2024-03-28T17:48:52Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1782012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121 am 3u dc2005-09-14T11:19:52ZDespite the huge increase in processor and interprocessor network performace, many computational problems remain unsolved due to lack of some critical resources such as floating point sustained performance, memory bandwidth, etc... Examples of these problems are found in areas of climate research, biology, astrophysics, high energy physics (montecarlo simulations) and artificial intelligence, among others. For some of these problems, computing resources of a single supercomputing facility can be 1 or 2 orders of magnitude apart from the resources needed to solve some them. Supercomputer centers have to face an increasing demand on processing performance, with the direct consequence of an increasing number of processors and systems, resulting in a more difficult administration of HPC resources and the need for more physical space, higher electrical power consumption and improved air conditioning, among other problems. Some of the previous problems can´t be easily solved, so grid computing, intended as a technology enabling the addition and consolidation of computing power, can help in solving large scale supercomputing problems. In this document, we describe how 2 supercomputing facilities in Spain joined their resources to solve a problem of this kind. The objectives of this experience were, among others, to demonstrate that such a cooperation can enable the solution of bigger dimension problems and to measure the efficiency that could be achieved. In this document we show some preliminary results of this experience and to what extend these objectives were achieved.application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/178engSuperordinadorsGridA Grid Supercomputing Enviroment for High Demand Computational Applications
oai:recercat.cat:2072/21952012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121hdl_2072_3725 am 3u dc2006-07-10T12:04:56ZEl Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) des del 1999, com a fruït del llavors Pla Estratègic Catalunya en Xarxa, promouen activitats per posar continguts a la xarxa en accés obert. Això s’ha materialitzat, de moment, en la posada en marxa de tres dipòsits col·lectius d'e-informació: Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO).
Al febrer de 2001 va néixer el TDX (www.tesisenxarxa.net), que permet la consulta de més de 3400 tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes. Al setembre de 2005 es va inaugurar RECERCAT (www.recercat.net), un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. El tercer dipòsit, RACO (www.raco.cat), s'ha posat en marxa a març de 2006, fent possible la consulta, en accés obert, dels articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes.
Per al desenvolupament de tots tres dipòsits s'ha usat programari lliure. Per al TDX es va adaptar l'Electronic Theses and Dissertations (ETD) de la Universitat de Virgina Tech. Per a RECERCAT, el DSpace, fet pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Hewlett-Packard (HP). I per a RACO s'ha fet servir el Open Journal Systems (OJS) del Public Knowledge Project (PKP).
La comunicació pretén explicar breument què són aquests tres dipòsits, els beneficis obtinguts pel fet que hagin estat desenvolupats sota programari lliure i que les tesis, els documents de recerca i les revistes que contenen siguin en accés obert. Programari lliure i accés obert, un binomi guanyador.application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/2195catDipòsits electrònicsBiblioteques digitalsAccés obertProgramari lliure0 - GeneralitatsDipòsits col·lectius d'e-informació
oai:recercat.cat:2072/36402012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121 am 3u dc2007-01-08T16:04:46ZA conseqüència de la creixent utilització del format digital en tots els àmbits és imprescindible replantejar-se les estratègies per gestionar la informació electrònica.
Fins ara, les tasques essencials que la biblioteconomia associa amb la documentació són: l’edició, la preservació i la difusió. Aquestes tasques han estat acomplertes pel CESCA i pel CBUC en diversos dipòsits de contingut digital, cadascun especialitzat en un tipus d’informació concreta.
D’altra banda, ampliant les ambicions d’aquests dipòsits i amb la voluntat de difondre contingut digital d’una manera més eficaç, ha aparegut la necessitat d’utilitzar noves eines per compartir i disseminar continguts. Aquest estudi aprofundeix en el coneixement sobre l’Open Archives Initiative (OAI), una iniciativa destinada a desenvolupar i promoure estàndards d’interoperativitat que facilitin la difusió eficient de continguts digitals. També s’inclouen les eines que permeten utilitzar el marc de treball que l’OAI proposa per gestionar l’intercanvi de dades entre els dipòsits, i com aquestes s’adapten a les necessitats i recursos existents.application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/3640catDipòsits electrònicsBiblioteques digitalsOpen Archives InitiativeEstudi sobre recol·lectors OAI-PMH
oai:recercat.cat:2072/40842012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121hdl_2072_3725 am 3u dc2007-05-21T11:42:50ZDesde 1999, el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) promociona actividades para poner en acceso abierto contenido en internet, contribuyendo al avance de la e-Ciencia en nuestro país.
Junto con el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) se han creado tres repositorios: Tesis Doctorales en Red (TDR), Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) y Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). En septiembre de 2006, la Biblioteca Nacional de Catalunya[6] ha puesto en marcha otro ambicioso repositorio en colaboración con el CESCA, Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT).Since 1999, the Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) promotes activities to put internet content in open access, so it's contributing to the e-Science progress of our country.
CESCA together with Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) have created three repositories: Tesis Doctorales en Red (TDR), Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) and Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). In September of 2006, the Biblioteca Nacional de Catalunya has started another ambitious repository in cooperation with CESCA, the Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT).application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/4084spaDipòsits electrònicsBiblioteques digitalsAccés obertProgramari lliure02 - Biblioteconomia. Documentació68 - Indústries, oficis i comerç d'articles acabats. Tecnologia cibernètica i automàticaRepositorios colectivos de e-información
oai:recercat.cat:2072/40832012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121hdl_2072_3725 am 3u dc2007-05-21T11:17:48ZThe Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file in digital format the full-text of the read thesis at the universities of our country to spread them worldwide in open access preserving the intellectual copyright of the authors. This became operational in 2001 and today it is a service fully consolidated not only among the Catalan universities, but also used by other Spanish universities.
Since then, there are four additional cooperative repositories which have been created: RECERCAT, for research papers; RACO, for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; PADICAT, for archiving Catalan web sites; and MDC, for Catalan digital collections of pictures, maps, posters, old magazines...
These five repositories have some common characteristics: they are open access, that is, they are accessible on the internet for free; they mostly comply with the Open Archive Initiative interoperability protocol for facilitating the efficient dissemination of content; and they have been built in a cooperative manner so that it is easy to adopt common procedures and to share the repository developing and managing costs, it permits more visibility of the indexed documents throughout the search engines, and a better provision for long-term preservation can be made.
In this paper we present the common policy established for the Catalan cooperative repositories, we describe the five of them briefly, and we comment on the results obtained of our 6-year experience since the first one became operational.application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/4083engDipòsits electrònicsBiblioteques digitalsAccés obert02 - Biblioteconomia. DocumentacióCatalan Policies and Experiences on Cooperative Repositories
oai:recercat.cat:2072/48742012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121hdl_2072_3725 am 3u dc2008-01-08T10:24:10ZL'any 1999, el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) va crear, conjuntament
amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), un dipòsit cooperatiu anomenat Tesis Doctorals en Xarxa o TDX per emmagatzemar, en format
digital, el text complet de les tesis doctorals llegides a les universitats catalanes i difondre-les arreu del món, en accés obert, tot preservant els drets de propietat intel·lectual dels autors.
Aquest servei va iniciar-se l'any 2001 i avui dia està plenament consolidat, no només
entre les universitats catalanes sinó també entre algunes universitats espanyoles. Des
d'aleshores, s'han creat quatre dipòsits cooperatius més: el Dipòsit de la Recerca de
Catalunya o RECERCAT, per a la cerca de publicacions d’investigació; Revistes
Catalanes amb Accés Obert o RACO, per a revistes científiques, culturals i erudites
catalanes; Patrimoni Digital de Catalunya o PADICAT, per emmagatzemar pàgines web
catalanes; i Memòria Digital de Catalunya o MDC, per a col·leccions digitals catalanes de
pintures, mapes, pòsters i revistes antigues, entre d'altres.
Tots cinc dipòsits cooperatius comparteixen algunes característiques: són d'accés
obert, és a dir, s'hi pot accedir gratuïtament des de la Xarxa; la majoria fan servir el protocol d'interoperabilitat Open Archives Initiative Protocol, que facilita la difusió eficaç dels continguts; s'han creat de manera cooperativa per tal que sigui més senzill adoptar procediments comuns i poder compartir els costos de desenvolupament i gestió del dipòsit; permeten donar més visibilitat als documents indexats gràcies als motors de cerca; i afavoreixen les condicions per preservar la informació a llarg termini.
En aquest document es presenta la política comuna establerta per als dipòsits
cooperatius catalans, es descriuen breument els cinc dipòsits, i es comenten els
resultats obtinguts dels sis anys d'experiència des que el primer dipòsit va omençar a funcionar.application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/4874catDipòsits electrònicsBiblioteques digitalsAccés obert02 - Biblioteconomia. Documentació68 - Indústries, oficis i comerç d'articles acabats. Tecnologia cibernètica i automàticaPolítiques i experiències catalanes en dipòsits col·lectius
oai:recercat.cat:2072/48752012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121 am 3u dc2008-01-08T10:33:02ZPatrimoni Digital de Catalunya (PADICAT) es un proyecto de la Biblioteca Nacional de Catalunya iniciado en 2005. Éste consiste en capturar, procesar y dar acceso permanente a toda la producción cultural, científica y de carácter general catalana producida en formato digital. En definitiva, el objetivo de PADICAT es archivar el web catalán.
Después de un año, se dispone de 2.400 capturas de más de 810 webs en 24 millones de ficheros (páginas HTML, imágenes…) que ocupan casi un terabyte de disco.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/4875spaPàgines web -- Catalunya -- Dipòsits electrònics02 - Biblioteconomia. Documentació68 - Indústries, oficis i comerç d'articles acabats. Tecnologia cibernètica i automàticaPatrimoni Digital de Catalunya, experiencias del primer año
oai:recercat.cat:2072/92582012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121 am 3u dc2008-09-23T13:32:20ZE-repositories are part of the e-science, and they are based on the e-infrastructure. The Centre de Supercomputació de Catalunya
(CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file, in digital format, the full-text of the read thesis at the universities of our country in order to spread them worldwide in open access, while at the same time, preserving the intellectual copyright of the authors. Since then, four additional cooperative repositories have been created: RECERCAT for
research papers; RACO for scientific, cultural and erudite Catalan magazines;
MDC for Catalan digital collections of pictures, maps, posters and old magazines; and PADICAT for archiving Catalan digital web content; The main objective of the latter is to archive Catalan web sites. That is, PADICAT collects, processes and provides permanent access to the entire cultural, scientific and general output of Catalonia in digital format. The repository manager is the Biblioteca de Catalunya, as the institution responsible for compiling, processing and distributing the bibliographic heritage
of Catalonia, while CESCA is the technology partner.
On September 11th, 2006 the repository went into operation for the general
public, with some thirty websites archived. After one year and a half, it
has 2.720 captures of more than 1.000 websites. This includes 34 million
files (HTML, images...) and two terabytes of data.
The objective of this paper is to present PADICAT and our experience developing
and managing it.We describe the repository briefly, we explain the technology used to implement it and we comment our experiences during its first year and a half.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/9258engPàgines web -- Catalunya -- Dipòsits electrònics02 - Biblioteconomia. Documentació68 - Indústries, oficis i comerç d'articles acabats. Tecnologia cibernètica i automàticaPatrimoni Digital de Catalunya, a year and a half experience
oai:recercat.cat:2072/684112012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121 am 3u dc2010-07-26T09:19:06ZIn this paper we describe an open learning object repository on Statistics based on DSpace which contains true learning objects, that is, exercises, equations, data sets, etc. This repository is part of a large project intended to promote the use of learning object repositories as part of the learning process in virtual learning environments. This involves the creation of a new user interface that provides users with additional services such as resource rating, commenting and so. Both aspects make traditional metadata schemes such as Dublin Core to be inadequate, as there are resources with no title or author, for instance, as those fields are not used by learners to browse and search for learning resources in the repository. Therefore, exporting OAI-PMH compliant records using OAI-DC is not possible, thus limiting the visibility of the learning objects in the repository outside the institution. We propose an architecture based on ontologies and the use of extended metadata records for both storing and refactoring such descriptions.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/68411engDocència -- Recerca -- FontsDipòsits institucionalsMetadades -- Estandards004 - Informàtica02 - Biblioteconomia. DocumentacióInteroperability issues between learning object repositories and metadata harvesters
oai:recercat.cat:2072/855252013-10-22T07:26:26Zhdl_2072_121hdl_2072_1756 am 3u dc2010-09-16T11:07:10ZPADICAT is the web archive created in 2005 in Catalonia (Spain ) by the Library of Catalonia (BC ) , the National Library of Catalonia , with the aim of collecting , processing and providing permanent access to the digital heritage of Catalonia . Its harvesting strategy is based on the hybrid model ( of massive harvesting . SPA top level domain ; selective compilation of the web site output of Catalan organizations; focused harvesting of public events) . The system provides open access to the whole collection , on the Internet . We consider necessary to complement the current search for new and visualization software with open source software tool, CAT ( Curator Archiving Tool) , composed by three modules aimed to effectively managing the processes of human cataloguing ; to publish directories where the digital resources and special collections ; and to offer statistical information of added value to end users. Within the framework of the International Internet Preservation Consortium meeting ( Vienna 2010) , the progress in the development of this new tool, and the philosophy that has motivated his design, are presented to the international community.PADICAT és l’arxiu web creat el 2005 a Catalunya (Espanya) amb l’objectiu de capturar, processar i donar accés permanent al patrimoni digital de Catalunya. Basa la seva estratègia de captura en el model híbrid (captura massiva del domini .cat; captura selectiva dels agents productors de les pàgines web catalanes; captura focalitzada d’esdeveniments públics). El sistema ofereix la seva col·lecció en obert, a Internet. Per fer-ho de manera òptima ha cregut necessari complementar els actuals programes de cerca i visualització amb una nova eina de programari lliure, CAT (Curator Archiving Tool), formada per tres mòduls orientats a gestionar eficaçment els processos de catalogació humana; publicar els recursos en directoris i centres d’interès temàtic; i oferir als usuaris informació estadística de valor afegit. En el marc de l’International Internet Preservation Consortium meeting (Viena 2010) es presenta a la comunitat internacional els avenços en la producció d’aquesta nova eina informàtica, i la filosofia que n’ha causat el disseny.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/85525catengArxius webBiblioteques digitalsAccessibilitat web004 - Informàtica02 - Biblioteconomia. DocumentacióCAT (Curator Archiving Tool): improving access to web archivesCAT (Curator Archiving Tool): millorant l'accés als arxius webCAT (Curator Archiving Tool): millorant l'accés als arxius web
oai:recercat.cat:2072/910542012-07-10T09:35:19Zhdl_2072_121 am 3u dc2010-10-15T15:10:53ZEn aquest document es resumeixen les proves de rendiment realitzades al sistema Bull NovaScale amb el programari de Simulia, Abaqus FEA, en col·laboració amb el Centre Tecnològic de Manresa (CTM), que ha proporcionat alguns dels casos d’estudi, i l’empresa Simulia que a través de Principia ha cedit les llicències del programari necessàries per a la realització de les proves. L’objectiu d’aquestes proves era avaluar la viabilitat de l’ús per part del CTM dels recursos de càlcul d’altes prestacions del CESCA.application/pdfhttp://hdl.handle.net/2072/91054catCàlcul62 - Enginyeria. TecnologiaAvaluació del rendiment del programari Abaqus al sistema Bull NovaScale
oai:recercat.cat:2072/2192182017-07-19T08:37:12Zhdl_2072_121 am 3u dc2013-10-22T07:29:00ZAra que ja ningú qüestiona les publicacions digitals, l'accés obert o els repositoris de tipus institucional o temàtic, cal co-mençar a treballar en els temes de preservació. Som responsables d'assegurar l'accés i l'ús futurs dels documents digitals, hagin nascut en format digital o siguin fruit dels projectes de digitalització. En aquest article es parla sobre la preservació digital i els tipus de continguts, així com els conceptes, tipologies, costos i usos de l'anomenat «núvol». També es mostra un exemple de núvol privat, la preservació de tesis doctorals del TDX i es comenta una experiència de núvol públic, el DuraCloud.Ahora que ya nadie cuestiona las publicaciones digitales, el acceso abierto o los repositorios de tipo institucional o temáti-co, deben comenzarse a trabajar los temas de preservación. Somos responsables de asegurar el acceso y el uso futuro de los documentos digitales, hayan nacido en formato digital o sean fruto de diferentes proyectos de digitalización. En este artículo se trata el tema de la preservación digital y de los diferentes tipos de contenidos, así como los conceptos, tipologías, costes y usos de la denominada «nube». También se muestra un ejemplo de nube privada, la preservación de las tesis doctorales del TDX y se comenta una experiencia de nube pública, el DuraCloud.Now that we have reached the point where nobody questions digital publications, open access or institutional or subject repositories, we should deal with preservation issues. We have the responsibility to guarantee future access and use of digital publications, whether they were released in a digital support in their origin or are the result of digitalization projects. In this article we will talk about digital preservation and kinds of content, as well as concepts, typologies, costs and usage of the so called «cloud». We will also show an example of private cloud, the preservation of TDX doctoral theses, and we will make comments on a public cloud experience, DuraCloud.http://hdl.handle.net/2072/219218catPreservació digitalNúvolRepositorisDuracloudTDXMetaArchive004 - Informàtica02 - Biblioteconomia. DocumentacióPreservació digital al núvol
oai:recercat.cat:2072/2228722017-07-19T08:55:18Zhdl_2072_121 am 3u dc2014-01-29T11:29:12Zhttp://hdl.handle.net/2072/222872spaHPC004 - InformàticaCálculo de altas prestaciones