2024-03-28T18:13:06Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2062162013-11-12T14:52:16Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaViaplana, Joaquim, 1942-2013-02-01T17:42:16Z2013-02-01T17:42:16Z19912013-02-01T17:42:16Z2013-02-01T23:18:13Z2013-02-01T23:18:13Z0213-6554http://hdl.handle.net/2445/33668La teoria de caire idealista que contempla les llengues com a realitats per se, fonaments reals dels dialectes corresponents, ha entrat, i no pas sense resistència, en situació de franc declivi. Arraconada per fi, sembla, ha cedit el pas a una alternativa que les contempla com a realitats derivades de naturalesa abstracta, i, doncs, com a realitats que només son atenyibles a través dels dialectes corresponents i que no tenen més existència real que la de qualsevol altra abstracció.28 p.application/pdfcatInstitut d'Estudis CatalansReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/220369/301152Llengua & Literatura, 1991, vol. 4, p. 215-242cc-by-nc-nd (c) Viaplana, Joaquim, 1942-, 1991info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>DialectologiaDialectologyComparació interdialectal i llenguainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2105532014-09-08T22:38:03Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, DolorsTorras Compte, Francina20071134-7724http://hdl.handle.net/2445/36433En aquest article exposarem una proposta didàctica per treballar la llengua oral, valent-nos de les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, com ara la gravació i l"emmagatzematge de models de parla i d"imatges de vídeo en un suport digital: el CD-ROM. Aquesta proposta, tot i que es porta a terme en assignatures de nivell universitari dels ensenyaments de mestre i de comu- nicació audiovisual de la UB, és adaptable a diversos nivells educatius, com a l"ensenyament secundari o al de persones adultes, entre d"altres.5 p.application/pdfcatGeneralitat de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://www6.gencat.cat/llengcat/liu/40_624.pdfLlengua i ús, 2007, num. 40, p. 44-48cc-by-nc-nd (c) Generalitat de Catalunya, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Comunicació oralMaterial didàcticTecnologia educativaOral communicationTeaching materialsEducational technologyAprendre llengua oral amb un recurs estimulant: el CD-Rominfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/1518842014-09-09T08:50:44Zhdl_2072_151842Universitat de Barcelona. Grup d'Estudi de la VariacióUniversitat de BarcelonaViaplana, Joaquim, 1942-Perea, Maria Pilar, 1960-2003http://hdl.handle.net/2072/9205http://hdl.handle.net/2445/11612Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Barcelona que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).6 p.96419 bytesapplication/pdfcatPPU, Promociones y Publicaciones UniversitariasReproducció digital del document publicat en format paperViaplana, Joaquim ; Perea, Maria Pilar (eds.) (2003). Textos orals dialectals del català sincronitzats. Una selecció. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU)http://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Viaplana et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatDialectologiaConversaBarcelona (Catalunya)LinguisticsSpoken CatalanDialectologyConversationCorpus Oral Dialectal (COD). Barcelonainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1518852014-09-09T08:50:44Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaViaplana, Joaquim, 1942-Perea, Maria Pilar, 1960-2003http://hdl.handle.net/2072/9208http://hdl.handle.net/2445/11623Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Benavarri que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).5 p.79846 bytesapplication/pdfcatPPU, Promociones y Publicaciones UniversitariasReproducció digital del document publicat en format paperViaplana, Joaquim ; Perea, Maria Pilar (eds.) (2003). Textos orals dialectals del català sincronitzats. Una selecció. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU)http://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Viaplana et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatCatalà nord-occidentalDialectologiaBenavarri (Aragó)LinguisticsNorth Western CatalanDialectologyCorpus Oral Dialectal (COD). Benavarriinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519042014-09-09T08:50:50Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/9247http://hdl.handle.net/2445/11604Aquest document conté el text PRIV2, uns "missatges a un contestador automàtic" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).29 p.162249 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaVariació (Lingüística)Català parlatLinguisticsVariation (Linguistics)Spoken CatalanCorpus Oral de Registres (COR). PRIV2. Missatges a un contestador automàticinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519052014-09-09T08:50:51Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/9248http://hdl.handle.net/2445/11606Aquest document conté el text PRIV3, una "conversa telefònica" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).43 p.175246 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.] (eds.) (2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/info:eu-repo/semantics/openAccesscc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004 <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). PRIV3. Conversa telefònicainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519072014-09-09T08:50:51Zhdl_2072_151842Universitat de Barcelona. Grup d'Estudi de la VariacióUniversitat de BarcelonaViaplana, Joaquim, 1942-Perea, Maria Pilar, 1960-2003http://hdl.handle.net/2072/9190http://hdl.handle.net/2445/11610Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant d'Alacant que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona(CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació(GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).65938 bytes3 p.application/pdfcatPPU, Promociones y Publicaciones UniversitariasReproducció digital del document publicat en format paperViaplana, Joaquim i Maria Pilar Perea (ed.) (2003): Textos orals dialectals del català sincronitzats. Una selecció. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU). [Llibre i CD-ROM]http://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Viaplana et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatValenciàDialectologiaAlacant (País Valencià)LinguisticsSpoken CatalanDialectologyValencian languageAlicante (Valencian Community)Corpus Oral Dialectal (COD). Alacantinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1518772014-09-09T08:50:53Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/9198http://hdl.handle.net/2445/11590Aquest document conté el text EDUC2, un "conte escolar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).9 p.115688 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)Contes infantilsLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Children's storiesCorpus Oral de Registres (COR). EDUC2. Conte escolarinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519222014-09-09T08:50:57Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/10317http://hdl.handle.net/2445/11608Aquest document conté el text REL3, una "missa" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).122168 bytes14 p.application/pdfcatPublicacion i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)MissesLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)MassCorpus Oral de Registres (COR). REL3. Missainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1518782014-09-09T08:50:58Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/9199http://hdl.handle.net/2445/11591Aquest document conté el text EDUC3, una "classe magistral" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).38 p.184868 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaComunicació oralCatalà parlatVariació (Lingüística)Classe escolarEducació superiorLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Classes (Groups of students)Higher educationCorpus Oral de Registres (COR). EDUC3. Classe magistralinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519242014-09-09T08:50:58Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/10408http://hdl.handle.net/2445/11587Aquest document conté el text CULT4, un "recital de poesia" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).163455 bytes33 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). CULT4. Recital de poesiainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519252014-09-09T08:50:58Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaPayrató, Lluís, 1960-2002http://hdl.handle.net/2072/12574http://hdl.handle.net/2445/11573Aquest document conté "conversa 08", una "sobretaula al sofà amb la televisió engegada" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).323734 bytes31 p.application/pdfcatPublicacions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperPayrató, Lluís ; Alturo, Núria (eds.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Payrató et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralConversaLlengua col·loquialLinguisticsSpoken CatalanOral communicationConversationColloquial languageCorpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa08. Sobretaula al sofà amb la televisió engegadainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519282014-09-09T08:50:59Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaPayrató, Lluís, 1960-2002http://hdl.handle.net/2072/12510http://hdl.handle.net/2445/11569Aquest document conté "conversa 04", un "dinar" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).32 p.152213 bytesapplication/pdfcatPublicacions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperPayrató, Lluís ; Alturo, Núria (eds.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Payrató et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralConversaLlengua col·loquialLinguisticsSpoken CatalanOral communicationConversationColloquial languageCorpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa04. Dinarinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519292014-09-09T08:50:59Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaPayrató, Lluís, 1960-2002http://hdl.handle.net/2072/12582http://hdl.handle.net/2445/11570Aquest document conté "conversa 05", un "xerrada al menjador després d'un partit de futbol" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).330164 bytes32 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperPayrató, Lluís ; Alturo, Núria (eds.) (2002). Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Payrató et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralConversaLlengua col·loquialLinguisticsSpoken CatalanOral communicationConversationColloquial languageCorpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa05. Xerrada al menjador després d'un partit de futbolinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1518812014-09-09T08:51:07Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2004http://hdl.handle.net/2072/9202http://hdl.handle.net/2445/11600Aquest document conté el text POL2, una "sessió parlamentària" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).38 p.182782 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)Debats parlamentarisLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Parliamentary disputationsCorpus Oral de Registres (COR). POL2. Sessió parlamentàriainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/2105522014-09-13T02:16:40Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, DolorsTorras Compte, Francina20120214-7351http://hdl.handle.net/2445/36430En aquest article, presentem un estudi experimental per descriure quins són els aspectes fònics més rellevants que afavoreixen la qualitat de la recitació d"un poema. Ens hem basat en la lectura de cinc poemes, recitats pels mateixos autors (Maria Cabrera, Enric Casasses, Meritxell Cucurella-Jorba, Pau Riba i Joana Raspall), amb interpretacions ben característiques i singulars. L"estudi consisteix a analitzar, en una aplicació d"anàlisi i síntesi de veu, els trets entonatius bàsics, el tipus de ritme, la posició i la llargària de les pauses, i els canvis d"intensitat i de velocitat. Els resultats que n"hem obtingut ens ofereixen eines objectives que ens poden ajudar a millorar la pràctica de la lectura i la recitació de poemes en català en els diversos nivells educatius.22 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/259196Temps d'Educació, 2012, vol. 42, p. 71-92cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>PoesiaRitmeEntonació (Fonètica)PoetryRhythmIntonation (Phonetics)Poesia, ritme i entonacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2309372014-10-10T22:58:55Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaSantanach, Joan, 1973-2013-05-212014-0118http://hdl.handle.net/2445/54524Quan es parla de la relació entre el món universitari i la societat no és estrany que es digui que la universitat moltes vegades es dedica a qüestions excessivament allunyades de la gent. Aquesta consideració, que també afecta l'àmbit de les ciències, és especialment rigorosa quan fa referència a les humanitats. I més en una època de crisi i retallades com l'actual. És com si, posats a prioritzar, les lletres i el pensament poguessin esperar temps millors.1 p.application/pdfcatEdició de Premsa Periòdica AraReproducció del document publicat a: http://www.ara.cat/premium/opinio/Literatura-lacademia-societat_0_923307711.htmlDiari Ara, 2013, num. 897, p. 23(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessLiteraturaEducació superiorLiteratureHigher educationLiteratura: de l'acadèmia a la societatinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2417212014-11-03T23:22:15Zhdl_2072_241708Nogué Serrano, Neus2013http://hdl.handle.net/2445/5928616 p.application/pdfcatEmpúriesCapítol del llibre: Carme Junyent (ed.) (2013). Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana. Barcelona: Empúries. 204 p. ISBN: 9788497878647, DL B. 204447-2013cc-by-nc-nd (c) Nogué Serrano, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Sexisme en el llenguatgeCatalàDiferències entre sexesSexism in languageCatalan languageSex differencesSexe, gènere i gramàticainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaLlibres / Capítols de llibre (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2426352014-11-19T23:18:15Zhdl_2072_242627Illamola Gómez, CristinaBurguera Serra, Joan G.2007-05http://hdl.handle.net/2445/59789Afrontar el proceso de adquisición de una lengua extranjera supone unatarea global que culmina en el dominio de la misma en múltiples variablessituacionales. En el siguiente trabajo proponemos una incipientecaracterización de la conversación telefónica como subgénero discursivo quese enmarca en el ámbito del desarrollo de las destrezas orales. Pretendemoscon ello acotar un marco específico en el que las característicasinteraccionales propias de los textos conversacionales aparecen en algunosaspectos dislocadas, así como proponer una aplicación didáctica mediante laimbricación de este género textual con el uso de ciertos recursos cinematográficos en la clase de ELE.8 p.application/pdfspaEdiEleReproducció del document publicat a: http://issuu.com/civele/docs/actas2007Comunicació presentada a: J. Villatoro (ed.), Actas del Segundo Congreso Virtual ELE: "La red como espacio de colaboración". Civele Biblioteca. Mayo 2007. ISBN: 978-84-690-9914-8. p. 68-75.comunicacióhttp://issuu.com/civele/docs/actas2007cc-by-nc-nd (c) Illamola Gómez et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ensenyament de llengüesAdquisició d'una segona llenguaLanguage teachingSecond language acquisitionLos géneros discursivos desde la perspectiva del ELEinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaComunicacions a congressos (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2426362014-11-19T23:18:15Zhdl_2072_242627Illamola Gómez, CristinaBurguera Serra, Joan G.2007-05http://hdl.handle.net/2445/59790La presencia en español de dos construcciones —la perífrasis «IR A+Infinitivo» y lasformas verbales sintéticas terminadas en –rá— que pueden alternarse en determinadoscontextos como mecanismos para expresar la futuridad en español ha llevado a unageneralización en el uso de tales construcciones descuidando la vertiente pragmática delas mismas, y, en consecuencia, se ha tendido a ofrecer al estudiante de ELE unaconsideración básicamente gramatical de los usos de la perífrasis y del futuro sintético. Eneste sentido, el objetivo de nuestra propuesta busca establecer las principales divergencias de carácter pragmático que —creemos— deberían incorporarse a la explicación de estos contenidos gramaticales.7 p.application/pdfspaEdiEleReproducció del document publicat a: http://issuu.com/civele/docs/actas2007Comunicació presentada a: J. Villatoro (ed.), Actas del Segundo Congreso Virtual ELE: "La red como espacio de colaboración". Civele Biblioteca. Mayo 2007. ISBN: 978-84-690-9914-8. p. 76-82.http://issuu.com/civele/docs/actas2007cc-by-nc-nd (c) Illamola Gómez et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ensenyament de llengüesAdquisició d'una segona llenguaGramàticaLanguage teachingSecond language acquisitionGrammarGramática aplicada a ELE: la perífrasis “ir a + infinitivo” y el futuro sintéticoinfo:eu-repo/semantics/conferenceObjectFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaComunicacions a congressos (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2476072015-03-18T23:29:37Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, DolorsRius-Escudé, Agnès20141699-8774http://hdl.handle.net/2445/63867Hem realitzat dues investigacions d'anàlisi melòdica: una sobre els trets melòdics bàsics del parlar del pallarès, formada per 96 enunciats de parla espontània emesos per 21 informants de diferents zones del Pallars. S'han obtingut contorns dels 6 primers patrons entonatius descrits en el català, i també diversos trets d'èmfasi bàsics. I, una altra, sobre les preguntes absolutes que fan els estudiants Erasmus. Es basa en 31 preguntes emeses per 15 aprenents de català com a l2. Es constata que aquests gairebé mai no segueixen l'estructura pròpia de les preguntes absolutes del català, la qual cosa explica els malentesos que tenen lloc entre un parlant, que fa una pregunta, i un interlocutor, que la percep com una afirmació i, per consegüent, no respon.8 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10966Phonica , 2014, vol. 9-10, p. 83-90cc-by (c) Font Rotchés, Dolors et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Entonació (Fonètica)DialectologiaCatalàIntonation (Phonetics)DialectologyCatalan languageL'entonació del pallarès i les preguntes absolutes dels Erasmus: dues investigacions en cursinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2494452015-04-28T22:12:44Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, Dolors20090210-0452http://hdl.handle.net/2445/65261En aquest article, descrivim l'entonació de les interrogatives pronominals del català central en parla espontània. Per produir aquest tipus de preguntes encapçalades per un pronom interrogatiu (qui, què, quan, com, per què ...), els parlants utilitzen cinc patrons melòdics diferents (amb inflexió final descendent, ascendent (10%-80%), ascendent (+80%), ascendent descendent o amb accent sintagmàtic elevat). També analitzem quins són els factors que influeixen a l'hora d'escollir una melodia en detriment de les altres.24 p.application/pdfcatL'AvençReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/view/142272/193824Els Marges: revista de llengua i literatura, 2009, num. 87, p. 41-64(c) Font Rotchés, Dolors, 2009info:eu-repo/semantics/openAccessCatalà centralEntonació (Fonètica)FonèticaCentral CatalanIntonation (Phonetics)PhoneticsLes interrogatives pronominals del català central. Anàlisi melòdica i patrons entonatiusinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2497442015-05-05T22:18:29Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaNogué Serrano, Neus20130214-8188http://hdl.handle.net/2445/65379L'objectiu d'aquest article és analitzar els principals criteris que les guies d'estil recomanen per visibilitzar les dones ¿o per fer un ús no sexista del llenguatge¿ des de dos punts de vista: el sintacticosemàntic i el discursiu. Des del punt de vista sintacticosemàntic, s'estudien bàsicament els fenòmens relacionats amb la coordinació, la concordança i la repetició o elisió d'elements (per exemple, especificadors del nom), i la manera com les diferents opcions afecten el significat oracional. Des del punt de vista discursiu, s'analitzen els fenòmens relacionats amb la coreferència; és a dir, la relació entre les diferents maneres d'expressar un mateix referent per mitjà d'elements nominals al llarg del text, i l'efecte que provoquen en el text en conjunt. Amb aquest objectiu, l'estudi analitza des d'un punt de vista qualitatiu les dades proporcionades per un corpus de textos procedents de tres àmbits (polític, administratiu i educatiu) en què s'apliquen sovint aquesta mena de criteris. Paraules clau: català, llenguatge no sexista, visibilització lingüística de les dones, sintaxi, cohesió, coreferència, llenguatge androcèntric, estil. The goal of this article is to analyse the main criteria recommended by style guides aimed at making women more visible or, in other words, to make a non-sexist use of language. I will concentrate on two main aspects: the syntactic-semantic and the discursive. From a syntactic-semantic point of view, the main elements being studied are those related to coordination, agreement and repetition or omission of elements (for instance, noun specifiers), and also the way the different options chosen affect the meaning of the sentence. From a discursive and stylistic point of view, the elements analysed are those related to coreference, that is, the relationship between the different ways of expressing a same referent through different elements in the text, and the effect they produce in the text as a whole. Having this as the main goal, the study analyses from a qualitative point of view the data from a corpus in three different areas (politics, administration and education), which often apply this kind of criteria. Keywords: Catalan, non-sexist language, female linguistic visibility, syntax, cohesion, co-reference, androcentric language, style21 p.application/pdfcatPublicacions de l'Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/267999Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 2013, num. 54, p. 213-234(c) Nogué Serrano, Neus, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessCatalàSexisme en el llenguatgeDonesSintaxiCohesió (Lingüística)Anàlisi del discursCatalan languageSexism in languageWomenSyntaxCohesion (Linguistics)Discourse analysisEls «criteris de visibilització de les dones» en català: límits sintacticosemàntics i discursiusinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2497452015-05-05T22:18:31Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, DolorsMachuca Ayuso, María Jesús20101697-8293http://hdl.handle.net/2445/65388El objetivo de este trabajo es determinar las características básicas de la entonación de los eslóganes publicitarios tanto de radio como de televisión. Con este propósito se analizan los valores de la Fº de las vocales que aparecen en el fragmento que corresponde al eslogan. Para evitar en la medida de lo posible las diferencias que pueden venir determinadas por el soporte físico en el que aparecen los eslóganes publicitarios, se escogió el mismo producto, diferentes marcas de vehículos, y se seleccionaron aquellos enunciados óptimos para un posterior análisis de la señal. Para la segmentación de los eslóganes dentro de los enunciados publicitarios y el análisis de las curvas melódicas se utilizó el programa PRAAT. Para cada enunciado se han ido anotando los valores de la F0 de cada vocal, teniendo en cuenta las tres partes de cada unidad melódica: el anacrusis, el cuerpo y la inflexión final. Para minimizar las variaciones debidas al tono de voz característico de cada locutor, se ha procedido a una estandarización de los valores frecuenciales. Los resultados obtenidos muestran que todos los eslóganes analizados presentan énfasis, que a veces afecta a una parte del contorno (anacrusis, cuerpo e inflexión final), a veces a más de una y otras, incluso a todo el contorno. Aunque en radio y televisión se suelen presentar características prosódicas similares, existen características propias del medio de comunicación que se utiliza.15 p.application/pdfspaIcono14 EditorialReproducció del document publicat a: http://www.icono14.net/ojs/index.php/icono14/indexIcono 14. Revista de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 2010, vol. A4, p. 591-605cc-by-nc-nd (c) Font Rotchés, Dolors et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Entonació (Fonètica)Publicitat per televisióPublicitat per ràdioIntonation (Phonetics)Television advertisingRadio advertisingÉnfasis en los eslóganes publicitarios de radio y televisióninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2565502015-11-05T23:14:56Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, Dolors20112178-7603http://hdl.handle.net/2445/67666En este artículo, presentamos un análisis comparativo de la entonación de las preguntas absolutas del español, del catalán y del portugués de Brasil a partir de las investigaciones que se han llevado a cabo en los últimos años por el grupo Entonación y Habla de la Universitat de Barcelona. Se trata de una comparación formal entre los diversos patrones que utiliza cada lengua para producir este tipo de preguntas. Para realizar esta investigación, nos hemos basado en el método Melodic Analysis of Speech (MAS), descrito por Cantero (2002), revisado y ampliado por Font-Rotchés (2007) y, posteriormente, establecido por Cantero y Font-Rotchés (2009), después de haber sido aplicado en distintas investigaciones sobre descripción de la entonación de distintas lenguas e interlenguas.28 p.application/pdfspaAssociação Brasileira de LinguísticaReproducció del document publicat a: http://ojs.c3sl.ufpr.br/ojs/index.php/abralin/article/view/32356/20555Revista da Abralin, 2011, vol. 10, num. 3, p. 333-366(c) Font Rotchés, Dolors, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessCastellà (Llengua)CatalàEntonació (Fonètica)Spanish languageCatalan languageIntonation (Phonetics)Melodic Analysis of Speech (MAS): aplicaciones en la comparación de lenguasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597642016-03-10T14:47:24Zhdl_2072_259757Viaplana, Joaquim, 1942-2013-01-31T15:14:41Z2013-01-31T15:14:41Z19862013-01-31T15:14:41Z0213-6554085502http://hdl.handle.net/2445/33654La característisca més notable dels sistemes flexius és la resistència que ofereixen a la tasca lingüística d'establir relacions entre morfs i morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmentades són molt complexes, i fugen de la biunicitat pròpia dels sistemes aglutinants. Aclarir aquestes relacions, il·lustrant-les des de l'angle del verb català, i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un esquema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentals del present article.19 p.application/pdfcatInstitut d'Estudis CatalansReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/LlenguaLiteratura/article/view/220320/301103Llengua & Literatura, 1986, vol. 1, p. 385-403cc-by-nc-nd (c) Viaplana, Joaquim, 1942-, 1986info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>CatalàVerbsMorfologia (Gramàtica)Catalan languageVerbsMorphology (Grammar)Morfologia flexiva i flexió verbal catalanainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597682016-03-10T14:47:25Zhdl_2072_259757Bosch i Rodoreda, Andreu2013-04-30T15:26:37Z2013-04-30T15:26:37Z20122013-04-30T15:26:37Z0932-2221622936http://hdl.handle.net/2445/36440Based on the experience of the Maria Montessori Teaching Resources Center in Alghero, the Algherese adaptation of 'Tintín al país de l'or negre' (Barcelona, 1995), coordinated by the author of the present article, constitues one of the most successful publications in terms of the creation and utilization of a useful Algherese language model for schoools. On the basis of criteria presented in the paper 'L'ensenyament del català a l'Alguer i la qüestió del model de llengua' at a meeting of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans in 2000, the model employed applies Catalan spelling standards but, at the same time, is in greater alignment with the Catalan spoken in Alghero from a morphological, lexical and syntactic point of view. the article reflects upon two possible methods of codification, e.g. of Algherese, put forward by the sociolinguist Enrico Chessa who in the process regarded the disparities and differences between spelling and phonetic transcription.9 p.application/pdfcatAlber-Ludwigs-UniversitätReproducció del document publicat a: http://www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/zfk/25/06_Bosch.pdfZeitschrift für Katalanistik, 2012, num. 25, p. 49-57(c) Bosch i Rodoreda, Andreu, 2012info:eu-repo/semantics/openAccessLlibres i lectura per a infants i jovesAlguerèsDialectologiaChildren's literatureAlgherese dialectDialectologyA propòsit de l'edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597772016-03-10T14:47:29Zhdl_2072_259757Font Rotchés, DolorsPaloma Sanllehí, David2015-03-10T14:58:21Z2015-03-10T14:58:21Z20142015-03-10T14:58:21Z1699-8774647853http://hdl.handle.net/2445/63866En aquest article descrivim les tendències entonatives que caracteritzen la locució dels titulars de les notícies per mitjà de sis de les veus més conegudes de la televisió catalana (tv3 i 3/24): Xavier Coral, Agnès Marquès, Ramon Pellicer, Joan Carles Peris, Raquel Sans i Núria Solé. Per portar a terme la investigació, ens hem basat en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla, descrit a Cantero (2002), i hem utilitzat l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu Praat. Prenent com a base els patrons melòdics i els èmfasis de la parla espontània del català, hem constatat que per a aquest tipus de locució, pròpia d'un registre formal, solament es fan servir de forma continuada i repetitiva una part dels trets melòdics ja descrits, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte característic que la fa singular i la distancia de la parla espontània. També hem descrit els trets melòdics que tenen en comú els sis locutors i els trets en què difereixen.6 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/phonica/article/view/10965Phonica , 2014, vol. 9-10, p. 77-82cc-by (c) Font Rotchés, Dolors et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Entonació (Fonètica)TelenotíciesCatalàIntonation (Phonetics)Television broadcasting of newsCatalan languageL'entonació dels titulars de les notícies en català. Trets melòdics dels locutorsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597802016-03-10T14:47:30Zhdl_2072_259757Bernat i Baltrons, Francesc2015-04-28T15:17:13Z2015-04-28T15:17:13Z20142015-04-28T15:17:13Z1697-5928650715http://hdl.handle.net/2445/65258En aquest article ens proposem demostrar que la història del català del segle XVI ençà està caracteritzada per tres fenòmens sense els quals no podem entendre tampoc la situació actual: reculada en els usos socials de la llengua, baixa cohesió de la comunitat lingüística, i augment de la variació interna i les interferències. Aquestes tres constants, però, s'han corregit en part des de finals del XIX, segons l'àmbit i el territori. Al nostre parer, allò que singularitza el català entre les llengües europees és aquesta combinació paradoxal de reculades i recuperacions durant l'edat contemporània. This paper aims to demonstrate that the history of Catalan from the 16th century onwards is characterized by three phenomena without which the current situation of this language cannot be understood. These three phenomena are regression in social practices, low cohesion of the language community and increase of its internal variation as well as interferences. Nevertheless, those phenomena have been partially mitigated from the late 19th century depending on the domain and area concerned. In our view, what singles out Catalan among all European languages is this paradoxical combination of setbacks and recoveries in the late modern age.7 p.application/pdfcatCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/10045/pdf_1LSC- Llengua, Societat i Comunicació, 2014, num. 12, p. 3-9(c) Bernat i Baltrons, Francesc, 2014info:eu-repo/semantics/openAccessCatalàHistòria socialCatalan languageSocial historyLa història contemporània de la llengua catalana com a paradoxainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597882016-03-10T14:47:32Zhdl_2072_259757Bonet i Alsina, M. EulàliaLloret, Maria-Rosa2015-06-26T07:47:07Z2015-06-26T07:47:07Z199884-344-8228-2B. 25.090-1998http://hdl.handle.net/2445/66052L'objectiu d'aquest llibre és presentar una descripció i una anàlisi sistemàtiques dels fenòmens fonològics del català central, encara que també s'hi trobaran referències a altres varietats dialectals. Per a cada un dels temes de la fonologia del català que es tracten, primer es fa una descripció deis fets. A continuació es presnta una anàlisi del fenomen descrit en el model de la fonologia generativa clàssica, seguint bàsicaament les propostes de Chomsky & Halle (1968), amb la incorporació, però, de l'estructura sil·làbica; en alguns casos es valoren altres possibilitats d'anàlisi dins del matelx model. També s'introdueix, en lletra petita, informaCIO complementària. Apareixen en aquest cos de lletra tant descripcions de diversos dialectes com anàlisis alternatives en el marc de l'estructuralisme (en la línia de les propostes d'Alarcos i de Badia) o en teories generativistes més recents (com la fonologla autosegmental o la fonologia mètrica). En les transcripcions es fan servir sempre els símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), en la versió del 1993 (corregIda el 1996), que apareix al final d'aquest llibre.111 p.application/pdfcatEditorial Ariel(c) Bonet i Alsina et al., 1998info:eu-repo/semantics/openAccessFonologiaCatalàPhonologyCatalan languageFonologia catalanainfo:eu-repo/semantics/bookFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597942016-03-10T14:47:34Zhdl_2072_259757Rius-Escudé, ATorras Compte, Francina2016-03-04T17:04:43Z2016-03-04T17:04:43Z20152016-03-04T17:04:48Z2174-7245656813http://hdl.handle.net/2445/96151En aquest article presentem els resultats obtinguts en una investigació basada en l'anàlisi acústica de les vocals mitjanes anteriors normalitzades del català central en un context de parla espontània. Hem utilitzat el Corpus oral de parla espontània de Font-Rotchés (2006), i el de Rius-Escudé (en premsa), que contenen 60 hores de material audiovisual, del qual hem seleccionat 177 vocals mitjanes anteriors, 98 d'altes i 79 de baixes, emeses per 67 informants catalans, homes i dones, de la varietat dialectal central, d'edats compreses entre els 18 i els 80 anys, de diferents professions que s'expressen en un context de parla espontània. Per fer l'anàlisi acústica, hem utilitzat l'aplicació d'anàlisi i síntesi de veu PRAAT, que ens ha permès extreure els valors dels dos primers formants (F1 i F2) de cada so vocàlic, i de l'aplicació SPSS Statistics 17.0 per comprovar la fiabilitat dels resultats. Per calcular la desviació típica, realitzar els histogrames i els gràfics de caixes, hem utilitzat el programa d'anàlisi estadística GSTAT2. Amb l'objectiu de reduir les diferències acústiques associades a les peculiaritats morfològiques de la cavitat oral dels informants, hem relativitzat les dades dels formants vocàlics seguint el procediment de normalització intrínseca del parlant S-centroid, proposat per Watt & Fabricius (2002). Així, hem obtingut els valors acústics normalitzats dels formants F1 i F2 de les vocals mitjanes anteriors del català en parla espontània.10 p.application/pdfcatUniversitat de ValènciaReproducció del document publicat a: http://www.uv.es/normas/2015/anejos/Libro_Fonetica_2015Normas. Revista de estudios lingüísticos hispánicos, 2015, num. Anejo 7, p. 421-430cc-by-nc-nd (c) Rius-Escudé, A et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Normalització lingüística.CatalàVocals.Language standardization.Catalan language.Vowels.Normalització de les vocals mitjanes anteriors en català en parla espontàniainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2597962016-03-10T14:47:34Zhdl_2072_259757Universitat de Barcelona. Grup d'Estudi de la VariacióViaplana, Joaquim, 1942-Perea, Maria Pilar, 1960-2010-03-12T09:10:07Z2010-03-12T09:10:07Z2003http://hdl.handle.net/2072/9218http://hdl.handle.net/2445/11626Aquest document conté el text Ciutadella_Fon, la transcripció fonètica d'un fragment de conversa lliure amb un informant de Ciutadella que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).7 p.92823 bytesapplication/pdfcatPromociones y Publicaciones UniversitariasReproducció digital del document publicat en paperViaplana, Joaquim ; Perea, Maria Pilar
(eds.) (2003). Textos orals dialectals del català sincronitzats. Una selecció. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias (PPU)http://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Viaplana et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatBalearDialectologiaCiutadella (Balears)MenorquíLinguisticsSpoken CatalanDialectologyBalearicCiudadela (Balearic Islands)Menorquí languageCorpus Oral Dialectal (COD). Ciutadellainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598092016-03-10T14:47:37Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T13:22:06Z2010-03-11T13:22:06Z2004http://hdl.handle.net/2072/9241http://hdl.handle.net/2445/11603Aquest document conté el text PRIV1, un "conte familiar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).6 p.107809 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)Contes infantilsLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Children's storiesCorpus Oral de Registres (COR). PRIV1. Conte familiarinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598112016-03-10T14:47:37Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T11:38:25Z2010-03-11T11:38:25Z2004http://hdl.handle.net/2072/9246http://hdl.handle.net/2445/11595Aquest document conté el text EMP3, una "subhasta de peix" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).221985 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). EMP3. Subhasta de peixinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598122016-03-10T14:47:37Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T10:33:52Z2010-03-11T10:33:52Z2004http://hdl.handle.net/2072/9194http://hdl.handle.net/2445/11589Aquest document conté el text EDUC1, una "reunió de professors" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).44 p.199639 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)ReunionsProfessorsLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)MeetingsTeachersCorpus Oral de Registres (COR). EDUC1. Reunió de professorsinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598152016-03-10T14:47:38Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T11:45:34Z2010-03-11T11:45:34Z2004http://hdl.handle.net/2072/9253http://hdl.handle.net/2445/11596Aquest document conté el text EMP4, una "contractació d'un viatge" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).147995 bytes23 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). EMP4. Contractació d'un viatgeinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598182016-03-10T14:47:39Zhdl_2072_259757Universitat de Barcelona. Grup d'Estudi de la VariacióAlturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T09:45:38Z2010-03-11T09:45:38Z2004http://hdl.handle.net/2072/9188http://hdl.handle.net/2445/11584Aquest document conté el text CIV2, un "casament civil" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).15 p.126255 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaComunicació oralCatalà parlatMatrimoni civilVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationCivil marriageVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). CIV2. Casament civilinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598272016-03-10T14:47:40Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T12:17:41Z2010-03-11T12:17:41Z2004http://hdl.handle.net/2072/10069http://hdl.handle.net/2445/11598Aquest document conté el text EMP6, unes "consultes telefòniques" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).213260 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.] (eds.) (2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaComunicació oralVariació (Lingüística)Català parlatLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). EMP6. Consultes telefòniquesinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598282016-03-10T14:47:40Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T09:55:40Z2010-03-11T09:55:40Z2004http://hdl.handle.net/2072/10070http://hdl.handle.net/2445/11585Aquest document conté el text CULT1, una "presentació d'un vídeo" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).155814 bytes21 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.] (eds.) (2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). CULT1. Presentació d'un vídeoinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598292016-03-10T14:47:41Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T10:04:17Z2010-03-11T10:04:17Z2004http://hdl.handle.net/2072/10071http://hdl.handle.net/2445/11586Aquest document conté el text CULT2, una "visita comentada" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).156910 bytes32 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format papaerAlturo, Núria [et al.] (eds.) (2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)LinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Corpus Oral de Registres (COR). CULT2. Visita comentadainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598312016-03-10T14:47:41Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T15:06:23Z2010-03-11T15:06:23Z2004http://hdl.handle.net/2072/10316http://hdl.handle.net/2445/11607Aquest document conté el text REL1, un "sermó dominical" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).111444 bytes10 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatVariació (Lingüística)SermonsComunicació oralLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)SermonsCorpus Oral de Registres (COR). REL1. Sermó dominicalinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598382016-03-10T14:47:42Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-10T15:46:56Z2010-03-10T15:46:56Z2002http://hdl.handle.net/2072/12576http://hdl.handle.net/2445/11575Aquest document conté "conversa 10", una "visita de cortesia al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).414756 bytes41 p.application/pdfcatPublicacions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperPayrató, Lluís ; Alturo, Núria (eds.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Payrató et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralConversaLlengua col·loquialLinguisticsSpoken CatalanOral communicationConversationColloquial languageCorpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa10. Visita de cortesia al menjadorinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598432016-03-10T14:47:43Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-10T15:08:14Z2010-03-10T15:08:14Z2002http://hdl.handle.net/2072/12708http://hdl.handle.net/2445/11572Aquest document conté "conversa 07", una conversa "abans de dinar al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu)
o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccu393106 bytes36 p.application/pdfcatPublicacions i Edicions de la Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperPayrató, Lluís ; Alturo, Núria (eds.)(2002). Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Payrató et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralConversaLlengua col·loquialLinguisticsSpoken CatalanOral communicationConversationColloquial languageCorpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa07. Abans de dinar al menjadorinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598452016-03-10T14:47:44Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T11:13:16Z2010-03-11T11:13:16Z2004http://hdl.handle.net/2072/9200http://hdl.handle.net/2445/11592Aquest document conté el text EDUC4, una "conferència" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).31 p.149160 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004) Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)ConferènciesLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)ConferencesCorpus Oral de Registres (COR). EDUC4. Conferènciainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2598562016-03-10T14:47:45Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaBladas Martí, ÒscarPayà, MartaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-11T12:22:56Z2010-03-11T12:22:56Z2004http://hdl.handle.net/2072/9201http://hdl.handle.net/2445/11599Aquest document conté el text POL1, un "míting polític" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).22 p.162458 bytesapplication/pdfcatPublicacions i Edicions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperAlturo, Núria [et al.](eds.)(2004): Corpus oral de registres. Materials de treball. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. [Llibre i CD-ROM]http://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralVariació (Lingüística)Oratòria políticaLinguisticsSpoken CatalanOral communicationVariation (Linguistics)Political oratoryCorpus Oral de Registres (COR). POL1. Míting políticinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2599002016-03-11T01:35:31Zhdl_2072_259757Alturo, NúriaFondevila, Josep Manel2016-03-10T10:47:12Z2016-03-10T10:47:12Z1986http://hdl.handle.net/2445/96343Estudi de la frontera dialectal entre el ribagorçà i el pallarès, a la zona de la Vall de Xerallo, la Llevata i la ribera del Ribagorçana amb centre al Pont de Suert. Inclou aspectes fonètics i morfosintàctics. Les dades analitzades procedeixen d'entrevistes semidirigides a 15 informants de 10 localitats diferents, que es van fer entre juliol de 1985 i maig de 1986. Tot i que es tracta d'un treball acadèmic (va ser un treball de curs de Dialectologia Catalana, fet a 5è curs de la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida), considerem que les dades recollides tenen un valor històric que val la pena preservar i posar a disposició dels investigadors interessats en el canvi lingüístic i la variació dialectal en la llengua catalana.154 p.application/pdfcatcc-by-nc-nd (c) Alturo et al., 1986info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>DialectologiaCatalàRibagorça (Catalunya)Pallars (Catalunya)DialectologyCatalan languageRibagorça (Catalonia)Pallars (Catalonia)La frontera lingüística ribagorçà-pallarèsinfo:eu-repo/semantics/workingPaperFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/1519302016-04-06T23:09:41Zhdl_2072_151842Universitat de BarcelonaAlturo, NúriaPayrató, Lluís, 1960-2010-03-10T12:53:12Z2010-03-10T12:53:12Z2002http://hdl.handle.net/2072/12527http://hdl.handle.net/2445/11566Aquest document conté "conversa 01", un "sopar al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).33 p.344185 bytesapplication/pdfcatPublicacions Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat en format paperPayrató, Lluís ; Alturo, Núria (eds.) (2002): Corpus oral de conversa col·loquial. Materials de treball [Multimèdia]. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelonahttp://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Alturo et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>LingüísticaCatalà parlatComunicació oralConversaLlengua col·loquialLinguisticsSpoken CatalanOral communicationConversationColloquial languageCorpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). Conversa01. Sopar al menjadorinfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/1519122016-04-19T22:54:52Zhdl_2072_151842Universitat de Barcelona. Grup d'Estudi de la VariacióUniversitat de BarcelonaPerea, Maria Pilar, 1960-Viaplana, Joaquim, 1942-2010-03-11T17:16:48Z2010-03-11T17:16:48Z20102010-01-21http://hdl.handle.net/2072/43322http://hdl.handle.net/2445/11611Aquest document conté la transcripció fonètica, la fonoortogràfica i l'arxiu de so d'un fragment de conversa lliure amb un informant de l'Alcora que forma part del Corpus Oral Dialectal (COD). El COD és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).73984 bytes56814 bytes9403271 bytesapplication/pdfaudio/basiccatPerea, M. Pilar i Joaquim Viaplana. Corpus Oral Dialectal (COD). Selecció de textos.http://www.ub.edu/cccub/cc-by-nc-nd, (c) Perea et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/</a>DialectologiaCatalà parlatLingüísticaValenciàAlcora (País Valencià)DialectologySpoken CatalanLinguisticsValencian languageAlcora (Valencian Community)Corpus Oral Dialectal (COD). L'Alcorainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaCorpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB)
oai:recercat.cat:2072/2622292016-05-31T22:42:37Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaTolchinsky, Liliana2016-05-30T10:33:49Z2016-05-30T10:33:49Z19902016-05-30T10:33:55Z0066-5126131804http://hdl.handle.net/2445/99016El modelo general de análisis del discurso desarrollado por el Groupe Aixois de Recherches en Syntaxe (Blanche-Benveniste, este volumen) se aplicó al análisis de las narraciones escritas por niños entre cinco y siete años de edad, cuya lengua materna es el hebreo. Las propiedades del discurso narrativo fueron caracterizadas según cuatro contrastes: I) entre el decir y lo dicho, 2) entre la presencia y ausencia del narrador, 3) entre los sucesos y la intencionalidad de los personajes y 4) entre los sucesos y nuestro conocimiento acerca de ellos. El modelo se utilizó para poner en evidencia la organización sintáctica de los textos y a través de ella explorar algunos de estos contrastes en los textos infantiles. Los resultados mostraron que durante el periodo de edad estudiada, los relatos que los niños reproducen llegan a incluir muchas de las propiedades de lo narrativo, pero están organizados localmente. Esta organización local se manifesto en la coincidencia paso a paso entre el decir y lo dicho, en la excesiva pronominalización y en la marcación temporal. La aplicación del modelo permitió detectar no sólo lo narrativo en general sino lo particular de la narrativa infantil en los primeros años de la escolaridad.24 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/AnuarioPsicologia/article/view/64644Anuario de Psicología, 1990, num. 47, p. 65-88(c) Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccessComunicació escritaNarrativaInfantsWritten communicationFictionChildrenLa reproducción de relatos en niños entre cinco y siete años: Organización sintáctica y funciones narrativas.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650002016-07-05T08:29:35Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBel Rafecas, NúriaBel, SantiagoEspeja, SergioMarimon Felipe, MontserratVillegas Montserrat, Marta2012-11-27T14:57:32Z2012-11-27T14:57:32Z2008-052012-11-27T14:57:32Z1575-2275617623http://hdl.handle.net/2445/32876En aquest article presentem CLARIN (Common Language Resources and Technologies), un projecte de col·laboració europea a gran escala l"objectiu del qual és potenciar l"ús d"instruments tecnològics en la recerca en els àmbits de les humanitats i les ciències socials. CLARIN és un dels trenta-cinc projectes seleccionats pel Comitè ESFRI (European Strategy Forum on Research Infraestructures) per a la llista de les infraestructures que s"han d"haver construït, per la seva importància per a la recerca, d"aquí a deu anys. CLARIN vol portar a les humanitats i a les ciències socials els beneficis de l"accés compartit i en col·laboració a recursos digitals, i també l"ús del còmput intensiu amb instruments específics d"anàlisi i explotació per a l"accés intel·ligent a grans bases de dades. Amb aquest objectiu, CLARIN crearà la infraestructura necessària per a poder donar un accés genèric a grans bancs de dades i als instruments d"anàlisi i explotació d"aquestes dades mitjançant la utilització de tecnologia. Per a això implementarà, en una estructura de xarxa grid, i mitjançant tecnologia de serveis web i de web semàntic, una única interfície d"accés a les dades i als instruments d"anàlisi, i també a eines de processament i altres serveis necessaris. Aquesta interfície, pel fet de ser dissenyada per a servir els objectius comuns de la recerca en humanitats i ciències socials, en facilitarà l"ús a investigadors de diferents àmbits sense necessitat de tenir coneixements sobre les tecnologies implicades.8 p.application/pdfcatUniversitat Oberta de CatalunyaDIGITHUM, 2008, vol. 10, num. 1, p. 2-6cc-by-nc (c) Bel Rafecas, Núria et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>HumanitatsCiències socialsTecnologia de la informacióCerca en bases de dadesLingüística computacionalHumanitiesSocial sciencesInformation technologyDatabase searchingComputational linguisticsEl Proyecto CLARIN: Una infraestructura de investigación científica para las Humanidades y las Ciencias Socialesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650012016-07-05T08:29:36Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaMarimon Felipe, Montserrat2012-12-10T17:30:30Z2012-12-10T17:30:30Z2010-092012-12-10T17:30:31Z1135-5948617624http://hdl.handle.net/2445/33022En este artículo presentamos el desarrollo de un nuevo recurso de código abierto para el español: el treebank Tibidabo. La anotación se está llevando a cabo de forma semiautomática en la que, en primer lugar, el corpus es analizado automaticamente con una gramática simbólica del español basada en HPSG e implementada en el sistema Linguistic Knowledge Builder, y, en segundo lugar, los resultados del proceso de análisis se desambiguan manualmente. La existencia del treebank Tibidabo nos permitirá futuros trabajos de investigación para el desarrollo y evaluación de una arquitectura híbrida que combine métodos simbólicos y estadísticos para el PLN, así como investigaciones orientadas a la hibridización de técnicas de bajo y alto nivel para el PLN.7 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Procesamiento del lenguaje natural , 2010, vol. 45, num. 1, p. 113-119(c) Marimon Felipe, Montserrat, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCastellà (Llengua)Lingüística computacionalGramàticaTecnologia de la informacióSpanish languageComputational linguisticsGrammarInformation technologyThe Tibidabo Treebankinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650022016-07-05T08:29:36Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2013-02-06T16:44:50Z2013-02-06T16:44:50Z2012-12-312013-02-06T16:44:50Z1133-682X619673http://hdl.handle.net/2445/33746El examen de una normativa para mejorar la información al consumidor plantea observaciones pragmáticas sobre buenas prácticas textuales. La orden 385/2003 de la Generalitat de Catalunya establece el tamaño mínimo de la letra en contratos para facilitar su legibilidad. La interpretación de esta normativa permite considerar el uso pragmático de la letra pequeña. Y se recoge también el ejemplo publicitario de una empresa energética que paradójicamente utiliza, en la actualidad, como recurso de prestigio la letra pequeña en documentos contractuales. GOOD TEXTUAL PRACTICES AND INTERPRETABILITY OF THE FINE PRINT IN CONTRACTS. The review of legislation to improve consumer information raises pragmatic observations on textual practices. The order 385/2003 of the Autonomous Government of Catalonia (Spain) sets the minimum font size in contracts for readability. The interpretation of these rules allows us to consider the pragmatic use of the fine print. And the paper also includes advertising from an energy company that paradoxically used as a resource for prestige the fine print in contract documents.17 p.application/pdfspaUniversidad de CádizReproducció del document publicat a: http://revistas.uca.es/index.php/pragma/article/view/909/1622Pragmalingüística, 2012, num. 20, p. 183-199cc-by-nc-nd (c) Revista Pragmalingüística, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>ContractesProtecció del consumidorLlegibilitatContractsConsumer protectionLegibility (Printing)Buenas prácticas textuales e interpretabilidad de la letra pequeñainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650042016-07-05T08:29:36Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2013-03-06T16:44:38Z2013-03-06T16:44:38Z19842013-03-06T16:44:39Z0210-1874005426http://hdl.handle.net/2445/34099La descripción e interpretación del lenguaje -en su amplitud- parece sustraerse, por el momento, a un solo sistema teórico. Por ello la prevención ante la naturaleza diversa de ciertas aportaciones necesariamente debe matizarse, para que no sea causa de empobrecimiento. En el campo de la psicología clásica el canadiense Eric Berne crea a principios de los años sesenta el análisis transaccional (AT) , terapia de características singulares con un sistemático fundamento teórico 1. En alguno de sus aspectos tiene relevancia para la teoría de la comunicación en aquello que enfatizaba Bloomfield, el estudio de la conducta. Y ello a su gusto: de manera objetiva, antidefinicionista y antiesencialista. El Análisis Transaccional contempla la descomposición de la conducta (análisis), que es el resultado de la acción o interacción con los demás (transaccional). Para nuestro objetivo, su excelencia radica en su carácter verificable, descriptivo y explicativo, predictivo e integrador.8 p.application/pdfspaSociedad Española de LingüísticaReproducció del document publicat a: http://www.uned.es/sel/castellano/enero-junio84.htmlRevista Española de Lingüística (RSEL), 1984, vol. 14, num. 1, p. 118-124(c) Laborda, Xavier, 1984info:eu-repo/semantics/openAccessComunicacióPragmàtica (Lingüística)Anàlisi transaccionalCommunicationPragmaticsTransactional analysisTeoría de la comunicación y análisis transaccionalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650112016-07-05T08:29:38Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, XavierRomera Barrios, LourdesFernández Planas, Ana Ma. (Ana María)2013-10-17T16:12:49Z2013-10-17T16:12:49Z2013-09-152013-10-17T16:12:49Z1697-0780628385http://hdl.handle.net/2445/47106Juan Carlos Moreno Cabrera, catedrático de lingüística en la Universidad Autónoma de Madrid, acaba de publicar el libro Cuestiones clave de la Lingüística . Este título se suma a una extensa producción, en la que Moreno Cabrera se ocupa de teoría sintáctica ( Fundamentos de Sintaxis General , 1987),tipología lingüística (El Universo de las lenguas, 2003), ensayo (El nacionalismolingüístico, 2008) y manuales (Curso Universitario de Ling üística general, 1991-2000), entre otros campos de estudio y facetas de la edición. El prestigio de Juan Carlos Moreno Cabrera está basado en una formación rigurosa y singular, en un espíritu de investigación crítico y en un estilo sugestivo y elocuentwe.2 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://www.linred.es/resenas_pdf/LR_resena53_12092013.pdfLinred: Lingüística en la red, 2013, vol. , num. 11, p. 1-2(c) Laborda, Xavier et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccessRessenyes (Documents)Reviews (Documents)Moreno Cabrera, Juan Carlos. Cuestiones clave de la LingüísticaCuestiones clave de la Lingüísticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650152016-07-05T08:29:38Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaVila Rigat, MartaGonzález Fuente, SantiagoMartí Antonin, M. AntòniaLlisterri, JoaquimMachuca Ayuso, María Jesús2013-12-03T15:02:40Z2013-12-03T15:02:40Z2010-09-012013-12-03T15:02:40Z1135-5948578464http://hdl.handle.net/2445/48252In this paper we present ClInt (Clinical Interview), a bilingual Spanish-Catalan spoken corpus that contains 15 hours of clinical interviews. It consists of audio files aligned with multiple-level transcriptions comprising orthographic, phonetic and morphological information, as well as linguistic and extralinguistic encoding. This is a previously non-existent resource for these languages and it offers a wide-ranging exploitation potential in a broad variety of disciplines such as Linguistics, Natural Language Processing and related fields.8 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Reproducció del document publicat a: http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/796Procesamiento del lenguaje natural , 2010, vol. , num. 45, p. 105-111(c) Vila Rigat, Marta et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccessTipologia (Lingüística)Corpus (Lingüística)Tractament del llenguatge natural (Informàtica)Lingüística computacionalCatalàCastellà (Llengua)Typology (Linguistics)Corpora (Linguistics)Natural language processing (Computer science)Computational linguisticsCatalan languageSpanish languageClInt: A bilingual Spanish-Catalan spoken corpus of clinical interviewsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650172016-07-05T08:29:39Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaEspaña Bonet, CristinaVila Rigat, MartaRodríguez Hontoria, HoracioMartí Antonin, M. Antònia2013-12-04T14:49:42Z2013-12-04T14:49:42Z20092013-12-04T14:49:42Z1135-5948573100http://hdl.handle.net/2445/48304CoCo is a collaborative web interface for the compilation of linguistic resources. In this demo we are presenting one of its possible applications: paraphrase acquisition.2 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Reproducció del document publicat a: http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/47Procesamiento del lenguaje natural , 2009, vol. , num. 43, p. 367-368(c) España Bonet, Cristina et al., 2009info:eu-repo/semantics/openAccessLingüística computacionalParàfrasiCorpus (Lingüística)Tractament del llenguatge natural (Informàtica)Computational linguisticsParaphraseCorpora (Linguistics)Natural language processing (Computer science)CoCo, a web interface for corpora compilationinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650232016-07-05T08:29:40Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2014-02-03T17:17:27Z2014-02-03T17:17:27Z2013-11-102014-02-03T17:17:27Z1697-0780629375http://hdl.handle.net/2445/49352La reseña presenta el libro que K. Allan ha editado, The Oxford Handbook of the History of Linguistics (2013), en la colección de la Oxford University Press sobre Lingüística. En la obra participan más de treinta especialistas, que tratan de la historia en Occidente y, en menor medida, en Oriente. Los ámbitos de estudio respetan un orden tradicional: el sonido, la sintaxis y el significado y, como relativa novedad, la lingüística aplicada. Un interés complementario de la obra es su articulacíón en la amplia colección de manuales de lingüística.7 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://www.linred.es/resenas_pdf/LR_resena54_14102013.pdfLinred: Lingüística en la red, 2013, vol. , num. 11, p. 1-7(c) Laborda Gil, Xavier, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessRessenyes (Documents)LingüísticaReviews (Documents)LinguisticsThe Oxford Handbook of the History of Linguisticsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650252016-07-05T08:29:41Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2014-03-12T17:04:27Z2014-03-12T17:04:27Z2013-12-042014-03-12T17:04:27Z1697-0780633982http://hdl.handle.net/2445/51444El libro de Lluís Payrató, El gest nostre de cada dia, es un estudio escrito en catalán de los gestos de la categoría de emblemas de la cultura catalana. Los emblemas constituyen un recurso comunicativo autónomo de la palabra, en el sentido de que expresan un mensaje que equivale a una palabra o expresión. El autor incorpora a la investigación el repertorio gestual que elaboró Joan Amades en 1957. La tesis central de la obra es la naturaleza cultural y contextual de los emblemas, de modo que pueden tener un significado mundial en algunos casos y un significado local en otros. La contribución del ensayo es una descripción de los gestos según su función comunicativa y la confección de un repertorio de 108 emblemas catalanes. El gest nostre de cada dia [Our daily gesture] is a study written by Lluís Payrató in Catalan about the Catalan culture. It deals with a type of gestures called emblems. The emblems are gestures that correspond to a word or expression. The author analyzes the gestural repertoire that developed in 1957 Joan Amades. The central thesis of the work is the cultural and contextual nature of the emblems, so that may have global significance in some cases and in other local significance. The contribution of the paper is a description of gestures by communicative function and the production of a repertoire of 108 Catalan emblems.8 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://www.linred.es/resenas_pdf/LR_resena56_16022014.pdf;Linred: Lingüística en la red, 2013, vol. , num. 11, p. 1-8(c) Laborda Gil, Xavier, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessSemiòticaComunicació no verbalCatalunyaRessenyes (Documents)SemioticsNonverbal communicationCataloniaReviews (Documents)Payrató, Lluís, 1960-. Gest nostre de cada diaEl gest nostre de cada dia. La gestualitat emblemàtica com a patrimoni de la cultura popularinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650272016-07-05T08:29:41Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaTolchinsky, Liliana2014-09-10T14:34:15Z2014-09-10T14:34:15Z20062014-09-10T14:34:15Z1681-5653559088http://hdl.handle.net/2445/57103La meta del proceso de aprendizaje de la lectura y la escritura en un sentido amplio es la participación activa de los nuevos miembros en las prácticas letradas de su comunidad. Dado que lo que se busca es pericia en determinadas prácticas, el mejor camino para alcanzarla es por medio de la inmersión en versiones auténticas de esas prácticas, en las cuales el uso de la lengua y de los textos responde a propósitos que van más allá de la enseñanza de la lectura y la escritura. Una vez discutidas las evidencias empíricas que apoyan esta propuesta, se presentará un enfoque transversal de la lectura y la escritura. Según este enfoque, la formación de miembros activos de la cultura escrita ha de realizarse no solamente desde la clase de lengua sino desde otras disciplinas curriculares no lingüísticas. A diferencia de lo que sucede en el área de lengua, en la cual hay que tratar de que se cree la necesidad para que tenga sentido introducir diversos tipos de texto, en las otras áreas curriculares se trata de crear los textos para responder a necesidades que ya existen. En las áreas no lingüísticas es donde hay más posibilidades de utilizar con sentido textos auténticos con diversas finalidades. La propuesta de transversalidad ha encontrado escollos importantes para atender los requerimientos de diversidad y autenticidad de los textos, la interacción entre lengua oral y escrita y el intercambio entre pares, entre ellos, el uso exclusivo de libros de texto, la dificultad de encarar en las aulas un trabajo diversificado y la fragmentación de responsabilidades. Estos escollos reflejan los cambios cruciales que esta propuesta implica y algunos aspectos de nuestra cultura escolar que convendría superar si se quiere formar lectores comprensivos y críticos, ciudadanos hábiles en el manejo de la información escrita.18 p.application/pdfspaOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie46.htmRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2006, num. 46, p. 37-54cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>AprenentatgeLecturaEscripturaEscolesLearningReadingWritingSchoolsUsar la lengua en la escuela.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650332016-07-05T08:29:42Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2015-07-10T14:21:16Z2015-07-10T14:21:16Z2015-07-072015-07-10T14:21:16Z1577-6921653373http://hdl.handle.net/2445/66265La publicación del libro de Amadeu Viana Pasadizos es una invitación vibrante a gozar de la lectura como una experiencia sorprendente. Sus breves anotaciones abordan por todos los ángulos imaginables cuestiones de la lengua, la comunicación, la historia del pensamiento, el debate de paradigmas, el sentido crítico, el sentido del humor, el sentido común y los múltiples sentidos del discurso. Esas anotaciones resuenan en la mente del lector como un aldabonazo que concita sensibilidad, conocimiento y gusto por el matiz y la mirada insólita.5 p.application/pdfspaUniversidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.um.es/tonosdigital/znum29/secciones/resenas-3-pasadizos_-aviana.htmTonos Digital. Revista electrónica de filología, 2015, vol. , num. 29, p. -cc-by-nc-nd (c) Universidad de Murcia, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ressenyes (Documents)Reviews (Documents)Viana, Amadeu, 1958-. PasadizosPasadizos, de Amadeu Viana (Reseñas)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650342016-07-05T08:29:42Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2015-07-10T14:31:21Z2015-07-10T14:31:21Z2015-07-072015-07-10T14:31:21Z1577-6921653372http://hdl.handle.net/2445/66266La Sociedad Española de Historiografía Lingüística (SEHL) celebró su IX Congreso Internacional en 2013 en Córdoba. En tres intensos días de septiembre, del 11 al 13, intervinieron alrededor de un centenar de investigadores. La publicación Métodos y resultados actuales en Historiografía de la Lingüística (Nodus Publikationen), aparecida en diciembre de 2014, recoge los textos de esas intervenciones, en una edición austera, pulcra y modélica. La obra, que consta de dos volúmenes, tiene una maqueta sobria y económica, acorde con el espíritu de austeridad y de eficiencia que observan la SEHL y los editores. Éstos han realizado una edición excelente, modélica. Los editores de la obra son María Luisa Calero, Alfonso Zamorano, F. Javier Perea, Mª del Carmen García Manga, María Martínez-Atienza.6 p.application/pdfspaUniversidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.um.es/tonosdigital/znum29/secciones/resenas-2-historiografia_linguistica.htmTonos Digital. Revista electrónica de filología, 2015, vol. , num. 29, p. -cc-by-nc-nd (c) Universidad de Murcia, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ressenyes (Documents)Reviews (Documents)Métodos y resultados actuales en historiografía de la lingüísticaMétodos y resultados actuales en historiografía de la lingüística (Reseñas)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650372016-07-05T08:29:43Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaMartínez Celdrán, Eugenio2015-10-29T17:21:16Z2015-10-29T17:21:16Z20152015-10-29T17:21:16Z2174-7245654899http://hdl.handle.net/2445/67540When RAE (2011:174) deals with the phoneme /ʝ/, it says that is a voiceless fricative sound. The CD that goes with the Fónetica y Fonología states that the consonant /ʝ/ is usually produced as a fricative prepalatal. And the allowed variants (besides the fricative) are an affricate variant and a non-fricative variant that they transcribe as /ɟ/. Navarro Tomás (1946: 9) said, «the y from mayo, with a smooth, affricate or rehilante pronunciation constitutes a single phonological unit». In this statement Navarro Tomás does not use the term «fricative» but he speaks of «smooth» and «rehilantes» variants. In previous work about fricatives (1943) he maintained that fricatives are sounds that have «rehilamiento» (what has been called in English tradition a turbulent airstream); thus, the rehilantes are the fricatives and what we call nowadays approximants are smooth consonants. He admitted that the consonant 'ye' could have those three allophones.The aim of this paper is to prove both that the approximant variant exists and that is the most used allophone. In order to do so, we use a method that measures the existing noise in the sound production in a special way. It is known as zero-crossing. The final conclusion confirms the hypothesis: the more usual production of the Spanish consonant 'ye' is approximant and palatal.15 p.application/pdfspaUniversitat de ValènciaReproducció del document publicat a: https://ojs.uv.es/index.php/normas/article/view/6825Normas. Revista de estudios lingüísticos hispánicos, 2015, vol. , num. 5, p. 117-131cc-by-nc-nd (c) Martínez Celdrán, Eugenio, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Castellà (Llengua)ConsonantsFonèticaSpanish languageConsonnesPhoneticsNaturaleza de la consonante 'ye' en español.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650402016-07-05T08:29:44Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaZaboklicka, Bozena2016-03-03T14:47:47Z2016-03-03T14:47:47Z20122016-03-03T14:47:53Z2014-1394620321http://hdl.handle.net/2445/96100Witold Gombrowicz arribà a Buenos Aires a bord del vaixell Chrobry el 22 d'agost de 1939. Uns dies després l'Alemanya nazi envaïa Polònia i Gombrowicz decidia quedar-se a l'Argentina, on romandria gairebé 24 anys. L'any 1947, després d'haver passat gairebé 10 anys sense escriure pràcticament res, decideix explicar la seva atípica arribada al país i les setmanes que seguiren. Però aquell Trans-Atlantyk ràpidament agafarà una altra destinació i retornarà l'autor cap a la seva terra nativa, convertint-se en una complexa al·legoria sobre la relació entre individu i nació. Per a fer-ho tot més difícil Gombrowicz escull una forma d'expressió literària provinent dels llibres de memòries que escrivien els nobles sàrmates al segle XVII. Tot i que el fil argumental de la novel·la transcorre a l'Argentina, el tema principal acabarà sent Polònia. Tots aquests aspectes fan aquesta obra difícil de traduir a altres llengües i gairebé incomprensible pel lector no-polonès. La primera part d'aquest article intentarà proporcionar algunes claus per a fer Trans-Atlantyk més accessible als lectors estrangers i que puguin arribar al nivell metafòric d'aquesta obra mestra de la literatura polonesa. Després ens concentrarem en l'anàlisi d'algunes traduccions i dels pròlegs introduïts per a guiar els lectors no-polonesos a través d'aquesta anti-epopeia nacional polonesa. A l'últim capítol considerarem Trans-Atlantyk a la llum de les idees de Milan Kundera sobre el destí dels grans artistes provinents de nacions petites exposades al seu assaig Les testaments trahis. Tanquem l'article amb algunes consideracions sobre el pes específic de Gombrowicz a les literatures nacionals polonesa i argentina i entre els millors escriptors de la Literatura universal.11 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/AFLM/article/view/5473/7250Anuari de Filologia. Llengües i Literatures Modernes, 2012, num. 2, p. 97-107cc-by (c) Zaboklicka, Bozena , 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Literatura polonesaEstètica de la recepcióPolish literatureReader-response criticismGombrowicz, Witold, 1904-1969. FerdydurkeDe la perifèria al centre: el cas de 'Ferdydurke' de Witold Gombrowiczinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650442016-07-05T08:29:45Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, Xavier2016-03-07T16:59:47Z2016-03-07T16:59:47Z2016-02-272016-03-07T16:59:52Z1697-0780657613http://hdl.handle.net/2445/96214El artículo trata de los relatos autobiográficos de lingüistas estadounidenses sobre su vida profesional. Considera las aportaciones de los editores Thomas A. Sebeok (1966), Boyd H. Davis y Raymond K. O'Cain (1980) y E. F. Konrad Koerner (1991, 1998). Forman un amplio repertorio de 90 escritos biográficos (Sebeok) y de 43 autobiografías (Davis, O'Cain y Koerner). La lingüística estadounidense tiene un carácter pionero en éste ámbito y muestra en sus relatos el extraordinario dinamismo de sus autores. El artículo considera la autobiografía como una fuente documental de la corriente narrativa de la historiografía, que permite estudiar la trayectoria vital de los autores y trazar el panorama de la lingüística contemporánea. Entre otros lingüistas, el artículo comenta la figura de Dwight Bolinger como un epítome multifacético y brillante de la lingüística concebida en primera persona del plural. Las voces de estos lingüistas buscan con relatos el sentido de sus vidas y desmienten la fugacidad de la memoria colectiva. [Abstract] The article deals with the autobiographical accounts of American linguists on their professional lives. Consider the contributions of the publishers Thomas A. Sebeok (1966), Davis and Raymond H. Boyd K. O'Cain (1980) and E. F Konrad Koerner (1991, 1998). They form a vast repertoire of 90 biographical writings (Sebeok) and 43 autobiographies (Davis, O'Cain and Koerner). Linguistics in USA has a pioneering nature in this area and shows in its accounts the extraordinary dynamism of the authors. The article considers the autobiography as a documentary source of the narrative historiography trend, which allows to study the trajectory of the authors and chart the landscape of contemporary linguistics. Among other linguists, the paper chooses and analyzes the figure of Dwight Bolinger as a multifaceted and brilliant example of American linguistics, thought in the first person plural. The voices of those linguists inquire with stories about the meaning of their lives and face the transience of collective memory.25 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_21022016.pdfLinred: Lingüística en la red, 2016, num. 13, p. 1-25(c) Laborda, Xavier, 2016info:eu-repo/semantics/openAccessHistoriografia.Història de la lingüística.Autobiografies.Estats Units d'Amèrica.Historiography.Linguistics history.Autobiographies.United States.Memorias de lingüistas estadounidenses: First Person Singularinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650472016-07-05T08:29:45Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBel Rafecas, NúriaMarimon Felipe, Montserrat2012-11-21T15:19:31Z2012-11-21T15:19:31Z20082012-11-21T15:19:31Z1135-5948617622http://hdl.handle.net/2445/32779Presentamos el proyecto CLARIN, un proyecto cuyo objetivo es potenciar el uso de instrumentos tecnológicos en la investigación en las Humanidades y Ciencias Sociales2 p.application/pdfspaSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Procesamiento del lenguaje natural , 2008, vol. 41, num. 1, p. 309-311(c) Bel Rafecas, Nuria et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccessTecnologia de la informacióInvestigacióHumanitatsCiències socialsInformation technologyResearchHumanitiesSocial sciencesCLARIN: common language resources and technology infrastructureinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653462016-07-05T09:01:39Zhdl_2072_241708Junyent, M. Carme, 1955-Monrós Marin, EvaFidalgo Piña, MònicaCortès i Colomé, MontserratComellas, Pere, 1965-Barrieras, Mònica2012-02-09T13:45:50Z2012-02-09T13:45:50Z2011-112012-02-08T11:34:41Z9788439387718258895http://hdl.handle.net/2445/21842Mitjançant una metodologia qualitativa basada en entrevistes obertes en profunditat, l'article pretén mostrar exemples de projecció de representacions lingüístiques de parlants provinents d'altres àrees lingüístiques sobre la situació sociolingüística del català. S'observen diferents aspectes d'aquestes representacions i es constata que hi ha nombrosos fenòmens de reinterpretació de la pròpia llengua i de la situació sociolingüística d'origen a partir de l'experiència amb el català. Així mateix, es veu com les llengües com el català, amb capacitat identitària, es constitueixen en elements clau tant d'integració en una nova comunitat com de valoració de la pròpia herència cultural i lingüística, especialment en els casos de llengües minoritzades.16 p.application/pdfcatGeneralitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Direcció General per a la ImmigracióReproducció del capítol del llibre publicat a: http://ves.cat/a6juRecerca i Inmigració III, Col·lecció "Ciutadania i Immigració" núm. 6, 2011, Dinàmiques i estratègies migratòries, p. 93-108cc-by-nc (c) Departament de Benestar Social i Família, 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>SociolingüísticaMultilingüismeSociolinguisticsMultilingualismCanvi de representacions lingüístiques de parlants al·loglots per contacte amb la situació lingüística catalanainfo:eu-repo/semantics/bookPartFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaLlibres / Capítols de llibre (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653542016-07-05T09:08:47Zhdl_2072_259757Marimon Felipe, MontserratPadró, Lluís2012-11-27T13:54:54Z2012-11-27T13:54:54Z2012-092012-11-27T13:54:54Z1135-5948617625http://hdl.handle.net/2445/32875Este artículo describe investigación sobre los efectos de la desambiguación morfosintáctica usada como un preproceso de un analizador sint´actico profundo basado en HPSG, en el contexto del desarrollo de un treebank del español de código abierto, en el entorno de DELPH-IN. La anotación treebank se realiza manualmente tomando las decisiones apropiadas entre las opciones propuestas por el sistema y ordenadas por un módulo estadístico. Los experimentos presentados muestran que el uso de un etiquetador reduce la ambigüedad de las frases, y contribuye a limitar la cantidad de frases cuyo análisis sobrepasa a el límite de tiempo, y ayuda a al m´odulo estadístico a clasificar el árbol correcto entre los n mejores. Por un lado, nuestros resultados validan los beneficios ya reportados en la literatura de tal preproceso de análisis profundo con respecto a la velocidad, cobertura y precisión. Por otro lado, proponemos una estrategia basada en existentes herramientas de código abierto y recursos para desarrollar con alta consitencia treebanks de sintaxis profunda para idiomas con limitada disponibilidad de recursos lingüísticos.8 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Procesamiento del lenguaje natural , 2012, vol. 49, num. 1, p. 139-146(c) Marimon Felipe, Montserrat et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccessLingüística computacionalMorfosintaxiComputational linguisticsMorphosyntaxA hybrid approach to treebank constructioninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653582016-07-05T09:08:48Zhdl_2072_259757Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María)2013-02-26T13:53:23Z2013-02-26T13:53:23Z2012-122013-02-26T13:53:23Z0717-1285617369http://hdl.handle.net/2445/33995La producción de las nasales exige simultáneamente una oclusión dentro de la boca y una salida de aire por el canal rinofaríngeo y esta característica las distingue de las demás articulaciones de los inventarios de las lenguas. La salida de aire por la nariz es el requisito articulatorio más definitorio y permite que la oclusión bucal no precise unos requisitos tan estrictos con lo cual se puede adaptar fácilmente a la articulación siguiente cuando la nasal aparece en posición implosiva. Ante oclusiva velar es sabido que la nasal sufre un proceso de velarización y atrasa su punto de articulación hacia la parte posterior de la cavidad bucal. el presente trabajo pretende profundizar en este tipo de coarticulación en grupos consonánticos nasal + oclusiva velar para evaluar aspectos fonéticos, necesariamente alofónicos, en español y catalán. Concretamente se profundiza en el efecto de varios factores (la velocidad de habla, la ocurrencia de la nasal en sílaba tónica o átona, la presencia de una frontera morfológica o no en el grupo consonántico y la sordez-tensión o sonoridad-laxitud de la oclusiva siguiente) a partir de los datos obtenidos de tres informantes en cada lengua en diversos ítems repetidos cada uno de ellos cuatro veces y analizados mediante el electropalatógrafo WinePG. Los resultados señalan la importancia de los factores estudiados, especialmente de la tensión o la sonoridad de la oclusiva siguiente. Asimismo se constata la tendencia en habla rápida a la hipoarticulación a diferencia de lo que sucede en habla lenta, velocidad que favorece la hiperarticulación y la pérdida de la asimilación en algunas muestras de dos de los informantes. este hecho unido a la existencia de emisiones que podrían presentar un cierto tipo de asimilaciones parciales nos hace pensar que el proceso de asimilación debe ser visto más bien de forma gradual que categórica.36 p.application/pdfspaPontificia Universidad Católica de ChileReproducció del document publicat a: http://www.onomazein.net/26/04-fernandez.pdfOnomázein, 2012, vol. 26, num. (2012/2), p. 95-129cc-by-nd (c) Fernández Planas, Ana Ma. (Ana María), 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es</a>FonologiaCatalàCastellà (Llengua)PhonologyCatalan languageSpanish languageAspectos fonéticos del proceso de velarización en las nasales del español y del cataláninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653602016-07-05T09:08:48Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2013-03-06T17:29:32Z2013-03-06T17:29:32Z2012-12-202013-03-06T17:29:32Z1697-0780619580http://hdl.handle.net/2445/34101La comedia Pigmalión, que Bernard Shaw escribió en 1912 y estrenó al año siguiente, es una proclamación artística de la lingüística. A pesar de la popularidad de la obra, es un acontecimiento que se conoce como una anécdota extravagante. El extraordinario mérito de Pigmalión ha pasado desapercibido para la historia de la lingüística. Su mérito estriba en la calidad teatral, la capacidad prospectiva de Shaw y la intención social de su mensaje. Shaw anuncia la utilidad de la lingüística en facetas que, décadas después, se conocerán como sociolingüística, planificación lingüística y logopedia. Por otra parte, se ha relacionado de modo simplista el personaje del profesor Higgins al fonetista H. Sweet. The play Pygmalion, that Bernard Shaw wrote in 1912 and released the following year, is an artistic proclamation of Linguistics. Despite the popularity of the play, this event is known as an extravagant story. The History of Linguistics does not recognize the extraordinary merit of Pygmalion. Its merit lays in the theatrical quality ant the social intention of the message. Shaw announces the usefulness of Linguistics in facets that will be known as Sociolinguistics, Language Planning and Speech Therapy. And furthermore, in a simplistic way, the character of Professor Higgins has been linked to the phonetician H. Sweet.15 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_16122012.pdfLinred: Lingüística en la red, 2012, vol. 07/05/2012, num. X, p. 1-25(c) Laborda, Xavier, 2012info:eu-repo/semantics/openAccessSociolingüísticaTeatreFonèticaSociolinguisticsTheaterPhoneticsShaw, Bernard, 1856-1950. PygmalionEl Pigmalión de Shaw, manifiesto teatral de la lingüísticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653642016-07-05T09:08:49Zhdl_2072_259757Bastardas i Boada, Albert, 1951-2013-05-03T16:59:55Z2013-05-03T16:59:55Z20092013-05-03T16:59:55Z0212-5056571116http://hdl.handle.net/2445/42034Bon dia a tothom. Estic content, com també tots vostès, de ser present avui aquí en aquest acte de celebració dels 25 anys de la Revista de llengua i dret. Per començar, crec que és de justícia agrair i reconèixer l"impuls i la tasca de les persones que l"han liderada en aquest temps, i també dels responsables polítics que han cregut en aquest projecte i que hi han donat el suport imprescindible perquè pogués ser una realitat. Em toca a mi ocupar-me d"aquests vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques centrant-me més aviat en la situació o situacions catalanes. Ho faré no tant a mode de balanç recopilatori sinó més aviat intentant veure què hem après en aquests anys que ens pugui servir per als que vénen. Miraré, doncs, el passat però amb la vista posada cap al futur.8 p.application/pdfcatEscola d"Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-12-02.1415701122/Vint_i_cinc_anys_de_politica_i_planificacio_linguistiques/caRevista de Llengua i Dret, 2009, num. 51, p. 125-132cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>SociolingüísticaPolítica lingüísticaPlanificació lingüísticaMultilingüismeSociolinguisticsLanguage policyLanguage planningMultilingualismVint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiquesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653672016-07-05T09:08:50Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2013-10-17T17:08:05Z2013-10-17T17:08:05Z2013-07-012013-10-17T17:08:06Z1577-6921627487http://hdl.handle.net/2445/47108Los manuales de historia de la lingüística tratan del mito bíblico de Babel y del nacimiento de la gramática en Alejandría de manos de Dionisio de Tracia. Estos pasajes de la historia, que corresponden a épocas diferentes, remiten a dos problemas fundamentales de la lingüística: por una parte, el origen del lenguaje y la diversidad lingüística; por la otra, la invención de la gramática como instrumento para la edición de textos y para el conocimiento formal de la lengua. Pese a las diferencias, Babel y la biblioteca de Alejandría tienen en común una naturaleza mítica. Sus relatos contienen elementos de la ficción y de la realidad que suelen pasar desapercibidos. El artículo señala estos elementos y establece ciertas afinidades entre Babel y la biblioteca, de suerte que articulados componen un ciclo narrativo. // Abstract.- Babel and the Library, the myth masks in Linguistics. History textbooks of linguistics explain the biblical myth of Babel and the birth of grammar in Alexandria at the hands of Dionysius Thrax. These passages of history, which correspond to different times, refer to two fundamental problems of linguistics: first, the origin of language and linguistic diversity and on the other, the invention of grammar as a tool for text editing and formal knowledge of the language. Despite the differences, Babel and the library of Alexandria share a mythical nature. These stories contain elements of fiction and reality that often go unnoticed. The article points out these elements and establishes affinities between Babel and the library, so that it should be considered as a narrative cycle. Keywords: Babel, Library of Alexandria, myth, story, grammar, institution, Dionysius Thrax.13 p.application/pdfspaUniversidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.um.es/tonosdigital/znum25/secciones/estudios-17-babel_y_la_biblioteca_-articulo.htmTonos Digital. Revista electrónica de filología, 2013, num. 25, p. 1-33cc-by-nc-nd (c) Universidad de Murcia, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Torre de BabelMiteHistòria de la lingüísticaGramàticaTower of BabelMythLinguistics historyGrammarBabel y la Biblioteca, máscaras del mito en la lingüísticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653682016-07-05T09:08:50Zhdl_2072_259757Vila Rigat, MartaDras, Mark2013-12-02T14:29:15Z2013-12-02T14:29:15Z2012-03-012013-12-02T14:29:16Z1135-5948619216http://hdl.handle.net/2445/48223Finding an adequate paraphrase representation formalism is a challenging issue in Natural Language Processing. In this paper, we analyse the performance of Tree Edit Distance as a paraphrase representation baseline. Our experiments using Edit Distance Textual Entailment Suite show that, as Tree Edit Distance consists of a purely syntactic approach, paraphrase alternations not based on structural reorganizations do not find an adequate representation. They also show that there is much scope for better modelling of the way trees are aligned.7 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Reproducció del document publicat a: http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/4492Procesamiento del lenguaje natural , 2012, vol. 48, p. 89-95(c) Vila Rigat, Marta et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccessParàfrasiLingüística computacionalTractament del llenguatge natural (Informàtica)SintaxiParaphraseComputational linguisticsNatural language processing (Computer science)SyntaxTree edit distance as a baseline approach for paraphrase representationinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653692016-07-05T09:08:50Zhdl_2072_259757Vila Rigat, MartaMartí Antonin, M. AntòniaRodríguez Hontoria, Horacio2013-12-03T14:08:32Z2013-12-03T14:08:32Z2011-03-012013-12-03T14:08:32Z1135-5948593155http://hdl.handle.net/2445/48251In this paper, we present a critical analysis of the state of the art in the definition and typologies of paraphrasing. This analysis shows that there exists no characterization of paraphrasing that is comprehensive, linguistically based and computationally tractable at the same time. The following sets out to define and delimit the concept on the basis of the propositional content. We present a general, inclusive and computationally oriented typology of the linguistic mechanisms that give rise to form variations between paraphrase pairs.8 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Reproducció del document publicat a: http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/847Procesamiento del lenguaje natural , 2011, vol. , num. 46, p. 83-90(c) Vila Rigat, Marta et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccessTipologia (Lingüística)Corpus (Lingüística)Tractament del llenguatge natural (Informàtica)Lingüística computacionalParàfrasiTypology (Linguistics)Corpora (Linguistics)Natural language processing (Computer science)Computational linguisticsParaphraseParaphrase concept and typology. A linguistically based and computationally oriented approachinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653712016-07-05T09:08:51Zhdl_2072_259757Vila Rigat, MartaRodríguez Hontoria, HoracioMartí Antonin, M. Antònia2013-12-04T14:02:35Z2013-12-04T14:02:35Z2010-09-012013-12-04T14:02:35Z1135-5948578463http://hdl.handle.net/2445/48302In this paper we present WRPA, a system for Relational Paraphrase Acquisition from Wikipedia. WRPA extracts paraphrasing patterns that hold a particular relation between two entities taking advantage of Wikipedia structure. What is new in this system is that Wikipedia's exploitation goes beyond infoboxes, reaching itemized information embedded in Wikipedia pages. WRPA is language independent, assuming that there exists Wikipedia and shallow linguistic tools for that particular language, and also independent of the relation addressed.10 p.application/pdfengSociedad Española para el Procesamiento del Lenguaje Natural (SEPLN)Reproducció del document publicat a: http://journal.sepln.org/sepln/ojs/ojs/index.php/pln/article/view/786Procesamiento del lenguaje natural , 2010, num. 45, p. 11-19(c) Vila Rigat, Marta et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccessLingüística computacionalParàfrasiCorpus (Lingüística)Tractament del llenguatge natural (Informàtica)Computational linguisticsParaphraseCorpora (Linguistics)Natural language processing (Computer science)WRPA: A system for relational paraphrase acquisition from Wikipediainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653862016-07-05T09:08:54Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2014-11-03T14:32:52Z2014-11-03T14:32:52Z2014-09-072014-11-03T14:32:52Z1697-0780643990http://hdl.handle.net/2445/59338Beatriz Gallardo Paúls ha publicado Usos políticos del lenguaje. Se trata de un libro sobre análisis del discurso que destaca por ser doblemente provechoso. Lo es porque reúne, sin solución de continuidad, un marco teórico<br>diverso y relevante<br> y el análisis de discurso político. La obra articula con concisión y lucidez un discurso formativo, detallado y aplicado. Para ofrecer este resultado, la autora utiliza elementos de pragmática y de semántica cognitiva. La autora es catedrática de Lingüística en la Universidad de Valencia. Beatriz Gallardo Paúls se ha especializado en análisis conversacional y ha realizado estudios sobre discurso privado, en particular en el ámbito clínico, y sobre discurso público. Una clave de esta dedicación se halla en la identidad de su departamento, el de Teoría de los Lenguajes y Ciencias de la Comunicación. La consecuencia es que la lingüística se concibe como una disciplina que adquiere una dimensión aplicada e interdisciplinar. Lo que parece un factor administrativo puede tener una gran repercusión científica. Un efecto afortunado de esta concepción abierta, práctica e inquisitiva es la edición del libro que nos ocupa, 'Usos políticos del lenguaje'.4 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http:// ; http://www.linred.es/resenas_pdf/LR_resena60_28092014.pdfLinred: Lingüística en la red, 2014, vol. , num. 12, p. 1-4(c) Laborda, Xavier, 2014info:eu-repo/semantics/openAccessAnàlisi del discursPragmàtica (Lingüística)PolíticaEspanyaRessenyes (Documents)Discourse analysisPragmaticsPractical politicsSpainReviews (Documents)Usos políticos del lenguaje. Un discurso paradójicoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653872016-07-05T09:08:54Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2015-02-03T16:21:19Z2015-02-03T16:21:19Z2015-01-302015-02-03T16:21:19Z1577-6921646272http://hdl.handle.net/2445/62334El artículo trata de las contribuciones autobiográficas de lingüistas a la historiografía. Considera la autobiografía como una fuente documental de la corriente narrativa de la historiografía. Hace un inventario de los repertorios de autobiografías: Davis & O"Cain 1980, Koerner , 1991, 1998; López Alonso & Séré , 1992; Swiggers , 1997; Brown & Law, 2002; Timotin & Colceriu, 2012; Laborda, Romera & Fernández Planas, 2014 . Y considera sus aspectos cognitivos, literarios y textuales. A plica como modelo analítico la teoría del dramatismo y de los constituyentes del relato de Jerome Bruner. El estudio argumenta sobre la idoneidad de la autobiografía para narrar la trayectoria vital del autor y trazar el panorama de la lingüística contemporánea. Y revela el valor polifacético de la escritura del Yo como literatura, documento científico y fuente de información social."Historiography and memory of linguistics in autobiographies of linguistics The paper discusses the autobio graphical historiography of linguistics contributions. The autobiography is a source of the narrative aspect of historiography. In the paper a list of autobiographies of linguists is made (Davis & O"Cain 1980,Koerner 1991 y 1998, López Alonso & Séré 1992, Swiggers 1997, Brown & Law 2002, Timotin & Colceriu 2012, Laborda, Romera & Fernández Planas 2014) to consider their cognitive, literary and textual aspects .The article applies the theory as an analytical model of the drama and of the constituents of the story by Jerome Bruner. The study confirms the suitability of the autobiography to tell the life story of the author and to describe the landscape of contemporary linguistics.56 p.application/pdfspaUniversidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.tonosdigital.com/ojs/index.php/tonos/article/view/1228;Tonos Digital. Revista electrónica de filología, 2015, num. 28, p. 1-54cc-by-nc-nd (c) Universidad de Murcia, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>LingüísticaHistoriografiaAutobiografiaLinguisticsHistoriographyAutobiographyHistoriografía y memoria contemporánea en autobiografías de lingüistasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653912016-07-05T09:08:55Zhdl_2072_259757Tolchinsky, Liliana2015-08-31T13:04:49Z2015-08-31T13:04:49Z2014-012015-08-31T13:04:49Z1133-9829653407http://hdl.handle.net/2445/66774La lingüística de corpus es un enfoque metodológico para el estudio de las lenguas. Por medio de la compilación y el procesamiento de corpus lingüísticos ofrece la posibilidad de trabajar con datos reales y exhaustivos que permiten acercarse lo más posible a cómo usan su lengua o sus lenguas los hablantes. Veremos las principales características de los corpus lingüísticos, algunos de los recursos informáticos orientados a su procesamiento y las maneras directas e indirectas en que pueden ser utilizados en el trabajo didáctico en la enseñanza de lenguas primeras y segundas.9 p.application/pdfspaEditorial GraóReproducció del document publicat a: http://textos.grao.com/revistes/textos/065-el-corpus-linguistico/el-uso-de-corpus-linguisticos-como-herramienta-pedagogicaTextos de didáctica de la lengua y de la literatura, 2014, vol. 65, num. Enero-Marzo, p. 9-17(c) Editorial Graó, 2014info:eu-repo/semantics/openAccessCorpus (Lingüística)Ensenyament de llengüesPedagogiaCorpora (Linguistics)Language teachingPedagogyEl uso de corpus lingüísticos como herramienta pedagógicainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653972016-07-05T09:08:57Zhdl_2072_259757Freixa Terradas, Pau2016-03-03T15:04:31Z2016-03-03T15:04:31Z2012-122016-03-03T15:04:36Z2014-1394624071http://hdl.handle.net/2445/96103Witold Gombrowicz arribà a Buenos Aires a bord del vaixell Chrobry el 22 d'agost de 1939. Uns dies després l'Alemanya nazi envaïa Polònia i Gombrowicz decidia quedar-se a l'Argentina, on romandria gairebé 24 anys. L'any 1947, després d'haver passat gairebé 10 anys sense escriure pràcticament res, decideix explicar la seva atípica arribada al país i les setmanes que seguiren. Però aquell Trans-Atlantyk ràpidament agafarà una altra destinació i retornarà l'autor cap a la seva terra nativa, convertint-se en una complexa al·legoria sobre la relació entre individu i nació. Per a fer-ho tot més difícil Gombrowicz escull una forma d'expressió literària provinent dels llibres de memòries que escrivien els nobles sàrmates al segle XVII. Tot i que el fil argumental de la novel·la transcorre a l'Argentina, el tema principal acabarà sent Polònia. Tots aquests aspectes fan aquesta obra difícil de traduir a altres llengües i gairebé incomprensible pel lector no-polonès. La primera part d'aquest article intentarà proporcionar algunes claus per a fer Trans-Atlantyk més accessible als lectors estrangers i que puguin arribar al nivell metafòric d'aquesta obra mestra de la literatura polonesa. Després ens concentrarem en l'anàlisi d'algunes traduccions i dels pròlegs introduïts per a guiar els lectors no-polonesos a través d'aquesta anti-epopeia nacional polonesa. A l'últim capítol considerarem Trans-Atlantyk a la llum de les idees de Milan Kundera sobre el destí dels grans artistes provinents de nacions petites exposades al seu assaig Les testaments trahis. Tanquem l'article amb algunes consideracions sobre el pes específic de Gombrowicz a les literatures nacionals polonesa i argentina i entre els millors escriptors de la Literatura universal.27 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaAnuari de Filologia. Llengües i Literatures Modernes, 2012, num. 2, p. 1-27cc-by (c) Freixa Terradas, Pau , 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Literatura polonesaPolish literatureGombrowicz, Witold, 1904-1969. Trans-AtlantykTrans-Atlantyk de Witold Gombrowicz, guia de lectura per a no-polonesosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2660612016-07-06T23:38:45Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2016-07-06T16:31:17Z2016-07-06T16:31:17Z2016-05-302016-07-06T16:31:22Z1577-6921662989http://hdl.handle.net/2445/100181El artículo trata de la compilación de biografías que editó Thomas A. Sebeok en 1966: Portraits of Linguists. A Biographical Source Book for the History of Western Linguistics, 1746-1963. Esta obra es pionera en su ámbito y recoge 90 escritos biográficos sobre 72 lingüistas del comparatismo y del estructuralismo. El artículo estudia la influencia en la historiografía narrativa de la lingüística, aquella que se nutre de fuentes biográficas (Sebeok 1966) y autobiográficas (Davis y O'Cain 1980; Koerner 1990, 1998; Swiggers 1997; Brown y Law 2002; Ertler 2007-2015; Timotin y Colceriu 2012; Laborda, Romera y Fernández Planas 2014). El artículo perfila el canon que establece Sebeok. El relato canónico de Sebeok se caracteriza por un corpus tradicional, con aportaciones personales del editor y críticas relevantes de los biógrafos. El corpus está compuesto por autores masculinos que desarrollan su actividad mayoritariamente en Centroeuropa y Estados Unidos. Del conjunto de Portraits of Linguists son objeto de atención en este artículo las biografías de R. Rask, O. Jespersen, K. Verner y L. Spitzer. Esta selección muestra la dificultad y la responsabilidad que asume el historiador al interpretar la tradición de la lingüística Abstract: 'Biographical historiography in Portraits of Linguists by Thomas A. Sebeok'. The article deals with the compilation of biographies published in 1966 by Thomas A. Sebeok: Portraits of Linguists. A Biographical Source Book for the History of Western Linguistics, 1746-1963. This work is a pioneer in its field and includes 90 biographical writings about 72 linguists from the comparativism and structuralism schools. The paper studies the influence in narrative historiography of linguistics, one that draws on biographical sources (Sebeok 1966) and autobiographical sources (Davis and O'Cain 1980; Koerner 1990, 1998; Swiggers 1997; Brown and Law 2002; Ertler 2007- 2015; Timotin and Colceriu 2012; Laborda, Romera and Fernandez Planas 2014). The article outlines the canon established by Sebeok. The canonical account of Sebeok is characterized by a traditional corpus, with personal contributions of the editor and relevant reviews from biographers. The corpus is composed of male authors who work mainly in Central Europe and the United States. The article examines especially the biographies of R. Rask, O. Jespersen, K. and L. Spitzer Verner. This selection shows the difficulty and responsibility assumed by the historian to interpret the tradition of linguistics.24 p.application/pdfspaUniversidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.tonosdigital.es/ojs/index.php/tonos/article/view/1516/861;Tonos Digital. Revista electrónica de filología, 2016, num. 31, p. 1-23cc-by-nc-nd (c) Universidad de Murcia, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>LingüísticaHistoriografiaBiografiesLinguisticsHistoriographyBiographiesLa historiografia biográfica de Thomas A. Sebeok en Portraits of linguistsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2661952016-07-12T22:34:19Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBastardas i Boada, Albert, 1951-2016-07-12T12:45:51Z2016-07-12T12:45:51Z1984-11-042016-07-12T12:45:56Z0212-5056053278http://hdl.handle.net/2445/100414En el moment històric actual, amb un cert grau d'autogovern dins d'un sistema democràtic i amb uns objectius definits com de (re)construcció nacional, Catalunya ha de fer front a un fenomen que, si bé no desconegut en el seu passat, ha adquirit per les seves extraordinàries proporcions una importància decisiva en tots els ordres de la vida del país: la immigració procedent, en la seva majoria, de terres castellanoparlants de la resta d'Espanya. La promulgació de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (D.O.G. n. 322, del 22-4-1983) marca les línies fonamentals de la política lingüística que hom seguirà durant els pròxims anys i incideix, doncs, de ple en un dels aspectes considerats generalment més importants en relació als immigrants a Catalunya: la seva assimilació lingüística. En aquest treball examinarem la dinàmica general dels processos assimiladors i les previsions que en aquest sentit conté l'esmentada Llei del Parlament de Catalunya.14 p.application/pdfcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1406Revista de Llengua i Dret, 1984, num. 4, p. 59-72cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>ImmigrantsIntegració socialNormalització lingüísticaImmigrantsSocial integrationLanguage standardizationIntegració dels immigrants i legislació lingüística a Catalunyainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2661972016-07-12T22:34:20Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaVila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)2016-07-12T16:38:00Z2016-07-12T16:38:00Z19972016-07-12T16:38:05Z0212-5056178256http://hdl.handle.net/2445/100419El camp de l'ensenyament bilingüe i la planificació lingüística han viscut en un allunyament mutu que no ha beneficiat ni l'un ni l'altra. Tot i la importància creixent a nivell internacional de les experiències d'ensenyament en més d'una llengua, els experts en planificació lingüística solen tenir a presentar una visió extremadament reduccionista de l'ensenyament de les llengües dins dels seus models de planificació. El amteix model clàssic de planificació lingüística (actualitzat a Haugen, 1987), que diferencia entre atenció al corpus i atenció a l'estatus, té problemes per integrar convenientment la planificació de les activitats educatives, ja que les presenta com si els models lingüístics d'escola constituïssin exclusivament una eina per l'aplicació (implementation) de les decisions adoptades pels planificadors.22 p.application/pdfcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/642Revista de Llengua i Dret, 1997, num. 27, p. 131-152cc-by-nc-nd (c) Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier), 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ensenyament de llengüesEnsenyament bilingüePlanificació lingüísticaLanguage teachingBilingual educationLanguage planningLa noció de l'ús en la planificació lingüística de l'ensenyamentinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2662002016-07-12T23:10:03Zhdl_2072_259757Bastardas i Boada, Albert, 1951-2016-07-12T14:21:33Z2016-07-12T14:21:33Z1993-07-192016-07-12T14:21:38Z0212-5056082978http://hdl.handle.net/2445/100417Intentar respondre adequadament a les preguntes que cada vegada més ens fem sobre el futur de la llengua catalana implica necessàriament disposar de paisatges conceptuals sobre el manteniment i el canvi lingüístics, és a dir, sobre la vida i la mort de les llengües dels humans. En aquesta segona meitat del segle XX s'ha produït el sorgiment de noves perspectives teòriques altament interessants que ens van permentent de concebre més adequadament els factors i la dinàmica de la complexa vida dels organismes i dels seus productes. La teoria de sistemes, la cibernètica, la investigació en ecologia, etc., ens aporten, doncs, avui idees i formulacions que ens poden ser de gran utilitat a l'hora d'intentar comprendre les vicissituds històriques i futures dels codis i comportaments lingüístics, tal com ja han demostrat algunes interessants aportacions existents (p. ex. ARACIL, 1982; HAUGEN, 1972; o MACKEY, 1991).13 p.application/pdfcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1568Revista de Llengua i Dret, 1993, num. 19, p. 81-93cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>SociolingüísticaNormalització lingüísticaSociolinguisticsLanguage standardizationLlengua catalana i futur: notes des d'una perspectiva eco-sistèmicainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650092016-07-13T22:34:21Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBastardas i Boada, Albert, 1951-2013-05-07T13:28:29Z2013-05-07T13:28:29Z2004-092013-05-07T13:28:29Z0212-5056520321http://hdl.handle.net/2445/43191En el marc de la visió del fenomen lingüístic com a complex més que no pas com a «objecte», l'aproximació sociolingüística se centra en la llengua i els seus contextos eco-socio-cognitius. Així, la perspectiva sociolingüística es constitueix ineluctablement de forma inter- i transdisciplinària, i se situa clarament en una cruïlla de camins i perspectives que ha d'interrelacionar. No obstant, avui dia la sociolingüística és encara una àrea fragmentada i amb moltes línies d"estudi poc integrades i comunicades, i per tant el seu repte actual i de cara al futur immediat és construir un marc teòric integrador propi en el qual puguin convergir els diferents angles i plans d"estudi. En aquesta recerca d"elements generals unificadors sobresurt una noció que podria actuar si més no d"element cohesionador, i és la que es refereix al fenomen de la sociosignificació extragramàtica relacionat amb la diversitat de «com diem les coses» els humans. Així en societats amb presència de llengües distintes, dir alguna cosa fent-ne servir una o altra pot ser considerat com a significatiu per als interlocutors, tal com pot succeir en el cas de la concurrència de distintes varietats geodialectals o sociodialectals, que poden ser valorades de diferent manera pels parlants. Així mateix, més en el pla interpersonal, la selecció de formes lingüístiques i paralingüístiques adequades és crucial si, per exemple, volem indicar enuig o bé alegria i actitud festiva. Aquesta perspectiva se situa més a prop del «gir cognitivista» en les ciències socioculturals, ja que postula la centralitat del cervell-ment en el control de la conducta humana i, per tant, del comportament lingüístic.20 p.application/pdfspaEscola d"Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://www10.gencat.net/eapc_rld/revistes/revista.2008-09-19.1839697530/article.2008-10-29.4962696262/caRevista de Llengua i Dret, 2004, num. 41, p. 175-194cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>SociolingüísticaPolítica lingüísticaPlanificació lingüísticaSociolinguisticsLanguage policyLanguage planningSociolingüística versus política y planificación lingüísticas: distinciones entre los campos y nociones integradorasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2662122016-07-13T23:04:38Zhdl_2072_259757Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)Sorolla, N.2016-07-13T14:16:27Z2016-07-13T14:16:27Z20032016-07-13T14:16:33Z0211-0784507822http://hdl.handle.net/2445/100461Contrariament a una opinió força estesa, avui disposem d'un nombre considerable de fonts que informen sobre els usos lingüístics als territoris de llengua catalana. El problema amb que s'enfronta el sociolingüista avui no és pas l'escassesa de dades, ans al contrari: com seleccionar enmig d'un oceà de dades aquelles que puguin ser comparades de manera rigorosa i productiva. L'objectiu d'aquest article és identificar els trets principals dels usos lingüístics a Catalunya a començament del segle XXI.82 p.application/pdfcatInstitut d'Estudis CatalansReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TSC/article/view/224175Treballs de Sociolingüística Catalana, 2003, num. 17, p. 77-158cc-by-nc-nd (c) Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier) et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Ús lingüísticCatalunyaCatalàLinguistic usageCataloniaCatalan languageEls usos lingüístics interpersonals no familiars a Catalunya. Estat de la qüestió a començament del segle XXIinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2662132016-07-13T23:04:39Zhdl_2072_259757Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)2016-07-13T16:13:57Z2016-07-13T16:13:57Z20042016-07-13T16:14:02Z0212-5056524199http://hdl.handle.net/2445/100463Un cop transcorreguts 25 anys de l'aprovació del marc constitucional i estatutari vigents, podem plantejar un balanç dels resultats i els impactes de les polítiques lingüístiques desenvolupades a Catalunya. El nostre article planteja les dificultats tècniques de parlar pròpiament d'avaluació en casos com aquest, i fa una valoració de com han evolucionat els usos lingüístics dividits en tres grans sectors: els usos institucionals no educatius, els usos en l'àmbit educatiu, i els usos interpersonals. D'acord amb diverses fonts disponibles, l'article conclou que al llarg del període analitzat s'ha estès a Catalunya l'ús feble o ocasional del català, sobretot en contextos més institucionals, mentre que s'ha reduït el percentatge d'usuaris instal·lats en l'ús predominant del català, sobretot per raons demogràfiques -les generacions joves inclouen menys catalanoparlants inicials que les més grans. L'article acaba explorant la possibilitat que aquest període s'hagi produït una recuperació pel que fa a la presència del català com a llengua inicial dels infants nats a Catalunya, i analitza els reptes que les noves immigracions plantegen a les polítiques de promoció del català.44 p.application/pdfcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/736Revista de Llengua i Dret, 2004, num. 41, p. 243-286cc-by-nc-nd (c) Vila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier), 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Política lingüísticaCatalunyaLanguage policyCataloniaHora de fer balanç? Elements per valorar les polítiques lingüístiques a Catalunya en el període constitucionalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2663382016-07-15T22:34:01Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBastardas i Boada, Albert, 1951-2016-07-15T11:06:19Z2016-07-15T11:06:19Z19862016-07-15T11:06:24Z0212-5056565017http://hdl.handle.net/2445/100548Sembla que comença a haver-hi entre els nuclis més interessats per la normalització del català un cert grau de consens pel que fa a la peremptòria necessitat de disposar d'estratègies rigorosament pensades i planificades que puguin fer avançar el procés d'una manera eficaç i decidida. La mancança d'un marc general planificat que doni sentit i objectius concrets a la tasca quotidiana, amb la corresponent avaluació dels resultats que s'obtenen, no tan sols pot fer perdre direcció i eficàcia a les accions que s'emprenen sinó que pot donar als seus protagonistes més entusiastes un sentiment profund i considerable de desorientació i frustració.6 p.application/pdfcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1482Revista de Llengua i Dret, 1986, num. 7, p. 179-184cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 1986info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>CatalàÚs lingüísticPlanificació lingüísticaCatalan languageLinguistic usageLanguage planningIndicacions i suggeriments per a l'elaboració de plans generals i específics d'extensió de l'ús del catalàinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2663962016-07-21T23:34:55Zhdl_2072_259757Nogué Pich, MarinaVila i Moreno, F. Xavier (Francesc Xavier)2016-07-20T13:35:11Z2016-07-20T13:35:11Z20082016-07-20T13:35:16Z1134-7724579893http://hdl.handle.net/2445/100684Tot i el seu interès interdisciplinari, l'anàlisi de l'ús real de la terminologia ha romàs força inexplorat fins fa poc temps, especialment pel que fa a l'ús oral. El TERMCAT ha presentat recentment les primeres exploracions d'aquest tipus fetes per al català, amb uns estudis elaborats pels autors d'aquest article, vinculats al Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-PCB/UB) i a la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català), de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest article descriu les principals característiques i conclusions dels estudis elaborats.7 p.application/pdfcatGeneralitat de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/LlenguaUs/article/view/128318Llengua i ús. revista tècnica de política lingüística, 2008, num. 41, p. 71-77cc-by-nc-nd (c) Generalitat de Catalunya, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>TerminologiaSociolingüísticaTerminologySociolinguisticsVejam què passa? Els estudis d'implantació de la terminologia des d'una perspectiva sociolingüísticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2664212016-07-21T23:34:56Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2016-07-21T15:44:37Z2016-07-21T15:44:37Z2016-06-182016-07-21T15:44:42Z1697-0780662891http://hdl.handle.net/2445/100750[spa] En 1974 lingüistas españoles, coordinados por Rafael Lapesa, pronunciaron diez conferencias sobre lingüística. El libro Comunicación y lenguaje (Lapesa 1977) reproduce el contenido de las exposiciones. Este artículo realiza un estudio textual y contextual de la publicación. A pesar de su función divulgativa, las conferencias aportan un panorama sagaz de la lingüística en España. La nómina de oradores muestra los intereses de las cátedras de gramática española y lingüística en la universidad española. Esta época audaz, heterogénea y condescendiente permite una comparación simbólica con el Barroco. Sus rasgos son la pluralidad y la confrontación de corrientes, así como un neoplatonismo formalista y ahistoricista. El artículo concluye que las conferencias de 1974 son un episodio simbólico de una época barroca. [eng] In 1974, coordinated by Rafael Lapesa, Spanish linguists pronounced ten lectures on linguistics. The book Communication and Language (Lapesa 1977) reproduces the content of the presentations. This article takes a textual and contextual study of the publication. Despite its informative function, conferences bring a shrewd panorama of linguistics in Spain. The list of speakers shows the interest of the departments of Spanish grammar and linguistics in Spanish universities. This time, bold, diverse and condescending, suggests a symbolic project compared to the Baroque. His features are the plurality and confrontation of doctrines, as well as a formalist and antihistoricist neoplatonism. The paper concludes that the 1974 conference is a symbolic episode of a Baroque period.21 p.application/pdfspaUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://www.linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_12062016-2.pdf;Linred: Lingüística en la red, 2016, vol. 14, p. 1-21(c) Laborda, Xavier, 2016info:eu-repo/semantics/openAccessLingüísticaRessenyes (Documents)LinguisticsReviews (Documents)Tradición oral y simbolismo de la lingüística. Las conferencias Comunicación y lenguaje (Madrid, 1974)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2494462016-09-08T23:01:58Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, DolorsPaloma Sanllehí, David2015-04-28T16:17:15Z2015-04-28T16:17:15Z20102015-04-28T16:17:15Z1697-8293583009http://hdl.handle.net/2445/65263Este artículo aporta unos primeros resultados acerca de los énfasis de palabra en titulares televisivos en catalán. De entrada, se subraya la poca sujeción de la palabra sobre la imagen y se sitúan los patrones melódicos más habituales en este contexto informativo. El núcleo del texto se centra en la descripción de los énfasis de palabra ascendente que tienen lugar en los numerales y en palabras con una sílaba acabada en lateral o nasal, y, colateralmente, aborda los énfasis de regularidad y de irregularidad, ya que se caracterizan por ser un conjunto de énfasis de palabra ascendente que se dan de forma regular o irregular en el cuerpo del enunciado.19 p.application/pdfspaIcono14 EditorialReproducció del document publicat a: http://prosodia.upf.edu/home/arxiu/publicacions/GRUP_DE_RECERCA_EN_ENTONACIO_I_PARLA/font_notas_titulares_televisivos.pdfIcono 14. Revista de Comunicación y Tecnologías Emergentes, 2010, vol. , num. A4, p. 481-499cc-by-nc-nd (c) Font Rotchés, Dolors et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>CatalàEntonació (Fonètica)TelevisióCatalan languageIntonation (Phonetics)TelevisionNotas sobre los énfasis de palabra en los titulares televisivosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2661942016-09-20T22:37:34Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBastardas i Boada, Albert, 1951-2016-07-12T12:02:53Z2016-07-12T12:02:53Z1987-12-102016-07-12T12:02:58Z0212-5056030359http://hdl.handle.net/2445/100412Iniciats alguns avenços importants en l'extensió de l'ús del català en els àmbits i funcions de més directa dependència de les administracions autonòmica i local a Catalunya, hom nota, en canvi, força més lentitud i retarden en els terrenys de responsabilitat privada. És aquest un fet preocupant per tal com precisament els comportaments no-oficials tenen una enorme influència en la direcció cap al fracàs o cap a l'èxit dels processos de normalització lingüística. Aquest pes decisiu en el decantament dels fenòmens lingüístics històrics augmenta contínuament en les societats contemporànies a través de les noves tecnologies i, en especial, en situacions, com la catalana, de legitimació oficial de l'idioma dominant abans de l'inici del procés de normalització i de minorització demogràfica progressiva del grup de primera llengua catalana. Tot i que a nivell d'actituds els catalanoparlants (= 1a llengua catalana) semblin mantenir un alt grau de lleialtat al seu idioma propi, en el terreny dels comportaments pràctics la situació és diferent i d'alt risc per a la mateixa existència futura de la llengua. Cal, doncs, estar alerta i no caure en els mateixos errors d'altres processos de normalització que, com en el cas irlandès, es van centrar només bàsicament en l'administració i el sistema escolar i van deixar sense intervenció les institucions econòmiques de dependència privada (Macnamara, 1971).8 p.application/pdfcatEscola d'Administració Pública de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/1550Revista de Llengua i Dret, 1987, vol. 10, p. 117-124cc-by-nc-nd (c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 1987info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Relacions humanesPlanificació lingüísticaMitjans de comunicació de massaInterpersonal relationsLanguage planningMass mediaEl canvi dels comportaments lingüístics de dependència no-oficial: problemàtica i línies d'actuacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650292016-10-14T22:47:46Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaLaborda, XavierFernández Díaz-Cabal, Natalia2014-09-30T15:29:51Z2014-09-30T15:29:51Z2014-05-312014-09-30T15:29:51Z1697-0780641770http://hdl.handle.net/2445/57847This article deals with self-referential storytelling in sociolinguistic interviews. It analyzes the personal stories in ten interviews to linguistically heterogeneous couples. For this purpose, it is applied the model of linguistic analysis of drama (Bruner & Weisser 1991) and it identifies and interprets discursive markers of autobiographical storytelling. Therefore it takes into consideration the elements referred to agents and to their actions, to the sequences of events, to the canon or rule, and to the narrator's perspective. At the same time, it proposes to extend our approach to the existence itself of the participants. Resumen.-"Discurso narrativo en entrevistas a parejas lingüísticamente mixtas". Este artículo trata de las narraciones autorreferenciales en entrevistas sociolingüísticas sobre concepciones y usos de las lenguas en familias lingüísticamente mixtas. Analiza los relatos que aparecen en diez entrevistas a padres y madres que forman parejas lingüísticamente heterogéneas. Aplica el modelo de análisis lingüístico del dramatismo (Bruner & Weisser 1991). Identifica e interpreta los marcadores discursivos de la narración autobiográfica. Con este propósito considera los constituyentes que se refieren a los agentes y sus acciones, a las secuencias de sucesos, al canon o norma y a la perspectiva del narrador. Y propone la ampliación del estudio a los guiones de vida de lo actores. Palabras clave: entrevista, relato, narración, pareja, política lingüística de la familia, multilingüismo, marcador discursivo.21 p.application/pdfengUniversidad de Alcalá de HenaresReproducció del document publicat a: http://linred.es/articulos_pdf/LR_articulo_25052014.pdf;Linred: Lingüística en la red, 2014, vol. , num. 12, p. 1-21(c) Laborda, Xavier et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessSociolingüísticaMultilingüismeNarració (Retòrica)EntrevistaSociolinguisticsMultilingualismNarration (Rhetoric)InterviewingNarrative discourse in interviews to linguistically mixed couplesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2505032016-10-14T22:47:47Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaFont Rotchés, DolorsCantero Serena, Francisco José, 1964-2015-05-29T14:01:18Z2015-05-29T14:01:18Z20092015-05-29T14:01:18Z1699-8774596642http://hdl.handle.net/2445/65682In this paper, we present the Melodic Analysis of Speech method (MAS) that enables us to carry out complete and objective descriptions of a language's intonation, from a phonetic (melodic) point of view as well as from a phonological point of view. It is based on the acoustic-perceptive method by Cantero (2002), which has already been used in research on prosody in different languages. In this case, we present the results of its application in Spanish and Catalan.15 p.application/pdfengUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.publicacions.ub.edu/revistes/phonica5/documentos/675.pdfPhonica , 2009, vol. , num. 5, p. 33-47cc-by (c) Font Rotchés, Dolors et al., 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>CatalàCastellà (Llengua)Entonació (Fonètica)Catalan languageSpanish languageIntonation (Phonetics)Melodic Analysis of Speech Method applied to Spanish and Catalaninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650392016-10-14T22:47:47Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaAparicio, JuanCastellón Masalles, IreneColl-Florit, Marta2016-03-01T14:46:54Z2016-03-01T14:46:54Z2011-12-202016-03-01T14:46:59Z2014-1408608246http://hdl.handle.net/2445/96019La investigación que actualmente se está llevando a cabo en el área del Procesamiento del Lenguaje Natural está todavía lejos de conseguir niveles profundos de compresión del lenguaje. Para poder construir sistemas inteligentes que traten con la representación del significado, es necesario en el ámbito de las tecnologías del lenguaje, la creación de recursos semánticos de amplia cobertura. El objetivo principal de nuestra investigación es el establecimiento de clases para la representación eventiva en un sistema computacional. La unidad básica de representación es el rasgo, concretamente hemos considerado cuatro rasgos: dinamicidad, telicidad, duración y gradualidad. A partir de la combinación de estos rasgos semánticos hemos establecido un conjunto de clases eventivas que nos permite caracterizar el comportamiento verbal. Para establecer estas clases hemos tenido en cuenta los posibles cambios eventivos que puede sufrir una unidad verbal según el contexto, representando así la composicionalidad del significado eventivo. Por ello hemos considerado la prototipicidad de los sentidos verbales, y la sensibilidad de las diferentes clases al contexto. El total de clases definidas se clasifica en dos grupos, las clases simples: estados, procesos y puntos, cuya combinación da lugar a las clases complejas: culminaciones, realizaciones y graduales.30 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/AFEL/article/view/2246/2394Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística, 2011, num. 1, p. 1-29cc-by (c) Aparicio, Juan et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>Lingüística computacionalComputational linguisticsRasgos y clases de la estructura eventiva: hacia una representación computacionalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2653832016-10-14T23:42:58Zhdl_2072_259757Laborda, Xavier2014-09-30T14:30:12Z2014-09-30T14:30:12Z2014-06-302014-09-30T14:30:12Z1577-6921642678http://hdl.handle.net/2445/57844El libro de Covadonga López Alonso, Análisis del discurso, expone el historial y la actualidad de la disciplina del análisis del discurso. Describe los modelos que estudian los usos de la lengua según los contextos y finalidades de la interacción social. Analiza los principios metodológicos e ilustra con ejemplos su aplicación. La obra considera los conceptos de la situación enunciativa, los contextos, la oralidad, la escritura, los formatos digitales. Y proyecta estos términos en la bóveda teorética de los géneros y las tipologías. Responde de un modo preciso, claro y relevante a las pregunta de cómo es el análisis del discurso y de hacia dónde se encamina la disciplina.8 p.application/pdfspaUniversidad de MurciaReproducció del document publicat a: http://www.um.es/tonosdigital/znum27/secciones/resenas-3-analisisdiscuso-clopezalonso.htmTonos Digital. Revista electrónica de filología, 2014, num. 27, p. 1-8cc-by-nc-nd (c) Universidad de Murcia, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Anàlisi del discursRessenyes (Documents)Discourse analysisReviews (Documents)El lugar y el trayecto del discurso (Resenya de Análisis del discurso, de Covagonda López Alonso)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650182016-10-19T22:41:39Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBastardas i Boada, Albert, 1951-Massip i Bonet, M. Àngels, 1957-2013-12-10T13:47:10Z2013-12-10T13:47:10Z2013-092013-12-10T13:47:10Z1697-5928628835http://hdl.handle.net/2445/48366En moltes de les ciències físiques i biològiques contemporànies s"ha anat veient cada dia més clar la necessitat de complementar l"estratègia analítica, que es basa en la localització dels últims components, amb un enfocament que també tingui en compte la complexa interacció dels elements i les influències dinàmiques del context on aquestes es produeixen. És així com avui podem avançar en la comprensió del funcionament de molts organismes com a tals, dels ecosistemes, i, de fet, segons la hipòtesi «Gaia», de tot el planeta.4 p.application/pdfcatCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/8093/pdf_1LSC- Llengua, Societat i Comunicació, 2013, num. 11, p. 1-4(c) Bastardas i Boada, Albert, 1951- et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccessSociolingüísticaComplexitat (Filosofia)SociolinguisticsComplexity (Philosophy)Llengua i complexitat. Presentacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2650192016-10-19T22:41:41Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaBastardas i Boada, Albert, 1951-2013-12-11T15:01:29Z2013-12-11T15:01:29Z2013-092013-12-11T15:01:29Z1697-5928628836http://hdl.handle.net/2445/48388Intermediate phenomena of reality present particular characteristics of systemic self-organization, multilevel interrelations, recursivity, emergence of new «objects» with properties different from those of the elements that form them, and evolutionary dynamics, that probably need the formulation of new theoretical concepts and different paradigm principles. The sciences or perspectives of complexity, or the «complex» thinking, try to respond adequately to this complexity of reality. This approach adopts a multidimensional, integrated and dynamic view of reality: the world is made up of overlapping levels of different elements which produce new properties or new organizations at higher levels. If we conceive what we call languages as simple and decontextualized objects, we can understand some of the more mechanical aspects but we will ignore their conditions of existence, functionality, maintenance, variation, change and extinction.9 p.application/pdfcatCentre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC). Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/5798/pdf_1LSC- Llengua, Societat i Comunicació, 2013, num. 11, p. 1-9(c) Bastardas i Boada, Albert, 1951-, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessSociolingüísticaComplexitat (Filosofia)SociolinguisticsComplexity (Philosophy)Complexitat i fenomen (socio)linguísticinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2678572016-11-09T23:57:57Zhdl_2072_259757Nogué Serrano, Neus2016-11-09T16:19:01Z2016-11-09T16:19:01Z20162016-11-09T16:19:06Z0211-8572652668http://hdl.handle.net/2445/103511El llibre que ressenyo aquí és el darrer treball, fins avui, que Joan S. Beltran ha dedicat a l'estudi de les preposicions per i per a. L'han precedit quatre estudis (un dels quals, inèdit) que arrenquen de la participació de l'autor en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana.3 p.application/pdfcatInstitut d'Estudis CatalansReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Estudis/article/view/309540/399519Estudis Romànics, 2016, vol. 38, p. 423-425cc-by-nc-nd (c) Nogué Serrano, Neus, 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>PreposicionsCatalàRessenyes (Documents)PrepositionsCatalan languageReviews (Documents)Beltran i Cavaller, Joan S. (Joan Salvador), 1933-. Les Preposicions "per" i "per a" : recapitulem i afegim-hi alguna cosa mésJoan S. Beltran i Cavaller (2014). Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més. [Ressenya]info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2685142016-12-02T00:58:11Zhdl_2072_171797Universitat de BarcelonaRoseano, PaoloFernández Planas, Ana Ma. (Ana María)2016-12-01T14:59:15Z2016-12-01T14:59:15Z20132016-12-01T14:59:20Z1575-5533627107http://hdl.handle.net/2445/104352[cat] Aquest article té dos objectius principals. El primer és oposar un sistema de transcripció fonètic de l'entonació que sigui entenedor i que es pugui relacionar fàcilment amb un sistema de transcripció fonològica d'ús comú. El segon és presentar un conjunt d'eines informàtiques que proporcionen aquesta transcripció de l'entonació en el marc d'un projecte en concret (AMPER). La primera part de l'article conté unes reflexions prèvies sobre els sistemes de transcripció en general. La segona secció vol enfocar les característiques (així com les problemàtiques) de la transcripció fonètica i fonològica en un àmbit -el segmental- que té dos segles d'història. A la secció següent, es comp ara la transcripció fonètica i fonològica segmental amb aquella entonativa, que té menys tradició i, per tant, es troba en un estat menys evolucionat, malgrat l'atenció que el tema ha rebut al llarg de les últimes dècades. A la quarta part de l'article, passem a descriure les eines informàtiques que proposem per tal de proporcionar un etiquetatge prosòdic automàtic. [eng] This paper has two main objectives. The first is to propose a system of phonetic transcription of intonation that is understandable and that can be easily related with a widely used phonological transcription system. The second is to present a set of tools that provides this transcription of intonation in the context of a specific project(AMPER). The first part of the article contains some reflections on transcription systems in general. The second part focuses on the features (and issues) of the phonological and phonetic transcription of segments, a tradition that has been in use for over two centuries. In the following section, we compare the phonological and phonetic transcription of segments with the transcription of intonation, far less common and therefore less evolved despite the attention that it has received in recent years. In the fourth part of the article, we describe some tools that can provide the automatic transcription of the prosodic features of an utterance based on its acoustic features.66 p.application/pdfcatUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://stel.ub.edu/labfon/sites/default/files/XXII-12-PRoseano.pdfEstudios de Fonética Experimental, 2013, vol. XXII, p. 275-332cc-by-nc-nd (c) Roseano, Paolo et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Entonació (Fonètica)Transcripció fonèticaIntonation (Phonetics)Phonetic transcriptionTranscripció fonètica i fonològica de l'entonació: una proposta d'etiquetatge automàticinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaArticles publicats en revistes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2685262016-12-02T03:11:19Zhdl_2072_259757Martínez Celdrán, Eugenio2016-12-01T15:23:24Z2016-12-01T15:23:24Z20122016-12-01T15:23:29Z1575-5533619407http://hdl.handle.net/2445/104354Basing on typological reasons, R. Jakobson (1957) argued that, in the PIE system reconstructed by comparatists, the existence of the aspirated voiced stops without the presence of the corresponding voiceless aspirated stops was questionable. Later, a series of attempts to solve this problem was made. One of the most successful, at first, was the so-called glottalic theory, which focused on ejective consonants. This paper discusses the phonetic bases of this theory and presents some arguments against the reconstruction it puts forward. Another solution consisted in considering the aspirated voiced stops as breathy. This article deals extensively with this approach with the aim of determining its phonetic characteristics and its typological possibilities. Given the fact that recent IndoEuropean studies (Clackson 2007) agree in saying that there is no evidence for the reconstruction of aspirated voiceless stops in PIE, one has to conclude that this system was typologically deviant. However, the descendant languages solve this anomaly by two divergent paths: either by maintaining voiced aspirated stops and creating voiceless aspirated stops (as in the case of Sanskrit), or by losingaspiration (as in Germanic, or Latin, for example). This paper also presents some arguments against the typological imposition. Keywords: Indo-European, ejective consonants, aspirated voiced stops, breathy voice, typology of stops.31 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://stel.ub.edu/labfon/sites/default/files/XXI-12-EMartinezCeldran.pdfEstudios de Fonética Experimental, 2012, vol. XXI, p. 217-240cc-by-nc-nd (c) Martínez Celdrán, Eugenio, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Llengües indoeuropeesFonèticaIndo-European languagesPhoneticsAspectos fonéticos implicados en la reconstrucción del protoindoeuropeo (PIE)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
oai:recercat.cat:2072/2685272016-12-02T03:11:20Zhdl_2072_259757Rodríguez Sagastuy, PaolaFernández Planas, Ana Ma. (Ana María)2016-12-01T15:42:44Z2016-12-01T15:42:44Z20142016-12-01T15:42:49Z1575-5533639424http://hdl.handle.net/2445/104358La caracterización de los patrones prosódicos de las distintas variedades de una lengua es fundamental en el desarrollo de herramientas para el procesamiento de lenguaje natural, para el diagnóstico de alteraciones de la expresión, para la clasificación dialectológica y para el aprendizaje de L2, entre otras aplicaciones. Este estudio analiza los parámetros prosódicos (entonación, duración e intensidad) de la variedad del español hablada en el centro de México a partir de grabaciones de 756 oraciones enunciativas neutras e interrogativas absolutas pronunciadas por dos informantes locales. Se utilizaron las pautas metodológicas del proyecto AMPER para analizar los datos y la notación Sp-ToBI, en el marco del Modelo Métrico-Autosegmental, para describir las curvas halladas. Los resultados se contrastaron con los patrones de otras variedades del español habladas en España y en otras partes de Hispanoamérica mediante herramientas dialectométricas que permitieron cuantificar matemática y estadísticamente las distancias lingüísticas entre ellas.55 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://stel.ub.edu/labfon/sites/default/files/XXIII-06-PRSagastuy.pdfEstudios de Fonética Experimental, 2014, vol. XXIII, p. 47-93cc-by-nc-nd (c) Rodríguez Sagastuy, Paola et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Entonació (Fonètica)Castellà (Llengua)MèxicIntonation (Phonetics)Spanish languageMexicoLa prosodia del español del centro de México en el marco del proyecto AMPERinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionFilologia Catalana i Lingüística GeneralUniversitat de BarcelonaDocuments de treball / Informes (Filologia Catalana i Lingüística General)
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_151841/rdf/100