFarrés, MireiaMarigó Sarrión, Albert2015-07-08T09:58:20Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252012Aquest projecte té com a objectiu dotar de noves idees, o idees més concretes, el treball dels passatges d’orquestra, de cara a unes proves, principalment. Els passatges escollits són deu, els quals acostumen a demanar-se sempre en oposicions. La metodologia que he utilitzat a l’hora de desgranar els passatges es basa sobretot en la meva experiència personal, influenciada per molts professors i companys al llarg dels anys. Personalment m’ha servit per adonar-me, encara més, de la importància de l’estudi intel!ligent, treballant i analitzant trossos petits abans del passatge complet.Este proyecto tiene como objetivo dotar de nuevas ideas, o ideas más concretas, el trabajo de los pasajes de orquesta, de cara a unas pruebas, principalmente. Los pasajes escogidos son diez, los cuales se suelen pedir siempre en oposiciones. La metodología que he usado a la hora de desgranar los pasajes se basa sobretodo en mi experiencia personal, influenciada por muchos profesores y compañeros a lo largo de los años. Personalmente me ha servido para darme cuenta, aun más, de la importancia del estudio inteligente, trabajando y analizando trozos pequeños antes del pasaje completo.This project aims to provide new ideas, or more concret ideas, to the work of the orchestral excerps, facing tests mainly. The exerpts chosen are ten, who tend to be always in the auditions. The method I used in order to descompose the excerps is mainly based on my personal experience, influenced by many teachers and colleagues over the years. I think it has helped me to realize even more the importance of the intelligent practise, working and analyzing the small parts before the full excerpt.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompeta -- Estudis i exercicisTrompeta -- Exàmens, preguntes, etc.Trompeta -- Estudis d'orquestraOrquestra, Música per a -- FragmentsOrquestra, Música per a -- Particel·les (Solista)La solista interna : el recorregut solístic de la trompeta d'orquestrainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520132017-07-19T09:01:40Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelPérez Esteban, Cristina2015-07-08T10:21:38Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252013El objetivo general de este trabajo es intentar conseguir la particular visión del mundo del violín en la última etapa de la Rusia zarista, sometida a importantes cambios históricos que repercuten en la vida de la sociedad rusa y consecuentemente en su arte; descubriré las figuras de sus intérpretes y su relación con su época y su música. La
metodología que he utilizado en el trabajo se trata de un tipo de investigación cualitativa, basada en las figuras de la época y una documentación bibliográfica seleccionada, un estilo historiográfico que nos acerque al sentimiento y el entendimiento
de este periodo histórico. La parte final de mi trabajo se compondrá de una serie de conclusiones que avalen mi experiencia y trayectoria en la investigación del proyecto.L'objectiu general d'aquest treball és intentar aconseguir la particular visió del món del violí en l'última etapa de la Russia Tsarista, sotmesa a importants canvis històrics que van repercutir en la vida de la societat russa i conseqüentment en el seu art: descobriré les figures dels intèrprets i la relació amb la seva època i la seva música. La metodologia que he utilitzat en el treball es tracta d'un tipus d'investigació qualitativa, basada en les figures de l'època i una documentació bibliogràfica seleccionada, un estil historiogràfic que ens acosta al sentiment d'aquell període històric. La part final del meu treball es composa d'una sèrie de conclusions que avalen la meva experiència i trajectòria del projecte.The main goal of this dissertation is to try to figure out the remarkable role of the violin in the last period of the tsarist Russia. By that time, Russia was suffering very important historical changes which had an important repercussion on the people, their lives, and their art. I am going to find out the role of the performers and the relation they had with that historical period and with music. In order to complete my work, I used a method based on the qualitative investigation. It means I collected some bibliographic documents of important players who lived in that period. These documents are going to help us to discover and understand their feeling and way of life. In the last part of this dissertation there are some conclusions which support the ideas and hypothesis I exposed throughout these pages.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- Rússia -- S. XIXMúsica -- Aspectes socials -- Rússia -- S. XIXLa voz del violín en la Rusia de la últimos zares : contraste de sentimientos musicalesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520142017-07-19T09:01:52Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaBäcker, RolfRamos Pardo, Gerard2015-07-08T11:01:08Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252014catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)ConcertsOrquestra, Música per aPercepció de la músicaEstètica de la recepcióMúsica -- S. XIX -- Història i críticaMúsica -- S. XX -- Història i críticaEl concert simfònic com a model de recepció de la música clàssica : assaig d'una críticainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520152017-07-19T09:02:23Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCostal i Fornells, Anna, 1981-Sánchez i Calonge, Carles2015-07-08T11:22:02Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252015L’objecte d’estudi d’aquest treball és l’Escola pianística catalana des del tombant de segle XIX fins a principi del XX. L’interès principal és conèixer i determinar si existeix una línia pedagògica contínua amb uns trets interpretatius comuns que permetin catalogar-la com a tal. Per això ha calgut recórrer al fons sonor que es conserva, i a les fonts documentals dels compositors i pianistes que la conformen: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enric Granados, com a més rellevants. Així doncs, d’acord amb els elements tècnics i musicals localitzats i analitzats, he pogut concloure que la idea d’Escola pianística catalana, probablement, s’acosta més a una visió eminentment romàntica que no pas científica.El objetivo de estudio de este trabajo es la Escuela Pianística Catalana desde la segunda mitad del siglo XIX hasta principios del XX. El interés principal se ha basado en conocer y determinar si existe una línea pedagógica continua con rasgos interpretativos comunes que permitan catalogarla como tal. Para tal fin ha sido necesario recurrir al fondo sonoro
que se conserva y a las fuentes documentales de compositores y pianistas que lo conforman: Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol i Enrique Granados, como más relevantes. Así pues, de acuerdo con los elementos técnicos musicales localizados y analizados, he podido concluir que la idea de Escuela Pianística Catalana, probablemente, se acerca más a una visión eminentemente romántica que científica.The area of study of this research has been the Catalan Piano School from the second half of the nineteenth century to the early twentieth century. The main interest is to know and determine if there exists a continuous pedagogical line with common
interpretative characteristics, which would allow us to classify it as such. For this reason it has been necessary to consult the main sound and documentary sources of the most relevant composers and pianist like Pere Tintorer, Joan Baptista Pujol and Enrique Granados. According to the technical and musical elements detected and analysed, I am able to conclude that the idea of a Catalan Piano School is probably closer to an eminently romantic vision rather than scientific.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Piano, Música per a -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Música -- Catalunya -- S. XIXMúsica -- Catalunya -- S. XXPiano -- EnsenyamentTintorer, Pere, 1814-1891 -- Crítica i interpretacióPujol, Joan Baptista, 1835-1898 -- Crítica i interpretacióGranados, Enric, 1867-1916 -- Crítica i interpretacióUna mirada a l'escola pianística catalanainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520172017-07-19T09:06:37Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelTort Cano, Oriol2015-07-08T12:23:29Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252017En les següents pàgines s’intenta mostrar la gran quantitat i qualitat de música hongaresa per viola del segle XX disponible, el perquè de tant material en comparació amb altres èpoques i el grau de coneixement que es té d’aquest repertori. El treball està realitzat a través de la recopilació d’informació de tots els aspectes en relació, i d’enquestes a estudiants de viola que permeten conèixer altres aspectes com el contacte d’aquests amb la música hongaresa. Amb la seva lectura es pot descobrir una infinitat d’obres molt desconegudes, de noms importants per la història de l’instrument i del poc coneixement que es té d’alguns d’aquests aspectes.En las siguientes páginas se intenta mostrar la gran cantidad y calidad de música húngara para viola del siglo XX disponible, el porqué de tanto material en comparación con otras épocas y el grado de conocimiento que se tiene de este repertorio. El trabajo está realizado a través de la recopilación de información de todos los aspectos en relación, y de encuestas a estudiantes de viola que permiten la conexión con otros aspectos como el contacto de éstos con la música húngara. Con su lectura se puede descubrir un sinfín de obras muy desconocidas, de nombres importantes para la historia del instrumento y del poco conocimiento que se tiene de algunos de estos aspectos.In the following pages the intention is to show the quantity and quality of the Hungarian music for viola of the twentieth century available, why there is so much material as compared to other times and the knowledge we have of this repertoire. The work is done through the collection of information concerning all aspects, and surveys to viola students that allow connection with other aspects such as their contact with Hungarian music. With its reading you will discover a host of largely unknown works, of important names in the history of the instrument and the little knowledge we have of some of these issues.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Viola, Música per a -- Hongria -- S. XXMúsica -- Hongria -- S. XXMúsica hongaresa en el repertori violístic del segle XX : anàlisi de la rellevància dels compositors hongaresos en el creixent interès compositiu de la música per a viola del segle XXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2520182017-07-19T09:09:40Zhdl_2072_179070Escola Superior de Música de CatalunyaLópez Cano, Rubén, 1966-Valle de Lope, Irene2015-07-08T13:49:00Z2015-062015-07-08http://hdl.handle.net/2072/252018En este trabajo he realizado una contextualización y profundización en dos métodos de análisis musicales de cara a dotar a los y las estudiantes de Grado Profesional de unas herramientas metodológicas sólidas, así como un conocimiento crítico del método para poder problematizar la obra y tener un objetivo a la hora de aplicarlo. Lo realizo de cara a la falta de este tipo de propuestas sistemáticas en la asignatura de Análisis Musical, y para ejemplificar cómo los enseñaría he elaborado una hipotética Unidad Didáctica para cada uno.En aquest treball he contextualitzat i aprofundit en dos mètodes d’anàlisi musical per a donar als i a les alumnes de Grau Professional unes eines metodològiques sòlides. Amb això tindran un coneixement crític del mètode i podran problematitzar l’obra i per tant tenir un objectiu per a aplicar-ho. Ho he fet per la mancança d’aquest tipus de procediments a l’assignatura d’Anàlisi Musical, i per a exemplificar com els ensenyaria jo he elaborat una hipotètica Unitat Didàctica per a cadascun.I have elaborated a manual of two kinds of analytical methods in order to give methodological tools to the students. These tools give them critical knowledge, and allow them to have an aim for using the method, depending on their questions about the musical work. I have made this work because of the lack of this kind of systematic procedure. Moreover I have made two Lessons plans in order to give an example of how I would teach them.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Anàlisi musical -- MetodologiaMúsica -- Ensenyament universitariEl análisis prolongacional y el análisis paradigmático en el aula : dos propuestas metodológicas para el Grado Profesionalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMusicologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521012017-07-19T09:21:59Zhdl_2072_179074Escola Superior de Música de CatalunyaGuaus, EnricLlimona Torras, Quim2015-07-09T09:44:58Z2014-122015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252101This project addresses methodological and technological challenges in the development of multi-modal data acquisition and analysis methods for the representation of instrumental playing technique in music performance through auditory-motor patterning models. The case study is violin playing: a multi-modal database of violin performances has been constructed by recording different musicians while playing short exercises on different violins. The exercise set and recording protocol have been designed to sample the space defined by dynamics (from piano to forte) and tone (from sul tasto to sul ponticello), for each bow stroke type being played on each of the four strings (three different pitches per string) at two different tempi. The data, containing audio, video, and motion capture streams, has been processed and segmented to facilitate upcoming analyses. From the acquired motion data, the positions of the instrument string ends and the bow hair ribbon ends are tracked
and processed to obtain a number of bowing descriptors suited for a detailed description and analysis of the bow motion patterns taking place during performance. Likewise, a number of sound perceptual attributes are computed from the audio
streams. Besides the methodology and the implementation of a number of data acquisition tools, this project introduces preliminary results from analyzing bowing technique on a multi-modal violin performance database that is unique in its class.
A further contribution of this project is the data itself, which will be made available to the scientific community through the repovizz platform.Aquest projecte adreça reptes metodològics i tècnics en el desenvolupament de mètodes d’adquisició i anàlisi de dades multi-models per la representació de tècniques instrumentals en la interpretació musical mitjançant models de patrons auditorimotors. El cas d’estudi és la interpretació del violí: s’ha construït una base de dades multi-modal amb músics tocant diferents exercicis al violí enregistrant-los amb diferents instruments. El conjunt d’exercicis i el protocol d’enregistrament
s’han dissenyat per mostrejar l’espai definit per la dinàmica (de piano a forte) i to (de sul tasto a sul ponticello), per cada tipus d’arcada tocada en cadascuna de les quatre corda (i tres notes diferents per corda) a dos tempi diferents. Les dades, que contenen fonts d’àudio, vídeo i captura de moviment, s’han processat i segmentat per facilitar anàlisis posteriors. A partir de les dades de moviment adquirides, la posició dels límits de les cordes de l’instrument i de les cerdes de l’arc es segueixen i processen per tal d’obtenir un nombre de descriptors de l’arc, que permeten fer una descripció i anàlisis detallada dels patrons de moviment de l’arc durant l’acte interpretatiu. De manera similar, es calculen uns quants atributs perceptuals a partir de les fonts d’àudio. A part de la metodologia i implementació d’un conjunt d’eines per a la adquisició de dades, aquest projecte introdueix resultats preliminars fruit de l’anàlisi de la tècnica de l’arc en una base de dades multi-modal amb interpretacions de violí única en la seva espècie. Una altra contribució del projecte són les dades en si mateixes, que es posaran a la disponibilitat de la comunitat científica mitjançant la plataforma repovizz.En este proyecto se tratan retos metodológicos y técnicos en el desarrollo de métodos de adquisición y análisis de datos multi-modales para la representación de técnicas instrumentales en la interpretación musical mediante modelos de patrones auditorio-motoros. El caso de estudio es la interpretación del violín: se ha construido una base de datos multi-modal con músicos tocando diferentes ejercicios al violín grabados con distintos instrumentos. El conjunto de ejercicios y el protocolo de grabación han sido diseñados para muestrear el espacio definido por la dinámica (de piano a forte) y tono (de sul tasto a sul pointicello), por cada tipo de arcada tocada en cada una de las cuatro cuerdas (y con tres notas distintas por cuerda) a dos tempi distintos. Los datos, que contienen fuentes de audio, vídeo y captura de
movimiento, se han procesado y segmentado para facilitar posteriores análisis. A partir de los datos de movimiento adquiridos, se siguen la posición de los límites de las cuerdas del instrumento y de las cerdas del arco para procesarlas y obtener unos descriptores del arco, que permiten hacer una descripción y análisis detallado de los patrones de movimiento del arco durante la interpretación. De forma similar, se calculan atributos perceptuales a partir de las fuentes de audio. A parte de la metodología e implementación de un conjunto de herramientas para la adquisición de datos, este proyecto introduce resutlados preliminares fruto del análisis de la técnica de arco en una base de datos multi-modal sobre la interpretación del violín única en su especie. Otra contribución del proyecto son los datos en si mismos, que se publicaran para su uso en la comunidad científica mediante la plataforma repovizz.enginfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)ViolíMúsica -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.)Processos sensoriomotorsPercepció auditivaBowing the violin : a case study for auditory-motor pattern modelling in the context of music performanceinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapSonologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521022017-07-19T09:22:09Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaSimarro, MiguelRoca Codinachs, Anna2015-07-09T10:08:18Z2014-102015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252102De la partitura a l’escenari consisteix en un estudi de diferents mètodes violinístics que vinculen temes com la concentració, el treball mental, la posició del cos i estratègies d’estudi entre d’altres. A partir d’aquí, l’objectiu ha estat dissenyar un programa diari d’estudi i un altre per la preparació a l’escenari. Per tant, és un treball orientat al violinista ja format per obtenir un bon resultat a l’hora de fer interpretacions en públic. El treball està estructurat en una part teòrica i una més experimental. La recerca d’informació per la primera part està extreta majoritàriament de bibliografia. La segona part del treball s’ha basat en el treball de camp i l’experimentació de diferents exercicis avaluats personalment. Els resultats han estat molt diversos i, malgrat que en alguns casos no ha funcionat, m’ha proporcionat unes eines molt interessants i necessàries que desconeixia.De la partitura a l’escenari consiste en un estudio de diferentes métodos violinísticos que vinculan temas como la concentración, el trabajo mental, la posición del cuerpo y estrategias de estudio entre otros. A partir de aquí, el objetivo es diseñar un programa diario de estudio y otro para la preparación al escenario. Por lo tanto, es un trabajo orientado al violinista formado que desee obtener un buen resultado en las interpretaciones en público. El trabajo está estructurado en una parte teórica i otra más experimental. La búsqueda de información para la primera parte ha estado extraída mayoritariamente de bibliografía. La segunda parte del trabajo se ha basado en la experimentación de diferentes ejercicios avaluados personalmente. Los resultados han sido muy diversos y, aunque en algunos casos no ha funcionado, me ha proporcionado unes herramientas muy interesantes y necesarias que desconocía.De la partitura a l’escenari is a study of different violinistic methods that bind topics such as concentration, mental work, body position and study strategies among others. The aim of this project has been to design a daily study program and also one oriented towards a full staged performance. Hence, this project is applicable for seasoned violinists who wish to improve in these aspects. The project has been divided into theoretical part and experimental part. The research for the theoretical section consists mainly of a collection of extracts from scholaric articles. The experimental part is a combination of field research and self-tested exercises. The results were varied and regrettably some avenues did not fare well. However it has provided valuable experience and I have gained many interesting and necessary tools unknown to me before.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Violí -- MètodesMúsica -- Història i crítica -- Compendis, programes d'estudi, etc.Estudi, Tècniques d'Assaigs (Música)Pràctica de l'execució (Música)Música -- ExecucióDe la partitura a l'escenariinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521042017-07-19T09:22:27Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaCoppola, LorenzoGili Solé, Sergi2015-07-09T10:38:47Z2014-062015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252104La Harmoniemusik: música per a conjunt de vents al llarg dels segles XVIII i XIX és una recerca a través del repertori, gèneres, usos i funcions que tingué el conjunt de vents a la Viena clàssica i la seva influència en la música per a vents del segle XIX. A través de l’explicació del context social i cultural de l’època, entendrem les motivacions i les circumstàncies que van empènyer als compositors a escriure per a Harmoniemusik, així com també les relacions d’aquesta música amb l’òpera, la música militar i la música religiosa.La Harmoniemusik: música para conjunto de vientos a lo largo de los siglos XVIII y XIX es una búsqueda a través del repertorio, géneros, usos y funciones que tuvo el conjunto de vientos en la Viena clásica y su influencia en la música para vientos del siglo XIX. A través de la explicación del contexto social y cultural de la época, entenderemos las motivaciones y las circunstancias que empujaron a los compositores a escribir para Harmoniemusik, así como también las relaciones de esta música con la ópera, la música militar y la música religiosa.The Harmoniemusik: music for wind ensemble throughout the eighteenth and nineteenth centuries is a research through the repertoire, genres, uses and functions that took the wind ensemble in classical Vienna and its influence on the music for winds in the nineteenth century. Through the explanation of the social and cultural context of the time, we understand the motivations and circumstances that pushed composers to write for Harmoniemusik, as well as the relationship of this music to the opera, military music and religious music.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Conjunts de vent -- Viena (Àustria) -- S. XVIIIConjunts de vent -- Viena (Àustria) -- S. XIXMúsica -- Aspectes socials -- Viena (Àustria) -- S. XVIIIMúsica -- Aspectes socials -- Viena (Àustria) -- S. XIXLa Harmoniemusik : música per a conjunt de vents al llarg dels segles XVIII i XIXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521052017-07-19T09:22:29Zhdl_2072_179068Escola Superior de Música de CatalunyaChiantore, LucaRequesens Roca, Pol2015-07-09T11:24:54Z2014-092015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252105La seqüència gregoriana Dies Irae s'ha convertit en un material musical àmpliament utilitzat per compositors per dotar d'un significat concret a la seves obres. Però a mesura que han passat el segles es pot determinar que l'objectiu que han tingut els compositors en voler incloure una referència a aquesta seqüència ha variat notablement. En aquest treball tracto de demostrar quins canvis hi ha hagut segons l'època i el compositor, ja sigui des del punt de vista conceptual com des del punt de vista tècnic tot analitzant obres de moments i estils diferents, parant atenció a sis obres concretes que o tenen importància a causa de la seva influència o la seva singularitat. Alhora, exposo com tot això m'ha influït per compondre obres que estiguin relacionades amb el Dies Irae i amb la música al voltant de la mort.The Gregorian Dies Irae sequence has become a musical material widely used by composers to give a concrete meaning to his works. But over time it can be determined that the objective composers have in wanting to include a reference to that sequence has significantly changed. In this work I try to show what changes have been depending on the time and the composer, either from a conceptual point of view and from the technical point of view, analyzing works of different times and styles, with focus on six specific works that are important because of their influence or their uniqueness. At the same time, I discuss how all this has influenced me to compose works that are related to the Dies Irae and the music around death.La secuencia gregoriana Dies Irae se ha convertido en un material musical ampliamente utilizado por compositores para dotar de un significado concreto a sus obras. Pero con el paso del tiempo se puede determinar que el objetivo que han tenido los compositores en querer incluir una referencia a dicha secuencia ha variado notablemente. En este trabajo trato de demostrar qué cambios han habido según la época y el compositor, ya sea desde el punto de vista conceptual cómo desde el punto de vista técnico, analizando obras de momentos y estilos diferentes, con especial atención a seis obras concretas que o tienen importancia a causa de su influencia o de su singularidad. En el mismo tiempo, expongo cómo todo ésto me ha influido para componer obras que estén relacionadas con el Dies Irae y con la música al rededor de la muerte.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dies Irae -- Crítica i interpretacióCant gregorià, cant pla, etc. -- Anàlisi i apreciacióMúsica -- Història i críticaDies Irae, la seqüència perdurable : anàlisi i comparació de diferents lectures de la seqüència gregoriana en la història de la músicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapTeoria, Composició i DireccióEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521062017-07-19T09:23:43Zhdl_2072_179072Escola Superior de Música de CatalunyaGarcía Vázquez, LuisBlanco Aloy, Cristina2015-07-09T12:11:23Z2014-092015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252106La transdisciplinarietat no és un fenomen nou, però la seva aplicació real en els camps artístics i educatius no té el seguiment ni la justificació que mereix. Aquest TFG analitza una proposta de creació col·lectiva transdisciplinària dins de l’àmbit de l’educació superior artística que pot servir de model per a aplicacions posteriors en altres àmbits.La transdisciplinariedad no es un fenómeno nuevo, pero su aplicación real en los campos artísticos y educativos no tiene el seguimiento ni la justificación que merece. Este TFG analiza una propuesta de creación colectiva transdisciplinaria dentro del
ámbito de la educación superior artística que puede servir de modelo para aplicaciones posteriores en otros ámbitos.Transdisciplinarity is not a new phenomenon, but it’s real application in the fields of education and artistic creation doesn’t have the following and the justification it deserves. This TFG analizes a proposal of transdisciplinary collective creation within
the area of artistic university education. This work can be a model for further research in other areas and levels.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Ensenyament universitariDidàcticaEscena col·lectiva transdisciplinària : una aproximació didàctica a l'aula de músicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapPedagogiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2521072017-07-19T09:23:45Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaCastelló, José VicenteVidal Rodríguez, Ismael2015-07-09T12:28:27Z2014-062015-07-09http://hdl.handle.net/2072/252107Durant poc més d’un segle d’investigacions sobre les capelles musicals a les catedrals peninsulars, i concretament a Galícia, s’ha recopilat important informació sobre la música en aquest context. Així podem dir que aquestes capelles gaudexien de suficient atenció pels investigadors i historiadors que m’ajuden a abordar aquest treball acotant-lo, i així poder teixir un perfil d’investigació en l’àmbit històric, historiogràfic y organològic de la trompa a las capelles de música a Galícia.Durante algo más de un siglo de investigaciones sobre las capillas musicales en las catedrales peninsulares, y expresamente en Galicia, se ha recopilado importante información acerca de la música en este contexto. De este modo puedo decir que dichas capillas gozan de suficiente atención por los investigadores e historiadores que me ayudan a abordar este trabajo acotándolo, y así poder tejer un perfil de investigación en el ámbito histórico, historiográfico y organológico de la trompa en las capillas de música en Galicia.For more than a century researchers have been studying the importance of the horn in the chapels of Galicia. The horn has always held a privileged position in chapel and cathedral music for both historical and organological reasons all of which have helped better inform my approach to performing this repertoire.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Trompa, Música per a -- Anàlisi i apreciacióMúsica sacra -- GalíciaCatedrals -- GalíciaMúsica -- Galícia -- S. XIVMúsica -- Galícia -- S. XVMúsica -- Galícia -- S. XVIMúsica -- Galícia -- S. XVIIMúsica -- Galícia -- S. XVIIIMúsica -- Galícia -- S. XIXEl uso de la trompa en las catedrales gallegas : una visión generalizada de las capillas de música en Galicia y el papel de la trompa como instrumento integrante en las mismas entre los siglos XIV y XIXinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522652017-07-19T09:44:46Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaHeilbron, MarcYanes Ortega, Yauci2015-07-14T07:36:16Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252265Aquest projecte estudia la trajectòria i les característiques de dos tenors de l'època de Rossini: Andrea Nozzari i Giovanni David. Tots dos van participar a l'estrena d'òperes com Otello i La donna del lago durant el període napolità de Rossini. Seguint la pràctica de l'època, el compositor va escriure els seus papers tenint molt present la seva veu. L'objectiu del treball és estudiar les diferències entre l'estil de tots dos tenors i avançar algunes idees entorn a la interpretació moderna d'aquest repertori, que avui anomenem de tenor líric-lleuger.Este proyecto estudia la trayectoria y las características de dos tenores de la ópera de Rossini: Andrea Nozzari y Giovanni David. Ambos participaron en el estreno de óperas como Otello y La donna del lago durante el período napolitano de Rossini. Siguiendo la práctica de la época, el compositor escribió sus papeles teniendo muy presente su voz. El objetivo del trabajo es estudiar las diferencias entre el estilo de los dos tenores y adelantar algunas ideas entorno a la interpretación moderna de este repertorio, que hoy denominamos de tenor lírico-ligero.This project studies the trajectory and characteristics of two tenors from Rossini’s Opera: Andrea Nozzari and Giovanni David. Both performed in operas including Otello and La Donna del Lago throughout Rossini's Napoleonic period. Following the common practice of the time, the composer focused greatly on their voices whilst composing his works. The aim of this study is to examine the differences in style between the two tenors and to propose ideas regarding the modern interpretation of this repertoire, nowadays classed a light lyrical tenor.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música -- Itàlia -- S. XIXTenors (Cantants)Nozzari, Andrea -- Crítica i interpretacióDavid, Giovanni -- Crítica i interpretacióÒperes -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.) -- S. XIXÒperes -- Interpretació (Fraseig, dinàmica, etc.) -- S. XXIRossini, Gioacchino, 1792-1868 -- Crítica i interpretacióRossini, Gioacchino, 1792-1868. OtelloRossini, Gioacchino, 1792-1868. Donna del lagoEl tenor sui generis : dos tenores rossinianosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522662017-07-19T09:44:49Zhdl_2072_179074Escola Superior de Música de CatalunyaConangla, FerranVidaña Ruiz, Adrià2015-07-14T07:59:43Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252266La sonorització de grans conjunts és un camp artístic que depén de les capacitats professionals del tècnic. Una persona que ha de controlar els recursos tecnològics que es disposen per reforçar el que s'està transmetent a l'escenari. Aquesta feina consisteix en ser un músic més del conjunt. Tots els estudiants dʼinterpretació de lʼEsmuc tenen lʼoportunitat de participar en un gran conjunt, ja sigui lʼorquestra, la big band, la cobla, la banda o el conjunt de música antiga. La meva proposta és poder participar en una gran formació musical però des del punt de vista de la sonologia; aplicar els coneixements ensenyats a lʼescola aportant, en aquest cas a la big band, no el nivell instrumental però sí la capacitat tècnica per a fer un sonar un conjunt instrumental de gran format. No es tracta de fer una pràctica que serveixi com a pràctica final com a culminació dʼun període dʼestudi, si no com a punt de partida dʼun ofici.La sonorización de grandes conjuntos es un campo artistico que depende de las capacidades profesionales del técnico. Una persona que tiene que controlar las tecnologias que se disponen para reforzar lo que se esta transmitiendo en
el escenario. Esta labor implica ser un músico mas del conjunto. Todos los estudiantes de interpretación de la Esmuc tienen la oportunidad de participar en un gran conjunto, ya sea la orquesta, la big band, la cobla, la banda o el conjunto de música antigua. Mi propuesta es poder participar en una gran formación musical pero desde el punto de vista de la sonologia; aplicar los conocimientos enseñados en la escuela aportando, en este caso a la big band, no el nivel instrumental pero si la capacidad técnica para hacer sonar a un conjunto instrumental de gran formato. No se trata de hacer una práctica que
sirva como practica final de la culminación de un periodo de estudio, sino como punto de partida de un oficio.The live sound mixing of big ensembles is an artistic field that depends on the mixer professional capacities. Someone who has to control the technological facilities in reach in order to reinforce what is happening on the stage. This job consists in being another musician of the group. All of the Esmuc's interpretation students have the chance to participate in the
big ensembles, such as the orchestra, the big band, the "cobla", the band or the ancient music ensemble. My proposal is to be able to participate in a big music group but from the sonological point of view; apply the knowledge I acquired at
Esmuc providing, in this case the Big Band, not the instrumental level but the technical skills to make a big ensemble sound great. It's not about practicing what I learnt to finish my studies, it's an oportunity to have a starting point in my profession.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Orquestra de jazz, Música per aSo -- Enregistrament i reproduccióSo -- Aparells i instrumentsAuditoris -- Control electrònic del soSonorització d'una Big Bandinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapSonologiaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522672017-07-19T09:44:51Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaPujol i Coll, Josep, 1964-Sunyer Vidal, Nina2015-07-14T10:14:48Z2014-052015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252267En el meu treball vull explicar Concertos para Bebés, un projecte sorgit 16 anys enrere a Leiría de la mà del músic portuguès Paulo Lameiro. El meu objectiu és ordenar i deixar escrit tot el que vaig aprendre amb ell l’any 2012 en una residència que va impartir a Salt (Girona) perquè em serveixi com a material sobre el qual treballar de cara a la creació de nous Concerts per Nadons amb la companyia catalana que va sorgir d’aquesta residència, a més d’explicar una mica en quina o quines teories es basa. També m’interessa contrastar-lo amb altres projectes similars que hi hagi actualment a Catalunya per veure altres possibilitats, millorar aspectes dels nostres concerts, i a partir d’aquí formular una nova proposta de concert.En mi trabajo quiero explicar Concertos para Bebés, un proyecto surgido 16 años atrás en Leiría de la mano del músico portugués Paulo Lameiro. Mi objetivo es ordenar y dejar escrito todo lo que aprendí con él en 2012 en una residencia que impartió en Salt (Girona) para que me sirva como material sobre el cual trabajar de cara a la creación de nuevos Concerts per a Nadons con la compañía catalana que surgió de esa residencia, además de explicar un poco en qué teoria o teorías se basa. También me interesa contrastarlo con otros proyectos similares que haya actualmente en Catalunya para ver otras posibilidades, mejorar aspectos de nuestros conciertos, y a partir de aquí formular una nueva propuesta de concierto.In my project I would like to talk about Concertos para Bebés (Concerts for Babies), a project created 16 years back in Leíria from the portuguese musician Paulo Lameiro. My goal is to organize and write down everything I learnt from him in 2012 on a course he taught in Salt (Girona), so I can use it when creating new Concerts per a Nadons in the future with the catalan company created from this course, and to explain in which theories is it based on. I am also intestested in contrasting it with similar projects existing in Catalonia to learn from them and to see other posibilities, improve aspects of our concerts, and formulate a new concert myself.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Lameiro, Paulo. Concertos para BebésMúsica per a infantsInfants nadonsConcertsConcerts per a nadonsinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
oai:recercat.cat:2072/2522682017-07-19T09:45:03Zhdl_2072_179064Escola Superior de Música de CatalunyaNatividade, MargaridaSerra Heredia, Marina2015-07-14T10:42:40Z2014-062015-07-14http://hdl.handle.net/2072/252268Este proyecto intenta profundizar en la relación entre la ópera y la literatura. La estrecha relación entre los movimientos literarios en el transcurso de los siglos y el desarrollo de la ópera como nuevo género musical es evidente, partiendo de la mitología clásica y a través de la tragedia, la novela, los cuentos… Por razones obvias he tenido que circunscribirme a una selección de óperas, basándome en el repertorio más conveniente: desde el mito de Orfeo y Eurídice, pasando por la tragedia de Romeo y Julieta o desde La flauta mágica hasta La Traviata.Aquest projecte intenta aprofundir en la relació entre l’òpera i la literatura. L’estreta relació entre els moviments literaris en el transcurs dels segles i el desenvolupament de l’òpera com a nou gènere musical és evident, tot partint de la mitologia clàssica i a través de la tragèdia, la novel·la, els contes… Per raons òbvies m’he hagut de circumscriure a una selecció d’òperes basat en el repertori que m’era més convenient: des del mite d’Orfeu i Eurídice, tot passant per la tragèdia de Romeu i Julieta o des de La flauta màgica fins a La Traviata.This project aims to go deeply into the relationship between opera and literature. The tight relationship between the literary movements in the course of the centuries and the development of opera as a new music genre is evident, starting from classic mythology and through tragedy, novel, short stories... For obvious reasons I had to limit myself to a selection of operas, based on the most suitable repertoire: from the myth of Orpheus and Eurydice, to the tragedy of Romeo and Juliet or from The Magic Flute to La Traviata.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Música i literaturaÒpera -- Història i críticaÒperes -- Anàlisi i apreciacióÓpera y literatura : del mito clásico a la novela románticainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis78 - MúsicacapMúsica Clàssica i ContemporàniaEscola Superior de Música de CatalunyaTreballs finals
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_179042/rdf/100