2024-03-29T13:30:17Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2020222013-11-12T14:53:24Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202022La llengua i la literatura catalanes en els llibres de text de l'època franquistaPerera i Parramon, JoanLiteratura catalanaEnsenyament de la literaturaHistòria de l'educacióLlibres de textFranquismeCatalan literatureLiterary educationHistory of educationTextbooksFrancoismL'objectiu d'aquest article és fer conéixer els resultats d'un estudi sobre la visió que els llibres de text de I'época franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la política educativa del régim franquista i de l'acció repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantíssima per a conéixer la ideologia que s'intentava de transmetre a través del sistema escolar: els llibres de text. És per aixo que m'ha semblat oportú de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la política anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel régim franquista.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:39Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29019cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020232013-11-12T14:53:25Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202023El títol de Mestre: una ocasió perdudaPerera i Parramon, JoanMestresFormació professionalCurrículums (Ensenyament)Reforma de l'educacióElementary school teachersOccupational trainingCurricula (Courses of study)Educational changeQualsevol analisi que es vulgui fer sobre les directrius generals própies del títol de Mestre i sobre els plans d'estudis resultants ha de tenir en compte, en primer lloc, uns condicionaments previs que han determinat de forma absoluta l'orientació i les característiques d'aquest títol.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:39Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29020cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1993info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2004662013-11-12T14:53:25Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/200466150 anys formant mestres a BarcelonaPerera i Parramon, JoanFormació del professoratBarcelona (Catalunya)Teacher trainingBarcelona (Catalonia)Amb motiu de celebrar-se durant el present curs académic 1996-97 el 150é aniversari de la creació de l'Escola Normal de Barcelona -de la qual és hereva i continuadora historica l'actual Escola Universitaria de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona-, Temps d'Educació ha volgut afegir- se a l'efeméride amb la publicació d'un conjunt d'articles que s'ocupen d'aspectes diversos relacionats amb la historia d'aquest centre.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-08-29T22:12:37Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28944cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1997info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020242013-11-12T14:53:25Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202024Del sexe/gènere de cada qui/de cada quèRomea Castro, CeliaDiferències entre sexes en l'educacióSex differences in educationLa majoria de les lIengües han elaborat acords amb els generes gramaticals. El genere és un sistema de classificació deis substantius que representen els éssers animats i inanimats. La qualificació d'un nom com a masculí o femení té dues funcions diferents: entre els éssers vius, el genere es fonamenta en la propia naturalesa, el rol és semantic i ens porta directament a la descripció sexual del subjecte. En la naturalesa morta o els objectes, el genere de vegades es fonamenta en I'analogia, pero moltes més és arbitrari, fruit de la tradició, sense cap logica i diferent en diferents llengües: la forquilla/el tenedor; l'analisi/el análisis; la joguina/el juguete, etc. La classificació deis elements per generes gramaticals és un fe nomen de la conceptualització simbolica i de la comunicació.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:40Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29021cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1998info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020252013-11-12T14:53:25Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202025Les creences populars entorn a l'aprenentatge d'una llengua estrangera (Anglès) abans dels vuit anysTorras i Cherta, Maria RosaTragant Mestres, ElsaGarcía Bermejo, LuisaEnsenyament de llengüesEnsenyament bilingüeAdquisició d'una segona llenguaSociolingüísticaLanguage teachingBilingual educationSecond language acquisitionSociolinguisticsL'avançament de l'edat d'aprenentatge obligatori d'una llengua estrangera deis 11 als 8 anys en el context educatiu espanyol, així com la demanda creixent per part deis pares d'introduir-ne l'ensenyament al més aviat possible, ja sigui al Primer Cicle de Primaria (6-7 anys) o encara més aviat, en l'Educació Infantil (3-5 anys), no solament indica un alt nivell de conscienciació de la necessitat de coneixement d'idiomes que el món actual exigeix, sinó que també evidencia la creença que existeix una edat privilegiada per aprendre llengües, que se situa en els primers anys de l'escolaritat.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:40Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29022cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2019402013-11-12T14:53:26Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/201940A favor dels clàssics d'aventures de la literatura juvenilPujals, GemmaLiteratura juvenilNovel·la fantàsticaNovel·la d'aventuresLlibres i lecturaYoung adult literatureFantasy fictionAdventure storiesBooks and readingNo entengueu aquest article com un clam nostalgic als herois i hero'ines de tots els temps. No el vegeu tampoc com una manca de reconeixement al gran esforç realitzat per escriptors i escriptores, món educatiu i editorial per ampliar l'oferta de literatura infantil i juvenil i posar a l'abast deis adolescents un ventall de títols i col-leccions que els motivin per a la lectura. Aquestes pagines ni tan sois pretenen entrar en la polemica sobre la funció literaria i pedagógica del corrent anomenat "realisme crític", amb reflexió psicológica, on s'hi tracten temes que permeten als adolescents identificar-se, de manera explícita, amb els infortunis que succeeixen als joves protagonistes. Adhuc, en aquest escrit es vol deixar al marge la qüestió deis límits entre literatura per a nens i joves i literatura per a adults.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-27T22:25:26Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29024cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020262013-11-12T14:53:26Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202026Memòria i biografia d'una ciutat: un retrat de Barcelona, la marsianaRomea Castro, CeliaTemes en la literaturaBarcelona (Catalunya)Marsé, Juan, 1933-Themes in literatureBarcelona (Catalonia)El artículo propone hacer un retrato de determinados barrios de la ciudad de Barcelona: "Las fronteras de este territorio son muy claras: al sur limita con la Travessera de Gràcia, al norte con el Monte Carmelo y el Parque Güell, al este con la plaza Lesseps y Gran de Gràcia y al oeste con el Guinardó" a través de la mirada de las novelas de Juan Marsé, durante los oscuros años que corresponden a los años cuarenta y cincuenta del siglo XX y de la forma que sobrevivían unos actores, que si bien eran de ficción, estaban muy cercanos a lo que podría corresponder a personas de carne y hueso, como podremos comprobar por las fuentes históricas que los avalan; insertas en un marco que, llegado a través de la capacidad evocadora de un autor de novelas, siempre están enmarcados en situaciones y espacios muy cercanos a lo real.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:40Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29008cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2084322013-11-12T14:53:26Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/208432La literatura infantil i juvenil: presentacióDíaz-Plaja, AnnaLiteratura infantilLiteratura juvenilDidàctica de la llenguaChildren's literatureYoung adult literatureLanguage teaching methodsTemps d'Educació ha volgut dedicar un monogràfic a la literatura infantil i juvenil. Aquesta excel·lent iniciativa arriba en un moment extraordinariament oportú. Precisem ara les línies que justifiquen aquesta oportunitat. D'una banda, assistim a una estabilització del boom editorial deis anys 80. Efectivament, des de mitjan anys 70 la producció de Ilibres per a infants i joves ha experimentat, aquí i arreu, un creixement espectacular. A més de permetre'ns disposar d'una oferta numericament extraordinària i d'una possibilitat de tria molt interessant, ha representat la familiarització amb llibres, corrents literaris, autors i estils molt diversos. Això, especialment a casa nostra, suposa un bon pas cap a la normalització del sector i l'abandó d'un cert pionerisme. I també la consolidació d'una literatura que ja ningú no pot anomenar residual o minoritaria, aïllada deis habituals sistemes de producció o imposició en el mercat. Ha arribat el moment de reflexionar-hi, de destriar, de crear les eines crítiques sobre tot aquest fenomen.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2013-03-18T23:16:48Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/34291catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2116062013-11-12T14:53:27Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/211606Jane Eyre: una lectura para el verano y la película que nos espera a la vuelta del otoño.Romea Castro, CeliaLiteratura juvenilCrítica literàriaYoung adult literatureLiterary criticismSiguiendo con la costumbre de hablar del cine de literatura, hoy proponemos la novela Jane Eyre1, escrita por Charlotte Brönte en 1847, recomendada para jóvenes a partir de los catorce años, con madurez y formación lectora previa, y con una versión cinematográfica que se estrenará en España a finales del mes de septiembre. En tiempo vacacional es un privilegio contar con historias que nos ocupen las siestas de las calurosas y largas tardes de verano con tiempo para todo, nos metan en relatos que nos absorban, nos lleven a mundos distantes y nos permitan acercarnos a vidas muy atractivas, con historias de valentía y de superación que nos impulsen a ser mejores. Es el momento de disfrutar con novela que pueden quedar a medias en otros momentos del año con más obligaciones.Editorial GraóUniversitat de Barcelona2013-05-24T22:12:16Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/43751spa(c) Romea Castro, Celia, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2172862013-11-12T14:53:28Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/217286Sherlock Holmes, Agente 007Romea Castro, CeliaLiteratura anglesaPersonatges literarisCinema policíacEnglish literatureCharacters in literaturePolice filmsLondres, 1891, Sherlock Holmes y el Dr. Watson evitan el asesinato de una niña por parte de lord Blackwood (Marc Strong), un asesino místico al que perseguía desde hacía mucho tiempo. Tres meses más tarde, Holmes está sin un nuevo caso y se aburre. Watson pretende irse del 221 de Baker Street para independizarse y casarse con María Morstan. La película no es la adaptación de ninguna novela de Conan Doyle. Está basada es una historia escrita por Lionel Wigram, luego adaptada a un cómic con dibujos de John Watkiss.Editorial GraóUniversitat de Barcelona2013-09-02T22:11:32Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45465spa(c) Romea Castro, Celia, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2004122013-11-12T14:53:29Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/200412Aprenentatge intercultural i competencia discursiva: entrevista a Clarie KramschCambra i Giné, MargaridaNussbaum, LuciEnsenyament de llengüesAnàlisi del discursEntrevistesKramsch, Claire J.Language teachingDiscourse analysisInterviewsLa Sra. Claire Kramsch, fins ara professora del Masachussets Institute of Technology, als Estats Units i actualment de la Universitat de Cornell, va ser convidada pel Departament de Didactica de la llengua i la Literatura a impartir un seminari sobre "Comunicació i interacció a la classe de llengua" i una conferéncia sobre l'aprenentatge del discurs intercultural, al mes de maig de 1989, de retorn deis " Etats Géneraux des Langues" de París, on hi presenta una ponéncia sobre l'avaluació.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-08-27T22:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28991cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2004132013-11-12T14:53:29Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/200413Les observacions de classes al servei de la didàctica de la llengua estrangeraCambra i Giné, MargaridaLlengües modernesDidàctica de la llenguaModern languagesLanguage teaching methodsLa autora revisa diferentes usos de las observaciones de clases, en particular en lo que se refiere a las clases de lengua extrangera, tanto en investigación como en formación. A partir de algunos ejemplos, identifica, entre la diversidad de formas de aplicación, objetivos diferentes y modelos de formación diversos, considerando que éstos no se excluyen sino que se complementan, según su adecuación a cada situación de formación. Se comentan algunos problemas con el fin de iniciar una reflexión sobre la aplicación de las observaciones de clase a la formación, que debería proseguir con trabajos de investigación y encuentros de formadores.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-08-27T22:11:21Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28992cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1992info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020192013-11-12T14:53:29Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202019La literatura infantil i juvenil, una especulacióRomea Castro, CeliaLiteratura infantilLiteratura juvenilGèneres literarisLecturaTeoria de la literaturaChildren's literatureYoung adult literatureLiterary formReadingLiterary theorySovint trobem articles de revistes o capítols de llibres especialitzats que argumenten a favor o en contra de l'existencia d'una literatura específica per als nens i els joves. Els estudiosos que argumenten a favor, coherentment amb la hipótesi feta, presenten com a prova autors, generes, edats, de vegades fins i tot el sexe dels destinataris. També hi ha una defensa del contrari: Juan Ramón Jiménez, Walter Benjamin, Benedetto Croce o J. M. Carandell, per exemple, han intentat mostrar, de forma diversa, que la veritable literatura no pot tenir adjectius limitadors, que históricament adults i nens eren oients, més que lectors, deis mateixos contes, llegendes, poesies, i que és a partir del pensament de la i1-lustració quan es comenga a fer una literatura pedagógica específicament dirigida als infants amb finalitat moralitzadora. És una questió que constantment troba veus que opinen en un sentit o en un altre, arreu del mon i també a casa nostra. El resultat, en general, és consemblant en ambdues posicions donat que, malgrat les declaracions de principis d'intentar no classificar, és ben cert que hi ha una preocupació generalitzada per fer arribar als més petits i als joves les millors lectures o les més convenients, sobretot des d'un punt de vista formatiu i, tant en el segle passat com en el que vivim, aquest objectiu ha mogut a estudiosos, crítics, bibliotecaris, docents i editorials. Triar per oferir un text i no un altre comporta, si més no, inclusions i exclusions, és a dir, un cert tipus de classificació.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:37Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29014cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2019382013-11-12T14:53:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/201938A la recerca del lloc de la literatura infantil i juvenil en el curriculum escolarMendoza Fillola, AntonioLiteratura infantilLiteratura juvenilDidàctica de la literaturaReforma de l'educacióCurrículums (Ensenyament)Children's literatureYoung adult literatureLiterature teaching methodsEducational changeCurricula (Courses of study)La Reforma del sistema educatiu, innovadora en alguns aspectes, ha assignat algun espai a la Literatura Infantil i Juvenil (d'ara endavant, LIJ) en els dissenys curriculars. Pero ho ha fet d'una manera implícita, tacita, gairebé en complicitat amb el professor que vulgui recórrerhi en les seves activitats d'aula. Com que no es tracta d'un contingut, ni d'un objectiu d'aprenentatge en ella mateixa, la seva presencia esta diluida en les previsions curriculars. Pero hi éso. En aquestes pagines intentaré de presentar un conjunt de raons i referencies que avalin l'efectivitat de la utilització de la LIJ en l'ambit escolar, que supera la del seu ús com a mer recurs didactic.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-27T22:25:24Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29015cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020202013-11-12T14:53:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202020Els nens i els clàssics de la literaturaPostigo, Rosa MariaLiteratura infantilLiteratura clàssicaAdaptacions literàriesComprensió de la lecturaChildren's literatureClassical literatureLiterary adaptationsReading comprehensionLes adaptacions d'obres classiques per a nens formen part d'un sector de la literatura els límits del qual han fet córrer molta tinta: la literatura infantil. No entraré en la polemica sobre si aquesta és una mena de literatura amb característiques propies, diferents de la destinada als adults, o si bé hi ha obres literaries tout court, independentment del seu destinatari ideal. Tot i aixo, és evident que si una publicació porta la indicació "per a nens" o figura en una col-lecció d'aquest tipus, haurem de tenir-ho en compte. Per tant, obviant una definició de literatura infantil, possiblement arriscada, em limitaré a mostrar com l'autor d'un text -procedent d'un altre text, al més sovint d'un altre autor i sense destinatari explícitactua perque el seu pugui ser compres -i assaborit- pels nens.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:39Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29016cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2020212013-11-12T14:53:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/202021Dimensió educativa de l'aprenentatge del discurs oral en una llengua segona o en una llengua estrangeraLlobera, MiquelComunicació oralCompetència comunicativaAdquisició d'una segona llenguaOral communicationCommunicative competenceSecond language acquisitionEn un segle hem passat de considerar l'ensenyament de llengues estrangeres com una activitat marginal sense cap dimensió educativa reconeguda a considerar-lo com una activitat que cada vegada té un paper més notable en els programes deis estudiants de secundaria i que reclama més atenció en els estudis superiors. Avui dia, no és pensable una formació superior sense una comprensió ben desenvolupada de l'anglés com a llengua vehicular d'informació deis camps de coneixement més variats. Algunes formacions de caracter superior requereixen a més a més altres habilitats lingüístiques com ara parlar i escriure. La situació dominant de l'anglés, pero, no ens ha de fer oblidar que també són necessaries altres llengues si els professionals s'han de moure en un mercat de treball únic en una Europa extremadament plurilingue: i així es veura que per exemple és probablement inadequat de formar graduats i llicenciats amb perfils que els faci integrables en els sectors comercials de la indústria o les finances sense dotar-los d'uns coneixements satisfactoris de dues llengues estrangeres (a la Universitat de Barcelona, els estudiants que podrien integrar aquest grup representen actualment més d'un 20 per cent del total de l'alumnat).ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-09-28T22:17:39Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29017cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2136442013-11-12T15:19:34Zhdl_2072_2122022024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/213644El desplegament curricular de les competències bàsiques. Una proposta real d’intervencióAmbròs, AlbaCompetències bàsiques en educacióEnsenyament de la músicaCurrículums (Ensenyament)Competency based educationMusic educationCurricula (Courses of study)Les competències bàsiques han entrat a formar part dels currículums del país per donar resposta a les finalitats educatives que s'han descrit en l'àmbit internacional per definir les capacitats i els sabers que s'han d'haver adquirit al final de l'educació secundària obligatòria. A més dels tradicionals continguts relacionats amb les disciplines del saber, els canvis socials i culturals que estem vivim, les noves relacions personals i la complexitat en l'àmbit laboral han provocat que el currículum inclogui altres continguts relacionats amb la formació integral de la persona mitjançant les competències metadisciplinàries. El fet d'introduir les competències bàsiques en un currículum organitzat per àrees i amb una descripció quasi nul·la dels objectius i continguts de cada competència n'ha dificultat molt la comprensió i la posada en pràctica. Actuar de manera competent vol dir saber resoldre amb èxit un problema o una qüestió de la realitat a partir de la mobilització de diferents tipus de saber que s'ajustin a la selecció d'un esquema per resoldre'ls. La proposta presentada del desplegament curricular de les competències és una eina que aporta tres avantatges. Primerament, permet seqüenciar i garantir el treball de totes les competències des de totes les àrees. En segon lloc, permet incorporar continguts metodològics competencials dins de les àrees disciplinàries. En tercer lloc, facilita que es donin les condicions necessàries per ensenyar i aprendre les competències a través de la creació de l'àmbit comú.Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655ICE UBUniversitat de Barcelona2013-07-03T11:39:53Zinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/43529catcc-by-nc-nd (c) Ambrós, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2171842014-09-05T22:21:28Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/217184Los cachorros, de Mario Vargas LLosa, ¿una historia pasada que no puede repetirse?Romea Castro, CeliaNarració de contesLiteratura llatinoamericanaAdaptacions literàriesStorytellingLatin American literatureLiterary adaptationsEl reciente otorgamiento del Premio Nobel1 de Literatura2 al escritor peruano Mario Vargas Llosa3 nos permite acercarnos tanto al perfil del autor como a una de sus obras breves: el cuento de 'Los cachorros' llevado al cine por el director mexicano Jorge Fons. El conjunto nos induce a la reflexión y al análisis para ver que situaciones concretas, imprevistas, cambian la vida de las personas,también de las más jóvenes; y a considerar el trasunto ético que ello conlleva como responsabilidad social. Este aspecto puede interesar a adolescentes y jóvenes de secundaria y de bachillerato por la cercanía con la que suelen percibir el problema que se trata, al compararlo con otros análogos.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45366spa(c) Romea Castro, Celia, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2172852014-09-17T22:31:58Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/217285A vueltas con 'Alicia en el país de las maravillas'Romea Castro, CeliaContes europeusContes infantilsEuropean short storiesChildren's storiesTim Burton sitúa su versión de Las aventuras de Alicia en el país de las maravillas (1865), de Charles Lutwidge Dodgson, más conocido por su pseudónimo Lewis Carroll, en la Inglaterra victoriana durante la segunda mitad del siglo XIX. Presenta a una Alicia, con 19 años, que vuelve a la mansión donde había vivido de niña.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45464spa(c) Romea Castro, Celia, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2172872014-11-10T07:26:04Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/217287¿Tenemos imágenes literarias de cine?Romea Castro, CeliaPersonatges literarisLiteraturaCinematografia en l'ensenyamentCharacters in literatureLiteratureMotion pictures in educationEl cine bebe de la literatura y la tiene en cuenta para desarrollar su versión de unos relatos que antes fueron escritos en forma de novela, poema, obra teatral o cuento. Los personajes literarios se materializan por medio de unos avatares1 humanos o por los que un artista crea en forma de dibujos animados. Se han visto y se ven en las pantallas multitud de versiones de relatos populares o modernos que espectadores de todas las edades reciben expectantes.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45466spa(c) Romea Castro, Celia, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2172882014-11-10T07:26:04Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/217288'NEDS' ('Non-Educated Delinquent')Romea Castro, CeliaAdolescentsDelinqüència juvenilEducació i delinqüènciaCinematografia en l'ensenyamentTeenagersJuvenile delinquencyEducation and crimeMotion pictures in educationSu título, Neds, muestra el hundimiento en el fango de la violencia de John McGill, en un arrabal del Glasgow, capital de Escocia, de los años setenta. Ned es un término aplicado a ciertas personas en Escocia y responde a las siglas de «no educados y delincuentes». La visión estereotipada de un ned es un adolescente varón (aunque este término no excluye a las mujeres), blanco, que lleva ropa de marca, joyas de oro y participa en actos vandálicos vinculados con la pequeña delincuencia; los neds tienen un comportamiento grosero, generan constantes peleas, abusan del consumo de alcohol y del tabaco, etc. En resumen, se caracterizan por su comportamiento antisocial.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45468spa(c) Romea Castro, Celia, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2476552015-03-18T23:39:49Zhdl_2072_2122022024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/247655De la investigación didáctica al libro de texto: el gesto lector de resumir textos narrativosRamos Sabaté, Joan MarcInvestigació educativaRedacció d'extractesNarrativaInvestigació activaEducational researchAbstractingFictionAction researchLa comunicación que presentamos nace de una investigación centrada en la descripción del gesto lector del resumen de textos narrativos por parte del alumnado que inicia la educación secundaria obligatoria. Los resultados obtenidos han permitido elaborar una rúbrica descriptiva que nos informa del estado de desarrollo de multitud de procesos relacionados con este gesto lector y, en consecuencia, pueden ser utilizados para centrar la formación del alumnado en las distintas etapas educativas. La comunicación mostrará la posibilidad de incorporar los resultados de la investigación en los libros de texto destinados al alumnado.Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/63887spacc-by-nc-nd (c) Ramos Sabaté, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2485842015-04-09T22:12:51Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/248584Edició de llibres infantils i juvenils: la poesiaPrats Ripoll, MargaridaPoesia infantil i juvenilEdicióChildren's and young adult poetryEditingUna visió panoràmica de l'edició de llibres infantils i juvenils de poesia en llengua catalana durant el darrer bienni en permet fer una valoració globalment esperançadora. Quant als creadors, s'hi han incorporat noves veus, algunes de les quals han contribuït a la renovació temàtica i a la qualitat tant del llenguatge literari com del visual, han augmentat els llibres on flueix la paraula sense encarcaraments ni rimes forçades i s'han publicat obres en què la interrelació íntima aconseguida entre paraula i imatge va més enllà de la funció ornamental de bona part d'il·lustracions dels llibres de poesia. En l'àmbit editorial, els fenòmens més interessants del bienni són l'aparició de tres col·leccions de poesia i l'augment d'edicions en la nostra llengua i de versions de poesia d'altres cultures, algunes en edicions molt acurades. Pel que fa a la difusió i divulgació, s'han atorgat premis a obres de creació i a estudis sobre el gènere i s'han organitzat diverses exposicions.Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/64824catcc-by-nc-nd (c) Prats Ripoll, Margarida, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2495802015-04-30T22:26:15Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/249580Red Riding Hood: Caperucita Roja, de Perrault a Catherine HardwickeRomea Castro, CeliaCaputxeta Vermella (Personatge de ficció)Literatura comparadaCinematografia en l'ensenyamentLittle Red Riding Hood (Fictitious character)Comparative literatureMotion pictures in educationEl cuento de Caperucita Roja1 ha sobrevivido a través de los años gracias a su rico simbolismo por las imágenes de gran alcance que contiene. La joven niña con la capa roja que se encuentra con un lobo disfrazado de abuela es algo que golpea profundamente al receptor. El tema se ha estudiado desde numerosos puntos de vista; destaca el psicoanalista Bruno Bettelheim,2 que señala la caperuza que lleva la protagonista como símbolo de su entrada en la pubertad, asociando el color rojo con el ciclo menstrual. No todos los críticos están de acuerdo con este aspecto, aunque bastantes autores relacionan el cuento con el despertar de la sexualidad,la adolescencia y todo lo que conlleva. Perrault tampoco descuida tener en cuenta su advertencia de los riesgos en la etapa, sobre todo para las niñas románticas, en la moraleja final del relato.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65299spa(c) Romea Castro, Celia, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2499972015-05-12T22:14:27Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/249997Análisis multisistémico de la comunicación humanaTorregrosa Azor, JoséComunicació interpersonalLlenguatge corporalSemiòticaInterpersonal communicationBody languageSemioticsEn aquest article es presenta el mètode multisistèmic per a l'anàlisi de la comunicació humana. En primer lloc, es fa una revisió del concepte comunicació humana multisistèmica que s'entén com l'intercanvi de missatges complexos que es transmeten mitjançant una modalitat combinatòria de canals físics i somàtics. Aquests missatges són codificats i descodificats per sistemes semiòtics semblants, però alhora distints, que es coestructuren internament i s'interrelacionen els uns amb els altres amb l'únic objectiu de comunicar. Així doncs, la comunicació humana multisistèmica no només és possible a través del sistema lingüístic que ens caracteritza y diferencia com a espècie, sinó que, a més a més, hi intervenen altres sistemes semiòtics que es coestructuren internament, s'interrelacionen els uns amb els altres i són coexpressius amb el llenguatge verbal. En segon lloc, es descriuen les investigacions més rellevants en aquest camp que examinen la correlació que es produeix entre els diferents sistemes semiòtics de la comunicació humana -principalment, llenguatge, parallenguatge i kinèsica-. Per tant, l'anàlisi de la comunicació humana multisistèmica estudia no només la diversitat de sistemes semiòtics que interactuen i s'interrelacionen, sinó també els mecanismes que regulen la relació que s'hi estableix. És per això que es considera el concepte de 'sistema' fonamentat en la Teoria General de Sistemes, i es justifica la selecció del mot 'multisistèmic' com l'alternativa més clara i inequívoca. Finalment, s'exposa el procés d'anàlisi multisistèmic, la descripció de les fases analítiques i els mètodes emprats, així com també la selecció dels instruments d'anàlisi que s'hi fan servir.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65500spacc-by (c) Torregrosa Azor, José, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2499982015-05-12T22:14:28Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/249998Aprendizaje social y personalizado: conectarse para aprender. Jubany, J. Barcelona. UOC, 2012 (ressenya).Suárez Vilagran, Maria del MarCrítica literàriaTecnologia educativaLiterary criticismEducational technologyJordi Jubany, maestro, antropólogo, asesor TIC, bloguero activo y colaborador del diario Ara, nos explica cómo la digitalización y las conexiones personales nos ayudan progresivamente a desarrollarnos como seres sociales competentes, mientras aprendemos de forma individual y colectiva.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65501spa(c) Suárez Vilagran, Maria del Mar, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2505992015-06-03T22:14:08Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/250599Cyberprogram 2.0: Programa de intervención para prevenir y reducir el ciberbullying. Garaigordobil, M.; Martínez-Valderrey, V. Madrid. Pirámide, 2014.Suárez Vilagran, Maria del MarCrítica literàriaAssetjament a l'escolaLiterary criticismBullying in schoolsEl bullying, lamentablemente, no es un tema nuevo en el ámbito educativo. Sin embargo, con la introducción de las nuevas tecnologías en nuestras vidas, una nueva forma de acoso ha cobrado protagonismo más allá de las aulas: el ciberbullying.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65721spa(c) Suárez Vilagran, Maria del Mar, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2513102015-06-23T22:12:17Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/251310Hipertextos fragmentados: Una propuesta para trabajar la competencia lectoliteraria en la formación inicial de docentesAmbròs, AlbaCompetència comunicativaDidàctica de la literaturaLlibres i lectura per a infants i jovesCommunicative competenceLiterature teaching methodsChildren's and young adult literatureEl canon para la formación literaria y la educación literaria en primaria son algunos de los contenidos principales de la asignatura 'Didáctica de la literatura infantil y juvenil" que se imparte en el grado de Educación Primaria de la Universitat de Barcelona. La propuesta de innovación educativa que presentamos consiste en el diseño e implementación de una secuencia formativa dirigida a estos alumnos para ampliar el intertexto lector mediante la lectura y análisis de un corpus de minificciones hipertextuales (Zavala, 2007; Landow, 2009) relacionadas con la literatura de base folklórica y de autor del canon de educación primaria de primeras lenguas. El corpus elegido pertenece al libro Catàleg de monstres (2012) de Masó, minificciones que apelan a la intertextualidad mediante la combinación de múltiples recursos literarios. Palabras clave: Formación inicial de maestros, competencia lectoliteraria, minificción, literatura infantil y juvenil. ENGLISH SUMMARY Fragmented Hypertexts: a proposal to develop literacy competence in initial teacher training Literary canon for primary children and literature education are some of the main contents of the subject 'Teaching of Children's Literature' taught in the Primary Education degree at the University of Barcelona. The proposed educational innovation we present is the design of a teaching sequence targeted to these students to expand their reader intertextuality by reading and analysing hypertext mini fictions (Zavala, 2007; Landow, 2009) related to basic folk literature from the primary school literary canon. The corpus chosen is from the book Catàleg de monstres (2012), written by Masó, selected mini fictions constantly appealing to intertextuality through the combination of multiple literarcy resources. Key words: Folk literature, teacher training of primary education, hypertext mini fictions, literary competence.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/66027spa(c) Editorial Graó, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2513562015-06-25T22:14:38Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/251356Interacció de codis orals en parla espontània: el cas de les partícules modals de l'alemanyTorregrosa Azor, JoséEntonació (Fonètica)Comunicació no verbalAlemanyIntonation (Phonetics)Nonverbal communicationGerman languageEn aquest article s'analitza la coestructuració entre llenguatge verbal, entonació i gestualitat o kinèsica en 406 enunciats audiovisuals amb partícules modals (PM) emesos per 60 informants germanòfons en contexts comunicatius reals, espontanis i genuïns. Concretament, s'estudien les correlacions entre PM i entonació, i entre PM i la gestualitat coexpresiva i sincronitzada amb les emissions verbals.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/66044catcc-by (c) Torregrosa Azor, José, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2604982016-04-05T23:12:05Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/260498Edició de llibres infantils i juvenils a Catalunya (2012-2013): la poesiaPrats Ripoll, MargaridaEdicióLlibres i lectura per a infants i jovesPoesia infantil i juvenilEditingBooks and reading for children and young adultsChildren's and young adult poetryVisió panoràmica de l'edició de llibres infantils i juvenils de poesia en llengua catalana durant el bienni 2012-2013 mostra una disminució en el nombre de publicacions del gènere, respecte del nombre d'obres publicades el bienni anterior. En l'àmbit dels creadors, no s'han incorporat noves veus, s'han mantingut moltes de les més reeixides del bienni anterior i s'hi ha reincorporat un dels autors que ha excel lit més en l'escriptura de poesia per a infants en la nostra llengua: Miquel Desclot. En l'àmbit editorial, s'ha tancat la col lecció "Ballmanetes" i no n'ha aparegut cap de nova; en canvi, s'ha seguit apostant per la publicació de versions d'altres llengües i per les versions de peces del patrimoni rimat. En l'àmbit de difusió i valoració del gènere, s'han inclòs algunes obres de poesia, tant de l'any 2012 com del 2013, entre les millors de la tria de la revista Faristol i s'han organitzat diverses exposicions, la majoria lligades a efemèrides de poetes. La valoració global no és tan esperançadora com la de la crònica del bienni anterior, ja que en alguns àmbits hem de parlar de decreixement i en cap no poden parlar d'expansió. Tanmateix, si tenim en compte l'afectació de la crisi en les activitats culturals, hem de valorar de manera positiva el manteniment de publicacions i activitats a l'entorn del gènere.Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/96978catcc-by-nc-nd (c) Prats Ripoll, Margarida, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2503542016-04-18T22:54:18Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/250354Cyberprogram 2.0: Programa de intervención para prevenir y reducir el ciberbullying. Garaigordobil, M.; Martínez-Valderrey, V. Madrid. Pirámide, 2014.Suárez Vilagran, Maria del MarCrítica literàriaAssetjament a l'escolaLiterary criticismBullying in schoolsLamentablement, l'assetjament escolar no és un tema estrany en l'àmbit acadèmic. Això no obstant, amb la introducció de les noves tecnologies a la nostra vida, n'ha sorgit un de nou que està situat més enllà de les aules: el ciberassetjament.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65654cat(c) Suárez Vilagran, Maria del Mar, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2664732016-07-26T22:40:20Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/266473Joan Brossa, l'experimentació constant de l'escripturaBordons, GlòriaPoesia experimentalPoesia catalanaExperimental poetryCatalan poetryBrossa, Joan, 1919-1998Brossa a joué avec le langage pendant presque soixante ans. Nous présentons dans cet article quelques-uns des aspects qui sous-tendent toute sa production et peuvent se manifester dans tous les genres et disciplines pratiqués : images hypnagogiques, objets, discours non littéraires, récits sans argument et rupture des formes conventionnelles. Selon les propres termes de Brossa, ces expérimentations démontrent que son travail long et complexe ne cesse d' 'entrer et sortir' de la langue et la poésieCentre de recherches interdisciplinaires sur les mondes ibériques et contemporains (CRIMIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/100900cat(c) Bordons, Glòria, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2004142016-09-14T22:49:11Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/200414La regulació de la vida escolar: el diàleg a les assembleesPortillo Vidiella, Maria CintaTutoria (Ensenyament)Tutoring (Teaching)La intenció d'aquest escrit és la de presentar les línies generals d'una recerca en curs sobre la interacció en la construcció del coneixement moral a través del dialeg1 que té lloc durant la realització de l'activitat escolar denominada assemblea o tutoría en diverses escoles d'EGB i en diversos nivells escolars. La recerca iniciada té per objectius definir i explicar com es construeix l'activitat conjunta coneguda com a assemblea escolar, quins processos d'ensenyament aprenentatge es construeixen durant l'activitat i quin és el paper, presumiblement decisiu, que tenen en aquest procés els mecanismes de mediació semiótica en la interacció entre mestres alumnes entre iguals. Primerament exposaré quines són les referéncies teóriques i metodológiques de la recerca i el sentit de l'interés per aquest estudio. A continuació, presentaré algunes constatacions sobre les observacions i les primeres analisis fetes fins ara. Més endavant, introduiré algunes reflexions elaborad es a partir d'aquest coneixement actual i les projeccions sobre l'orientació educativa que crec que haurien de tenir les assemblees.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28993cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1993info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2019392016-09-14T22:49:12Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/201939Presentació: Elements per a la comprensió crítica de la reforma de l'ensenyament secundariPortillo Vidiella, Maria CintaEducació secundàriaReforma de l'educacióSecondary educationEducational changeLa reforma de l'ensenyament secundari ha estat i és encara un tema polémic, controvertit. En sentir crítiques referents a l'estat actual de l'ensenyament secundari per part de professionals procedents de sectors deis diferents estaments educatius, tant si aquestes crítiques són favorables a la reforma com si no ho són, és facil percebre un ambient general de preocupació. Davant d'aquest ambient, cal pensar que alguna cosa no deu acabar d'anar bé perqué s'hagi creat un clima de descontent tan generalitzat.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/29023cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2202762016-09-14T22:49:12Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/220276Autorregulación de aprendizajes en educación superior mediante la escritura de blogsPortillo Vidiella, Maria CintaIranzo García, PilarRosselló Ramón, Maria RosaBlogsEducació superiorEnsenyament assistit per ordinadorAvaluació dels estudiantsBlogsHigher educationComputer-assisted instructionRating of studentsLa importancia de mecanismos de regulación de los propios aprendizajes por parte de los estudiantes, así como de la calidad de la retroalimentación y de la evaluación formativa por parte de los profesores está en las agendas internacionales de la calidad de la enseñanza superior. El uso de herramientas de lectura, escritura e interacción web 2.0 se enmarca claramente en ese propósito general. El artículo ofrece resultados de una investigación-acción interuniversitaria sobre la evaluación de competencias con blogs. Más concretamente, presenta tres escenarios formativos en los que el blog se utiliza como herramienta de evaluación reflexiva; indaga el grado en que el alumnado se hace consciente de su proceso de aprendizaje, cómo lo evidencia y cómo lo autorregula; y, finalmente, analiza el tipo de feed-back utilizado por el profesorado. Se presentan resultados del análisis documental tanto de las producciones llevadas a cabo en los blogs como del feed-back facilitado por el profesorado. Los resultados muestran el peso que tiene la calidad del feed-back que facilita el profesorado en el proceso de acompañamiento de construcción de competencias.Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/47923spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2523852016-09-14T22:49:13Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/252385La escritura de blogs para la evaluación de competencias del prácticum de formación del profesoradoPortillo Vidiella, Maria CintaCano García, ElenaGiné, NúriaCompetències transversalsAvaluació dels estudiantsTecnologia educativaComentari de textosGeneric competencesRating of studentsEducational technologyLiterary explicationINTRODUCCIÓN. Esta contribución se basa en la investigación llevada a cabo durante el curso 2009-2010 sobre evaluación de competencias en la universidad, con el fin de facilitar la evaluación formativa del alumnado de los estudios de formación del profesorado durante sus períodos de prácticas externas. Con esta finalidad, se propuso el blog como espacio de autorreflexión y de metacognición sobre el propio grado de progresión en las competencias asignadas a ese período formativo y se elaboró un software que facilitase tanto la autoevaluación del alumnado como la evaluación y devolución de los comentarios del profesorado. MÉTODO. En relación con la metodología desarrollada en la experiencia, presentamos, en primer lugar, el análisis de las frecuencias de las entradas de los blogs asociadas a las competencias, el número y ritmo de entradas y el tipo de competencias más trabajadas por el alumnado, según su criterio, así como el grado de satisfacción y percepción de aprendizaje del alumnado y del profesorado y, en segundo lugar, el análisis realizado sobre el tipo de escritura que muestra el contenido de los blogs, en el que se presenta el análisis realizado sobre la identificación de las competencias seguido del análisis realizado sobre el tipo de discurso empleado. RESULTADOS. Los resultados permiten considerar que las aportaciones del alumnado en los diversos blogs muestran un avance en el aprendizaje competencial, aunque con algunos problemas en la identificación teórico-práctica del significado de algunas competencias. Por otra parte, constatamos que estas aportaciones son mayoritariamente reflexivas, pero que el nivel de metacognición expresado en su escritura respecto de la autoevaluación de competencias es inferior al deseado. De modo que, aunque se potencia el componente reflexivo que contribuye a la autorregulación competencial, esta no parece consolidarse suficientemente al no mostrarse de modo explícito el nivel de conciencia adquirido sobre las propias competencias. DISCUSIÓN. Esta experiencia nos indica que, para garantizar la escritura reflexiva y metacognitiva del alumnado sobre la autorregulación competencial, es necesario mejorar su formación inicial específica en estos temas y asegurar que el proceso de elaboración del blog también contribuya a este aprendizaje, para lo cual es imprescindible que la formación del profesorado también esté orientada específicamente hacia esta finalidad.Sociedad Española de PedagogíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/66445spa(c) Sociedad Española de Pedagogía, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2121332016-09-20T22:38:02Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/212133El Cascanueces en 3D', versión libre de la adaptación del cuento de HoffmannRomea Castro, CeliaContes popularsVisualització tridimensionalDidàcticaTalesThree-dimensional display systemsTeaching methodsLas navidades pasadas se presentó en las salas de cine El Cascanueces en 3D. Se trata de una adaptación libre del cuento de hadas de Navidad El Cascanueces y el rey de los ratones,2 creado por un escritor, músico, pintor, dramaturgo y jurista alemán llamado Ernst Theodor Amadeus Hoffmann3 (1776-1822). Hoffmann, gran admirador de Mozart, cambió su tercer nombre por el del músico austriaco y durante muchos años se ganó la vida como crítico musical,compositor y director de orquestaEditorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/44168spa(c) Romea Castro, Celia, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2670402016-09-27T22:31:05Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/267040La poesia, fanal de l'educacióBordons, GlòriaPoesiaEducacióInterdisciplinarietat en l'ensenyamentCulturaPoetryEducationInterdisciplinary approach in educationCultureL'article pretén ser una reflexió sobre l'educació a partir de la poesia. Tot i que aquesta disciplina pugui semblar molt allunyada de la pedagogia i que, fins i tot, molts mestres la considerin difícil i allunyada dels objectius curriculars, ningú pot negar que aporta una perspectiva diferent a la pedagogia. Davant dels reptes que la societat contemporània planteja a l'educació, la poesia, en el seu sentit més ampli, pot donar-hi respostes amb una formació integral de la persona que li permeti desenvolupar la creativitat, que l'ajudi a pensar críticament sobre la humanitat i el món en què viu, que la sensibilitzi estèticament, que la faci més solidària i que l'acompanyi en el procés d'autoconeixença que pot suposar el descobriment i control de les emocions. A partir de les paraules dels poetes, i més en concret d'un text de Joan Brossa sobre l'educació, aquest escrit vol contribuir modestament a la celebració dels cinquanta números de Temps d'Educació.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/102171catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2702292016-12-21T02:00:19Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/270229Poesía contemporánea en el aula: experimentalidad, multimodalidad e interdisciplinariedad como formas de reflexión, creación y emociónBordons, GlòriaPoesia experimentalMultimodalitatInterdisciplinarietatEducació emocionalExperimental poetryMultimodalityInterdisciplinary approach to knowledgeEmotional educationEl presente artículo se basa en la necesidad de proporcionar textos literarios poéticos realmente contemporáneos a los estudiantes de Secundaria (considerando como contemporáneos aquellos que el alumno actualiza porque responden a sus preocupaciones, intereses y motivaciones). Para ello, hay que tener en cuenta los cambios producidos en los hábitos de lectura durante los últimos años, a causa de las redes sociales y el mundo digital. Teniendo esto en cuenta, se exploran las características de los poemas experimentales, multimodales e interdisciplinarios así como las estrategias para acercarse a ellos como una forma idónea para que los alumnos no solo aprecien la poesía y reflexionen sobre el mundo que nos rodea a partir de ella, sino que la vean actual y, además, se emocionen leyendo o creando.Universidad Católica de Valencia 'San Vicente Mártir'Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/104982spa(c) Bordons, Glòria, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2728272017-02-09T23:57:53Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/272827Cinema, literatura i territori.Ambròs, AlbaEspai (Art)Espai i temps en el llenguatgeContext (Lingüística)Espai i tempsCinematografiaSpace (Art)Space and time in languageContext (Linguistics)Space and timeMotion picturesLa seqüència didàctica competencial que presentem es basa en el trinomi educatiu format pel cinema, la literatura i el territori, que té l'espai com a nexe d'unió, atès que aquest és un dels components clau per contar històries en diferents llenguatges. Parteix de l'enfocament comunicatiu de la llengua i contribueix a promoure la formació literària, cinematogràfi ca i patrimonial de l'alumnat de primer de secundària.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/106674cat(c) Ambròs, A., 2016info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
oai:recercat.cat:2072/2728262017-02-11T00:00:20Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/272826Cine, Literatura y territorio. Una ruta competencial para primer ciclo de secundaria.Ambròs, AlbaEspai (Art)Espai i temps en el llenguatgeContext (Lingüística)Espai i tempsCinematografiaSpace (Art)Space and time in languageContext (Linguistics)Space and timeMotion picturesLa secuencia didáctica competencial que presentamos se basa en el siguiente trinomio educativo: cine, literatura y territorio, que tiene el espacio como nexo de unión, dado que el espacio es uno de los componentes clave para contar historias en distintos lenguajes. Parte del enfoque comunicativo de la lengua y contribuye a la formación literaria, cinematográfi ca y patrimonial del alumnado de 1.º de secundaria.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/106673spa(c) Ambròs, Alba, 2016info:eu-repo/semantics/embargoedAccess
oai:recercat.cat:2072/2807382017-02-28T01:35:36Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/280738Poesía experimental catalana: reflexiones sobre experimentalidad, aprendizaje y emociónBordons, GlòriaPoesia experimentalPoesia catalanaMotivació de l'aprenentatgeExperimental poetryCatalan poetryLearning motivationEn el presente artículo se analiza la relación entre motivación y emoción y la enseñanza de la lengua y la literatura a través de la poesía experimental. Para ello se justifica el uso de este tipo de textos en las aulas y se exponen criterios para seleccionarlos. En segundo lugar, se dilucidan las características de este tipo de poesía y sus precedentes, se exponen los diferentes subgéneros que ha desarrollado a lo largo de la segunda mitad del siglo XX y se repasa brevemente la historia de la poesía experimental catalana hasta llegar a la actualidad. Este planteamiento más teórico y cronológico pretende demostrar que las características de esta poesía, alejada de los cánones y en la frontera entre literatura, arte y música contienen todos los elementos enumerados en la primera parte para conseguir motivación entre el alumnado si se sigue una metodología didáctica basada en la libre interpretación, el diálogo y la creación.Universidad de SonoraUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/107497spa(c) Universidad de Sonora, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2823902017-03-21T00:36:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/282390Protocolo para el análisis melódico del hablaCantero Serena, Francisco José, 1964-Font Rotchés, DolorsAnàlisi prosòdica (Lingüística)Entonació (Fonètica)Prosodic analysis (Linguistics)Intonation (Phonetics)[eng] In this work, we present a protocol in melodic analysis of speech with instrumental means that allows us to carry out complete and objective descriptions of a language intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acousticperceptive method by Cantero (2002) and Font (2007a), which has already been used in investigations about prosodic in different languages. [spa] En este artículo presentamos un protocolo de análisis melódico del habla con medios instrumentales que permite hacer descripciones completas y objetivas de la entonación de una lengua, tanto desde el punto de vista fonético melódico) como fonológico. Está basado en el método de base acústico-perceptiva de Cantero (2002) y Font (2007a), que ya se ha empleado en diversas investigaciones sobre la prosodia de diferentes lenguas.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108647spacc-by-nc-nd (c) Cantero Serena, Francisco José, 1964- et al., 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2832452017-04-07T22:48:42Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283245Desarrollo y valoración del pensamiento crítico como competencia transversal en la formación de profesores de matemáticasVanegas, Yuly MarselaDíez Palomar, Francisco JavierFormació del professoratCompetències transversalsEnsenyament de la matemàticaTeacher trainingGeneric competencesMathematics educationSe presenta una propuesta de tareas profesionales y evaluación de la competencia de desarrollo de pensamiento crítico, en el Máster de Formación de Profesores de Secundaria de Matemáticas. Se describen dos tareas de formación que se han realizado, mediante estudios de caso. El análisis de dichas tareas, nos ha permitido establecer unos indicadores para la evaluación de dicha competencia.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108892spacc-by (c) Vanegas, Yuly Marsela et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2832472017-04-07T22:48:43Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283247Competencia de reflexión en la formación inicial de profesores de matemática en ChileSeckel Santis, María JoséFont Moll, VicençFormacióCompetència (Psicologia)Avaluació formativaPedagogiaDidàctica de la matemàticaTrainingCompetition (Psychology)Formative evaluationPedagogyMathematics teaching methodsEste trabajo tiene como objetivo describir el estado actual de la competencia de reflexión en estudiantes de la carrera de Pedagogía General Básica con mención en Matemática de una universidad Chilena. Para esto, se realizó una investigación cualitativa a través de un estudio de caso único compuesto por diecisiete estudiantes del octavo semestre y una profesora de esta carrera. Los datos analizados se obtuvieron en: 1) un grupo de discusión con los estudiantes, 2) una entrevista a una profesora de estos estudiantes y 3) una evaluación diagnóstica aplicada a los diecisiete estudiantes. Los resultados obtenidos de la triangulación de estos datos muestran que: 1) los sujetos participantes consideran que no existe un proceso intencionado para el desarrollo de esta competencia y 2) que el nivel de desarrollo de la competencia de reflexión de los estudiantes es bajo.Universidade Estadual do Sudeste de BahiaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108902spacc-by (c) Seckel Santis, María José et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2832482017-04-07T22:48:44Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283248Competencias profesionales en la formación inicial de profesores de matemáticasFont Moll, VicençBreda, AriadnaSala, GemmaFormació del professoratDidàctica de la matemàticaCompetències professionalsTeacher trainingMathematics teaching methodsVocational qualificationsEste trabajo tiene como objetivo presentar una reflexión sobre la pregunta: ¿Cómo lograr que los futuros profesores de matemáticas de secundaria tengan las competencias profesionales que los permita el desarrollo de la evaluación de las competencias en matemáticas en las propuestas curriculares? En la primera parte se discute, teóricamente, la noción de competencia. En la segunda, se reflexiona sobre los aspectos clave para el desarrollo y la evaluación de las competencias matemáticas en los estudiantes de secundaria (el papel de la competencia disciplinar y el papel de la competencia en el análisis didáctico de los procesos de instrucción). Por último, en la tercera parte, se finaliza con algunas consideraciones sobre la posibilidad de implementar un currículo por competencias en la formación de profesores de matemáticas y se resalta la importancia que tiene la competencia en análisis didáctico en este tipo de currículo.Universidade Estadual do Sudeste de BahiaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108903spacc-by (c) Font Moll, Vicenç et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2833522017-04-13T22:59:52Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283352La Superación de la Adversidad en el Aprendizaje MatemáticoMallart Solaz, AlbertResiliència (Tret de la personalitat)Ensenyament de la matemàticaResilience (Personality trait)Mathematics educationSuperar la adversidad en el ámbito de la formación matemática tiene una traducción inmediata: la resolución de problemas. Un problema es un obstáculo a superar sin conocer una estrategia de antemano. Su resolución requiere de la creatividad una combinación adecuada de propiedades, relaciones y datos. A pesar de que la argumentación se rija por la lógica, ésta no sirve para llegar a la solución, no es suficiente. Para mejorar esta capacidad de superar adversidades, sería necesario programar una serie de actividades pero siempre respetando los diferentes ritmos de aprendizaje, en función del conocimiento, actitud e implicación. Si se consigue motivar al alumnado, se conseguirá una mayor implicación por parte de éste. Consecuentemente, aumentará el aprendizaje en estrategias de resolución. Estas estrategias solucionarán problemas particulares, pero aportarán un importante bagaje de cara a nuevos problemas.GIAD, Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjecthttp://hdl.handle.net/2445/34523spa(c) Mallart, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2834712017-04-20T23:16:29Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283471Improving geometry by using dialogic hypermedia tools: A case studyGiménez, JoaquimRosich Sala, NúriaInternet en l'ensenyamentEducació infantilInfants sordsGeometriaInternet in educationPreschool educationDeaf childrenGeometryIn this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective.Universitat de Barcelona. Observatori de l'Educació DigitalUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/109826engcc-by-nc-nd (c) Giménez, Joaquim et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2834722017-04-20T23:16:33Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283472Improving geometry by dialogic hypermedia tools: a case studyGiménez, JoaquimRosich Sala, NúriaInternet en l'ensenyamentEducació infantilGeometriaInfants sordsInternet in educationPreschool educationGeometryDeaf childrenIn this paper we present the results of using an interactive geometrical environment, regarding the acquisition of certain mathematical skills by deaf students (12-16 years old). Communication and variability skills are analyzed when the class is organized using computer distance support. We present the main trends of the experiences and formative regulation assessment perspective.Universitat de Barcelona. Observatori de l'Educació DigitalUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/109829engcc-by-nc-nd (c) Giménez, Joaquim et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842232017-05-04T23:50:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284223Sobre el vocalismo y la pronunciaciónAlfonso Lozano, RaúlFonèticaVocalsPronunciacióCastellà (Llengua)PhoneticsVowelsPronunciationSpanish languageEn este artículo presentamos una síntesis del proyecto de tesis "El vocalismo del español en el habla espontánea". Trata de la importancia que tiene la pronunciación dentro de la comunicación oral ya que sólo una comunicación eficaz puede garantizar la interacción de los hablantes. Concretamente, alegamos que existe una jerarquía fónica dentro de los sonidos y establecemos que las vocales son el núcleo del discurso oral espontáneo. Este discurso real y genuino es el escenario con que se enfrenta el estudiante de lenguas extrajeras.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110463spacc-by (c) Alfonso Lozano, Raúl, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842252017-05-04T23:50:33Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284225El discurso generado en el aula de español como lengua extranjera: ¿Un discurso con características propias?.González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta)Castellà parlatLingüística aplicadaSpoken SpanishApplied linguisticsEl discurso que se genera en el aula de español como lengua extranjera por el contexto en el que se realiza académico y por la situación en la que se produce el aula en presencia de los alumnos como destinatarios presenta unos rasgos que dificultan su clasificación dentro de los esquemas elaborados hasta la fecha para el análisis de los diferentes tipos de discurso. Si repasamos la bibliografía existente sobre el tema, tradicionalmente se ha partido de la dicotomía oral/escrito por lo que estos se han caracterizado según su grado de elaboración y según el canal de transmisión; pero observamos que difícilmente el discurso didáctico encaja en las clasificaciones existentes. Es por todo ello por lo que se propone establecer un marco teórico a partir de los estudios del español conversacional que permita caracterizar el discurso didáctico atendiendo a los rasgos que comparte con este.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110467spacc-by (c) González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta), 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842932017-05-05T23:23:21Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284293El vocalismo del español en el habla espontáneaAlfonso Lozano, RaúlFonètica acústicaVocalsComunicació oralCastellà (Llengua)Acoustic phoneticsVowelsOral communicationSpanish languageEste trabajo es un resumen de la tesis doctoral titulada El vocalismo del español en el habla espontánea (Alfonso, 2010). La investigación consta de varias partes: el estado de la cuestión, la metodología, el análisis del vocalismo, y las pruebas perceptivas. En las páginas siguientes exponemos brevemente los objetivos, el corpus empleado y las conclusiones de la investigación.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110498spacc-by (c) Alfonso Lozano, Raúl, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842942017-05-05T23:23:23Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284294Trets acústics de les vocals del català centralRius, AgnèsFonètica acústicaVocalsCatalà centralComunicació oralAcoustic phoneticsVowelsCentral CatalanOral communicationPresentem una proposta d'investigació basada en l'anàlisi acústica de les vocals i de la seva combinació en català central en parla espontània. Per portar-la a terme, hem utilitzat el Corpus oral de parla espontània (Font-Rotchés, 2006 i Rius-Escudé, en premsa). Els informants són d'ambdós sexes, d'edats compreses entre 18 i 80 anys, de professions diverses i procedents de diferents contrades de la varietat dialectal central, en un context de parla espontània real i genuïna. La metodologia serà experimental, empírica i quantitativa. Ens servirem de l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu PRAAT, i del programa SPSS per comprovar la fiabilitat dels resultats. La finalitat d'aquesta investigació és que pugui esdevenir una aportació en el coneixement de la caracterització acústica de les vocals de la llengua catalana en parla espontània i que pugui facilitar-ne el desenvolupament d'aplicacions didàctiques que afavoreixin l'ensenyament-aprenentatge de la pronúncia del català als nous aprenents d'aquesta llengua en els diversos nivells educatius.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110499catcc-by (c) Rius, Agnès, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842972017-05-05T23:23:25Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284297La entonación de (des)cortesía en el español coloquialDevís, EmparEntonació (Fonètica)Cortesia (Lingüística)Castellà (Llengua)Intonation (Phonetics)Politeness (Linguistics)Spanish languageIn this paper we propose a useful descriptive model to approach the pragmatic analysis of the melodics characteristics with courteous (attenuators) and impoliteness in the colloquial spanish, from the acoustic analysis of corpus elaborated ad hoc and their successive perceptive validation. The investigation is located within the Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial. Key words: intonation, courtesy, impoliteness, colloquial Spanish.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110490spacc-by (c) Devís, Empar, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842982017-05-05T23:23:26Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284298Pensamiento complejo y estudio de la comunicaciónBallesteros, María del PilarLingüísticaComunicacióPensamentLinguisticsCommunicationThinkingEn este artículo se pretende enumerar una serie de retos teóricos y metodológicos que las ciencias que estudian la comunicación tienen ante sí. Parto del pensamiento complejo de Morin, pues en su obra creo haber encontrado un diagnóstico muy agudo de la situación que atraviesan las ciencias sociales y pistas suficientes para mejorarla. De acuerdo con ese objetivo, dividiré mi exposición en cuatro partes: 1) En primer lugar trataré de resumir qué es el pensamiento complejo y me detendré en la explicación de un concepto fundamental en esta perspectiva: el de emergencia. 2) En el segundo apartado examinaré dos ámbitos que al estudioso de la comunicación se le abren si adopta una mirada compleja. 3) En tercer lugar, presentaré dos de los principios que rigen este tipo de aproximación: el principio de recursividad organizacional y el principio hologramático. 3) En la última parte del trabajo propondré distinguir entre un tipo de emergencia que tiene lugar en los sistemas físicos y otra que se origina en los sistemas humanos. Pienso que, aunque hasta la fecha nadie lo haya hecho, se trata de un paso imprescindible para el estudio de la acción social. Reconocer las peculiaridades de la emergencia que se da en los sistemas personales tiene importantes repercusiones metodológicas. 4) Terminaré haciendo un breve resumen de las ideas desarrolladas.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110491spacc-by (c) Ballesteros, María del Pilar, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842992017-05-05T23:23:27Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284299La enseñanza de la pronunciación en LE: algunas consideraciones a tener en cuenta.Usó Viciedo, LidiaFonèticaPronunciacióAdquisició d'una segona llenguaPhoneticsPronunciationSecond language acquisitionL'article és una revisió sobre la situació actual de l'ensenyament de la pronunciació a la classe de llengües estrangeres, amb especial atenció pel que fa a l'àmbit de l'espanyol per a estrangers. Aquí es fa una aprofundida revisió tant teòrica com pràctica de la bibliografia i dels estudis realitzats fins el moment en aquest camp de la didàctica. Aquest article és part de la tesi doctoral anomenada "Creencias de los profesores de E/LE sobre la enseñanza/aprendizaje de la pronunciación", defensada en febrer de 2008 a la Universitat de Barcelona.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110492spacc-by (c) Usó Viciedo, Lidia, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2843002017-05-05T23:23:28Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284300Melodic Analysis of Speech Method (MAS) applied to Spanish and CatalanFont Rotchés, DolorsCantero Serena, Francisco José, 1964-Entonació (Fonètica)Fonètica acústicaCatalàCastellà (Llengua)Intonation (Phonetics)Acoustic phoneticsCatalan languageSpanish languageIn this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language's intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110493spacc-by (c) Font Rotchés, Dolors et al., 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2843012017-05-05T23:23:29Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284301El parlar pallarès. Aproximació als patrons entonatius bàsicsRius, AgnèsPérez Peitx, MireiaEntonació (Fonètica)CatalàPallars Jussà (Catalunya)Pallars Sobirà (Catalunya)Intonation (Phonetics)Catalan languagePallars Jussà (Catalonia)Pallars Sobirà (Catalonia)Aquest article aporta els primers resultats sobre l'estudi dels trets melòdics bàsics del parlar del pallarès. La investigació, de caràcter experimental, s'ha dut a terme al Laboratori de Fonètica Aplicada de la Universitat de Barcelona i està format per 96 enunciats de parla espontània emesos per 21 informants de diferents zones del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà. S'han obtingut contorns dels sis primers patrons entonatius descrits en el català, i també diversos trets d'èmfasi bàsics (Font-Rotchés, 2007, 2011). Cal destacar la identificació de dos tipus d'èmfasi que, fins ara, només s'havien descrit per al menorquí: èmfasi de paraula ascendent-descendent i de paraula descendent-ascendent.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110494catcc-by (c) Rius, Agnès et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2843022017-05-05T23:23:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284302Protocolo para la extracción de los datos tonales y curva estándar en análisis melódico del habla (AMH)Mateo Ruiz, MiguelEntonació (Fonètica)Lingüística aplicadaIntonation (Phonetics)Applied linguisticsThe discourse which is produced in the Spanish as a Foreign Language classroom - due to the context in which it is produced (academic), and because of the situation in which it is produced (the classroom in the presence of the students as recipients) - presents some features which make its classification difficult if we consider the frameworks available to date for the analysis of different types of discourse. If we review the literature on this subject, the starting point has traditionally been the oral/written dichotomy, thus characterizing the types of discourse according to their degree of elaboration and according to their transmission channel. However, pedagogical discourse hardly fits into the existing classifications. This paper aims to establish a theoretical framework taking the studies on conversational Spanish as a springboard to characterize this type of discourse taking into account which traits are shared with it.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110495spacc-by (c) Mateo Ruiz, Miguel, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2843032017-05-05T23:23:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284303Scrips en Praat para la extracción de datos tonales y curva estándarMateo Ruiz, MiguelEntonació (Fonètica)Lingüística aplicadaIntonation (Phonetics)Applied linguisticsThis document provides the Praat Scripts presented in our article "Protocolo para la extracción de datos tonales y curva estándar en Análisis Melódico del Habla (AMH)" (in this issue): a first Script to extract data and a second for obtaining standard curve. Considers how to install and its entire contents.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110496spacc-by (c) Mateo Ruiz, Miguel, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2843042017-05-05T23:23:32Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284304Las Aproximantes [β, δ, γ] del español en habla espontáneaSola Prado, AliciaFonètica acústicaLingüísticaCastellà (Llengua)Acoustic phoneticsLinguisticsSpanish languageEn este trabajo de investigación de corte empírico, descriptivo e instrumental, presentamos los resultados del análisis sistemático de las distintas realizaciones de los sonidos /b, d, g/ del español, para llegar a una caracterización acústica de las realizaciones aproximantes de los mismos, en situaciones de comunicación real. El análisis, que se lleva a cabo utilizando gráficos espectrográficos ofrecidos por el programa de análisis fonético Praat, se realiza sobre un corpus de habla espontánea, compuesto de 90 enunciados, más de 6 horas de grabación tomadas de distintos programas de televisión. Se han extraído, observando los resultados, los rasgos acústicos que describen estos sonidos tipo, quizás los más controvertidos del sistema fonético y fonológico español en la actualidad. Los resultados del análisis difieren de aquellos de análisis anteriores realizados sobre muestras de habla de laboratorio, apareciendo realizaciones aproximantes en contextos en los que se espera una realización oclusiva y viceversa, o al desaparecer o fundirse un gran número de estos sonidos. Se concluye en cuanto a la caracterización de las aproximantes, que estos sonidos carecen de fricación, son sonoros y siempre poseen armonicidad o estructura de formantes.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110497spacc-by (c) Sola Prado, Alicia, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842222017-05-06T23:34:30Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284222Rasgos melódicos de énfasis en españolCantero Serena, Francisco José, 1964-Alfonso Lozano, RaúlBartolí, MartaCorrales, AnnaVidal, MaribelEntonació (Fonètica)Castellà (Llengua)Lingüística aplicadaIntonation (Phonetics)Spanish languageApplied linguisticsEn este artículo presentamos los resultados del análisis melódico realizado sobre un corpus de habla espontánea en español, con el objetivo de identificar los rasgos melódicos que se ponen en juego para realizar un énfasis entonativo relevante tanto en la caracterización fonológica del enunciado /+ enfático/ como en su descripción melódica. El corpus analizado consta de un total de 90 enunciados emitidos en situaciones comunicativas genuinas por un conjunto de 37 informantes distintos (15 hombres y 22 mujeres), todos ellos informantes anónimos y desconocedores del experimento. Los enunciados fueron analizados mediante nuestro método de Análisis Melódico del Habla (v. Cantero, 1999) y los resultados del análisis se sometieron a diversas pruebas de comprobación: síntesis de voz y pruebas perceptivas.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110462spacc-by (c) Cantero Serena, Francisco José, 1964- et al., 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2855122017-05-23T04:42:52Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/285512Isopod fauna, excluding Epicaridea, from the Strait of Gibraltar and nearby areas (Southern Iberian Peninsula)Castelló Escandell, JosepCarballo, José LuisIsòpodesCrustacisBiogeografiaGibraltar, Estret deIsopodaCrustaceaBiogeographyGibraltar, Strait ofA total of 42 isopod species from the Strait of Gibraltar and nearby areas were found, including the first record of Munna fabricii, Monodanthura maroccana, Campecopea hirsute, and Natatolana gallica from the Mediterranean; Synisoma nadejda and Uromunna petiti from the Atlantic; and Munna fabricii, Uromunna petiti, Monodanthura maroccana, Stellanthura cryptobia and Natatolana gallica from the Iberian waters. This article includes the previous records from the Iberian waters for all the species. The greatest number of species were found in Tarifa (16 species), located in the transition zone between the Atlantic Ocean and the Mediterranean Sea. According to depth, the distribution of species was as follows: 18 species were collected in the intertidal zone, mostly Dynamene edwardsi and Ischyromene lacazei; 33 species were found between 1 and 10 m, 13 species were found between 11 and 20 m, and 6 species were found between 21 and 28 m, mostly Janira maculosa. According to habitat, 16 species were collected on soft bottoms, 2 species on Zostera, and 22 species on algae substrata, mostly Halopteris, Asparagopsis and Cystoseira. The most diverse genus was Cymodoce (5 species). This paper contributes to the taxonomic, faunistic and biogeographical knowledge of the benthic communities from the Strait of Gibraltar and nearby areas.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32269engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2819052017-05-23T04:43:05Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/281905Una propuesta metodológica para el análisis melódico de enunciados orales espontáneos con partículas modales del alemánTorregrosa Azor, JoséEntonació (Fonètica)Filologia alemanyaIntonation (Phonetics)German philologyIn the present paper we analyse the relationship between intonation and German modal particles. In section 1., we review the literature on this specific topic, since Kriwonossow wrote his dissertation in 1977 and we observe that this relationship has been an aspect hardly developed from an objective and instrumental point of view. In section 2., we describe a method for analysing intonation and its relation to German modal particles. The method enables, on the one hand, to analyse real and spontaneous spoken utterances produced by German multiple subjects and, on the other hand, to obtain standardised intonation patterns for establishing phonological modalities in German and define the pragmatic meaning of German modal particles.Universidad Complutense de MadridUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108347spa(c) Universidad Complutense de Madrid, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2832462017-05-23T04:43:09Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283246Men, Masculinities and Teaching in Early Childhood Education [Review of the book]Díez Palomar, Francisco JavierRessenya de llibresEducació infantilBook reviewingPreschool educationEste libro editado por Simon Brownhill, Jo Warin and IngaWernersoon discute el papel que juegan los hombres en la educación infantil, no solo desde un punto de vista professional, como cuidadores, sino que también desde el ámbito de los valores, las actitudes, las creencias o el imaginario social que envuelve la educación infantil.Hipatia PressUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108894spacc-by (c) Hipatia Press, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2838782017-05-23T04:43:10Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/283878Una Europa Alemana [Reseña del libro]Díez Palomar, Francisco JavierRessenya de llibresSociologiaPaïsos de la Unió EuropeaBook reviewingSociologyEuropean Union countriesEn este pequeño ensayo el sociólogo alemán presenta una atrevida reflexión sobre los horizontes posibles hacia los que podemos encaminar nuestros pasos en Europa. Beck utiliza su enfoque de la sociedad del riesgo como sociedad del "podría." Europa ha sido asolada por los vientos huracanados de los abusos cometidos en las finanzas internacionales.Hipatia PressUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110170spacc-by-nc-nd (c) Díez Palomar, Francisco Javier , 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2855162017-05-23T04:43:11Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/285516A new species of Austrofilius (Crustacea, Isopoda, Janiridae) from the Western MediterraneanCastelló Escandell, JosepCrustacisIsòpodesCosta dels Tarongers (País Valencià)CrustaceaIsopodaCosta del Azahar (Valencian Community)A new species of janiridean isopod, Austrofilius mediterraneus sp. nov., from the Columbretes Islands (Castellón de la Plana), Mediterranean coast of the Iberian Peninsula, is described, given it is the first record of the genus in the Northern Hemisphere. It is mainly distinguished from the other two species of the genus by the male pleopod 1, which is wider at the apex and with hooked lateral lobes, curved and nearly surpassing medial lobes. Furthermore, the female operculum shows only four distolateral setae. The rostrum of Austrofilius mediterraneus sp. nov. is extended into single frontolateral tips but is shorter than in A. furcatus Hodgson, 1910.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32270engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2513572017-05-23T04:43:15Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/251357La credibilidad de los sistemas de evaluación formativa en docencia universitaria: un estudio de casos múltiple aplicado a la formación del profesoradoBuscà Donet, FrancescSuárez Vilagran, Maria del MarBurset Burillo, SílviaBosch, EmmaAvaluació formativaFormació del professoratEducació superiorEstudi de casosFormative evaluationTeacher trainingHigher educationCase studiesEl objetivo de este artículo es estudiar diversos sistemas de evaluación formativa implantados en asignaturas de grado y máster adscritas a facultades de formación del profesorado. Para lograr este propósito, se lleva a cabo un plan de trabajo que adopta el formato de un estudio de casos múltiple. En cada uno de estos casos, los informadores son, por un lado, el profesorado responsable de la asignatura y, por otro, los estudiantes que han realizado las actividades de enseñanza y aprendizaje y que <br>incluso<br> han participado en su evaluación y calificación. Se han utilizado diferentes instrumentos de carácter cualitativo y cuantitativo con la intención de identificar las características principales de los sistemas de evaluación formativa implantados y de constatar los indicadores que permitirán establecer en qué grado los sistemas de evaluación formativa y participativa estudiados son pertinentes y aportan resultados creíbles. Los resultados indican que la credibilidad de estos sistemas de evaluación, además de las calificaciones, también depende de otros indicadores como la calidad del feedback proporcionado por el agente evaluador (docente o estudiante) durante la resolución de las actividades de evaluación, el empoderamiento y la capacidad de estos sistemas para contribuir al desarrollo profesional de los estudiantes. La principal conclusión que se desprende de este estudio se refiere al hecho de que las calificaciones académicas no pueden ser consideradas como el único factor a tener en cuenta para valorar la conveniencia de la evaluación formativa y participativa en docencia universitaria. En este sentido, el principal indicador de la credibilidad de un sistema de evaluación es su capacidad para aportar evidencias del fomento y la adquisición de aprendizajes profundos y competenciales.Universidad de SalamancaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/66048spacc-by-nc-nd (c) Universidad de Salamanca, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2672402017-05-23T04:43:20Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/267240De la competencia discursiva en español L2 o de cómo adaptarse a las circunstanciasRosado, ElisaAparici Aznar, MelinaPerera i Parramon, JoanAnàlisi del discursCompetència i actuació (Lingüística)Castellà (Llengua)Ensenyament de llengüesDiscourse analysisCompetence and performance (Linguistics)Spanish languageLanguage teachingAbstract: To characterize the discourse competence of second language (L2) Spanish speakers, we examine the narrative and expository texts produced by Korean and Moroccan Arabic learners of Spanish considering (1) whether the discourse connectivity patterns and the detachment devices used by these learners can be compared with those observed in the L1; and (2) whether non-native patterns are determined by L2 proficiency level. Results show that the use of different types of connectivity and detachment devices are not related with L2 proficiency level. From very early on, Spanish L2 learners are capable of adapting to the requirements imposed by commu- nicative circumstances: they all produce well-organized texts and are capable of taking a stance when describing specific events. Data analysis indicates the convenience of revising the CEFR criteria for the assessment of L2 compe- tence, and of taking into account learners' discourse skills in the L1. Resumen: Con objeto de caracterizar la competencia discursiva de hablantes de español como lengua segunda (L2), en este estudio examinamos los textos producidos por hablantes de español con el coreano y el árabe como L1, considerando (1) si los patrones relativos a los niveles de conectividad en textos expositivos y narrativos y los recursos que marcan un posicionamiento distanciado en textos expositivos pueden compararse con los descritos en español L1, y (2) si el comportamiento de los no nativos se verá definido por su nivel de competencia. Los resultados indican que el uso de tipos de conectividad o recursos de distanciamiento no están directamente relacionados con el nivel de compe- tencia. Desde niveles iniciales, los aprendices de L2 son capaces de organizar efectivamente sus textos y posicionarse con éxito ante los hechos referidos, demostrando su capacidad para adaptarse a las circunstancias comunicativas en que han de producirse. A partir de aquí, se sugiere la conveniencia de revisar los criterios del MCERL para determinar niveles de competencia, al menos por lo que se refiere a habilidades discursivas.Taylor and FrancisUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/acceptedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/102703spa(c) Fundación Infancia y Aprendizaje, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2730662017-05-23T04:43:22Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/273066Coestructuración multisistémica y estrategias didácticas en estados iniciales de aprendizaje de la lectoescrituraCantero Serena, Francisco José, 1964-Torregrosa Azor, JoséEnsenyament de l'escripturaComunicació no verbalSimbolisme fònicPenmanshipNonverbal communicationSound symbolismResumen: El enfoque auditivo propone el concepto de mediación fónica (Cantero, 2002b y 2004) como proceso clave en la didáctica de la lectoescritura y consiste en la identificación de las unidades prosódicas del texto como estrategia de acceso a la comprensión lectora (Recio, 2012). La coestructuración multimodal entre entonación y gestualidad se ha demostrado en estudios pioneros sobre comunicación (Condon, 1979; Kendon, 1987), constatándose recientemente que dicha relación es un elemento esencial del código oral (Torregrosa, 2006 y 2011). Basándonos en este marco conceptual, el objetivo de este trabajo consiste en ofrecer nuevas claves didácticas relacionadas con las estrategias de inicio en la lectura considerando la relación entre el enfoque auditivo en la lectura y la coestructuración multimodal en el discurso. Abstract The auditory approach proposes the concept of phonic mediation (Cantero, 2002b and 2004) as a key process in teaching literacy, consisting of identifying prosodic units in the text as an access strategy for reading comprehension (Recio, 2012). The multimodal co-structuring between intonation and gesticulation has been proved in several pioneer works on communication (Condon, 1979; Kondon, 1987). Recently, Torregrosa (2006 and 2011) shows that kinesic-intonational costructuring is a key aspect of the oral code. Taking into account this conceptual framework, we provide new didactic clues related to strategies in early reading, considering the relationship between the auditory approach to reading and the multimodal costructuring (intonation and gesticulation) in discourse.Universidad de ExtremaduraUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/106806spacc-by-nc-nd (c) Cantero Serena, Francisco José, 1964- et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2900132017-07-18T08:02:00Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290013Poesia, sonoritat i electrònicaCosta, ElisabetEscoffet, Eduard, 1979-PoesiaMúsica electrònicaPoetryElectronic musicDes dels seus orígens la poesia ha anat lligada a la música. A més a més, la poesia, partint de l'oralitat, ha anat adoptant diversos sistemes de difusió i s'ha anat beneficiant de la innovació tècnica (la impremta i tota mena de mitjans fins a arribar al vídeo i els mitjans digitals). No és estrany, doncs, que associem poesia amb electrònica, ja que la música fa molts anys que se serveix d'aparells electrònics per a les seves creacions. I és a partir dels anys cinquanta del segle passat que es comença a parlar de poesia sonora, és a dir, de poesia a la frontera entre la literatura i la música, de poesia fora del llibre, de poesia on hi ha manipulació de la veu i dels sons, sigui amb micròfons, magnetòfons, ordinadors o altres dispositius, amb la finalitat de crear composicions sonores. És poesia que sense l'electrònica no existiria i que té com a component bàsic l'experimentació.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/113246catcc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2900142017-07-18T08:02:01Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290014La formació inicial del professorat d'AICLE. Eines per a la pràctica reflexivaArbonés, CarmeCivera, IsabelAprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeresProfessors de llenguaFormació del professoratContent and Language Integrated LearningLanguage teachersTeacher trainingEn els últims anys moltes escoles de Catalunya han desenvolupat programes i iniciatives AICLE de molt diversa índole. La integració dels continguts i la llengua estrangera presenta nous reptes per als mestres i la formació del professorat no pot romandre aliena a aquesta realitat. Aquest article presenta els resultats d'un programa dut a terme en l'assignatura «Didàctica de la llengua anglesa» impartida durant el quart (i últim) curs dels Graus d'Educació Infantil i Primària a la Universitat de Barcelona. Un dels objectius principals del programa és la millora de la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants mitjançant la creació d'un Entorn Personal d'Aprenentatge (EPA) entès com a eina de reflexió i d'avaluació. Els resultats preliminars mostren que l'ús de l'EPA fomenta la capacitat de reflexió dels estudiants sobre el seu procés d'aprenentatge, alhora que proporciona una base per a la investigació sobre el paper de la reflexió en els programes de formació inicial del professorat.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/113287catcc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2900162017-07-18T08:02:01Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290016Uso de las TIC en las prácticas de la formación inicial de futuros profesores de secundaria de matemáticas en EspañaCarvajal, SilviaGiménez, JoaquimFormació del professoratMatemàticaEducació secundàriaTecnologia de la informacióTeacher trainingMathematicsSecondary educationInformation technologyEn este artículo se describe primero el contexto de la formación inicial de profesores de matemáticas de secundaria de España. A continuación se describe el uso que hacen de las TIC en su periodo de prácticas los futuros profesores del Máster de Secundaria en Matemáticas de la Universidad de Barcelona (España), donde tienen que diseñar e implementar una unidad didáctica. También se analizan, en sus Trabajos Final de Máster, los avances que se producen como resultado de la reflexión sobre su propia práctica. Resulta significativo que muchos futuros profesores no llegaron a utilizar las TIC en la implementación de su unidad didáctica. Por otra parte, e La reflexión propiciada en el Trabajos Final de Máster sobre la propia práctica, con el objetivo mejorar su unidad didáctica para una futura implementación, produce en los alumnos declaraciones de intenciones que permiten inferir un desarrollo del nivel de uso de las TIC en sus futuras clases.Universidade Estadual do Sudeste de BahiaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/113467spacc-by (c) Carvajal, Silvia et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2900172017-07-18T08:02:02Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290017Ensayo de cuantificación de las entonaciones lingüísticasCantero Serena, Francisco José, 1964-Entonació (Fonètica)Lingüística aplicadaIntonation (Phonetics)Applied linguisticsEs innegable el carácter fuertemente motivado del fenómeno de la entonación. Por otra parte, aparece cada vez con mayor claridad su condición de fenómeno lingüístico. Esta doble naturaleza de fenómeno motivado y de fenómeno lingüístico no tiene, pese a lo que muy a menudo se ha supuesto, por qué ser necesariamente contradictoria! . El carácter motivado de la entonación no descarta cierto grado de arbitrariedad, de arbitrariedad lingüística. Es obvio que un fenómeno motivado, fisiológica y psicológicamente motivado, deberá ser común a todos los seres humanos, será universal. La arbitrariedad de un fenómeno, por el contrario, traerá consigo la particularidad de sus formas. El problema de la universalidad de las formas entonativas, por tanto, se halla íntimamente ligado al problema de la motivación y la arbitrariedad del fenómeno. Es más, hallando bien la universalidad, bien el grado de particularidad de las entonaciones, dispondremos del medio tal vez más eficaz para cuantificar el grado de arbitrariedad de las mismas.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/113546spacc-by-nc-nd (c) Cantero Serena, Francisco José, 1964-, 1988info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2900182017-07-18T08:02:02Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290018La Prosodia delle interrogative polari in spagnolo: analisi della varietà madrilenaDevís, EmparAnàlisi prosòdica (Lingüística)Castellà (Llengua)Madrid (Madrid)Prosodic analysis (Linguistics)Spanish languageMadrid (Madrid)This paper analyses the prosodic features that characterize yes-no questions in the variety of Spanish spoken in Madrid. In order to accomplish this objective we will analyze a part of the Devís Herraiz corpus (2008). The objective of this study is to compare such data with previous descriptions of Madrilenian Spansh in order to improve the description of the prosodic features of this type of questions. Our theorical and methodological framework is the Autosegmental Metric Theory (AM). This study provides both a phonetic and a phonological analysis of the sentences of the corpus. The phonological analysis allows for comparison with the results of previous researches about Madrilenian Spanish.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/113603itacc-by-nc-nd (c) Devís, Empar, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2908242017-07-24T22:34:54Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290824Las partículas modales del alemán: una revisión críticaTorregrosa Azor, JoséModalitat (Lingüística)Alemany parlatEntonació (Fonètica)Modality (Linguistics)Spoken GermanIntonation (Phonetics)One of the main features on which there seems to be a great agreement among researchers is that German modal particles are mostly used in oral language. However, after reviewing the literature ever since one of the most representative works in this field was made and after considering the characteristics that are derived and that define this group of words as a distinct group from other grammatical categories, we observe, on the one hand, that the relationship between German modal particles and intonation is an aspect hardly developed and, on the other hand, that this relationship is analysed taking into account a corpus of written data. In this paper we purpose to change this point of view and recover the initial assumption. German modal particles would have to be analysed taking into account their natural context where they are used and, in order to do that, they would have to be studied exploring the interrelations between several oral codes, because it is there where their different modal meanings arise.University of BernUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114263spacc-by-nc-nd (c) Torregrosa Azor, José, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2914132017-08-26T05:32:00Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291413La interactivitat de l'alumnat en Didàctica de la Llengua . Una proposta d'innovació educativa basada en la pràctica reflexiva i la utilització dels recursos digitalsRos Cortijo, SílviaPrats Ripoll, MargaridaRàfales Prats, LlopInteractivitat (Educació)Ensenyament reflexiuFormació del professoratInnovacions educativesInteractivity (Education)Reflective teachingTeacher trainingEducational innovationsEl propòsit d’aquesta comunicació és aportar l’experiència duta a terme amb l’alumnat de les assignatures de Didàctica de la Llengua 1 (DL1) i Didàctica de la Llengua 2 (DL2) del Grau de Mestre en la titulació d’Educació Infantil. S’ha prioritzat tant la participació interactiva, amb l’ús de recursos digitals, com la pràctica reflexiva, amb la finalitat de contribuir a millorar qualitativament la formació inicial dels futurs mestres de la titulació esmentada.CIDUI Congrés Internacional de Docència Universitària i InnovacióUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectinfo:eu-repo/semantics/publishedversionhttp://hdl.handle.net/2445/65234catcc-by (c) Ros Cortijo, Sílvia et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca</a>
oai:recercat.cat:2072/2842242017-08-26T05:32:03Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284224El portafolis en llengua oral. Una experiència a formació del professoratFont Rotchés, DolorsTorras Compte, FrancinaComunicació oralPortafolis en educacióCatalàOral communicationPortfolios in educationCatalan languageEn aquest article, volem presentar una experiència innovadora que s'està portant a terme des del 2004 en dues assignatures de llengua oral de la Facultat de Formació del Professorat de la UB, Llengua Catalana Oral, de Comunicació Audiovisual, i l'assignatura optativa Taller de locució i pronúncia, ofertada a tots els ensenyaments de mestre. Es tracta de l'aplicació del portafolis - també anomenat European Language Portfolio (ELP)- en un context en el qual s'està implementant el sistema de crèdits europeus (ECTS. European Credits Transfer System).Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110464catcc-by (c) ont Rotchés, Dolors et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842922017-08-26T05:32:04Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284292La entonación de (des)cortesía en el español coloquialDevís, EmparEntonació (Fonètica)Castellà (Llengua)Cortesia (Lingüística)Intonation (Phonetics)Spanish languagePoliteness (Linguistics)In this paper we propose a useful descriptive model to approach the pragmatic analysis of the melodics characteristics with courteous (attenuators) and impoliteness in the colloquial spanish, from the acoustic analysis of corpus elaborated ad hoc and their successive perceptive validation. The investigation is located within the Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial. Key words: intonation, courtesy, impoliteness, colloquial Spanish.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110484spacc-by (c) Devís, Empar, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2842952017-08-26T05:32:06Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/284295Sentido y alcance del análisis acústico de la entonaciónBallesteros, María del PilarFonètica acústicaEntonació (Fonètica)Acoustic phoneticsIntonation (Phonetics)En este trabajo se ofrece una muestra de las descripciones que permite obtener el análisis acústico de la entonación. Se trata de información útil para desarrollar diversas aplicaciones como la elaboración de aplicaciones destinadas a la producción de voz sintética para crear sistemas de diálogo hombre- máquina. Sin embargo, estas descripciones se obtienen en la primera fase del trabajo que ha de estar seguido del estudio de las dimensiones funcionales y comportamentales de la entonación. Más allá de la utilidad de los datos, nos interesa contribuir a alcanzar descripciones que ayuden a desentrañar los mecanismos de interacción de los distintos niveles del habla pues es la que genera los sentidos añadidos que no forman parte del sentido literal de las palabras que se usan en la comunicación cotidiana.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110500spacc-by (c) Ballesteros, María del Pilar, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2915502017-08-31T05:33:32Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291550Què amaguen aquestes ruïnes? Disseny d'una unitat didàctica interdisciplinary per una plataforma virtual.Sala Sebastià, GemmaBarquero Farràs, BertaBarajas, MarioFont Moll, VicençDidàctica de la matemàticaEducació superiorTecnologia educativaMathematics teaching methodsHigher educationEducational technologyA partir de l'anàlisi de la implementació d'una seqüència didàctica interdisciplinària d'història i matemàtiques amb alumnat de secundària: Què amaguen aquestes ruïnes?, presentem el redisseny que s'ha realitzat en el marc del projecte europeu MCSquared per transformar-la en el format d'una unitat virtual (l'anomenada c-unitat). Es mostrarà com un grup mixt de dissenyadors ha enfocat el seu redisseny, tot discutint els avantatges i limitacions que aquesta proposta didàctica virtual presenta.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114728catcc-by (c) Sala Sebastià, Gemma et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2915512017-08-31T05:33:34Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291551Cap a un disseny interdisciplinari de les qüestions. Una aproximació matemàtica del setge de 1714.Sala Sebastià, GemmaBarquero Farràs, BertaDidàctica de la matemàticaTecnologia educativaEducació secundàriaMathematics teaching methodsEducational technologySecondary educationEn aquest treball es descriu el procés de disseny d'una seqüència didàctica interdisciplinar de context historico matemàtic basada en la guerra de Successió de 1714. La seva implementació amb un grup pilot d'ESO permetrà destacar les condicions que permetin desenvolupar les competències en modelització i indagació. Aquest estudi permetrà plantejar posteriorment una proposta per a la Formació de Professorat de la Universitat de Barcelona amb l'objectiu de dotar-los d'eines per al disseny matemàtic i didàctic de propostes que permetin la integració de la modelització i la indagació a les nostres aules.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114729catcc-by (c) Sala Sebastià, Gemma et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2915522017-08-31T05:33:35Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291552La indagació a l'educació Primària a partir de contextos historicoculturals. Una aproximació des de les matemàtiques.Sala Sebastià, GemmaFont Moll, VicençGiménez, JoaquimDidàctica de la matemàticaEducació primàriaMathematics teaching methodsPrimary educationEs presenta una investigació sobre el disseny de tasques de context historicocultural proper que preveuen l'ús de les matemàtiques per a la iniciació de l'alumnat de Cicle Superior de Primària en un procés d'indagació a l'aula. L'objectiu general de la investigació és avaluar, amb l'ajuda d'un sistema d'indicadors, si l'alumnat d'aquesta etapa es capaç de formular-se bones preguntes d'investigació iintentar respondre-les fent ús de les matemàtiques.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114730catcc-by (c) Sala Sebastià, Gemma et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2915532017-08-31T05:33:36Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291553Una experiencia de Aprendizaje Servicio en la especialidad de primeras lenguas del máster de sencundaria de la Universitat de Barcelona.Ambròs, AlbaArenas Delgado, ChristianAprenentatge serveiDidàctica de la llenguaEducació superiorService learningLanguage teaching methodsHigher educationDurante el curso 2014-15 en la Facultad de Educación de la Universitat de Barcelona se lleva a cabo el 'Proyecto de ApS/Binding sobre rendimiento lector y rendimiento académico del alumnado de primero de secundaria en Cataluña'. Los participantes son diez estudiantes del máster de secundaria de primeras lenguas en colaboración con el equipo Binding de la Facultad de Psicología UB. Los sujetos del estudio son 216 discentes de seis institutos pertenecientes a cinco comarcas catalanas.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114743spacc-by (c) Ambròs, Alba et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2915542017-08-31T05:33:38Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291554Uso de las TIC en las prácticas de la formación de profesores de secundaria de matemáticas.Carvajal, SilviaFont Moll, VicençGiménez, JoaquimTecnologia educativaDidàctica de la matemàticaFormació del professoratEducació secundàriaEducational technologyMathematics teaching methodsTeacher trainingSecondary educationEn esta comunicación se describe el uso que hacen de las TIC los futurosprofesores en el segundo periodo de prácticas del Máster de Secundaria en Matemáticasde la Universitat de Barcelona (España). También se analizan, en sus Trabajos Final deMáster, los avances que se producen como resultado de la reflexión sobre su propiapráctica.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114747spacc-by (c) Carvajal, Silvia et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2900152017-09-18T05:34:14Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/290015Una Introducción al álgebra en el siglo XVI: 'La regla de la cosa' de Juan Pérez de Moya.Núñez i Espallargas, Josep M.Servat Susagne, JordiÀlgebraHistòria de l'educacióEnsenyament de la matemàticaAlgebraHistory of educationMathematics educationEl propòsit del present treball és el de mostrar, a través d'un dels textos més destacats de l'època, com s'introduïa l'àlgebra en l'ensenyament pràctic de la matemàtica. Entre els objectius que es pretenen aconseguir, a més dels derivats del pur coneixement històric dels orígens d'aquest saber, estan els d'apreciar alguns aspectes de caràcter metodològic d'interès per a la didàctica de la matemàtica: el paper de les notacions i la utilització dels símbols en el desenvolupament de la matemàtica, les limitacions que imposava el desconeixement de certs recursos (com és el cas dels nombres decimals), o la importància determinant que els aspectes aplicats tenen en la introducció i posterior desenvolupament de l'àlgebra.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/113314catcc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2918402017-09-18T05:34:14Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291840Recepción de textos clásicos grecolatinos e intertexto lector: la minificción como opción didàctica.Berríos Barra, LorenaEscriptors clàssicsLiteratura clàssicaEducació literàriaDidàctica de la literaturaClassical authorsClassical literatureLiterary educationLiterature teaching methodsEl presente trabajo busca analizar el grado de aceptación y comprensión de minificciones, que incluyen referentes a obras clásicas grecolatinas en un grupo de 42 estudiantes de educación secundaria en Chile, con el fin de determinar si estos textos pueden ser una alternativa didáctica que contribuya a su formación literaria. Con este fin, se utilizó una metodología de diseño mixto y sus resultados revelaron que es posible el uso y trabajo didáctico con minificciones en el aula, pues la modalidad es aceptada en la medida de que es comprendida.Universidad Metropolitana de Ciencias de la EducaciónUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114931spacc-by-nc-nd (c) Berríos Barra, Lorena, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2919192017-09-18T05:34:15Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/291919Enseñanza de la lengua latina: resultados preliminares sobre las ventajas e inconvenientes en el empleo de diferentes metodologías.López de Lerma, GalaAmbròs, AlbaDidàctica de la llenguaLlatíMetodologiaLanguage teaching methodsLatin languageMethodologyLa metodología para la enseñanza y el aprendizaje de la lengua latina en el bachillerato es motivo de debate por distintos colectivos de expertos. Con el fin de aportar datos para la investigación y reflexión, diseñamos y enviamos un cuestionario a profesores y alumnos de segundo de bachillerato pertenecientes a distintas comunidades autónomas. El análisis de una parte de los datos obtenidos por la muestra de 189 docentes acerca de la metodología adoptada en el aula, su valoración, el grado de satisfacción y los resultados obtenidos ponen de manifiesto el empleo de cuatro métodos distintos. Asimismo, hemos hallado ciertas ventajas e inconvenientes comunes en la utilización de los métodos que vislumbran los pros y contras, y favorecen la elección entre una u otra.Universitat Autònoma de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/114956spacc-by-nc (c) López de Lerma, Gala et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2928052017-09-30T05:30:32Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/292805The intonation of mitigating politeness in catalanDevís, EmparCantero Serena, Francisco José, 1964-Entonació (Fonètica)Cortesia (Lingüística)CatalàIntonation (Phonetics)Politeness (Linguistics)Catalan languageThis paper presents a descriptive model of the melodic characteristics of expressions of politeness attenuators in Catalan, based on the acoustic analysis of a spontaneous speech corpus and its subsequent perceptive validation. The model allows the pragmatic analysis of the phenomenon to be covered, as well as offering future guidelines for its teaching. In addition, the results of the analysis reflect the extensive character of the phenomenon, which surpasses the strict limits of idiomatic code, and allows inter-linguistic analysis. The paper is the product of the collaboration between the Melodic Analysis of Speech and Fonocortesía research projectsDe Gruyter MoutonUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/116037spa(c) De Gruyter Mouton, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2928062017-09-30T05:30:33Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/292806Hipertextos fragmentats. Una proposta per treballar la competència lectoliterària en la formació inicial de docentsAmbròs, AlbaDidàctica de la literaturaEducació primàriaLiterature teaching methodsPrimary educationEl cànon per a la formació literària i l'educació literària a primària són alguns dels continguts principals de l'assignatura Didàctica de la Literatura Infantil i Juvenil que s'imparteix al grau d'Educació Primària de la Universitat de Barcelona. La proposta d'innovació educativa que presentem consisteix en el disseny i la implementació d'una seqüència formativa adreçada a aquests alumnes per ampliar l'intertext lec- tor mitjançant la lectura i l'anàlisi d'un corpus de minificcions hipertextuals relacio- nades amb la literatura de base folklòrica i d'autor del cànon d'educació primària de primeres llengües. El corpus triat pertany al llibre Catàleg de monstres (Masó, 2012), minificcions que apel·len a la intertextualitat mitjançant la combinació de recursos literaris múltiples. Fragmented Hypertexts: A proposal to develop literacy competence in initial teacher training The literary canon for primary children and the scope of literature education are some of the main contents of the subject 'Teaching preschool and children's lite- rature' taught as part of the primary education degree at the University of Barcelona. The innovative educational project we present here involves designing a teaching sequence aimed at these students to expand their appreciation of inter- textuality as readers by reading and analysing hypertext mini-fictions (Zavala, 2007; Landow, 2009) related to basic folk literature from the primary school lite- rary canon. The corpus chosen is from the book Catàleg de monstres, written by Masó (2012), a selection of mini-fictions that introduce intertextuality by combi- ning multiple literary resources.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/116043cat(c) Ambròs, Alba, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2929572017-10-07T05:29:20Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/292957Transdisciplinarity in the study of human comunication: a 21st century challengeBallesteros, María del PilarInterdisciplinarietatCognicióLingüísticaInterdisciplinary approach to knowledgeCognitionLinguisticslanguage studies have yet to overcome. My claims are based on what is known as 'complex thought' and a set of conceptual tools that can be traced back to Edgar Morin's work. Applying complex thought to the domain of human communication reveals that the phonemic, grammatical, non-verbal and cognitive systems are closely related and indeed interdependent, which is why we need to adopt a transdisciplinary approach to the matter. In accordance with this approach, I have divided my presentation in four parts, namely: (1) I will firstly provide a brief introduction to complex thought and its proposed transdisciplinary method. (2) The second part presents several conceptual tools that can help us understand the complexity of language, such as the concepts of emergence and the hologrammatic principle. (3) The third part of this article deals with a modern cognitive theory that allows us to progress by means of the transdisciplinary method I propose. (4) The conclusion provides a brief summary of previously reviewed questions. Keywords: Complex thought, Cognition, Language, Linguistics, Transdisciplinarity.The University of Chicago PressUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/116146eng(c) The University of Chicago Press, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2936642017-10-23T05:29:12Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/293664Una aproximación semiótico-comunicativa a las explicaciones de física universitariaFagúndez, Thamara J.Castells Llavanera, MarinaAnàlisi del discursArgumentació (Lingüística)RetòricaEnsenyament de la físicaDiscourse analysisArgumentation (Linguistics)RhetoricPhysics educationEl propósito del estudio es indagar la actuación de profesores experimentados a partir del estudio y caracterización de explicaciones en clases de física en una facultad de ingeniería. La aproximación metodológica es cualitativa y está enmarcada en un estudio descriptivo-interpretativo de casos. Considerando el carácter social, didáctico, semiótico, comunicativo y multimodal de las clases de ciencias, seleccionamos el referente teórico básico el aportado por Ogborn (1996). Este referente nos permite deducir una interesante propuesta analítica y metodológica para el estudio de las explicaciones. El estudio aportó 'pistas' acerca de 'cómo' los profesores transforman su conocimiento en uno 'enseñable' y que contribuye al desarrollo de habilidades y capacidades requeridas a un estudiante de ingeniería para ser un profesional competente. Extraemos también elementos de la práctica docente que pueden usarse como material de enseñanza en programas orientados a la mejora de la práctica del profesorado 'novel' y/o más experimentado de física.Associação Brasileira de Pesquisa em Educação em CiênciasUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/116882spacc-by (c) Fagúndez, Thamara J. et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2486492018-02-07T06:31:49Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/248649Percepción de la cortesía atenuadora en el español coloquialDevís, EmparLlengua col·loquialCastellà (Llengua)Entonació (Fonètica)Cortesia (Lingüística)Colloquial languageSpanish languageIntonation (Phonetics)Politeness (Linguistics)En el presente trabajo proponemos un modelo descriptivo útil para abordar el análisis pragmático de los rasgos melódicos con función cortés atenuadora en el español coloquial, a partir del análisis acústico de un corpus elaborado ad hoc y su sucesiva validación perceptiva cuyos resultados presentaremos. La investigación se sitúa dentro del proyecto Fonocortesía: el componente fónico en la expresión de cortesía y descortesía verbales en español coloquial. Palabras clave: entonación, cortesía, español coloquialArco LibrosUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/submittedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/64886spa(c) Arco Libros, 2012info:eu-repo/semantics/closedAccess
oai:recercat.cat:2072/2495792018-02-07T06:31:50Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/249579Entonación como sistema complejo y análisis de la melodía asturianaBallesteros, María del PilarAnàlisi prosòdica (Lingüística)MelodiaProsodic analysis (Linguistics)MelodyTal como se desprende del título del trabajo, nuestro objetivo en lo que sigue es presentar la caracterización melódica del habla de Asturias. Para tal propósito resulta necesario explicitar en qué se basa la descripción que se ofrece y sobre todo, determinar el alcance que tiene. De ahí que el presente artículo esté estructurado en tres apartados. En el primero se tratará de justificar el interés -y también los límites- de la investigación sobre entonación. Para tal efecto, se presenta una brevísima caracterización del fenómeno entonativo desde el punto de vista acústico, fonológico y expresivo. Estos tres niveles de la entonación forman, como se verá, sucesivas organizaciones enormemente sofisticadas con los demás códigos lingüísticos y no lingüísticos. Esto deja sobradamente justificada la necesidad de incluir la entonación entre los parámetros de investigación sobre la comunicación humana. En el segundo apartado, se describe el cuerpo de datos sobre el que se asientan los resultados de la investigación y se explica el método de análisis utilizado. Por último, se presenta una descripción del perfil melódico de los hablantes de Asturias, se comentan las características y se vuelve a insistir en la idea de que la investigación lingüística basada en el análisis independiente de la naturaleza de sus niveles resulta, por sí sola, insuficiente.Arco LibrosUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65288spa(c) Arco Libros, 2012info:eu-repo/semantics/closedAccess
oai:recercat.cat:2072/3060862018-03-15T06:33:45Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/306086Dues eines per millorar l'educació literària del professorat en formació: la ruta literària i el booktrailer. Presentació de la fase inicial d'un projecte d'innovació docent sobre textualitats multimodals i educació literària.Berríos Barra, LorenaContreras Barceló, ElisabetPrats Ripoll, MargaridaEducació literàriaMestresInnovacions educativesLiterary educationElementary school teachersEducational innovationsEn aquesta comunicació es presenta una experiència d'innovació educativa, punt de partida d'un projecte d'innovació docent, l'objectiu del qual és contribuir a millorar les competències literàries i digitals dels futurs ensenyants a partir de la multimodalitat i l'aprenentatge col·laboratiu. En el text s'aporta informació sobre projectes didàctics a l'entorn de rutes digitals i booktrailers duts a terme per alumnat de tercer dels Graus de Mestre de la Universitat de Barcelona.Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/119969catcc-by (c) Berríos Barra, Lorena et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2172842018-04-20T05:29:56Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/217284Steven Spielberg descubre Tintín con El secreto del unicornioRomea Castro, CeliaCòmics belguesTintín (Personatge de ficció)Belgian comicsEl secreto del Unicornio es la décima novela gráfica de la serie Las aventuras de Tintín,3 del autor belga Georges Prosper Remi, más conocido por su seudónimo Hergé. El relato que ahora presentamos5 es la primera parte del que le sigue, El tesoro de Rackham el Rojo, y cinematográficamente corresponderá a una futura segunda parte del filme. Tintín, joven reportero belga, se mete a menudo en problemas por defender causas justas.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45463fra(c) Romea Castro, Celia, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/3076282018-04-25T05:30:13Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/307628Recensió a l'obra Enseñanza de la comprensió lectora de CAIRNE Y MORATA, Madrid, 1992, 326 p.Postigo, Rosa MariaLecturaComprensióEnsenyamentReadingComprehensionTeachingÉs fora de dubte la importància social i instrumental de la lectura, i des de fa anys l'ensenyament intenta trobar l'enfocament adequat perquè sigui realment eficaç des del punt de vista de la comprensió. Aconseguir aquesta eficàcia implica l'ús d'estratègies adequades, que s'apliquin a l'escola a textos cada vegada més difícils i variats i de lectures amb finalitats progressivament diversificades, a mesura que s'avança en els nivells educatius. Els darrers anys hi ha hagut entre nosaltres un increment de publicacions en aquesta línia: Enseñanza de la comprensión lectora, de T. H. Cairney, s'hi inscriu. L'experiència docent de l'autor a diveros centres d'ensenyament australians, autors com ara K. Goodman, Halliday, Bruner, Vigotsky, etc, i les seves pròpies investigacions l'han portat als plantejaments sobre la comprensió lectora que presenta en aquesta obra.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/121825catcc-by-nc (c) Universitat de Barcelona, 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2866622018-04-27T05:31:25Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/286662La manifestación discursiva de la reflexiónGonzález Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta)Atienza Cerezo, EncarnaPujolà, Joan-TomàsEnsenyament reflexiuPortafolis en educacióEnsenyament de llengüesFormacióReflective teachingPortfolios in educationLanguage teachingTrainingThis article describes the communicative functions that can be identified in the discourse of language teacher training reflective portfolios. The ultimate goal is to describe possible clues to help develop reflective discourse of future users of teacher training portfolios. The study analyses a corpus of different Spanish teacher training portfolios that share a similar approach and structure. The results suggest that the reflexive discourse is manifested through various communicative functions. These are not manifested in correlative phases, but can appear in an amalgam of several communicative functions, some of which, however, may stand out by their frequency and level of explicitnessUniversidade do PortoUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/112191spa(c) González Argüello, Ma. Vicenta (María Vicenta) et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1720662020-02-14T14:39:57Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/172066Ensenyar a llegir i escriure i més hores de castellà. Com ho farem?Fons, MontserratCatalàEnsenyament de l'escriptura (Educació primària)Lectura (Educació primària)Política lingüísticaCastellà (Llengua)CatalanPenmanship (Elementary)Reading (Primary)Language policySpanish languageLa LOCE i els decrets que la complementen estableixen que en el primer cicle de primària, els cursos en què s'aprèn a llegir i escriure, s'han impartir quatre hores setmanals de castellà. En aquest article s'analitzen les repercussions d¿aquesta mesura en el procés d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura i en la consecució de l'objectiu lingüístic final del sistema educatiu a Catalunya (garantir el coneixement de les dues llengües oficials). La discussió gira entorn de tres eixos: la diversitat de coneixements lingüístics de l'alumnat que aprèn a llegir i escriure en una mateixa aula, la integració de l'ensenyament de la lectura i l'escriptura en les activitats que es desenvolupen al llarg de la jornada escolar, i la constatació que els infants aprenen a llegir i escriure en les llengües que fan servir els adults quan interaccionen amb ells, encara que els nens no les parlin correctament.Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/20510cat(c) Fons Esteve, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/3079362020-02-14T14:39:58Zhdl_2072_1718032024-03-29T13:30:17Z urn:hdl:2072/307936Matemàtiques i grups interactius: ensenyament i aprenentatge des del punt de vista de les interaccionsDíez Palomar, Francisco JavierRué Rosell, LourdesGarcía Wehrle, PalomaBrown, MariaInteracció educativaSociologia de l'educacióAprenentatge cooperatiuEducació primàriaInteraction analysis in educationEducational sociologyTeam learning approach in educationPrimary educationLes recerques prèvies mostren que la interacció és una variable explicativa de l"aprenentatge. En aquest article s"analitza si les interaccions en una escola urbana de primària tenen com a conseqüència la millora dels resultats dels i les alumnes. S"analitza l"impacte que venen les interaccions en els aprenentatges dels i les estudiants. La discussió se centra en l"aprenentatge de matemàtiques. El marc metodològic que es pren és la metodologia comunicativa crítica. Es conclou que es confirma aquesta relació entre interacció i aprenentatge; que un dels elements clau en aquestes interaccions és la presència de persones adultes (o companys/es més capaços); que l"aprenentatge, com a fet social, cal entendre"l en el context on es produeix; que un context positiu porta a una millora dels resultats acadèmics, i que la diversitat és un aspecte enriquidor per als aprenentatges.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/34489catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_171802/didl/100