2024-03-28T20:40:47Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2005002013-11-12T14:59:11Zhdl_2072_172887 am 3u dc2012-08-30T22:16:23ZAquest article sorgeix d'una tesi doctoral titulada Els infants com a ciutadans, defensada el 2005. L'estudi s'inscriu en el canvi de paradigma que ha representat la Convenció Internacional dels Drets de l'Infant (1989) al situar els infants com a subjectes de drets. Els objectius han estat identificar un fet complex com és la participació dels infants en la vida social; analitzar com els infants poden influir en la generació de noves formes de participació i en nous posicionaments socials, i relacionar aquesta participació dels infants amb la noció de ciutadania. Un altre element important a identificar ha estat la confrontació que aquesta participació planteja en el món dels adults. De fet, l'article fa una breu síntesi de la tesi doctoral en la seva totalitat i exposa amb major extensió una de les parts corresponents a l'anàlisi de les dades obtingudes en què es relaten les condicions i condicionants de la participació infantil.http://hdl.handle.net/2445/28959catInfantsParticipació socialDrets dels infantsChildrenSocial participationChildren's rightsEl dret dels infants a participar: condicions i condicionants
oai:recercat.cat:2072/2665332016-07-29T22:44:14Zhdl_2072_172887 am 3u dcEste artículo presenta el análisis de cuatro experiencias de innovación en políticas sociales locales en Pamplona, realizadas en el marco de un proyecto de investigación en 20 ciudades europeas (WILCO). A partir de un análisis de documentos y de entrevistas con personas implicadas en estos procesos, se analizan tres dimensiones de la innovación: cambios en la forma de relacionarse con las personas atendidas, cambios en las formas de organizarse y cambios en las relaciones político-institucionales. A partir de este análisis se apuntan algunos factores de contexto que han podido favorecer el desarrollo de estas experiencias.http://hdl.handle.net/2445/101409spaPolítica socialNavarraSocial policyNavarreInnovación social ¿a favor o en contra de la corriente? El caso de Pamplona
oai:recercat.cat:2072/2822122017-03-18T00:34:24Zhdl_2072_172887 am 3u dcEl model Housing First com a projecte de recerca o com a projecte d'intervenció en el camp del sensellarisme, orientat inicialment a persones que fa més d'un any que estan al carrer amb problemes greus de salut mental i/o addiccions, es presenta com una innovació social. Va ser experimentat per primera vegada a Nova York als anys 90, com a conseqüència de qüestionar la poca efectivitat del model tradicional Escala d'atenció. Ha estat implantat també al Canadà, a Europa i a Austràlia, acompanyat d'un ampli treball d'avaluació. Es presenta com un canvi de paradigma perquè, a diferència del model Escala d'atenció, aquest comença pel nal, facilitant un habitatge de forma permanent i independent. Es reconeix el dret a l'habitatge i l'autodeterminació. L'organització de l'atenció es fa d'acord amb les necessitats, els ritmes i les opcions de la persona. El model d'intervenció s'ha de coproduir des de les categories d'acció de proximitat, relació, acompanyament i reconeixement. El Housing First suscita moltes expectatives, però també interrogants, dilemes i tensions que emergeixen tant del procés d'implantació d'aquest model com de les anàlisis dels resultats de les avaluacions i de la literatura produïda. En aquest article abordarem algunes d'aquestes qüestions i plantejarem alguns dilemes a tenir en compte en la seva implantació.http://hdl.handle.net/2445/108509catPersones sense sostreIntegració socialServeis socialsDret a l'habitatgeHomeless personsSocial integrationHuman servicesRight to housingEl Housing First. El dret a l'habitatge dels més vulnerables
oai:recercat.cat:2072/1838512017-05-23T05:17:18Zhdl_2072_172887 am 3u dcFamily impact (or family burden) is a concept born in the field of mental health that has successfully been exported to the ambit of intellectual disability (ID). However, differences in family impact associated with severe mental health disorders (schizophrenia), to ID or to mental health problems in ID should be expected. Seventy-two adults with intellectual disability clients of the Carmen Pardo-Valcarce Foundation's sheltered workshops and vocational employment programmes in Madrid (Spain), 203 adults diagnosed with schizophrenia from four Spanish Community Mental Health Services (Barcelona, Madrid, Granada and Navarra) and 90 adults with mental health problems in ID (MH-ID) from the Parc Sanitari Sant Joan de Déu Health Care Site in Sant Boi de Llobregat, Barcelona (Spain) were asked to participate in the present study along with their main caregivers. Family impact experienced by caregivers was assessed with the ECFOS-II/SOFBI-II scale (Entrevista de Carga Familiar Objetiva y Subjetiva/Objective and Subjective Family Burden Interview). In global terms, results showed that the higher family impact was found between caregivers to people with MH-ID. The interaction of both conditions (ID and mental health problems) results in a higher degree of burden on families than when both conditions are presented separately. There was also an impact in caregivers to people with schizophrenia, this impact being higher than the one detected in caregivers to people with intellectual disability. Needs of caregivers to people with disability should be addressed specifically in order to effectively support families.http://hdl.handle.net/2445/24702engSalut mentalEsquizofrèniaPsicopatologiaCuidadorsPathological psychologyMental healthSchizophreniaCaregiversFamily impact in intellectual disability, severe mental health disorders and mental health disorders in ID. A comparison
oai:recercat.cat:2072/2665072017-05-23T05:17:19Zhdl_2072_172887 am 3u dcLos incidentes y delitos de odio contra las personas sin hogar son actos de violencia, hostilidad e intimidación dirigidos hacia personas seleccionadas por el hecho de vivir en la calle, en una grave situación de exclusión social o por su especial situación de vulnerabilidad. En el presente trabajo, analizamos el alcance de este fenómeno en España, identi cando las principales características que presenta entre las personas sin hogar mediante la realización de 261 entrevistas en profundidad. Por último, planteamos una serie de conclusiones y recomendaciones.http://hdl.handle.net/2445/101343spaPersones sense sostreVíctimes de delictesVulnerabilitat (Tret de la personalitat)Homeless personsVictims of crimesVulnerability (Personality trait)Los delitos de odio contra las personas sin hogar
oai:recercat.cat:2072/2708462017-05-23T05:17:21Zhdl_2072_172887 am 3u dcEste artículo es fruto de la tesis doctoral titulada Els infants com a ciutadans, defendida en la Universidad de Barcelona el año 2005 para la obtención del doctorado en Sociología. La tesis defendida, respondiendo a la pregunta que encabeza este artículo, es que los niños y niñas son ciudadanos del presente a quienes debemos tener en cuenta como un colectivo importante. Es a partir de la aprobación de la Convención de las NU de los derechos del niño, el 20 de noviembre de 1989, que se reconoce a los niños y niñas como sujetos de derechos y, especialmente, el derecho de participar en todos aquellos temas que les afecten. Los objetivos del estudio parten de la convicción de que, a pesar de que el mundo de la infancia se ha ido reconociendo socialmente a partir de finales del siglo XX, los niños y niñas aún son unos grandes desconocidos. El objetivo principal que se perseguía era identificar la participación de la infancia en la vida social, analizar cómo los niños y niñas pueden influir en la generación de nuevas formas de participación y relacionar esta participación con la noción moderna de ciudadanía. Los fundamentos metodológicos sobre los que se basó el estudio han sido básicamente de tipo etnográfico, centrándose en la observación participante de diversos espacios donde se considera que los niños y niñas tienen oportunidad de participar y en entrevistas en profundidad realizadas a personas adultas especialistas en infancia. A su vez, se contrastó con el análisis de textos. En este artículo, se procede a tratar las nociones de infancia, participación y ciudadanía y a destacar algunos de los espacios de participación de la infancia, tratados en el estudio, como son la familia, los ámbitos educativos y el tiempo libre.http://hdl.handle.net/2445/105985spaInfànciaParticipació ciutadanaCiutadaniaChildhoodCitizen participationCitizenshipLos niños y niñas: ¿Ciudadanos de hoy o de mañana?
oai:recercat.cat:2072/2900392017-07-18T08:04:48Zhdl_2072_172887 am 3u dcLa falta de herramientas adecuadas para la transformación social en los barrios denominados gueto favorece la aparición de dispositivos de atención social que no alcanzan los objetivos por los cuales fueron creados. Los barrios de La Milagrosa y La Estrella en Albacete son un ejemplo de cambio de esta situación. En ellos se empieza a producir una transformación social integral basada en la ciencia y el diálogo igualitario entre agentes sociales y personal investigador. Los servicios públicos rompen dinámicas burocráticas, existe un reconocimiento mutuo entre servicios sociales y ciudadanía que activa las motivaciones y capacidades de aquellas personas que, hasta el momento, tenían un rol más bien pasivo en la relación servicios sociales-usuario. La población de esos guetos cambia la percepción que tiene del Estado y de sus servicios públicos y así se desarrolla una ciudadanía activa que mejora la vida en dos barrios marcados por interrelaciones de personas de muy diversas procedencias.http://hdl.handle.net/2445/113028spaServeis socialsCiutadaniaPlanificacióUrbanismeHuman servicesCitizenshipPlanningCity planningProcesos dialógicos de planificación de los servicios sociales: el proceso de cambio en los barrios de La Milagrosa y La Estrella (Albacete)
oai:recercat.cat:2072/2920752017-09-08T05:33:27Zhdl_2072_172887 am 3u dcLas dificultades económicas de muchas personas ocasionadas por la crisis están suponiendo una sobrecarga para los servicios sociales. Parte de los problemas que se presentan de forma especialmente aguda en estos momentos, sin embargo, derivan de problemas anteriores a la crisis. Dichos problemas tienen que ver con el encaje insatisfactorio de los modernos servicios sociales en el Estado social en España, con el peso del modelo tutelar de la beneficencia y con el colapso del espacio de la incorporación y el acompañamiento bajo el peso de la gestión de una protección económica discrecional. Se proponen vías de salida de la situación, como la diferenciación de las funciones propias de los servicios sociales de las de asistencia social, y la apertura de espacios para el acompañamiento desde la proximidad y la acción comunitaria.http://hdl.handle.net/2445/115117spaMarginació socialPobresaServeis socialsSocial marginalityPovertyHuman servicesLos servicios sociales frente a la exclusión
oai:recercat.cat:2072/2920762017-09-08T05:33:30Zhdl_2072_172887 am 3u dcLos Servicios Sociales contemporáneos, máxime tras la aprobación de la nueva generación de leyes de Servicios Sociales en esta década, se presentan a menudo como una ruptura con la tradición de la beneficencia, contraponiéndose el derecho subjetivo a los Servicios Sociales con el carácter graciable que se atribuye a aquel sistema. Este artículo analiza algunos de los rasgos institucionales fundamentales de la beneficencia pública, especialmente en el siglo XIX, y pone de manifiesto en qué medida la ruptura entre ambos modelos no es tan evidente. Al contrario, el autor muestra cómo, en el marco de una transformación que afirma hacer tabla rasa del pasado, se mantienen elementos estructurales importantes del régimen precedente, como la frag- mentación competencial o la reticencia -al menos hasta la aprobación de la Ley de Dependencia y de algunas de las nuevas leyes autonómicas de Servicios Sociales- al reconocimiento de derechos espe- cíficos a la ciudadanía, más allá de las obligaciones asignadas al Estado, sobre todo en el ejercicio de su función tutelar.http://hdl.handle.net/2445/115122spaPolítica socialBeneficènciaDrets socials i econòmicsSocial policyCharitiesSocial and economic rightsLa huella de la beneficencia en los servicios sociales
oai:recercat.cat:2072/2920772017-09-08T05:33:31Zhdl_2072_172887 am 3u dcEl Plan de Lucha contra la Exclusión en Navarra 1998-2005 fue aprobado por el Gobierno de Navarra en junio de 1998 y ratificado por el Parlamento de Navarra en febrero de 1999. Su elaboración fue el resultado de un proceso que se inició en 1996, con el encargo de varios estudios previos al Grupo de Investigación sobre Exclusión Social de la Universidad Pública de Navarra. Estos trabajos incluyeron una evaluación del programa de Renta Básica entre 1990 y 1996 y una investigación sobre la exclusión social en Navarra. Finalizados estos estudios, un equipo técnico conjunto del Gobierno de Navarra y la Universidad Pública de Navarra elaboraron un anteproyecto que fue tomado como punto de partida para su discusión entre los diferentes departamentos del Gobierno, en primer lugar, y en el Parlamento Foral, en un segundo momento.http://hdl.handle.net/2445/115124spaInserció laboralMarginació socialNavarraOccupational integrationSocial marginalityNavarreLa incorporación sociolaboral en el Plan de Lucha contra la Exclusión en Navarra
oai:recercat.cat:2072/2921412017-09-09T05:34:45Zhdl_2072_172887 am 3u dcLos servicios sociales están sufriendo el impacto de la crisis tanto en forma de un incremento de la demanda como de una reducción de los recursos disponibles. Sin embargo, la relativa tranquilidad de los años de expansión económica ocultaban algunos problemas estructurales del modelo de servicios sociales modernos configurado en España desde la Transición, y que aparecen en toda su crudeza ahora. El artículo analiza tres aspectos problemáticos de este modelo, a saber, la insuficiente definición del objeto de los servicios sociales, el carácter discrecional de muchas de sus acciones y su complicada estructuración territorial. Finalmente se proponen algunas líneas de reforma para una posible redefinición.http://hdl.handle.net/2445/115192spaServeis socialsCrisis econòmiquesDescentralització administrativaHuman servicesDepressionsDecentralization in governmentLos servicios sociales en la tormenta
oai:recercat.cat:2072/2900402018-04-26T05:32:22Zhdl_2072_172887 am 3u dcEn esta ponencia se pretende hacer hincapié en la participación de los actores y las diversas implicaciones éticas que se dan en una investigación, partiendo de las reflexiones críticas, que se han realizado al entorno de este tema en la investigación sobre trabajo social con las familias que está llevando a cabo el Grupo de Investigación e Innovación en Trabajo Social (GRITS), al que pertenecen sus autoras. Se centra en los aspectos éticos a tener en cuenta en la investigación en general y especialmente en la investigación cualitativa, que siguiendo a Peled y Leichtentritt (2002) 1 son: a) La ética en la investigación es un aspecto integral de ésta en cada una de sus fases; b) La investigación ética da poder a los participantes especialmente a aquellos más vulnerables; c) La investigación ética beneficia a los participantes; d) La investigación ética prevé que no se pueda causar ningún mal a los participantes ni a aquellos con quienes tengan relación; e) Requiere que los investigadores sean competentes (p. 148). This presentation is about the ethical dimension in social work research focused mainly about the degree of participation of the different actors in the research. It comes from the critical reflections that the authors have been analysing in the research about social work with families which is being performed in the framework of GRITS (Group for Research and Innovation in Social Work). It deals with the ethical aspects to be considered in research in general and specially in qualitative research which following Peled and Leichtentritt (2002) are: (a) research ethics are an integral aspect of the research act and of each of the phases of the research process; (b) ethical research empowers participants, particularly those of vulnerable and disenfranchised groups; (c) ethical research benefits participants; (d) ethical research prevents harm for participants and involved others; and (e) ethical research requires researchers' technical competence. (p.148)http://hdl.handle.net/2445/113448spaInvestigacióTreball socialTreball social familiarApoderament (Ciències socials)ResearchSocial workFamily social workEmpowerment (Social sciences)La participación de los actores en la investigación en Trabajo Social: una dimensión ética necesaria
oai:recercat.cat:2072/1794952020-02-14T14:51:05Zhdl_2072_172887 am 3u dcLos cuidados paliativos atienden a personas afectadas de enfermedades avanzadas, sin posibilidad de tratamientos específicos y con expectativas de vida limitadas. La percepción vivida por estos enfermos está determinada por la presencia de síntomas múltiples y complejos, expresados en todas las dimensiones humanas (física, psicológica y social), y por la amenaza explícita o implícita de una muerte próxima. Los objetivos planteados por un equipo interdisciplinar son el control de síntornas, el soporte psicológico y la asesoría social.http://hdl.handle.net/2445/20629spaTractament pal·liatiuOncologiaPalliative treatmentOncologyCuidados Paliativos en oncología
oai:recercat.cat:2072/3326012020-02-14T14:51:06Zhdl_2072_172887 am 3u dcAdopted children's arrival at adolescence is an object of interest and concern among researchers, professionals, and politicians. In this article, I offer an analysis of parental talk among 24 families about their concerns related to their transnationally adopted teens. The majority of the adoptive parents reported having concerns about their children, which they attributed to their children's entry into adolescence and their children's inherent personality traits. In this article, I focus on the first of these attributions, which places the ''blame'' on adolescence. I do this from a perspective integrating a theoretical view from social anthropology that analyzes social discourses and a more applied view from social work that explores how these discourses influence family practices. The results of this analysis can guide family and professional practices and public policies on adoption.http://hdl.handle.net/2445/124512engAdopcióAdolescènciaFamílies adoptivesAdoptionAdolescenceStepfamilies'All teenagers have problems, whether they're adopted or not': Discourses on adolescence and adoption among parents of transnationally adopted teens
oai:recercat.cat:2072/3338752020-02-14T14:51:07Zhdl_2072_172887 am 3u dcThis preliminary qualitative study of 24 adoptive families in Catalonia, Spain asks how adoptive parents of teens describe the things they dislike about their children. This question matters because prior research shows that parents' views of their children can affect their parenting style and their relationships with their children. I show that in describing their dislikes, parents draw on essentialist beliefs about their children's culture of origin and about their personality traits. My analysis inspires questions about the possible relationship between essentialist parental beliefs and parenting practice, in both adoptive families and families more broadly. This is of particular relevance in the current moment, in which childrearing is influenced by neoliberal values that emphasize the social success of children and teens as future citizens and hold parents responsible for this outcome (Geinger et al., 2014). The research can also inform family and professional practices and public policies related to adoption.http://hdl.handle.net/2445/125154engAdopció internacionalJovesEspanyaIntercountry adoptionYouthSpainEssentialism in Spanish parents' descriptions of their transnationally adopted teenagers
oai:recercat.cat:2072/3491902020-02-14T14:51:08Zhdl_2072_172887 am 3u dcThe research presented here is justified by the lack of tradition in Spain with regards to socio-educational intervention programmes based on training and group support, as well as the proven benefits of these methods in foster care. It addresses the need to go deeper into the acquisition and consolidation of the core professional competences for running socio-educational groups with foster families. After a process of participatory action-research with 39 professionals from the Child Protection System from different regions of Spain, we see animprovement in the development of the competences necessary to establish a supportive relationship with families, management and group dynamics, as well as the crystallization of attitudinal changes in professional practices. Data have been collected on the basis of methodological complementarity and a pre-test-post-test design that has identified and explained the changes in the evolution of competences and professional practices.http://hdl.handle.net/2445/127921engPràcticumsIntervenció socialPracticumsSocial interventionSkills and Professional Practices for the consolidation of the Support Group Model to Foster Families.
oai:recercat.cat:2072/3497162020-02-14T14:51:08Zhdl_2072_172887 am 3u dcEl objetivo de este artículo es visibilizar las diferentes situaciones de salud que presentan las personas sin hogar en la ciudad de Barcelona. A partir de la narrativa de las propias personas se pueden observar cómo perciben su salud, así como las diferencias en relación al género y a sus procesos de desafiliación social. La investigación se ha realizado con 12 personas informantes (hombres y mujeres que estaban atravesando por diversos procesos de exclusión residencial). Se han seleccionado 6 relatos por ser más significativos en relación a los temas de salud. Destaca como conclusión principal que la presencia temprana de dificultades en entornos sociales y familiares, así como la suma de sucesos traumáticos a lo largo de sus trayectorias vitales, incrementan el riesgo de padecer un deterioro de la salud física y mental en etapas adultas que comporte situaciones de sinhogarismo.http://hdl.handle.net/2445/128072spaPersones sense sostreIntervenció socialDrets socials i econòmicsDesenvolupament humà (Sociologia)Homeless personsSocial interventionSocial and economic rightsHuman development (Sociology)Relatos de vida de personas sin hogar en la ciudad de Barcelona: desafiliación social y salud
oai:recercat.cat:2072/3548612020-02-14T14:51:09Zhdl_2072_172887 am 3u dcEn Espagne, il existe des squats depuis longtemps, mais ce n'est qu'à partir des années quatre-vingt avec la création des centres sociaux squattés, que cette pratique est revendiquée avec un sens politique et culturel. Cette recherche a été effectuée à Barcelone et dans sa banlieue, c'est-à-dire dans une grande métropole espagnole où il y a une forte présence de ce nouveau mouvement social. Elle vise à déterminer si la créativité, comprise comme la capacité d'agir des jeunes squatteurs et leur capacité à construire des pratiques d'organisation et d'autogestion basées sur une socialisation alternative au social institué, peut transformer la situation de précarité et d'exclusion sociale de certains jeunes qui proviennent des quartiers dits défavorisés. À partir de quatorze récits de vie individuels et d'un récit de groupe, réalisé dans le cadre d'un atelier, on montrera comment le squattage peut être un espace d'apprentissage de nouvelles consciences, de discours, de pratiques et de valeurs sociaux et politiques, qui permettent à ces jeunes de transformer leur voie de marginalisation en un processus d'incorporation social, depuis une action créative.http://hdl.handle.net/2445/132507fraJovesCreativitatMoviments socialsYouthCreativitySocial movementsLe squat: un espace de socialisation et une alternative à la stigmatisation de la précarieté des jeunes
oai:recercat.cat:2072/3583272020-02-14T14:51:10Zhdl_2072_172887 am 3u dcL'autor, publicista i membre col·laborador de l'entitat Aldees Infantils SOS de Catalunya en l'actualitat, fa amb aquesta obra una revisió historiogràfica de la situació de la infància a Catalunya des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat, amb unes fonts molt ben documentades i exhaustives.http://hdl.handle.net/2445/136296catRessenyes (Documents)InfànciaReviews (Documents)ChildhoodComentari al llibre 'La infància, una història fosca. Les condicions de vida dels nens a Catalunya a través dels segles' de Joan Pinilla Pérez de Bustos.
oai:recercat.cat:2072/3586792020-02-14T14:51:11Zhdl_2072_172887 am 3u dcAquest article pretén abordar el naixement del treball social a Tunísia tenint en compte les transformacions que ha viscut el país a nivell polític, econòmic i social des del segle XIX fins a l'actualitat. Un passat i un present que ha estat fortament marcat per l'experiència colonial, on el sistema econòmic ha estat impulsat per una agenda internacional que ha determinat en cada moment la dinàmica social i la política duta a terme per l'Estat per fer front als problemes que plantejava la societat. Un esdevenir que també ha influït de manera important en la professionalització del treball social i en la institucionalització de la seva formació.http://hdl.handle.net/2445/136470catTreball socialTreballadors socialsTunísiaSocial workSocial workersTunisiaProfessionalització i formació de treball social a Tunísia: perspectiva històrica i situació actual
oai:recercat.cat:2072/3679562020-02-14T14:51:12Zhdl_2072_172887 am 3u dcThis article exposes the new situation of Social Work Education at the University Level in the framework of the European Space of Higher Education. It gives an overview of the implementation of the different educational levels in Social Work Studies (Bachelor, Master and PhD) at the Spanish Universities and how they have been organized in a cooperative way. Some opinions of the author are given about what are the expected improvements from this new scenario and which are the big challenges at this moment with lots of uncertainties due to the social, political and economical crisis.http://hdl.handle.net/2445/147522catTreball socialEducació superiorSocial workHigher educationEl nou escenari de la formació universitària en treball social en el marc de l'espai europeu d'educació superior: reptes i millores
oai:recercat.cat:2072/3686432020-02-14T14:51:12Zhdl_2072_172887 am 3u dcAbstract: Scientific literature has focused on the constraints that Roma women have faced to overcome the racism and inequalities that they and the Roma people as a whole have su ered. However, less attention has been paid to how Roma women organize to challenge this reality. Drawing on a qualitative case study about the Roma Association of Women Drom Kotar Mestipen (Barcelona) and specifically on the analysis of one of its activities, the 'Roma women student gatherings' (known as 'Trobades' in Catalan), this article contributes evidence to show how Roma women are fighting to improve their own living conditions and those of their people by organizing at the grassroots level. The communicative analysis reveals the impacts that these gatherings have on the individual and societal levels. First, the gatherings have impacts on the individual level, as many of the women who participate in them are exposed to and embrace new educational projects, thus acquiring more skills to be better prepared to later access the labor market. Second, their impact is also evidenced on the societal level, as the gatherings enhance Roma women's associational life, resulting in new mobilizations and often making women who were once in the shadows become community leaders.http://hdl.handle.net/2445/148009engGitanesIgualtat d'oportunitatsFeminismeRomani womenEqual opportunityFeminismGrassroots Roma Women Organizing for Social Change: A Study of the Impact of 'RomaWomen Student Gatherings'
oai:recercat.cat:2072/3692062020-02-14T14:51:12Zhdl_2072_172887 am 3u dcEl treball social amb les famílies està implicat en el propi desenvolupament de la professió. A partir de les entrevistes realitzades en la fase inicial de l'estudi "El treball social amb famílies", realitzat pel Grup de Recerca i Innovació en Treball social (GRITS) de la Universitat de Barcelona, hem volgut copsar quines dificultats i oportunitats planteja aquest tipus de treball en l'exercici quotidià dels professionals. Els treballadors socials2 estan satisfets dels resultats del treball amb les famílies i el consideren una important eina de canvi que beneficia l'individu i la comunitat. En aquest article es destaquen elements que poden donar suport a aquest treball i d'altres que el poden dificultar com són les institucionals, els propis treballadors socials i la complexitat de les noves situacions familiars.http://hdl.handle.net/2445/148509catFamíliaTreball socialFamilySocial workEl treball social amb famílies. Una mirada des de les facilitats i les dificultats.
oai:recercat.cat:2072/1838502020-02-14T14:51:13Zhdl_2072_172887 am 3u dcFew studies have been found that to assess the factors that explain higher levels of familyburden in adults with intellectualdisability (ID) and intellectualdisability and mental disorders (ID-MD). The aims of this study were to assess familyburden in people with ID and ID-MD and to determine which sociodemographic, clinical and functionaldisabilityvariables account for familyburden. The sample is composed of pairs of 203 participants with disability and their caregivers, of which 33.5% are caregivers of people with ID and 66.5% of ID-MD. Assessments were performed using scales of clinical and functionaldisability as the following instruments: Weschler Adult Intelligence Scale-III (WAIS-III), Inventory for Client and Agency Planning (ICAP), Psychiatric Assessment Schedule for Adults with Development Disability (PAS-ADD checklist), Disability Assessment Schedule of the World Health Organization (WHO-DAS-II) and familyburden (Subjective and Objective FamilyBurden Inventory - SOFBI/ECFOS-II). People with ID-MD presented higher levels of functionaldisability than those with ID only. Higher levels of familyburden were related to higher functionaldisability in all the areas (p < 0.006-0.001), lower intelligence quotient (p < 0.001), diagnosis of ID-MD (p < 0.001) and presence of organic, affective, psychotic and behavioral disorders (p < 0.001). Stepwise multiple regression showed that behavioral problems, affective and psychotic disorder, disability in participation in society, disability in personal care and presence of ID-MD explained more than 61% of the variance in familyburden. An integrated approach using effective multidimensional interventions is essential for both people with ID and ID-MD and their caregivers in order to reduce familyburden.http://hdl.handle.net/2445/24525engDiscapacitats mentalsPsicopatologiaCuidadorsPeople with mental disabilitiesPathological psychologyCaregiversFamily burden related to clinical and functional variables of people with intellectual disability with and without a mental disorder
oai:recercat.cat:2072/3692072020-02-14T14:51:13Zhdl_2072_172887 am 3u dcAquesta nota deriva de la tesi doctoral1 que hem realitzat sobre el pintor Agustí Ferrer i Pino, nascut l'any 1884. Agustí Ferrer és un artista que difícilment es pot ubicar en un estil concret: una de les seves característi-ques principals és l'eclecticisme. Tot i no poder catalogar-lo, en el procés de recerca i estudi de la seva producció es van detectar una sèrie dibuixos que a priori responen a alguns dels plantejaments estètics noucentistes. En aquest sentit, es pretén explorar com afecten la representació formal algu-nes de les diferents variants estilístiques i estètiques que transiten en el Noucentisme i, alhora, en una part de l'obra gràfica d'Agustí Ferrer i Pino.Així, a partir de la catalogació, l'estudi i l'anàlisi de l'obra pràctica-ment inèdita d'aquest pintor, es pot mostrar que la formalitat en el pla pictòric i gràfic del Noucentisme no és uniforme ni influeix de la mateixa manera els artistes de l'època. Induïts per aquest estudi, hom s'interessa a respondre qüestions com: Quines varietats estilístiques encaixen amb els principis generals del moviment noucentista? Com afecta la representació gràfica? Quins són els elements formals que hi predominen? Quines va -riants estètiques del pintor Agustí Ferrer evidencien aquesta amalgama d'estils que configuren el Noucentisme?D'acord amb aquestes premisses, presentem una anàlisi d'una petita selecció de dibuixos d'Agustí Ferrer i Pino per obrir, posteriorment, un espai de reflexió sobre les qüestions plantejades. Aquesta anàlisi s'ha cons-truït al voltant de diverses fonts de coneixement, que nodreixen el discurs historicogràfic incidint en els elements formals, visuals i perceptius que defineixen la representació gràfica. En general, pensem que aquesta àrea de coneixement queda poc explorada en els estudis sobre artistes o movi-ments estètics. Per tant, posem èmfasi en l'anàlisi des de la perspectiva del dibuix, com a sistema de representació i de formalització gràfica i com a llenguatge de sensibilitat i gestualitat del subjecte.http://hdl.handle.net/2445/148760catDibuixNoucentismeFerrer Pino, Agustí, 1884-1960DrawingNoucentismeReflexió sobre la formalització gràfica dels dibuixos d'Agustí Ferrer Pino i la seva caracterització en l'univers noucentista
oai:recercat.cat:2072/3699892020-02-14T14:51:14Zhdl_2072_172887 am 3u dcEn aquest article comparteixo unes reflexions entorn de la necessitat de reforçar el treball social comunitari per resituar el treball social en el seu compromís d'acompanyar i apoderar a les persones, grups i col¿lectivitats preocupades, ocupades i/o afectades per l'exclusió social. Per tal d'impulsar processos d'organització comunitària que generin nous conjunts d'acció integrant els esforços de l'administració pública, el Tercer Sector i els nous moviments socials per a construir un nou sistema de benestar que garanteixi els drets socials i lluitar contra les desigualtats socials.http://hdl.handle.net/2445/149150catTreball social comunitariMoviments socialsApoderament (Ciències socials)Community organizationSocial movementsEmpowerment (Social sciences)La potenciació del treball comunitari com estratègia per a reafirmar el compromís social del Treball Social
oai:recercat.cat:2072/2126062020-02-14T14:51:14Zhdl_2072_172887 am 3u dcThis article comes from a research done by GRITS2 as a result of the award obtained to research projects by the Victor Grifols Lucas Foundation in the year 20094. The research was published in Catalan with the title:"Social Work with families: Social workers" responsibility in the self-determination of vulnerable people" and was meant to know what is the contribution of social workers in processes related to bioethics. The self-determination principle was considered in relation to groups of vulnerable people like children, the elderly and their families. The research analyzed three main concepts: social work and ethics, selfdetermination and vulnerability. Bioethics" laws were also analyzed and related to social work basic principles. The results of the study which was done with the participation of social workers from nine high technology hospitals showed that they were very much involved in decision making processes related to health. They had self-determination as a fundamental principle and they acted as mediators between vulnerable people and their families and with other health professionals.http://hdl.handle.net/2445/44409spaBioèticaTreballadors socialsÈtica professionalTreball social amb les persones gransTreball social familiarBioethicsSocial workersProfessional ethicsSocial work with older peopleFamily social workBioética y trabajo social: los trabajadores sociales ante la autodeterminación de los colectivos más vulnerables y sus familias
oai:recercat.cat:2072/2424522020-02-14T14:51:15Zhdl_2072_172887 am 3u dcUna de las preocupaciones importantes en el mundo del trabajo social es la calidad de las comunicaciones dentro de la Red de Servicios Sociales y la fluidez y operatividad de las relaciones de ésta con el entorno y personas para las que trabaja. De ello depende la calidad vida de gran parte de la ciudadanía de los pueblos y los barrios de nuestras ciudades. A través de la experiencia que se está llevando a cabo en dos barrios de Albacete veremos cómo la metodología de Comunidades de Aprendizaje es también un valioso instrumento para transformar la Red, reelaborándola a partir del sueño conjunto entre profesionales del trabajo social, entidades, la comunidad de aprendizaje y las personas participantes-usuarias de la Red. El acento, en este artículo, se sitúa en la posición que las personas profesionales del trabajo social ocupan en este"Sueño de barrio" y la importancia del fomento de los actos comunicativos dialógicos en su práctica profesional como garantía de mejora y transformación social.http://hdl.handle.net/2445/59669spaTreball socialMoviments socialsServeis socialsSocial workSocial movementsHuman servicesEl papel del trabajo social en el Sueño de Barrio
oai:recercat.cat:2072/2935952020-02-14T14:51:16Zhdl_2072_172887 am 3u dcLa modalidad de acogimiento en familia extensa es una de las medidas de protección mayormente utilizada por los sistemas de protección de la infancia. Este acogimiento repercute beneficiosamente sobre el desarrollo de los menores al posibilitar el crecimiento junto a personas con las que ya mantienen vínculos y se refuerza la identidad familiar de origen. Sin embargo, las investigaciones demuestran que las familias de acogida extensa tienen una serie de características psicosociales específicas que señalan la necesidad de acompañamiento profesional. Las propuestas de apoyo mayormente indicadas son las estrategias de ayuda mutua y aprendizaje grupal, con la finalidad de disminuir las situaciones de riesgo y la vulnerabilidad y con objetivos de apoyo mutuo, aprendizaje y reducción del aislamiento a partir de la interacción en grupo. Se presenta un estudio sobre los factores que promueven los cambios en grupos socioeducativos de familias de acogida extensa. La investigación se plantea desde un paradigma científico interpretativo y naturalista, haciendo uso de metodología cualitativa y utilizando la técnica del grupo de discusión como herramienta de recogida de datos. Los resultados más relevantes nos aproximan a la identificación de una serie de factores que surgen en la experiencia grupal, promoviendo los cambios; así como también la vinculación que las familias hacen entre sus avances en las relaciones con la experiencia proporcionada en el grupo. Igualmente se destacan cambios cualitativos en las relaciones profesionales fruto de las interrelaciones grupales. La investigación pone de relieve la elevada capacidad transformadora de los grupos en las prácticas sociales.http://hdl.handle.net/2445/116859spaFamílies d'acollidaInvestigació qualitativaFoster parentsQualitative researchEstudio sobre los factores de cambio en grupos socioeducativos de familias de acogida extensa
oai:recercat.cat:2072/3016622020-02-14T14:51:16Zhdl_2072_172887 am 3u dcAging and changes in family arrangements and female employment have brought about important policy developments in long-term care. Southern European countries have relied for long on family care and residual social care for the dependent elderly. Two paradigmatic cases, Italy and Spain, have shown two apparently different trends during the last 15 years: while in Italy reforms seem to have been persistently blocked, in Spain, an ambitious reform has fallen short of expectations. Based on data on services and institutional arrangements, the article shows that a complex and inconsistent allocation of responsibilities across government levels, a sort of 'vicious layering' of multi-level governance, may be playing a key role in this situation. The article discusses the dysfunctional effects of such arrangements, namely territorial inequalities, cost-shifting between government levels and towards users and misallocation of resources. We suggest that the development and reform of LTC in Southern European countries must address these problems if they want to avoid getting marooned by a complex network of vetoes and resource allocation problems.http://hdl.handle.net/2445/118006engCura de les persones gransPolítica governamentalOlder people's careGovernment policyThe vicious layering of multi-level governance in Southern Europe: the case of elderly care in Italy and Spain
oai:recercat.cat:2072/3080212020-02-14T14:51:17Zhdl_2072_172887 am 3u dcCurrently, the rehabilitation approach is the guiding model in mental health care as well as in society in general. This standard demands individuals to fit in their environment, making them responsible for their limitations and rejecting difference. From that point of view, a person becomes a user or a consumer, which reinforces discrimination through established ideas and mechanisms of institutional control. From the beginning, social work emerges as a discipline that recognizes individuals' capacities and experiences in a singular way, making it easier for them to star in their life story. For that reason, one of the main goals in mental health care is the decategorization of the difference which perpetuates the stigma. This idea is closely linked to the social approach, which conceives the whole human life in terms of equal dig- nity conditions, which makes it easier for people with mental disorders to be acknowledged as citizens with full rights and obligations in the society they are living inhttp://hdl.handle.net/2445/122122spaTreball socialSalut mentalParticipació socialRehabilitacióSocial workMental healthSocial participationRehabilitationEl cambio en los modelos del trabajo social en salud mental: del modelo rehabilitador al modelo socialChanges on social work models in mental health:from the rehabilitation model to the social modelChanges on social work models in mental health:from the rehabilitation model to the social model
oai:recercat.cat:2072/3262652020-02-14T14:51:18Zhdl_2072_172887 am 3u dcEl modelo rehabilitador es en la actualidad el modelo rector de nuestra sociedad y del mundo de la atención de la Salud Mental. Este estándar exige al individuo que se adapte al medio, responsabilizándolo de sus limitaciones y rechazando la diferencia. Desde esta visión se transforma a la persona en un usuario o un consumidor de servicios, reforzándose la discriminación a partir de los ideales establecidos y los mecanismos de control institucionales. El trabajo social emerge, desde sus inicios, como una disciplina que reconoce las capacidades y las experiencias de las personas de forma singularizada, para facilitar que sean estas las protagonistas de sus relatos de vida. Es por ello, que en el ámbito de la Salud Mental uno de los principales propósitos es la descategorización de la diferencia que perpetua el estigma. Esta concepción se encuentra estrechamente unida al modelo social, perspectiva que concibe toda vida humana con las mismas condiciones de dignidad que el resto de la sociedad, que facilita a las personas con trastornos mentales el reconocimiento como ciudadanos con plenos derechos y deberes dentro de la sociedad en la que habitan.http://hdl.handle.net/2445/122907spaTreball socialTreball social en salut mentalSocial workPsychiatric social workEl cambio en los modelos del trabajo social en salud mental: del modelo rehabilitador al modelo social
oai:recercat.cat:2072/3313162020-02-14T14:51:19Zhdl_2072_172887 am 3u dcEste artículo se enmarca en el ámbito de la evaluación de los servicios sociales básicos, como herramienta de gestión y como base para la reflexión sobre los objetivos de los servicios sociales como política social. Se ponen en relación indicadores del sistema de servicios sociales (Círculos de Comparación Intermunicipal de Barcelona) con indicadores del contexto socioeconómico entre 2007 y 2013 para analizar las interrelaciones entre los resultados de ambas tipologías y su adecuación para evaluar el cumplimiento de las funciones asignadas a los servicios sociales. También se reflexiona sobre la capacidad de los indicadores para medir el impacto de la acción de los servicios sociales básicos, sobre la necesidad de incorporar el análisis cruzado, para así obtener información relevante para la toma de decisiones y sobre si los indicadores existentes tienen las características para evaluar la eficacia de los servicios sociales básicos, de acuerdo con las funciones y el rol que se les asigna.http://hdl.handle.net/2445/123965spaServeis socialsCrisi econòmica, 2008-Barcelona (Catalunya : Província)Human servicesGlobal Financial Crisis, 2008-...Barcelona (Catalonia : Province)¿Pueden los indicadores existentes medir el impacto de la crisis económica en los servicios sociales básicos? Un análisis de los indicadores en la provincia de Barcelona (2007-2013)
oai:recercat.cat:2072/2620942020-02-14T16:01:53Zhdl_2072_261941 am 3u dcTambé podeu consultar "50+LGTB Relats de Vida. Persones Grans Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals a la ciutat de Barcelona" a: http://hdl.handle.net/2445/98724Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/120277La recerca que es presenta s’emmarca en l’estudi de les necessitats socials de les persones lesbianes, gais, bisexuals i trans més grans de 50 anys de la ciutat de Barcelona. També tenim en compte la realitat de les persones intersex, queer o qualsevol altre que no vulgui identificar-se com a heterosexual, però fem servir al llarg del text l’acrònim LGTB, ja que és el més acceptat a escala nacional i internacional. Per altra banda, utilitzem el concepte trans per referir-nos a les persones transsexuals, transgèneres, travestis i altres que facin referència a identitats de gènere no normatives (Missé, 2012). Només hem mantingut la paraula transsexual quan hem incorporat aportacions de la literatura internacional que ens han servit per confeccionar algunes de les preguntes del qüestionari o quan hem fet referència a la situació d’aquestes persones en moments històrics diferents de l’actual.http://hdl.handle.net/2445/98723catLesbianesHomosexualsTranssexualsBisexualsPersones gransBarcelona (Catalunya)LesbiansGaysTranssexualsBisexualsOlder peopleBarcelona (Catalonia)50+LGTB Informe. Persones Grans Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals a la ciutat de Barcelona
oai:recercat.cat:2072/2620952020-02-14T16:01:54Zhdl_2072_261941 am 3u dcTambé podeu consultar "50+LGTB Informe. Persones Grans Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals a la ciutat de Barcelona" a: http://hdl.handle.net/2445/98723Us presentem el que considerem petits retalls de la vida d’algunes de les persones que han participat en la recerca 50+LGTB. Persones grans lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a la ciutat de Barcelona. Aquestes narracions complementen el document que mostra i explica les dades procedents del treball i a través d’aquestes el que volem és donar valor a les biografies de les persones participants més enllà de l’anàlisi sistemàtica del seu contingut. Parlem de retalls de vida perquè justament el que mostren són alguns dels moments viscuts per les persones protagonistes.
Concretament, ens parlen vuit persones d’entre 54 i 86 anys, que comparteixen amb els lectors parts de les seves vides, els seus desitjos, les seves dificultats, els seus amors, les seves lluites i les seves pèrdues. Són les històries explicades per dues dones lesbianes, tres homes gais i tres persones trans que ens han cedit les seves paraules. Són històries que ens parlen de resistències, de dignitats, de territoris i de camins dels quals fins no fa gaires anys no existien mapes, ni dreceres ni indicadors. Els relats que es presenten estan ordenats per grup de pertinença i per edat de les persones, de les més grans a les més joves.http://hdl.handle.net/2445/98724catLesbianesHomosexualsTranssexualsBisexualsPersones gransBarcelona (Catalunya)LesbiansGaysTranssexualsBisexualsOlder peopleBarcelona (Catalonia)50+LGTB Relats de Vida. Persones Grans Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals a la ciutat de Barcelona
oai:recercat.cat:2072/3063162020-02-14T16:01:54Zhdl_2072_261941 am 3u dcPodeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/98723La investigación que se presenta se enmarca en el estudio de las necesidades sociales de las personas lesbianas, gays, bisexuales y trans mayores de 50 años de la ciudad de Barcelona. Se trata de un estudio que combina metodologías cuantitativas y cualitativas que fue realizado los años 2015 y 2016. Recoge información referente a los factores de riesgo y de protección que afectan al colectivo en las dimensiones: salud, social y relacional.http://hdl.handle.net/2445/120277spaLesbianesHomosexualsTranssexualsBisexualsPersones gransBarcelona (Catalunya)LesbiansGaysTranssexualsBisexualsOlder peopleBarcelona (Catalonia)50+LGTB Informe. Personas Mayores Lesbianas, Gais, Trans y Bisexuales en la ciudad de Barcelona