2024-03-29T13:52:34Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1521272012-07-10T08:02:26Zhdl_2072_152120
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat Internacional de Catalunya. Facultat d'Educació
authorVerdera Albiñana, Asunción
2011-07-05T10:11:29Z
2011-07-05T10:11:29Z
2009-07
2009-07
http://hdl.handle.net/2072/152127
El present treball vol constatar un fet, que alhora ha resultat motor d'aquest. La realitat tal com se'ns planteja és la següent: sembla que no existeix un model organitzat i globalizador de competències, a manera de paradigma integrat, que relacioni els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola. La definició d'aquesta problemàtica tan estretament relacionada amb la tasca docent ens ha conduït a plantejar una hipòtesi d'investigació, que pot formular-se d'aquesta manera.
El nostre sistema educatiu preveu la implicació de la institució familiar en la formació competencial dels escolars?, i si és així, ens plantegem la segona qüestió: és possible elaborar un model de formació competencial que articuli els processos educatius que s'esdevenen en el si de la família i de l'escola de forma operativa i integrada?
Per aconseguir respondre a aquestes qüestions s'inicia el treball amb l'estudi i posterior exposició dels següents punts: el marc legislatiu més recent, (des de la primera norma postconstitucional que va regular la participació dels pares a l'escola fins als nostres dies), les propostes formulades pels Consells Escolars Autonòmics i de l'Estat en les seves trobades anuals i les dades obtingudes de diversos informes realitzats pel INCE sobre la participació dels pares a l'escola.
Tenint en compte que el nucli de la recerca gira al voltant de la relació família-escola a nivell competencial, s’exposa -més endavant- el marc legal i institucional, que actualment sembla favorable a la viabilitat d'un desenvolupament competencial comú entre família i escola .
A continuació, es mostren unes taules amb indicadors que facilitaran l'estudi de la potencial relació entre les competències que es desenvolupen a l'escola i les que es donen en la família. Els aspectes relacionats amb la família els obtindrem de les aportacions trobades en obres i documents de pedagogs rellevants com Pestalozzi, Froebel, Montessori i Decroly.
Al final del treball podem trobar -mitjançant l'assignació d'indicadors o descriptors- la relació que s'estableix entre les accions familiars i les competències escolars.
Aquest treball permet postular que no només és possible articular una formació competencial del nen / a en la família i l'escola, sinó que les dues institucions educatives són articulables i sinèrgiques en aquest desenvolupament, optimitzant la formació competencial.
146
2267802 bytes
application/pdf
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
La formación competencial del niño/a: Bases para una propuesta articulada entre familia y escuela
info:eu-repo/semantics/masterThesis
oai:recercat.cat:2072/1601812012-07-10T08:02:26Zhdl_2072_152120
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat Internacional de Catalunya. Facultat d'Educació
authorFuertes Camacho, M. Teresa
2011-07-20T10:04:00Z
2011-07-20T10:04:00Z
2009-09-15
2011-07-20T10:04:00Z
http://hdl.handle.net/2072/160181
El proyecto de investigación La Teoría de la Organización aplicada a la acción tutorial del Prácticum, tiene como principal objetivo describir la importancia que la acción tutorial y el modelo de organización adquieren sobre la formación académica, personal y profesional de los estudiantes de Magisterio de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya, todo ello considerando el nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES).
Nuestra hipótesis de trabajo supone que la relación tutorial organizada y definida en términos institucionales, se adapta mejor al Prácticum de los nuevos estudios de grado de Magisterio, puesto que supone considerar la función tutorial de manera interinstitucional y requiere del trabajo en equipo de distintos profesionales tanto de manera presencial como en red.
La presentación del proyecto hace patente la necesidad de profundizar en el estado de la cuestión y los antecedentes que constituirán los diferentes marcos teóricos. Por ello, aparte de recoger la experiencia vivida desde la coordinación y la tutorización del Prácticum, se analizan en primer lugar la teoría de la organización, en segundo lugar los referentes legislativos que preceden los cambios en el sistema educativo universitario y especialmente los vinculantes al Prácticum de los estudios de Grado de Magisterio, en tercer lugar se describe la importancia de la asignatura del prácticum y su tutorización en el proceso de formación de los futuros docentes y finalmente se hace referencia a los modelos de relación existentes entre las universidades y los centros educativos, para considerar nuevas estrategias que optimicen el proceso de formación que supone el Prácticum.
El aprendizaje servicio APS, se presenta al final como modelo y estrategia de colaboración, y como metodología de enseñanza y aprendizaje que se adapta al modelo organizativo propuesto integrando el servicio a la comunidad con el aprendizaje.
166
756917 bytes
application/pdf
spa
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i la facultat i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)
Practicums
Aprendizaje servicio
Teoría de la organización
Variables de calidad
Motivación de servicio
La Teoría de la Organización aplicada a la acción tutorial del Prácticum: la mejora de la calidad en la formación inicial del profesorado en el marco del EEES
info:eu-repo/semantics/masterThesis
oai:recercat.cat:2072/1823242012-07-10T08:02:26Zhdl_2072_182323
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
authorCOMAS PARRA, Miquel Àngel
2012-03-16T13:12:15Z
2012-03-16T13:12:15Z
2011-05-31
2011-05-31
http://hdl.handle.net/2072/182324
La creació de sistemes educatius competencials, que responen a polítiques estratègiques i a la necessitat de crear un segell propi i comú amb una clara visió de futur de compromís i de qualitat, afavoreix la construcció, promoció i consolidació de centres educatius excel·lents i intel·ligents, on els conceptes de millora contínua, qualitat, diversitat i eficiència es troben institucionalitzats i afavoreixen un més alt grau de satisfacció a tota la comunitat educativa
3 p.
cat
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
Escoles -- Administració i organització
Qualitat de l'educació
centres educatius
l'escola intel·ligent
Educació visible, eficient i d'èxit. L'escola intel•ligent
info:eu-repo/semantics/article
aHR0cDovL2NyZWF0aXZlY29tbW9ucy5vcmcvbGljZW5zZXMvYnktbmMtbmQvMy4wL2VzLw==
oai:recercat.cat:2072/1826222012-07-10T08:02:26Zhdl_2072_182323
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
authorArís Redó, Núria
authorComas Parra, Miquel Àngel
2012-03-19T12:25:50Z
2012-03-19T12:25:50Z
2011-07-01
2011-07
http://hdl.handle.net/2072/182622
La importància de la formació permanent és indiscutible en qualsevol context laboral i molt especialment en les actuals circumstàncies de crisi econòmica mundial. Però en l'actual espai europeu d'educació superior (EEES), les tendències i els plans de formació contínua adquireixen una dimensió global, que supera o, millor dit, hauria de superar els plantejaments reduccionistes. Per això, la construcció i el desenvolupament de l'espai europeu de formació permanent, EEFP (Comissió de les Comunitats Europees, 2001a), ha d'entendre's com un procés que està immers en un teixit més ampli. Es tracta d'una acció en xarxa on és necessària la implicació de molts agents actius professionals i on la convergència, el reconeixement i la cohesió han de ser els seus màxims elements qualitatius
The importance of lifelong learning is beyond question in any working context and especially sounder the circumstances of today’s global recession. Consequently, in the current European Higher Education Area (EHEA), continuing education tendencies and plans acquire a global dimension that overcomes – or should overcome – reductionist approaches. The construction and development of the European Area of Lifelong Learning (EALL) (Commission of the European Communities, 2001a), should be understood as a process that is embedded in a much broader framework. It is a networked action in which the involvement of many active professional stakeholders is required, and in which convergence, recognition and cohesion are the principal qualitative components.Following an exhaustive review of original and official documents linked to the origin, foundations and construction of the EHEA, the EALL stands out as a challenge within the context of the EHEA as a whole. In the aforementioned review, lifelong learning is conceived on the basis of the free movement of European citizens and the potential to offer better training and work opportunities, both of which relate to the principles of movement and recognition. It is found that full adaptation to the knowledge society demands a number of transparent mechanisms and effective instruments to foster improvements in quality and competitiveness, as well as the convergence and recognition of academic qualifications and university degrees, as a response to the increasingly globalised labour market, to technological advances and to full European social integration.It is for these reasons that lifelong learning is a priority action for Europe, in line with the principle of continuing improvement and investment in human capital for its own benefit, as defined by the European Commission itself.
La importancia de la formación permanente es indiscutible en cualquier contexto laboral y muy especialmente en las actuales circunstancias de «crisis económica mundial». Pero en el actual espacio europeo de educación superior (EEES), las tendencias y los planes de formación continua adquieren una dimensión global, que supera o, mejor dicho, debería superar los planteamientos reduccionistas.Por ello, la construcción y el desarrollo del espacio europeo de formación permanente, EEFP (Comisión de las Comunidades Europeas, 2001a), debe entenderse como un proceso que está inmerso en un tejido más amplio. Se trata de una acción en red donde es necesaria la implicación de muchos agentes activos profesionales y donde la convergencia, el reconocimiento y la cohesión han de ser sus máximos elementos cualitativos.En la revisión exhaustiva de documentos originales y oficiales vinculados con el origen, los fundamentos y la construcción del EEES destaca el reto que supone el EEFP en el contexto del EEES. En dicha revisión, la formación permanente se concibe sobre la base de la libre circulación de ciudadanos europeos y de la posibilidad de ofrecer mejores oportunidades formativas y laborales, ambos en relación con los principios de movilidad y reconocimiento. Se constata que la plena adecuación a la Sociedad del conocimiento exige unos mecanismos transparentes y unos instrumentos eficaces que puedan permitir la mejora de la calidad y la competitividad, la convergencia y el reconocimiento de los conocimientos de los niveles académicos y los títulos universitarios, como respuesta a un nuevo mercado laboral cada vez más globalizado, al adelanto tecnológico y a la plena integración social europea.Por ello, la formación a lo largo de la vida acontece como una acción prioritaria europea bajo elprincipio de mejora continua y de inversión en el capital humano en beneficio propio, tal como lo define la propia Comisión Europea.
9 p.
spa
Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento
info:eu-repo/semantics/openAccess
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)
formació
formació permanent
espacio europeo de educación superior
espacio europeo de formación permanente
educació superior
higher education
lifelong learning
research
formación
investigación
La formació permanent en el context de l'Espai Europeu de la Formació Permanent
Lifelong Learning in the Context of the European Area of Lifelong Learning
La formación permanente en el contexto del Espacio Europeo de la Formación Permanente
info:eu-repo/semantics/article
aHR0cDovL2NyZWF0aXZlY29tbW9ucy5vcmcvbGljZW5zZXMvYnktbmMtbmQvMy4wL2VzLw==