2024-03-29T15:43:31Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1997792013-11-12T14:59:46Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSantacana, Joan, 1948-Serrat Antolí, Núria2012-07-02T08:08:55Z2012-07-02T08:08:55Z20022012-06-07T11:51:41Z2012-07-13T22:28:20Z2012-07-13T22:28:20Z2012-07-13T22:28:20Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28107Hi ha diferents estratègies per apropar la història als escolars. La utilització de les fonts primàries (objectes, documents, etc.) esdevé una estratègia important per fer viure els temps passats. Els objectes i els documents del passat ens permeten intervenir a partir del plantejament d'enigmes i preguntes que l'alumnat pot anar resolent a partir d'una veritable recerca històrica. Una de les estratègies utilitzades en el món anglosaxó és el living history. Es tracta de "fer reviure" el passat a través de la representació de fets, estil de vida i personatges propis d'una època determinada. Aquesta estratègia s'empra en espais de presentació del patrimoni, especialment en museus i assentaments històrics i arqueològics. Dos elements són fonamentals en aquest tipus d'intervencions: la preparació del context de presentació del patrimoni i els mediadors entre la institució o espai patrimonial i els visitants. A continuació, es presenta, de manera concreta, el cas de Colonial Williamsburg, institució dels EUA pionera en la utilització d'aquesta estratègia de presentació i interpretació del patrimoni històric i arqueològic.13 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126335Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 53-65(c) ICE Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccessDidàctica de la històriaHistory teaching methodsL'ensenyament de la història i el living historyinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2006282013-11-12T14:59:47Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaMolina Neira, JosuéRicart Sala, JoanaRodriguez Piñero, Elisabet2012-09-06T08:42:26Z2012-09-06T08:42:26Z2007-12-072012-09-06T08:42:26Z2012-09-06T22:19:47Z2012-09-06T22:19:47Z2012-09-06T22:19:47Zhttp://hdl.handle.net/2445/29842Después publicar de la entrevista a Ramón Valdés (v. Perifèria 5), continúa la colaboración de la revista con el Proyecto Entrevistas3. En esta ocasión los alumnos han entrevistado a la Catedrática de la UAB, Teresa San Román Espinosa. La entrevista tuvo lugar el pasado 25 de junio de 2007 en su despacho del departamento, en un ambiente muy cercano y distendido, dando como resultado un extenso pero a su vez ameno repaso por el recorrido vital e intelectual de una figura de referencia imprescindible en la antropología social española, reconocida y admirada por su trabajo de investigación con los gitanos y por su compromiso personal y profesional con una antropología aplicada e implicada.application/pdfspaReproducció del document publicat a: http://revista-redes.rediris.es/Periferia/Articles/entrevista_san_roman.pdfPeriferia. Revista d"investigáció i formació en antropologia , 2007cc-by-nc (c) Molina Neira, Josué et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Antropologia socialAntropologia culturalEntrevista en antropologiaSocial anthropologyCultural anthropologyInterviewing in ethnologyTeresa San Roman, antropologainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2047652013-11-12T14:59:48Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaFernàndez, Magda2012-12-14T19:01:47Z2012-12-14T19:01:47Z20022012-12-14T19:01:47Z2012-12-14T23:16:03Z2012-12-14T23:16:03Z2012-12-14T23:16:03Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/33099L'article tracta d'una de les branques emergents en Didàctica de les Ciències Socials: la Didàctica del Patrimoni. A partir de camps d"acció tradicionals, com el vinculat a l"ensenyament, s"obre a nous camps, com la museografia i la mediació en béns patrimonials, del qual es considera estructurant. L"article acaba amb la proposta d"una nova titulació vinculada a les necessitats socials i culturals de la nostra societat i permet que la didàctica de les ciències socials ja no sigui exclusiva del marc de l"ensenyament reglat.9 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126329Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 13-21cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>DidàcticaPatrimoni culturalDidàctica de les ciències socialsEducació no-formalTeaching methodsCultural propertySocial sciences teaching methodsNon-formal educationLa didàctica del patrimoni: nous camins per nous tempsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2063502013-11-12T14:59:48Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGutiérrez Medina, María Luisa2013-02-05T12:01:55Z2013-02-05T12:01:55Z19972013-02-05T12:01:55Z2013-02-05T23:13:23Z2013-02-05T23:13:23Z2013-02-05T23:13:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/33726Aquest curs 1996-1997 l'Escola Normal de Mestres de Barcelona commemora els cent cinquanta anys de la seva creació en la recent inaugurada seu del Campus de la Vall d'Hebron i integrada com a Escola Universitaria de Formació del Professorat a la Divisió V. Com a centre universitari i amb la nova llei d'ordenació educativa ha ampliat els àmbits d'actuació pedagogicodocents a sectors que tradicionalment no havien estat de la seva competencia.27 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125667Temps d'Educació, 1997, num. 17, p. 155-180cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Edificis escolarsEscoles normalsFormació del professoratHistòria de l'educacióSchool buildingsTeachers collegesTeacher trainingHistory of educationL'escola normal de Barcelona: cent cinquanta anys a la recerca d'un establiment en condiciones pedagògiquesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2078632013-11-12T14:59:48Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBastida, Anna, 1951-2013-03-07T12:48:43Z19942013-03-06T15:51:11Z2013-03-07T23:15:25Z2013-03-07T23:15:25Z2013-03-07T23:15:25Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/34129L'època en que ens trobem, que és la de la gestació i l'engegada de la Reforma Educativa, ha vist una intensa i positiva reflexió sobre tots els aspectes de l'educació. En l'àmbit a que pertanyo, el de la Didàctica de les Ciències Socials, s'hi ha donat una valuosa i heterogènia tasca que ha dut com a resultat múltiples propostes de treball. De manera molt explicable, una part molt important d'aquestes propostes s'ha centrat en el tema deis continguts procedimentals, i dic que és explicable perquè les Ciències Socials escolars han topat amb greus dificultats de comprensió d'ençà del moment en què es va pretendre que fossin altra· cosa que una simple enumeració deis afluents de l'Ebre pel marge dret o bé de la tirallonga de reis gots: atès que ara es tractava de comprendre fets socials complexos, la forma i els mitjans amb que es presentaven a l'aula tenia una importància cabdal.18 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125563Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 243-260cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Currículums (Ensenyament)Ciències socialsEducació per a la pauCurricula (Courses of study)Social sciencesPeace educationEstudiar la guerra per a desaprendre-lainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082112013-11-12T14:59:50Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTrepat, Cristòfol-A., 1947-2013-03-13T19:26:51Z2013-03-13T19:26:51Z20022013-03-13T19:26:51Z2013-03-13T23:20:29Z2013-03-13T23:20:29Z2013-03-13T23:20:29Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/34246En aquest article es reflexiona sobre allò que caracteritza substantivament l"aprenentatge, sobre la seva gradació de qualitat i sobre els estils de representació (visual, auditiu i cinestèsic). També es resumeix la teoria constructivista. Aquestes bases teòriques constitueixen la justificació i argumentació d"una proposta sobre la tipologia i diversitat de les activitats que s"han d"oferir al públic potencial dels museus, exposicions o en altres mediacions didacticoculturals del patrimoni. S"arriba a la conclusió que, amb tota la seva riquesa de matisos, les modernes teories de l"aprenentatge, així com els descobriments neurològics avalen alguns dels principis intuïts per la cultura clàssica romana quan s"afirmava que aprendre requeria poques paraules, molts exemples i encara més exercicis pràctics. És això, tot just, allò que es proposa la nova museografia: que l"ús del text no sigui abusiu i que el públic pugui interaccionar amb el contingut proposat per a la seva comprensió i, si escau, l"aprenentatge, a través de les imatges virtuals i altres tipus d"activitats cinestèsiques.21 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126331Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 23-43cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Didàctica de les ciències socialsAprenentatgeMuseusSocial sciences teaching methodsLearningMuseumsOferir informació, construir aprenentatgesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2062702014-09-08T22:40:00Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSierra, Carmen19970214-7351http://hdl.handle.net/2445/33707El nombre reduït d'estudis sobre el naixement i el desenvolupament del magisteri femení, i l'anàlisi habitual que aborda l'educació de les dones des d'una perspectiva metodològica centrada en l'enfocament de l'educació deis homes com a model i referent, han configurat unes representacions carregades de connotacions negatives que afecten la interpretació de la historia de l'accés a la instrucció formal deis dos sexes. Malgrat que queda un llarg camí d'investigacions per recórrer, avui es poden qüestionar algunes d'aquestes generalitzacions i, sobretot, situar la historia de l'educació femenina allà on va estar, i no on ens hauria agradat que estigués.17 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125668Temps d'Educació, 1997, num. 17, p. 183-199cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Història de l'educacióEscoles normalsEducació de la donaDiscriminació sexual en l'educacióHistory of educationTeachers collegesEducation of womenSex discrimination in educationLes normals: paradigma de l'educació femeninainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2081142014-09-09T22:35:17Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaFernàndez, Magda20020214-7351http://hdl.handle.net/2445/34206El concepte de patrimoni, paraula complexa i polisèmica, ha anat variant al llarg del temps gràcies al fet que no és un concepte tancat. Tot el contrari; és un concepte obert que permet noves interpretacions lligades tant als canvis socials com a l"aportació de noves disciplines, les quals han contribuït a la diversificació del concepte de patrimoni en si mateix i al servei de l"educació. Quan se"ns va demanar que coordinéssim un monogràfic sobre didàctica del patrimoni, vam pensar a presentar un seguit d"articles que mostressin el ventall ampli de possibilitats d"aquesta disciplina emergent dins la didàctica de les ciències socials, tant en l"educació formal com en la no formal com en el camp de les noves professions vinculades als béns patrimonials i al turisme cultural.4 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/127435Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 9-11cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Patrimoni culturalEducacióDidàcticaTurisme culturalCultural propertyEducationTeaching methodsHeritage tourismPresentació Monogràfic 1: Didàctica del Patrimoniinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082952014-09-09T22:35:18Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaArqué, MaiteBastida, Anna, 1951-Palos, JoséTribó, Gemma20000214-7351http://hdl.handle.net/2445/34249Els mitjans de comunicació ens atansen periòdicament notícies commovedores i ens sotraguegen amb imatges de fams, sequeres o misèria, les víctimes de les quals acostumen a viure al sud. També ens fan arribar els èxits més notables de l'economia i la tècnica: més producció, més vendes, més autopistes, millors avions. Tot això passa, preferentment, al nord.15 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126060Temps d'Educació, 2000, num. 23, p. 89-103cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Educació per al desenvolupamentPedagogia críticaDesenvolupament socialDevelopment educationCritical pedagogySocietal growthEducació per al desenvolupament i la cooperació: criteris de valoració dels materials didàcticsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2311462014-09-09T22:35:18Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaRojo Ariza, María del Carmen2013-01-162254-6111http://hdl.handle.net/2445/54599El objetivo de este artículo es presentar el enfoque metodológicodesarrollado para estudiar una serie de aeródromos situados en Cataluña y asociados con el Gobierno republicano (1931-1936/1939) y la Guerra Civil Española (1936-1939), que fueron estudiados desde 2008 hasta 2010 por detector de metales. Además, parte de los diferentes edificios de cada complejo campo de aviación se registraron para una mejor comprensión. El trabajo de campo se combinó con el uso de fuentes orales y textuales y fotografías aéreas históricas. Toda esta información se integra en una base de datos diseñada expresamente y también en un SIG. Estos restos reflejan el impacto de la guerra aérea en el territorio y también los esfuerzos para establecer una red de infraestructuras relacionadas con la aviación.24 p.application/pdfspaCentro de Estudios de Historia MilitarReproducció del document publicat a: https://sites.google.com/site/ruhm22012/home/Art_Mayka%20Rojo.pdf?attredirects=0&d=1Revista Universitaria de Historia Militar, 2013, vol. 2, p. 85-108(c) Rojo Ariza, María del Carmen, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessArqueologiaGuerra Civil Espanyola, 1936-1939Didàctica de les ciències socialsArchaeologySpanish Civil War, 1936-1939Social sciences teaching methods¿Arqueología y aviación?: la excavación de aerodrómos de campaña en el Penedésinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2047642014-09-13T02:58:25Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBusquets Fàbregas, Jaume20020214-7351http://hdl.handle.net/2445/33098En les darreres dècades s'ha viscut una lenta però important reconceptualització social de la noció de patrimoni. Des d'una visió del patrimoni lligada a la idea de passat i de conservació, s'ha evolucionat cap a una visió dinàmica i funcional, més vinculada al present i a la idea d'utilització. Com a recurs amenaçat per les ràpides i intenses transformacions econòmiques, actualment el paisatge ha assolit una dimensió de patrimoni. Aquesta dimensió està reconeguda en la Convenció Europea del Paisatge, aprovada a Florència l'octubre del 2000, els principals objectius de la qual són la protecció i la gestió del paisatge, i el plantejament de la necessitat de promoure l'ensenyament en els diversos nivells educatius. Aquest article tracta el contingut de la Convenció i les seves implicacions en la didàctica del paisatge, tots exposant alguns dels resultats obtinguts en la investigació sobre didàctica del paisatge feta per l'autor en l"àmbit del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.8 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126333Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 45-52cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Patrimoni culturalDidàctica de les ciències socialsProtecció del paisatgeFormació del professoratEuropaCultural propertySocial sciences teaching methodsLandscape protectionTeacher trainingEuropeEl paisatge: patrimoni en mutació i recurs didàctic educatiu en l'àmbit europeu.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082102014-09-13T02:58:33Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTatjer, Mercè, 1942-20020214-7351http://hdl.handle.net/2445/34245L"article mostra, a través de l"exemple de Barcelona, com la ciutat s"ha anat consolidant en el decurs del segle XX com un instrument bàsic per a l"aprenentatge de les ciències socials en els diferents nivells educatius. En aquest sentit destaca després d"un breu anàlisi dels precedents històrics en l"ensenyament de la ciutat les primeres experiències didàctiques desenvolupades en la dècada de 1930 amb els importants moviments de renovació pedagògica. També s"estudien els factors específics que, en el cas barceloní, han possibilitat en els darrers vint-i-cinc anys l"eclosió de materials didàctics sobre la ciutat, com ara l"important protagonisme del professorat en coincidència amb els nous plantejaments de les disciplines referents, el despertar d"una consciència ciutadana, el suport dels professionals dedicats a la ciutat i les iniciatives desenvolupades per l"Ajuntament de Barcelona. D"ara endavant s"obre el nou repte d"inserir amb més claredat aquesta eina educativa que és la ciutat en el currículum escolar, a partir del suport de les noves tecnologies i amb estreta connexió amb les disciplines referents com la Geografia, la Història i la resta de Ciències Socials.19 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126337Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 67-85cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Didàctica de les ciències socialsGeografia urbanaInvestigació educativaBarcelona (Catalunya)Social sciences teaching methodsUrban geographyEducational researchBarcelona (Catalonia)Ensenyar la ciutat o aprendre de la ciutat: l'exemple de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2084912014-09-13T02:58:34Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGutiérrez Medina, María LuisaSimón, Mercè (Simón Ortoll)20030214-7351http://hdl.handle.net/2445/34301Este artículo se inicia con la presentación de la moderna concepción científica de la enseñanza/ aprendizaje de la historia que considera que la mejor manera de enseñar esta disciplina social es reproduciendo el método que utiliza el historiador en la construcción de la historia. Se da a conocer una experiencia docente de integración de la didáctica del patrimonio en el curriculum de la formación de maestros. Siguiendo la idea ya señalada por otros especialistas, se defiende la necesidad de utilizar el patrimonio como un elemento del entorno que, en tanto que proyecta el pasado en el presente, se convierte en una fuente primaria de primer orden que favorece una enseñanza/aprendizaje de la historia y del método del historiador, de forma inducida, realista y por descubrimiento dirigido, mediante el análisis de las fuentes documentales de carácter muy diverso que encierra el propio elemento patrimonial estudiado. Al mismo tiempo, desde una perspectiva constructivista del aprendizaje manifiesta la necesidad de la previa investigación que sobre dicho elemento patrimonial debe realizar el profesor universitario de didáctica de las Ciencias Sociales para llevar a cabo y definitivamente normalizar este tipo de docencia innovadora.27 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126393Temps d'Educació, 2003, num. 27, p. 355-379cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Didàctica de la històriaPatrimoni històricHistòriaHistory teaching methodsHistoric preservationHistoryEl patrimoni i la didàctica de la història. Un estudi de cas: els jardins del Laberint d'Horta.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2049472014-09-16T22:34:54Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBesolí, Andreu20020214-7351http://hdl.handle.net/2445/33230La presentació del patrimoni en els museus i altres espais afins (exposicions, parcs arqueològics, centres d"interpretació patrimonial, etcètera) s"està beneficiant en els últims anys dels avenços a nivell didàctic que ofereixen les noves tecnologies. Però, sovint es fa palès que aquestes estratègies comunicatives no impliquen necessàriament una òptima assimilació del discurs històric i museogràfic per part del públic. La modernització dels espais patrimonials amb la incorporació d"audiovisuals i sistemes informàtics multimèdia no serveix de gran cosa si es planteja com un mer recurs passiu de delectació o com una concessió a la creixent implantació social de les noves tecnologies. És per això que es fa imprescindible plantejar des d"un punt de vista didàctic i comunicatiu com aquests recursos poden construir i/o enriquir el discurs a l"entorn del patrimoni (històric, arqueològic, artístic, etcètera) per a una museografia veritablement comprensiva i, més enllà dels objectes, educadora en valors.17 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126341Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 99-115cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Tecnologia educativaArxius audiovisualsMuseologiaPatrimoniEducational technologyAudio-visual archivesMuseum techniquesEstates (Law)L'ús de les tecnologies audiovisuals com a recurs didàctic en museus d'història i espais de presentació del patrimoniinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2077972014-09-18T22:46:51Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaPrats, Joaquim, 1949-19900214-7351http://hdl.handle.net/2445/34102L'abril de 1989 el Ministeri d'Educació i Ciencia va presentar a la comunitat educativa un Pla de Formació del Professorat per sis anys que passo a descriure breument. El document pretén ser un marc d'actuació; alhora, descriu el context social i educatiu sobre el qual s'elabora el Pla, del qual deriva un nou perfil del professorat. Així mateix, estableix el que s'anomena «model de formació permanent', que comentaré més endavant. En aquest apartat s'enuncien les concepcions, principis basics i directrius que orienten I'execució del Pla, coherents amb el contingut i les característiques de I'actual reforma del sistema educatiu. Segueix en el document una definició de les estructures de formació, amb un desplegament especial de I'apartat corresponent als centres de professors. A I'apartat «Pla d'Actuació' s'estableixen les finalitats i objectius del PI a, i així mateix les línies d'actuació mitjanyant les quals es pretén atenyer els objectius proposats. Tot seguit s'estableixen els criteris d'avaluació previstos tant per als programes com per al conjunt del Pla. Finalment, es fa una valoració aproximada del cost económic que, tal com s'indica, s'haura d'anar concretant als diferents plans anuals. A continuació, en vint-i-nou annexos, es descriuen les línies generals dels programes que hauran de fer realitat els objectius i els fins que ens proposem.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139592Temps d'Educació, 1990, num. 4, p. 161-174cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Formació del professoratSistema educatiuEspanyaTeacher trainingInstructional systemsSpainLa formació permanent del professorat: la proposta del Ministeri d'Educació i Ciènciainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082092014-09-18T22:46:52Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaHernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-Romea Castro, CeliaSantacana, Joan, 1948-20080214-7351http://hdl.handle.net/2445/34237La història és una disciplina científica que opera en base a evidències del passat. Tot allò que s'ha produït en un altre temps (objectes, construccions, paisatges, conductes, costums) és susceptible de ser analitzat i interpretat de manera crítica per l'historiador. Qualsevol tipus de text confegit en un altre temps o a partir d'informacions d'un temps anterior, també esdevé, per definició, una evidència històrica, ja sigui una recepta de farmàcia, una novel·la, un informe tècnic o un llibre d'història. En aquest sentit, gairebé tots els textos són d'història. L'historiador no analitza el text de la mateixa manera que ho poden fer des d'altres disciplines; un text té interès en tant que subministra informació, i el mètode de treball de l'historiador és el que permet assolir-la. Els alumnes de primària i secundària s'han de formar en continguts factuals, conceptuals i en mètode. L'anàlisi d'un document amb la metodologia d l'historiador és una bona praxi per formar individus amb capacitat crítica.12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126500Temps d'Educació, 2008, vol. 34, num. 34, p. 83-94cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Didàctica de la històriaCrítica textualMetodologiaHistòriaHistory teaching methodsTextual criticismMethodologyHistoryLlegir críticament textos d'històriainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2311452014-09-19T22:29:15Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCardona Gómez, Gemma20101696-2672http://hdl.handle.net/2445/54598Sembla que donar a conèixer l"arqueologia com a disciplina amb metodologia científica i caràcter professional no sigui una tasca fàcil. Vèncer la idea que es ven en pel·lícules de l"estil d"Indiana Jones implica que cal fer una tasca de difusió de la disciplina cap al gran públic, mostrant les diferents cares que té avui dia de forma didàctica, entretinguda i rigorosa. En un principi la idea del programa Sota Terra, emès per TV3 entre el juny i el setembre del 2010, era precisament aquesta. Tal i com ho afirmen els responsables a la plana web del programa:"Hi ha diversió, humor, aventura i rigor. Per l"ordre que es vulgui". En realitat, però, veurem que alguns elements no són tan clars, com a mínim en el capítol que ressenyem: Excavant als escenaris de la Batalla de l"Ebre, emès el 14 de juny del 2010.4 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/ebre/article/view/248334Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2010, vol. 5, p. 286-289cc-by (c) Cardona Gómez, Gemma, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Batalla de l'Ebre, 1938Arqueologia experimentalMetodologia de les ciències socialsBattle of the Ebro River, 1938Experimental archaeologyMethodology of social sciencesSota terra: excavant als escenaris de la Batalla de l'Ebre. Televisió de Catalunya, 14 de juny de 2010info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2485882015-04-09T22:15:27Zhdl_2072_224649Feliu, Maria, 1980-Cardona Gómez, Gemma2015-03-18http://hdl.handle.net/2445/6479735 p.application/pdfcatPonència presentada a: I Jornada sobre Horitzons Científics de les Ciències Socials i les Humanitats: Impactes de la Recerca i Transferència de Coneixement. 18 de març de 2015. Universitat de Barcelona. Taller II: Transferir és una oportunitatcc-by-nc-nd (c) Feliu et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>InvestigacióGestió del coneixementCongressosResearchKnowledge managementCongressesTransferir és una oportunitat. Experiències de transferència des del grup de recerca DIDPATRIinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2636952016-06-22T02:20:29Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaDuran, Teresa, 1949-2012-07-04T10:59:27Z2012-07-04T10:59:27Z20102014-0088http://hdl.handle.net/2445/28402Podeu consultar l'Anuari complet a: http://hdl.handle.net/2445/27403En aquesta aproximació al desenvolupament i situació de l'àlbum il·lustrat a Catalunya durant el bienni 2008-2009, es constata un increment del seu prestigi entre les diferents modalitats del llibre infantil i juvenil, tot i que determinades inèrcies no acaben de permetre'n la seva total eclosió. Tanmateix, s'ha pogut observar un interès creixent per l'àlbum dins els grups de recerca acadèmics on s'hi han iniciat diferents vies d¿estudi que haurien d'anar consolidant tant el terme "àlbum" com el contingut d'aquests llibres. També des dels espais virtuals es manifesta un dinamisme al respecte que no es constata en els mitjans de comunicació de masses. Finalment, cal deixar constància d'alguns dels títols més representatius i interessants del bienni i d'alguna de les activitats públiques o privades que han contribuït a dinamitzar-ne i consolidar-ne la presència.6 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/209613Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2008-2009, p. 14-19http://hdl.handle.net/2445/27403(c) Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessÀlbumsLlibres i lectura per a infants i jovesAlbumsBooks and reading for children and young adultsL'àlbum i l'edició catalana, ara com ara: panorama del bienni 2008-2009info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2636962016-06-22T02:20:31Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTarruella Planas, Rosa2012-07-30T10:13:42Z2012-07-30T10:13:42Z2008-05-292012-07-04T11:10:45Z0214-7351578444http://hdl.handle.net/2445/28938Traducció comentada del pròleg d¿un llibre on la seva autora, amb motiu de presentar les propostes dels seus estudiants sobre activitats integrades de plàstica i música per a l¿escola i l'institut, ens parla de la necessitat d¿activar la situació creadora en els individus per millorar el seu excel-lent procés educatiu, a la manera com ho feien els antics.10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126522Temps d'Educació, 2008, num. 35, p. 127-136(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessEnsenyament de l'artDidàctica de l'artExpressió plàsticaCreativitat en els infantsEstèticaÈticaArt educationArt teaching methodsPlastic expressionCreative ability in childrenAestheticsEthicsStuka (Plastyka, Muzyka): una veu a favor de l'educació a través de l'artinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2636972016-06-22T02:20:33Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSans Martín, AntoniBoada Abad, Albert2012-07-30T11:48:36Z2012-07-30T11:48:36Z19962012-07-17T10:59:46Z0214-7351119128http://hdl.handle.net/2445/28962L'article descriu l'organització de Redinet (Red Estatal de Bases de Dades Educatives), el procés de creació de la capcelera de Catalunya, així com el contingut i l'estructura de les seves tres bases de dades: investigació, innovació i recursos, detallant-se les vies d'accés i consulta d'aquestes.12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/193743Temps d'Educació, 1996, num. 16, p. 163-174(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccessInvestigació educativaBases de dadesSistemes d'informacióEducational researchDatabasesInformation storage and retrieval systemsEl projecte Redinetinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2636982016-06-22T02:20:35Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaAguareles, M. A. (Miguel-Ángel)Gros Salvat, Begoña2013-03-19T13:12:27Z2013-03-19T13:12:27Z19962013-03-19T13:12:27Z0214-7351132175http://hdl.handle.net/2445/34302La referencia a les telecomunicacions en l'àmbit educatiu ha augmentat notablement a causa, sobretot, de les expectatives que l'ús d'lnternet ha despertat entre professionals, administradors, etc. El fenòmen és recent, per aquest motiu el tipus de publicació se centra bé en la descripció de les possibilitats bé en l'analisi d'experiencies concretes. La composició del número monografic Educació i Telematica es mou en aquesta línia. En aquest sentit, hem intentat recollir articles de reflexió juntament amb experiencies concretes que s'estan portant a terme amb l'objectiu que el lector tingui una visió general de les possibilitats pedagógiques de I'ús de les xarxes de comunicació en l'àmbit educatiu.4 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125631Temps d'Educació, 1996, num. 16, p. 5-9cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>EducacióTelemàticaEducationTelematicsMonografia: Educació i Telemàticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2636992016-06-22T02:20:36Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGrané, MarionaCrescenzi Lanna, LucreziaOlmedo Casas, Karina2013-09-03T07:55:10Z2013-09-03T07:55:10Z2013-03-152013-09-03T07:55:11Z1578-7680624106http://hdl.handle.net/2445/45505This research analyses the actual use and conception of the ICT mobility that a life long learning group of students have. The students have participated in a Mobile Learning experience along an online postgraduate course, which was designed under a traditional e-learning perspective. The students received a tablet PC (iPad) in order to work at the course and also to use it in their personal and professional life. A complete and original pre-test / post-test questionnaire was applied before and after the course. This instrument was scientifically validated. Thru the questionnaire, uses tendency and students perceptions were studied. Frequencies, purposes, habits of use and valuation, as well as the device"s integration into their personal, social and professional life were studied. The analysis intents to apply the 'Social Technographics Profile" by Bernoff (2010) to classify, by profile groups, the users of the actual Internet. Finally a reflexion of the reasons and limits of the theory, in this study, and also the relation to reality is presented. The Inter-coding reliability and validity shows the possibility of applying the instrument on wider samples in order to get a closer look to the uses and actual conceptions of the ubiquitous ICTs.19 p.application/pdfspaServicio de Publicaciones, Universidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.um.es/ead/red/37/; http://www.um.es/ead/red/37/grane.pdfRED. Revista de Educación a Distancia, 2013, vol. Año XII, num. 37, p. 1-19cc-by-nc-nd (c) Servicio de Publicaciones, Universidad de Murcia , 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Tecnologia de la informacióAprenentatge electrònicPreguntes d'opció múltipleEducació superiorInformation technologyWeb-based instructionMultiple-choice examinationsHigher educationCambios en el uso y la concepción de las TIC, implementando el Mobile Learning.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637002016-06-22T02:20:37Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTarruella Planas, Rosa2014-05-27T11:33:45Z2014-05-27T11:33:45Z2014-03-072014-05-27T11:33:45Z0214-7351641232http://hdl.handle.net/2445/54589Es tracta d'un relat on l'autora va dibuixant les seves maneres de fer en la seva tasca docent a la qual va arribar seguint diferents direccions que es troben i s'entrecreuen i, alhora, comencen, es torcen i es converteixen en un lloc d'aturada. Al seu torn, es descriuen les afinitats que relacionen aquests recorreguts amb els amics i amigues de viatge i les bosses plenes de les sorpreses, desencisos, empentes, i troballes; i el dropbox on s'hi van ficant totes les coses -els artistes, els autors, i tot allò que es vulgui- que agraden i ajuden per anar fent feina.17 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/tempsDEducacio45/default.asp?articulo=942Temps d'Educació, 2014cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ensenyament de l'artCreació artísticaFormació del professoratDissenyArt educationArtistic creationTeacher trainingDesignTestimonis pedagògics: Relat d'una dissenyadora esdevinguda formadora de mestres: la passió per la creativitat.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637022016-06-22T02:20:40Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSánchez, Lydia2012-07-30T09:59:03Z2012-07-30T09:59:03Z2008-05-292012-07-03T10:04:02Z0214-7351559576http://hdl.handle.net/2445/28931El objetivo de este trabajo es caracterizar algunos de los contextos comunicativos visuales a través de los cuales se producen, en la sociedad actual, aprendizajes no reglados. Aprender se da siempre en el sí de algún contexto comunicativo. Por lo tanto, las características fundamentales de la comunicación también lo son de los procesos de aprendizaje, incluso aquellos donde la imagen tiene un papel central. En este artículo se ofrece una caracterización general de la comunicación, atendiendo a sus vertientes más relevantes: socialización y transmisión de la información a través de signos (en especial, los visuales).12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126512Temps d'Educació, 2008, vol. 35, p. 11-22(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessComunicació visualComunicació audiovisualAprenentatgeCulturaSociologia de l'artVisual communicationBroadcastingLearningCultureArt and societyComunicació, imatge i aprenentatgeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637032016-06-22T02:20:41Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBosch, Emma2012-07-30T10:00:41Z2012-07-30T10:00:41Z2008-05-292012-07-03T10:50:13Z0214-7351562058http://hdl.handle.net/2445/28932L'objectiu d'aquest article és promoure la incorporació de llibres il-lustrats a l'espai docent, tot defensant la interacció entre escola i entorn. Amb aquesta intenció es presenta una experiència docent que es du a terme a les classes de Didàctica de l'Educació Visual i Plàstica (UB), en la formació inicial del professorat d'educació primària, que empra el llibre il-lustrat com a eina docent. Es tracta d'un corpus d'obres de gran qualitat, la temàtica dels quals està relacionada amb el fet artístic i la seva didàctica. Amb l'ús a les aules universitàries d'aquest tipus de llibres es volen aconseguir principalment tres objectius: donar-los a conèixer als futurs mestres per a la seva formació i perquè els puguin compartir amb els seus futurs alumnes a les aules d'Educació Primària; tractar temes específics de l'àrea de plàstica, i fomentar la reflexió sobre la pràctica docent o altres temes específics.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126518Temps d'Educació, 2008, num. 35, p. 83-96(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessFormació del professoratDidàcticaEnsenyament de l'artLlibres il·lustratsTeacher trainingTeaching methodsArt educatioIllustrated booksUs explico un conte? Ús de llibres il·lustrats per a la didàctica de l'educació visual i plàsticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637042016-06-22T02:20:43Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBurset Burillo, Sílvia2012-07-30T09:55:08Z2012-07-30T09:55:08Z20062012-07-03T12:04:54Z0214-7351562230http://hdl.handle.net/2445/28929El presente trabajo es el resultado de un año de investigación de campo y de estudio bibliográfico, que se formalizó en un proyecto educativo dirigido a alumnos de 3 de secundaria en la área de educación visual y plástica. " Las manos" , título del proyecto, se presentó como una alternativa en la didáctica de la educación visual y plástica cuando se plantea desde un aprendizaje lineal, desde un modelo. El planteamiento consistió en potenciar la comprensión y expresión artísticas a partir de la interrelación de otras áreas de conocimiento con la visual y plástica para sensibilizar al alumno en la importancia que tiene el proceso en el acto creativo. Valorar el proceso facilitó la asimilación de conceptos como figuración, abstracción y síntesis tan importantes para entender el hecho artístico. La valoración positiva del proyecto no pretende contraponer dos metodologías diferentes: la lineal con modelos y la que se presenta en espiral, inductiva, con referentes que no tienen que ser necesariamente visuales. Las dos opciones pueden actuar en simbiosis siempre que el alumno sepa percibir el significado que quiere dar a su obra y que todo no quede en una pura representación decorativa.21 p.application/pdfcatICE. Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126440Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 273-293(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccessEnsenyament de l'artExpressió plàsticaDidàctica de l'artArt educationPlastic expressionArt teaching methodsLa didàctica de l'educació visual i plàstica, entre el discurs visual i el discurs estètic. La perversió del modelinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637052016-06-22T02:20:44Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBalada i Monclús, Marta2012-07-30T10:06:48Z2012-07-30T10:06:48Z19932012-07-03T12:35:02Z0214-7351106513http://hdl.handle.net/2445/28936En l'ensenyament de la plàstica, les línies pedagógiques que s'han seguit tradicionalment s'han fonamentat en el desenvolupament de la creativitat infantil, l'aprenentatge i domini de les técniques i els mitjans d'expressió i la seva relació o estudi de les arts plastiques. En general les estratégies i sistemes metodológics que s'han emprat han estat més implícits que explícits i, en moltes ocasions, desvinculats d'una visió curricular que cohesionés tots els seus components. En els darrérs anys, és quan s'ha produit el canvi més important, reconeixent el perfil disciplinari de la materia i definint-ne tant els aspectes cognitius, expressius i formatius, com la importancia de coneixer i utilitzar una metodologia didactica adient.20 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140594Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 23-42(c) ICE Universitat de Barcelona, 1993info:eu-repo/semantics/openAccessDidàctica de l'artEnsenyament de l'artExpressió plàsticaDisseny curricularArt teaching methodsArt educationPlastic expressionCurriculum planningArts plàstiques i metodologia: descripció d'un model didàcticinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637072016-06-22T02:20:46Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaDuran, Jaume, 1970-Duran, Teresa, 1949-2012-07-30T10:08:17Z2012-07-30T10:08:17Z20082012-07-04T08:53:29Z0214-7351561223http://hdl.handle.net/2445/28937El propòsit d'aquest estudi té un doble objectiu: d'una banda, des del punt de vista històric, assenyalar la confluència existent, a cavall dels segles XIX i XX, d'un magma comú de pràctiques del dibuix que permeteren l'eclosió de certes arts narratives com el llibre il-lustrat, la tira còmica i el cinema d'animació, materials que cent anys després de la seva gènesi encara no han trobat el seu lloc en l'ensenyament i, de l'altra, des del punt de vista educatiu, aportar instruments de reflexió per a l'adquisició de millors competències narratives i audiovisuals a partir d'aquests materials.12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126514Temps d'Educació, 2008, num. 35, p. 37-48(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessLlibres il·lustrats per a infantsCòmicsAnimació (Cinematografia)Ensenyament audiovisualIllustrated children's booksComicsAnimation (Cinematography)Audio-visual educationL'adquisició de competències narratives i audiovisuals mitjançant el llibre il·lustrat, la tira còmica i el cinema d'animacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2637082016-06-22T02:20:47Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaDuran, Teresa, 1949-2012-07-30T10:03:46Z2012-07-30T10:03:46Z2008-05-292012-07-04T10:27:29Z0214-7351566950http://hdl.handle.net/2445/28934L'era de la comunicació acara la comunitat educativa davant de nous reptes, especialment en l'àmbit de la cultura visual. La cultura visual es manifesta avui arreu i no hi ha àmbit ni familiar ni social ni educatiu que no en participi. Més enllà de la visualització i experimentació d'alguns procediments artístics canònics, l'ensenyament de les arts visuals i plàstiques observa la necessitat d'ampliar el seu radi d'acció, reflexió i anàlisi de manera coparticipada. Un repàs a la trajectòria històrica de l'aprenentatge artístic dóna peu a algunes preguntes rellevants com ara, quins aprenentatges per a quines competències? Per a quina societat i amb quins instruments cal educar els infants? Quines inèrcies i teories s¿hereten del passat i quin lloc cal que tinguin en el futur? Quines aportacions cognitives o empíriques permetrien una renovació positiva en l'àmbit de l¿educació visual i plàstica? Són preguntes difícils però peremptòries si no es vol girar l'esquena a l'evidència dels canvis comunicatius i socials del nostre temps.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126513Temps d'Educació, 2008, num. 35, p. 23-36(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessDidàctica de l'artEnsenyament de l'artAprenentatgeHistòria de l'educacióTeoria de l'educacióArt teaching methodsArt educationLearningHistory of educationEducational theoryDins el bosc de la cultura visual. Apunts per a una actualització pedagògicainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2654062016-07-05T09:10:40Zhdl_2072_263927Trallero Flix, Conxa2010-03-09T13:03:10Z2010-03-09T13:03:10Z199984-95307-10-3http://hdl.handle.net/2072/10355http://hdl.handle.net/2445/11538Exercicis pràctics per adquirir agilitat en la lectura de les notes musicals.28 p.332875 bytesapplication/pdfcatEditorial A3Reproducció digital del document publicat en format papercc-by-nc-nd, (c) Trallero, 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>Ensenyament de la músicaLlenguatge musicalLanguage of musicMusical educationNotes. Exercicis de lectura recitada en clau de Sol i en clau de Fainfo:eu-repo/semantics/book
oai:recercat.cat:2072/2663732016-07-19T22:44:00Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaFigueras, SaraCapllonch Bujosa, Marta2016-02-22T16:40:51Z2016-02-22T16:40:51Z20012016-02-22T16:40:51Z1138-3194502863http://hdl.handle.net/2445/69732L'educació física com a àrea de coneixement a primària adquireix uns valors que ajuden al total desenvolupament dels alumnes de 6 a 12 anys. Marginada durant molts anys com a conseqüència del paper que jugava l'educació i del model i utilitat que es donava a tot allò relacionat amb el cos, s'ha erigit en l'actualitat com una àrea que adquireix tota la seva identitat a l'educació primària, perquè s'adapta a les necessitats de moviment i d'expressió que tenen els nens, alhora que afavoreix el seu desenvolupament i participa de la resta de facultats de la seva personalitat.12 p.application/pdfcatUniversitat Ramon LlullReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/view/96159Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l'Educació, 2001, num. 8, p. 110-121(c) Universitat Ramon Llull, 2001info:eu-repo/semantics/openAccessEducació físicaProfessors d'educació físicaEducació primàriaPhysical education and trainingPhysical education teachersPrimary educationL'educació física: un valor a descobririnfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2663752016-07-19T23:00:20Zhdl_2072_224649Oriola Requena, SalvadorFilella Guiu, Gemma, 1966-Gustems Carnicer, Josep2014-10-22T11:04:03Z2014-10-22T11:04:03Z2014-09http://hdl.handle.net/2445/58915Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/585851 p.application/pdfspaInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaPòster presentat a: I Congrés Internacional d’Educació Emocional. X Jornades d’Educació Emocional. Psicologia positiva i benestar. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. 978-84-697-1225-2. p. 639http://hdl.handle.net/2445/58585cc-by-nc-nd (c) ICE UB, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalPsicologia positivaCongressosEmotional educationCongressesPositive psychologyLa música en Primaria como herramienta para el desarrollo de las competencias emocionalesinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2665082016-07-27T22:39:41Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaLleixà Arribas, TeresaCapllonch Bujosa, MartaGonzález Arévalo, Carles2016-07-27T14:20:42Z2016-07-27T14:20:42Z20152016-07-27T14:20:47Z1579-1726646832http://hdl.handle.net/2445/101341Este artículo describe el proceso de diseño y validación de un cuestionario para conocer el grado y forma de incorporación de las competencias básicas en las programaciones de Educación Física, por parte del profesorado especialista en el área en los niveles de Educación Primaria y Secundaria. El cuestionario, que tiene por objetivo constatar la opinión del profesorado de Educación Física sobre la integración de las competencias básicas en sus programaciones, e identificar las estrategias utilizadas para su integración en las mismas, pertenece a la fase de diagnóstico del proyecto de investigación «Las competencias básicas en una Educación Física de calidad» del plan nacional I+D+I (2008-2011). El proceso de validación sobre la claridad de los enunciados y la pertinencia a las diferentes dimensiones estudiadas, se ha llevado a cabo por un jurado de 11 expertos en la temática de competencias, todos ellos profesores universitarios. Posteriormente se ha realizado una prueba piloto para conocer su viabilidad con 21 profesores de Educación Física en ejercicio, pertenecientes a la enseñanza obligatoria. Los resultados muestran que el cuestionario es un excelente instrumento para verificar cuál es el nivel de penetración de las competencias básicas en las programaciones de Educación Física.6 p.application/pdfspaFederación Española de Docentes de Educación FísicaReproducció del document publicat a: http://recyt.fecyt.es/index.php/retos/article/view/34347Retos. Nuevas tendencias en Educación Física, Deporte y Recreación, 2015, num. 27, p. 52-57(c) Federación Española de Docentes de Educación Física, 2015info:eu-repo/semantics/openAccessCompetències bàsiques en educacióEducació físicaProfessors d'educació físicaCompetency based educationPhysical education and trainingPhysical education teachersCompetencias básicas y programación de Educación Física. Validación de un cuestionario diagnósticoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2668692016-09-20T22:40:32Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBallester Ayala, MonGodall, Teresa2016-09-20T16:57:29Z2016-09-20T16:57:29Z2014-07-012016-09-20T16:57:35Z2014-461X651621http://hdl.handle.net/2445/101987Aquest article és el producte d'una reflexió conjunta entre una tutora d'universitat i una mestra d'escola. Un estudi obert, fet a partir de l'observació i pensat sobre el temps dels infants al centre docent. No vol aportar solucions ni demostrar teories, perquè se centra més en la vivència del temps i en com ens la imaginem dins d'una escola concreta. Hem llegit i ens hem amarat d'autors i de pensadors perquè ens ajudin a estar més a prop del que podríem anomenar temps d'infància, sense oblidar la necessitat de disposar dels nostres propis moments.4 p.application/pdfcatEditorial GraóReproducció del document publicat a: http://guixinfantil.grao.com/revistes/guix-infantil/076-educacio-i-vida-quotidiana/activitats-i-vida-quotidianaGuix d'Infantil, 2014, vol. 76, num. juliol-agost, p. 21-24(c) Ballester Ayala, Mon et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessInfantsEducació no-formalRelacions família-escolaLleureChildrenNon-formal educationHome-school relationshipsLeisureActivitats i vida quotidiana. Un temps que necessita tempsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2668702016-10-14T22:52:08Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGodall, Teresa2016-09-20T17:06:47Z2016-09-20T17:06:47Z2014-07-012016-09-20T17:06:52Z2014-461X651619http://hdl.handle.net/2445/101992Aquest article posa en qüestió la concepció clàssica d'educació quotidiana a l'educació infantil basada encara en activitats col¿lectives com a eixos vertebradors de la vida del grup i especialment en l'ensenyament-aprenentatge d'hàbits on es valora sobretot que l'infant ho faci tot sol enlloc de vetllar per les necessitats i els interessos individuals, donant valor a la paraula cura i a la relació entre adult i infant, o entre adult i un petit grup d'infants en els moments quotidians.6 p.application/pdfcatEditorial GraóReproducció del document publicat a: http://guixinfantil.grao.com/revistas/guix-infantil/076-educacio-i-vida-quotidiana/vida-quotidiana-i-transformacions-silenciosesGuix d'Infantil, 2014, vol. 76, num. juliol-agost, p. 11-16(c) Godall, Teresa, 2014info:eu-repo/semantics/openAccessHàbitJocs educatiusActivitats dirigidesEducació infantilHabitEducational gamesCreative activities and seat workPreschool educationVida quotidiana i transformacions silenciosesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2727712017-02-10T00:03:06Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGustems Carnicer, JosepCalderón, DiegoCalderón Garrido, Caterina2017-02-07T17:46:41Z2017-02-07T17:46:41Z2016-09-132017-02-07T17:46:41Z0214-7351664015http://hdl.handle.net/2445/106640Són molts els estudis que plantegen una relació entre els aspectes cognitius generals de l'individu i els efectes positius que aporta l'educació musical. Aquest article té l'objectiu de fer una revisió de les principals aportacions en recerques en psicologia de la música de les últimes dècades en l'àmbit internacional sobre aquesta relació. L'article fa un repàs a les relacions en l'àmbit de les llengües -el més pròsper-, la intel·ligència i la memòria, el raonament espacial i la matemàtica, per acabar assenyalant implicacions per a l'educació musical.12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/312601Temps d'Educació, 2016, num. 50, p. 87-98cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Ensenyament de la músicaCognicióAdquisició del llenguatgeMatemàticaMúsicaMusic educationCognitionLanguage acquisitionMathematicsMusicMúsica i desenvolupament cognitiu: una revisióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2778352017-02-23T06:04:50Zhdl_2072_224649Martí Barrachina, Marta2013-08-02T09:54:35Z2013-08-02T09:54:35Z2013-08-02http://hdl.handle.net/10230/20981Treball de Fi de Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Curs 2012-2013Tutora: Clara Cortina TrillaEl tema del populismo punitivo es uno de los temas más estudiados por la criminología del siglo XXI. Encontramos en la literatura autores que ponen de manifiesto el aumento del punitivismo por parte de la sociedad así como autores que defienden que este/nfenómeno podría considerarse un “mito”. Una de las posibles razones por las que se encuentran resultados divergentes en la investigación criminológica es la diversidad de métodos utilizados para averiguar la opinión de los ciudadanos sobre las penas y el/nsistema de justicia penal. La idea es que diferentes tipos de preguntas plasman diferentes tipos de opiniones. En concreto, una de las razones aportadas por la investigación es que cuanto menos información contextual se aporta en una pregunta más punitivismo se observa, en comparación con preguntas realizadas mediante la llamada “técnica del caso escenario” en la que sí se aporta información contextual. El objetivo de este trabajo es ver cuánta es la diferencia de opinión acerca de las penas de prisión en España entre un cuestionario con preguntas abstractas y un cuestionario con preguntas concretas, realizados a dos grupos equivalentes. Los resultados de esta investigación corroboran que cuanto menos información se aporta al encuestado el punitivismo observado es mayor.spaAquest document està subjecte a una llicència Creative Commonsinfo:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>penesTreball de fi de grau – Curs 2012-2013Actitudes punitivas : diferentes preguntas, diferentes respuestasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis
oai:recercat.cat:2072/2822132017-03-18T00:35:26Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaMartín Piñol, Carolina2017-03-16T15:14:16Z2017-03-16T15:14:16Z20162017-03-16T15:14:16Z2254-0709667754http://hdl.handle.net/2445/108510Proyectos artísticos interdisciplinares forma parte de la colección de la Biblioteca universitaria de la Universidad de Barcelona. Interés por el bienestar a través de la experiencia artística es su subtítulo y con estas palabras llenas de compromiso hacia la sociedad, el lector ya entrevé que la publicación explora las relaciones que se establecen entre arte, emoción y bienestar. Con sus páginas podemos entrar en el mundo de la creatividad a través de los proyectos interdisciplinares que se presentan y que tienen como objetivo potenciar y aumentar el bienestar social y personal de los ciudadanos Sílvia Burset, Diego Calderón y Josep Gustems, docentes de la Universidad de Barcelona del departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales, de la Educación Musical, de la Educación Física y de la Educación Visual y Plástica, y expertos en educación musical y comunicativa así como de la educación plástica y artística son los autores de esta publicación.2 p.application/pdfspaArtseducaReproducció del document publicat a: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/artseduca/article/view/2238/1913Artseduca, 2016, num. 15, p. 113-115cc-by-nc-nd (c) Martín Piñol, Carolina, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ensenyament de l'artBenestarArt educationHuman comfortProyectos artísticos interdisciplinares. Interés por el bienestar a través de la Educación Artísticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2842262017-05-04T23:59:17Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaElgström Misol, Edmon2017-05-04T14:40:43Z2017-05-04T14:40:43Z20062017-05-04T14:40:44Z1699-8774571434http://hdl.handle.net/2445/110465En aquest article es presenta un protocol per a la realització de la fonetometria -tècnica objectiva d'anàlisi i medició del camp vocal que permet conèixer, en termes quantitatius, la situació vocal d'una persona en un moment determinat-. En primer lloc, es realitza l'explicació del funcionament de la fonetometria, així com del seus orígens i de l'evolució que l'instrument ha experimentat fins als nostres dies. En segon lloc, es descriu el nou protocol que ha estat elaborat per a la realització de la fonetometria i que està composat de dues parts diferenciades: una relativa al tècnic responsable de dur a terme la medició i l'altra relativa a la persona a la qual se li practica. Finalment, s'inclouen les principals aplicacions de la fonetometria en el camp de la música i la seva docència, en l'avaluació i diagnòstic de la veu i en la formació de la veu parlada.18 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/5646Phonica , 2006, vol. 2, p. 1-18cc-by (c) Elgström Misol, Edmon, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>FonologiaVeuCantPhonologyVoiceSingingFonetometria: una proposta de protocolinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2654072017-05-09T01:46:35Zhdl_2072_263927Trallero Flix, Conxa2010-03-09T11:05:16Z2010-03-09T11:05:16Z200084-95307-11-1http://hdl.handle.net/2072/10358http://hdl.handle.net/2445/11529Exercicis pràctics de ritme.48 p.686089 bytesapplication/pdfcatEditorial A3Reproducció digital del document publicat en format paperTrallero, Conxa. Figures [Música impresa] : exercicis a una i dues veus rítmiques, en compàs simple i compost. Sant Esteve Sesrovires: A3, 2000cc-by-nc-nd, (c) Trallero, 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>Ensenyament de la músicaLlenguatge musicalRitme musicalExercicis musicalsMusical educationLanguage of musicMusical meter and rhythmExercise musicFigures: exercicis a una i dues veus rítmiques, en compàs simple i compostinfo:eu-repo/semantics/book
oai:recercat.cat:2072/2623512017-05-23T05:18:55Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaPrats, Joaquim, 1949-Santacana, Joan, 1948-2016-06-03T16:34:31Z2016-06-03T16:34:31Z2015-07-302016-06-03T16:34:36Z1134-0258654022http://hdl.handle.net/2445/99228This paper provides a vision of both digital society and new information and communication technologies in education in relation to the teaching of history. It explains how culture has built extensions of us and reviews the value that has been given to memory up to the ability for abstraction, relating it to the learning of history. Learning patterns vary with the emergence of the mobile phone, a new intelligence that incorporates telephone and computer and represents the largest extension of human beings, that is, a digitally based mind with multiple intelligences. The authors defend the importance of disseminating and implementing the use of new technologies in the teaching of history as well as the aims related to the learning of this social science. The paper ends with a reflection on disciplinary knowledge, which includes the method, since the practice of methodological skills is only learned exercising them.21 p.application/pdfcatInstitut d'Estudis CatalansReproducció del document publicat a: http://dx.doi.org/10.2436/20.3009.01.151Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 2015, num. 26, p. 19-39http://dx.doi.org/10.2436/20.3009.01.151cc-by-nc-nd (c) Prats, Joaquim, 1949- et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Didàctica de la històriaTecnologia educativaHistory teaching methodsEducational technologyNous paradigmes en l'ensenyament de la història. New paradigms in teaching historyinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2664162017-05-23T05:19:04Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTorralba Jordán, M. Ángel (Miguel Ángel)2016-07-21T10:02:06Z2016-07-21T10:02:06Z2012-122016-07-21T10:02:11Z0214-8757623903http://hdl.handle.net/2445/100713Los Juegos Paralímpicos de Londres 2012 han sido excelentes, sin duda los mejores juegos de la historia, pero si por algo se han caracterizado ha sido por el nivel de inclusión desarrollado. Siguiendo el modelo de los Juegos Olímpicos los organizadores han dado rienda suelta a todos los valores que posee el pueblo británico y, como fundadores del movimiento paralímpico en Stoke Mandeville por el Dr. Guttmann, han sabido conjugar el espectáculo deportivo con la difusión de las capacidades de los deportistas discapacitados. Las proezas de los deportistas paralímpicos han transmitido a toda la sociedad, a través de los medios de comunicación, los valores que tan magníficamente encarnan. La participación ha sido numerosa, 166 países y mas de 4.000 atletas, lo que convierte estos Juegos en la segunda manifestación deportiva de la Tierra. España representa una de las potencias del movimiento Paralímpico, estando presente en los primeros puestos del medallero y siendo punteros en la difusión de modelos educativos y participando en las investigaciones auspiciadas por el Comité Paralímpico Internacional.4 p.application/pdfspaInstitut Nacional d'Educació Física de Catalunya. INEFCReproducció del document publicat a: http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2012/4).110.00Apunts. Educació Física i Esports, 2012, num. 110, p. 7-10http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2012/4).110.00cc-by-nc-nd (c) Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. INEFC, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Jocs olímpicsDiscapacitatsEsportistes amb discapacitatOlympicsPeople with disabilitiesAthletes with disabilitiesLos Juegos Paralímpicos de Londres 2012: los juegos de la inclusióninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2707392017-05-23T05:19:05Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCalderón, DiegoGustems Carnicer, JosepCalderón Garrido, Caterina2017-01-18T16:52:28Z2017-01-18T16:52:28Z2015-07-012017-01-18T16:52:28Z1134-0258653925http://hdl.handle.net/2445/105798En aquest article pretenem mostrar la història de les colònies musicals al nostre país, fent especial èmfasi en l'aportació i el lideratge de les institucions catalanes, a partir d'una recopilació documental exhaustiva. Tot i que l'inici de les colònies escolars en l'àmbit estatal es va produir a Madrid, a Catalunya van confluir una sèrie d'aspectes (la tradició excursionista, la importància de les corals, etc.) que van propiciar el naixement de les colònies musicals el 1968, organitzades per l'Orfeó Lleidatà, en un context social en què es volien recuperar els costums, la llengua i la cultura catalans. Des de llavors, aquestes colònies, que encara perduren, han servit d'inspiració i guia per a tot un seguit d'activitats similars esteses arreu de Catalunya i posteriorment a la resta de l'Estat. Les característiques, la magnitud i el potencial formatiu de les colònies musicals permeten considerar-les com una activitat consolidada en l'oferta educativa del país.16 p.application/pdfcatInstitut d'Estudis CatalansReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.2436/20.3009.01.156Educació i Història. Revista d'Història de l'Educació, 2015, num. 26, p. 145-160https://doi.org/10.2436/20.3009.01.156cc-by-nc-nd (c) Calderón, Diego et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>MúsicaCant coralColònies escolarsEnsenyament de la músicaCatalunyaMusicChoral singingSchool campsMusic educationCataloniaLes colònies musicals: una proposta educativa des de Catalunyainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2811812017-05-23T05:19:06Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTorres Carceller, Andrés2017-03-02T19:09:43Z2017-03-02T19:09:43Z2015-06-032017-03-02T19:09:43Z2014-8992665545http://hdl.handle.net/2445/107770Aunque se asocie el término grisalla con pintura monocroma, también es un procedimiento de pintura policroma, con la particularidad que divide el proceso de trabajo en dos fases diferenciadas, tratando por separado la forma y el color. Pese a su actual desconocimiento, esta variante ha sido uno de los métodos predilectos de los pintores desde la Edad Media hasta el siglo XVII; manteniéndose viva hasta nuestros días. En este artículo pretendemos aclarar esta cara oculta de la grisalla, secuenciando su proceso de trabajo -y sus variantes-, exponiendo sus rasgos más significativos; constatando la transversalidad de su principio, al ser adaptado a la pintura de vitrales, ilustraciones, grabados, esmaltes e incluso la fotografía y el cine. Así como señalar su orígenes y las principales características que ha ido adoptando a lo largo del tiempo.23 p.application/pdfspaHipatia PressReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.17583/brac.2015.1350BRAC-Barcelona, Research, Art, Creation, 2015, vol. 3, num. 2, p. 179-200https://doi.org/10.17583/brac.2015.1350cc-by (c) Torres Carceller, Andrés, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>GrisallaTècniques pictòriquesGrisaille paintingPainting techniquesForma y Color: La Grisalla en la Pintura; Aproximación a un procedimiento inadvertidoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2867952017-06-13T01:47:36Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaLleixà Arribas, TeresaRíos Hernández, Merche2017-06-12T10:34:34Z2017-06-12T10:34:34Z2015-06-282017-06-12T10:34:34Z2014-6418655949http://hdl.handle.net/2445/112224In the Psychiatric Unit of the Modelo Prison, Barcelona, a physical education programme is carried out annually with the participation of University of Barcelona (UB) students. In this context, we carried out a study based on service learning parameters. The aim of the study was two fold: to determine the impact on inmates of the physical education programme that was undertaken with university students; and to assess what university students' learnt in the prison based socio-educational intervention programme. This paper describes the context of the research and the methodological basis of service learning. The qualitative tools to gather the information were: two focus group;a semi-structured interview with a representative of the unit's guards; and the students' field dairy. We present results that demonstrate the impact of the physical, sports activity on the socialisation of inmates, in terms of aspects such as communication and personal skills. The results also show the effect of the programme on the university students' learning processes, particularly with regard to the contextualisation of learning.27 p.application/pdfengHipatia PressReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.4471/qre.2015.1138Qualitative Research In Education, 2015, vol. 4, num. 2, p. 106-133https://doi.org/10.4471/qre.2015.1138cc-by (c) Lleixà Arribas, Teresa et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Educació físicaDidàctica de l'educació físicaEmpresonamentDiagnòstic psiquiàtricPhysical education and trainingPhysical education teaching methodsImprisonmentPsychiatric diagnosisService-Learning in Physical Education Teacher Training. Physical Education in the Modelo Prison, Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900422017-07-18T08:05:13Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBatalla Flores, AlbertRuiz Pérez, Luis MiguelTorralba Jordán, M. Ángel (Miguel Ángel)2017-07-03T11:33:57Z2017-07-03T11:33:57Z20062017-07-03T11:33:57Z0214-7351616286http://hdl.handle.net/2445/113249En este artículo se repasan los principales modelos teóricos explicativos del aprendizaje motor. En un primer apartado se comentan las aportaciones propias de la psicología cognitiva y más concretamente del corriente del procesamiento de la información: la Teoría del bucle cerrado de Jack Adams y la Teoría del esquema de Richard Schmidt. Posteriormente, se exponen las críticas que han recibido estos modelos y, para hacerlo, se introducen las principales aportaciones que el científico ruso Nikolai Bernstein hizo al estudio del aprendizaje y el control motor. A partir de estas aportaciones, se introducen las formulaciones teóricas que, surgidas desde la perspectiva dinámica-ecológica, pretenden superar las limitaciones de los modelos cognitivos. Finalmente, se comparan las dos perspectivas y se sugieren algunas posibles vías de desarrollo futuro del campo que nos ocupa.23 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126439Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 249-271cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Aprenentatge motorMotor learningModels teòrics explicatius de l'aprenentatge motorinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900432017-07-18T08:05:13Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaPalos, José2017-07-03T11:37:52Z2017-07-03T11:37:52Z20112017-07-03T11:37:52Z0214-7351616361http://hdl.handle.net/2445/113250Es diu que l'escola ha d'ajudar a formar ciutadans i ciutadanes competents per desenvolupar i participar en la societat en què vivim. Això és un repte per a l'escola tant des de la concreció i desenvolupament dels continguts curriculars com des de la metodologia educativa. Perquè hi hagi un veritable aprenentatge competencial, i sempre des d'una concepció sistèmica de la competència, la metodologia de treball hauria de complir alguns requisits mínims. L'aprenentatge servei (APS) és una metodologia que uneix l'aprenentatge i el servei a la comunitat en un mateix projecte educatiu. Les seves característiques coincideixen en gran mesura amb les necessitats metodològiques d'un aprenentatge competencial, com ara la integració de coneixements, la funcionalitat dels aprenentatges, la contextualització, l'increment de l'autonomia, la participació i implicació personals. Per tot això es pot afirmar que l'APS és una metodologia idònia perquè hi hagi un aprenentatge competencial, però a més perquè integra escola i comunitat i, perquè des d'una concepció global de la competència, és una bona pràctica d'aprenentatge de competències amb una implicació i compromís social.16 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/253374Temps d'Educació, 2011, num. 41, p. 25-40cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Aprenentatge serveiEducacióCiutadaniaService learningEducationCitizenshipAprenentatge servei. Aprendre de forma competencial i amb responsabilitat socialinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900442017-07-18T08:05:13Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBuscà Donet, FrancescRivera García, EnriqueTrigueros Cervantes, Carmen2017-07-03T13:21:12Z2017-07-03T13:21:12Z2012-06-062017-07-03T13:21:12Z0214-7351620534http://hdl.handle.net/2445/113262Aquest treball mostra els resultats d'una discussió en grup realitzada amb mestres i professorat d'educació física. El tema central de la discussió s'ha concretat al voltant dels processos d'avaluació viscuts en el període de formació inicial. A partir d'una anàlisi de contingut i d'una anàlisi qualitativa de la transcripció de la discussió, els autors han pogut identificar els tòpics i les principals creences relacionades amb l'avaluació i la qualificació dels aprenentatges a la Universitat...18 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/264082Temps d'Educació, 2012, num. 43, p. 167-184cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Avaluació formativaFormació del professoratEducació físicaFormative evaluationTeacher trainingPhysical education and trainingLa credibilitat dels sistemes d'avaluació formativa en la formació inicial del professorat d'educació físicainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900452017-07-18T08:05:13Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaVilà Baños, RuthGonzález Mediel, OlgaLópez-Dávila, ErikaVelasco, Anna2017-07-04T07:50:27Z2017-07-04T07:50:27Z2013-072017-07-04T07:50:27Z0214-7351627479http://hdl.handle.net/2445/113283El coneixement de la llengua catalana continua sent considerat l'element més afavoridor per a la inclusió de l'alumnat estranger a Catalunya. No obstant, aquest jovent encara conviu amb les actituds racistes i la manca d'integració amb el seu grup d'iguals. En aquest article aprofundim en les conclusions extretes d'una recent investigació, amb l'objectiu de conèixer l'entorn normatiu i accions concretes en aquest àmbit en els darrers anys. Alhora s'intenten recollir propostes de millora plantejades pels joves i els agents sòcioeducatius, així com orientacions i experiències exitoses, en un moment on aquesta temàtica assoleix una major transcendència atesa la conjuntura política actual.21 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/268257Temps d'Educació, 2013, num. 44, p. 155-175cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Integració socialImmigrantsCatalàSocial integrationImmigrantsCatalan languageEl paper de la llengua catalana per a la integració dels i les joves migrades a Catalunyainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900462017-07-18T08:05:14Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCoral i Mateu, JosepLleixà Arribas, Teresa2017-07-04T08:22:16Z2017-07-04T08:22:16Z2014-03-012017-07-04T08:22:16Z0214-7351642071http://hdl.handle.net/2445/113288L'aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) constitueix un enfocament que pren cada dia més força dins del context educatiu europeu i per això esdevé la principal justificació que ha portat a l'elaboració dels present monogràfic10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/274633Temps d'Educació, 2014, vol. 45, p. 7-16cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeresCatalunyaContent and Language Integrated LearningCataloniaL'aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera (AICLE) a Catalunya. Estudis i experiènciesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900472017-07-18T08:05:14Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaPujol i Subirà, M. Antònia2017-07-04T09:51:11Z2017-07-04T09:51:11Z2016-07-012017-07-04T09:51:12Z0214-7351664045http://hdl.handle.net/2445/113307El present article vol mostrar diferents aspectes que des de diverses ciències o disciplines aporten coneixement a la construcció de la identitat. Des d'una òptica sempre musical, l'article s'inicia amb un ventall divers de la realitat per anar-se endinsant primer amb la dualitat individu-societat, el nosaltres-l'altre; enumerant els components que, des de l'òptica psicològica i sociològica, configuren la identitat; mostrant explicativament els elements que caracteritzen el concert com a ritual; la relació entre la cultura, la identitat i el discurs, així com els paradigmes d'investigació de la identitat. Els exemples fugen dels tòpics musicals i volen activar el lector per tal que pugui establir relacions entre el desenvolupament teòric i el seu propi i personal coneixement i vivència musical. Paraules claus: música, identitat, cultura, individu, societat, etnomusicologia, psicologia, sociologia.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/312604Temps d'Educació, 2016, vol. 1, num. 50, p. 131-144cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>MúsicaIdentitat (Psicologia)SociologiaMusicIdentity (Psychology)SociologyLa construcció de la identitat personal i social per mitjà de la músicainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900482017-07-18T08:05:15Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGonzález Mediel, OlgaSempere, NúriaRovira, Georgina2017-07-04T10:14:08Z2017-07-04T10:14:08Z2016-062017-07-04T10:14:08Z0214-7351670858http://hdl.handle.net/2445/113315En aquest article intentarem apropar-nos a la música com a eina de cohesió social, parant atenció a un aclariment conceptual que ens ajudi a entendre aquesta particularitat del fet musical tan estretament lligada als seus efectes socials. Tot seguit, farem un breu recorregut per la fonamentació teòrica i empírica que sustenta aquests beneficis de les experiències musicals, i aterrarem en diverses experiències, de les més llunyanes a les més properes, on aquest impacte més enllà de la música és ben palès. Finalment, detallarem dos projectes musicals, ben coneguts per les autores, i amb una llarga trajectòria, en què un dels objectius, des dels seus orígens, ha estat aconseguir una millora de la cohesió social des de l'ensenyament musical. Les evidències fins al dia d'avui no deixen lloc a plantejar dubtes quant a l'assoliment d'aquest objectiu.15 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/312602Temps d'Educació, 2016, num. 50, p. 99-113cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Ensenyament de la músicaComunicació interculturalIntegració socialMusic educationIntercultural communicationSocial integrationLa Música com a eina de cohesió socialinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900542017-07-18T08:05:16Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBesolí, Andreu2017-07-07T11:08:49Z2017-07-07T11:08:49Z20042017-07-07T11:08:49Z1696-2672565423http://hdl.handle.net/2445/113485Barcelona va esdevenir durant la Guerra Civil la primera gran ciutat occidental de la història que, malgrat trobar-se en la rereguarda, va patir bombardejos aeris sistemàtics i massius contra objectius no militars. Aquesta circumstància va comportar que les institucions i la població barcelonines es mobilitzessin ràpidament per construir i habilitar túnels i cambres subterranis com a mitjà de protecció davant aquesta amenaça inèdita. El present article repassa la història d'aquests refugis i reflexiona sobre la seva situació actual i el seu valor patrimonial a partir de l'anàlisi d'alguns casos paradigmàtics.22 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17886Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2004, num. 2, p. 181-202cc-by (c) Besolí, Andreu, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Refugis antiaerisBarcelona (Catalunya)Spanish Civil War, 1936-1939Air raid sheltersBarcelona (Catalonia)Los refugios antiaéreos de Barcelona: pasado y presente de un patrimonio arcanoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900552017-07-18T08:05:16Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaComa Quintana, LaiaCosta i Argemí, Enric2017-07-07T11:15:29Z2017-07-07T11:15:29Z20082017-07-07T11:15:30Z1696-2672573315http://hdl.handle.net/2445/113487L'any 2004, l'Ajuntament de la Garriga va iniciar el Projecte de Recuperació de la Memòria Històrica. Un dels objectius del projecte és la recuperació, estudi i difusió del patrimoni de la guerra del poble. En aquest sentit, es coneixia l'existència d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil en un espai municipal en ple nucli urbà, just al costat de l'estació de tren. El refugi havia estat construït l'any 1938. Bona part de la documentació de l'època que fa referència a aquest refugi i als altres dos que es construïren al poble per iniciativa de la Junta de Defensa Passiva local es conserva a l'Arxiu Municipal i ja havia estat estudiada per l'historiador Joan Garriga a la seva obra "Revolta i Guerra Civil a la Garriga".7 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17950Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2008, num. 3, p. 251-257cc-by (c) Coma Quintana, Laia et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Refugis antiaerisMuseus d'històriaSpanish Civil War, 1936-1939Air raid sheltersHistorical museumsEl projecte museogràfic del refugi antiaeri de l'Estació de la Garrigainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900572017-07-18T08:05:17Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSantacana, Joan, 1948-2017-07-07T11:51:40Z2017-07-07T11:51:40Z20102017-07-07T11:51:40Z1696-2672598970http://hdl.handle.net/2445/113495El artículo constituye una breve presentación del proyecto básico que ha desarrollado el grupo de investigación DidPatri de la Universidad de Barcelona para un futuro centro de interpretación de la batalla de Teruel. Este equipamiento se concibe como un modelo de intervención inscrito en los parámetros de la museografía de nueva generación y des del punto de vista conceptual se basa en gran parte en los conocidos relatos de Max Aub.9 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17974Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2010, num. 4, p. 257-265cc-by (c) Santacana, Joan, 1948-, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Batalla de Terol, 1937-1938Museus d'històriaSpanish Civil War, 1936-1939Battle of Teruel, 1937-1938Historical museums¿Un memorial para la paz en Teruel?info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900592017-07-18T08:05:17Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaÍñiguez Gràcia, David2017-07-07T12:10:02Z2017-07-07T12:10:02Z20042017-07-07T12:10:02Z1696-2672604227http://hdl.handle.net/2445/113497A las cinco de la tarde del 17 de julio de 1936 Virgilio Leret Ruiz, capit ´an de aviaci ´on, encabez ´o la defensa de la base de hidroaviones del Atalay´on en Melilla frente a las primeras unidades del eje´ rcito de A´ frica que iniciaban la sublevaci ´on. La lucha se prolong´o unas horas hasta que agotadas la municiones, los defensores se rindieron a las muy numerosas tropas de regulares ind´ıgenas. A partir de aquel momento, poco m´as sabemos del capit ´an Leret. Se desconoce con exactitud su cautiverio e incluso existe disparidad de fechas para establecer su asesinato, aunque algunas fuentes indican que Leret y los alf ´ereces Gonz´alez y Calvo, junto a otros suboficiales ser´ıan ejecutados al amanecer del 18 de julio, momento en el que se iniciaba la sublevaci ´on en buena parte de la pen´ınsula.1 Esta ´ultima versi ´on de los hechos se contradice con la extraoficial que circul ´o por Melilla plasmada en las memorias de su esposa, Carlota O'Neill2 en la que se afirma que ser´ıa encarcelado en el fuerte de Rostrogordo y fusilado el 23 de julio de 1936. As´ı pues, Leret junto a los alf ´ereces de aviaci ´on Armando Gonz´alez Corral y Lu´ıs Calvo Calavia pasaron a formar parte de la interminable lista de fusilados y desaparecidos, asesinados por los militares fascistas que secundaron el golpe en territorio norteafricano.3 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17878Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2004, num. 2, p. 150-152cc-by (c) Íñiguez Gràcia, David, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939RepublicansSpanish Civil War, 1936-1939RepublicansLeret Ruiz, Virgilio, 1902-1936El Capitán Virgilio Leretinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900602017-07-18T08:05:17Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaÍñiguez Gràcia, David2017-07-07T13:02:58Z2017-07-07T13:02:58Z20082017-07-07T13:02:58Z1696-2672604234http://hdl.handle.net/2445/113499Alemanya ha sabut assumir un passat recent prou dramàtic i un dels darrers actes en la recuperació de la memòria col·lectiva ha estat el record de la devastació soferta durant els bombardeigs aliats després d'anys d'amnèsia. En aquest article es mostra el procés de recuperació de la història i del patrimoni de la guerra a Alemanya i s'evidencia al mateix temps la inexistencia d'una política cultural i patrimonial dedicada a la Guerra d'Espanya.14 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17932Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2008, num. 3, p. 209-222cc-by (c) Íñiguez Gràcia, David, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Mundial II, 1939-1945BombardeigsWorld War, 1939-1945BombardmentMemoria y desmemoria histórica: Contra el Desafío oficial del olvido: el caso de los Bombardeosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900612017-07-18T08:05:18Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaHernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-Rojo Ariza, María del Carmen2017-07-07T13:09:40Z2017-07-07T13:09:40Z20112017-07-07T13:09:40Z1696-2672613457http://hdl.handle.net/2445/113501La museïtzació de la guerra és un tema polèmic, i més quan es tracta de conflictes recents. Es reflexiona sobre el perquè s'ha de plantejar l'estudi de la guerra des d'un punt de vista científic. A més, es posa especial èmfasi en com els europeus han afrontat la seva dramàtica història bèl·lica recent i el patrimoni per ella generat; s'enumeren i descriuen els diferents tipus de museus i instal·lacions patrimonials i els seus trets didàctics. La realitat europea contrasta amb el dèficit d'iniciatives patrimonials i museals respecte a la història i el patrimoni de la Guerra Civil espanyola27 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/18023Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2011, vol. 6, num. 1-4, p. 131-157cc-by (c) Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954- et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939MuseologiaSpanish Civil War, 1936-1939Museum techniquesMuseïtzació de conflictes contemporanis: el cas de la Guerra Civil espanyolainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900642017-07-18T08:05:19Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaHernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954-Rubio, Xavier2017-07-07T13:19:59Z2017-07-07T13:19:59Z20172017-07-07T13:19:59Z1696-2672668896http://hdl.handle.net/2445/113503Sovint la batalla de l'Ebre s'ha presentat com la darrera batalla de la Primera Guerra Mundial i, a la vegada, com la primera batalla de la Segona Guerra Mundial, hom a considerat que quelcom va evolucionar entre l'inici i el final de la batalla. Sense dubte en la confrontació de l'Ebre es van experimentar les més diverses variables: tècniques, tecnològiques, organitzatives, culturals... per tal d'assolir condicions de victòria. L'article analitza, des d'una òptica evolutiva, com en la dinàmica generada en el mateix camp de batalla, i en un context de complexitat, determinades opcions es van seleccionar i es van imposar a altres possibles. La batalla esdevingué el gran assaig del què seria la nova i gran confrontació europea, un conflicte en el qual armes com l'aviació i els blindats assolirien un nou protagonisme tot generant noves línies de cultura militar.24 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/18125Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2017, num. 7, p. 171-194cc-by (c) Hernàndez, F. Xavier (Francesc Xavier), 1954- et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Batalla de l'Ebre, 1938HistoriografiaSpanish Civil War, 1936-1939Battle of the Ebro River, 1938HistoriographyLa batalla de l'Ebre. Complexitat i co-evolucióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900682017-07-18T08:05:20Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTribó, Gemma2017-07-11T07:35:17Z2017-07-11T07:35:17Z19942017-07-11T07:35:18Z0210-4830009217http://hdl.handle.net/2445/113628Aquest fou un dels sindicats de la comarca del Baix Llobregat que nasqué impulsat per la llei de Sindicats de 28 de gener de 1906, llei que serví per a canalitzar l'estalvi pagès per mitja de la vida associativa. No fou el primer de la comarca, cronològicament els de Cornella (agost de 1907), Gelida (mare;: de 1908) i Sant Just Desvern (octubre de 1907) el precediren, però sí que fou el primer, i potser l'únic a la part baixa de la comarca, que va crear una caixa rural. 1 El Sindicat de Sant Boi, fundat el mare;: de 1909, tenia, a més, com a objectius bàsics, facilitar adobs i llavors a bon preu als seus associats, objectius que compartia amb els altres sindicats recentment creats a la comarca.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99664Estudis d'Història Agrària, 1994(c) Estudis d'Història Agrària, 1994info:eu-repo/semantics/openAccessSindicatsPagesosSant Boi de Llobregat (Catalunya)Labor unionsFarmersSant Boi de Llobregat (Catalonia)El Sindicat Agrícola de Sant Boi de Llobregat (1909-1939)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900702017-07-18T08:05:21Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaRubio, Xavier2017-06-23T10:27:38Z2017-06-23T10:27:38Z20082017-06-23T10:27:38Z0211-9587626564http://hdl.handle.net/2445/112813La recerca científica d'una batalla de l'edat moderna presenta unes dificultats molt particulars en quant a la diversitat de la informació a la que pot accedir l'investigador. Els estudis clàssics, basats totalment en fonts primàries textuals, han demostrat sovint ser inexactes per deixar de banda altres fonts útils en la missió d'entendre un fet tant complex com és un enfrontament armat. El camp de batalla és a dir, el lloc a on es lliurà un esdeveniment d'aquestes característiques, ens pot revelar informació igualment important, doncs la recerca sobre una batalla està íntimament lligada a la zona en la qual es va lliurar, que és un patrimoni tangible i real. Aquests problemes arriben a l'extrem quan es desconeix la zona exacta a on es va produir una batalla o, encara pitjor, els historiadors determinen una àrea equivocada.16 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/234559Pedralbes. Revista d'Història Moderna, 2008, vol. 2, num. 28, p. 315-330cc-by-nc-sa (c) Rubio, Xavier, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es</a>Història modernaGuerraBatalla de Talamanca, Talamanca, Catalunya, 1714Modern historyWarBattle of Talamanca, Talamanca, Spain, 1714Noves tècniques d'investigació en camps de batalla de l'edat moderna: el cas de Talamanca 1714info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900712017-07-18T08:05:21Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaMiralles Martínez, PedroPrats, Joaquim, 1949-Tatjer, Mercè, 1942-2017-06-28T12:24:29Z2017-06-28T12:24:29Z2012-11-012017-06-28T12:24:29Z1138-9788626923http://hdl.handle.net/2445/113031Este trabajo es fruto de una investigación I+D+i (EDU200909425) sobre la construcción de la identidad del alumnado español y latinoamericano de Educación Secundaria Obligatoria. Se analizan los conocimientos sobre los procesos de independencia política de los países americanos. La muestra recoge centros educativos de las comunidades autónomas de Cataluña, Región de Murcia, Aragón y Madrid. Se ha empleado la técnica del cuestionario, estructurado en dos partes, una basada en conocimientos históricos y otra relativa a aspectos sociológicos, donde además de un sociograma, se incluyen aspectos vinculados con la percepción y valoración de la alteridad y multiculturalidad. Los resultados indican que el alumnado de Educación Secundaria español tiene un claro desconocimiento de la realidad geográfica e histórica de Latinoamérica. De este estudio se derivan implicaciones educativas para mejorar la situación actual de los procesos de aprendizaje y enseñanza de la historia del proceso de independencia y construcción de Estados nacionales latinoamericanos, con la finalidad de promover valores que fomenten la aceptación de la alteridad y la diversidad cultural, en el marco de una educación intercultural y antirracista que rechace los prejuicios, los estereotipos y las actitudes xenofóbicas8 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/ScriptaNova/article/view/263187Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 2012, vol. xvi, num. 418(c) Autors i Scripta Nova, 2012info:eu-repo/semantics/openAccessIdentitat (Concepte filosòfic)Educació interculturalEducació secundàriaDidàctica de la històriaAmèrica LlatinaIdentity (Philosophical concept)Multicultural educationSecondary educationHistory teaching methodsLatin AmericaConocimientos y concepciones de estudiantes españoles y latinoamericanos de educación secundaria obligatoria sobre las independencias políticas americanasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900722017-07-18T08:05:21Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaPalos, José2017-06-30T11:14:25Z2017-06-30T11:14:25Z20062017-06-30T11:14:25Z0214-7351603651http://hdl.handle.net/2445/113156Los intensos y rápidos cambios de la sociedad actual están modificando los contextos de la vida cotidiana, laboral y política de un gran sector de la población adulta. Estas personas se están encontrando en situaciones que, de forma urgente, les exigen una actualización de sus conocimientos y de sus competencias para poder continuar participando con plenitud en la construcción y transformación de los diferentes ámbitos de la sociedad. Son nuevos contextos que generan en los ciudadanos nuevas necesidades de formación y que representan un reto en la redefinición de los currículums y de los programas de formación del profesorado. Así en la formación básica de las personas adultas, entre otros, es urgente revisar los objetivos hasta ahora considerados prioritarios y el perfil de los formadores y sus programas de formación, sin olvidar otras cuestiones como las competencias básicas o los modelos de centros de formación. Para ello es fundamental potenciar en los centros la cultura de la reflexión en la práctica como fuente de información orientación, y mejora de la práctica educativa.10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126428Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 55-64cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Formació del professoratEducació d'adultsTeacher trainingAdult educationLa formació dels formadors dins l'àmbit de la formació bàsica de persones adultesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900732017-07-18T08:05:21Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCapllonch Bujosa, MartaGodall, TeresaLleixà Arribas, Teresa2017-06-30T12:06:23Z2017-06-30T12:06:23Z20072017-06-30T12:06:23Z0214-7351612110http://hdl.handle.net/2445/113163El present article se centra en la situació del professorat d'Educació Física i les seves necessitats formatives per actuar adequadament en entorns d'escola multicultural. Amb aquesta finalitat es presenta la importància de l'educació física com a agent socialitzador per a l'alumnat immigrant, les diferents tendències de les investigacions específiques sobre formació del professorat d'Educació Física en temes d'immigració, i les dades obtingudes a través d'una investigació específica realitzada amb una mostra de 230 centres escolars de tot Catalunya. Com a aspectes més remarcables, cal assenyalar que encara que l'educació física i l'esport poden representar un espai de trobada molt valuós per a la interculturalitat, és important no deixar de banda una educació orientada cap a la convivència, i que la formació del professorat sigui coherent amb les necessitats reals que s'observen en i des dels centres escolars.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126483Temps d'Educació, 2007, p. 61-74cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Mestres d'educació físicaEmigració i immigracióFormació del professoratPhysical education teachersEmigration and immigrationTeacher trainingEl professorat d'eduació Física a l'escola multicultural. Percepcions del context i necessitats de formacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900742017-07-18T08:05:21Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGustems Carnicer, JosepMarín, Estel2017-07-03T11:28:54Z2017-07-03T11:28:54Z2012-07-122017-07-03T11:28:54Z0214-7351615530http://hdl.handle.net/2445/113247Aquest article explica les principals influències entre la música francesa i catalana durant l'Edat Mitjana. Els principals agents d'aquesta relació de nord a sud els trobem en l'expansió de la reforma gregoriana, la notació aquitana, el model d'escoles corals a les capelles, les escoles franceses de ministrers i la contractació de músics francesos a les capelles peninsulars. Els trobadors representaran una relació en totes dues direccions, pervivint llur característiques musicals en la música tradicional d'ambdós territoris. Els moviments Ars Antiqua i Ars Nova, iniciats fonamentalment a França també s'introduiran a Catalunya amb obres tan notòries com el Llibre Vermell de Montserrat12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/259201Temps d'Educació, 2012, num. 42, p. 187-198cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Cant coralMúsicaEdat mitjanaChoral singingMusicMiddle AgesEl cant coral a Catalunya durant l'edat mitjana: les influències francesesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2903022017-07-18T08:42:04Zhdl_2072_263927Coral i Mateu, JosepLleixà Arribas, Teresa2017-07-13T09:31:18Z2017-07-13T09:31:18Z2017http://hdl.handle.net/2445/113728All teacher education programmes require to handle complex layers of learning
because they are teaching teachers to teach. Arguably a programme involving
Content and Language Integrated Learning (CLIL), preparing experienced school
teachers to teach curriculum subjects in a target foreign language (usually
English), has an additional layer of complexity. This chapter describes an action
research approach to the investigation of a CLIL teacher education programme
and indicates that a pedagogy aligned to action research seems effective in such
contexts. There is an indication that action research based pedagogy applied to
CLIL teacher education can lay the foundation for inquiry-based professional
learning where teachers develop as practitioner-researchers who are able to
improve their own practice and also apply research methods to systematically
validate their work, thus contributing to the body of CLIL research.25 p.application/pdfengWydawnictwo Attyka - The Jan Kochanowski UniversityCapítol del llibre a: Boyd, P. and Szplit, A. (ed.) Teacher Educators Learning Through Inquiry: International Perspectives. 2017. Kraków: Libron. ISBN 978-83-65644-28-2. (pp. 263-287).(c) Coral i Mateu, Josep et. al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccessAprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeresFormació del professoratEducació físicaContent and Language Integrated LearningTeacher trainingPhysical education and trainingIn-service Content and Language Integrated Learning (CLIL) Teacher Development: an Action Research Project in Teachers’ Professional Learninginfo:eu-repo/semantics/bookPart
oai:recercat.cat:2072/2908952017-07-31T05:40:55Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTribó, Gemma2017-07-27T11:58:10Z2017-07-27T11:58:10Z20002017-07-27T11:58:10Z0210-4830188288http://hdl.handle.net/2445/114459Les conclusions defensades en aquesta reflexió sobre l'evolució de la ramaderia al Baix Llobregat són generalitzables amb matisacions, al conjunt de la comarca. Ara bé, el treball d'investigació en que es fonamenten és fruit d'una selecció documental referida a tretze pobles de la part baixa de la comarca. Per poder interpretar les dades i els quadres cal tenir present els pobles i les llegendes emprades, que són: Castelldefels. (CF), Gavà (G), Viladecans (V), el Prat de Llobregat (EP), Sant Boi de Llobregat (SB), Santa Coloma de Cervelló (STC), Sant Vicenç dels Horts (SV), Pallejà (PJ), el Papiol (P), Molins de Rei (MR), Sant Feliu de Llobregat (SF), Sant Joan Despí (SJ) i Cornellà (C).20 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EHA/article/view/99696Estudis d'Història Agrària, 2000, num. 13, p. 107-126(c) Estudis d'Història Agrària, 2000info:eu-repo/semantics/openAccessHistòria de l'agriculturaRamaderiaBaix Llobregat (Catalunya)History of agricultureAnimal husbandryBaix Llobregat (Catalonia)La ramaderia a les portes de Barcelona: el cas del Baix Llobregat. (1850-1930)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2915582017-08-31T05:35:53Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCalderón, DiegoGustems Carnicer, JosepForés i Miravalles, Anna2017-08-29T10:41:11Z2017-08-29T10:41:11Z20162017-08-29T10:41:11Z2385-6203666470http://hdl.handle.net/2445/114733El VIA Inventario de Fortalezas (VIA-IS) es un cuestionario diseñado por Peterson y Seligman que sirve para medir las virtudes y fortalezas de carácter. Este estudio muestra la adecuación del instrumento para evaluar las competencias que el alumnado adquiere en el grado de Educación Social de la Universitat de Barcelona. Para ello se ha aplicado en una muestra de estudiantes de cuarto curso comparando las fortalezas de carácter con las competencias que los planes docentes buscan desarrollar.6 p.application/pdfspaCongrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Reproducció del document publicat a: http://www.cidui.org/revistacidui/index.php/cidui/article/view/1034Revista del CIDUI, 2016, num. 3, p. 1-6cc-by (c) Calderón, Diego et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Plans docentsAvaluacióEducació socialEducació superiorCourse plansEvaluationSocial educationHigher educationEl VIA-IS: Una herramienta para evaluar la eficacia de los planes docentes en los estudios de Educación Social de la Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2919252017-09-06T05:35:07Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCalderón, DiegoGustems Carnicer, JosepBurset Burillo, Sílvia2017-09-05T10:45:42Z2017-09-05T10:45:42Z2016-11-162017-09-05T10:45:42Z1695-5641665465http://hdl.handle.net/2445/114967L'educació no formal ens ofereix una infinitat de projectes artístics en els quals la creativitat serveix de camí cap al benestar de tots els seus participants. Aquest article analitza els processos creatius presents en els projectes així com els beneficis personals i socials que aquests tenen. Posteriorment, es mostren diversos projectes que es duen a terme en diversos àmbits (presons, museus, centres culturals, aire lliure, etc.) i abracen diverses expressions artístiques (música, teatre, pintura, circ, etc.). Tots aquests projectes es realitzen a l'àrea metropolitana de Barcelona i mostren les possibles directrius a seguir en la construcció de nous espais educatius que ajudin a l'escola a ampliar els seus àmbits d'acció.13 p.application/pdfcatSocietat Catalana de PedagogiaReproducció del document publicat a:Revista Catalana de Pedagogia, 2016, vol. 10, p. 46-58cc-by-nc-nd (c) Calderón, Diego et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>CreativitatBenestarEducació no-formalCreativityHuman comfortNon-formal educationEls projectes artístics en la construcció de nous espais educatius.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2919262017-09-06T05:35:08Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaWilson-Daily, Ann ElizabethBarriga Ubed, ElviraPrats, Joaquim, 1949-2017-09-05T11:34:12Z2017-09-05T11:34:12Z2017-02-252017-09-05T11:34:12Z2014-3575670532http://hdl.handle.net/2445/114969In a Europe based on the idea of equal membership, where there is an ongoing collective institutional attempt at creating a shared European identity in multiregional Europe, it is considered vital to understand the attitudes of youth toward this shared identity in order to obtain clues about future attitudes, and thus, future cohesion of the European Union. This article presents results from a survey of 1709 students aged 15-16, attending 30 Catalan high schools, in which participants are asked questions about their identification (or lack thereof) with Europe and, indirectly, their interest in whether or not they would like to continue to form part of the current supranational structure. This article takes into account a number of sociodemographic variables, relevant in the international literature, regarding European Union identification and its continuance. Moreover, given that it is currently an intriguing time to delve into youth attitudes in Catalonia, the particularities of the Catalan political situation in 2014 are briefly elaborated on and taken into consideration in the data analyses in some measure. The discussion centers on comparing the findings of the survey with those of other studies in different European contexts and proposes new areas of inquiry for future research.27 p.application/pdfspaHipatia PressReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.17583/rise.2017.2484RISE - International Journal of Sociology of Education, 2017, vol. 6, num. 1, p. 132-158https://doi.org/10.17583/rise.2017.2484cc-by (c) Wilson-Daily, Ann Elizabeth et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Identitat col·lectivaJovesEuropaGroup identityYouthEuropeLos Jóvenes y la Unión Europea: Identidad y Política en Cataluña.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900502017-09-18T05:36:51Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBesolí, Andreu2017-07-07T10:18:17Z2017-07-07T10:18:17Z20032017-07-07T10:18:17Z1696-2672508306http://hdl.handle.net/2445/113476En las sociedades del siglo XXI, el patrimonio histórico está llamado a desempeñar un importante papel como elemento de comprensión del propio pasado e identidad social, cohesión ideológica y motor económico. En Cataluña y en España contamos con un patrimonio, el de la Guerra Civil, rodeado de un estigma maldito y, en consecuencia, descuidado por la Administración. La recuperación y divulgación de este legado patrimonial se presenta como uno de los principales retos de los próximos años desde una doble perspectiva: evitar su pérdida irremediable y hacer del tema de la Guerra Civil un campo de estudio y de debate abierto a toda la sociedad, sin tabús ni falsos mitos. En el artículo se analiza el caso del campo de instrucción militar republicano de Pujalt (Anoia, Barcelona) para reflexionar sobre la importancia de estos aspectos.8 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17784Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2003, num. 1, p. 117-124cc-by (c) Besolí Martin, Andres, 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>PatrimoniGuerra Civil Espanyola, 1936-1939Refugis antiaerisCatalunyaEstates (Law)Spanish Civil War, 1936-1939Air raid sheltersCataloniaLa recuperació i divulgació del patrimoni de la Guerra Civil a Catalunya: el centre d'instrucció de l'Exèrcit Popular a Pujalt (Anoia, Barcelona)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2917272017-09-18T05:36:52Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaCalderón, DiegoGustems Carnicer, JosepCalderón Garrido, Caterina2017-08-31T10:37:05Z2017-08-31T10:37:05Z2014-06-012017-08-31T10:37:06Z0214-4786641761http://hdl.handle.net/2445/114830Las colonias musicales son una propuesta estival que combina la pedagogía del ocio con la educación musical. El objetivo de este artículo es mostrar las características principales a través de un estudio de quince colonias musicales realizadas durante el verano del 2013 mediante un cuestionario ad hoc, así como un análisis de los objetivos pedagógicos que se persigue en las mismas. Estos análisis nos muestran que dichas colonias musicales se presentan como una propuesta abierta para menores entre los seis y los diecisiete años, en las cuales se trabajan competencias interpersonales así como técnico profesionales.7 p.application/pdfspaMusicalisReproducció del document publicat a:Música y educación: revista trimestral de pedagogía musical, 2014, num. 98, p. 32-38(c) Calderón, Diego et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessColònies de vacancesMúsicaDidàctica de la músicaCampsMusicMusic teaching methodsColonias musicales: Análisis y objetivos didácticosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2919242017-09-18T05:36:52Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGustems Carnicer, JosepCalderón, Diego2017-09-05T09:05:15Z2017-09-05T09:05:15Z2016-06-292017-09-05T09:05:15Z1989-1938662970http://hdl.handle.net/2445/114955La investigación en educación musical avanza sustancialmente en los últimos años gracias a las publicaciones en revistas especializadas. De esta forma, todo el trabajo investigador que se hace en los conservatorios, las escuelas de música y las universidades se ve respaldado por la transferencia de los resultados en formato de artículo científico. Tanto las universidades como los conservatorios superiores disponen de Bibliotecas al servicio de los estudiantes y del profesorado, con monografías y publicaciones periódicas, especialmente en papel. Algunos de estos centros tienen también convenios con redes de información más amplias, que comparten catálogo de obras y permiten el préstamo interbibliotecario. Estas acciones facilitan el ahorro en la adquisición de obras que pueden ser consultadas por usuarios de varios centros gracias al sistema informático compartido. Además de esto, algunas instituciones, en especial las universidades, están suscritos a plataformas desde las cuales se pueden consultar un gran número de publicaciones que de otra forma serían difícilmente consultables por un usuario particular debido a su alto precio. Finalmente, existen numerosas publicaciones de acceso gratuito a través de Internet, como es el caso de la presente publicación.12 p.application/pdfspaAssociació Webdemusica.orgReproducció del document publicat a: http://sonograma.org/2016/06/scopus/Sonograma Magazine, 2016, num. 31, p. 1-12(c) Gustems Carnicer, Josep et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccessDidàctica de la músicaFonts d'informacióRevistesInvestigacióMusic teaching methodsInformation resourcesMagazines (Periodicals)ResearchSCOPUS: una herramienta para el análisis de las publicaciones en educación musical en la década 2006-2015info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900512017-09-18T05:36:52Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSantacana, Joan, 1948-2017-07-07T10:34:00Z2017-07-07T10:34:00Z20042017-07-07T10:34:01Z1696-2672528096http://hdl.handle.net/2445/113480En el presente artículo su autor, Joan Santacana, profesor de Didáctica de la Historia de la Universidad de Barcelona, intenta responder a varias cuestiones analizando casos singulares del tratamiento del patrimonio colectivo; por un lado, el patrimonio de la guerra en las áreas limítrofes de la frontera franco- lemana sacudidas por varios conflictos y por otro, el del patrimonio de la guerra en Catalunya y España.13 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17885Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2004, num. 2, p. 169-181cc-by (c) Santacana, Joan, 1948-, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Memòria col·lectivaPatrimoniSpanish Civil War, 1936-1939Collective memoryEstates (Law)Entre l'oblit i la memòria: El Patrimoni de la Guerrainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900532017-09-18T05:36:53Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaRubio, Xavier2017-07-07T11:04:12Z2017-07-07T11:04:12Z20082017-07-07T11:04:12Z1696-2672557906http://hdl.handle.net/2445/113484La història de la humanitat es pot contemplar des de molt diferents eixos i components, el conjunt dels quals ens dóna una visió global dels diversos períodes. El confl icte entre éssers humans ha estat una constant al llarg de la història. En algunes ocasions, les discrepàncies s'han gestionat a partir del diàleg i d'actituds racionals. En d'altres, però, aquests confl ictes s'han vehiculat a través de la violència. La guerra ha estat, al llarg de la història, l'expressió extrema de l'ús de la violència organitzada, fi ns i tot a nivell institucional. Els instruments de previsió i resolució de guerres han generat forces d'exèrcits permanents, que han fet ús de les més diverses indústries i desenvolupaments tecnològics.2 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17952Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2008, num. 3, p. 257-258cc-by (c) Rubio, Xavier, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939PatrimoniLlocs webSpanish Civil War, 1936-1939Estates (Law)Web sitesPOLEMOS: Patrimoni bèl·lic i arqueologia de camps de batalla. Un portal de difusió del patrimoni bèl·lic.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900562017-09-18T05:36:53Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBellatti, Ilaria2017-07-07T11:34:36Z2017-07-07T11:34:36Z20102017-07-07T11:34:36Z1696-2672582481http://hdl.handle.net/2445/113492El passat 6 de Juliol es va inaugurar al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'exposició Això és la guerra! Robert Capa en acció organitzada per l'International Center of Photography de Nova York1: 70 anys desprès de la conclusió de la guerra civil espanyola, el Museu ofereix un tribut al foto- periodista més conegut del segle XX.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17980Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2010, num. 4cc-by (c) Bellatti, Ilaria, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939PeriodistesFotografiaSpanish Civil War, 1936-1939JournalistsPhotographyAixò és la guerra i Gerda Taro. El compromís narratiu de la fotografia implicada del segle XX: retrospectiva de dos fotoperiodistes de la Guerra Civil espanyola al MNAC.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900582017-09-18T05:36:53Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGesalí Barrera, DavidÍñiguez Gràcia, David2017-07-07T11:58:30Z2017-07-07T11:58:30Z20032017-07-07T11:58:30Z1696-2672604223http://hdl.handle.net/2445/113496A lo largo de la Guerra Civil española los cohetes fueron utilizados básicamente para lanzar propaganda sobre el enemigo y como elementos de señalización desde los campos de aviación republicanos. Pero hasta la fecha se desconocía que gracias a una iniciativa individual el bando republicano desarrolló durante el conflicto un cohete con la finalidad de convertirse en un verdadero proyectil de guerra. Bautizado por su inventor como "Torpedo Aéreo" y experimentado en 1937, nunca fue adoptado como arma en serie pese a encontrarse en un avanzado estado de desarrollo. En el presente artículo se analizan las características de este artefacto gracias al expediente localizado en al archivo Montserrat Tarradellas i Macià (Monasterio de Poblet) en la sección de la Comisión de Industrias de Guerra de la Generalitat de Catalunya y se intenta también exponer por qué esta empresa, que hubiese sido una buena contribución y alternativa bélica para la República, no se llevó nunca a cabo.10 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/17776Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2003, vol. 1, p. 37-46cc-by (c) Gesalí Barrera, David et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Indústria militarExplosiusSpanish Civil War, 1936-1939Defense industriesExplosivesEl Torpede Aeri: Un Coet per a la Repúblicainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900622017-09-18T05:36:54Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaMartín Piñol, Carolina2017-07-07T13:15:36Z2017-07-07T13:15:36Z20112017-07-07T13:15:36Z1696-2672641679http://hdl.handle.net/2445/113502La batalla del Ebro representó uno de los episodios más importantes de la Guerra Civil española, considerada la primera gran guerra contemporánea; en ella tuvieron importancia la sanidad, las trincheras, la prensa, la propaganda e incluso destacó la internacionalización. En el presente artículo se analizan los cinco Centros de Interpretación ('Centro de Interpretación 115 días', 'Centro de Interpretación Internacionales en el Ebro', 'Centro de Interpretación las voces del frente', 'Centro de Interpretación Hospitales de sangre' y 'Centro de Interpretación Soldados en las trincheras') que conforman la Red de los Espacios de la Batalla del Ebro y que pretenden dar a conocer estas características al visitante. Se cuestiona la creación de estos nuevos 'paramuseos', que proliferan sin existir normativas definidas, definiciones, catálogos, clasificaciones... y que se han extendido con mucha facilidad en el territorio Español.16 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ebre38/article/view/18024Ebre 38. Revista Internacional sobre la Guerra Civil (1936-1939), 2011, vol. 6, p. 155-170cc-by (c) Martín Piñol, Carolina, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Guerra Civil Espanyola, 1936-1939Batalla de l'Ebre, 1938MuseologiaSpanish Civil War, 1936-1939Battle of the Ebro River, 1938Museum techniquesLos espacios museográficos de la Batalla del Ebroinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900652017-09-18T05:36:54Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSallés Tenas, Neus2017-07-10T07:40:28Z2017-07-10T07:40:28Z20112017-07-10T07:40:29Z1579-2617619863http://hdl.handle.net/2445/113526En el marco de las experiencias de la renovación de la enseñanza de la historia durante el final del franquismo y a principios de la democracia, surge un grupo que impulsará un proyecto proveniente de Inglaterra. Es el llamado «Historia 13-16», que está destinado a enseñar historia a partir de su método de análisis en la enseñanza secundaria. En este trabajo se estudia por primera vez la historia del grupo, llamado «Grupo 13 a 16», así como la singularidad del proyecto y todos los materiales que se crearon. Además, se analiza su impacto y las repercusiones que tuvieron en la enseñanza de la historia, tanto en el aula como en los aspectos más formales, tales como libros de texto, la reforma educativa, el surgimiento de nuevas experiencias relacionadas, etc. Este marco da una perspectiva para poder ver qué ha quedado de una experiencia tan significativa treinta años después, y analizar las causas y los motivos que lo han propiciado8 p.application/pdfspaICE Universitat de Barcelona - ICE Universitat Autònoma de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/248887Enseñanza de las ciencias sociales. Revista de investigación, 2011, num. 10, p. 3-10cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ensenyament de la històriaEducació secundàriaHistory educationSecondary educationLa enseñanza de la historia a través del aprendizaje por descubrimiento: evolución del proyecto treinta años despuésinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2900662017-09-18T05:36:54Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaTrepat, Cristòfol-A., 1947-Rovira Bach, Montserrat2017-07-10T07:45:28Z2017-07-10T07:45:28Z2012-12-112017-07-10T07:45:28Z1579-2617622668http://hdl.handle.net/2445/113528En este artículo se describen la planificación, el desarrollo y los resultados obtenidos en la investigación realizada durante los años 2007-2010. Esta investigación estudia las relaciones entre la frecuencia de las pruebas de corrección objetiva, consideradas fundamentalmente como actividades de aprendizaje, y los resultados obtenidos en la materia de Historia del Arte de segundo de Bachillerato; además, valora otros datos obtenidos a partir de encuestas y entrevistas realizadas al alumnado y al profesorado. En esta experiencia han participado 18 profesores y se ha trabajado con una muestra de más de 400 alumnos de diversos centros de Cataluña, tanto públicos como privados.11 p.application/pdfspaICE Universitat de Barcelona - ICE Universitat Autònoma de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EnsenanzaCS/article/view/263451Enseñanza de las ciencias sociales. Revista de investigación, 2012, vol. 2012, num. 11, p. 03-13cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Història de l'artBatxilleratAprenentatgeArt historyBaccalaureate (Secondary school educational programme)LearningLas pruebas de corrección objetiva y el aprendizaje de la historia del arte en el bachilleratoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2923792017-09-20T05:58:16Zhdl_2072_224649Calderón, DiegoLlinares, FrancescGustems Carnicer, Josep2014-01-28T09:17:33Z2014-01-28T09:17:33Z2014-01-28http://hdl.handle.net/2445/49206Este trabajo recoge la presentación realizada de la comunicación "Música e intenciones comunicativas en los lipdub" en el I Congreso de Música y Cultura Audiovisual13 p.application/pdfspaPresentació per a: I Congreso Internacional Música y Cultura Audiovisual, Murcia, Del 23 de enero de 2014 al 25 de enero de 2014cc-by-nc-sa (c) Calderón Garrido et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>Comunicació audiovisualMúsicaBroadcastingMusicMúsica e intenciones comunicativas en los lipdub.info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2929602017-10-07T05:31:28Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGodall, Teresa2017-10-04T12:03:05Z2017-10-04T12:03:05Z2014-07-012017-10-04T12:03:05Z1577-5615651617http://hdl.handle.net/2445/116148Este artículo pone en cuestión la concepción clásica de educación cotidiana en educación infantil, basada todavía en actividades colectivas como eje vertebrador de la vida del grupo y especialmente en la enseñanza-aprendizaje de hábitos donde se valora sobre todo que el niño lo haga todo solo en vez de velar especialmente por las necesidades y los intereses individuales, dando valor a la palabra cuidado y a la relación entre adulto y niño o entre adulto y un pequeño grupo de niños y niñas en los momentos cotidianos.6 p.application/pdfspaEditorial GraóReproducció del document publicat a: file:///D:/Usuarios/TGODALL/Downloads/AI07604.pdfAula de Infantil , 2014, num. 76, p. 11-16(c) Godall, Teresa, 2014info:eu-repo/semantics/openAccessEducació infantilPreschool educationVida cotidiana y trasnformaciones silenciosasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2929612017-10-07T05:31:29Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBallester, MonGodall, Teresa2017-10-04T12:06:06Z2017-10-04T12:06:06Z2014-07-012017-10-04T12:06:06Z1577-5615651622http://hdl.handle.net/2445/116149Este artículo es una reflexión conjunta entre tutora de universidad y maestra de escuela. Un estudio abierto, a partir de la observación, pensando en la necesidad del tiempo de los niños y niñas en la escuela. No quiere aportar soluciones ni demostrar teorías, porque se centra más en la vivencia del tiempo y en cómo nos la imaginamos en una escuela concreta. Hemos leído y nos hemos impregnado de autores y pensadores para que nos ayuden a estar más cerca de lo que podríamos llamar tiempo de infancia, sin olvidar la necesidad de nuestro propio tiempo.4 p.application/pdfspaEditorial GraóReproducció del document publicat a: file:///D:/Usuarios/TGODALL/Downloads/AI07606.pdfAula de Infantil , 2014, num. 76, p. 21-24(c) Ballester, Mon et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessEducació infantilFamíliaPreschool educationFamilyActividades y vida cotidiana. Un tiempo que necesita tiempoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2931422017-10-12T05:31:59Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBrugarolas Bonet, Oriol2017-10-09T11:58:26Z2017-10-09T11:58:26Z20162017-10-09T11:58:26Z0211-3538668849http://hdl.handle.net/2445/116349Los datos que se presentan en este artículo suponen una primera contribución al estudio del comercio de partituras en Barcelona entre 1792 y 1834. Se dan a conocer los lugares donde se podían comprar partituras impresas y manuscritas y las personas relacionadas con ese comercio (libreros, constructores de instrumentos, músicos, copistas y pequeños comerciantes no especializados en música). También se detallan el sistema comercial mediante el cual se realizaba la venta (venta directa, por suscripción, intercambio, alquiler, en lotes, en cuadernos o mediante periódicos musicales), el repertorio y, en algunos casos, el precio de la partitura. La intensidad del comercio de partituras, sobre todo a partir de 1814, una vez acabada la guerra de la Independencia, evidencia el alto desarrollo de la actividad y la cultura musical de Barcelona y demuestra que España formaba parte de una red de distribución de partituras europea.16 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://anuariomusical.revistas.csic.es/index.php/anuariomusical/article/view/199Anuario Musical, 2016, num. 71, p. 163-178cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>PartituresComerçBarcelona (Catalunya)ScoresCommerceBarcelona (Catalonia)El comercio de partituras en Barcelona entre 1792 y 1834: de Antonio Chueca a Francisco Bernareggiinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2838092018-01-25T06:31:33Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaAlcázar Aranda, Antonio JesúsGustems Carnicer, JosepCalderón, Diego2017-04-25T13:16:39Z2017-04-25T13:16:39Z2014-11-152017-04-25T13:16:39Z1988-5105646205http://hdl.handle.net/2445/110115La audición musical es una experiencia centrada en el sujeto que escucha, mientras que la música en general se ha centrado mucho más en el objeto a escuchar. Las nuevas pedagogías musicales -entre las que encontramos las aportaciones de F. Delalande- plantean el acercamiento a la música mediante distintos tipos de conductas de recepción: las llamadas figurativas, las taxonómicas y las empáticas. Además, el uso en la educación de músicas de carácter acusmático, exige un nuevo análisis de sus contenidos y formas sonoras mediante conceptos innovadores como las llamadas "Unidades Semióticas Temporales", un recurso poco conocido aún pero con muchas posibilidades en la educación sonora del siglo XXI.23 p.application/pdfspaObservatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Observar/article/view/288234OBSERVAR: Revista electrònica de l'Observatori sobre la Didàctica de les Arts, 2014, num. 8, p. 86-108cc-by-nc-nd (c) Alcázar Aranda, Antonio Jesús et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Audicions musicalsEnsenyament de la músicaSemiòticaMusic auditionsMusic educationSemioticsLos modos de escucha como generadores de pensamiento musical: a propósito de François Delalandeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3046302018-01-26T06:44:53Zhdl_2072_224649Gustems Carnicer, JosepSánchez, Lydia2014-10-22T11:20:36Z2014-10-22T11:20:36Z2014-09http://hdl.handle.net/2445/58917Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/585851 p.application/pdfspaInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaPòster presentat a: I Congrés Internacional d’Educació Emocional. X Jornades d’Educació Emocional. Psicologia positiva i benestar. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. 978-84-697-1225-2. p. 649http://hdl.handle.net/2445/58585cc-by-nc-nd (c) ICE UB, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalPsicologia positivaCongressosEmotional educationCongressesPositive psychologyPsicología Positiva y Bienestar: Virtudes y Fortalezas del Profesoradoinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2923782018-02-06T06:46:22Zhdl_2072_224649Llinares, FrancescCalderón, DiegoGustems Carnicer, Josep2014-01-28T09:06:16Z2014-01-28T09:06:16Z2014-01-28http://hdl.handle.net/2445/49205Este trabajo recoge la presentación de la comunicación "Música y Sonido en los trailers: estilos y géneros" en el I Congreso de Música y Cultura Audiovisual (Murcia, 2014)16 p.application/pdfspaPresentació a: I Congreso Internacional Música y Cultura Audiovisual, Murcia, Del 23 de enero de 2014 al 25 de enero de 2014cc-by-nc-sa (c) Llinares Heredia et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>Comunicació audiovisualCinematografiaMúsicaBroadcastingMotion picturesMusicMúsica y sonido en los trailers: estilos y génerosinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2670002018-02-07T06:33:39Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGodall, Teresa2016-09-23T13:58:48Z2016-09-23T13:58:48Z2014-07-012016-09-23T13:58:53Z2014-461X651623http://hdl.handle.net/2445/102100Per arrodonir el monogràfic sobre educació i vida quotidiana en educació infantil 0-6, en aquest article s'han ofert diferents recensions de publicacions per tal d'ampliar el tema i oferir autors i llibres poc divulgats donat que les editorials tenen una tirada molt reduïda i són poc conegudes.2 p.application/pdfcatEditorial Graóhttp://guixinfantil.grao.com/revistes/guix-infantil/076-educacio-i-vida-quotidiana/per-arrodonir-necessitats-educacio-i-vida-quotidianaGuix d'Infantil, 2014, num. 76, p. 28-29(c) Godall, Teresa, 2014info:eu-repo/semantics/openAccessLlibres i lectura per a infants i jovesHàbitRelacions família-escolaLleureRessenyes (Documents)Books and reading for children and young adultsHabitHome-school relationshipsLeisureReviews (Documents)Necessitats, educació i vida quotidianainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3049152018-02-15T06:40:03Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaBetancourth Pulido, HansGustems Carnicer, Josep2018-01-30T11:39:20Z2018-01-30T11:39:20Z2017-05-272018-01-30T11:39:20Z2254-0709671701http://hdl.handle.net/2445/119402A partir de la historia del saxofón, de una selección de métodos históricos y de la influencia de saxofonistas relevantes en la historia del instrumento, se ha llevado a cabo un estudio de la evolución que ha tenido el saxofón del estilo clásico hacia el jazz. En primer lugar se aporta información sobre Adolph Sax y los orígenes del instrumento. A continuación se traza un camino que recorre la evolución del saxofón desde el clásico hasta el jazz. En tercer lugar se presentan cronológicamente los métodos de saxofón consultados y se dividen en tres grupos: a) método tipo manual; b) método de ejercicios con reflexiones que los acompañan; c) método que utiliza piezas musicales. Por último se habla del valor de los métodos con relación al repertorio y de la formación de un saxofonista integral a través del estudio de los métodos el saxofón clásico y el jazz.19 p.application/pdfspaArtseducaReproducció del document publicat a: http://www.e-revistes.uji.es/index.php/artseduca/article/view/2553Artseduca, 2017, num. 17, p. 59-77cc-by-nc-nd (c) Betancourth Pulido, Hans et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>SaxòfonJazzSaxophoneJazzLos métodos de saxofón: una evolución desde la música clàssica al jazz.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3066432018-03-15T06:36:01Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaFernández Santín, MercèFeliu, Maria, 1980-2018-03-13T14:33:57Z2018-03-13T14:33:57Z2017-012018-03-13T14:33:57Z2254-7339670798http://hdl.handle.net/2445/120668We seem to have a problem in arts education at pre-school level: the lack of specific training for teachers teaching this subject to very young children. The future preschool teachers' training seems to be focused on the teaching and learning aspects of artistic education however they receive little training on methodologies and philosophies. Therefore, when teachers have to face the classroom, the methodologies they use are usually quite traditional and do not favour the development of critical thinking skills in the students. There are different philosophies of arts education that might embed opportunities for reflection, art interpretation, experimentation, expression of emotions and feelings that if, in the case these philosophies, reach the classroom, may doubtlessly enrich the student's artistic training. Thus a conceptual framework based on one of these philosophies, named Reggio Emilia, arises. A systematic review of the literature which has been developed by categorising criteria from research papers and from examples of good practices. This categorisation might allow us to establish a framework that can be useful in the classrooms and can establish parameters of action that may have an impact on students, teachers and teachers' practice in general.7 p.application/pdfengUniversitat d'AlacantReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.7821/naer.2017.1.207Journal of New Approaches in Educational Research, 2017, vol. 6, num. 1, p. 50-56https://doi.org/10.7821/naer.2017.1.207cc-by-nc-nd (c) Journal of New Approaches in Educational Research, 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Educació infantilEnsenyament de l'artPedagogia Reggio EmiliaPreschool educationArt educationReggio Emilia approachReggio Emilia: An Essential Tool to Develop Critical Thinking in Early Childhoodinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3061602018-03-15T06:50:20Zhdl_2072_224649Torres Carceller, AndrésCastell Villanueva, Júlia2018-02-20T08:16:58Z2018-02-20T08:16:58Z2017-11http://hdl.handle.net/2445/120012Es conocido por todos que el contexto influye sobre la práctica educativa y que el ambiente, el clima o el espacio son elementos que afectan a su desarrollo. Desde hace algunas décadas algunas experiencias educativas han puesto en valor estos elementos al tenerlos en cuenta, no solo como elementos facilitadores del aprendizaje, si no utilizándolos como el tema central para trabajar desde lo próximo y cotidiano, para acrecentar la experiencia educativa desde elementos cercanos y tangibles. Porque la educación no debe limitarse al raciocinio sino poder dar cabida también a lo sensorial.18 p.application/pdfspaComunicació a: I Congreso Internacional de Psicologia, Salud y Educación. Oviedo 8 al 11 de Noviembre de 2017cc by-nc (c) Torres Carceller, Andrés et al., 2018info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es/</a>EducacióArtsEspai (Art)AprenentatgeEducationArtsSpace (Art)LearningSentir el espacio: los procesos artísticos como medio de investigación educativainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3061612018-03-15T06:50:21Zhdl_2072_224649Castell Villanueva, JúliaTorres Carceller, Andrés2018-02-20T08:30:28Z2018-02-20T08:30:28Z2017-10http://hdl.handle.net/2445/12001331 p.application/pdfspaComunicació a: V Congreso Internacional de Investigación e Innovación en Educación Infantil y Primaria. Universidad de Murcia. 16 – 18 Octubre de 2017cc by-nc-sa (c) Castell Villanueva, Júlia et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>EducacióArtsEspai (Art)AprenentatgeTallers escolarsEducationArtsSpace (Art)LearningSchool chopsEl espacio como elemento generador de propuestas creativas y empoderamiento en educacióninfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3061622018-03-15T06:50:21Zhdl_2072_224649Torres Carceller, Andrés2018-02-20T08:38:40Z2018-02-20T08:38:40Z2017-10http://hdl.handle.net/2445/12001448 p.application/pdfspaComunicació a: V Congreso Internacional de Investigación e Innovación en Educación Infantil y Primaria. Universidad de Murcia. 16 – 18 Octubre de 2017cc by-nc-nd (c) Torres Carceller, Andrés, 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Creació artísticaEducació infantilEducació primàriaFormació del professoratArtistic creationPreschool educationPrimary educationTeacher trainingLa cocreación en educación artística como desarrollo del aprendizaje creativo en la formación de maestros en el doble grado de educación infantil y primariainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3067692018-03-16T06:30:26Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGarde Badillo, AnaGustems Carnicer, Josep2018-03-15T12:30:18Z2018-03-15T12:30:18Z2017-04-232018-03-15T12:30:18Z1989-1938671087http://hdl.handle.net/2445/120769Este artículo presenta un análisis de los métodos y los libros de la enseñanza-aprendizaje del violín del siglo XX de mayor repercusión y reconocimiento a nivel internacional, que han formado y forman parte de las programaciones didácticas y de los planos de estudio de la mayor parte de los conservatorios y centros de formación musical de reconocido prestigio. El estudio realizado permite comparar, analizar y extraer las semejanzas pedagógicas entre estas metodologías, a partir de una serie de ejes o parámetros metodológicos de la didáctica del instrumento, que van desde los hábitos posturales a otros aspectos de carácter más psicológico y holístico. La metodología se basa en el análisis y la descripción de los contenidos de las fuentes, mostrando y valorando su efectividad con los estudiantes que se inician en el estudio y el aprendizaje del violín.application/pdfspaAssociació Webdemusica.orgReproducció del document publicat a: http://sonograma.org/2017/04/metodos-tratados-iniciacion-estudio-violin-siglo-xx/Sonograma Magazine, 2017, num. 34(c) Garde Badillo, Ana et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccessEnsenyament de la músicaViolíMusic educationViolinMétodos y tratados de iniciación al estudio del violín en el siglo XXinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3069032018-03-21T06:31:24Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaPrats, Joaquim, 1949-Molina Neira, JosuéRuiz Bueno, Antonio, 1958-Molina, Fidel, 1961-2018-03-20T17:17:14Z2018-03-20T17:17:14Z2017-02-252018-03-20T17:17:15Z2014-3575666943http://hdl.handle.net/2445/120931El objetivo de este artículo es presentar la metodología y el fundamento epistemológico de una investigación llevada a cabo entre 2014 y 2015 en el ámbito de la sociología aplicada a la educación, con voluntad de que pueda servir de ejemplo para investigaciones posteriores que tengan objetivos similares. Se presenta la justificación del estudio, los objetivos, su fundamentación metodológica y epistemológica, los instrumentos utilizados y las técnicas de análisis aplicadas. El estudio combina técnicas cualitativas y cuantitativas para la obtención y el análisis de los datos, enmarcándonos dentro de la metodología mixta. Entre las técnicas de obtención de datos encontramos: cuestionarios (n=1709 estudiantes) en 30 centros escolares de diferentes realidades socioeconómicas y culturales de Cataluña; entrevistas semiestructuradas (n=18) a alumnado de 11 centros representativos de la muestra anterior; se realizaron entrevistas semiestructuradas a profesorado (n=10); se aplicaron tres estudios de carácter cuasi-experimental con grupo control en el ámbito de la didáctica de las ciencias sociales en 10 centros escolares y, para contextualizar la investigación, se complementa el estudio con el análisis documental de la ley educativa que define el currículo escolar, así como el análisis de los libros de texto de las editoriales más usadas en Cataluña.26 p.application/pdfspaHipatia PressReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.17583/rise.2017.2479RISE - International Journal of Sociology of Education, 2017, vol. 6, num. 1, p. 1-25https://doi.org/10.17583/rise.2017.2479cc-by (c) Prats, Joaquim, 1949- et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Sociologia de l'educacióEducació cívicaRepresentacions socialsEducational sociologyCivics educationSocial representationAnálisis de las representaciones e ideas sociales del alumnado en Educación para la Ciudadanía Democrática: ejemplo de mixed-methology desde y para la investigación transdisciplinarinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2844752018-03-22T06:31:31Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSáez Rosenkranz, Isidora2017-05-09T11:39:02Z2017-05-09T11:39:02Z2016-072017-05-09T11:39:03Z1886-1946662343http://hdl.handle.net/2445/110709El siguiente artículo propone el uso del método histórico para el análisis de fenómenos educativos. En tanto que estos forman parte de la dimensión social, el método histórico también es apropiado para analizarlos. El artículo comienza explicando en qué casos es útil para la investigación educativa; aborda a continuación algunos principios sobre el método histórico para concluir con los diferentes pasos y procedimientos involucrados.8 p.application/pdfspaICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: https://doi.org/10.1344/reire2016.9.2927REIRE. Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 2016, vol. 9, num. 2, p. 106-113https://doi.org/10.1344/reire2016.9.2927cc-by (c) Saez Rosenkranz, Isidora V., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>HistòriaMetodologiaEducacióDidàcticaHistoryMethodologyEducationTeaching methodsEl método histórico aplicado a la investigación educativainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3073512018-04-11T05:31:58Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaSantacana, Joan, 1948-Martínez Gil, TaniaAsensio, Mikel2018-04-10T12:57:04Z2018-04-10T12:57:04Z2017-06-012018-04-10T12:57:04Z2171-3731672470http://hdl.handle.net/2445/121413El presente artículo es una síntesis del proyecto de investigación 'Análisis de las fórmulas de exclusión educativa en las aulas de educación secundaria obligatoria y espacios patrimoniales: modelos para una educación inclusiva a partir del patrimonio cultural' (2013ACUP00197) que actualmente desarrollan las Universidades de Barcelona, Autónoma de Madrid y Valladolid. Se presenta la problemática y las motivaciones iniciales que llevaron al equipo a iniciar una nueva línea investigación, las primeras decisiones así como las acciones y fases del proyecto. También se plantean los cambios incorporados y el nuevo rumbo de la investigación planteados a partir de los resultados de los focus group realizados en la primera fase del proyecto.9 p.application/pdfspaUniversitat de LleidaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Hermus/article/view/328025Her&Mus. Heritage & Museography, 2017, num. 17, p. 15-23(c) Santacana, Joan, 1948- et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccessEnsenyament secundariMuseus en l'ensenyamentSecondary educationMuseums in educationInvestigando en Educación Patrimonial: los museos y la inclusión cultural en la Educación Secundariainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3074162018-04-13T05:32:08Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaGustems Carnicer, Josep2018-04-12T08:19:00Z2018-04-12T08:19:00Z2016-09-122018-04-12T08:19:00Z0214-7351663996http://hdl.handle.net/2445/121506Fa quinze anys, al 2001, rebíem l'encàrrec de la revista Temps d'Educació de muntar un monogràfic dedicat a l'educació musical. En aquell moment ens va semblar oportú dedicar un article a cadascun dels àmbits on la música esdevé activitat formativa, tant en els formals com els no formals i els informals. D'aquesta manera, el núm. 25 de la revista donava visibilitat a un seguit d'accions musicals descoordinades però que apuntaven a un objectiu similar: transformar la nostra societat en un entorn més artístic mitjançant la música.3 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/312599Temps d'Educació, 2016, num. 50, p. 65-67cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Ensenyament de la músicaDidàctica de la músicaMusic educationMusic teaching methodsPresentació: Música, societat, educació al segle XXIinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/3074492018-04-14T05:45:00Zhdl_2072_172891Universitat de BarcelonaOriola Requena, Salvador2018-04-13T08:34:02Z2018-04-13T08:34:02Z20142018-04-13T08:34:02Z0214-7351646701http://hdl.handle.net/2445/121528Quan anem al cinema, quan seiem al sofà davant el televisor, o quan anem a un teatre d'òpera, els verbs que fem servir per parlar d'aquestes accions són veure o mirar; anem a veure una pel·licula, anem a mirar la tele o anem a veure una òpera. És a dir, que quan parlem, hi fem referència deixant de banda l'escolta, que també hi és present. Aquest ús del llenguatge col·loquial per referir-se als fenòmens audiovisuals és un clar exemple de com en l'actualitat el missatge visual predomina sobre l'auditiu. Aquest fenomen, fins i tot, té nom propi: és el que el Dr. Radigales anomena videosfera.2 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/286075Temps d'Educació, 2014, num. 47, p. 319-320cc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Audicions musicalsMúsicaAudiovisualsMusic auditionsMusicAudio-visual materialsReseña del libro 'Música y audición en los géneros audiovisuales'info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_172890/qdc/100