2024-03-29T15:23:44Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2196752013-11-12T14:58:23Zhdl_2072_172883Evaluación de los efectos causados por el uso de poli (vinil acetato) —PVAc— en los entelados de carteles modernosRuiz Recasens, CristinaConservació i restauració d'obres d'artCartellsCongressosConservation and restoration of art objectsPostersCongressesEn este trabajo de investigación se estudian los efectos causados por el uso de poli (vinil acetato) —PVAc— en el entelado de carteles modernos para evaluar el estado actual de las obras intervenidas con este tratamiento, los efectos de la presencia del adhesivo en su estado de conservación, y las alteraciones que pueden aparecer en el futuro comprometiendo la estabilidad a largo plazo.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelona2013-11-05T23:20:12Zinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47495spacc-by-nc-nd, (c) Ruiz Recasens, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2196762013-11-12T14:58:23Zhdl_2072_172883La pintura mural romànica: estudi de la tècnica i anàlisi dels materialsGasol Fargas, Rosa M.Conservació i restauració d'obres d'artArt romànicCongressosConservation and restoration of art objectsRomanesque artCongressesEls objectius de partida d’aquesta recerca han estat l’estudi de les tècniques i dels materials dela pintura mural medieval a Catalunya, tot i establint paraŀlelismes amb el coneixement que ensaporten els tractats tècnics d’època medieval. S’ha revisat també l’estat actual del coneixement sobre les tècniques d’alguns conjunts de pintura mural aragonesos i d’àmbit europeu.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelona2013-11-05T23:20:12Zinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47497catcc-by-nc-nd, (c) Gasol Fargas, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2196712013-11-12T14:58:26Zhdl_2072_172883Una aproximació a l’estudi tècnic dels suports dels frontals d’altar romànics atribuïts als tallers de Vic i RipollMascarella Vilageliu, MarinaConservació i restauració d'obres d'artArt romànicCongressosConservation and restoration of art objectsRomanesque artCongressesAquest treball s’inclou dins la línia de recerca de la Secció de Conservació-Restauració delPatrimoni que es centra en l’estudi tècnic dels suports de fusta de frontals i retaules percaracteritzar-los i aportar noves informacions sobre els materials constitutius, els seussistemes de construcció i el seu origen. En aquest cas, l’estudi es centra en pintura sobretaula catalana del segle XII.La selecció de peces i l’acotació del tema van sorgir arrel d’un treball fi nal de màster (setembre2009) en el que ja es van estudiar els suports d’un conjunt de taules de fusta policromades dels segles XI, XIII i XIV custodiades al Museu Episcopal de Vic (MEV)...Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelona2013-11-05T23:20:11Zinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47491catcc-by-nc-nd, (c) Mascarella Vilageliu, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2196732013-11-12T14:58:26Zhdl_2072_172883La conservació del revers Criteris de restauració del suport de tela de la pintura catalana moderna com a testimoni històric i artísticPedragosa García, NúriaConservació i restauració d'obres d'artPinturaCongressosConservation and restoration of art objectsPaintingCongressesCada quadre conté diferents tipus d’informació. El missatge estètic, materialitzat en la sevacapa pictòrica, és el que acostuma a ser objecte de valoració, crítica o simplement gaudi,però no és l’únic. Existeixen altres elements que poden donar-nos coneixement i que se situen al darrera d’aquest estrat pictòric. El suport de la pintura n’és un d’ells, i el revers, és la superfície d’aquesta matèria...Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelona2013-11-05T23:20:11Zinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47493catcc-by-nc-nd, (c) Pedragosa García, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2196702014-04-03T22:12:35Zhdl_2072_172883Les pintures murals negres del monestir de Pedralbes: problemes de conservació-restauració causats per l’envelliment de l’acetat de polivinilNualart i Torroja, AnnaConservació i restauració d'obres d'artPintura muralCongressosConservation and restoration of art objectsMural painting and decorationCongressesAquesta tesi s’inicia com un treball de recerca i posteriorment passa a formar part delprojecte de recerca BHA2002-02411 fi nançat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología, dins elPlan Nacional de I+D+I (2000-2003).La idea principal, però, s’origina a partir d’un encàrrec professional del Museu-Monestir dePedralbes i del Museu d’Història de la Ciutat l’any 2000.Les pintures murals negres (Figura 1) són una de les obres menys vistoses, de les que tenenmenys protagonisme, d’entre les que integren la col·lecció del Museu-Monestir de Pedralbes.No semblen, a priori, l’obra més interessant des del punt de vista d’un encàrrec professionalper a un conservador-restaurador. Però el poc que es coneix de les pintures negres i la sevararesa (es desconeixen altres pintures similars que s’hagin pogut conservar), així com lespatologies derivades del seu arrencament i traspàs l’any 1974, aconsellaven aprofundir en el seu estudi, que, mica en mica, va acabar resultant absorbent.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelona2013-11-05T23:20:10Zinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47503catcc-by-nc-nd, (c) Nualart Torroja, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2433442015-01-08T23:52:53Zhdl_2072_172883Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suportNualart i Torroja, AnnaMascarella Vilageliu, MarinaBautista Morenilla, IrisConservació i restauracióArt romànicAltarsConservation and restorationRomanesque artAltarsEls frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus modelsconstructius.Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta .L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quinsistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures.Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacionsestructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut ales intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX.L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original delssuports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventaride les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors.Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca ConsolidatConservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitatde Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/60507catcc-by-nc-nd, (c) Nualart i Torroja et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2433452015-01-08T23:52:53Zhdl_2072_172883Excavacions arqueologiques al jaciment d'Abasiya. Recerca, interpretació i projecte de conservació d'un conjunt arqueológic a Karima, SudanAlcobé Domínguez, MargaritaConservació i restauracióExcavacions arqueològiquesConservation and restorationArchaeological excavationsRemuntant el riu Nil es troba la muntanya sagrada de Dyebel Bar kal identificada pels egipcis i pels nubis com el lloc on va néixer el déu Aman. Els fa raons egipcis durant la XVIII dinastia van construir un temple dedicat a aquesta divinitat ¡ van fer d'aquesta zona (coneguda a I'antiguitat amb el nomde Napata) un dels principals centres religiosos de I'antiga Núbia. La historia compartida entre Núbiai Egipte compren segles de relacions i va culminar amb la conquesta egípcia que va suposar una egiptizació dels costums nubis. Tant es així que després d'alguns segles, els reis nubis van unificarels territoris i es van proclamar faraons de les dues terres.El jaciment arqueològic d'Abasiya que pertany a I'àrea arqueològica de Dyebel Barkal (Figura 1)es troba en la actual ciutat de Karima, a uns 400km de Khartum la capital de Sudan. És avuien dia una plac;a urbana de Karima a només700m de I'àrea arqueològica de DyebelBarkal, on simultàniament estan treballantequips arqueològics de diferents països.Abasiya compren, fins el moment, quatresectors que corresponen a I'acumulació derestes arquitectòniques. Durant 5 campanyes s'han excavat totalment els sectors A, CiD, i parcialment el Sector B, que encara esta en procés d'excavació.Podeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/60508catcc-by-nc-nd, (c) Alcobé Domínguez, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2196722015-10-15T22:14:01Zhdl_2072_172883Parámetros de las técnicas físicas y mecánicas en la limpieza de materiales constructivosIglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)Conservació i restauració d'obres d'artArquitecturaCongressosConservation and restoration of art objectsArchitectureCongressesEn este trabajo se estudian los métodos físicos y mecánicos utilizados en la limpieza demateriales constructivos en Patrimonio Arquitectónico, y en concreto, los tratamientos conláser y con proyección de abrasivos, aunque a diferencia de las posiciones habituales, seocupa de los parámetros específi cos de estas técnicas y de su infl uencia en el proceso.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47492spacc-by-nc-nd, (c) Iglesias Campos, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3544192020-02-14T14:50:43Zhdl_2072_172883La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-RestauradorCampo, GemaDíaz de Miranda y Macías, Ma. DoloresGarcía Fortes, SalvadorGasol Fargas, Rosa M.Iglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)Mascarella Vilageliu, MarinaNualart i Torroja, AnnaOriola Folch, MartaPedragosa García, NúriaRuiz Recasens, CristinaConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesSetmana de la Ciència, Barcelona, 7 i 8 de novembre de 2013La secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts organitza unes jornades amb l'objectiu de difondre les investigacions al voltant de temes de gran interès per als professionals del sector. La Recerca en Conservació-Restauració ha estat vinculada normalment a les ciències afi ns i els seus plantejaments presenten una visió des d’aquestes branques de les Ciències. Però des de fa anys, els Conservadors-Restauradors desenvolupem una Recerca, també amb majúscules, des dels nostres coneixements i necessitats. Els plantejaments científi cs hi són ben presents, i afegim a més, un punt de vista pràctic que afavoreix el desenvolupament de la nostra disciplina.
Des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona volem difondre les investigacions que duem a terme, moltes de les quals s’han materialitzat en diferents tesis doctorals. Aquests treballs són una mostra més de les preocupacions individuals i de les necessitats de la conservació del Patrimoni Històrico-Artístic.Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/bookhttp://hdl.handle.net/2445/47384catcc-by-nc-nd, (c) Universitat de Barcelona, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569882020-02-14T14:50:44Zhdl_2072_172883El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de diferents sistemes de neteja sobre capa de preparació alquídicaNualart i Torroja, AnnaRuiz Recasens, CristinaOriola Folch, MartaCampo, GemaConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca
i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament
de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de
resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte
en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials
desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats,
en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies
d’art contemporani.
La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de
neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques
contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador.
Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren
en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació
formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi
està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides
per a aquest projecte (figura 1).
En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada
i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols
i ditades per tot el perímetre.
La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que
fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que
quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja
de la superfície pictòrica.Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134678catcc by-nc-nd (c) Nualart i Torroja, Anna et al.,, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569892020-02-14T14:50:45Zhdl_2072_172883Limpieza criogénica de superficies arquitectónicas: aproximación a la viabilidad del tratamientoIglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)Conservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258La limpieza criogénica de cualquier superficie se efectúa mediante el desplazamiento manual de una
boquilla con la que se proyectan fragmentos de hielo seco impulsados desde el depósito de un equipo
diseñado para este fin (Cold Jet, 2018, Icetech, 2018, Linde Group, 2017).
La maquinaria necesaria es similar a la de la proyección de abrasivos: equipo —en el que se puede
regular la presión de trabajo y la cantidad de producto (figura 1)—, manguera —de diferentes diámetros
y longitudes— y boquilla —de diferentes formas y diámetros que pueden incluir accesorios
para la fragmentación o laminación del hielo seco. Se precisa también un compresor de aire —con el
que se impulsa el producto hacia el exterior—, y de un secador o enfriador —con el que eliminar la
humedad del aire comprimido. Por las características de los equipos habituales, pero sobre todo por
el diámetro, forma y tamaño de la boquilla, que dificultan su maniobrabilidad, su uso podría plantearse
actualmente en superficies planas o con poco volumen.
El hielo seco es la fase sólida del dióxido de carbono y se obtiene al reducir la presión y la temperatura
del CO2 líquido de manera controlada. Existen diferentes maneras de presentación del hielo seco
—nieve carbónica, pellets o bloques— aunque, por las características de la mayoría de los equipos
comercialmente disponibles, se suelen utilizar pellets...Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134679spacc by-nc-nd (c) Iglesias Campos, Manuel Ángel, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569902020-02-14T14:50:45Zhdl_2072_172883El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de la consolidació de la tela des del punt de vista del conservador-restauradorOriola Folch, MartaCampo, GemaNualart i Torroja, AnnaRuiz Recasens, CristinaConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258La UB, a través del grup de Conservació-Restauració del Patrimoni de la Facultat de Belles Arts, és
un dels 27 socis que participen al projecte europeu Nanorestart (www.nanorestart.eu, H2020, 2015-
2018). El projecte té, entre altres, l’objectiu de desenvolupar nous productes basats en la nanotecnologia
que serveixin per a la consolidació de la tela dels quadres.
Una de les tasques del grup de la UB en relació amb aquest objectiu ha estat l’avaluació d’aquests nous
productes des del punt de vista del conservador-restaurador. Els productes basats en nanopartícules
poden ser més eficients gràcies que la mida tan petita de les seves partícules proporciona una major
superfície de reacció química activa i, en cas que calgui, una penetració més alta (Baglioni et al., 2015).
Quan parlem de «consolidació de tela» o «consolidació del suport» ens referim a l’aplicació d’un
producte al revers d’un quadre, és a dir, sobre el teixit degradat. L’objectiu pot ser donar una major
resistència mecànica al teixit i, segons el producte, contrarestar també l’acidesa present per millorar
la conservació del suport.Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134663catcc by-nc-nd (c) Oriola Folch, Marta et al., 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569912020-02-14T14:50:46Zhdl_2072_172883La fotogrametria: eina de representació en la conservació-restauració de pintura mural i dels revestiments històricsMarquès Balagué, MercèConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258Els conjunts de pintura mural i revestiments arquitectònics amb interès històric o artístic, tenen dues
característiques essencials que els diferencien de la resta dels béns mobles: les dimensions de les
obres i la interrelació amb l’arquitectura des del punt de vista de la matèria constituent.
Normalment, els conjunts pictòrics murals, així com els revestiments històrics, es conserven in situ
associats als murs d’un edifici, excepte en els casos d’extracció de les obres del seu emplaçament
original. Per tant, a les patologies que pugui presentar una pintura mural s’hi han d’afegir les patologies
que afecten la mateixa arquitectura que la suporta. Per aquest motiu, les degradacions en
una obra mural es multipliquen i el diagnòstic de l’estat de conservació es fa més complex.
Un diagnòstic encertat implica la detecció de les causes que han provocat la degradació i determina
la correcta elecció dels processos, metodologies i materials que cal emprar per aturar els agents de
degradació i implementar els tractaments curatius necessaris per estabilitzar l’obra.
Per comprendre en profunditat la problemàtica d’una obra mural, és imprescindible tenir una visió
global del conjunt i del seu estat de conservació. Però les grans dimensions d’una obra o el seu emplaçament
en espais arquitectònics complexos dificulten en moltes ocasions una anàlisi objectiva i
compliquen la quantificació precisa dels danys. Per tant, cal conèixer i documentar amb exactitud la
localització de les patologies per poder fer una planificació acurada dels processos a realitzar, tant
des de punt de vista logístic com des de la perspectiva de la valoració econòmica de la intervenció.
És imprescindible, doncs, disposar d’una eina per realitzar una documentació precisa i que permeti
quantificar els danys...Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134680catcc by-nc-nd (c) Marquès Balagué, Mercè, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3544202020-02-14T14:50:47Zhdl_2072_172883Una nova eina per a l’estudi del paper i les filigranes. Anàlisi i desenvolupament d’una base de dades per a l’estudi del paper i de les filigranes: font per a l’elaboració de la història del paper a EspanyaDíaz de Miranda y Macías, Ma. DoloresConservació i restauració d'obres d'artPaperCongressosConservation and restoration of art objectsPaperCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/47384L’aspiració de trobar una eina que pugui ajudar a identifi car els papers atenent les seves
característiques sorgeix a fi nal segle XVIII amb les primeres descripcions de les filigranes
papereres i va prenent cos al segle XIX com a ciència auxiliar de la codicologia.
Des de les últimes dècades del segle XX, les filigranes han anat adquirint un interès creixent
entre els restauradors de document gràfi c —com una eina més per a la presa de decisions i per
a la valoració del procés de restauració— i entre els documentalistes, historiadors, museòlegs
i bibliòfils —per a la datació i autenticació de les obres— i, fins i tot, en investigacions
policials i jurídiques per aclarir algun fet delictiu. No obstant això, durant aquests 150 anys, l’estudi del paper a través de les filigranes papereres a Espanya no ha experimentat cap avenç significatiu pel que fa als mètodes i procediments seguits per a l’obtenció i gestió de
les dades. En l’àmbit europeu, encara que a partir dels anys 90 sorgeixen noves propostes
d’estudi, aquestes limiten la investigació a l’anàlisi de la filigrana sense assolir una visió global del plec sortit de la forma.Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/47494catcc-by-nc-nd, (c) Díaz de Miranda, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2408912020-02-14T14:50:47Zhdl_2072_172883La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador IIAlcobé Domínguez, MargaritaAndrades Márquez, TanaBarberà Giné, AleixBautista Morenilla, IrisCampo, GemaDíaz González, ElisaGarcía Fortes, SalvadorIglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)López Reguant, ÈliaMascarella Vilageliu, MarinaNualart i Torroja, AnnaOriola Folch, MartaRuiz Recasens, CristinaVilà Rabella, MartaConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesSeguint la línia de divulgació científica iniciada durant la Setmana de la Ciència 2013, des de la Secció de Conservació-Restauració de la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona volem continuar difonent les investigacions que duem a terme. Des d'aquest any, a més, també volem donar cabuda a la recerca que es desenvolupa des dels Treballs Finals del Master Universitari de Direcció de Projectes de Conservació-Restauraració.Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/58643catcc-by-nc-nd, (c) Universitat de Barcelona, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3602332020-02-14T14:50:48Zhdl_2072_172883Estudio sobre la conservación de las bandas sismográficas ahumadas del Observatorio FabraAndrades Márquez, TanaConservació i restauracióSismòmetresPaperConservation and restorationPaperSeismometersPodeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643El objetivo de este trabajo es el estudio y la elaboración de una propuesta de conservación de las bandas
sismográficas en papel ahumado de los primeros sismógrafos que se conservan en el Observatorio Fabra. Las bandas sismográficas son registros gráficos
en soporte de papel en los que los sismógrafos dejan grabados los movimientos terrestres. Existen tres métodos para obtener las gráficas de los seísmos: el llamado mecánico, el magneto-fotográfico y el fotográfico. En todos estos sistemas, el registro se realiza sobre una banda de papel que se coloca sobre un cilindro giratorio que da como resultado
un trazado. Si se produce un sismo, queda
representado en una gráfica de intensidades.
Normalmente en los registros mecánicos la
banda es de papel blanco y se emplean tintas de anilinas; pero también pueden ser de papel blanco recubierto por una fina capa de negro de humo que se arranca al paso de un sensor muy fino en forma de punta, normalmente de vidrio, que deja una marca en blanco (Figura 1). En cambio, en los registros ópticos o fotográficos, los trazos quedan reflejados en papel fotográfico ordinario...Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/60511spacc-by-nc-nd, (c) Andrades Márquez, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2433482020-02-14T14:50:48Zhdl_2072_172883Estudi tècnic dels Cartells de la Festa Major de Vilafranca del Penedès del VINSEUMLópez Reguant, ÈliaConservació i restauracióCartellsConservation and restorationPostersPodeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643L'octubre de 2010 es va iniciar un estudi sobre els cartells de la Festa Majar de Vilafranca que es
conserven al Centre de Documentació del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (CDV i VINSEUM)
de Vilafranca del Penedes. Aquests cartells són part de la documentació grafica que genera aquesta
festa i cronológicament se situen entre el 1907 i el 2007.
El treball es va dur a terme mitjanc;ant conven i entre el Museu i la Universitat de Barcelona per a
la real ització del Practicum del Máster en Direcció de Projectes de Conservació-Restauració amb
I'objectiu d'estudiar I'estat de conservació de la Col·lecció de Cartells del CDV i propasar un seguit de
recomanacions practiques per a la seva preservació futura.
L'interes que va generar aquest primer estudi va donar pas a la necessitat d'aprofundir en les
característiques tecniques deis Cartells de la Col ·lecció. A més, el fet de poder estudiar una col·lecció
de cartells cronológicament correlatius i fets en un mateix Iloc geografic, Catalunya, permetria coneixer
I'evo!ució tant de les tecniques d'impressió com deis materials utilitzats en la producció de cartells.
En I'estudi es plantejaven dos obj ectius principals: en primer lIoc, recollir el maxim d'informació
sobre els mat erials i les tecniques deis cartells; i en segon, plantej ar la possibi litat de relacionar
els diferents materials deis cartells amb el seu estat de conservació, intent ant posar de manifest si
realment els elements constitutius del paper I'havien afectat i si ho feien de la mateixa manera en
diferents exemplars.Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/60514catcc-by-nc-nd, (c) López Reguant, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2433412020-02-14T14:50:49Zhdl_2072_172883Xarxa RESTAURO. Projecte d'una plataforma per a la comunicació en I'ambit de la Conservació-Restauració a CatalunyaBarberà Giné, AleixConservació i restauracióPortals d'InternetConservation and restorationWeb portalsPodeu consultar el document complet del congrès a: http://hdl.handle.net/2445/58643La restauració és una disciplina que moltes vegades es caracteritza per saber incorporar noves tècniques
i solucions basades en les innovacions que es produeixen en altres sectors més o menys afins, des de
la medicina, fins a les ciències experimentals, la informàtica o I'enginyeria, entre tantes d'altres.
Aquesta capacitat desacomplexada de treballar de manera interdisciplinar amb altres professionals
sol ser pal de palier de I'ideari de la restauració, contribuint en gran mesura al seu creixement i a la
recerca de noves tècniques i solucions.
Tot i això, potser la comunicació i difusió de les intervencions de restauració sigui un dels àmbits
en els quals tinguem més camp per recórrer, per tal d'aconseguir obrir la restauració i els seus
coneixements al públic general. Un treball costós que s'ha d'abordar transversalment però que ens pot oferir la complicitat i el recolzament social que requereix una professió que treballa amb el patrimoni col·lectiu . Ja que com a custodis de I'art, potser també tinguem un deure envers el retorn d'aquest a la societat.
Amb aquest projecte s'analitza aquesta situació específica i es pretén oferir una proposta de plataforma on-line per difondre i promoure les intervencions de restauració en tot l'àmbit català, segons el context i les oportunitats actuals.
D'aquesta manera, la xarxa RESTAURO busca promoure I'accés i la difusió de les intervencions de conservació i restauració que es realitzen sobre el patrimoni moble català per tal d'aprofundir en la
vivència i el coneixement del mate ix per part del públic general.
No satisfà donar una imatge estàtica i finalitzada del patrimoni, sinó que es vol que el ciutadà pugui
conèixer la importància de les tasques de restauració i conservació en I'apreciació dels monuments o obres d'art i la seva imatge actual.Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/60518catcc-by-nc-nd, (c) Barbera Giné, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569852020-02-14T14:50:49Zhdl_2072_172883La Recerca en Conservació des de la Visió del Conservador-Restaurador IIIBautista Morenilla, IrisCampo, GemaIglesias Campos, M. A. (Manuel Ángel)Marquès Balagué, MercèNualart i Torroja, AnnaOriola Folch, MartaRuiz Recasens, CristinaSarri Valdezate, DídacConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesReprenem les jornades de recerca que vam començar el 2013, amb la voluntat que
aquestes trobades es puguin mantenir amb regularitat, per tal de mostrar la recerca
que es fa en coŀlaboració i des de la Universitat.
Com en edicions anteriors, volem difondre la recerca que es duu a terme en diferents
nivells acadèmics: treballs finals de Màster i tesis doctorals vinculats a les línies de
recerca en què treballen els autors, i també la recerca que duen a terme els professors
del Grau en Conservació-Restauració, del Màster en Direcció de Projectes de
Conservació-Restauració i de la línia de Doctorat de Conservació-Restauració que
s’imparteixen a la Facultat de Belles Arts de la UB.
Des que vam començar aquesta tasca divulgativa, la recerca en la Conservació-
Restauració ha experimentat un creixement important, sobretot en interdisciplinarietat
i internacionalització. Valgui aquesta publicació per mostrar alguns dels
resultats d’aquestes evidències en els darrers anys. [novembre de 2018]Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/bookinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134258mulcc-by-nc-nd, (c) Universitat de Barcelona. Restauració. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569862020-02-14T14:50:50Zhdl_2072_172883La importancia de las reproducciones al servicio del arteSarri Valdezate, DídacConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258El presente trabajo es fruto de un cúmulo de experiencias académicas y profesionales en los campos
de la reproducción de obras de arte y de la conservación-restauración del patrimonio.
Desde mediados de la década de los noventa, se ha registrado en Cataluña un crecimiento considerable
tanto de solicitudes como de realización de reproducciones de bienes culturales por parte de
diferentes instituciones, debido al importante papel que desempeñan para el desarrollo de la investigación,
conservación, didáctica y divulgación del patrimonio. El ejemplo más significativo es la cantidad
de copias de pinturas murales y de esculturas expuestas en las iglesias románicas Patrimonio
de la Humanidad de la Vall de Boí (Lleida), cuyos Bienes originales se encuentran, en su mayoría,
custodiados en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. También podemos contemplar trabajos de
réplica, muy diversos y notorios, distribuidos en toda la geografía catalana en diferentes entornos
como museos, espacios públicos, escuelas, centros de interpretación, etc.
En unos casos las reproducciones sustituyen a un bien cultural por motivos de conservación preventiva,
y en otros, completan un discurso expositivo para una mejor comprensión de una época artística.
Las réplicas se utilizan también para interactuar de forma diversa con el Bien que representan,
pudiendo ser mostradas y manipuladas como herramienta para la investigación o la pedagogía. En la
variedad de todos los trabajos de copia se encuentra la riqueza y parece demostrado que favorecen
el impulso de la cultura.
Con estos precedentes se ha considerado interesante profundizar en todas las cuestiones que engloban
los trabajos de reproducción, con el objetivo de sistematizar el uso de las reproducciones para
aprovechar al máximo sus recursos.Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134661spacc by-nc-nd (c)Sarri Valdezate, Dídac, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/3569872020-02-14T14:50:50Zhdl_2072_172883Del frontal d’altar al retaule primitiu: estudi dels suports de fustaBautista Morenilla, IrisConservació i restauració d'obres d'artCongressosConservation and restoration of art objectsCongressesPodeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258Aquesta presentació sintetitza els resultats de la tesi doctoral Del frontal d’altar al retaule primitiu.
Anàlisi científica de l’evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català (Bautista, 2015).
Aquesta investigació neix d’una línia de recerca que es duu a terme al Grup de Recerca Consolidat
Conservació-Restauració del Patrimoni de la Universitat de Barcelona. Des de fa uns anys s’estan
estudiant i posant en valor els suports de fusta de les obres del patrimoni, i una de les finalitats
d’aquesta línia de recerca és fer visibles els suports com a documents d’innegable valor històric per
a l’estudi de la tecnologia i l’execució material de les obres.
El grup de 26 obres analitzades ha estat assenyalat repetidament com a obres clau de la transició
del llenguatge romànic al gòtic, és a dir, obres que han estat interpretades com a testimonis del
passat romànic alhora que com a precedents de les novetats gòtiques. Encara del tot alienes a la
introducció de motius italianitzants, i no completament lliures de la tradició formal bizantina, les
taules policromades que es tenen en compte en aquesta investigació, cadascuna a la seva manera,
representen l’evolució d’un llenguatge pictòric que correspon al període artístic denominat gòtic
lineal.
D’una banda, el conjunt recull obres1 datades de l’inici de l’estil, atribuïdes al Mestre de Soriguerola,
a altres pintors del seu taller o bé a altres tallers que van actuar sota la influència d’aquest, procedents
dels territoris de la Cerdanya, el Ripollès i el Conflent (Melero, 2005).
D’altra banda, el grup d’obres2 estudiades també contempla taules datades de finals de l’estil gòtic
lineal procedents de centres de producció propis ubicats als territoris de Barcelona i Mallorca, i als de
Lleida i Tarragona, que no formen part del cercle del taller del Mestre de Soriguerola...Universitat de Barcelona. Facultat de Belles Arts. Secció de Conservació-RestauracióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/134662catcc by-nc-nd (c) Bautista Morenilla, Iris, 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>