2024-03-29T15:32:49Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1519962013-11-12T14:47:04Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, Joan2011-06-02T09:02:28Z2011-06-02T09:02:28Z2010-022011-06-06T09:45:09Z2011-06-06T09:45:09Z2011-06-06T09:45:09Zhttp://hdl.handle.net/2445/18283L'ensenyament d'una llengua determinada intenta aconseguir que s'aprengui aquesta llengua i saber una llengua pot significar: saber vocabulari (conèixer el significat dels mots), saber descodificar estructures, regles sintàctiques (tenir competència lingüística) i especialment tenir competència comunicativa, concepte que inclou els anteriors i els supera ja que vol dir saber utilitzar la llengua.Comunicacció presentada a: CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques, Universitat de Girona, Girona, febrer 20107 p.application/pdfcatReproducció del document publicat a: http://hdl.handle.net/10256/2812CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques, Universitat de Girona, Girona, febrer 2010, núm. 286cc-by-nc-nd, (c) Mallart, 2010<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>Ensenyament de llengüesCompetència comunicativaMotivació en l'educacióComunicació interculturalLanguage teachingCommunicative competenceMotivation in educationIntercultural communicationDidàctica de la competència comunicativa plurilingüe i intercultural: el paper de la motivació en l'aprenentatgeinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794472013-11-12T14:47:05Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaBaqués i Trenchs, Marian2012-01-26T10:36:39Z2012-01-26T10:36:39Z2010-112012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/21646Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225239 p.application/pdfspaReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol IX(1), p. 77-85http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Baqués, 2010Cinematografia en l'ensenyamentTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationMorin, EdgarThemes in motion picturesEls set sabers traslladats al cinema formatiu. "La Ruta Natural"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794482013-11-12T14:47:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMoriñigo, María Karina2012-01-26T10:42:04Z2012-01-26T10:42:04Z2010-112012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/21647Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225237 p.application/pdfspaReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol IX(2), p. 86-92http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Moriñigo, 2010Cinematografia en l'ensenyamentCinematografiaInfànciaTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationCinematographyChildhoodThemes in motion picturesEls set sabers traslladats al cinema formatiu. "Explorando la máquina de los sueños". El cine y la infancia en contextos de educación no formalinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1814352013-11-12T14:47:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaAller Gorgojo, Nerea2012-03-07T09:31:06Z2012-03-07T09:31:06Z20102012-03-13T11:27:33Z2012-03-13T11:27:33Z2012-03-13T11:27:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/2252393 p.application/pdfcatReproducció digital del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). 93 p.(c) Rajadell et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCinematografia en l'ensenyamentMotion pictures in educationMorin, EdgarXVI Setmana de Cinema Formatiu. Els set sabers necessaris per a l'educació del futur i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2102122013-11-12T14:47:08Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaBenedico, Imma2013-04-19T09:26:17Z2013-04-19T09:26:17Z2010-062013-04-17T10:24:16Z2013-04-19T22:20:00Z2013-04-19T22:20:00Z2013-04-19T22:20:00Zhttp://hdl.handle.net/2445/34656Viure és traçar petjades al terra mirant la plenitud de l’horitzó, fer-se present en el món i reinventar-lo, saber qui som i a on anem. La recerca de sentit existencial és un procés inherent a la condició humana, el qual és especialment significatiu a l’adolescència. En el seu compromís amb la vida: Com pot l’educació acompanyar els nois i les noies adolescents en el camí de cercar la seva identitat en un context social i cultural global, dinàmic i plurireferencial? Aprendre a crear sentit a la pròpia existència esdevé un aspecte fonamental en l’educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. L‘aportació següent pretén destacar el paper que desenvolupen la creativitat i la corporeïtat en la consciència i expressió de la identitat des de la mirada ecosistèmica i transdisciplinar.9 p.application/pdfcatGIAD, Universitat de BarcelonaII Fórum Innovación y Creatividad: Formación Universitaria transdisciplinar e intercultural, Barcelona, 10-11 Junio 2010 / Borja i Solé, Maria de; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) Benedico, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCreativitatIdentitat (Psicologia)EducacióCreativityIdentity (Psychology)EducationCreativitat, Corporeïtat i Identitat des de la Mirada Ecosistèmica i Transdisciplinarinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2119912013-11-12T14:47:08Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaHernández, Fernando (Hernández Hernández)Fendler, RachelSancho, Juana Ma.2013-06-04T08:25:40Z2013-06-04T08:25:40Z20132013-06-05T22:12:09Z2013-06-05T22:12:09Z2013-06-05T22:12:09Zhttp://hdl.handle.net/2445/44009[eng] Proceedings for the 2nd annual conference: Rethinking Educational Ethnography - Researching on-line communities and interactions. University of Barcelona, 7-8 June 2012.[spa] Publicación de los trabajos presentados al II Simposio Rethinking Educational Ethnography - Researching on-line communities and interactions (Repensar la etnografia educativa - Investigando comunidades e relaciones virtuales). El 7-8 de junio de 2012, a la Universidad de Barcelona.[cat] Publicació dels treballs presentats al II Simposi Rethinking Educational Etnography - Researching on-line communities and interactions (Repensar l'etnografia educativa- Investigar comunitats i relacions virtuals). El 7 i 8 de juny de 2012, a la Universitat.Ponències presentades al 2nd Annual Rethinking Educational Ethnography conference inBarcelona, Spain, June 7th - 8th, 201287 p.application/pdfengEsbrina. Universitat de Barcelonacc-by-nc-nd, (c) Hernández et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>EtnografiaInvestigacióEducacióEthnographyResearchEducationRethinking educational ethnography. Researching online communities and interactionsinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794502013-11-12T14:47:09Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaPujol, M. Antònia (Maria Antònia)2012-01-25T13:43:36Z2012-01-25T13:43:36Z2010-112012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/21625Podeu consultar el document senser de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252310 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol I, p. 4-13http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Pujol Maura, 2010Cinematografia en l'ensenyamentMotion pictures in educationMorin, EdgarEdgar Morin: Autor dels set sabers i savi educador dels nostres diesXVI Setmana de Cinema Formatiu. Capítol Iinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794512013-11-12T14:47:09Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaJarne Esparcia, IgnacioRajadell, NúriaBordas, Immaculada2012-01-25T14:21:00Z2012-01-25T14:21:00Z2010-112012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Zhttp://hdl.handle.net/2445/21627Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252311 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol I, p. 14-24http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Jarne Esparcia et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationGil de Biedma, Jaime, 1929-1990Themes in motion picturesMorin, EdgarLes cegueses del coneixement: l'error i la il·lusió a partir de "El cónsul de sodoma"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794552013-11-12T14:47:10Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaBorja i Solé, Maria deLópez Cassà, ÈliaBracamonte, Maite2012-01-26T10:24:38Z2012-01-26T10:24:38Z2010-112012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Zhttp://hdl.handle.net/2445/21644Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225236 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol VII(2), p. 62-67http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Borja Sole et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentComprensióTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationComprehensionThemes in motion picturesEnsenyar la comprensió a partir de "Hoy empieza todo" y "Voces inocentes". "Voces inocentes"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2179672013-12-09T23:19:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaPérez Escoda, NúriaLópez Cassà, ÈliaTorrado Fonseca, Mercè2013-09-27T10:47:23Z2013-09-27T10:47:23Z2013-072013-09-27T22:17:46Z2013-09-27T22:17:46Z2013-09-27T22:17:46Zhttp://hdl.handle.net/2445/46401Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/462861 p.application/pdfcatICE UBReproducció del document de les jornades: http://hdl.handle.net/2445/46286Pòster presentat a: Barredo Gutierrez, B.; Bisquerra Alzina, R.; Blanco Cuch, A.; Giner Tarrida, A.; Perez Escoda, N.; Tey Teijón, A. (eds.) IX Jornades d’educació emocional. Educació emocional i valors / IX Jornadas de educación emocional. Educación emocional y valores. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2013. Document electrònic.valores. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2013. Document electrònic [http://hdl.handle.net/2445/46286]. p. 261http://hdl.handle.net/2445/46286cc-by-nc-nd (c) Pérez Escoda et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalEducació en valorsCongressosEmotional educationValues educationCongressesLa competència emocional i autoestima al cicle superior d'educació primàriainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2246522014-03-03T23:10:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaGros Salvat, BegoñaForés i Miravalles, Anna2014-03-03T12:19:55Z2014-03-03T12:19:55Z20142014-03-03T23:10:51Z2014-03-03T23:10:51Z2014-03-03T23:10:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/50736Los profesores están sometidos a diferentes tensiones: sociales, culturales, de mercado, detendencias. Una de estas tensiones más actuales es la irrupción de la cotidianeidad tecnológi -ca dentro y fuera del aula. Son muchos los estudios que intentan visualizar los usos tecnológicospara el aprendizaje, por ejemplo, (Usos de las TIC entre los estudiantes universitarios:perspectiva académica y social de los procesos de aprendizaje mediados. EDU2009-12125) y losusos de las tecnologías por los adolescentes fuera del aula. La tensión a la que nos hemosacercado con nuestra investigación es la prohibición del uso de los móviles en las aulas y/o suuso pedagógico. Esta comunicación se focaliza en el estudio realizado dentro del proyecto “Mimóvil al servicio de la comunidad: aprender y compartir” una iniciativa impulsada por FundaciónTelefónica en colaboración con Fundación Itinerarium y el Grupo de investigación Consolidado EMA (Entornos y Materiales para el Aprendizaje) de la Universidad de Barcelona, en su línea de Laboratorios Sociales...Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/506805 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Posiciones del profesorado ante los cambios. p. 101-105http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Gros Salvat et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratServeis de geolocalitzacióEducació secundàriaCareer developmentTeacher trainingLocation-based servicesSecondary educationAprender en contexto: el uso de la geolocalización en la educación secundariainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2247252014-03-04T23:11:46Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Correa Gorospe, José MiguelHernández, Fernando (Hernández Hernández)2014-03-04T09:31:31Z2014-03-04T09:31:31Z20142014-03-04T23:11:45Z2014-03-04T23:11:45Z2014-03-04T23:11:45Zhttp://hdl.handle.net/2445/50797Entendemos el final de este encuentro como el principio o la continuación de nuevos estudios,proyectos y acciones encaminadas a promover una mejor formación inicial y permanentedel profesorado. Pero también poner de manifiesto la necesidad de resituar el valor fundamentalde la educación y de que quienes nos dedicamos a ella podamos llevar a cabo nuestratarea en condiciones que no sean imposibles. Porque como afirmó Josep Alsina, coordinadordel Máster de Formación del Profesorado de Secundaria de la Universidad de Barcelona, en lamesa redonda: Expectativas ante el profesorado novel, los docentes de infantil, primaria y secundariason los únicos profesionales que contribuyen a la formación de todos los demás.Esta última etapa nos lleva a reivindicar el sentido y la finalidad de este simposio que,como anunciamos en su lanzamiento, partía de la necesidad de indagar sobre un conjunto depreguntas que emergían de la investigación que estábamos realizando.Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/50680x p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Epílogo. p. 525-527http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Sancho et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratCareer developmentTeacher trainingUn epílogo con vocación de prólogoinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2181612014-07-28T22:19:59Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaCarreras, LeopoldValera, Milagros2012-03-26T11:18:15Z2012-03-26T11:18:15Z2006-11-112013-10-03T22:17:31Z2013-10-03T22:17:31Z2013-10-03T22:17:31Zhttp://hdl.handle.net/2445/23122Intercambio de experiencias de las I Jornadas sobre escuela y altas capacidades de la Universidad de Barcelona163 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document originalI Jornadas Nacionales sobre escuela y altas capacidades, Barcelona, 10-11 noviembre 2006cc-by-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/</a>Infants superdotatsEscolesEducacióExperiències educativesCongressosGifted childrenSchoolsEducationEducational experiencesCongressesI Jornadas Nacionales sobre escuela y altas capacidadesinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098602014-09-19T22:25:49Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaTorre, Saturnino de la2010-05http://hdl.handle.net/2445/34519La adversidad y la carencia la enfermedad y el sufrimiento cuando nos hacen tocar fondo nos enfrentan a nuevos retos: son esos impulsos creadores los que nos lanzan hacia lo nuevo. Conciencia, empeño, pasión, son los principales conceptos que convierten la adversidad en creadores procesos.17 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.creatividadcursos.com/recrearte/spip.php?article393II Fórum Innovación y Creatividad: Formación Universitaria transdisciplinar e intercultural, Barcelona, 10-11 Junio 2010 / Borja i Solé, Maria de; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) De La Torre, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCreativitatResiliència (Tret de la personalitat)CreativityResilience (Personality trait)Adversidad y Diversidad Creadoras, Desarrollando otra Concienciainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098612014-09-19T22:25:50Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaTorre, Saturnino de la2011-05http://hdl.handle.net/2445/34515La intención de esta sección es ilustrar con historias de personajes célebres cómo los percances que pasaron en alguna etapa de su vida, sirvió para inspirarse o cambiar el rumbo de su actividad. En lugar de lamentarse supieron transformar esos momentos, a veces muy prolongados, en fuente de creatividad. De estas historias admirables, a veces alucinantes, podemos aprender valores, actitudes, convicciones y lo que es más, claves que nos ayuden a conocer algo más sobre los procesos de adversidad creadora.2 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIII Fórum Innovación y Creatividad: La Adversidad como Oportunidad, Barcelona, 11-14 Mayo 2011 / Lorenzo Ramírez, Núria; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) De La Torre, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessCelebritatsCreativitatCelebritiesCreativityCreativos en la adversidad: Presentacion de relatos de vida de personajes celebresinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098622014-09-19T22:25:50Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, Joan2011-05http://hdl.handle.net/2445/34518Desde la paideia griega, el proceso educativo nos encamina hacia el ejercicio de la virtud (areté). La humanitas ciceroniana, e incluso el humanismo renacentista, todas las visiones humanistas coinciden en valorar de manera especial al ser humano. Las teorías de Rogers, Maslow o Frankl no tienen nada que ver con aquel humanismo clásico elitista que se centraba en el desarrollo de las capacidades intelectuales, olvidando los demás aspectos de la personalidad social, moral, emocional, física e incluso estética. Aquel humanismo se basaba solamente en la transmisión de conocimientos de una generación a otra. En el humanismo que proponemos, se trata de ayudar al educando a convertirse en persona a través de descubrir el sentido de su vida.10 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaIII Fórum Innovación y Creatividad: La Adversidad como Oportunidad, Barcelona, 11-14 Mayo 2011 / Lorenzo Ramírez, Núria; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) Mallart, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessEducació superiorEducació humanísticaHigher educationHumanistic educationUna Didáctica Humanista ante la Educación del Sentido de la Vida para Superar la Adversidadinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098632014-09-19T22:25:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaLillo, Betzabé2011-05http://hdl.handle.net/2445/34524Bien se sabe que niños, niñas y jóvenes que se encuentran en situación de enfermedad se ven inmersos/as en un estado de ‘ausencia’ de su vida cotidiana, de su vida ‘normal’ pues están expuestos a una realidad de cambio no sólo físico, sino también emocional al tener que dejar a sus amigos y amigas, a sus familias, a sus escuelas en caso de tener que hospitalizarse, y por tanto el separarse de su contexto natural genera una sensación de inestabilidad que por lo general aumenta al enfrentarse al temor que la misma enfermedad les provoca. Una etapa adversa de sus vidas que repercute en sus familias y en sus amistades. Surgen miedos sobre la enfermedad misma, los cuales pueden aumentar si se diagnostica una enfermedad crónica. Dicho período de inestabilidad reaparece cuando regresan a sus hogares y a su vida anterior a la hospitalización: es un volver a adaptarse a la escuela, una realidad que les exigirá situarse nuevamente en su hogar, retomar las relaciones sociales con su entorno de amigos/as, con sus compañeros y compañeras de clase, con sus maestros y maestras, etc. o continuar su escolarización en sus hogares, a través de la Atención Domiciliaria. Esta situación invita a pensar el rol que tienen los adultos significativos que les acompañan durante su enfermedad, en estos procesos de socialización y adaptación a través de la educación y ahí resulta interesante visualizar a los docentes de este contexto (Aulas Hospitalarias y Atención Domiciliaria) como personas clave que pueden colaborar en transformar esta situación de adversidad en oportunidades de bienestar, desde el ámbito educativo.9 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaIII Fórum Innovación y Creatividad: La Adversidad como Oportunidad, Barcelona, 11-14 Mayo 2011 / Lorenzo Ramírez, Núria; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) Lillo i Campos, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessEducacióInfants malaltsEducationSick childrenLa Educación Prohibida: La Utopía se hace realidadinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098642014-09-19T22:25:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaViolant, VerónicaBove, Pia Cardone deMonsalve, ClarginaMárquez, Luis2012-06http://hdl.handle.net/2445/34520Esta comunicación pretende presentar los objetivos y la metodología de investigación de un proyecto que recoge las impresiones de los distintos agentes que intervienen en la atención de los niños (as) y jóvenes en situación de enfermedad, e identificar y establecer las necesidades en materia de formación integral desde un punto de vista transdisciplinar. Se trata de una investigación en proceso, la cual ha sido diseñada con metodología de investigación cual ativa, a través de la realización de grupos de discusión (focus group) y planteada en dos etapas para cada país: 1) Realización de grupos de discusión en Venezuela, Italia, España y Estados Unidos registrados mediante audio-grabadoras y realización de la transcripción de las grabaciones; 2) Análisis hermenéutico de las transcripciones a través del programa Atlas-Ti, 6.2, con el diseño de categorías y subcategorías para los diferentes países, para comparar los resultados obtenidos en cada caso.9 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIV Fórum Innovación y Creatividad: Adversidad y Escuelas Creativas, Barcelona 27-28 junio 2012 / Pujol i Subirà, M. Antònia; Lorenzo Ramírez, Núria; Violant, Verónica (coord.)(c) Violant et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccessPedagogiaInfants malaltsPedagogySick childrenMultidimensionalidad de la Pedagogía Hospitalaria desde la Transdisciplinariedad: Análisis de Necesidades en los Itinerarios Formativosinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098652014-09-19T22:25:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart Solaz, AlbertMallart i Navarra, Joan2012-06http://hdl.handle.net/2445/34521La adversidad está presente y a algunos golpea con mayor intensidad. Incluso aquellos que pueden decir que –hasta el momento– han tenido una infancia feliz, una vida feliz, no tienen la seguridad de que no les llegará en algún momento algún fracaso, alguna desgracia. Entonces será de suma importancia haber recibido una educación positiva y fuerte que les haya hecho capaces de superar la situación sin sufrir mayores daños de los que deben ser naturales.13 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIV Fórum Innovación y Creatividad: Adversidad y Escuelas Creativas, Barcelona 27-28 junio 2012 / Pujol i Subirà, M. Antònia; Lorenzo Ramírez, Núria; Violant, Verónica (coord.)(c) Mallart et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccessEducació humanísticaResiliència (Tret de la personalitat)Humanistic educationResilience (Personality trait)La Educación Humanista Frente a la Adversidadinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2409852014-10-22T22:13:30Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaGalofré, AlexCortés, Ferran-RamonForés i Miravalles, Anna2014-09http://hdl.handle.net/2445/58746La presente comunicación es el resultado de la experiencia de trabajar con equiposde trabajo en organizaciones, empresas, escuelas y en la universidad. Es una propuesta metodológicapara alcanzar la excelencia en las relaciones grupales a través de la comunicación.Todos los grupos (profesionales, personales o familiares) pasan por distintas etapas de relaciónentre sus miembros, algunas altamente productivas o constructivas, otras frustrantes o destructivas.Sikkhona proporciona un conjunto de dinámicas y herramientas destinadas a estimularla comunicación entre los miembros del grupo, a abordar positivamente los conflictos y acrecer en cohesión. Ayuda a hacer evolucionar estos grupos en la dirección correcta, haciéndoloscrecer y ayudando a promover a cada uno de sus miembros. Para ello se ha desarrollado unjuego de comunicación para facilitar los lenguajes emocionales a través de la imagen y del diseñode oportunidades para alcanzar los niveles más óptimos de comunicación y de relación.Los resultados son altamente satisfactorios siendo clave para el desarrollo los equipos human.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/585859 p.application/pdfspaInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaComunicació presentada a: I Congrés Internacional d’Educació Emocional. X Jornades d’Educació Emocional. Psicologia positiva i benestar. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. 978-84-697-1225-2. p. 279-287http://hdl.handle.net/2445/58585cc-by-nc-nd (c) ICE UB, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalPsicologia positivaCongressosEmotional educationPositive psychologyCongressesUn viaje hacia a excelencia relacional a través de la comunicación. Sikkhonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2425232014-11-17T23:12:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaLorenzo Ramírez, Núria2014-11http://hdl.handle.net/2445/59705Seguint la trajectòria iniciada l’any 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasió es posaran en comú les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant d’uns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, però notrobem cultures sense música. La música està present en les nostres vides i també en elcinema. La música il·luminaqualsevol celebració de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la història.És per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebració i trobada...XX SETMANA DE CINEMA FORMATIU. 17 al 21 de novembre de 2014. Saló de Graus de la Facultat de d’Educació Campus Mundet. Universitat de Barcelona, Edifici Migdia I, 4a. planta. 08035 Barcelona.61 p.application/pdfcat(c) Rajadell et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessCinematografia en l'ensenyamentMúsicaCongressosMotion pictures in educationMusicCongressesXX Setmana de Cinema Formatiu. La Música i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2482552015-03-25T23:13:00Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaFullola i Pericot, Josep M. (Josep Maria), 1953-Parcerisa Aran, Artur2015-03-18http://hdl.handle.net/2445/645678 p.application/pdfcatPonència presentada a: I Jornada sobre Horitzons Científics de les Ciències Socials i les Humanitats: Impactes de la Recerca i Transferència de Coneixement. 18 de març de 2015. Universitat de Barcelona. Taller I: Producció científica: impacte i estratègies per als investigadors i les investigadores de la UBcc-by-nc-nd (c) Fullola i Pericot et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>InvestigacióGestió del coneixementCongressosResearchKnowledge managementCongressesUniversitat de BarcelonaValoració de la producció científica al PDA de la UBinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2511182015-06-17T22:13:27Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Hernández, Fernando (Hernández Hernández)Martínez, SandraPadilla Petry, PauloMontané López, AlejandraHerraiz García, FernandoLarraín, VerónicaSusana Creus, AmaliaDomingo Peñafiel, LauraVidiella Pagès, JuditCorrea Gorospe, José MiguelAberasturi Apraiz, EstíbalizGutierrez Cuenca, LuispeMartinez Arbelaiz, AsunFernández Olaskoaga, LoreaLosada Iglesias, Daniel2014http://hdl.handle.net/2445/50728Los docentes de los distintos ciclos del sistema educativo que están comenzando su vida profesional,si permanecen en esta actividad, trabajarán durante los próximos treinta o cuarentaaños con personas que vivirán parte de su vida en el siglo XXII. Este hecho constituye un puntode reflexión para los educadores quienes recibimos nuestra formación básica en el sigloXX, estamos desarrollando nuestro trabajo en el XXI, y tenemos la responsabilidad de preparara individuos para que puedan construir un mañana que ya es hoy (Millán y Sancho, 1995).Aquí comienza el interés de nuestros grupos de investigación por explorar cómo los hombresy las mujeres que han salido en los últimos años de las facultades de formación del profesorado,con las especialidades de educación infantil y primaria, aprenden a ser docentes. Cómose han ido constituyendo y posicionando como maestros y maestras durante la formación inicial y los primeros años de su vida profesional...Podeu consultar el simposi sencer a: http://hdl.handle.net/2445/50680Podeu consultar la versió en anglès de la comunicació a: http://hdl.handle.net/2445/5073118 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). Aprender a ser docente en un mundo en cambio. Simposio internacional. Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. El proyecto IDENTIDOC y ponencias invitadas. p. 11-23http://hdl.handle.net/2445/50680http://hdl.handle.net/2445/50731cc-by-nc-nd, (c) Sancho et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratIdentitat (Psicologia)Career developmentTeacher trainingIdentity (Psychology)La construcción de la identidad docente del profesorado de educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc). Síntesis y principales resultados y contribucionesinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2246512015-06-17T22:13:29Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Hernández, Fernando (Hernández Hernández)Martínez, SandraPadilla Petry, PauloMontané López, AlejandraHerraiz García, FernandoLarraín, VerónicaSusana Creus, AmaliaDomingo Peñafiel, LauraVidiella Pagès, JuditCorrea Gorospe, José MiguelAberasturi Apraiz, EstíbalizGutierrez Cuenca, LuispeMartinez Arbelaiz, AsunFernández Olaskoaga, LoreaLosada Iglesias, Daniel2014http://hdl.handle.net/2445/50731Educators who are currently beginning their professional career at any level of the educationalsystem and who will likely have to work during the next thirty to forty years will be takingpart in the education of individuals who, with the permission of prophets and doomsayers,will live part of their lives in the 22nd century. That long but simple statement causes a bit ofvertigo as well as a good amount of reflection on the part of we educators who were trainedin the 20th century, are working in the 21st century, and are responsible for preparing peopleto build a tomorrow that is already today (Millán and Sancho, 1995). This is the starting pointof our research groups’ interest in exploring how men and women who have graduated fromteacher education programs with specializations in infant and primary education learn to beteachers, and how they establish and position themselves as teachers during their university studies and the first years of their professional life...Podeu consultar el simposi sencer a: http://hdl.handle.net/2445/50680Podeu consultar la versió en català de la comunicació a: http://hdl.handle.net/2445/5072812 p.application/pdfengEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). Aprender a ser docente en un mundo en cambio. Simposio internacional. Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. El proyecto IDENTIDOC y ponencias invitadas. p. 24-36http://hdl.handle.net/2445/50680http://hdl.handle.net/2445/50728cc-by-nc-nd, (c) Sancho, Juana Ma. et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratIdentitat (Psicologia)Career developmentTeacher trainingIdentity (PsychologyThe construction of infant and primary school teachers’ identity during their initial professional development and first years of work (Identidoc). Summary, main results and contributionsinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794462015-07-10T22:17:48Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaViolant, VerónicaRius i Serra, PereMateos Inchaurrondo, Ainoa2010-11http://hdl.handle.net/2445/21522Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225235 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.); Capítol V, p. 38-42http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Violant et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentEscoles ruralsTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationRural schoolsThemes in motion picturesEnsenyar la identitat terrenal a partir de "ser y tener"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794532015-07-10T22:17:56Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaCarreras, Carlos (Carreras de Nadal)Simao, Vera LúciaTorre, Saturnino de la2010-11http://hdl.handle.net/2445/21642Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225239 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol IV, p. 29-37http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Carreras et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentHomeTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationMorin, EdgarHuman beingsThemes in motion picturesEnsenyar la condició humana a partir de "Si la cosa funciona"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2536732015-07-29T22:27:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaVilà Baños, RuthAneas Álvarez, María AsunciónMillan i Guasch, M. DolorsNoguera Pigem, ElenaRajadell, NúriaGarcia, Ariadna2014-10http://hdl.handle.net/2445/66643Presentem un projecte d’innovació docent que consta de la implementació i anàlisi de laproposta fonamentalment metodològica del Pràcticum al grau de Pedagogia. El Pràcticum sóntres assignatures obligatòries que es troben coordinades sota una lògica de progressivaimmersió en una institució de pràctiques. Així, la innovació es troba en cadascuna d’aquestesassignatures amb una especificitat i alhora, una coherència global. Des del mapa de laprofessió a l’assignatura obligatòria de professionalització i sortides laborals (PSL), passant perles situacions de pràctica simulada i el taller d’emprenedoria a l’assignatura obligatòria depràctiques d’iniciació professional (PIP), fins a la immersió, transdisciplinaritat i els seminaris depràctica reflexiva a l’assignatura obligatòria de pràctiques externes (PEX). Els equips docents deles assignatures de PSL i PIP tenen ja un cert recorregut en pilotar les innovacions. En el curs2012-13 s’han sistematitzat aquestes experiències i s’han implementat les PEX. Entre elsresultats que hem obtingut, destaquem la consolidació d’iniciatives com la Fira Pedagògica i laproposta de generalització de noves innovacions com l’avaluació amb portafoli digital. En elfutur ens plantegem fer un replantejament del Pràcticum en clau de transferència deconeixement, que la situació privilegiada de contacte constant amb els centres de pràctiquesens ofereix.Podeu consultar el document complet a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/657973 p.application/pdfcatInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaJornada: Desarrollo competencial en el EEES: experiencias de investigación e innovación educativa. ISBN: 978-84-606-8379-7. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. pp. 96-98http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/65797cc-by-nc-nd (c) Vilà Baños et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Innovacions educativesPràcticumsCongressosEducational innovationsPracticumsCongressesEspai Europeu d'Educació SuperiorPRAXIS. El Pràcticum al grau de Pedagogiainfo:eu-repo/semantics/bookPart
oai:recercat.cat:2072/2566452016-02-26T23:35:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaLorenzo Ramírez, Núria2015-11-13T12:00:11Z2015-11-13T12:00:11Z2015-11http://hdl.handle.net/2445/67775XXI SETMANA DE CINEMA FORMATIU. 16 al 20 de novembre de 2015. Saló de Graus de la Facultat de d’Educació Campus Mundet. Universitat de Barcelona, Edifici Migdia I, 4a. planta. 08035 Barcelona.Fa 21 anys es va iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan.
I després d’aquestes dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, per a debatre i reflexionar al voltant d’una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, sol·licitem la col·laboració a institucions que hi treballen de manera específica.
El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s’han implicat i han passat a formar part del Seminari que l’organitza. Aquest és l’èxit i la raó d’aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l’expressió de totes les persones que participen.
Aquest any hem acordat aprofundir en la temàtica de la Sostenibilitat i l’Educació, perquè esdevé una data especial, ja que se celebra el desè aniversari de l’un fet important; a l’any 2005 la UNESCO es va plantejar per abordar el desenvolupament sostenible, treballar amb una triple finalitat.50 p.application/pdfcatcc-by (c) Rajadell et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentCongressosDesenvolupament sostenibleCongressesMotion pictures in educationSustainable developmentXXI Setmana de Cinema Formatiu. Sostenibilitat i cinema formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794542016-04-06T23:12:39Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, JoanLorenzo Ramírez, NúriaValls i Montserrat, Ramona2012-01-26T10:17:38Z2012-01-26T10:17:38Z2010-11http://hdl.handle.net/2445/21643Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252310 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol VII(1), p. 52-61http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Mallart et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentComprensióTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationComprehensionThemes in motion picturesEnsenyar la comprensió a partir de "Hoy empieza todo" y "Voces inocentes". "Hoy empieza todo"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2577882016-09-22T22:28:28Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaFerrer i Cervero, Virginia, 1962-Carmona, MoisésVillar, SaraPallàs i Llibería, Mercè, 1964-García Montoya, EncarnaEscolano Mirón, Carmen2016-01-22T15:24:23Z2016-01-22T15:24:23Z2015-02http://hdl.handle.net/2445/68963Podeu consultar la Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/66524Uno de los objetivos planteados por el Comisionado para la Participación, Ocupabilidad y Emprendedoria Social de la Universidad de Barcelona es desarrollar, conjuntamente con los centros y las facultades, estrategias y acciones encaminadas a mejorar la ocupabilidad y la inserción laboral y profesional de estudiantes y egresados. Además, el equipo decanal de la Facultat de Farmacia tiene como una de sus prioridades implementar acciones para la mejora de las competencias profesionales de los estudiantes del Grado de Farmacia.
En este contexto, el 19 de noviembre, se llevó a cabo el primer Speed-Networking de la Facultat de Farmacia: una acción de carácter innovador nacida con el objetivo de acercar a los estudiantes y egresados a los diferentes grados, másters y postgrados relacionados con el sector farmacéutico, a la realidad de las empresas más representativas del ámbito para mejorar la ocupabilidad de los universitarios de la Facultad.
Coorganizado por la Facultad de Farmacia y el Comisionado del Rector para la Participación, Ocupabilidad y Emprendedoria Social de la Universidad de Barcelona, contó con el apoyo y presencia de IL3- Instituto de Formación Contínua. Participaron diversas empresas del sector: Labiana Life Sciences, Boehringer Ingelheim España, Laboratorios Hartmann, Novartis, Ferrer internacional, Ken Pharma y Page Personnel.
La acción contó con la participación de 40 jóvenes universitarios con diversos perfiles y titulaciones, grados, másteres y postgrados de la UB. Todos los asistentes tuvieron la oportunidad de establecer contacto directo con las empresas participantes y mostrar de primera mano su talento.1 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaPòster presentat a: Vuitena trobada de professorat de Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina, (4, 5 i 6 de febrer de 2015).http://hdl.handle.net/2445/66524cc-by-nc-nd (c) Ferrer et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Col·laboració universitat-empresaEstudiants universitarisCiències de la salutEnsenyamentCongressosFarmàciaAcademic-industrial collaborationCollege studentsMedical sciencesTeachingCongressesPharmacyPrimer "speed-networking" a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794492017-10-28T05:28:49Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaViolant, VerónicaMolina, M. Cruz (María Cruz)Bullich, MartaMateos Inchaurrondo, Ainoa2012-01-19T12:31:06Z2012-01-19T12:31:06Z2010-11http://hdl.handle.net/2445/21523Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252310 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.); Capítol VI, p. 43-52http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Violant, Verónica et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCinematografia en l'ensenyamentIncertesaTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationUncertaintyThemes in motion picturesMorin, EdgarAfrontar les incerteses a partir de "la decisión de Anne"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3015352017-11-21T06:30:10Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaCastells, ÀstridRajadell, NúriaUniversitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament Didàctic (GIAD)2017-11-20T09:18:12Z2017-11-20T09:18:12Z2017-10http://hdl.handle.net/2445/117907XXIII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. La llibertat i el Cinema Formatiu. 20 a 24 de Novembre 2017. Saló de Graus. Edifici Migdia I, 4ª planta. Campus Mundet. Universitat de BarcelonaDes de fa alguns mesos els companys i companyes del Seminari de Cinema Formatiu del Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic –GIAD- estàvem preparant amb il·lusió, com cada any, la proposta per poder fer realitat una nova Setmana de Cinema Formatiu a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona; una proposta que anàvem model·lant amb una temàtica que ens semblava interessant i alhora complexa per a tots nosaltres, però que ens empenyia a investigar, reflexionar i gaudir per tal de poder-la tractar des de l’educació i el treball social.
Tot anava endavant amb un bon ritme fins que, sobtadament i arrel dels tristos i colpidors fets del 17 d’Agost a la Rambla de Barcelona i dels aconteixements del passat 1 d’Octubre, vàrem prendre la decissió de canviar de tema, i així vàrem acordar que aquesta XXIII edició de la Setmana de Cinema Formatiu la centraríem en el tema de la LLIBERTAT.
Lli-ber-tat... Tres síl·labes que els éssers humans sovint pronunciem, amb certa frequència recordem, de tant en tant reclamem.... però que tan difícil sembla que poguem arribar a assolir !!.
Quantes paraules podríem posar darrera de la paraula Llibertat: llibertat d’expressió, llibertat d’opinió, llibertat de culte, llibertat d’associació, llibertat de manifestació... perquè la llibertat no és més que la capacitat que tenim com a éssers humans de poder escollir d’entre diverses opcions sense estar pressionats per altres que tenen o es prenen l’autoritat.
Des de la comunitat que configurem la Facultat d’Educació, en especial docents i alumnes, tenim la responsabilitat de treballar en qualsevol racó del nostre Campus universitari, així com per tots aquells escenaris en els que ens movem, sols o amb altres persones. Tenim el deure d’anar avançant per aquest camí cap a la llibertat que reclamava a través de la seva canço en Labordeta. Així doncs volem dedicar aquesta XXIII Setmana de Cinema Formatiu a tots aquells homes i dones,
nens i nenes, que al llarg de la història han hagut de patir la manca de llibertat i, amb un sentiment molt especial a aquelles persones que, escollides democràticament, es troben en aquests
moments, engarjolades o bé exiliades senzillament per afavorir i respectar la llibertat d’expressió d’un poble.
Esperem que gaudim de les conferències, les pel·lícules i els debats, i que des de la Facultat d’Educació col·laborem tots plegats per fer una societat més lliure i respectuosa amb tothom ja que, com deia Albert Camus, “La llibertat no és res més que una oportunitat per ser millor!!”.60 p.application/pdfcatUniversitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament Didàctic (GIAD)cc-by-nd-nd (c) Universitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament Didàctic, 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentInnovacions educativesMotion pictures in educationEducational innovationsUniversitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament DidàcticXXIII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. La llibertat i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3053102018-02-06T06:28:04Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRodríguez Lagunas, María JoséGirona i Brumós, VictòriaMartín Venegas, RaquelObiols Suari, NúriaPayá Sánchez, MontserratPiqué Simón, BegoñaFisa Saladrigas, RoserPrat Aixelà, JosefaFerrer i Roig, Ruth2014-02-24T11:20:27Z2014-02-24T11:20:27Z2013-01http://hdl.handle.net/2445/50523Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352Amb la finalitat de conèixer el grau d’aprenentatge dels estudiants en aspectos relacionats amb la qualitat tota (qualitat, seguretat, salut, gestió de residus i sostenibilitat), s’han enquestat els estudiants al llarg del seu itinerari curricular, des del primer fins el quart curs de grau. Els resultats corresponents als cursos acadèmics 2010-11 i 2011-12 (n = 770 i 757 estudiants enquestats, respectivament) evidencien que determinats coneixements dels estudiants milloren al llarg del període considerat (qüestions relacionades amb les bones practiques de laboratori), altres que es mantenen i, per últim, hi ha aspectos com els relacionats amb la seguretat als laboratoris i la gestió dels residus que presenten diferències al llarg dels anys.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaPòster presentat a: Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia Campus Pedralbes. 30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013.http://hdl.handle.net/2445/43352cc-by-nc-nd (c) 1eautor et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Competències transversalsEnquestesLaboratoris d'aprenentatgeCiències de la salutEnsenyamentCongressosGeneric competencesSurveysLearning laboratoriesMedical sciencesTeachingCongressesEvolució dels resultats sobre la formació transversal dels estudiants del Grau de Farmàcia a la Unitat de Laboratoris Docents de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3053112018-02-06T06:28:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, Núria2014-03-26T14:17:29Z2014-03-26T14:17:29Z2012-11http://hdl.handle.net/2445/53008Reproducció digital del document originalFundació Factor Humà. Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències i Lletres de Catalunya. Societat Catalana de Pedagogia53 p.application/pdfcatXVIII Setmana de Cinema Formatiu. Recursos Humans i Cinema Formatiu, Barcelona 19 al 23 de novembre de 2012, Saló de Graus de la Facultat de Pedagogia Campus Mundet. Universitat de Barcelona / Rajanell, Núria (coord.). 53 p.cc-by-nc-nd (c) Rajanell, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentRecursos humansMotion pictures in educationHuman capitalXVIII Setmana de Cinema Formatiu. Recursos Humans i Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2832362018-03-22T06:27:25Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRivera Vargas, PabloMorales Olivares, RommySánchez Sánchez, ElenaSáez Rosenkranz, Isidora2017-04-04T13:02:31Z2017-04-04T13:02:31Z2017-03-01978–84–16989–51-5http://hdl.handle.net/2445/109362X Conferencia Internacional Encuentros Barcelona, 26 – 28 octubre 2016, BarcelonaLa conferencia fue diseñada como un espacio de colaboración científica,
profesional y ciudadana, que incentivara el análisis, el intercambio de ideas y la
generación de propuestas que permitieran promover cambios sustantivos en sociedades
cuyos modelos de desarrollo tienden a generar inequidad, pobreza y marginalidad social.
Nuestra pretensión es que estas actas sean de utilidad en la elaboración de nuevos
paradigmas de desarrollo y su aplicabilidad en beneficio de la calidad de vida de las
personas y los grupos sociales; todo enmarcado en márgenes de respeto y tolerancia a la
idiosincrasia y la diversidad de los colectivos que caracterizan a las sociedades complejas.
La organización de las charlas magistrales, las sesiones de trabajo y la presentación de
comunicaciones en Encuentros Barcelona 2016 intentaron aportar en la visibilización,
desarrollo y la divulgación de la ciencia en Chile.
Este completo programa refleja el intenso esfuerzo de meses de trabajo por parte del
equipo organizador, respaldado en todo momento por la RedEncuentros, la Universidad
de Barcelona y la Universidad de Santiago de Chile. Finalmente, agradecer a todas y
todos los voluntarios, los asistentes, a los sponsors, y a todos quienes colaboraron en
transformar a la X Conferencia Internacional Encuentros Barcelona 2016 en un evento
histórico y transcendente.193 p.application/pdfspaEncuentros Barcelonacc-by-nd-nd (c) Rivera Vargas, Pablo et al., 2017info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Justícia socialIgualtatSocial justiceEqualityConocimiento para la equidad social. Libro de actas décima conferencia internacional Encuentros Barcelona 2016info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2246532018-04-21T05:28:15Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaOrozco Martínez, SusanaGabbarini, Patricia A.2014-03-03T14:31:12Z2014-03-03T14:31:12Z2014http://hdl.handle.net/2445/50764Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/50680La investigación El saber profesional en docentes de educación primaria y sus implicaciones en la
formación inicial del profesorado: estudios de caso (Investigación financiada por el Ministerio de
Economía y Competitividad, actualmente en desarrollo, con diez docentes participantes) pretende
ubicar el saber profesional de docentes en una relación pensante con lo que sucede en
sus aulas, con su alumnado y con ellos mismos.
El presente artículo centra el análisis en la investigación realizada con una docente de
educación infantil, Esther, maestra de Educación infantil, de una escuela pública de la localidad
catalana de La Garriga. Tiene a su cargo 13 niñas y 11 niños de 3 años. Se indaga los modos
y maneras en como despliega el saber profesional desde una perspectiva analítica de su
experiencia, con la intención de descubrir las claves pedagógicas que guían su práctica, con el objetivo de transferir los conocimientos a la formación universitaria.7 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Procesos de constitución de identidades docentes. p. 275-281http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Orozco Martínez et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratCareer developmentTeacher trainingClaves pedagógicas que guían la práctica educativa de una maestrainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794562020-02-14T14:20:47Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSantos Costa, Graça dosAller Gorgojo, NereaGonzález Parera, Montse2012-01-26T10:30:15Z2012-01-26T10:30:15Z2010-11http://hdl.handle.net/2445/21645Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225239 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol VIII, p. 68-76http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Dos Santos Costa et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCinematografia en l'ensenyamentÈticaTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationEthicsThemes in motion picturesL'ètica del gènere humà a partir de "Escritores de la Libertad"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2273522020-02-14T14:20:48Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaPujol, M. Antònia (Maria Antònia)Rajadell, Núria2014-03-26T14:29:41Z2014-03-26T14:29:41Z2013-11http://hdl.handle.net/2445/53011Societat Catalana de Pedagogia. Col·legi de Pedagogs de Catalunya.52 p.application/pdfcatXIX Setmana de Cinema Formatiu. Família i Cinema Formatiu, 25 – 29 novembre 2013 /Pujol, M. A.; Rajadell, Núria (coord.). 52 p.cc-by-nc-nd (c) Pujol et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentFamíliaMotion pictures in educationFamilyXIX Setmana de Cinema Formatiu. Família i Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2681962020-02-14T14:20:49Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaLorenzo Ramírez, NúriaCastells, ÀstridBallesteros, GerardCosta, GraçaSoler, GlòriaJarne Esparcia, IgnacioJaner, PilarÁlvarez, NúriaBaqués, MariàOllé, MartaFalcon, AnnaAlegre, Rosa MariaReig, ConxiMartínez, SandraSolà, LluísGonzález Parera, MontseMallart i Navarra, JoanGodall, TeresaBosna, AuroraValls i Montserrat, RamonaTorre, Saturnino de laBracamonte, MaiteRenom, ÀngelsPoch, UrgellBordas, ImmaculadaLópez Cassà, ÈliaGuzmán, MáximoCampillo, JoanGallardo Ramírez, SandraVidal, SòniaCid, RodrigoCarrasco, ClaudiaCabezas, Jessica2016-11-29T14:06:14Z2016-11-29T14:06:14Z2016-11http://hdl.handle.net/2445/104267XXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu: L’Educació Lliure i el Cinema Formatiu. 21 al 25 de novembre de 2016. Sala d'actes. Palau de les heures. Campus Mundet, Universitat de Barcelona.Fa 22 anys vàrem iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan. Després d‟haver superat ja dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, amb la finalitat de debatre i reflexionar al voltant d‟una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, i eixamplant la col·laboració amb altres institucions i professionals que treballen de manera específica amb la temàtica seleccionada. El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d‟Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d‟Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s‟han implicat i han passat a formar part del Seminari que l‟organitza. Aquest és l‟èxit i la raó d‟aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l‟expressió de totes les persones que participen. Aquest any, arrel de l‟interessant debat que existeix en la nostra societat sobre la importància, necessitat i eficiència de l‟actual Sistema Educatiu, i amb la incorporació d‟entitats que es troben més enllà de l‟Administració i que han creat col·lectius per a aprofundir i visibilitzar la innovació educativa a les aules,hem considerat que podria ser interessant conèixer experiències més aviat trencadores del sistema escolar en què ens trobem immersos. Considerem interessant conèixer i reflexionar al voltant de propostes innovadores en el marc de l‟educació i la formació en un escenari complex, obert i global, com és en el que ens trobem immersos en aquests moments. Aquesta setmana comptem amb la col·laboració d‟un equip de professionals de diferents universitats i de diferents escoles catalanes que ens aportaran el seu coneixement des d‟un escenari privilegiat del nostre petit país com és Catalunya. Comptem, a més, amb una sèrie de pel·lícules que es visionaran i debatran en algunes de les classes, i amb una conferenciant que ha estat investigant en el marc de l‟educació lliure a Itàlia i a Catalunya, la Dra. Aurora Bosna.52 p.application/pdfmulUniversitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament Didàctic (GIAD)cc-by-nd-nd (c) Universitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament Didàctic, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentInnovacions educativesMotion pictures in educationEducational innovationsUniversitat de Barcelona. Grup d'Investigació i Assessorament DidàcticXXII Setmana Internacional de Cinema Fomatiu. L’Educació Lliure i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3364822020-02-14T14:20:50Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaMallart Solaz, Albert2018-11-21T09:26:30Z2018-11-21T09:26:30Z2018-11http://hdl.handle.net/2445/126274Del dilluns 19 al divendres 23 de novembre 2018. Saló de Graus. Edifici Migdia I, 4a planta. Campus Mundet. Universitat de Barcelona.Organitza el Seminari de Cinema Formatiu: Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic. GIAD. Coordinació: Núria Rajadell i Albert Mallart amb el suport de la Facultat d’EducacióDes de fa vint-i-quatre anys ja el Seminari de Cinema Formatiu del Grup GIAD va
organitzant puntualment l’habitual Setmana del Cinema Formatiu amb una temàtica
diferent a cada nova edició. Els temes que han anat passant per les diverses setmanes
han contemplat enfocaments variats del fet educatiu i social. Per posar alguns exemples
més recents l’educació lliure i de la llibertat, la prevenció de la violència i de la tracta de
persones, l’adversitat i la resiliència, fins i tot l’educació artística, entre altres. La
temàtica científica en el món educatiu ha estat present en edicions que contemplaven
específicament la protecció de la natura, l’ecoformació i la sostenibilitat. Aquesta última
no fa gaire.
La setmana que presentem aquest any 2018 presenta des de punts de vista i films
diversos una altra qüestió enfocada al desenvolupament de l’esperit científic en general
i matemàtic en particular. L’educació del rigor i l’esforç a la recerca i a la formació, al
costat del desvetllament de l’esperit crític, de l’enginy i la creativitat constitueixen punts
en què incideixen les pel·lícules triades. S’ha parlat molt i és del tot necessari insistir-hi
encara més, de l’analfabetisme funcional, de la manca de coneixements i valors
humanístics. Pero hi ha un altre analfabetisme: aquella manca de coneixements –i
d’interès- per entendre la ciència, el món natural que ens envolta. Per al progrés humà
i per a la formació integral dels joves interessa molt combatre aquest tipus alternatiu
d’analfabetisme, igual que l’analfabetisme digital.
Les ciències comprenen un conjunt de mètodes i tècniques de raonament que permeten
obtenir i organitzar coneixements sobre fets reals que apareixen accessibles a diferents
observadors. El pensament és un procés interior que és producte de la ment, de
l’activitat intel·lectual. Hi ha un pensament quotidià i un de científic que té
característiques pròpies basades en un major rigor, sistematicitat, intencionalitat i
sobretot nivells d’objectivitat, d’abstracció i de profunditat superiors...67 p.application/pdfcatcc-by-nd-nd (c) Rajadell, Núria et al., 2018info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentPensamentCiènciaMotion pictures in educationThinkingScienceXXIV Setmana Internacional de Cinema Formatiu 2018. El Pensament Científic i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3711232020-02-14T14:20:50Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaSangrà, Antoni2019-12-09T09:04:20Z2019-12-09T09:04:20Z2019-11http://hdl.handle.net/2445/146237Del dilluns 18 al divendres 22 de novembre 2019. Saló de Graus. Edifici Migdia I, 4a planta. Campus Mundet. Universitat de Barcelona.Organitza el Seminari de Cinema Formatiu: Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic. GIAD. Coordinació: Núria Rajadell i Albert Mallart amb el suport de la Facultat d’Educació.Equip i col·laboradors del Grup d’Assessorament Didàctic GIAD que participen en l’edició d’aquesta XXV Setmana de Cinema Formatiu Anna Gassol, Immaculada Bordas, Jessica Cabezas, Astrid Castells, Rodrigo Cid, Graça Costa, Nuria Lorenzo, Ángel Marzo, Pilar Janér, Marta Ollé, Joan Mallart, Urgell Poch, Núria Rajadell, Conxi Reig, Verónica Violant, Ángels Renom, Ramona Valls, Montse González, Elisenda Piqué, Alvaro Nieto, Rosa Ortiz, Régis Ferreira, Luís Fontana, Juliana Azevedo, Andresa Sartor, Fernanda Fauth, Montserrat Magrinyà, Sònia Aragay, Judith Llinàs i M. Pilar Díaz.Ja hem arribat al 25è. Aniversari !!!
Des de fa vint-i-cinc anys consecutius el Seminari de Cinema Formatiu del Grup GIAD ha estat organitzant puntualment l’habitual Setmana del Cinema Formatiu amb una temàtica diferent a cada nova edició. Els temes que hem anat desenvolupant al llarg de totes aquestes setmanes han contemplat enfocaments ben variats del fet educatiu, psicoeducatiu i social.
Any rera any hem donat a conèixer aquesta activitat a partir de llibres monogràfics de cada Setmana, de participació en capítols de llibres o bé articles de revistes, així com congressos i jornades. Tanmateix, volem destacar les publicacions que de manera més condensada vam aportar per a les celebracions del Xè. Aniversari (ed. Narcea) i la del XXè. Aniversari (ed. Horsori), on es visibilitza aquesta varietat de temàtiques i d’aportacions dels diferents autors i autores.
La proposta que presentem per a aquest any 2019 incideix en una temàtica que en certa manera hem anat tocant, amb un major o menor aprofundiment, al llarg d’aquestes vint-i-cinc setmanes, perquè la individualitat i la diferència formen part del nostre ADN com a professionals, sèniors, júniors, novells o a punt d’incorporar-se al món laboral.
Com a pedagogs, com a treballadors socials, com a mestres, vetllem i hem de difondre encara més la importància que té l’atenció a la individualitat, hem de copsar la diferència com a enriquiment, i també hem de fer aflorar les capacitats que tots posseïm i que totes elles són necessàries per a la nostra societat...65 p.application/pdfcatcc-by-nd-nd (c) Rajadell, Núria et al., 2019info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentIndividualitatMotion pictures in educationIndividualityXXV Setmana Internacional de Cinema Formatiu 2019. La diferència en l’ésser i el cinema formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/3711242020-02-14T14:20:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaLluch Molins, LaiaPons Segui, LauraCano García, Elena2020-01-21T10:56:17Z2020-01-21T10:56:17Z2019http://hdl.handle.net/2445/148282[spa] Se presenta el diseño de un proyecto de investigación que tiene por objetivo analizar los efectos
que tienen los tipos de criterios de evaluación y las estrategias de apropiación de los
criterios en el desarrollo del juicio evaluativo y en la competencia de aprender a aprender.
La experiencia se implementa en los grados de las Facultades de Educación de 5
universidades de habla catalana. La investigación consiste en seleccionar los tipos de
criterios y las estrategias de apropiación de los criterios a utilizar; determinar las
condiciones y seleccionar el soporte para la evaluación entre iguales; administrar el
cuestionario MSLQ a modo de pre- y post-test para evaluar la competencia de aprender a
aprender y un cuestionario de satisfacción y de percepción del aprendizaje; y, finalmente,
analizar los resultados cuantitativa y cualitativamente en términos de evolución del juicio
evaluativo y de la competencia de aprender a aprender del alumnado de acuerdo a las
características de cada asignatura.[eng] The design of a research project is presented which aims is to analyse the effect of the type of
assessment criteria and the appropriation strategies on evaluative judgement and learning
to learn competence. This experience is introduced to the Education degrees of 5
catalan-speaking universities. The research consists of selecting the type of assessment
criteria and appropriation strategies to be used; determining the condicions and support
for peer-assessment; administering MSLQ questionnaire as a pre- and post-test to assess
the evolution of students’ learning to learn competence; applying a satisfaction and
learning perception questionnaire; and, finally, analysing the quantitative and qualitative
results in terms of the evolution of students’ evaluative judgement and learning to learn
competence depending on the characteristics of the subject.10 p.application/pdfspaAsociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica (AIDIPE)Reproducció de part del document publicat a: https://aidipe2019.aidipe.org/files/2019/07/Actas_AIDIPE2019_Vol_III.pdfComunicació i part de: F.J. Murillo y C. Martínez-Garrido (Eds.). Actas del XIX Congreso Internacional de Investigación Educativa. Volumen III. Diagnóstico y Evaluación Educativa. 2019. Asociación Interuniversitaria de Investigación Pedagógica (AIDIPE). ISBN:978-84-09-12411-4. pp: 477-482cc-by-nd-nd (c) Lluch Molins, Laia et al., 2018info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Avaluació formativaExperiències educativesFormative evaluationEducational experiencesLa formación del juicio evaluativo como elemento básico de la competencia de aprender a aprender: El impacto de los criterios de evaluación.Evaluative Judgement as a key component of learning to learn competence: The impact of assessment criteriainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject