2024-03-29T12:21:50Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/138092012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPérez Del Valle, CarlosGonzález Ortega, Marta2009-02-26T17:43:53Z20092009-02-26T17:43:53Zhttp://hdl.handle.net/2072/13809En qualsevol tractament mèdic de donació i transplantament d’organs és requisit
indispensable el consentiment informat. El pacient ha de ser informat prèviament pel
facultatiu de tot el procediment mèdic al que serà sotmès i dels riscos que comporta.
Una vegada el pacient coneix tota la informació, podrà manifestar el seu
consentiment de forma lliure i voluntària o bé la seva negativa a sotmetre’s al
tractament mèdic.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Donació d'òrgans i teixits, etc.Trasplantació d'òrgans, teixits, etc.La exlusión de la pena en la donación y el transplante de órganosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/395392012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoVelasco Yébenes, Gemma2009-07-23T08:40:12Z20092009-07-23T08:40:12Zhttp://hdl.handle.net/2072/39539La propietat intel•lectual,concretament el dret d’autor, en relació al nou entorn digital i tant la responsabilitat civil com penal que comporta la infracció dels seus drets. Fent especial esment als limits , exepcions i mesures de protecció tecnològica contemplades a l’ordenament jurídic.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Propietat intel·lectualDrets d'autorInternetLa propiedad intelectual: el derecho de autor e Internetinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis347 - Dret civilDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/395852020-12-03T15:44:56Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Rodríguez Fornós, Gemma2009-07-24T10:15:26Z20092009-07-24T10:15:26Zhttp://hdl.handle.net/2072/39585Estudi sobre els microcrèdits centrat no en la seva base econòmica sinó en la funicó que realitzen dins la societat, profunditzant en la situació actual a Espanya tant des d'un punt de vista legal com social, així com en l'anàlisi dels col·lectius més beneficiats per les microfinances: les dones i els immigrants.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)MicrocrèditDonesImmigrantsEspanyaLa función social de los microcréditosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/395862012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBañares Vilella, SílviaSánchez López, Vanessa2009-07-24T10:39:37Z20092009-07-24T10:39:37Zhttp://hdl.handle.net/2072/39586El panorama internacional sobre la protecció de les varietats vegetals, en concret el sistema de patents europeu i el de protecció d'obtencions vegetals (UPOV), la seva regulació i abast a la llum de la Jurisprudència de l'Oficina Europea de Patents (OEP) i del “Cas Bròcoli”; número de Patent Europea EP 1 069 819.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)PatentsAlimentsVegetalsPatentes y alimentosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/395872012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesRozas Valdés, José AndrésVilar Alcamí, Ione2009-07-24T10:53:49Z20092009-07-24T10:53:49Zhttp://hdl.handle.net/2072/39587Estudi sobre la deducció dels 400 euros a l’IRPF enfocat als seus antecedents, descripció de l’estructura, contingut de la mateixa i anàlisi de la seva adequació constitucional. A través del mateix es podrà tenir una visió més clara i profunda de la deducció dels 400 euros a l’IRPF, objecte de tan discutida configuració jurídica com confrontació política. Descrita la seva gènesi i estructura es farà un anàlisi dels seus fonaments econòmics, tècnics i constitucionals per a arrivar a la conclusió de que tan sols s’explica l’aprovació en clau política. La deducció dels 400 euros es pot entendre com a una mesura d’impuls econòmic per a la millora de l’eficiència de la economia en el seu conjunt, encara que provarem la seva constitucionalitat o possible inconstitucionalitat per a veure si realment això és veritat.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Desgravacions fiscalsImpostos sobre la rendaLa deducción de los 400 euros en el IRPFinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/395882012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesMartínez García, EnriqueGonzález Moreno, Pablo2009-07-24T11:10:58Z20092009-07-24T11:10:58Zhttp://hdl.handle.net/2072/39588Aquest treball estudia, tot seguint l’estela del filòsof tomista alemany Josef Pieper, el problema dels límits de la justícia i de la necessitat de la seva superació per tal d’aconseguir la veritable justícia en tota la seva plenitud.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)DretFilosofiaTomismePieper, Josef, 1904-1997Los límites de la justicia en Josep Pieperinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/405182012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesNuevo López, PabloForn i Chiariello, Joaquim2009-07-27T12:01:16Z20092009-07-27T12:01:16Zhttp://hdl.handle.net/2072/40518Una de les novetats que ha comportat l’aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya ha estat la introducció d’un Títol dedicat als drets, deures i principis rectors. Analitzem les diferents visions que sobre aquesta carta de drets s’han donat des de la doctrina i estudiem en quin sentit s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a aquesta qüestió.
Analitzem el perquè s’inclou a l’Estatut d’Autonomia una taula de drets i deures i ens qüestionem si, tècnicament, és una declaració de drets completa i sistemàtica. Repassem la veritable voluntas legislatoris del legislador català mitjançant l’extracte de les intervencions dels diferents grups en relació al Títol I de l’Estatut, que fou objecte de votació separada.
Ens aturem a analitzar la raó de ser, l’abast i la naturalesa de la Carta de Drets i Deures prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i las seva diferenciació de les lleis que han de desenvolupar els drets estatutaris. També ens centrem en la configuració dels drets que reconeix l’Estatut i la seva diferenciació amb els principis rectors de la política social i econòmica, basada en la seva exigibilitat, tot i que no poques vegades la diferència no és tant clara.
Finalment, la tutela dels drets mereix una atenció especial, centrada fonamentalment en el Consell de Garanties Estatutàries que substitueix el Consell Consultiu. Aquest òrgan es configura com quelcom més que un simple òrgan consultiu ja que pot emetre dictàmens vinculants sobre lleis que desenvolupin o afectin els drets estatutaris, juntament amb els dictàmens no vinculants, que poden ser preceptius o facultatius, segons els casos.application/pdfcatAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Catalunya. Estatut (2006)Espanya. Tribunal ConstitucionalDrets civilsLa declaració de drets de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006info:eu-repo/semantics/bachelorThesis342 - Dret constitucional. Dret administratiuDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/405202012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesFons Rodríguez, CarolinaArqués Picañol, Jorge2009-07-28T09:05:34Z20092009-07-28T09:05:34Zhttp://hdl.handle.net/2072/40520En el present treball són objecte d’anàlisi el tractament jurisprudencial d’aquells elements del contracte de compravenda – consentiment, objecte i causa -, concurrència o no dels quals determina si ens trobem davant un supòsit flagrant de nul•litat absoluta (inexistència contractual) o bé si es tracta d’una mera anul•labilitat d’un contracte que existeix i produeix efectes.
L’anàlisi de la jurisprudència permetrà delimitar i diferenciar aquells supòsits que incidint en els elements essencials del contracte de compravenda produeixen la nul•litat radical i, per tant, la inexistència jurídica de l’acte realitzat; i aquells altres que afectant igualment als elements essencials no tenen incidència suficient per a provocar la nul•litat absoluta, donant lloc a la mera anul•labilitat.
De l’anàlisi a desenvolupar es conclouran els criteris que segueix la jurisprudència per a determinar quan les eventuals irregularitats o anomalies en la formació del contracte tenen força suficient per a originar la inexistència jurídica de la compravenda. Certament, els eventuals vicis de cadascun dels elements essencials del contracte atenen a causes diverses que seran analitzades en aquest treball.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)CompravendaContractesJurisprudènciaLos elementos esenciales del contrato de compraventa: tratamiento jurisprudencialinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis347 - Dret civilDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/405212012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPuebla Pons, ConcepciónJover Roig, Albert2009-07-28T10:35:12Z20092009-07-28T10:35:12Zhttp://hdl.handle.net/2072/40521Aquest treball té com objecte el fer una aproximació sobre el soroll, com un dels elements de contaminació als quals cada dia està mes exposat l'ésser humà, conseqüència a la tendència a organitzar-se en grans aglomeracions urbanes, i per això a estar sotmès a tot el desenvolupament tecnològic que això comporta. Per a això tractarem de veure que valors, drets, principis i béns queden afectats pel soroll i les normes que incideixen sobre això, fins a arribar a la regulació que Catalunya té sobre el mateix.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Contaminació acústicaCatalunyaLa contaminación acústica en Cataluñainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/406932012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPuebla Pons, ConcepciónBarceló Blanch, Lourdes2009-09-01T11:03:17Z20092009-09-01T11:03:17Zhttp://hdl.handle.net/2072/40693El treball tracta sobre la gestió de l’aigua a la Comarca de l’Alt Empordà i per fer-ho comença analitzant la legislació de la Unió Europea sobre gestió hidràulica i les transposicions que se n’han fet a l’estat espanyol; també es recull el que és la legislació pròpia de l’estat i la de la Comunitat Autònoma de Catalunya. En aquest darrer punt és on es comença una anàlisi més detinguda i finalment el treball es centra en la comarca de l’Alt Empordà on encara conviuen diferents maneres de gestionar l’aigua: amb xarxa mancomunada, amb pobles amb captació pròpia i alguns pobles on encara no existeix la xarxa pública d’aigua en ple segle XXI per rocambolesc que això pugui semblar.
S’analitzen dins de la comarca les diferents xarxes existents, quines són les normatives que les regeixen i els seus respectius òrgans de gestió.
I encara concentrant-ho més s’analitza concretament el cas de Vila-sacra (el meu poble) on la xarxa pública d’aigua es va construir tot just a partir de l’any 2003 i per tant on m’ha estat relativament fàcil seguir les passes de l’inici de l’ajuntament com a administració que s’encarrega a partir de la construcció de la xarxa, de gestionar tant la captació, com el tractament, la posterior distribució i el cobrament final d’aquesta aigua consumida pels veïns inclosos els cànons establerts per l’ACA i que després ha de liquidar a l’entitat superior. M’ha servit per analitzar quina part de la xarxa es paga amb fons municipals, quina amb la contribució dels veïns i què es considera xarxa en alta i per tant va a càrrec de l’ACA com a administració hidràulica superior a Catalunya.
La conclusió del treball m’ha portat a proposar que la millor solució per una comarca especialment complicada com és l’Alt Empordà amb un gran nombre de municipis (concretament 68) seria la d’establir una xarxa mancomunada comuna a tots els municipis o potser dues si volguéssim distingir els municipis d’interior i més essencialment rurals dels de costa i que tenen una forta influència del turisme, cosa que fa que la demanda d’aigua no sigui lineal sinó que tingui pics de consum a l’estiu que és precisament l’estació més seca de l’any. En definitiva, no podem desentendre’ns d’aquest recurs tan vital perquè tots som responsables d’un ús eficient.
Així, una mena d’inici d’aplicació d’aquesta solució hauria de passar per la creació d’un ens ultramunicipalista, o per exemple, aprofitar-ne un de ja creat i en ple funcionament com és la xarxa establerta pel Consorci de la Costa Brava (pels pobles de costa i turístics) i després unificar tota la resta de la comarca i que tota s’abastís directament del Pantà de Boadella. La despesa inicial de construcció de la xarxa potser seria important però el resultat analitzat amb el pas de temps necessàriament hauria de ser positiu i probablement no es tornaria a donar una situació de sequera tan crítica com la recentment viscuda, durant la qual es va arribar a aprovar un transvasament d’urgència d’aigua de l’Ebre fins a l’àrea de Barcelona. Durant aquella crisi, els embassaments van estar per sota del 30%, es van organitzar portades d’aigua en vaixell, es va restringir el reg i els usos ornamentals a les conques internes (les comarques de Barcelona, Girona i del Camp de Tarragona) i es va estar a un pas de decretar restriccions al consum humà a l’àrea de Barcelona. Aquesta situació ens va fer replantejar a tots nivells el tema del consum d’aigua i de si realment el nostre territori pot assumir o no més construcció i per tant més població o unes instal•lacions que comporten un gran consum d’aigua com per exemple més camps de golf.
Un any després, el panorama és ben diferent. Els embassaments estan tots per sobre del 80%, les muntanyes dels Pirineus han acumulat durant l’hivern una generosa i inusual reserva de neu, les amenaces de restriccions han quedat enrere i els transvasaments d’aigua de les conques de l’Ebre cap a l’àrea de Barcelona, amb el conflicte polític i territorial que això comportava, han estat aparentment descartats i fora de l’agenda política del país. Però no s’ha d’oblidar que el problema continua latent.application/pdfcatAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Aigua potable -- AbastamentLegislacióAlt Empordà (Catalunya : Comarca)La gestió del subministrament d'aigua potable a la comarca de l'Alt Empordàinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/424382012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPrats Jané, SergiOrden Ondategui, Enrique de la2009-11-23T15:05:43Z20092009-11-23T15:05:43Zhttp://hdl.handle.net/2072/42438La Directiva és una norma de resultat. Quan els Estats membres incompleixen la seva obligació de transposar la Directiva en termini i correctament al Dret intern, el principi d’efecte directe, com a construcció jurisprudencial, permet als particulars invocar la Directiva en front de l’Estat. El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees és contrari a l’aplicació de l’efecte directe horitzontal o entre particulars de la Directiva. Si l’efecte directe no és d’aplicació, per pal•liar l’ incompliment entren en joc el principi d’interpretació conforme o el principi de responsabilitat de l’Estat infractor pels danys ocasionats.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret comunitariDirectivesJurisprudènciaTribunal de Justícia de les Comunitats EuropeesAnálisis jurisprudencial del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas en relación al concepto de efecto directo en las directivasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/481472012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesGotor Sánchez, SantiagoPou Díaz de San Pedro, María2010-04-20T11:53:40Z20102010-04-20T11:53:40Zhttp://hdl.handle.net/2072/48147Investigació en torn als fonaments del dret de llegítima, i de les diferencies en la seva configuració als diferents ordenaments espanyols. Aquesta diversa configuració, que en alguns casos arribaria a buidar de significat la institució, vol dir què és un dret convencional? Quina és la finalitat de la llegítima, com y per què va sorgir? Aquest treball cerca donar resposta a aquestes qüestions, així com qüestionar-se la actual validesa del sistema de llegítimes del nostre ordenament.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret de successióLlegítimaEspanyaFundamentación y diferencias en la legítima en los diferentes ordenamientos españolesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis347 - Dret civilDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/481522012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesRozas Valdés, José AndrésBatalla Ripoll, Mònica2010-04-20T14:47:39Z20102010-04-20T14:47:39Zhttp://hdl.handle.net/2072/48152Aquest treball està dedicat a l’estudi del comportament dels empleats públics a
través dels principis establerts en el Còdic de Conducta. Per això, s’han
analitzat 15 resolucions judicials i quatre Informes anuals del Síndic de
Greuges. La finalitat última consisteix en destacar el principi que es veu més
vulnerat.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)FuncionarisÈtica professionalSíndic de GreugesLa conducta de los empleados públicos: un análisis empíricoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/481542012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, JavierCigüela Sola, Javier2010-04-20T16:27:18Z20102010-04-20T16:27:18Zhttp://hdl.handle.net/2072/48154El nihilisme polític, com a conjunt de teories polítiques que neguen que la societat i el poder polític siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que són realitats imposades i coactives, és una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenòmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos polítics i morals respecte al progrés modern i la civilització dels pobles d'Occident. Tot això semblava haver brollat del no res. Ningú en la història no havia governat a una nació amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existència humana van constituir una forma nova i desconeguda de pràctica política a començaments de segle. La seva violència és també l'essència del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les consciències, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei d’una causa política. Analitzats en el seu aspecte teòric, cada un manifesta el seu nihilisme a través de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relació de l'home amb la societat. La seva sacralització del poder, l'apologia de la violència, la negació dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de l’home.
Però aquests fenòmens no són del tot nous, sinó que es descobreixen com una conseqüència possible de la filosofia política moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana és el poder, i que l'Estat, per a la seva conservació, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filòsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l'ús de la violència i la destrucció dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la política, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva raó de ser en concebre's com alguna cosa aliè a la naturalesa humana. Per això, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacció, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violència. Tot això és nihilisme polític, i tots són en el fons arguments moderns. Així, la violència política desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sinó que més aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme és precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder polític sense caure en el pessimisme, la seva superació passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia política en les pròximes dècades.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)NihilismeFilosofia políticaNihilismo político. Fundamentos y manifestacionesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticaDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/481612012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesArmengol Ferrer, FerranAbelló Castellà, Juan Mario2010-04-21T15:49:09Z20102010-04-21T15:49:09Zhttp://hdl.handle.net/2072/48161El presente trabajo de final carrera, como su título indica, “Aplicación de los
convenios de la OIT a través de la jurisprudencia de los tribunales españoles”, se ciñe al estudio de la aplicación de los Convenios ratificados por el Estado español en los procesos judiciales que les han sido de aplicación.
Los referidos Convenios son, en esencia, tratados internacionales sujetos al
régimen jurídico que establece el Derecho Internacional Público y, atendiendo a éste, se rigen por la voluntad de las partes. Cada Estado miembro y firmante, establece el alcance que tendrá cada Convenio, el cual entrará en vigor cuando este Estado receptor lo haya ratificado.
Resulta interesante el estudio de las normas de la OIT, principalmente los Convenios, pues son las únicas normas que, una vez ratificadas, tienen el peso de norma
sustantiva y los tribunales proceden y deben proceder a su aplicación como tal. De ello, se deduce que existe un mínimo de garantías en el Derecho de Trabajo Internacional, las
cuales, afectan a las condiciones laborales de los trabajadores de la mayor parte de los
países y como objetivo ambicioso, se debería procurar y conseguir que su aplicación,
como norma mínima, fuera en todos los Estados de planeta.
Para ello, se realiza un estudio genérico de la aplicación jurisprudencial de los Convenios de la OIT ratificados por España, para finalmente concretar con un Convenio determinado, siendo el mismo, el Convenio número 155, sobre Seguridad y Salud de los Trabajadores y Medio Ambiente de Trabajo, en su aplicación en reclamaciones por daños y perjuicios, así como en recargo de las prestaciones económicas de la Seguridad Social, entre otras, todo ello, derivado de las consecuencias producidas por accidentes de trabajo. Recientemente se ha publicado el instrumento de Ratificación del Convenio número 187, (BOE 04.08.09), sobre el marco promocional para la seguridad y salud en el trabajo, si bien, su entrada en vigor para España será el próximo 5 de mayo de 2010; el mismo, hace hincapié en la importancia de promover de forma continua una cultura nacional de prevención en materia de seguridad y salud, el cual, también tendrá en un futuro su aplicación en el ámbito laboral como norma sustantiva.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Convenis col·lectius de treballOficina Internacional del TreballJurisprudènciaTribunalsEspanyaAplicación de los convenios de la Organización Internacional del Trabajo a través de la jurisprudencia de los tribunales españolesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/481622012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesFons Rodríguez, CarolinaPallás Cabello, Enric2010-04-21T16:26:21Z20102010-04-21T16:26:21Zhttp://hdl.handle.net/2072/48162Estudi i desenvolupament de la regulació i el procés dels arrendaments urbans, tant des del punt de vista normatiu com des de la perspectiva processal.
El treball està estructurat en tres capítols. En el primer es desenvolupa el marc normatiu substantiu, bassat en la Llei 29/1994 de 24 de novembre d'Arrendaments Urbans, incloent les modificacions legislatives que l'han modificat. Es fa especial incidència en la regulació vigent però fent referències a la normativa derogada, així com a la legislació transitòria.
En el segon capítol es tracten els processos arrendaticis des del punt de vista processal. Quant a les lleis substantives s'incideix en la Llei 1/2000 de 7 de gener Llei d'Enjudiciament Civil, així com la normativa que li ha modificat, la Llei 23/2003 de 10 de juliol de grantías en la Venda de Béns de Consum i especialment la recent Llei 19/2009 de Mesures de Foment i Agilización Processal del Lloguer i de l'Eficiència Energètica en els edificis.
El tercer capítol s'ocupa específicament de la figura del desnonament com procés simplificat però amb especialitats. S'incideix en les especialitzacions pròpies del judici de desnonament i finalment s'aborda de forma esquemàtica les mesures cautelars i l'execució.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Arrendaments urbansDesnonamentLegislacióLa Ley de Arrendamientos Urbanos: especial referencia al juicio de desahucioinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/631642012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesHerrera Petrus, ChristianMartinón Cejas, José Luis2010-06-04T12:22:43Z20092010-06-04T12:22:43Zhttp://hdl.handle.net/2072/63164S’aborda, des d’una òptica processal, l’estudi de l’article 48.3 de la Llei Concursal relatiu
a l’embargament preventiu dels béns dels administradors i liquidadors de la persona
jurídica declarada en concurs de creditors. En particular, s’analitzen els problemes
derivats de la connexió d’aquest precepte amb l’específic règim de responsabilitat
d’administradors previst en l’article 172.3 de la Llei Concursal, i es fa referència a les
diferents solucions interpretatives aportades pels òrgans judicials, doncs la de l’article
48.3 LC depèn en gran mesura de la concepció que es tingui respecte a la naturalesa i
pressupostos de la responsabilitat concursal.
Transcorreguts cinc anys des del començament de la vigència de la Llei 22/2003, de 9
de juliol, Concursal, i de la seva coetània, la Llei Orgànica 8/2003, per la Reforma
Concursal i per la que es modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial sembla adequat
referir quin és l’estat de la nova legislació, reflectir com s’ha posat en pràctica, quins
problemes ha suscitat i quines interpretacions han efectuat els diferents operadors
jurídics. Centrem aquest anàlisi en una matèria concreta: dins dels efectes que produeix
la declaració de concurs sobre el deutor persona jurídica, la nova font de responsabilitat
que instaura sobre els seus administradors i liquidadors, i les mesures que propicia per
assegurar la seva efectivitat, qualificades per la seva indubtable transcendència com
una de les novetats més importants introduïdes en el nostre Dret per la Llei Concursal.
S’estudia l’embargament de béns dels administradors societaris per assegurar la
cobertura del dèficit resultant de la liquidació de la massa activa.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret concursalConcurs de creditors*FallidaResponsabilitat civilAdministradors de societatsDeutor i creditorEmbargament preventiuEspanyaMedidas cautelares en la Ley Concursal en relación con la calificación del concurso y la responsabilidad concursal: el embargo preventivo de bienes de los administradores o liquidadores de la persona jurídicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/683512012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, JavierBou Doménech, Lluís2010-07-23T09:34:33Z20102010-07-23T09:34:33Zhttp://hdl.handle.net/2072/68351Aquest treball analitza la relació de les estructures del poder democràtic amb la posició existencial adoptada en massa pel subjecte postmodern. L’home d’avui s’ha llençat a una recerca inacabable de la seva pròpia identitat: creu que aquesta deu ser construïda sense atendre a cap factor extern. A més, està immers en una terrible soledat que el converteix en l’objecte perfecte per a una consolidació ideològica del sistema democràtic. Així, l’objectiu del present anàlisi és el d’intentar desvetllar el nexe entre una determinada concepció del poder i el fet de que l’home hagi perdut de vista les qüestions més rellevants de la seva pròpia existència, fins al punt de no saber qui és.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)IdentitatIndividualismeExistencialismeDemocràciaIndividualismo y democracia: relaciones entre las estructuras de poder y el sujeto posmodernoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticaDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/684992012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesFons Rodríguez, CarolinaGarcía Canedo, Alejandro2010-07-27T11:24:29Z20102010-07-27T11:24:29Zhttp://hdl.handle.net/2072/68499El següent projecte conté informació sobre què són els paradisos fiscals, els seus
avantatges, i on s'ubiquen. També s'analitza el procés que algú ha de seguir per anar a un
paradís fiscal i avalua com la gent rica i les grans empreses operen els seus negocis a
través dels paradisos fiscals i prenen avantatge d'ells reduint les seves obligacions fiscals de manera significativa. El projecte també considera la qüestió del secret bancari, que ha estat un gran conflicte entre els països en els darrers anys.application/pdfengAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Paradisos fiscalsFrau fiscalSecret bancariJurisdictional immunity in tax haven countriesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/686492012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPérez del Valle, CarlosCigüela Sola, Javier2010-07-28T10:33:25Z20102010-07-28T10:33:25Zhttp://hdl.handle.net/2072/68649La legítima defensa, com a causa de justificació que permet l’ús de la violència entre individus per la defensa de la pròpia vida i béns, és el reflex de la conceptualització filosòfica de la societat i dels principis en el cuals es funda. Partint de la premissa que la societat és una exigència natural dels individus, els principis que s'adeqüen a ella, així com a una correcta fonamentació de la legítima defensa, són els de responsabilitat i solidaritat. El primer com a contrapartida de la llibertat individual per a organitzar la pròpia esfera, el segon com a conseqüència dels vincles que existeixen entre els individus i que fan possible l'existència objectiva de la comunitat.
Ambdós principis fonamenten, ordenen i limiten els conflictes propis de la legítima defensa. La seva estructura típica és la d'un subjecte que agredeix il•legítimament a un altre, originant-se per a aquest últim un dret a la defensa que, d'una banda, està limitada per deures de solidaritat i, per una altra, ha de ser tolerada per l'agressor en la mesura de la seva responsabilitat. Les variacions en aquesta estructura tenen el seu origen en raons institucionals, com és la pertinença a un vincle familiar, i també a raons organitzatives, per la qual s'imposa un deure de respondre per la pròpia conducta quan es lesionen interessos aliens. Partint d'aquest esquema, la mesura que cadascun dels subjectes pot actuar en la defensa dels seus interessos ve determinada per la confluència relativa dels següents factors: en primer lloc, el grau de responsabilitat de l'agressor (tipus subjectiu/culpabilitat) pel conflicte li imposa diferents nivells de tolerància respecte a l'acció defensiva, al mateix temps que influïx en el tipus de solidaritat (mínima o reforçada) que se li exigeix a l'agredit en l'exercici de la seva defensa; d'altra banda, l'existència de deures de solidaritat reforçats o posicions de garantia amb rellevància en el conflicte introduïx noves conseqüències en l'estructura. Per tant, les diferents tipologies del conflicte defensiu es solucionen mitjançant l'aplicació d'ambdós principis i amb la següent lògica: a major responsabilitat de l'agressor pel conflicte, menor serà la solidaritat exigida a l'agredit en la defensa dels seus interessos. L'objectiu és, en definitiva, garantir la defensa dels béns atacats al mateix temps que es tracta de retornar a la situació conforme a dret a uns subjectes que, excepcionalment, resolen un conflicte jurídic mitjançant la violència privada.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret penalLegítima defensaSolidaritat (Dret)Responsabilitat penalDeberes de solidaridad y posición de garante: examen del problema en la legítima defensainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis343 - Dret penal. DelictesDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/686502022-05-20T00:45:06Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBelmonte Sánchez, Miguel ÁngelPueyo Toquero, Teresa2022-05-20T00:45:06Z20102010-07-28T11:05:35Zhttp://hdl.handle.net/2072/68650Davant els canvis polítics de la Modernitat, l’Església catòlica ha desenvolupat una extensa doctrina en matèria política, que l’actual papa, Benet XVI, continua actualitzant i ampliant. A partir de les afirmacions del Sant Pare, existiria la possibilitat de preguntar-se fins a quin punt l’Església ha mantingut una única línia en el seu magisteri polític al llarg dels segles, i, en concret, entre la doctrina anterior i la posterior al Concili Vaticà II. Aquest treball té per objectiu, en primer lloc, aclarir la continuïtat o discontinuïtat de la doctrina de l’Església postconciliar respecte de l’anterior e il•lustrar les principals línies del magisteri político-social de Benet XVI.
Així mateix, hom es podria preguntar en quina mesura la proposta de Benet XVI és realitzable en el context polític actual. Per donar resposta a aquesta segona qüestió, es recorrerà al anàlisis que Alexis de Tocqueville va fer de la democràcia americana i que és extrapolable a la resta de democràcies d’Occident. Mitjançant la contraposició de la doctrina política de Benet XVI i l’anàlisi que fa Tocqueville del paper de la religió en les democràcies, es tractarà d’esclarir fins a quin punt el magisteri de Benet XVI sobre qüestions polítiques és compatible amb la racionalitat política.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Benet XVI, papa, 1927-Tocqueville, Alexis de, 1805-1859LaïcismeLlibertat religiosaDemocràciaConcili Vaticà (2n : 1962-1965)El concepto de sana laicidad de Benedicto XVI en la democracia de Tocquevilleinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - Dret12 mesosinfo:eu-repo/semantics/openAccessDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/834962012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesArmengol Ferrer, FerranBové i Montero, Josep Ma.2010-09-09T11:56:00Z20102010-09-09T11:56:00Zhttp://hdl.handle.net/2072/83496L'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 habilità la projecció internacional de les Comunitats Autonòmiques. Inicialment el Tribunal Constitucional es posicionà en contra de les esmentades actuacions, situació que varià en 1984, arrel d’una sentència relacionada amb el País Basc i que suposà el inici d’una nova era expansiva de les relacions internacionals dels ens subestatals.
Diverses Comunitats Autonòmiques han aprofitat aquesta concessió competencial per iniciar un procés de modificació dels seus estatuts d’autonomia, amb l’objectiu d’incloure disposicions relatives a les relacions internacionals.
En aquest sentit, el Parlament de Catalunya aprovà en 2006 un nou Estatut d’Autonomia que contenia una sèrie d’articles relacionats amb l’acció exterior i les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Comunitats autònomesRelacions internacionalsEstatuts d'autonomiaCatalunya. GeneralitatUnió EuropeaLa acción exterior de las comunidades autónomasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/834982012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesHerrera Petrus, ChristianBarrachina Cros, Joan Anton2010-09-09T13:35:39Z20102010-09-09T13:35:39Zhttp://hdl.handle.net/2072/83498L'eficàcia del procés judicial només es visualitza quan s'executa el que s’ha jutjat. Però si
la part que ha perdut el judici decideix mantenir la seva resistència fins al límit, fins i tot
fins després del moment en què aquesta havia de cessar, sorgeix la necessitat de la
investigació patrimonial. L'executat no donarà a conèixer fàcilment els elements del seu
patrimoni, per dificultar al màxim l'embargament judicial. L'èxit de la fase executiva del
procés passa necessàriament per conèixer el patrimoni de l'executat.
En la nostra ordenació jurídica, la jurisdicció és la potestat pública que té com a missió
l'actuació o realització del dret objectiu en el cas concret. Aquesta potestat pública és
l'encarregada de dur a terme la funció del Dret. És el que en diem administrar Justícia.
La funció del Jutge en la nostra societat és la de impartir Justícia aplicant el Dret, és a
dir, donar a cadascú el seu. Difícilment podrem donar per complerta aquesta funció si no
s'executa de forma eficaç la sentència ferma per ell dictada.
L'article 24 CE estableix el dret a la tutela efectiva dels jutges. En aquest dret s'inclou
l'execució de la sentència. En l'execució de la sentència s'inclou la investigació
patrimonial de l'executat.
La LEC reconeix el dret de l'executant a conèixer el patrimoni de l'executat. Tanmateix,
l'executant ha d'evitar que en aquestes accions d'investigació puguin conculcar els drets
fonamentals de l'executat. L'executat té al seu favor un conjunt de normes que
desenvolupen el dret fonamental a la seva intimitat personal. Com són l'article 18 CE o la
Llei Orgànica de Protecció de Dades. A la pràctica, serà molt poca la informació
important per a l’execució que provingui només de la investigació privada. Quan
l'executant no pot disposar d'informació patrimonial suficient de l'executat per cobrir la
quantia de l'execució, només ens queda l'actuació pública del Tribunal per aspirar a un
procés executiu eficaç.
La LEC estableix, subsidiàriament a la designació de béns per part de l'executant, tres
formes perquè la informació patrimonial de l'executat pugui arribar al Jutge. La
manifestació de béns de l'executat, que determina el final del dret de resistència de
l'executat. La investigació judicial. La col·laboració obligatòria de tercers en la
investigació.
El requeriment judicial d'informació patrimonial té una legitimitat absoluta i la cessió a
tercers d'informació patrimonial de l'executat, a requeriment judicial, mai no suposa cap
vulneració del dret fonamental de l'executat a la protecció de les seves dades personals.
Hauria d'existir un servei públic d'investigació patrimonial, tutelat per l'administració de
justícia, que pogués solucionar els actuals problemes d'ineficàcia d'algunes resolucions
judicials. Sens dubte, ajudaria a impartir justícia i facilitaria donar a cadascú el seu.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret processalPatrimoniEmbargamentExecució (Dret)La investigación del patrimonio del ejecutadoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/834992012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoBretos i Ribera, M. Núria2010-09-09T13:59:29Z20102010-09-09T13:59:29Zhttp://hdl.handle.net/2072/83499El treball aprofundeix en la manera que es resol, a Catalunya, el destí dels béns de les persones que moren sense designar hereu perquè no fan testament o perquè aquest no és vàlid. I també estudia, amb detall, la forma en que està previst que els rebi la Generalitat de Catalunya, si no hi ha cap altre hereu. Es confirma que la successió intestada no és més que una alternativa residual a la fonamental, que és la designació d’hereu mitjançant testament. I també s’indica el destí dels béns integrants de les herències intestades que, segons la legislació vigent, s’adjudiquen a institucions sense ànim de lucreapplication/pdfcatAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret de successióSuccessió intestadaCatalunyaLa successió intestadainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/835102012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesRodrigo de Larrucea, JaimeEscuder Duft, Álvaro Carlos2010-09-09T15:13:25Z20102010-09-09T15:13:25Zhttp://hdl.handle.net/2072/83510El Dret Financer-Tributari d’un estat membre es doblega a les directrius i als objectius d’harmonització contemplats al bloc normatiu comunitari de la Unió Europea. La incidència i l’impacte del Dret Comunitari sobre la sobirania fiscal dels seus integrants és evident, sotmetent i delimitant determinantment les mesures fiscals a finalitats extrafiscals.
Un clar exemple d’aquest fenomen el constitueix la qualificació del règim espanyol d’amortització fiscal del Fons de Comerç Financer Internacional (previst a l’article 12.5 del TRLIS) com ajut d’Estat per part de la Comissió Europea.
L’anàlisi jurídic que aborda aquest treball sobre l’evolució i Decisió final d’aquest expedient d’ajut d’Estat en particular, permet concloure que, l’existència, d’una banda, d’una concepció genèrica i indeterminada de la institució d’ ajut d’Estat i, de l’altre, d’un soft law comunitari que dóna contingut a l’esmentada institució i que ha estat evacuat per el propi organisme encarregat de decidir sobre aquests expedients (la Comissió Europea), esbossen un instrument discrecional d’harmonització fiscal negativa en seu de la imposició directa al marc de la Unió Europea.
En efecte, la presència de la regla d’unanimitat en la presa de decisions en matèria tributaria des de els organismes comunitaris i l’absència d’una norma d’harmonització comunitària en seu d’imposició directa, propicien una notable inseguretat jurídica a l’hora de dissenyar beneficis fiscals per part dels legisladors d’un Estat. Mesures fiscals, que en cas de ser qualificades contràries a l’ordenament comunitari per part de la Comissió Europea, com al cas que ens ocuparà aquí, despleguen conseqüències especialment greus per als operadors econòmics que s’han beneficiat d’aquesta i que distorsionen la seva voluntat a la presa de decisions a posteriori i amb efectes retroactius.
És necessari als efectes de dotar una major seguretat jurídica al sistema comunitari d’imposició directa, la substitució de la regla d’unanimitat per la de majories simples o qualificades, la voluntat de cedir parcel•les de sobirania fiscal per part dels Estats membre i Reglaments, per tal d’evitar d’arrel el fenomen de la desharmonització en aquest àmbit, així com l’ús abusiu d’instruments arbitraris d’harmonització fiscal negativa.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret financerDret tributariComerç internacionalEl Régimen de amortización fiscal del Fondo de Comercio Financiero Internacional: su tratamiento jurídico como Ayuda de Estado. Problemas jurídicos planteadosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/835112012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoJulià Gelabert, Ma. Mercè2010-09-09T15:39:42Z20102010-09-09T15:39:42Zhttp://hdl.handle.net/2072/83511És evident el traspàs per part de l’Estat del Benestar de diferents accions socials a la societat civil, que aglutina un conjunt d’entitats sense ànim de lucre anomenat
actualment com a tercer sector o sector privat social que es configura com un nou
espai que floreix com una nova realitat a l’economia occidental, on desenvolupen un
paper important en la prestació de serveis socials. En aquest context, el present
treball pretén en primer lloc conèixer la concepció actual de persones jurídiques i
desgranar-ne les categories. Fer una breu visió de l’evolució històrica d’aquestes
entitats fins arribar a la configuració actual de les mateixes. D’aquestes entitats, les Fundacions són un dels membres més antics, genuïns i actius del tercer sector i per aquest motiu, declinem la segona part del present treball en l’estudi de la seva
regulació a Catalunya, fent un anàlisi crític de la regulació de les Fundacions que
conté el Llibre III del Codi Civil Català. Es qüestiona si la configuració jurídica de la Fundació i el sistema de control administratiu sobre les mateixes està en
concordança amb les característiques i funcions actuals de les fundacions arrel dels
escàndols financers d’una de les entitats més representatives de Catalunya, el Palau
de la Música Catalana. En la mateixa línia s’analitzaran les exempcions fiscals
actuals per a determinar si són suficients i adients per a incentivar la seva
proliferació en el nostre teixit social.application/pdfcatAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Catalunya. Codi civil, 2002FundacionsSector privatExempció d'impostosPersonalitat de la Fundació. Notes sobre la nova regulació a Catalunyainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/835122012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLlaquet de Entrambasaguas, José LuisMartínez Pérez, Xavier2010-09-09T15:53:30Z20102010-09-09T15:53:30Zhttp://hdl.handle.net/2072/83512La llibertat religiosa ha experimentat un desenvolupament important en l’Estat
Espanyol des de la Constitució de 1978, donant lloc a un marc jurídic que avui en dia
es segueix desenvolupant. Un instrument important per potenciar ’aquesta llibertat
religiosa és el Registre d’entitats religioses en el que s’inscriuen totes les entitats que desenvolupen el seu culte a Espanya, i en especial les fundacions religioses de l’Esglèsia Catòlica.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Institucions religiosesLlibertat religiosaEspanyaLa inscripción registral de las fundaciones canónicasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/892882012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPérez del Valle, CarlosAlfonso Gómez, Lia2010-10-06T08:51:10Z20102010-10-06T08:51:10Zhttp://hdl.handle.net/2072/89288"El inici de la protecció a la vida: dimensió penal de la qüestió” no és simplement un treball que tracta un tema realment interessant i àmpliament qüestionat avui dia, sinó que es la forma de culminar una etapa de formació tant professional com personal, convertint-se en la millor base per el llarg camí que encara queda a recórrer.
Aquest treball tracta de dilucidar a partir de quin moment la vida humana és protegida
pel dret i concretament, pel dret penal. Per trobar resposta a aquest plantejament s’han
consultat les diferents teories que es troben a la doctrina, així com també a la
jurisprudència dels més alts tribunals espanyols.
Perquè essent la vida el valor més important que pugui tenir un home, resulta estrany
veure com encara avui dia no hi ha una doctrina unificada sobre el inici de la seva
protecció, existint punts de vista totalment oposats sobre la qüestió.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret penalDret a la vidaAvortamentEl inicio de la protección de la vida: dimensión penal de la cuestióninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/966332012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoBalcells Recha, Neus2010-11-23T11:49:36Z20102010-11-23T11:49:36Zhttp://hdl.handle.net/2072/96633Treball fi de carrera sobre els règims econòmics matrimonials a Catalunya. S’estudia i aplica el Codi de Família que és la normativa vigent en dret de família català. El punt de partida és el matrimoni, el qual constitueix l’origen i fonament dels règims econòmics matrimonials. No pot haver matrimoni sense règim econòmic i només els cònjuges poden organitzar la seva economia conjugal mitjançant les normes d’un règim econòmic. Es realitza una breu síntesi dels efectes personals que produeix el matrimoni amb la finalitat de ser un treball més contundent respecte les relacions econòmiques entre els cònjuges. El règim econòmic matrimonial és l’efecte patrimonials més rellevant que produeix el matrimoni, per això, el present treball estudia amb més deteniment els diferents règims econòmics que poden existir a Catalunya. Existeixen tres tipus principals de règims econòmics, i després tres tipus de règims locals. En primer lloc, el règim de separació de béns, el de comunitat de béns i el de participació en els guanys; i en segon lloc, l’associació a compres i millores, l’agermanament o pacte de mig per mig i el pacte de convinença o mitja guadanyeria. Per últim, s’ha tingut en compte la matèria relativa als capítols matrimonials, els quals poden ser atorgats per voluntat dels cònjuges amb la finalitat de regular per sí mateixos com ha d’estructurar-se la seva economia conjugal.application/pdfcatAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)MatrimoniSeparació de bénsComunitat de bénsDret de famíliaCatalunyaEls règims econòmics matrimonials a Catalunyainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/967722022-05-20T00:45:06Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, JavierPueyo Toquero, Teresa2022-05-20T00:45:06Z20102010-11-24T12:53:58Zhttp://hdl.handle.net/2072/96772L’actualitat política de moltes de les democràcies d’ Occident està plena de desacords entre les pretensions dels estats de regular cada cop més la vida de les persones i la negativa d’aquestes a sotmetre’s als seus mandats, en nom de la llibertat de consciència.
Davant d’aquesta realitat, hom es pot preguntar, si la democràcia, que és el model culminant del Estat modern, és compatible, donat els seus pressupostos, amb la llibertat individual que reclamen els que senten la seva vida envaïda pel poder.
Per donar resposta a aquesta qüestió, s’ha de recórrer l’evolució de les teories de la resistència al llarg de la història del pensament polític i les concepcions del poder que la van sustentar per arribar als ciments dels sistemes actuals i veure si aquests són compatibles amb el respecte a la llibertat individual protegida, entre d’altres per la llibertat de consciència.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Poder (Ciències socials)Desobediència civilLlibertat de consciènciaEstatTiranicidio, resistencia y tolerancia. Los límites del poder al poderinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - Política12 mesosinfo:eu-repo/semantics/openAccessDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/968922020-12-03T15:44:18Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Ortega Rueda, José David2010-11-25T12:18:21Z20102010-11-25T12:18:21Zhttp://hdl.handle.net/2072/96892El propòsit de la següent investigació es realitzar un estudi del fenomen del colonialisme des de un punt de vista jurídic partint del cas paradigmàtic de Hong Kong, possessió del Regne Unit des de 1842 fins al seu retorn a la República Popular de la Xina el 1997. S’analitzaran els diferents tractats internacionals subscrits entre el dos governs durant aquest temps i les Resolucions de la Organització de les Nacions Unides sobre el colonialisme per observar en quina mesura van afectar a la seva descolonització. Al mateix temps es tindran en compte les circumstàncies històriques en les que es van plantejar tots aquests processos i l’evolució per la que passa el Dret Internacional Públic durant aquest període, amb la finalitat de determinar les causes últimes de l’inici i la fi de l’imperialisme.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret internacional públicColonialismeDescolonitzacióTractats internacionalsHong Kong (Xina)XinaGran BretanyaColonización y descolonización: el caso de Hong Konginfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humansDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/971902012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesRozas Valdés, José AndrésHierro Pérez, Ainoa2010-11-29T11:39:07Z20102010-11-29T11:39:07Zhttp://hdl.handle.net/2072/97190El objetivo del trabajo consistía en analizar y extraer algunas conclusiones de futuro sobre el tratamiento tributario específico de las situaciones de dependencia.
Para ello, se ha estudiado, en primer lugar, la normativa existente en nuestro ordenamiento jurídico sobre la Dependencia y el Sistema de Atención a la Dependencia; así como su financiación. De una manera generalizada en España, y más particularmente, en la Comunidad Autónoma de Cataluña.
A continuación, se ha realizado un análisis de las propuestas que el Defensor del Pueblo realizó en un informe rendido en 2002 sobre el régimen fiscal de la discapacidad. A partir de su contenido, se ha examinado si sus propuestas se han atendido o no, y si son o no sostenibles dentro del sistema actual.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret tributariPersones grans dependentsDiscapacitatsFinançamentBeneficisEspanyaCatalunyaEl sistema de dependencia y su tratamiento tributarioinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1484712012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesNuevo López, PabloMiquel Carrasco, Alejandro2011-05-09T14:45:37Z2010-072011-05-09T14:45:37Zhttp://hdl.handle.net/2072/148471El procés de reforma dels estatuts autonòmics, inaugurat amb el de la Comunitat Valenciana l’any 2006 i seguit pels de Catalunya, Illes Balears, Andalusia, Aragó i Castella i Lleó ha aportat com a característica nova la d’incloure-hi extenses cartes de drets, deures i principis, sobre la licitud i efectiu significat jurídic dels quals s'han plantejat intensos debats doctrinals i jurisdiccionals.
Aquest treball recull i comenta les opinions més representatives d'aquesta discussió doctrinal així com els termes en què s'ha plantejat de moment la polèmica en l’àmbit jurisdiccional, mitjançant l'anàlisi dels dos recursos d'inconstitucionalitat en tràmit actualment i, especialment, de l'estudi de la primera, i fins ara única, resolució del Tribunal Constitucional (STC 247/2007, del 12 de desembre) sobre aquesta problemàtica.
Els continguts de les cartes de drets incloses en els nous estatuts autonòmics són també l'objecte d'un dels capítols del treball.
Es conclou envers la més que problemàtica acollida dels drets subjectius en els estatuts i de les dificultats d’aplicació que es derivaran en la pràctica de la doctrina continguda en la STC 247/2007, el que es posa de manifest que el debat encara no ha conclòs.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Estatuts d'autonomiaTribunal ConstitucionalDerechos individuales en los nuevos estatutos de autonomíainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1515962012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, JavierOrtega Rueda, José David2011-05-11T11:18:35Z20112011-05-11T11:18:35Zhttp://hdl.handle.net/2072/151596La raó d’ésser d’aquesta investigació és respondre a una pregunta tan suggeridora
com contorbadora: es troba en decadència la nostra civilització, el món occidental? A
aquest efecte, recorrerem a una de les principals obres que han analitzat la temàtica de l’ origen i la fi de les civilitzacions, l’ Estudi de la Història d’ Arnold J. Toynbee. En base a la teoria que conté, complementada amb els pensaments de diversos autors respecte de la mateixa matèria o d’ elements que li son connexos, així com de l’
anàlisi dels diferents esdeveniments i circumstàncies que han anat configurant la
nostra realitat, intentarem donar una resposta a aquesta qüestió i així realitzar la nostra particular previsió de quin pot ser el nostre destí.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Toynbee, Arnold Joseph, 1889-1975Civilització occidentalDecadènciaHistòria universalToynbee revisado: el Estudio de la Historia y el futuro de Occidenteinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis31 - Demografia. Sociologia. EstadísticaDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1516152012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoEstévez López, Alba2011-05-11T11:48:13Z20112011-05-11T11:48:13Zhttp://hdl.handle.net/2072/151615El moviment Okupa ha adquirit una gran importància durant els últims vint anys a tota Europa occidental, incloent-hi, per descomptat, al nostre país. Aquest grup contracultural que, en nombroses ocasions voreja o entra de ple en el simple vandalisme o en la marginalitat, va arribar amb força a Espanya durant la dècada dels anys vuitanta. Es tracta d'un moviment social de protesta contra la dificultat d'accés a l'habitatge que tenen els joves i contra el sistema capitalista establert. Així doncs, aquest col•lectiu respon contra aquests problemes mitjançant la okupacaió no autoritzada d'immobles abandonats als quals els seus propietaris no donen cap tipus d'ús. Però, realment aquests grups organitzats tenen dret a Okupar l'habitatge d'un altre individu que és el legítim propietari del mateix?
Doncs bé, aquest Treball Fi de Carrera pretén mostrar les particularitats jurídiques que envolten al fenomen Okupa, partint de la base que el dret espanyol no contempla l'ocupació com a manera d'adquirir la propietat d'un habitatge. Per a això, analitza detalladament els conceptes de possessió i propietat, així com els procediments per a recuperar el domini d'un bé immoble o la possessió d'aquest, a través de l'ordenament jurídic civil català i espanyol. Per tant, realitza una comparativa de les dues regulacions per examinar els mecanismes de defensa jurídica de què disposa el legítim propietari d'un habitatge okupat. Així mateix, per a aconseguir una visió global d'aquest assumpte hem cregut convenient estudiar el delicte d'usurpació de béns immobles que recull el Codi Penal.
La Llei Orgànica 10/1995 del Codi Penal va introduir, sense que hi hagués cap antecedent en els anteriors Codis, llevat del fugaç Codi Penal de 1928, el delicte d'usurpació sense violència o intimidació en el seu article 245.2. Amb aquesta nova disposició, el legislador ha atorgat al posseïdor o propietari d'un bé immoble una protecció suplementària a la que ve rebent des del Dret Civil, tant català com comú. El debat que genera aquest tema és saber quina via és més adequada per a procedir davant d'una okupació, si la civil o la penal o si és preferible utilitzar les dues simultàniament, cosa que permet la legislació actual.
Per tant, aquest treball pretén aprofundir en tots aquests aspectes i donar una resposta clara per saber com actuar en cas que ens okupin un immoble de la nostra propietat.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)OkupesPropietatPossessió (Dret)Usurpació (Dret)Béns immoblesCodi penalLa propiedad y la posesión: el fenómeno Okupainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis343 - Dret penal. DelictesDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1516222012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoMas Peidro, Joan2011-05-11T14:38:11Z20112011-05-11T14:38:11Zhttp://hdl.handle.net/2072/151622Estudi doctrinal i jurisprudencial sobre la naturalesa i el tractament del fenomen del patrocini en el seu vessant jurídic. Per això, també, s'aprofundeix en la cessió del dret a la pròpia imatge des de la perspectiva civil i Constitucional, igualment es realitza una aproximació al seu tractament fiscal.
El dret a la pròpia imatge, és un dret fonamental en el marc de “la protecció constitucional de la vida privada” i recollit en el article 18 de la CE. Si bé la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig de Protecció Civil del Dret a l'Honor, la Intimitat i la Imatge, pretén concretar la regulació dels referits drets constitucionals, el cert és que la seva configuració – gens pacífica- és bàsicament jurisprudencial.
En el present estudi es sosté que el dret a la pròpia imatge presenta un doble vessant, d'una banda, com a dret personalíssim, manifestació del dret a la intimitat i, d’altra, com a dret autònom de contingut patrimonial. La possibilitat de tractar aquest dret de forma autònoma permet sotmetre-ho al tràfic comercial i, per tant, la possibilitat que un tercer exerciti dret d’aquestes característiques. Aquest fet, permet es pugui parlar de la cessió dels drets de la personalitat com a font de finançament públic i privat.
El contracte de patrocini és el negoci jurídic més significatiu i més rentable en seu de cessió dels drets d'imatge. Habitualment, un empresari, amb la finalitat d'augmentar la notorietat dels seus signes distintius, lliura una quantitat de diners o béns i serveis a l'organitzador o participant en algun tipus d'activitat perquè aquest realitzi una publicitat dels productes o l'activitat de l'empresari. Com qualsevol negoci jurídic bilateral, presenta tot un seguit de drets i obligacions recíproques que es desenvolupen al llarg del present estudi.
D'altra banda, la cessió dels drets d'imatge vinculada a l'esport, en la mesura que constitueix una activitat d'interès general, el foment del qual constitueix un imperatiu constitucional i, d'altra banda, genera quantitats econòmiques importants; presenta tot un seguit de peculiaritats tributàries, com ara, incentius fiscals: exempcions i, també, obligacions fiscals per a ambdues parts.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Patrocini publicitariDret a la pròpia imatgeEsportistesFiscalitatLa cesión comercial de la imagen: Aspectos Jurídicosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1516242012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPérez del Valle, CarlosRodríguez del Cuerpo, Nerea2011-05-11T14:50:51Z20112011-05-11T14:50:51Zhttp://hdl.handle.net/2072/151624Aquest treball es proposa aprofundir en el concepte d'eutanàsia, fent especial èmfasi
en la ja consolidada diferència entre l'anomenada eutanàsia activa i la passiva.
Davant de la confusió i arbitrarietat terminològica existent en aquest àmbit, es parteix d'una consideració conceptual per abastar la determinació del sentit estricte del terme eutanàsia. Des d'un punt de vista jurídic que no renuncia als seus
pressupòsits ètics, aquesta investigació pretén dilucidar les diferents conseqüències
ètiques, jurídiques i fins i tot deontològiques que podrien resultar de l'acceptació de la distinció entre l'acció i la omissió en la pràctica eutanàsica.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Eutanàsia -- Dret i legislacióEutanàsia -- Aspectes ètics i moralsLa diferenciación entre eutanasia activa y pasiva: impIicaciones éticas y jurídicasinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1516252012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169
oai:recercat.cat:2072/1516472012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPrats Jané, SergiMarroquín Sagalés, Carlos2011-05-12T09:44:51Z20102011-05-12T09:44:51Zhttp://hdl.handle.net/2072/151647L’existència a la Unió Europea de sistemes d’imposició directa que apliquen normes diferents per determinar les bases imposables i diferents tipus de tributació a aplicar sobre aquestes bases, suposa que la fiscalitat sigui una variable a considerar en la presa de decisions per part de les empreses o des particulars.
L’harmonització dels sistemes fiscals que regulen l’ imposició directa l’interior dels Estats integrats de la Unió Europea es, avui per avui, un debat encara molt encès, mantenint-se per els Estats membres postures contràries en funció dels interessos nacionals, que es concreten en (i) manteniment de sistemes interns d’imposició diferenciats entre països que fomentin la competència fiscal o (ii) introducció de sistemes de tributació que estableixin de forma unificada el mecanisme de determinació de les bases imposables i coordinació dels tipus impositius que les graven.
El procés d’harmonització fiscal avança amb grans dificultats. En primer lloc, per la regla de la unanimitat que vincula els Estats membres en aquesta matèria. I en segon lloc, per l’aplicació del principi de subsidiarietat.
Els avenços en la coordinació fiscal de l’ EU s’han aconseguit, bàsicament, amb el soft law o legislació blanda, i sobre tot, amb la anomenada harmonització fiscal negativa, que emana de les resolucions del TJUE i que suposen, més que normes harmonitzadores, prohibicions d’actuació en matèria d’imposició nacional quan contravenen els principis garantits pel Tractat.
Aquest treball realitza una revisió de les diferents mesures d’harmonització fiscal que en el passat, present i futur han sigut, son i seran debatudes, i en el seu cas, introduïdes per les Institucions Comunitàries.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Harmonització fiscalImpostos directesTribunal de Justícia de les Comunitats EuropeesEvolución y situación actual de las medidas de armonización de la fiscalidad directa en el marco de la UEinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1518172012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPuebla i Pons, ConcepcióTarragó Revés, Carlos2011-05-16T15:21:53Z20102011-05-16T15:21:53Zhttp://hdl.handle.net/2072/151817El present treball té com a línia principal fer una anàlisi sobre el soroll al Municipi de Sabadell, tenint en compte d’altres variables com el flux de trànsit, la densitat de població, l’existència d’equipaments, etc. Per això és necessari que el mapa de soroll s’utilitzi com a eina indispensable per emprendre accions posteriors en matèria de contaminació acústica. Per tant l’objectiu principal serà l’adaptació del mapa acústic existent de soroll de trànsit rodat al carrer, al mapa acústic de soroll en les façanes per poder complir amb els requisits exigits pel DMAH d’acord amb la Directiva 2002/49/CE.
Per tot això, serà necessari conèixer la normativa actual en matèria de soroll i l’adaptació de les Ordenances Municipals de l’Ajuntament de Sabadell a l’esmentada normativa per a un futur poder dur a terme les accions correctores pertinents.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Contaminació acústicaSorollOrdenances municipalsSabadellLa contaminación acústica en el municipio de Sabadellinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1518192020-12-15T16:06:08Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesFerran Planas, ElisabetColl Cortés, Maria2011-05-16T15:47:13Z20102011-05-16T15:47:13Zhttp://hdl.handle.net/2072/151819Des del punt de vista històric, la doctrina científica explica el naixement i posterior desenvolupament del testament hològraf d’una forma inequívoca i sense que existeixin plantejaments teòrics distants ni contradictoris. També respecte a la seva introducció en el dret civil de Catalunya, hem de constatar que la doctrina dels autors no presenta diferències significatives en el seu plantejament i desenvolupament teòric i legal.
Assentat lo anterior, podem resumir que el testament hològraf neix en el Dret romà sota la forma de testament “parentum inter liberos” , la qual s’introdueix en el Dret català.
Arrel del moviment compilador i amb la publicació del Codi civil , s’inicia la regulació del testament hològraf segons els postulats del Dret consuetudinari francès recollit en el “Code civil”. El Tribunal Suprem va estimà aplicables a Catalunya els articles 688 y següents del Codi civil. En la Compilació del dret civil de Catalunya de 21 de juliol de 1960 es van recollir les dues formes de testament hològraf: La general del Codi civil, i l’especial del testament “parentum inter liberos”, que no estava sotmesa a termini per la seva protocol•lització. S’ha de reconèixer que aquest forma especial de testament hològraf era vista amb recel por la doctrina científica catalana; Borrell y Soler va arribar a mantenir que segons el principi de “inclussio unius exclusio alterius”, el testament “parentum inter liberos” no podia aplicar-se en altres supòsits diferents dels previstos.
El Codi de Successions de Catalunya aprovat per la Llei 40/1991, de 30 de desembre, regula definitivament el testament hològraf en els seus articles 120 i 121, suprimint la especialitat testamentaria del “parentum inter liberos”, por raons de seguretat jurídica i facilitant el procediment judicial de protocol•lització . Per això, podem dir, que el testament hològraf es consagra a Catalunya segons les pautes del Codi civil (i a través del Dret comparat) .
Finalment, esdevé la publicació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre IV del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions (entrada en vigor: 1-1-2009), en el que es regula el testament hològraf en els seus tres articles: 421-17 (requisits de valides), 421-18 (adveració) y 421-19 (caducitat del testament).
El testament hològraf, en dret civil català, és un tipus de testament que no requereix cap solemnitat, si bé els seus requisits són indispensables i la absència de qualsevol d’ells el converteix en un testament nul. Per altre banda, és un testament que acostuma a donar peu a molts problemes, ja que al no precisar d’assessorament notarial o de qualsevol altre classe, pot obviar-ne qualsevol dels requisits establerts en el Codi Civil de Cataluña (llibre IV), no només a la seva forma, sinó també al seu contingut, amb la nul•litat conseqüent.
Per altre banda, al no fer-se menció a la capacitat del testador, pot donar-se la situació en que els hereus l’impugnin al qüestionar la seva capacitat per atorgar el testament.
En primer lloc, per poder atorgar un testament d’aquesta índole és indispensable ser major d’edat o menor emancipat (en el C.c.Cat.) exigint la Llei que el testament hagi estat escrit pel propi testador i del seu puny i lletra, i a més a més d’haver estat firmat amb expressió de la data i el lloc en que s’ha atorgat. La falta de qualsevol d’aquests requisits convertiria el testament hològraf en nul. Igualment seria nul si el mateix contingués “paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies” que no haguessin estat salvades pel propi testador mitjançant la seva firma. És a dir, que serà precís que el testador faci constar amb la seva firma al marge la seva conformitat amb cada una de les paraules ratllades o modificacions que realitzi en el text. És evident que el que es pretén evitar és que el testament pugui ser modificat per tercers una vegada atorgat.
Como es pot comprovar, aquest tipus de testament és molt simple d’atorgar i no requereix cap tipus de formalitat més enllà d’atendre els requisits ja exposats. Ara bé, el problema arriba a l’hora de donar valides a aquets testament una vegada el testador ha mort, ja que el testament ha de ser protocol•litzat davant de Notari, si bé anteriorment el testament ha d’estar validat davant del Jutge de Primera Instància de l’últim domicili del testador. El document firmat pel finat haurà de ser presentat davant el citat Jutge en el termini de quatre anys des de que s’hagi produït la mort i haurà de ser presentat per qui l’hagi tingut dipositat o per qualsevol interessat, ja sigui hereu, legatari, marmessor o por qui ostenti qualsevol altre interès. És important ressenyar que el testament hològraf no és vàlid si no l’adversa el Jutge en el termini ressenyat.
El testament hològraf és considerat por la majoria d’autors la forma més senzilla de testament i pel que hem pogut veure, aquesta opinió és del tot correcta. Aquesta senzilles suposa a la vegada potencials avantatges como la del secret del seu contingut, i greus inconvenients, que s’han pogut analitzar a través de la jurisprudència. La inseguretat de la capacitat del testador per testar, la possible mala interpretació de la voluntat del mateix o la omissió de formalitats són només alguns dels riscs que corre el que es disposa a expressar la seva última voluntat sense la presència d’un Notari que l’assessoris. Existeix un altre risc, potser el més evident, que és el de la custòdia del document ja que, si és dipositat en males mans, aquest podria no arribar mai a les d’un Jutge per la seva interpretació.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret de successióTestamentsEvolución histórica del testamento ológrafo en derecho civil cataláninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1521002012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBurriel Rodríguez, PepaBerzal Jiménez, Julián2011-06-20T12:25:08Z20112011-06-20T12:25:08Zhttp://hdl.handle.net/2072/152100El Tractat de Funcionament de la Unió Europea, defineix com a objectius de la pròpia Unió i els Estats membres, el foment de l'ocupació, la millora de les condicions de vida i de treball, una protecció social adequada, el diàleg social com a mitjà per assolir un nivell d'ocupació elevat i durador, així com la lluita contra les exclusions des del respecte a les pràctiques nacionals. Per això sorgeix la necessitat d'articular unes relacions laborals que a travès de la negociació facin possible assolir aquests objectius. Les relacions laborals europees han experimentat un important desenvolupament a partir del Protocol Social del Tractat de Maastricht. Aquest treball pretén analitzar i aprofundir la importància de la negociació europea com a mitjà per assolir una pau social i un fort desenvolupament econòmic que faci possible millorar les condicions de vida i de treball de treballadors i empresaris; per això, estudiarem el paper dels interlocutors socials, cridats a participar en la política social, les directives de regulació dels comitès d'empresa europeus i altres aspectes de la negociació, així mateix és significatiu posar de relleu l'opinió dels Comitès Econòmics i Socials, organitzacions empresarials i sindicals a les quals s'ha convidat a participar en aquest estudi a travès d'un qüestionari que es detallarà al final. Analitzarem si la negociació col.lectiva, és un bon instrument per aconseguir l'harmonització de dos objectius fonamentals per al desenvolupament econòmic: mantenir la competitivitat de l'economia de la Unió Europea i l'enfortiment de la cohesió social a través de l'ocupació.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Negociacions col·lectives de treballUnió EuropeaLa negociación colectiva europea: vías jurídicas potenciales para su encauzamientoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1521012012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLlaquet de Entrambasaguas, José LuisGómez Magaña, Josemaria2011-06-21T12:16:25Z20112011-06-21T12:16:25Zhttp://hdl.handle.net/2072/152101El moment actual en què viu la societat espanyola pel que fa a la qüestió religiosa, no podria explicar-se sense l'estudi i la reflexió de la més recent història d'Espanya en el seu àmbit polític i religiós.
En l'actualitat Espanya compta amb una adequada protecció del dret de llibertat religiosa en el marc d'un Estat que en el seu moment va haver de passar d'un règim de confessionalitat a un altre de llibertat, laïcitat, igualtat i cooperació amb les confessions religioses, a la vegada que passava a constituir-se en un "Estat social i democràtic de dret".application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Llibertat religiosaLleisAnálisis comparativo de las leyes de libertad religiosa 1967-1980info:eu-repo/semantics/bachelorThesis348 - Dret eclesiàstic. Dret canònicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1521022012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPrats Jané, SergiRuiz Rubio, José Vicente2011-06-21T12:29:30Z20112011-06-21T12:29:30Zhttp://hdl.handle.net/2072/152102El present treball aborda una situació actual dins d'una Europa en moviment, des
dels inicis d'una possible integració europea, passant pels problemes generats per
les dos guerres mundials, seguint per la constitució de la CECA com a antesala a la
Comunitat Econòmica Europea (CEE). I, a partir d'eixe moment analitzar tot el
procés de creixement del que ha vingut a cridar-se Unió Europea (UE). Els tractats
d'adhesió i aquells que han marcat un abans i un després en el procés de creació de
la UE actual. Analitzar les futures ampliacions de la UE és un apartat important i més en concret la possible adhesió de Turquia. La història de Turquia com a país, els seus antecedents dins del marc europeu, la innegable voluntat de cooperació i
adhesió al projecte europeu. La seua cultura, els seus costums, les seues creences, la seua demografia, les seues característiques geogràfiques especials. La
complicada situació en què es troba per a acceptar el patrimoni comunitari que
s'exigix a tot país interessat en la incorporació a la UE. Les exigències polítiques i jurídiques que fan d'esta incorporació un procés en marxa on no es concreta el final del mateix.
Les distintes posicions dels Estats membres davant d'una realitat que canviaria en
gran manera la relació de forces de l'actual UE de 27 membres després del Tractat
de Lisboa i les seues conseqüències dins del repartiment de poder per als Estats
membres.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Tractats internacionalsUnió EuropeaTurquiaAnálisis jurídico-político de la situación entre UE y Turquía. Antecedentes históricos y la posible adhesión de dicho estado como miembro de la UEinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humansDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1521032012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarnola Montaña, MónicaSerra Esteve, Josep Andreu2011-06-21T13:02:58Z20112011-06-21T13:02:58Zhttp://hdl.handle.net/2072/152103La prova testifical és una de les proves principals del procés penal, és pel que s'ha intentat donar una visió de quins són els factors que afecten la seua validesa, tant des d'un punt de vista personal com processal, per a després marcar unes pautes que ha de seguir qualsevol jutge per a arribar a la convicció que la dita prova testifical pot enervar la presumpció d'innocència.
El treball consisteix en respondre a la pregunta elemental que si realment el Jutge o Tribunal té plena llibertat per valorar la prova testifical en el procés penal, sobre aquesta qüestió es va a desenvolupar el treball, però sempre haurem de respectar uns principis bàsics en el procés penal, i a partir de que aquests principis li donin validesa a aquesta prova, podrem dir que el Jutge a *quo té plena llibertat per arribar a determinar si realment aquesta prova testifical trenca amb la presumpció d'innocència, sense que els tribunals d'instàncies superiors puguin modificar aspectes subjectius d'aquesta valoració sobre la base del principi de inmediació.
També és cert, que la casuística en matèria de testimonis és immensa, per la qual cosa s'ha intentat analitzar cada cas particular a fi d'integrar-ho dins dels principis bàsics establerts en el procés penal, i així determinar quan es pot donar validesa a aquesta prova, i quins són els factors que ha de tenir en compte el Jutge per valorar-los com a prova determinant de càrrec o de descàrrec.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Interrogatori de testimonisDret penalLa prueba testifical en el proceso penal ¿De libre valoración?info:eu-repo/semantics/bachelorThesisDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1521062012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoSanjuan Edo, Luis M.2011-06-22T10:15:13Z20112011-06-22T10:15:13Zhttp://hdl.handle.net/2072/152106L'objecte del present treball és doble. D'una banda tractem d'examinar la naturalesa dels pactes parasocials com una manifestació del principi de llibertat contractual i, per tant, de l'autonomia de la voluntat i, d'una altra, analitzar la conflictivitat que tals pactes estan provocant en relació amb el dret de societats.
En tant que tals pactes, quan es perfeccionen entre tots els socis, constituïxen, junt amb els estatuts, el verdader contingut contractual de la societat, en especial quan es tracta de societats tancades, resulta un element d'incertesa que la seua operativitat quede en dubte com ocorre en la pràctica.
Pensem en la importància que un pacte parasocial representa per a la protecció dels interessos de les minories i el sentiment de fracàs que es genera quan, pretenent aplicar allò que s'ha pactat per a preservar tals drets, no resulten operatius en tot allò que no haja resultat incorporat als estatuts socials, com a conseqüència de l'existència de dos categories d'obligacions contractuals: unes que, subjectes al dret de societats, representen uns drets i obligacions de categoria superior, que aquelles incloses en els pactes parasocials, que se subjecten al dret contractual.
Per això, al final del treball, s'apunta la conveniència de, en la línia iniciada pel legislador quant a la regulació dels protocols familiars, normativitzar el tractament de tals pactes parasocials quan es tracte de defendre els drets de les minories socials. Finalment, la tendència legislativa de resoldre la problemàtica de la dicotomía, dret contractual versus dret societari, suscita una esperança amb el projecte de llei de modificació de la llei 60/2003 de arbitratge, en tramitació parlamentària en estos moments, on es contempla la possibilitat de sotmetre a arbitratge la impugnació d'acords socials.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)ContractesVoluntatDret de societatsEspanyaLibertad contractual y pactos parasocialesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1521082012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPrats Jané, SergiHerrero García, Antonio2011-06-22T10:35:18Z20112011-06-22T10:35:18Zhttp://hdl.handle.net/2072/152108Els Tribunals de cada Estat de la UE són responsables de garantir que el Dret de la UE s'apliqui correctament en el seu Estat, no obstant això, les diverses cultures jurídiques creen el risc que els mateixos interpretin la legislació de la UE de maneres diferents. Per impedir que això succeeixi, es va crear la "qüestió prejudicial", de manera que, si un tribunal nacional té qualsevol dubte sobre la interpretació o validesa d'una norma de la UE, pugues, i en el cas que la seva resolució no sigui recurrible, ha de recaptar l'opinió del Tribunal de Justícia, que s'emeti una sentència en forma de qüestió prejudicial d'obligat compliment.
Aquestes sentències han generat gran part de la jurisprudència comunitària, font de gran vitalitat dels principis generals del dret comunitari, entre els quals figuren el de primacia, efecte directe i interpretació conforme, seguint l'objectiu implícit de la integració comunitària.
Actualment la qüestió *prejudicial contínua sent un dels principals mecanismes jurídics utilitzats dins per a la solució de les controvèrsies pel dret de la Unió.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Intervenció prejudicialTribunal de Justícia de les Comunitats EuropeesCuestión prejudicial en el derecho de la Unión Europeainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humansDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1701132012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLlaquet de Entrambasaguas, José LuisHuguet Ricós, Carla2011-10-04T11:12:32Z20112011-10-04T11:12:32Zhttp://hdl.handle.net/2072/170113Aquest TFC consta d’una primera part en la qual es tracten els aspectes substantius i processals tant del matrimoni civil com del matrimoni canònic, fins arribar a la fase crítica de separació, dissolució o nul•litat. En segon lloc, es dedica el capítol següent a l’estudi de la prova, i en contret la prova pericial, novament des del camp del Dret civil i del Dret matrimonial canònic. La última part del treball versa sobre la prova pericial psicològica, analitzada en la seva vessant canònica i, en particular, en el paper que aquestes proves exerceixen en els processos de nul•litat matrimonial canònica quan existeix un vici en la prestació del consentiment per incapacitat psíquicaapplication/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)MatrimoniNul.litat (Dret)Prova pericialCapacitat jurídicaEl peritaje psicológico en el proceso de nulidad matrimonialinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis348 - Dret eclesiàstic. Dret canònicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1701802012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesNuevo López, PabloSerrat Romaní, Marina2011-10-05T15:13:36Z20112011-10-05T15:13:36Zhttp://hdl.handle.net/2072/170180El present Treball Final de Carrera està centrat en l’estudi dels sistemes de finançament de l’ensenyament universitari a Espanya, França i Estats Units. Té per objecte d’estudi la política universitària de beques que porten a terme cadascun d’aquests Estats. L’anàlisi comparativa dels tres models de finançament públic i l’examen dels respectius criteris d’atribució de les beques per raó de renda pretén d’establir una valoració que permeti de verificar si el sistema espanyol atorga les ajudes als beneficiaris basant la seva decisió en termes d’equitat i de igualtat.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)UniversitatsBequesEspanyaEstats Units d'AmèricaFrançaLa política universitaria de becas en España, Estados Unidos y Francia: una visión comparadainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticaDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1708332020-12-03T15:46:18Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Agustí Grediaga, Carmen2011-10-10T11:43:25Z20112011-10-10T11:43:25Zhttp://hdl.handle.net/2072/170833El present treball realitza un recorregut per la situació de la immigració a Espanya durant les últimes dècades, des dels anys noranta fins avui, per a observar les peculiaritats que aquest col•lectiu ha tingut al nostre país davant cadascun dels contextos econòmics i polítics. Paral•lelament, s’estableix l’anàlisi de la normativa al respecte, amb la finalitat de trobar la seva evolució a través del temps. Amb això, es pot dirimir si les reformes legals van dirigides a millorar la situació dels estrangers i solucionar els problemes que ha comportat la crisi, en definitiva, si contribueix a fer de la nostra una societat millor.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Mercat de treballImmigracióEspanyaEl mercado laboral en la reforma de la normativa de extranjeríainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1713912020-12-03T15:46:50Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Bengoa Tortajada, Javier2011-10-25T11:13:58Z2011-062011-10-25T11:13:58Zhttp://hdl.handle.net/2072/171391El present Treball de Fi de Carrera desenvolupa un anàlisi del concepte y el
Dret de la competència, orientat a establir els fonaments per a la configuració de la
normativa comunitària sobre l’abús de la posició dominant y la seva vertebració en el
cas Microsoft. Tot això de forma que permeti, en ultima instancia, resoldre si Google podria vulnerar el dret europeu de la competència.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Competència (Dret)Unió EuropeaMicrosoft (Empresa)Google (Empresa)Microsoft vs. Google: ¿vulneración del derecho europeo de la competencia?info:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1714392020-12-03T15:45:17Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Asensio Giménez, María del Mar2011-10-26T14:48:11Z20112011-10-26T14:48:11Zhttp://hdl.handle.net/2072/171439El present Treball de Fi de Carrera tracta dur a terme un estudi sobre els projectes de col.laboració inter-empresarial. Fruit d'aquest fenomen de diversificació d'àmbit societari, sorgeix la joint venture com un sistema d'internacionalització en el món empresarial. Per analitzar les peculiaritats d'aquesta figura contractual ens centrarem en l'anàlisi de la seva implantació i desenvolupament al país del drac que desperta, investigant sobre les repercussions des del prisma de la ciència jurídica en la convergència de Dret Societari Internacional i dels contractes. Així mateix, es farà referència als aspectes econòmics, i polítics presents a la Xina, així com de l'objecte i de l'existència i transcendència de la joint venture per a l'economia internacional.application/pdfspaAquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original, la universitat i el departament i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/)Dret de societatsEmpreses conjuntesXinaJoint Ventures en Chinainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmicDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1728772012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Rozas Valdés, José AndrésBosch Rodríguez, Pedro2011-11-28T16:55:06Z20112011-11-28http://hdl.handle.net/2072/172877Aquesta investigació sorgeix de la reflexió sobre la tendència a la desaparició del Impost sobre Successions y Donacions a Espanya. Després de defensar la necessitat del impost en certes condicions, s’analitzarà el règim de cessió d’impostos, especialment del ISD, on trobarem les causes del problema. Tanmateix, estudiarem el model brasiler amb el fi de validar les propostes plantejades y aportar nous enfocaments.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Impostos sobre transmissió de bénsEspanyaBrasilUn modelo sostenible de Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones ¿El sistema brasileño como solución?info:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1728962012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Lucas Esteve, AdolfoGonzález Bosch, Mireia2011-11-29T09:53:18Z20112011-11-29http://hdl.handle.net/2072/172896El present Treball de Fi de Carrera pretén dur a terme un estudi sobre les clàusules més habituals en la contractació bancària. La realitat socioeconòmica ens mostra que la majoria del contractes d’aquest sector, es celebren mitjançant unes condicions uniformes i predisposades que, en nombroses ocasions, situen en una posició d’inferioritat als clients bancaris. Concretament, s’ analitzen algunes de les clàusules més rellevants de la contractació bancària, com són les clàusules de venciment anticipat o les clàusules sobre interessos. Per analitzar les peculiaritats d’aquest tipus de clàusules, ens centrarem en la normativa sobre consumidors i usuaris, investigant a través de la doctrina i la jurisprudència quin és el tractament que mereixen, de forma que es garanteixi una adequada protecció dels usuaris bancaris.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Contractes bancarisClàusules (Dret)Abús de dretConsumidorsCláusulas abusivas en la contratación bancariainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1729372012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Corona Ramón, Juan FranciscoFernández Amselem, Mercè Abigail2011-11-30T12:21:35Z20112011-11-30http://hdl.handle.net/2072/172937Malgrat que el debat de l’Estat del Benestar està en el bell mig de l’actualitat política i
econòmica des de fa uns quants anys amb graus ben diversos i aproximacions
diferents, la darrera gran crisi ha disparat com mai la seva actualitat. Fins el present
moment, amb algunes notables excepcions, totes les tendències han conduit a
desenvolupar l’Estat del Benestar fins a extrems insostenibles. Això té explicacions
múltiples i variades com les que s’aborden al llarg del present text. Aquestes tendències
tenen una dinàmica econòmica i social pròpia que s’ha constatat amb força durant els
darrers anys. Fa unes dues dècades que aquest debat va ser encetat amb profunditat
per pocs països, però amb conclusions estimulants. Suècia és l’exemple més reeixit. La
reforma duta a terme en el país nòrdics és una referència de primer ordre per molts
estudiosos del tema i hauria de ser font d’inspiració per a la resta de països.
Seguidament, hem volgut descriure, de forma complementària i des d’una perspectiva
econòmica i jurídica, un fenomen estrictament lligat al desenvolupament imparable de
l’Estat del Benestar, el de la burocratització. La reflexió d’acadèmics d’escoles en
diferents i, en particular, els de la Public Choice proporcionen una visió rica i complexa,
que entenem fonamental per avaluar els problemes que se’n deriven.
Finalment, dins el marc de la Hisenda Pública i entrant en l’estudi concret del cas
català, hem volgut endinsar-nos en l’anàlisi del pressupost. Essent com és una eina
indispensable per avaluar el conjunt de polítiques econòmiques i socials d’un país.
Aquesta anàlisi es duu a terme des d’una doble perspectiva: la primera, mitjançant un
estudi comparatiu de l’evolució del Pressupost de la Generalitat dels darrers anys i, en
segon terme, el canvi que el Pressupost 2011 materialitza aquest any, prefigura el de
l’any 2012 i les principals crítiques de l’oposició.
Queden oberts els camins envers els possibles canvis. De fet, res està definitivament
escrit, però la pretensió d’aquest treball és modesta i, alhora, clara. Sense embuts, si
volem mantenir un grau de benestar sostenible, és fonamental deixar de banda l’actual
concepció de l’Estat del Benestar i començar a treballar per implementar els profunds
canvis necessaris que donin pas a l’únic model que, a parer nostre, aconseguirà que
això sigui possible: la Societat del Benestar. Una concepció actual del paper que ha de
tenir l’Estat, de caràcter liberal i, alhora, social.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Estat del benestarAspectes econòmicsCatalunyaReducció de despeses ineficients i sostenibilitat de l'Estat del Benestar: el cas de Catalunyainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1729392020-12-03T15:45:48Zhdl_2072_13169Parra Rodríguez, Carmen, 1962-España Verdura, Eugenia2011-11-30T12:56:01Z20112011-11-30http://hdl.handle.net/2072/172939Presentarem la mediació empresarial com a modalitat de Resolució Alternativa de Conflictes, des de un punt de vista jurídic, teòric i històric. Justificarem els seus avantatges i proposarem iniciatives per que a Catalunya s’assoleixi el seu ús efectiu.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)MediacióResolució de conflictesEmpresesCatalunyaLa mediación empresarial: cómo lograr su uso efectivo en Cataluñainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1729452012-07-04T10:44:22Zhdl_2072_13169Pérez del Valle, CarlosAlfonso Gómez, Danae2011-11-30T15:32:20Z20112011-11-30http://hdl.handle.net/2072/172945Aquest treball representa la culminació d’una de les etapes més importants en la vida d’una persona, la formació universitària. Quatre anys de formació y creixement tant personal com professional finalitzen amb l’elaboració d’aquest treball y, es degut a això, la importància d’aquest.
En aquest treball d’investigació tractarem la rellevància de la culpabilitat en la Llei de Responsabilitat Penal del Menor. En l’estudi d’aquesta qüestió desenvoluparem els punts fonamentals per tractar de dilucidar si es necessari o no una reforma de la Llei de Responsabilitat Penal del Menor que suposi un enduriment de les mesures que es recullen en aquesta.
Per a això, partirem del conceptes més bàsics per poder entendre la qüestió a tractar, passarem pels principis fonamentals de la Llei Penal del Menor, per les reformes de les que ha estat objecte la mateixa y finalitzarem amb un estudi de casos reals.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)MenorsResponsabilitat penalEspanya¿Es relevante la culpabilidad en la Ley de Responsabilidad Penal del Menor?info:eu-repo/semantics/bachelorThesis343 - Dret penal. DelictescapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1729472012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Cortés Pacheco, CarmenPáramo Gómez, Fernando de2011-11-30T16:57:10Z20112011-11-30http://hdl.handle.net/2072/172947Aquest treball analitza els trets més característics del pensament de J.J. Rousseau centrant l’ atenció en el Discurs sobre l’ origen de les desigualtats entre els homes. Mitjançant un extens comentari del Discurs es proposa una revisió dels principis antropològics que han fundat la filosofia política rousseauniana. I s’ entra a examinar algunes Declaracions de Drets sota la hipòtesi de trobar algun dels trets d’ aquesta concepció antropològica en el subjecte d’ aquells Drets.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Rousseau, Jean-Jacques, 1712-1778Pensament políticLa despersonalización de sujeto de los derechos en J.J. Rousseauinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1826322012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Llaquet de Entrambasaguas, José LuisVilà i Pujolràs, Joan2012-03-23T09:49:50Z2010-072012-03-23http://hdl.handle.net/2072/182632El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesiàstic de l’ Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral.
El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesiàstic espanyol, atorga als individus i a les col•lectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religió, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l’ ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica.
L’ encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constitució espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l’ anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l’ estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions.
Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religiós en l’ àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relació a les matèries pròpies de la seva competència.
L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori.
La llei, faculta a l’ administració local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaració de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els límits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcació de Girona.
Per últim, fem una reflexió a mode de conclusió, sobre quines actuacions en relació al fet religiós queden sota l’ autonomia local i en quina intensitat una administració local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religiós.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Administració localReligióLlibertat religiosaCulteImmigrantsL’ administració local catalana i la seva relació amb el fet religiósinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis348 - Dret eclesiàstic. Dret canòniccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1826352012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesRodrigo de Larrucea, JaimeOliver de Querol, Ramón2012-03-26T08:09:52Z20102012-03-26http://hdl.handle.net/2072/182635El present treball analitzarà el règim del Tonnage Tax com a resposta legislativa de la Unió Europea davant la continua davallada de la seva flota mercant, derivada de la competència provinent de tercers països.
S’oferirà una visió general d’aquest règim especial de l’Impost sobre Societats en l’àmbit de la Unió Europea prestant un especial interès a la regulació d’aquest a Espanya, al temps que procedirem a l’estudi en detall d’una de les aplicacions pràctiques del Tonnage Tax a Espanya que més ha atret l’atenció dels inversors, el “Tax Lease”.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dret marítimNavilieresImpostosUnió Europea“Tonnage tax” : régimen especial de las entidades navieras en función del tonelajeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1826382012-07-10T08:03:24Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesArmengol Ferrer, Ferran, 1962-Jiménez Casasnovas, Alberto2012-03-26T15:45:35Z20112012-03-26http://hdl.handle.net/2072/182638Anàlisi de la protecció que dóna el Dret Internacional Públic a les víctimes dels
conflictes internacionals, fent especial insistència en els nous escenaris del sistema
internacional i l'evolució dels tipus de conflictes armats.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dret internacional públicDret humanitariConflictes internacionalsVíctimes de guerraLa protección de las víctimas de los conflictos armados internacionalesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humanscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/1826392012-07-04T10:51:21Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoArchs Fortea, Laura2012-03-26T15:59:18Z20112012-03-26http://hdl.handle.net/2072/182639Estudi i desenvolupament del concepte, regulació i règim jurídic de les associacions.
El treball està estructurat en quatre capítols. En el primer es desenvolupa l'estudi de les persones jurídiques, analitzant el concepte de persona jurídica, les classes de persones jurídiques i altres aspectes com la seva capacitat i responsabilitat, el seu domicili i nacionalitat, el seu règim comptable i documental i la seva extinció.
En el segon capítol es tracta la normativa sobre associacions, tant a nivell estatal com a nivell de Catalunya.
El tercer capítol tracta amb profunditat el concepte i l'estructura de les associacions.
El quart i últim capítol s'ocupa del règim jurídic de les associacions, analitzant els següents aspectes; la constitució, l'organització, el règim econòmic, les modificacions estructurals i la dissolució de les associacions. S'analitzen les associacions declarades d'utilitat pública.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)AssociacionsDretLes associacionsinfo:eu-repo/semantics/article34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2000202017-07-19T08:02:17Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPérez del Valle, Carlos,Castillo Torres, Gerardo2012-07-19T10:52:06Z20112012-07-19http://hdl.handle.net/2072/200020Anàlisi comparatiu de la regulació jurídica de l'objecció de consciència dels agents de salut o sanitaris davant l'avortament a Mèxic i Espanya, que considerant l'experiència espanyola, proposa modificacions normatives a la legislació mexicana per tal de donar major claredat i certesa en la regulació d'aquest dret en aquells casos en què la norma positiva obligui els agents de salut o sanitaris a intervenir en la pràctica d'un avortament si això contravé la seva posició i convicció personals al respecte, sigui quina sigui la raó o fonament d'aquestes.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Objecció de consciènciaAvortamentEstudio comparado sobre la regulación de la objeción de conciencia de los agentes de salud o sanitarios ante la práctica del aborto en los sistemas jurídicos mexicano y españolinfo:eu-repo/semantics/masterThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2021132017-07-19T08:37:49Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesArias Diez, IsabelJorge López, Natàlia2012-10-03T11:20:44Z2012-062012-10-03http://hdl.handle.net/2072/202113La problemàtica actual de la responsabilitat civil de l’advocat es deu,
freqüentment, a una mala comprensió de la funció d’aquest. Mitjançant l’encàrrec
professional l’advocat es compromet a satisfer tasques judicials, extrajudicials i en
tot casa disposar tots els mitjans que estiguin al seu abast per la resolució favorable
del cas en qüestió. No obstant, molts clients exigeixen resultats, oblidant que el
resultat final desitjat i esperat pel client no depèn en últim lloc de l’advocat, sinó d’un
tercer, el jutge.
Nogensmenys, la responsabilitat civil de l’advocat també s’accentua
actualment per una major sensibilitat en les qüestions deontològiques. Qüestió que
també ha de ser contemplada en les actuacions de l’advocat susceptibles de generar
efectivament responsabilitat civil.
Per aquest motiu, en aquest treball es pretén aclarir en quins casos, d’acord
amb la jurisprudència, l’advocat pot respondre civilment i quins elements configuren
la responsabilitat civil de l’advocat. S’analitzarà en primer lloc la responsabilitat civil i
posteriorment, posteriorment la responsabilitat civil en el camp concret dels advocats
i en últim lloc la qüestió de la lex artis.
El problema existeix i prova d’aquest auge de les qüestions deontològiques és
el nou sistema d’accés a l’advocacia, previst a la Llei 34/2006, de 30 d’octubre
d’Accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals. Els nous graduats en
Dret hauran de demostrar coneixements suficients de pràctica jurídica i deontologia
professional en el cas que vulguin exercir com a advocats o procuradors.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Responsabilitat civilAdvocatsÈtica professionalLa responsabilitat civil de l'advocatinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2037432012-11-16T10:07:57Zhdl_2072_5170hdl_2072_13169
oai:recercat.cat:2072/2037462020-12-02T15:28:11Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, JavierEspaña Verdura, Eugenia2012-11-16T12:11:13Z2012-092012-11-16http://hdl.handle.net/2072/203746Les propietats inherents al art eren la bellesa, la immortalitat i la creativitat humana.
Aquestes característiques del art han estat abandonades en la postmodernidad, per
exposar-ne un art sense valor estètic, objecte de consum prefabricat i comercial o bé un
art conceptual i abstracte; que dista força de la obra humana pensada per perdurar a
través del temps. Havent rebutjat el que era tradicionalment essencial al art, podem
seguint parlant d’art, doncs? De què es tracta llavors?spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)ArtPostmodernitatEl arte postmoderno: un análisis del arte como imagen socialinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticacapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2037472017-07-19T07:29:12Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, AdolfoBarbero González, Victoria2012-11-16T12:18:12Z2012-092012-11-16http://hdl.handle.net/2072/203747Aquest treball té com a objecte l’estudi de la responsabilitat extracontractual a la
jurisprudència del Tribunal Suprem. Primerament, s’analitza doctrinalment i
jurisprudencial l’ambigu sistema de responsabilitat civil avui en dia establert per la
legislació espanyola. A continuació es contraposa aquest amb l’aplicació de la
responsabilitat objectiva, teoria que ha anat envaint poc a poc àmbits que abans li eren
vedats. Finalment, s’exposen algunes reflexions i conclusions sobre les conseqüències
que aquests canvis interpretatius i normatius han tingut pel sistema de responsabilitat
aquiliana.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Responsabilitat extracontractualJurisprudènciaTribunal SupremEspanyaLa responsabilidad extracontractual en la jurisprudencia del Tribunal Supremoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2047552017-07-19T08:45:17Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCorona Ramón, Juan FranciscoFernández Amselem, Mercè Abigail2012-12-14T11:46:07Z2012-092012-12-14http://hdl.handle.net/2072/204755Un dels corrents polítics que ha estat sotmès a un contrast més polèmic i aspre amb l'esdevenir dels fets, ha estat el liberalisme. A diferència d'altres tendències polítiques encara contemporànies, el liberalisme gaudeix d'una esplèndida salut 300 anys després, encara que els seus inicis puguin rastrejar-se en ple Segle d'Or espanyol. Són poques les filosofies polítiques que han superat amb alts i baixos, amb canvis, amb avanços i retrocessos gairebé tres segles d'existència. Pot avui detectar-se en el liberalisme polític el pensament de filòsofs espanyols, anglesos i escocesos que van conformar amb la seva reflexió i els seus escrits un cos doctrinal que conforma i enriqueix, encara avui, la vida política de les societats plurals modernes i més avançades del planeta.
Quan algunes filosofies i/o religions polítiques han pràcticament desaparegut de l'horitzó en progrés dels homes del segle XXI, el liberalisme de Locke, Juan de Mariana, Tomás de Mercado, Hume, Ferguson, Hutcheson, Smith i tants altres, mostra inequívocs signes de vitalitat.
La preocupació per l'individu lliure, responsable i ètic i el seu esforç titànic per desprendre's de l'opressió i l'asfíxia governativa i burocràtica, encoratgen la resposta de major abast que ens és possible encara contemplar en les dues primeres dècades del segle XXI. Homes i dones lliures, autònoms, independents, amb capacitat creativa, amb voluntat i disposats a enfrontar problemes, dificultats i traves per defensar la seva llibertat. Aquesta és avui una herència de primer ordre del pensament humanista que arrenca al món hel•lènic i dura fins als nostres dies.
La concepció de la funció de l'Estat i la seva extensió, l’acceptació major o menor de la seva grandària, el paper de la burocràcia, els mecanismes de submissió, control i opressió, són avui una assignatura encara pendent per a milions de ciutadans a tot el món que intueixen encara, a palpentes, que la llibertat és el valor més preuat de la humanitat, la seva pedra angular.
Liberals, anarquistes i llibertaris discrepen en moltes qüestions i en el treball present, donem complerta compte d'algunes de les diferències més significatives, però coincideixen en l'anhel infrangible de l'home lliure. No tots els camins condueixen a la llibertat, no totes les solucions garanteixen la llibertat, però l'esperit que anima a aquests tres corrents polítics nascuts del pensament dels filòsofs, historiadors i polítics més lliures i compromesos, justifica que abordem les seves dimensions –acords i diferències- amb la seguretat que hi ha moltes coses que aprendre de la seva història i tantes altres que preservar de la seva memòria.catinfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)LiberalismeLlibertarismeAnarquismeLiberalismo, libertarismo y anarquismo: análisis comparadoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticacapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2099002017-07-19T08:15:20Zhdl_2072_13169Martínez Martínez, María del MarPericas Estrada, María Itziar2013-04-12T08:39:48Z2013-012013-04-12http://hdl.handle.net/2072/209900El legislador estatal ha introduït un nou article 200 bis a la LCSP, amb la finalitat de lluitar contra la morositat de les Administracions públiques. No obstant això, com es veurà al llarg del present Treball sota l’enunciat de: “Procediment per fer efectius els deutes de les administracions publiques”, amaga simplement la regulació d’una nova mesura cautelar i la reducció del termini per aquests supòsits d’inactivitat administrativa. Per analitzar adequadament el contingut d’aquest article, hem considerat oportú estudiar les mesures cautelars en lo contenciós-administratiu. El camí recorregut comença en els antecedents jurisprudencials en l’aplicació de l’anterior normativa en mesures cautelars, segueix per la regulació comunitària i cóm aquesta va ser aplicada en un conegut cas del TJCE – cas Factortame-, això ens permetrà entendre el gir jurisprudencial del Tribunal Suprem de 1990 així com el alè donat pel Tribunal Constitucional. Tot això, ens conduirà al anàlisi dels articles 129, 130 i 136 de la vigent Llei de la jurisdicció contenciós-administratiu, això ens porta finalment al anàlisis del 200 bis.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Mesures cautelarsContractes administratiusAdministració públicaMorositat (Dret)EspanyaDe vuelta a la batalla por las medidas cautelares. El artículo 200 bis: un nuevo frente doctrinal y jurisprudencialinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis35 - Administració pública. Govern. Assumptes militarscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2099042017-07-19T08:18:49Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCortés Pacheco, CarmenPérez Laporta, Carlos2013-04-12T12:16:26Z20122013-04-12http://hdl.handle.net/2072/209904Aquest treball analitza la connexió entre Gustav RADBRUCH i Robert ALEXY des de la
perspectiva de la doctrina del dret injust del primer d’aquets autors, exposada
sintèticament en el que s’ha anomenat “fórmula de RADBRUCH”. Nogensmenys, els
dos autors pertanyen a corrents iusfilosofiques certament diferenciables. Per això,
aquet treball pretén trobar en el significat profund de la fórmula un canvi cognitiu
respecte de lo jurídic que permeti vehicular la relació entre els dos autors. Serveix de
suport tant la teoria filosòfica en la que fonamenti el sistema de cadascú dels autors,
com les circumstàncies sociopolítiques en las que es ofereix cadascú dels sistemes.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Filosofia del dretRadbruch, Gustav, 1878-1949Alexy, RobertDe Radbruch a Alexy: derecho injusto y racionalidadinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis340 - Qüestions generals del dret. Mètodes i ciències auxiliars del dretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2099402017-07-19T08:32:26Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCorona Ramón, Juan FranciscoGómez Alonso, Sara2013-04-15T08:59:01Z20132013-04-15http://hdl.handle.net/2072/209940Durant el segle XIX i les primeres dècades del XX, Àsia Central va patir de primera mà la rivalitat entre les dues grans potències europees del moment: Anglaterra i Rússia. Aquest enfrontament va ser batejat pels seus propis participants amb el nom d'El Gran Joc. A diferència d'altres lluites històriques prèvies, el Gran Joc no es va resumir en una guerra, sinó en un cúmul d'elles, que es van succeir al llarg del temps en diferents territoris del centre del continent asiàtic i a les que van acompanyar accions diplomàtiques igualment nombroses.
Tot i l'extensió del conflicte, Afganistan es va erigir com el punt clau més rellevant al voltant del qual l'Imperi rus i el britànic van desenvolupar les seves intrigues. Els dos poders europeus, amb els seus respectius objectius en ment, no van dubtar a dur a terme un dels majors desplegaments estratègics mai vist a la zona, valent-se, a més dels seus efectius, dels habitants asiàtics com peons al tauler del seu joc i marcant profundament el futur de les nacions centreasiàtiques, així com establint un precedent en la manera de fer la guerra on la victòria d'una facció sobre una altra mai estaria clara.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)RússiaImperi BritànicColonialismeÀsia centralAfganistánEl gran juego: la guerra secreta por el control de Asia Central (1836-1919)info:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticacapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2174492017-07-19T07:28:03Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, Javier,Pérez Laporta, Carlos2013-09-10T09:36:50Z2013-072013-09-10http://hdl.handle.net/2072/217449Aquest treball analitza la línia de pensament que travessa la modernitat política, per
una banda, i presenta una línia de pensament alternativa, per una altra. Ambdues
línies estan entre si connectades pel punt central al qual sempre pretén respondre
tota la ciència social, a saber, què és l'home i quina sigui la seva missió, i en funció
d'això, quina és la seva condició entre els altres homes. En aquest sentit, aquesta
anàlisi contrasta la idea d'home i de llibertat que afavoreix cadascuna de les línies;
on acció, obra i subsidiarietat són els conceptes que resulten de la direcció
metodològica de la segona de les línies, oferint una comprensió diferent de la realitat
política.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Ciències polítiquesIndividu i societatSubsidiarietatPremisas para una política diferente: acción, obra y subsidiariedadinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2174502017-07-19T07:28:15Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Asensio Giménez, Pilar2013-09-10T10:54:34Z2013-072013-09-10http://hdl.handle.net/2072/217450El present Treball Fi de Carrera tracta de dur a terme un estudi sobre l'adopció internacional a Espanya. Per analitzar els aspectes d'aquesta figura ens centrarem primerament en la protecció del menor i el seu desenvolupament en el nostre ordenament a través de diverses normatives, tant estatals com convencionals. Únicament amb el desenvolupament de la protecció del menor, podem parlar de l'aparició de l'adopció internacional com a tal a Espanya. Investigarem amb quins materials jurídics comptava Espanya abans i després de la Llei 54/2007 d'adopció internacional, així com els aspectes històrics i demogràfics i les seves respectives causes i conseqüències. Així mateix, observarem el perfil de l'adoptant, així com el de l'adoptat quan arriba al nostre país.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Adopció internacionalFills adoptiusEspanyaBalance de la adopción internacional en España y perspectivas de futuroinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humanscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2175692017-07-19T08:31:10Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBarraycoa Martínez, Javier,Herranz Salazar, Almudena2013-09-16T11:45:27Z2013-072013-09-16http://hdl.handle.net/2072/217569Aquest treball analitza la influència del individualisme i el dret subjectiu en la reconfiguració de la família postmoderna. La família, tal i com es vol redefinir avui, ja no es limita a un model de família nuclear sinó que ha adoptat diferents models que no s’havien donat fins ara en la nostra cultura. Davant d’aquest fenomen, la nostra intenció és estudiar la transformació que s’ha donat a Espanya de la família i veure les conseqüències que té per la nostra societat.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)FamíliaIndividualismeSegle XXIEspanyaLa reconfiguración de la familia en la posmodernidad: una perspectiva jurídica, sociológica y políticainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticacapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2175702017-07-19T08:31:12Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesNuevo López, Pablo,Herranz Salazar, Almudena2013-09-16T12:21:53Z2013-072013-09-16http://hdl.handle.net/2072/217570En aquest treball hem analitzat què és l’espai públic a partir d’un recorregut històric i la importància que en ell juguen els drets i llibertats fonamentals. El límit de la salvaguarda de la seguretat que s’aplica a aquests drets en l’espai públic suposa la reducció d’aquest espai que en principi seria un espai que deuria existir pel caràcter públic d’aquestes llibertats i drets que, segons la nostra constitució, son inherents a la dignitat de l’home. En canvi, a partir de tota la jurisprudència recollida, ens trobem davant d’una reducció d’aquest espai entès com una concessió per part de l’Estat d’uns drets a l’individu que aquest pugui exercir amb uns límits determinats.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Espai públicDrets humansDelimitación del espacio público y derechos humanosinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2176612013-10-08T10:55:55Zhdl_2072_13169
oai:recercat.cat:2072/2179382017-07-19T09:08:53Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, Adolfo,Solé Ruiz, Rosalia2013-09-26T15:10:15Z2013-072013-09-26http://hdl.handle.net/2072/217938El present Treball de Fi de Carrera du a terme un anàlisi de l’evolució del mercat de la
vivenda de lloguer a Espanya. Degut a la crisi immobiliària iniciada a l’any 2008, es posa
en evidència la necessitat de potenciar l’arrendament al nostre país, opció que
històricament es presentava en clar desavantatge enfront a la compra d’un immoble, però
que en l’actualitat s’erigeix com una solució realista al problema d’accés a un habitatge
digne. Per aquest motiu, s’analitza l’ampli ventall de normatives adoptades a través del
temps, profunditzant en el problema de la vivenda i les dades rellevants a tenir en compte.
Es fa menció especial al registre de morosos, un instrument que pretén pal·liar la manca
de voluntat per part dels propietaris d’arrendar els seus immobles, de manera que es
garanteixin els drets d’ambdues parts implicades, tenint en consideració el període de
crisis en el que estem immersos en l’actualitat.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Arrendament urbàCrisis financeresLegislacióEspanyaLa LAU ante la crisis inmobiliariainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis347 - Dret civilcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2221902017-07-19T07:46:38Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesGotor Sánchez, Santiago,Martínez Comas, Isabel2014-01-17T12:34:33Z2013-102014-01-17http://hdl.handle.net/2072/222190Aquest Treball de Fi de Carrera es un estudi sobre una figura legal determinant en el dret successori, la legitima. S’analitzarà la seva naturalesa, característiques i subjectes d’aquesta figura, argumentant si és necessari avui en dia un sistema de legítimes creat en un context social radicalment diferent en quant a la familia, costums, i negocis. A través de l’estudi de la legitima i de la seva comparació amb altres drets forals d’España, s’arribarà a entendre si la legitima actua com a mesura de protecció dels descendents del testador, o bé com a limitació al causant a l’hora de dispondre del seu patrimoni.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dret de successióHerènciaLlegítimaCatalunyaLa legítima en Cataluñainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2221912017-07-19T07:46:37Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, Adolfo,Ávila Moreno, Eva2014-01-17T12:45:02Z2013-092014-01-17http://hdl.handle.net/2072/222191L’objectiu del present treball es l’estudi del procediment d’execució hipotecaria. Arrel de
la quantitat de desnonaments produït com a conseqüència de la crisi econòmica en que
España es troba immersa, a la repercussió mediàtica d’aquests, a la pressió social i a
alguns pronunciaments jurisprudencials a favor de la figura de la dació en pagament,
s’ha fet necessària una modificació legislativa d’aquest procediment, regulat a la LEC.
Aquest treball tractarà sobre la hipoteca en termes generals, el procediment d’execució
hipotecaria que existia fa poc més d’un any i totes les modificacions que s’han dut a
terme en l’actualitat amb el propòsit de millorar la situació dels deutors hipotecaris.
Finalment, es tractarà sobre la figura de la dació en pagament, les seves
característiques i alguns pronunciaments sobre aquesta figura.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Execució hipotecàriaDació en pagamentHipotequesLa ejecución hipotecaria en tiempos de crisisinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2221922017-07-19T07:46:41Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesGarrós i Font, Imma,Contreras Soler, Beatriz2014-01-17T13:02:15Z2013-102014-01-17http://hdl.handle.net/2072/222192El dret a una bona administració va néixer a la Unió Europea i a la seva creació jugà un paper fonamental el Defensor del Poble Europeu. Aquest dret, reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (més coneguda com a Carta de Niça), no adquirí rang de dret primari i clara força vinculant fins el 1 de desembre de 2009, data en la que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa.
A nivell nacional, no existeix una normativa que reguli de manera expressa el dret a una bona administració. Ara bé, alguns dels subdrets que formen part del dret a una bona administració sí són reconeguts per la nostra Carta Magna i altres per la normativa infraconstitucional, com és la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
En canvi, a nivell autonòmic, alguns dels nous Estatuts d’Autonomia aprovats entre els anys 2006 y 2008 han incorporat de forma expressa el dret a una bona administració. Alguns exemples són els següents: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia i l’Estatut d’Autonomia de Castilla i Lleó.
Finalment, no ha d’obviar-se que el dret a una bona administració es troba íntimament lligat als codis de bona conducta administrativa ja que només conscienciant al personal que forma part de l’Administració, es podrà arribar a la màxima eficàcia d’ acord amb l’ètica.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Qualitat total en l'administració públicaAdministració públicaDrets fonamentalsFunció públicaÈtica professionalEl derecho a una buena administracióninfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2232312017-07-19T09:16:43Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesGarrós i Font, Imma,López Hernández, Magalí2014-02-05T12:31:02Z2013-022014-02-05http://hdl.handle.net/2072/223231Els projectes d'administració electrònica són actualment el principal factor de canvi de
les organitzacions públiques. Aquest canvi, que es pot considerar imparable, té
implicacions importants pel que fa a la gestió i la conservació dels documents
administratius generats per les tramitacions electròniques. Aquest treball analitza el
marc i la problemàtica metodològica, legal i cultural que es deriva de la inclusió del
paradigma electrònic i digital en els projectes d'administració electrònica, i també les
conseqüències que pot tenir per a la mateixa.spaL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessRECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Administració públicaInternet en l'administració públicaAdministració electrònicaLa Administración electrónicainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis35 - Administració pública. Govern. Assumptes militarscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2328992017-07-19T08:04:30Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Borràs Fucho, Maria2014-06-12T15:17:47Z2014-012014-06-12http://hdl.handle.net/2072/232899El present Treball de Fi de Carrera analitza y contextualitza el conflicte armat de l’Antiga Iugoslàvia, que va esclatar a partir de 1991 i identifica com va influir el Dret dels Conflictes Armats, en general, al seu desenvolupament. En aquest sentit, centra l’atenció en les iniciatives empreses per la comunitat internacional per calmar el conflicte i, molt especialment, la resposta per part de les Nacions Unides. Tanmateix, després d’haver-se produït greus violacions del Dret Internacional Humanitari i de perpetrar-se crims de genocidi i de lesa humanitat es va crear el Tribunal Penal Internacional per la exIugoslàvia, que constataria la vigència del Dret Internacional i en castigaria els violadors.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Drets humans (Dret internacional)Guerra de Iugoslàvia, 1991-1995Análisis jurídico del conflicto de la Antigua Yugoslaviainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humanscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2330512017-07-19T07:47:42Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesGotor Sánchez, Santiago,Coll Palomar, Andrea2014-06-13T09:37:10Z2014-012014-06-13http://hdl.handle.net/2072/233051Tot i que la adopció és un instrument de protecció del menor, són tantes les finalitats per les que es decideix portar a terme que s’arriba a perdre el seu principal fonament, fins i tot confonent-se amb l’existència d’un “dret” de les parelles a adoptar. El present treball analitza aquesta institució per donar resposta a la pregunta sobre si existeix tal dret.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)AdopcióDrets dels infantsLa adopción, ¿un derecho?info:eu-repo/semantics/bachelorThesiscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2330522017-07-19T07:49:30Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCorona Ramón, Juan FranciscoReüll Domínguez, Oriol2014-06-13T09:50:13Z2014-012014-06-13http://hdl.handle.net/2072/233052Els temps canvien, i amb el temps, els negocis. L'entorn social, cultural i econòmic ha canviat durant els darrers anys i s’han desenvolupat grans oportunitats i difícils problemes. Molts dels països desenvolupats han sofert altes taxes d’atur i els
individus han vist disminuïdes les seves qualitats de vida. Noves i a la vegada antigues opcions han sorgit per fer front a tots aquests canvis, una d’aquestes, l’autoocupació. Els emprenedors estan de moda, i qualsevol canvi social, implica un
canvi legislatiu. El legislador espanyol ha trigat temps en desenvolupar mecanismes per protegir i promocionar als emprenedors. En primer lloc, aquesta investigació tracta d’entendre perquè Espanya és un dels països amb pitjors condicions per emprendre un negoci. En segon lloc, es pretén inspeccionar la Llei 14/2013 de recolzament als emprenedors i la seva internacionalització, aprovada els darrers mesos de l’any 2013, per veure si dóna solucions al problema anterior. En tercer lloc, per poder aconseguir aquesta difícil tasca, la investigació compara la legislació espanyola amb les necessitats reals dels emprenedors i amb les bones mesures implementades per altres països europeus. No hi ha dubte de que l’emprenedoria és una realitat, ara hem d’observar si les bones condicions per emprendre a Espanya també són una realitat.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)EmprenedoriaEspanya. Ley 14/2013, de apoyo a los emprendedoresAnálisis técnico-jurídico de la Ley de Emprendedoresinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2330532017-07-19T07:51:46Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, Adolfo,Mira Pagés, Idoia2014-06-13T10:10:09Z20132014-06-13http://hdl.handle.net/2072/233053La problemàtica jurídica-social que ha sorgit aquests darrers anys amb les permutes financeres i les participacions preferents ha fet plantejar si s'ha produït un error en el consentiment contractual amb aquest tipus de productes financers. A partir del contingut del Codi Civil espanyol i la doctrina, s'han analitzat els elements essencials del contracte, així com, la legislació aplicable als instruments financers. Amb l’ ajuda de la jurisprudència s'ha pogut comprovar que en la majoria de casos portats als tribunals en relació a aquests contractes, en els quals, es demana l'anul·labilitat contractual, el fonament principal es basa en la vulneració de les entitats de crèdit dels seus deures legals .
En el present treball queda palesa la importància d'enllaçar l'element contractual del consentiment amb l'obligació que tenen les entitats de crèdit d'informar els seus clients. Així, la incorrecta formació sobre la realitat contractual que els clients
manifesten amb el consentiment, passa sense cap dubte per la necessitat d'obtenir tota la informació rellevant del contracte. L’obligació d’informació està estretament lligada al deure de classificar als clients, totes dues són un compromís legal que
tenen les entitats en la seva funció de lleialtat empresària. Les entitats financeres deuen per tant classificar els seus clients i proporcionals la informació, amb més rigor si cap , en el cas de clients minoristes.
Per tot això, veiem que en aquells casos de clients minoristes en els quals no s'ha pogut demostrar per part de les entitats de crèdit que es va proporcionar tota la informació necessària, s'ha produït un error en el consentiment. Els clients no
coneixien l’autèntic abast de la vinculació ni els costos als quals s'havia obligat , no hi ha dubte que en molts dels casos d'haver conegut la realitat, no haguessin contractat.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Accions preferentsContractesEntitats de crèditConsumidorsError en el consentimiento: swaps y preferentesinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesiscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2330542017-07-19T07:52:31Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCorona Ramón, Juan FranciscoDíaz Isiegas, Laura2014-06-13T10:17:13Z2014-012014-06-13http://hdl.handle.net/2072/233054Aquest treball té com a objecte l'estudi del finançament de les CCAA posant l'accent en la figura del tribut cedit com a font de finançament de les mateixes. Més concretament es farà un estudi de la naturalesa de l'impost sobre successions i donacions com a tribut que tanca el marc de la imposició directa a Espanya i la seva repercussió en el sistema tributari actual. En primer lloc, s'estudia el sistema de finançament autonòmic. Posteriorment s'analitza l'impost de successions i donacions. Finalment, s'exposen algunes conclusions i reflexions sobre el sistema actual de finançament, així com la regulació del referit impost.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Finances autonòmiquesImpostos localsImpost de successions i donacionsFinanciación autonómica y tributos cedidos: El impuesto de Sucesiones y Donaciones como instrumento de competencia fiscalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2330552017-07-19T07:53:52Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCorona Ramón, Juan FranciscoMir Rey, Maria de Lluch2014-06-13T10:27:17Z20142014-06-13http://hdl.handle.net/2072/233055Aquest treball presenta un anàlisi comparat de la Constitució espanyola de 1812 i les diverses constitucions xilenes del segle XIX. L’objectiu és determinar la influència d’una constitució vigent en ambdós territoris al desenvolupament constitucionalisme xilè posterior. L’estudi es realitza des de tres perspectives: institucional, estructural i literal.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Espanya. Constitución (1812)Xile. ConstituciónLa influencia de la Constitución Española de 1812 en el constitucionalismo chileno del s. XIX. Un análisis comparadoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticacapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2434362017-07-19T08:51:58Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Ponsatí López, Manel2014-12-09T09:48:39Z2014-112014-12-09http://hdl.handle.net/2072/243436El present treball té com a objectiu l’anàlisi i la conceptualització dels diferents tipus de conflictes empresarials i dels diferents mètodes existents a l’ordenament jurídic per a resoldrel’s. A continuació, s’estudien els Mètodes Alternatius de Resolució de Conflictes (MASC), també coneguts en els països anglosaxons com a Alternative Dispute Resolutions (ADR), com a procediments alterns a la justícia ordinària per a resoldre conflictes i controvèrsies en seu empresarial, aprofundint en les tècniques de la negociació i de la mediació empresarials, i realitzant un estudi especial de la conflictologia empresarial més freqüent susceptible de ser resolta mitjantçant la mediació. Per últim, s’estudien els conflictes societaris, especialment en les societats de capital, així com els mecanismes admesos en Dret per a prevenir-los i evitar-los, amb la finalitat de facilitar una gestió adient del conflicte i simplificar-ne la seva solució. Tenint en compte la rellevància que l’empresa familiar té en la nostra economia, es realitza una anàlisi exahustiva de les seves principals característiques, i del protocol familiar com a instrument idoni per a ajudar a millorar el funcionament de l’empresa familiar i a reduïr-ne el potencial de conflicte.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Gestió de conflictesResolució de conflictesMediacióNegociacióSocietatsEmpreses familiarsEl conflicto empresarial. Los ADR o MASC COMO Métodos Alternativos de Resolución de Conflictos empresariales. Especial estudio de la Negociación y la Mediación empresarial. El conflicto societarioinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis34 - DretcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2434822017-07-19T08:52:26Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesNuvoli, AndreaTeringuer Mur, Fco. Javier2014-12-10T10:55:31Z2014-102014-12-10http://hdl.handle.net/2072/243482Aquest treball pretén desenvolupar algunes de les diferents responsabilitats en què pot incórrer el representant persona física de l'administrador persona jurídica d'una societat mercantil.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dret mercantilAdministradors de societatsResponsabilitat civilLa administración de las sociedades de capital por sociedades de capital. Valorar la posible responsabilidad solidaria del representante legal-persona física de la sociedadinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis347 - Dret civilcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2437652017-07-19T09:38:30Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesBurriel Rodríguez-Diosdado, Pepa,Fraile Ortega, Estefanía2014-12-17T12:01:01Z2014-102014-12-17http://hdl.handle.net/2072/243765La institució de l'acomiadament col·lectiu s'ha vist afectada per la reforma operada pel Reial Decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, i la seva posterior convalidació com a Llei 3/2012, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Els nombrosos pronunciaments i interpretacions proposades per diferents sectors judicials i doctrinals han convertit la regulació legal i reglamentària dels procediments d'acomiadament col·lectiu en un focus d'especial interès, sobretot tenint en compte la profunda crisi econòmica per la qual travessa Espanya. A causa d'això, podem assentar que gran part dels impediments al creixement de l'economia espanyola eren conseqüència de les febleses que mostrava el model laboral.
És per aquest motiu que en el present treball ens dediquem a estudiar les diverses modificacions normatives dels expedients de regulació d'ocupació, prestant especial atenció als aspectes relatius a l'eliminació de la tradicional autorització administrativa (excepte pels casos de força major), a la significativa reconfiguració de les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives que justifiquen l'extinció dels contractes de treball, al període de consultes, a la informació a facilitar als representants dels treballadors en el propi, a les actuacions de l'Autoritat Laboral per vetllar per la seva efectivitat del període de consultes podent realitzar funcions d'advertiment, recomanació i assistència a les parts, al renovat contingut de l'informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, als plans de recol·locació i a les mesures d'acompanyament social assumides per l'empresari, entre d’altres. En definitiva, mitjançant el treball realitzat a continuació podem endinsar-nos a aquesta qüestió de forma més profunda i composar així un anàlisis extens sobre la reforma efectuada en 2012 en matèria d'acomiadaments col·lectius.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Acomiadament de treballadorsReforma legalCrisi financera global, 2007-2009EspanyaEl proceso del despido colectivo. Análisis de su régimen jurídico tras la reforma laboral de 2012 y del efecto de la crisis económica en el mercado de trabajoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis349 - Branques especialitzades del dret. Matèries legals vàriescapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2437662017-07-19T09:38:31Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesFontquerni Ayensa, Pol2014-12-17T12:11:57Z2014-102014-12-17http://hdl.handle.net/2072/243766El present treball pretén oferir al lector la venta d’unitats productives com una solució adient quer permet conjugar els diferents interessos que conflueixen en un procediment concursal.
De la mateixa manera, neix amb la vocació de servir com a base i guia als professionals del sector en la realització d’aquest tipus d’operacions davant la mancança del seu estudi i normativització.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Concurs de creditors*Dret concursalLiquidació de bénsLa venta de unidades productivas en concurso de acreedoresinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2437672017-07-19T09:38:33Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesCorona Ramón, Juan FranciscoBadía López, Anna2014-12-17T12:20:34Z2014-092014-12-17http://hdl.handle.net/2072/243767El treball de final de carrera Corea del Nort: entre realitat i propaganda pretén analitzar la situació de la República Popular Democràtica de Corea a través de la seva historia, règim polític, sistema econòmic i sistema social per tal de definit un marc el més proper possible a la realitat i circumstàncies actuals.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Corea del NordHistòriaPolíticaEconomiaSocietatCorea del Norte: entre realidad y propagandainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis32 - PolíticacapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2489212017-07-19T09:07:38Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPuigdollers Noblom, Francisco Javier,Valero Miró, Zoe2015-04-15T10:38:47Z2015-012015-04-15http://hdl.handle.net/2072/248921Els/es nens/es i adolescents es caracteritzen per una especial vulnerabilitat mentre que necessiten que altres persones, els cuidin, els eduquin i els representin. Per això és necessari dispensar-los una adequada protecció personal jurídica i administrativa que garanteixi el desenvolupament de la seva personalitat i la seva integració social.
Quan es detecta una possible situació de desemparament d’un menor, l’entitat competent, la Direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), és qui assumeix la guarda i protecció del menor. Haurà de prevaldre l’ interès superior del menor i garantir que aquest dret es posi en pràctica sempre que s’hagi d’adoptar una decisió que afecti a un nen.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Atenció a la infància i a l'adolescènciaDrets dels infantsProtecció de menorsAcolliment familiarLa protección jurídica del menor en situación de desamparoinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis347 - Dret civilcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2489222017-07-19T09:07:39Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Fossas Soria, Alejandra2015-04-15T10:50:59Z2015-012015-04-15http://hdl.handle.net/2072/248922En l’última dècada, a causa de la globalització, han augmentat, notablement, els matrimonis entre membres de diverses nacionalitats. Si aquestes parelles entren en conflicte i els menors es veuen involucrats, a part de la complexitat habitual de qualsevol controvèrsia familiar, el component internacional dificultarà encara més la situació, podent arribar a desembocar en una sostracció internacional de menors.
Generalment, recórrer als tribunals no va a implicar que els desitjos de ambdues parts es satisfacin. S’ha provat que, per a aquests casos, la mediació familiar es un mètode molt eficaç que ofereix a les parts l’oportunitat de resoldre conjuntament el seus conflictes de forma satisfactòria. Principalment, perquè pot facilitar el retorn voluntari y pacífic del menor sostret així com arribar a aconseguir un acord a llarg termini sobre la residència del menor y els drets de custòdia i visites després de la restitució d’aquest.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Mediació familiarSegrest de menorsDrets dels infantsConveni de La Haia (1954)Mediación familiar internacional : su utilidad en la sustracción internacional de menoresinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humanscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2489272017-07-19T09:07:44Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesLucas Esteve, Adolfo,Garau Farriol, Marc2015-04-15T11:16:53Z2015-012015-04-15http://hdl.handle.net/2072/248927Cada cert temps hi ha assumptes d’alt interès social dins de la jurisdicció. En els últims anys, coincidint amb la crisi financera internacional, els assumptes relatius a contractes bancaris complexos, sobretot permutes financeres o swaps, han tingut una gran rellevància. En un context de crisi financera internacional, i també nacional, s'han estès
el nombre de demandes dirigides contra bancs i entitats financeres. Són reclamacions en les quals se sol·licita la declaració de nul·litat dels citats contractes, principalment es basa en un error del consentiment, nul·litat que
comporta la devolució de les quantitats invertides, de les rentabilitats esperades o de les penalitzacions aplicades davant la resolució anticipada d'us contractes pels clients defraudats en les seves expectatives.
Les presents pàgines pretenen un estudi dels litigis sobre SWAPS, principalment dels “Interest Rate Swap”, identificar quins són els contractes bancaris complexes, quines són les normes de consentiment contractual que els regeixen.
Respecte dels primers, cal destacar que l'elevat nombre de casos plantejats davant els nostres tribunals no es tradueix en una casuística tan àmplia com seria imaginable. La gran majoria versa sobre les peticions de nul·litat del contracte (total o parcial) realitzades pels clients, al moment en què l'Euribor va descendir, i que allò que molts havien contractat com un segur
de cobertura enfront dels elevats tipus d'interès que havien de pagar per les seves hipoteques, veien com conforme als pactes en el contracte, havien de satisfer al seu contrapart (una entitat de crèdit) una liquidació.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)SwapsContractes bancarisPermutes financeresError en el consentimiento en los contratos de SWAPinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis346 - Dret econòmiccapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2489312017-07-19T09:07:58Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPesqueira Zamora, María Jesús,Sánchez Roura, Raquel2015-04-15T11:54:09Z2015-012015-04-15http://hdl.handle.net/2072/248931El present treball pretén oferir al lector un estudi sobre el nou Codi Processal Penal com esborrany d'avantprojecte de Llei, realitzant un anàlisis dels aspectes més rellevants i innovadors que introdueix el citat Codi així com l’adaptació d’aquests a les realitats socials de cada temps.
A més, la idea per la qual neix el treball és analitzar les raons per les quals s’ha vist necessari i important realitzar una modificació total de la actual LECrim, estudiant la forma en què el legislador enfoca el nou Codi així com el seu contingut, destacant les principals diferències que conté l’actual LECrim amb aquelles que el nou Codi pretén instaurar.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Procediment penalLegislacióEspanyaLa reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis343 - Dret penal. DelictescapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2489942017-07-19T09:00:58Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesPesqueira Zamora, María Jesús,Vitalla Pérez, Arantxa2015-04-16T07:51:55Z2015-012015-04-16http://hdl.handle.net/2072/248994Mitjançant la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal duta a terme l’any 2002, per la Llei Orgànica 38/2002, de 24 d'octubre, de reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal, per a l'enjudiciament ràpid i immediat de determinats
delictes i faltes, i de modificació del procediment abreujat, es va reformar un procés especial per a l'enjudiciament de determinats delictes, mitjançant el qual es va dotar d'una major celeritat i agilització al procés penal, a causa del col·lapse de causes pendents, en els Jutjat d'Instrucció Penals. Reformant així, una nova institució dins del procés penal, els Judicis Ràpids, els quals havien estat instaurats com "Judicis Immediats" a Espanya per la Llei Orgànica 10/1992 de Mesures Urgents de Reforma Processal. Mitjançant aquesta reforma, se'ls atorga una regulació pròpia i per tant un
àmbit d'aplicació propi i en els quals hauran d'estar garantits els principis d'oralitat, concentració i immediació.
Mitjançant el present treball, desenvolupat a continuació podrem endinsar-nos davant aquesta qüestió de manera més profunda i compondre així una anàlisi extens sobre la reforma efectuada l’any 2002 en matèria de regulació del nou procediment per a enjudiciament ràpid de determinats delictes. Així com també, incidirem en les fases processals integrants del mateix, realitzant un estudi de les similituds i diferències d'aquest nou procediment penal confrontant amb els ja existents, i especialment atenció al procediment abreujat.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Procediment penal abreujatJudicis ràpidsEspanyaLos juicios rápidos : análisis y desarrollo de su regulación procesalinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis343 - Dret penal. DelictescapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2536952017-07-19T07:50:18Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesHerrera Petrus, ChristianCataldo, Paolo2015-07-30T08:00:45Z2015-022015-07-30http://hdl.handle.net/2072/253695La tesi analitza el tema de l'abús del dret en el marc de l'ordenament judicial italià i del dels principals ordenaments judicials estrangers. Després d'un breu excurs històric i l'anàlisi del fenomen des del punt de vista doctrinal i jurispridencial, l'enfocament es desplaça cap a les implicacions reals de l'abús del dret en l'àmbit del dret de societats i tributari, amb especial cura a les formes de l'abús del benefici de la responsabilitat limitada, i d'elusió de les normes impositives. L'assaig, en fi, es conclou amb una breu anàlisi comparativa entre els principals ordenaments judicials de la Unió Europea, amb la finalitat de subratllar les diferència de tracte que, en els sistemans de common law i civil law, s'empra per les formes d'abús del dret.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Abús del dretDret civilEl abuso del derechoinfo:eu-repo/semantics/masterThesis347 - Dret civilcapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2572652017-07-19T09:35:04Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Polo Yrazu, Sara2015-12-15T16:57:59Z2015-062015-12-15http://hdl.handle.net/2072/257265El present treball reflexiona sobre el paper de la institució sanitària privada sense ànim de lucre en el context social, econòmic i cultural del Perú, el sistema del qual de salut presenta manques greus, una alta fragmentació, alts índexs de població no coberta i grans diferències quant als tipus de cobertura. Per a això es presenta el cas de la Clínica Sant Joan de Déu de Piura, una institució de l'Ordre Hospitalària Sant Joan de Déu, que porta gairebé 30 anys desenvolupant la noble labor de brindar atenció mèdic assistencial especialitzada en Medicina Física i Rehabilitació Integral, a la població de la zona nord del país, amb predilecció sempre pels més necessitats. Veurem quins són les dificultats a les quals s'enfronta ara com ara una institució d'aquestes característiques, i la importància i rol que tenen elements tals com la marca, la comunicació, la reputació i/o la confiança per a l'assoliment dels seus objectius.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Entitats sense ànim de lucreResponsabilitat social de l'empresaPerúEl rol de la institución sanitaria sin fines de lucro dentro del sistema peruano de salud. El caso de la Clínica de San Juan de Dios de Piurainfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis349 - Branques especialitzades del dret. Matèries legals vàriescapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
oai:recercat.cat:2072/2573702017-07-19T10:02:53Zhdl_2072_13169Universitat Abat Oliba CEU. Departament de Dret i Ciències PolítiquesParra Rodríguez, Carmen, 1962-Forn Bosch, Marta2015-12-21T12:07:54Z2015-072015-12-21http://hdl.handle.net/2072/257370Ha estat recentment, que l’individu ha vist ampliat el reconeixement de la seva capacitat per a acudir i intervenir davant d’entitats internacionals. Amb això, es veu reforçada la protección dels deus drets en l’àmbit internacional.
Tant el refugi com l’Asil, són institucions destinades a proporcionar protecció a persones que es troben fora del seu pais i les quals no volen tornar-hi ni acollir-se a la seva empara ja que temen que aquest les pugui perseguir per motius de raça, religió,
nacionalitat, opinió política.
Existeixen diferències entre les dues figures, tot i que moltes vegades es confonen.
Mentre que el Refugi el trobem plasmat a la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de Ginebra de 1951, l’Asil és una institució de llarga tradició, que ofereix diferents modalitats i amb més presencia als països llatinoamericans, els quals posseeixen una regulació regional molt extensa, en quant a aquesta figura es refereix.
És vox populi el cas del fundador de WikiLeaks, Julian Assange, que es troba a l’embaixada de l’Ecuador a Londres, després d’haver sol·licitat que se li atorgui l’Asil Diplomàtic, i a l’empara del precepte en que aquest es basa: La inviolabilitat dels locals de la Missió.spainfo:eu-repo/semantics/openAccessL'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya)Dret d'asilConvención sobre el Estatuto de los Refugiados (1951)RefugiatsAssange, JulianEl Asilo Político: El caso Assangeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesis341 - Dret internacional. Drets humanscapDepartament de Dret i Ciències PolítiquesUniversitat Abat Oliba CEUProjectes i treballs de final de carrera
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_13169/rdf/100