2024-03-28T16:30:29Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2182432013-11-12T14:37:21Zhdl_2072_116318Structure and spatial variability of Pinus uncinata Ram. growth forms at two contrasting treeline ecotones in the Spanish Pyrenees.Camarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, EmiliaFitogeografiaEcologia forestalPinsDendrocronologiaPirineusPhytogeographyForest ecologyPineDendrochronologyPyreneesDescribimos la distribución espacial de individuos de Pinus uncinata clasificados según su forma de crecimiento y tamaño en dos ecotonos poco perturbados del límite altitudinal del árbol situados en los Pirineos Centrales españoles (Ordesa, O; Tessó, T). En cada sitio situamos una parcela rectangular (30 140 m), que incluía los límites del árbol y del bosque, y cuyo lado mayor seguía el gradiente altitudinal. En ambos sitios, los individuos vivos eran más grandes y tenían un mayor número de cohortes de acículas pendiente abajo. La distribución de las clases de individuos según su forma de crecimiento y tamaño en el sitio O seguía una secuencia de mayor tamaño pendiente abajo, desde abundantes individuos policórmicos arbustivos (krummholz) con pocas cohortes de acículas (1-3) hasta individuos arbóreos mayores unicórmicos con varias cohortes de acículas (4-12). Por el contrario, los cambios estructurales en el ecotono del sitio T fueron graduales y no siguieron de forma tan clara dicha secuenciaInstituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA)Universitat de Barcelona2013-10-07T22:12:20Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/46724eng(c) Camarero Martínez, Jesús Julio et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2182452013-11-12T14:37:22Zhdl_2072_116318Crecimiento estacional y caída de acículas en Pinus uncinata Ram. y Pinus sylvestris L.Guerrero, JoaquínCamarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, EmiliaPinsDendrocronologiaFenologiaPineDendrochronologyPhenologyEn este trabajo se estudia la formación mensual del anillo del tronco, la caída de acículas y la elongación de las ramas en poblaciones de Pinus sylvestris L. y Pinus uncinata Ram. en el Pirineo Central Español durante 1993. La formación del anillo se produce de principios de junio hasta final de septiembre, si bien la mayoría de su crecimiento se lleva cabo de mediados de junio hasta mediados de julio. P. sylvestris comienza el desarrollo de su anillo antes que P. uncinata. El inicio del desarrollo de los brotes de P. uncinata se adelanta ligeramente al del crecimiento en grosor del tronco. La caída de acículas es máxima en el otoño y se produce más tarde en P. uncinata que en P. sylvestris. Este retraso, junto al mayor peso de las acículas y el menor diámetro de las traqueidas de P. uncinata, denotan su adaptación a un mayor estrés ambiental que P. sylvestris.Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA)Universitat de Barcelona2013-10-07T22:12:22Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/46726spa(c) Guerrero, Joaquín et al., 1998info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2031732013-11-12T14:37:25Zhdl_2072_116318Chemical composition of the small coastal lagoons of the Mediterranean Spanish littoralLópez Laseras, Ma. PilarTomas Quevedo, JavierLlacunesMediterrània, MarLagoonsMediterranean SeaAbout sixty small water bodies (coastal lagoons, marshes, salt pans, channels, springs, etc.) of the Spanish Mediterranean coast were sampled seasonally for one year (1979-1980), in order to study different aspects of their chemical composition. The concentrations of major ions (alkalinity, Cl-, Ca2+, Mg2+, Na+, and K+), nutrients (N.NO-3, N.NO2-, TRP and Si), oxygen and pH were determined for this purpose. The salt concentrations measured range between 0.4 and 361.3 g l-1. The samples have been divided into four classes of salinity (in g l-1): Cl, S < 5; C2, 5 < S < 18; C3, 18 < S < 40; C4, S > 40. Within these classes, the pattern of ionic dominance recorded is remarkably constant and similar to that found in most coastal lagoons (Cl- > So42- > Alk., for the anions, and Na+ > Mg2+ > Ca2+ > K+, for the cations), although other models occur especially in the first class. The dominance of Na+ and Cl-, as well as the molar ratios Mg2+/Ca2+ and Cl- / SO42- ,clearly increase from class Cl to class C4. The hyperhaline waters include different subtypes of the major brine type"c",, of EUGSTER & HARDIE (1978), the Na+ - (Mg2+) - Cl- - (SO42-) being the most frequent. Nutrient concentrations fall within a wide range (N.NO3 from 0.1 to 1100 mg-at 1-1; PRT from 0.01 to 23.56 mg-at l-1 and Si from 1.0 to 502.0 mg-at l-1). The oxygen values are very variable too, ranging between 0 and 14.4 ml l-1. Four different patterns of nutrient distribution have been distinguished based on the mean concentrations of N.NO3-, and TRP (mean values in mg-at l-1): A, N.NO3- < 10, TRP > l ; B, N.NO3- > 100, TRP < 1; C, 10 < N.NO3- < 100, TRP < 1; C, D, N.NO3- < 10, TRP < 1. As a rule, lagoons of low salinity (C1 and C2 classes) display the nutrient pattern C, and lagoons of high salinity (C3 and C4) show the nutrient pattern D. Model A only appears in waters of very low salinity, whereas model B does not seem to be related to salinity.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:17Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32424engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031782013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Consumption of macrophytes by invertebrates in Tancada lagoon (NE Spain)Menéndez López, MargaritaComín Sebastian, Francisco A.MacròfitsInvertebrats d'aigua dolçaEbre, Delta de l' (Catalunya)MacrophytesFreshwater invertebratesEbro River Delta (Catalonia)Gammarus aequicauda and Sphaeroma hookeri are the most abundant macroinvertebrates on Ruppia cirrhosa (1275 and 1290 individuals.m-2) and Potamogeton pectinatus (140 and 680 individuals. m-2) in Tancada lagoon, a Mediterranean coastal lagoon in the Ebro Delta (NE Spain). Consumption and assimilation efficiencies were calculated from bell jar experiments. Gammarus grazing effects are higher than Sphaeroma on both Ruppia cirrhosa and Potamogeton pectinatus. Green Ruppia leaves lost 0.3 mg per mg Gammarus per day, while Potamogeton leaves lost 0.2 mg per mg Gammarus per day. Decomposing Ruppia leaves lost 0.35-0.54 mg per mg Gammarus per day. Losses of weight by both Ruppia and Potamogeton due to Sphaeroma feeding were less than half those by Gammarus. Assimilation efficiencies are higher for Gammarus (44-78% feeding on Ruppia 2% feeding on Potamogeton) than for Sphaeroma (26-48%) feeding on Ruppia). These assimilation efficiencies were higher than those reported by other authors working at higher latitudes perhaps because of the higher temperature under which the experiments were carried out.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32425engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031792013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Seasonal patterns op biomass variation of Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande and Potamageton pectinatus L. in a coastal logoonMenéndez López, MargaritaComín, F. A. (Francisco A.)Plantes aquàtiquesBiomassaEbre, Delta de l' (Catalunya)Aquatic plantsBiomassEbro River Delta (Catalonia)Coastal lagoons where salinity varies within a wide range during the year are colonized by euryhaline macrophytes which can develop extensive beds. Seasonal changes in biomass of Ruppia cirrhosa and Potamogeton pectinatus were studied in Tancada Lagoon (Ebro Delta, NE Spain) in order to reveal the environmental factors controlling their population development. Ruppia cirrhosa occupy a larger area of the lagoon than Potarnogeton pectinatus. Their maximum above ground biomasses are also different (495 g m-2 and 351 g m-2 ash free dry weight, respectively). Below ground biomass of Ruppia cirrhosa is between 9 and 53 % of the above ground biomass, while it is 3-40 % for Potamogeton pectinatus. Chlorophyll a contents show fluctuations similar to biomass. Low salinity and high turbidity caused by freshwater inflows favour Potamogeton expansion, while Ruppia development is favoured by high salinity and transparent water.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32426engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031802013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Decomposition of Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande in the sediment of a coastal lagoonMenéndez López, MargaritaFores i Planells, ElisendaComín, F. A.(Francisco A.)Plantes aquàtiquesBiodegradacióEbre, Delta de l' (Catalunya)Aquatic plantsBiodegradationEbro River Delta (Catalonia)The decomposition process of Ruppia cirrhosa was studied in a Mediterranean coastal lagoon in the Delta of the River Ebro (NE Spain). Leaves and shoots of Ruppia were enclosed in 1 mm-mesh and 100 pm-mesh litter bags to ascertain the effect of detritivores, macroinvertebrates, and bacteria and fungi, respectively. Changes in biomass and carbon, and, nitrogen and phosphorus concentrations in the detritus were studied at the sediment-water interface and in the sediment. Significant differences in biomass decay were observed between the two bag types. Significant differences in decomposition were observed between the two experimental conditions studied using 100 pm-mesh bags. These differences were not significant when using the 1 mm-mesh bags. The carbon content in the detritus remained constant during the decomposition process. The percentage of nitrogen increased progressively from an initial 2.4 % to 3 %. The percentage of phosphorus decreased rapidly during the first two days of decomposition from an initial 0.26 % to 0.17 %. This loss is greater in the sediment than in the water column or at the sediment-water interface. From these results we deduce that the activity of microorganisms seems to be more important in the sediment than in the water-sediment interface, and that grazing by macroinvertebrates has less importance in the sediment than in the water column.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32428engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031812013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Domicola lithodesi n.gen n.sp. (Amphipoda: Calliopiidae), inhabitant of thepleonal cavity of a South African lithodid crabPretus Real, Joan LluísAbelló, Pere, 1959-AmfípodesCrustacisSud-àfricaAmphipodaCrustaceaSouthern AfricaDomicola lithodesi, a new genus and species of gammaridean amphipod is described. It is placed in the family Calliopiidae. Two specimens, a male and a preparatory female, were collected in August 1990 from the pleonal cavity of the lithodid crab Lithodes ferox (Filhol, 1885), an anomuran crab caught at 300 m depth from off Namibia. The more relevant characters are: anophtalmous; body smooth, gammarid-like, male smaller than female, urosomite 1 with a prepeduncular spine; telson broad, entire, unlobed and unarmed; short rostrum; accessory flagellum scale-like, calceoli absent; lower lip without inner lobes; coxa 4 posteriorly excavated; gnathopods basic, subequal, with numerous palmar spines; dactyls on P3-7 with specialized adhesive organs; coxal gill 7 present; uropods eusirid type.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32429engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031822013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Alkaline phosphatase activity as a tool for assessing nutritional conditions in the seagrass Posidonia oceanica.(L.) DelileInvers i Brunet, OlgaPérez Vallmitjana, MartaRomero, Javier (Romero Martinengo)FanerògamesPosidòniaNutrients (Medi ambient)FòsforMediterrània, MarPhanerogamsPosidoniaNutrients (Ecology)PhosphorusMediterranean SeaThe effects of experimental phosphorus enrichments on alkaline phosphatase activity (APA) of the seagrass Posidonia oceanica (L.) Delile were tested. Short-term additions (as phosphate, 12 hours, in the laboratory) decreased APA by 18-2896, depending on the plant part considered (roots, young leaves or old leaves). The values of APA after this treatment were well correlated with interna1 phosphorus pools (as P concentration in plant tissues). Long-term additions (as phosphate, added to the sediment, 1 month in situ) decreased APA by 40-75%, also depending on the plant part. We conclude that alkaline phosphatase activity is a good indicator of P deficiency in this seagrass. We used this indicator to assess the P-nutritional status in a series of meadows in the NW Mediterranean, finding a high geographical variability, but correlations between APA and basic features of the meadows (carbonate content of the sediment, organic content of the sediment, shoot density, etc.) were not significant. Consequently, phosphorus deficiency does not seem to be directly related to these descriptors.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32430engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031832013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318A general approach to the in situ energy butget of Eudendrium racemosum (Cnidaria, Hydrozoa) in the Western MediterraneanBarange Corachan, ManuelZabala i Limousin, MikelRiera, TeclaGili, Josep Maria, 1953-HidrozousCnidarisMediterrània, MarHydrozoaCnidariaMediterranean SeaAn in situ energy budget of the hydropolyp Eudendrium racemosum (Cavolini, 1785) is presented. Ingestion and respiration rates and ammonium excretion were studied over two 24 h cycles, with two-hour sample intervals. The species ingested as much as 25.9% of its own biomass per day (minimum rate). Respiration was 1.62 ml O2 g-1 d w h-1 while excretion was 13.6 mM NH4 g-1dw h-1. We estimated that the species increased its biomass at a rate of 9.6% per day (Growth + Reproduction). This value is higher than those previously reported for other cnidarians. We can assume that the capacity of E. racemosum to survive - albeit for a limited period of the year - in the highly-competitive shallow-water communities is based on its high growth rate.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32431engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031842013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Surface-dependent strategies and energy flux in benthic marine communities or, why corals do not exist in the MediterraneanZabala i Limousin, MikelBallesteros i Sagarra, Enric, 1958-BentosEsculls coral·linsEutrofitzacióMediterrània, MarBenthosCoral reefs and islandsEutrophicationMediterranean SeaMost structure-building organisms in rocky benthic communities are surface-dependent because their energy inputs depend mainly on the surface they expose to water. Two photosynthetic strategies, divided into calcareous and non calcareous algae, strict suspension-feeders and photosynthetic suspension feeders (e.g. hermatypic corals) are the four main strategies evolutively acquired by benthic organisms. Competition between those strategies occur in relation to productivity of the different species, in such a way that, for given environmental conditions, species with a higher growth (P/B ratio) would dominate. At a worldwide scale, littoral marine benthos can he considered to fit into the four fields defined by two main axes: the first, relates to productivity and relies atrophic and oligotrophic waters and the second is defined by the degree of environmental variability or seasonality (from high to low). Coral reefs (marine ecosystems dominated by photosynthetic suspension feeders) develop in the space of oligotrophic areas with low variability, while kelp beds (marine ecosystem dominated by large, non calcareous algae) are to be found only in eutrophic places with a high variability. The space of eutrophic waters with a low variability do not has specially adapted, high structured, benthic marine ecosystems, and in these conditions opportunistic algae and animals predominate. Finally, photophilic mediterranean benthos -devoid of kelps and without hermatypic corals- typifies the field of oligotrophic areas with high variability; in its more genuine aspect, Mediterranean benthos is represented by small algae with a high percentage of calcareous thallii. In all cases strict suspension-feeders compete successfully with photosynthetic organisms only in situations of low irradiances or very high inputs of POM. In its turn, Mediterranean rocky benthos, in spite of its relative uniformity, is geographically organized along the same axes. The Gulf of Lions and the insular bottoms (Balearic Islands, for example) would correspond to the extremes of eutrophic-high variability areas and oligotrophic-low variability areas, respectively. Irradiance, nutrient and POM concentration, and hydrodynamism are the three variables which mainly affect the distribution of the different surface-dependent strategies, and thus, these parameters are of paramount interest for understanding the trophic structure of Mediterranean benthic communities. In environments non limited by light, nutrient availability, defined as the product between nutrient -POM concentration and hydrodynamism, states the dominance of calcareous versus non calcareous algae. Calcareous algae dominate in oligotrophic waters while non-calcareous algae dominate in moderately eutrophic waters. In light-limited environments, passive suspension feeders (octocorallaria, gorgonians) become dominant species if POM availability is enhanced by a high hydrodynamism (strong currents); in waters with a low charge of POM organisms of other groups, mainly active suspension feeders, predominate (sponges, bryozoans, scleractiniarians). In any case, there always exists a very variable bathymetric zone, depending on light attenuation and nutrient-POM availability, where encrusting calcareous algae strongly compete with suspension feeders (coralligenous).Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:20Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32432engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031852013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Effects of total fishing prohibition on the rocky fish assemblages of Medes Islands marine reserve (NW Mediterranean)García-Rubies, AntoniZabala i Limousin, MikelPeixos marinsMedes, Illes (Catalunya)Marine fishesMedes Islands (Catalonia)Visual scuba diving censuses were used to assess the effects of fishing prohibition on abundance and size structure of littoral fish populations by comparing the same benthic communities inside and outside the protected area of Medes Islands (NE Catalonia, Spain). The total number of species found was 43 in the reserve and 44 outside, but the mean value of species richness per sampling station was significantly higher in the protected area. However, diversity, heavily affected by the presence or absence of large schools of pelagic species, showed no significant differences between sites. The prohibition of fishing for 6 years is the first factor affecting the qualitative and quantitative structure of fish populations ('reserve effect'), and depth is the second factor. Thus, except in the cases of Serranus cabrilla and Mullus surmuletus, all other vulnerable species are highly sensitive to the protection measures. The size structure of all vulnerable species was found to be absolutely different at the reserve sites than in the unprotected zones, and the modal size classes of size frequency distributions were always higher in the reserve than outside. The reserve effect was significantly responsible of the differences observed in this change on size structure. Some highly vulnerable species, such as Epinephelus guaza and Sciaena umbra, have only been found in the protected area. Others, such as Sparus aurata, Diplodus cervinus and Dicentrarchus labrax, were much more frequent inside the reserve.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:20Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32434engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031742013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Mysids from a submarine cave emerge each night to feedRiera, TeclaZabala i Limousin, MikelPeñuelas, JosepCrustacisAlimentació animalCrustaceaAnimal feedingThe nycthemeralmigration of Hemimysis speluncola Ledoyer (1963) (Crustacea: Mysidacea)from a western Mediterranean cave to the open sea was studied in July andSeptember 1985 and September 1986. Light was the initiating factor. Feeding isthe main activity outside the cave. A mixture of assorted small organisms anddetritus makes up the mysids diet.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:18Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32435engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1991info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031752013-11-12T14:37:28Zhdl_2072_116318The population dynamics of Halecium petrosum and Halecium pusillum (Hydrozoa, Cnidaria), epiphytes of Halimeda tuna in the nortwestern MediterraneanComa Bau, RafelLlobet i Nadal, ImmaculadaZabala i Limousin, MikelGili, Josep Maria, 1953-Hughes, R.G.Invertebrats marinsAlguesMediterrània, MarMarine invertebratesAlgaeMediterranean SeaHalecium petrosum and Halecium pusillum on the alga Halimeda tuna from Tossa de Mar, northeastern Spain, were studied. Asexual reproduction of H. petrosum, by stolonisation, occurred throughout the year except for July and August. Asexual reproduction of H. pusillum, by planktonic propagules, occurred throughout the year. Sexual reproduction was limited to the autumn in H. petrosum and spring in H. pusillum. The growth rates of colonies of both species were rapid but declined with increased size. Mean colony size over two consecutive two week periods increased approximately five-fold and three-fold for H. petrosum, and six-fold and four-fold for H. pusillum. Mortality was estimated to be high for both species, especially in summer. The maximum life span of colonies (ramets) of both species was estimated to be only eight weeks. Consequently most colonies do not reproduce sexually. The absence of reproduction of H. petrosum in summer, when the turnover of algal thalli was greatest, probably contributed to the summer decline in its abundance. In both species the genet (clone) survives for unknown, possibly very long, periods by asexual reproduction which facilites colonisation of other substrata.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:18Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32436engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1992info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2031762013-11-12T14:37:28Zhdl_2072_116318Fecal pellets collection as a method for assessing egesta of the marine cave-dwelling mysid Hemimysis spelunculaCarola Díaz-Aguado, MartaComa Bau, RafelRiera, TeclaZabala i Limousin, MikelCrustacisExcrementsMedes, Illes (Catalunya)CrustaceaFecesMedes Islands (Catalonia)Egesta of a cave-dwelling mysid (Hemimysis speluncola Ledoyer, 1963) was studied in a submarine cave of Medes Islands, NW Mediterranean by in situ fecal pellet collecting. Fecal pellet production and gut fullness of mysids during incubation experiments are used to estimate mysid egestion rates. Intrinsic factors related with the natural history of this species such as population structure, density of mysids, daily rhythms and pellet decomposition rates are tested for their influence on the egestion rate. The effects of methodological artifacts, such as the stress induced by both incubation and preservation procedures, are also studied. An average mysid egests about 2.5 pellets per day into the cave. The time of day is the main factor affecting egestion. The highest deposition rate is between 2 to 4 hours after sunrise when about 38 % of the total daily pellet production becomes egested. Fecal pellet morphology changes with mysid demographic classes: immature mysids produce slender and thick pellets, whereas mature mysids produce only thick pellets. Immature classes show higher percentages of full guts than mature ones. Mysid density in the incubators does not affect the results on gut fullness, but it causes a decrease in the number of pellets collected after incubation. Coprorhexia seems to be the only plausible process to explain this paradox. The incubation procedure does not increase deposition rate significantly. Time of incubation is critical because the half-life of fecal pellets is about 2.5 hours. Fixation with liquid nitrogen decreases gut fullness and also deposition rates. Higher values are obtained with 70 % ethanol and 5 % formalin solutions which show very similar results for both gut fullness and pellet deposition rates. Nevertheless, ethanol is not suitable as fixative because it enhances the opacity of the body. Several suggestions are given in order to optimize the reliability of further in situ experiments for evaluation of egesta of Hemimysis speluncola in submarine caves.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-29T23:11:18Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32437engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2032222013-11-12T14:37:29Zhdl_2072_116318Temporal variation of the biomass and structure of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux meadows in the Mar Menor lagoon (SE Spain).Terrados, JorgeRos, Joandomènec, 1946-CloròfitsBiomassaLlacunesMar Menor (Múrcia)Green algaeBiomassLagoonsMar Menor (Murcia)The temporal changes in the structure, biomass and C, N and P content of meadows of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux in the Mar Menor coastal lagoon (SE Spain) are described over the period from November 1986 to March 1989. C. prolifera meadows showed a unimodal pattern of vegetative development with maximum biomass values (168-173 g d.w. m-2) reached in summer and maintained during autumn, and minimum biomass values (0-57 g d.w. m-2) during late winter and early spring. Leaf area index values changed between 0.37-0.40 m2 m-2 in January-February and 2.60-7.06 m2 m-2 in July. The seasonality in the biomass and structure of the meadow was mainly related to the vegetative development of the secondary fronds. Carbon and phosphorus content of the thallus (32.5-34.8% d.w. and 0.065-0.069% d.w., respectively) had no seasonality, but nitrogen content showed a bimodal annual pattern with higher values in spring and fall (>2.5% d.w.) than in summer and winter (<2.5% d.w.).Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-30T23:10:52Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32441engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2032232013-11-12T14:37:29Zhdl_2072_116318Morphometric relationhip in the Chaetognath Sagitta setosa Muller 1847: within population versus between population variability.Andreu, PilarRiera, TeclaQuetògnatsBiometriaChaetognathaBiometrySagitta setosa is a neritic Chaetognath exhibiting a discontinuous geographic distribution. To assess the influence of its discontinuous geographic distribution on morphometric variability between isolated populations, we conducted a biometric study of S. setosa from three different locations: Goteborg and Plymouth (North Atlantic) and Barcelona ( Western Mediterranean). Out results do indicate some disparity between the populations that is reflected not in size differences, largely determined by water temperature, but in shape (body proportions).Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-10-30T23:10:52Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32442engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036002013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318El género Mastogloia en los sistemas acuáticos del litoral mediterraneo españolTomás, XavierDiatomeesEcologia aquàticaMediterrània (Espanya : Costa)DiatomsAquatic ecologyMediterranean Coast (Spain)Desde 1979 se ha estudiado la flora de diatomeas bentónicas de 60 ecosistemas acuáticos del litoral mediterráneo español. En este trabajo se resumen las observaciones realizadas sobre las especies del género Mastogloia Thwaites presentes en estos puntos. Se han identificado 18 especies y 4 variedades; 15 de las cuales se citan por primera vez de nuestras aguas epicontinentales. Los datos sobre la distribución de las frecuencias relativas (%) de cada uno de los táxones del género Mastogloia han permitido la tipificación de las localidades estudiadas. Esta clasificación está de acuerdo con la obtenida a partir de los datos sobre la mineralización de las aguas (LOPEZ, 1981b).Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32646spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036042013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Catálogo de las algas bentónicas (con exclusión de las diatomeas) de la costa catalanaBallesteros i Sagarra, Enric, 1958-Romero, Javier (Romero Martinengo)Algues marinesCatalunyaMarine algaeCataloniaAquest treball és un intent d´actualitzar i sistematitzar les dades algològiques que es posseeixen referents al nostre país. Aquestes dades han estat obtingudes de la bibliografia existent, incloent-hi també nombroses observacions personals inèdites. La sistemàtica utilitzada ha estat, bàsicament, la proposada per PARKE i DIXON (1976). La distribució geogràfica de les espècies s'especifica en funció del reticle UTM. En aquest moment són 403 (28 Cyanophyta, 220 Rhodophyta, 69 Phaeophyta, 85 Chlorophyta i 1 Chrysophyta) les espècies que es coneixen a les costes del Principat.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32647spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036052013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318El fitoplàncton dels aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Barcelona)Sabater, SergiSabater i Comas, FrancescFitoplànctonEcologiaAiguamollsTordera (Catalunya : Curs d'aigua)PhytoplanktonEcologyMarshesTordera River (Catalonia)Els aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Maresme, Catalunya) són sistemes força fluctuants, lligats al règim del riu La Tordera. Han estat determinades un total de 71 espècies i varietats en el fìtoplàncton, de les que són descrites les seves variacions estacional i de comunitat segons les localitats.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:51Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32648catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1987info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036062013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Sobre dos supuestas protofitasMargalef, Ramon, 1919-2004Algues d'aigua dolçaFreshwater algaeDurante algún tiempo conservé la descripción y la figura de un curioso objeto, encontrado entre algas de agua dulce y que creí una clorofícea de muy especiales caracteres. Al contemplar por primera vez polen de mimosa, vi en el campo del microscopio innumerables ejemplares de mi extraordinaria «alga», cuya identidad quedaba así inequívocamente definida...Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:52Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32649spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1946info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036072013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Contribución al conocimiento del género Platymonas (Volvocales)Margalef, Ramon, 1919-2004Flora d'aigua dolçaFlagel·latsFreshwater plantsFlagellataEn el curso de mis investigaciones sobre la microflora acuática he sido favorecido con el hallazgo de dos nuevas especies de volvocales clamidomonadáceas, pertenecientes a un grupo interesante por muchos conceptos, seguramente rico en formas, pero que ha sido relativamente poco estudiado...Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:52Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32650spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1946info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036082013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE de España. I. ZygnemalesMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainPosteriormente a la publicación de mi primera contribución a la flora algológica de nuestras aguas dulces (1944), he dado preferencia a la preparación de trabajos de carácter local y ecológico, por entender que éstos podían conducir más rápidamente al planteamiento, y quizá a la resolución, de problemas de interés superior al puramente taxonómico. Pero el estudio de muchos centenares de muestras de algas, procedentes de localidades dispersas de Cataluña y de comarcas limítrofes, ha ido prosiguiendo independientemente, permitiendo reunir una cantidad considerable de datos inéditos. Eáta nota es la primera de una serie de contribuciones taxonómicas a nuestra flora algológica, que tendrán como base el material no utilizado en otros trabajos de limnología regional o local.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:52Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32651spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1947info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036092013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Los métodos para la investigación de las comunidades acuáticas adnadas y especialmente las formadas por organismo microscópicos (perifiton, pecton)Margalef, Ramon, 1919-2004PerífitonBiologia aquàticaBiocenosisMicroorganismesInvestigacióPeriphytonAquatic biologyBiocenosesMicroorganismsResearchEsta nota se refiere a los métodos de estudio de las agrupaciones de organismos que se desarrollan sobre las superficies libres de los objetos sumergidos en el agua. Se trata de un tipo de comunidad que forma una capa o almohadilla continua sobre el substrato, que puede alcanzar un grueso considerable y precipita a menudo depósitos minerales en su espesor. Otras veces, la presencia de tal comunidad no puede apreciarse a simple vista, por su escasa altura y pequenez de los organismos que la constituyen. El mismo tipo de comunidad puede desarrollarse sobre substrato suelto o movedizo limo, arcilla, gyttja , en forma de lámina continua aplicada sobre el fondo...Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:53Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32652spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1948info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036102013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE de España. II, Chrysophyceae, Heterocontae, Dinophyceae, EuglenineaeMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainEn este segundo artículo (véase Coüecianea Botánica, vol. I, n.' 9) se estudian grupos de particular interés; varios de ellos requieren trabajar con material vivo y son menos conocidos que el resto de las algas. Se da cuenta de especies que no fueron citadas anteriormente, de rectificaciones y de diversos datos sobre especies ya mencionadas en nuestra flora. Varias formas, posiblemente especies nuevas, que no han podido ser completamente estudiadas, son también tenidas en consideración. Numerosas nuevas citas de las especies menos raras se encontrarán en otro trabajo: sobre la vegetación, todavía no publicado.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:53Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32653spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1948info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035902013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE de España, III a, EuchlorophyceaeMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainAl presente artículo pueden referirse también las advertencias generales que encabezan los que le precedieron (véase Collectanea Botánica, vol. I, pág. 107, y vol. 11, pág. 99). En éste se citan 122 formas, más de la mitad de las cuales son mencionadas por primera vez de Cataluña.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:48Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32654spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1949info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035912013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE de España, III b, EuchlorophyceaeMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:48Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32655spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1950info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035922013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE. de España, IV a, CyanophyceaeMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainLa peculiar estructura celular de las cianofíceas puede explicar las dificultades que su sistemática ofrece, notablemente superiores a las que presentan los otros grupos de algas, donde los tipos específicos se suelen mostrar mucho más constantes y caracterizables. Basta una experiencia mediana para darse cuenta de la existencia de un elevado número de razas más o menos distintas dentro de cada «especie» de cianofícea ; consecuencia de la forma de transmitirse los materiales de herencia y de la ausencia de anfimixis...Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:48Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32656spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1952info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035932013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Regiones limnológicas de Cataluña y ensayo de sistematización de las asociaciones de algasMargalef, Ramon, 1919-2004LimnologiaAlgues d'aigua dolçaPoblacions animalsCatalunyaLimnologyFreshwater algaeAnimal populationsCataloniaLos deseos de tipificación y clasificación de las masas de agua dulce han llevado a establecer una tipología tipos de biótopos acuáticos, tipos biológicos de lagos y, al observar la mayor frecuencia con que ciertos tipos se presentan en determinadas regiones por razones climáticas, edáficas (geológicas) y, en menor grado, morfológicas a la llamada limnología regional.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:48Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32657spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1951info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035942013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE de España, IV b, CyanophyceaeMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:49Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32658spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1953info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035952013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE de España, V a, BacillariophytaMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainEn las páginas siguientes se estudian las diatomeas contenidas en una serie de recolecciones que no han sido utilizadas en la preparación de trabajos de tipo regional publicados anteriormente, aunque una parte de estos materiales inéditos se aprovechó para un estudio sobre la vegetación de las aguas dulces de Cataluña (Vegetatio, vol. i, págs. 258-284, 1949), en el que se pueden encontrar algunas referencias complementarias sobre ecología y biocenología de las especies.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:49Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32659spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1954info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035962013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Materiales para una Flora de las algas del NE de España, VI, Desmidiales, PhodophyceaeMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainComo en anteriores trabajos de esta serie, se reunen en el presente cierto número de datos inéditos sobre especies observadas en recolecciones un tanto esporádicas. La representación de las desmidiales y de las rodofíceas en las tierras bajas de Cataluña es pobre; en conjunto, en la siguiente enumeración no figuran más que ochenta y cuatro nombres.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:49Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32660spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1955info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035972013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Materiales para una flora de las algas del NE. de España, VII suplementoMargalef, Ramon, 1919-2004FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainEn esta nota adicional se reúnen datos sobre 140 especies, la mayor parte de ellas nuevas para la flora de las tierras bajas catalanas; se han incluido referencias inéditas sobre alguuas pocas formas ya citadas, pero que son raras o que no se encuentran fructificadas habitualmente (edogoniales, zignemales). La clorofícea Thamniochaete frutex se describe como especie nueva; una heteroconta no denominada representa verosímilmente un género nuevo, que deberá recibir nombre cuando pueda disponerse de mejor material.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:49Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32661spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1956info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2035992013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Sobre una Spirogyra de agua salobreMargalef, Ramon, 1919-2004LimnologiaFloraAlguesLimnologyFloraAlgaeALEEM (1961) propone el nombre de Spirogyra salina nov. 6p. para una zignemal de agua salobre que describe, observada en lagunas litorales del Mediodía francés, y sobre la cual el propio autor, sólo o en colaboración con el Prof. G. PETIT, había publicado con anterioridad diversas observaciones ecológicas (ALEEM, 1952; PETIT & ALEEM, 1952)...Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32663spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1964info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036012013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Fluctuaciones de varios años de período medio en la producción de fitoplancton en el mediterraneo occidentalMargalef, Ramon, 1919-2004Ecologia aquàticaFitoplàncton maríProductivitat marinaMediterrània (Mar : sud-oest)Aquatic ecologyMarine phytoplanktonMarine productivityMediterranean Sea (southwest)Las posibilidades de explotación de cualquier ecosistema no sólo dependen de su producción primaria o básica (a nivel de los vegetales), sino también de cómo los valores de dicha producción en las distintas temporadas se distribuyen alrededor de la media general. Si su dispersión es muy grande, es decir, cuando ciertos años son enormemente productivos y otros muy poco, las condiciones de explotación son distintas de otra situación en la que, año tras año, se repiten aproximadamente las mismas cifras de producción.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32664spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1968info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2040422013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Algas de una laguna salobre mediterranea (Lago di Patria, Napoles)Margalef, Ramon, 1919-2004LimnologiaAlguesLlacunesNàpols (Itàlia)LimnologyAlgaeLagoonsNaples (Italy)Lista de especies de algas identificadas en los ambientes salobres constituidos por el Lago di Patria, una laguna salobre próxima a Nápoles y diversas zanjas y charcas próximas. El conjunto de la flora y las comunidades son comparables a las que se encuentran en lagunas análogas de las costas francesa y española.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-23T23:11:43Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32666spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1983info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036022013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Aproximación al conocimiento de las comunidades algales de la zona infralitoral superior de la costa catalanaBallesteros i Sagarra, Enric, 1958-Pérez Vallmitjana, MartaZabala i Limousin, MikelBentosAlgues marinesAssociacions vegetalsCosta Brava (Catalunya)BenthosMarine algaePlant communitiesCosta Brava (Catalogne)Se presentan una serie de inventarios de la zona infralitoral superior realizados a lo largo de toda la costa catalana precisando las localidades de recolección y sus características. Los inventarios se agrupan en una serie de tablas las cuales se comentan en función de su composición florística. Finalmente, se hace una división de la costa catalana atendiendo a las distintas comunidades encontradas y se valora su distribución en relación a las características de la costa y a los posibles focos de contaminación. Se presta especial atención a las comunidades portuarias.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32668spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036032013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Estudio ecológico de las comunidades nitrófilas mediolitoralesPérez Vallmitjana, MartaBiogeografiaEcologia de les costesAlguesCosta Brava (Catalunya)BiogeographyCoastal ecologyAlgaeCosta Brava (Catalogne)Algunas comunidades de la costa catalana están dominadas por especies nitrófilas del orden Ulvales. El estudio de su composición específica, su producción y su estructura espacial (en base a la diversidad y a coeficientes de similaridad) muestra que se trata de comunidades con áreas mínimas pequeñas, dominadas por especies oportunistas y con un elevado cociente producción/biomasa (P/B). Consecuentemente, el flujo energético a través de estas comunidades es elevado, con una producción que alcanza los 2g/m2.dia, durante la época de máximo crecimiento.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-13T23:11:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32669spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036952013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318High altitude Chironomidae (Diptera) of Serra da Estrela (Portugal): Additions to the Portuguese and Iberian Peninsula faunaRieradevall i Sant, MariaChaves, M.L.Prat i Fornells, NarcísDíptersInsectesPenínsula IbèricaPortugalDipteraInsectsIberian PeninsulaPortugalA Chironomidae (Diptera) fauna list for headwater streams of high altitude areas in Serra da Estrela (Portugal) is presented, doubling the previously established species richness for the region. The findings include 17 new records for Portugal, which represent an increase to 219 species for the Continental Portugal Chironomidae fauna. Two new records were detected for the Iberian Peninsula: one species (Tvetenia duodenaria), and one subgenus<br>Psectrocladius (Mesopsectrocladius)<br>; and the presence of the genus Natarsia is confirmed. The last two occurrences correspond to monoespecific taxa of the Palearctic region. However, as taxonomic identification has been based on larval material, instead of pupae, pupal exuviae or imagoes, species level assignment is still uncertain. Key words: Diptera, Chironomidae, high mountain streams, Serra da Estrela, Portugal, Iberian Peninsula. RESUMEN Quironómidos (Diptera, Chironomidae) de alta montaña de la Sierra de Estrela (Portugal) y adiciones a la fauna de Portugal y la Península Ibérica Se presenta una lista de especies de Chironomidae (Diptera) recolectados en los ríos de cabecera de zonas de alta montaña en la Serra da Estrela (Portugal). Con esta aportación se duplica la riqueza de especies regional conocida hasta el momento y se eleva la fauna de quironómidos del Portugal continental a 219 especies. Se incluyen dos nuevas citas para la Península Ibérica, una especie (Tvetenia duodenaria) y un subgénero<br>Psectrocladius (Mesopsectrocladius)<br>, y se confirma la presencia del género Natarsia. En los dos últimos casos se trata de larvas de taxones hasta el momento monoespecíficos en la región paleárctica, pero al no haberse recolectado pupas o adultos no se puede asegurar la identificación específica. Palabras clave: Diptera, Chironomidae, ríos de alta montaña, Serra da Estrela, Portugal,Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelona2012-11-15T23:12:13Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32707engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2036962013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318A comparison of rapid bioassessment protocols used in 2 regions with Mediterranean climates, the Iberian Peninsula and South AfricaBonada i Caparrós, NúriaDallas, H.Rieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísDay, J.Qualitat de l'aiguaInvertebratsSud-àfricaPenínsula IbèricaCabal dels riusWater qualityInvertebratesSouthern AfricaIberian PeninsulaStreamflowAbstract. The ability of 2 Rapid Bioassessment Protocols (RBPs) to assess stream water quality was compared in 2 Mediterranean-climate regions. The most commonly used RBPs in South Africa (SAprotocol) and the Iberian Peninsula (IB-protocol) are both multihabitat, field-based methods that use macroinvertebrates. Both methods use preassigned sensitivity weightings to calculate metrics and biotic indices. The SA- and IB-protocols differ with respect to sampling equipment (mesh size: 1000 lm vs 250<br> 300 lm, respectively), segregation of habitats (substrate vs flow-type), and sampling and sorting procedures (variable time and intensity). Sampling was undertaken at 6 sites in South Africa and 5 sites in the Iberian Peninsula. Forty-four and 51 macroinvertebrate families were recorded in South Africa and the Iberian Peninsula, respectively; 77.3% of South African families and 74.5% of Iberian Peninsula families were found using both protocols. Estimates of community similarity compared between the 2 protocols were .60% similar among sites in South Africa and .54% similar among sites in the Iberian Peninsula (Bray<br>Curtis similarity), and no significant differences were found between protocols (Multiresponse Permutation Procedure). Ordination based on Non-metric Multidimensional Scaling grouped macroinvertebrate samples on the basis of site rather than protocol. Biotic indices generated with the 2 protocols at each site did not differ. Thus, both RBPs produced equivalent results, and both were able to distinguish between biotic communities (mountain streams vs foothills) and detect water-quality impairment, regardless of differences in sampling equipment, segregation of habitats, and sampling and sorting procedures. Our results indicate that sampling a single habitat may be sufficient for assessing water quality, but a multihabitat approach to sampling is recommended where intrinsic variability of macroinvertebrate assemblages is high (e.g., in undisturbed sites in regions with Mediterranean climates). The RBP of choice should depend on whether the objective is routine biomonitoring of water quality or autecological or faunistic studies.The North American Benthological SocietyUniversitat de Barcelona2012-11-15T23:12:15Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32712spa(c) The North American Benthological Society , 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2036972013-11-12T14:37:36Zhdl_2072_116318Asimetrias inducidas por la operación de energía externa en secuencias de sedimentos y de poblacionesMargalef, Ramon, 1919-2004EcologiaEvolucióEcosistemesPoblacions animalsPlànctonSedimentacióEcologyEvolutionBiotic communitiesAnimal populationsPlanktonSedimentationMientras que muchos paleontologos reconocen o aceptan direcciones preferentes en los procesos de sucesión y de evolución, los biólogos y ecólogos que estudian organismos actuales, al enfrentarse con un gran número de posibilidades de cambio, suelen ser mhs escépticos. En mi opinion, la diferente actitud tiene que ver conla escala de los fenómenos, pero también con la asimetria de los cambios naturales. Una disponibilidad de energia alta e imprevisible determina discontinuidades y permite a los organismos hacer historia; un régimen de energia previsiblemente degradada a través de una organización, permite a la vida escribir historia La dinámica de las poblaciones planctónicas es un ejemplo ideal de la operación alternada de los regimenes energéticos. La productividad y las formas biológicas dependen de cómo la energiadisponible realiza trabajo en la matriz fisica del ecosistema. La sucesión solo se puede reconocer en régimen de degradación de energia; pero ello es solamente la mitad de la historia. Las secuencias o ciclos sedimentarios se pueden comparar con este modelo de plancton También aqui aparecen discontinuidades que empiezan con la deposición de materiales gniesos en un ambiente de alta energia y pasan gradualmente a materiales más finos, cada vez con mayor influencia de la vida en su composicion y segregación. La evolucion tiene un componente que procede de su adherencia necesaria a la sucesión. Las especies evolucionan colonizando distintos ambientes, uno tras otro, pero en todos y cada uno de ellos, están sometidos a presiones paralelas, dependientes de la sucesióii. Otras poblaciones de caracteristicas más oportunistas y generales saltan continuamente entre ambientes de gran energia, donde su evolución puede ser rápida, pero deja naturalmente pocos indicios. El registro fósil solo nos cuenta la mitad de la historia y la evolución nos parece tener direccion, simplemente como consecuencia de la asimetria fundamental en los cambios de los ecosistemas.Universitat de Barcelona (UB). Institut de Cièncias de la Terra Jaume Almera (ICTJA)Universitat de Barcelona2012-11-15T23:12:15Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32713spa(c) Margalef, Ramon, 1919-2004, 1981info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2039112013-11-12T14:37:37Zhdl_2072_116318Deriva nictemeral de macroinvertebrados en el rio Llobregat (Barcelona)Rieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísInvertebrats aquàticsCursos d'aiguaDíptersBiologia d'aigua dolçaLlobregat (Catalunya : Curs d'aigua)Aquatic invertebratesRiversDipteraFreshwater biologyLlobregat River (Catalonia)A study on the qualitative and quantitative coniposition of macroinvertebrate drift in the Llobregat river ( N E Spain) is put fonvard. Samples were taken hourly during a 24 hour period in august 1982. The samples were taken with a net of 625 cm. of filtering surface and an opening mesh size of 500 microns, which íiltered 72,1 m3 /h. and collected 75.719 individuals during the sampling period. That means a drift rate of 1.224 indiv./h. and a drift density of 17 indi/m3 . 8 I0/o of the organismes collected were exuviae, mainly pupal chironomid skins (54%) and nimphal ephemeroptera moults (27(Ynj. The remainder percentage of living organisms represents a drift rate of 227 indiv./h. and a drift density of 3.14 indiv./m3. These are intermediate values ifwe compare them with the data published. Sixty per cent of the living drift were chiroiiomids. 17.5 '1 ephemeroptera and 10 (%1 trichoptera; these being the niost iniportant groups. Ofthe 87 species identified in those groups 23 were common in al1 the (7 1 ) samples (Table 1)Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelona2012-11-21T23:12:05Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32783spa(c) Rieradevall i Sant, Maria et al., 1986info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2229612014-01-30T23:16:59Zhdl_2072_116318Presencia de Spirodela polyrrhiza (L.) Schleid. (Araceae: Lemnoideae) en CataluñaGavira, O.N.Bonada i Caparrós, NúriaHerrera-Grao, T.Plantes aquàtiquesEcologia d'aigua dolçaEutrofitzacióCatalunyaAquatic plantsFreshwater ecologyEutrophicationCataloniaSe confirma la presencia de Spirodela polyrrhiza en Cataluña y en la cuenca mediterránea ibérica con el hallazgo de esta planta en el curso bajo del río Ebro (Tarragona). En Cataluña sólo era conocida del NE y estaba considerada como especie extinta. En el río Ebro S. polyrrhiza vive en comunidades de acropleustófitos dominadas por Lemna gibba, en zonas con riesgo de eutrofización.Flora Montiberica / Jolube Consultor y Editor BotánicoUniversitat de Barcelona2014-01-30T23:16:59Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49294spacc-by-nc-nd (c) Flora Montiberica / Jolube Consultor y Editor Botánico, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2234832014-02-11T08:21:10Zhdl_2072_116318Estructura espacial de un ecotono bosque subalpino-pastos alpinos en los Estanys de la Pera (Pirineos orientales) formado por manchas de árbolesCamarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, EmiliaBoscosEcologia forestalFitogeografiaPirineus Orientals (França)ForestsForest ecologyPhytogeographyPyrénées-Orientales (France)Se describe la estructura y el patrón espacial de un ecotono bosque subalpino-pastos alpinos dominado por Pinus uncinata Ram. (Pirineos Orientales, Cerdanya, Estanys de la Pera). La historia de perturbaciones de la zona sugiere que el patrón espacial del ecotono puede haber sido afectado recientemente por el pastoreo. Se situó una parcela rectangular (30 x 100 m) cruzando el ecotono con su lado mayor paralelo a la pendiente. Para cada individuo de P. uncinata dentro de la parcela se midió: su localización (coordenadas x, y), y diversas variables estructurales (diámetros basal y a 1,3 m de altura, altura, radios de las copas, número de cohortes de acículas, edad estimada -número de internodos del tronco). Los individuos vivos de P. uncinata se clasificaron según su tamaño (adultos, jóvenes, vástagos y plántulas) y forma de crecimiento (krummholz -individuos arbustivos policórmicos-). Se describieron cuantitativamente el tipo de sustrato (roca, materia orgánica, suelo) y la cobertura de herbáceas, arbustos y P. uncinata usando transectos paralelos a la pendiente. La estructura del ecotono se describió mediante: (i) los análisis del patrón de puntos (K de Ripley, casos uni- y bivariante) y (ii) del patrón de superficies (correlogramas omni- y unidireccionales de Moran). El ecotono estudiado mostró una distribución de individuos de P. uncinata en agregados, predominando los vástagos. Los análisis espaciales mostraron la existencia y el tamaño de agregados con valores similares para ciertas variables de los árboles situados dentro del bosque (p. ej. 8-10 m para la edad estimada). La edad estimada de los individuos jóvenes (60 años <) estaba positivamente correlacionada con la altura y el diámetro basal. La regeneración reciente presentó dos máximos (1965-67, 1973-77). Apareció una posible cohorte de individuos más viejos (1941-57). A partir de 1975, la regeneración declinó de forma exponencial. El establecimiento...Organismo Autónomo Parques NacionalesUniversitat de Barcelona2014-02-11T08:21:10Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49686spa(c) Camarero Martínez, Jesús Julio et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2234852014-02-11T08:21:10Zhdl_2072_116318La sucesión en los bosques de Pinus uncinata del Pirineo. De los anillos de crecimiento a la historia del bosqueBosch i Albert, OriolGutiérrez Merino, EmiliaPinsBoscosDendrocronologiaPirineusEcologia forestalPineForestsDendrochronologyPyreneesForest ecologyEl patrón de sucesión a largo plazo en los bosques subalpinos de Pinus uncinata y su relación con el régimen de perturbaciones al que se ven sometidos se analizan aquí, tomando como referencia el modelo de sucesión de PEET & CHRISTENSEN (1987). Por métodos dendrocronológicos, utilizando datos de árboles vivos y muertos, se han reconstruido los últimos 140-220 años de la historia de tres bosques suficientemente viejos y poco alterados, al menos recientemente, por el hombre. Los resultados ponen de manifiesto ciertas regularidades importantes en la secuencia y en la duración de las fases de la sucesión observadas en la escala espacial que nos permite el muestreo realizado (un transecto lineal de 280-350 metros. De una larga fase de iniciación (110140 años) se pasa casi directamente a una fase de transición, con escasa evidencia de una fase intermedia de exclusión. Este patrón de sucesión, causado por la lentitud y la heterogeneidad espacial de la fase de iniciación y por un régimen de pequeñas perturbaciones dispersas y frecuentes que aparecen muy pronto, es similar al observado en otros bosques subalpinos y ambientes extremos y representa una desviación respecto del modelo de referencia. La tasa media de mortalidad natural de los áboles adultos durante las últimas 4-6 décadas ha sido, respectivamente para los tres bosques, de 6,2, 1,4 y 5,7% por década. Estas tasas son lo sufientemente bajas como para permitir una larga persistencia en la fase de transición de la cohorte dominante - la instalada durante la fase de iniciación -, en declive pero al mismo tiempo inhibiendo la aparición masiva de regeneración. Ello hace previsible una dinámica de la estructura y la funcionalidad del bosque muy fluctuante a largo plazo en la escala espacial estudiada, aunque en su origen puede encontrarse la mano del hombre a través de una perturbación inicial homogeneizadoraOrganismo Autónomo Parques NacionalesUniversitat de Barcelona2014-02-11T08:21:10Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49688spa(c) Bosch i Albert, Oriol et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2234872014-02-11T08:21:10Zhdl_2072_116318Formación del anillo de crecimiento y clima: un ejemplo de modelos para Pinus uncinata Ram. y Pinus sylvestris L. en los Pirineos CentralesCamarero Martínez, Jesús JulioGuerrero, JoaquínGutiérrez Merino, EmiliaPinsFenologiaDendroclimatologiaDendrocronologiaPirineusPinePhenologyDendroclimatologyDendrochronologyPyreneesEn este trabajo, describimos el desarrollo y la estructura del anillo de crecimiento de Pinus uncinata Ram. y de Pinus sylvestris L. en un gradiente altitudinal en los Pirineos centraleseOrganismo Autónomo Parques NacionalesUniversitat de Barcelona2014-02-11T08:21:10Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49690spa(c) Camarero Martínez, Jesús Julio et al., 1997info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2038322014-09-08T22:33:17Zhdl_2072_116318Diel pattern of Chironomids drift in the Llobregat riverRieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísLlobregat (Catalunya : Curs d'aigua)Contaminació de l'aiguaDíptersEcologia d'aigua dolçaLlobregat River (Catalonia)Water pollutionDipteraFreshwater ecologyDrift has recived considerable attention in recent times as a method to collect chironomid pupal exuviae (COFFMAN, 1973; LAVILLE, 1979, 1981) for taxonomie as well as water pollution studies (WILSON, 1977).Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32767eng(c) Universitat de Barcelona, 1986info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2039092014-09-08T22:33:18Zhdl_2072_116318Assessment of the water chemistry and the macroinvertebrate community changes produced during the creation of the new Llobregat river mouth (Barcelona, NE Spain)Cañedo-Argüelles, MiguelRieradevall i Sant, MariaInvertebrats aquàticsCursos d'aiguaEcologia marinaLlobregat (Catalunya : Curs d'aigua)Avaluació d'impacte ambientalAquatic invertebratesRiversMarine ecologyLlobregat River (Catalonia)Environmental impact analysisIn 1999, a set of coordinated projects and investments whose principal objective was to transform Barcelona into one of the main distribution points of southern Europe resulted in the relocation of the Llobregat River mouth. The mouth was relocated by draining the old river mouth and constructing a new one. The aim of this study was to characterise the physico-chemical properties and the aquatic macroinvertebrate communities of the new river mouth and to monitor the changes experienced by the estuarine environment during its creation. A sampling point was established in the river 1.8 km upstream from its connection with the new mouth, and two sampling points were established in the new mouth. Samples of water and macroinvertebrates were collected every two months from May 2004 to June 2005, covering the periods before (from May to September 2004) and after (from September 2004 to June 2005) the new mouth was connected to the river and the sea. During the period before its connection to the river and the sea, the new mouth was functionally similar to a lagoon, with clear waters, charophytes and a rich invertebrate community. After the connection was completed, seawater penetrated the river mouth and extended to the connection point with the river (approximately 3.9 km upstream). An increase in conductivity from 4-6 mS cm 1 to 24-30 mS cm 1 caused important changes in the macroinvertebrate community of the new mouth. An initial defaunation was followed by a colonisation of the new mouth by brackish-water and marine invertebrate species. Due to its design (which allows the penetration of the sea) and the decreased discharge from the lower part of the Llobregat River, the new mouth has become an arm of the seaAsociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32781eng(c) Cañedo-Argüelles, Miguel et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2039122014-09-08T22:33:18Zhdl_2072_116318Bryozoans of Banyoles lakeRieradevall i Sant, MariaBusquets, Josep M.BriozousBanyoles (Catalunya)BryozoaBanyoles (Catalonia)Data for bryozoan species from Banyoles lake (NE Spain) are presented. Three species have been recorded: Fredericella sultana, Lophopus crystallinus and Plurnatella repens, the first two for the first time in the Iberian peninsula. An examination of the F. sultana colony and the statoblast observations of L. crystallinus and P. repens with the scanning electron rnicroswpe made possible the identification. Details of the floatoblast structure are given.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32784eng(c) Rieradevall i Sant, Maria et al., 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2039742014-09-08T22:33:19Zhdl_2072_11631825-years of biomonitoring in two mediterranean streams (Llobregat and Besos basins, NE Spain)Prat i Fornells, NarcísRieradevall i Sant, MariaCursos d'aiguaContaminació de l'aiguaEcologia fluvialQualitat de l'aiguaBesòs (Catalunya : Curs d'aigua)Llobregat (Catalunya : Curs d'aigua)RiversWater pollutionStream ecologyWater qualityBesòs River (Catalonia)Llobregat River (Catalonia)Biological water quality changes in two Mediterranean river basins from a network of 42 sampling sites assessed since 1979 are presented. In order to characterize the biological quality, the index FBILL, designed to characterize these rivers" quality using aquatic macroinvertebrates, is used. When comparing the data from recent years to older ones, only two headwater sites from the 42 had improved their water quality to good or very good conditions. In the middle or low river basin sites or even in headwater localities were river flow is reduced, the important investment to build up sewage water treatment systems and plants (more than 70 in 15 years) allowed for a small recovery from poor or very poor conditions to moderate water quality. Nevertheless still a significant number (25 %) of the localities remain in poor conditions. The evolution of the quality in several points of both basins shows how the main problems for the recovery of the biological quality is due to the water diverted for small hydraulic plants, the presence of saline pollution in the Llobregat River, and the insufficient water depuration. In the smaller rivers, and specially the Besòs the lack of dilution flows from the treatment plants is the main problem for water quality recovery.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32811eng(c) Prat i Fornells, Narcís et al., 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2042072014-09-09T22:27:25Zhdl_2072_116318Redaccio col·laborativa de treballs en la docència de les ciències experimentals. Comparació entre mètodes tradicionals i wikisRieradevall i Sant, MariaPedro Puente, Xavier deLópez Laseras, Ma. PilarSant i Vilella, M. DolorsEnsenyament científicTreball de grup en educacióEducacióScience educationGroup work in educationEducationEn aquest treball es presenta la recerca en docència que desenvolupen els autors, ique fa referència a l"ús de la redacció col·laborativa de documents i treballscooperatius en docència. Aquesta recerca es dedica principalment a l"anàlisi de l"ús de metodologies TIC, com és el wiki, per tal d"avaluar-ne els seus avantatges i inconvenients respecte als mètodes tradicionals de treball col·laboratiu. Entre d"altres aspectes, ens interessen la mesura de l"esforç en temps de dedicació de l"alumnat i també del professorat, i la possibilitat de fer una avaluació de cada alumne que inclogui la seva contribució individual al treball de grup. L"estudi s"està fent en diverses assignatures dels ensenyaments de Biologia, Ciències Ambientals i Infermeria. Es presenten algunes dades sobre els resultats obtinguts en aspectes com ara les dificultats tècniques, qüestions organitzatives i grau de satisfacció dels alumnes. S"aporten algunes dades preliminars sobre la valoració diferent de cada alumne segons el mètode.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32868catcc-by (c) Rieradevall i Sant, Maria et al., 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2104272014-09-10T22:30:11Zhdl_2072_116318Do mediterranean genera not included in Tachet et al. (2002) have mediterranean trait characteristics?Bonada i Caparrós, NúriaDolédec, S.Invertebrats aquàticsBiologia marinaClima mediterraniMediterrània (Espanya : Costa)Aquatic invertebratesMarine biologyMediterranean climateMediterranean Coast (Spain)Do mediterranean genera not included in Tachet et al. 2002 have mediterranean trait characteristics? Multiple-trait databases are increasingly used in community ecology in different regions of the world. In Europe, Tachet et al.(2002) compiled an aquatic macroinvertebrate database for 473 taxa using information on 11 biological traits described by 63 categories. However, less studied regions, at the time of the compilation of the database, such as the mediterranean Basin, can harbour exclusive genera, which were not included in Tachet"s database. In a large-scale study across the mediterranean Basin, we found 44 genera that were not included in Tachet"s database (NEW genera). Our main aim was to compile trait information for these NEW genera and assess whether these genera had specific traits that could explain their exclusivity to the Mediterranean region. We compared the trait characteristics of NEW genera to those of genera only found in Mediterranean or temperate regions that were included in the Tachet"s database (MED and TEM genera, respectively). We found that NEW genera had more mediterranean characteristics than TEM genera and that some trait categories of NEW genera were even more mediterranean-like than the traits of MED genera (e.g., diapause). Therefore, our results suggest that the specific biological traits of these NEW genera allow them to cope successfully and exclusively with the harsh environmental conditions of the mediterranean climate rivers, which could partially explain their absence in Tachet"s database. Other explanations, such as the limited dispersal ability of these NEW genera to reach and colonize temperate Europe or the rarity of these NEW genera, should also be considered. We provide biological traits of the NEW genera to be used in future studies on the mediterranean river ecology.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/36359eng(c) Bonada i Caparrós, Núria et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2221482014-09-10T22:30:12Zhdl_2072_116318Dendroecologia de Pinus sylvestris en CatalunyaGutiérrez Merino, EmiliaPinsFenologiaPirineu català (Catalunya)DendroclimatologiaEfecte del clima sobre les plantesPinePhenologyCatalonian pyrenees (Catalonia)DendroclimatologyVegetation and climateEn el presente trabajo se ha llevado a cabo un estudio de las limitaciones climaticas del crecimiento secundario de Pinus sylvestris L. en tres zonas de Catalunya. Para ello se han establecido 10 cronologias en otras tantas localidades, de las que 6 corresponden al Prepirineo, 2 al Montseny y 2 a Prades. La metodologia utilizada para poner de manifiesto las relaciones clima- crecimiento ha sido el análisis de regresión múltiple en componentes principales, obteniéndose asi las funciones respuesta. Los resultados confirmaron la hipotesis de que esta especie, incluso en la zona del Prepirineo, se ve influenciada por el estrés hídric0 durante la estación de crecimiento y aunque existe una respuesta similar en las tres zonas de estudio, también se producen diferencias. El efecto de inercia o el retardo con que las especies responden a 10s estímulos climaticos se ha puesto de manifiesto al presentar, alguno de 10s factores climaticos, coeficientes significativos en periodos anteriores a la estación actual de crecimiento. Los resultados son comentados desde la ecofisiologia de esta especie, comparándolos con 10s obtenidos por otros autores en el norte de su distribución geográfica. Finalmente se hace referencia a la estrategia adaptativa de P. sylvestris, considerada una especie pioneraUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/48973spacc-by-nc (c) Gutiérrez Merino, Emilia, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2039102014-09-13T01:05:51Zhdl_2072_116318Temporalidad y contaminacion como claves para interpretar la biodiversidad de macroinvertebrados en un arroyo mediterraneo (Riera de Sant Cugat, Barcelona)Bonada i Caparrós, NúriaRieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísInvertebrats aquàticsLlacsQualitat de l'aiguaBiodiversitatSant Cugat del Vallès (Catalunya)Aquatic invertebratesLakesWater qualityBiodiversitySant Cugat del Vallès (Catalonia)En Octubre de 1995 se estudiaron 10s macroinvertebrados acuaticos en varias localidades de la cuenca de la Riera de Sant Cugat (Barcelona) situadas dentro y fuera del Parque Metropolitan0 de Collserola y, se relacionaron con la calidad y la temporalidad de las aguas. Gran parte del recorrido de 10s cauces estaba sec0 en el moment0 de estudio. Algunas localidades, situadas en 10s limites del Parque, poseian flujo permanente per0 con elevados signos de contaminacibn. Dentro del Parque se encontraron algunas zonas con caudal permanente, aunque reducido (desde menos de 1 V s hasta 32 Us), y zonas con flujo intermitente, ademas de 10s que estaban secos. En las quince localidades muestreadas se encontraron un total de 65 taxones distintos; la mayor riqueza en una sola estacidn fue de 33 y se encontraron tanto especies de zonas redfilas (simlilidos o algunos efemerdpteros) como aquellas m8s propias de aguas 16nticas como hemipteros, odonatos o algunos cole6pteros. Mediante un anhlisis de ordenacidn en el espacio se agruparon las estaciones y se ordenaron en funcibn de su flujo y del grado de polucibn, diferenciindose claramente las estaciones externas al parque (con flujo moderado y cierta contaminacidn) de aquellas situadas en el interior del parque y, entre Cstas, las de flujo permanente respecto a las encharcadas. Se analizaron las diferencias entre estos cuatro grupos segun 10s tipos de organismos existentes y su estrategia trófica. A pesar de que muchos puntos de muestreo presentaban poca agua, se refuerza la idea de la importancia de mantener 1os flujos minimos de estos rios para conservar la biodiversidad.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32782spa(c) Bonada i Caparrós, Núria et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2042052014-09-13T01:06:18Zhdl_2072_116318Benthos of Spanish lakes and reservoirsPrat i Fornells, NarcísReal i Ortí, MontserratRieradevall i Sant, MariaBentosLlacsPantans (Enginyeria civil)EspanyaBenthosLakesReservoirsSpainA summary of the results from the study of benthos of lakes and reservoirs in Spain is provided, with a list of the species found to date. Spanish natural lakes are smaller than European lakes; the largest is Lake Sanabria, of glacial origin, which is 3 Km long and half a kilorneter wide. Many are very small and situated in the mountains; more than 200 hundred have been recorded in Spain, but only in Lake Sanabria and Lake Banyoles have the benthos been studied. Lake Sanabria is a cold oligotrophic, monomictic lake with oxygen always present in the deepest zones. Its fauna is similar to that of other central European lakes, with Mici.opsectra c.orztractu (a chironomid) as the dominan1 species. Lake Banyoles is a karstic, monomictic and multibasin lake; despite the low primary productivity, due to the abundante of sulphate in the water, the allochthonous inflow of organic matter and the inflow of water from bottom springs, the profunda1 environinent is very stressing for benthic fauna. Very low oxygen concentrations and high sulphide content in the water and sediments dueto meromixis mean that only the larva of the dipteran Chaohoi.lcs flai7icans was present in one of the 5 basins of the lake. In other basins, when oxygen is available (no meromixis), the fauna is similar to that of tlie inineralized lakes of the Aegean region and some lakes in central Italia. On the other hand, preliminary data from the Pyrenean lakes and from Sierra Nevada ponds reveal no differences with northern cold lakes. Tlie largest lakes in Spain are the reservoirs. There are nearly 1000 and data are available on 100 of them, including the kargest. In addition to oxygen and sulphide content in the bottom waters, water level fluctuation and high sedimentation rates are disturbance factors that prevented the organization of the community. Allochthonous inputs of organic matter are also an important factor both in the reservoirs and also in the small, oligotrophic lakes like Banyoles and Sanabria. As a result the meiofaunal loop is very important in many of the Spanish water bodies . For this reason the natural lakes and reservoirs of Spain are dominated by Oligochaeta, small crustaceans and the microcarnivore chironomids (such as Procladi~ls, Cladopelma and Mi(,rnc.hil-onnmus) that feed on these meoifaunal elements. The phytophagous chironomids, like Chironomus, are only abundan1 in the shallow areas of mesotrophic and eutrophic reservoirs. This situation makes it difficult to apply the typological system of SAETHER which predicts with some confidence only the benthic communities of Spanish natural lakes above 1500 m in the Pyrenees or the ponds above 2000 m in Sierra Nevada mountains. Higher temperatures (which originate a longer stratification period), the presence of sulphate in the waters of the eastern part of Spain and high inputs of sediments and allochthonous organic matter seem to be the factors that originated the differences between the benthic profunda1 faunas of Spanish lakes and reservoirs and those of the temperate lakes of north and central Europe.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32866eng(c) Prat i Fornells, Narcís et al., 1992info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2042592014-09-13T01:06:41Zhdl_2072_116318Propuesta de un protocolo de evaluación de la calidad ecológica de ríos andinos (CERA) y su aplicación a dos cuencas de Ecuador y PerúAcosta Rivas, Carlos RaúlRíos Touma, Blanca PatriciaRieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísQualitat de l'aiguaInvertebrats d'aigua dolçaEcologia d'aigua dolçaPerúWater qualityFreshwater invertebratesFreshwater ecologyPeruABSTRACT Proposal for an evaluation protocol of the ecological quality of Andean rivers (CERA) and its use in two basins in Ecuador and Peru A Rapid Protocol is presented for Evaluation of the Ecological Status of Andean Rivers (CERA) localized over 2000 m.a.s.l. from the Northern Andes (Venezuela) through the Altiplano in the Central Andes (Bolivia). This protocol was used in 45 sampling sites in the Guayllabamba River Basin in Ecuador and in 42 sampling sites in the Ca nete River Basin in Peru. Previously, and in order to test if the sampling stations may or not be considered reference stations, we constructed a method that assesses 24 basin attributes, hydrology, reach and riverbed and that uctuates from 24 to 120 points; sites with values higher than 100 were considered as potential reference sites. Besides the benthic macroinvertebrats" evaluation, the river habitat and riparian vegetation were also evaluated through of the application of the indices ABI (R´ os et al., submitted), IHF (Pardo et al., 2002) and QBR-And, respectively. The convenience of the initial allocation of the reference sites was evaluated as well. These indices have been properly adapted to the conditions and characteristics of the high Andes rivers. The results obtained for both basins were compared and discussed. Through the use of the CERA protocol, the particular perturbation gradients and the natural variability of the reference sites in both countries were recognized. RESUMEN Propuesta de un protocolo de evaluación de la calidad ecológica de ríos andinos (CERA) y su aplicaci´on a dos cuencas en Ecuador y Perú Se presenta un protocolo rápido de evaluación de la Calidad Ecológica de Ríos Andinos (CERA), situados sobre los 2000 m.s.n.m, desde los Andes del Norte (Venezuela) hasta el Altiplano de los Andes Centrales (Bolivia). Este protocolo ha sido aplicado en 45 estaciones de muestreo en la cuenca del río Guayllabamba en Ecuador y en 42 estaciones de muestreo en la cuenca del río Cañete en Perú. Previamente, para probar si las estaciones de muestreo pueden o no ser estaciones de referencia construimos un método que valora 24 atributos de cuenca, hidrología, tramo y lecho y que fluctúa de 24 a 120 puntos; valores superiores a 100 fueron considerados como sitios potencialmente de referencia. Además del estudio de los macroinvertebrados bentónicos, se evaluó el hábitat fluvial y la comunidad vegetal de ribera a través de la aplicación de los índices ABI (Ríos et al., sometido), IHF (Pardo et al., 2002) y QBR-And respectivamente; así como la conveniencia de la asignación inicial de las estaciones de referencia. Estos índices han sido adecuadamente adaptados a las condiciones y características propias de los ríos altoandinos. Los resultados obtenidos fueron comparados y discutidos entre ambas cuencas. Mediante la aplicación del protocolo CERA se han reconocido los respectivos gradientes de perturbación y la variabilidad natural de las estaciones de referencia en ambos países.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32877spa(c) Acosta Rivas, Carlos Raúl et al., 2009info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2234842014-09-13T01:08:06Zhdl_2072_116318Estructura espacial de un ecotono bosque subalpino pastos alpinos en el Tessó de Son (Pirineos Centrales) formado por bandas altitudinales de árbolesCamarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, EmiliaBoscosEcologia forestalFitogeografiaPirineusForestsForest ecologyPhytogeographyPyreneesEl límite altitudinal del bosque y los pastos alpinos forman los límites inferior y superior del ecotono bosque subalpino-pastos alpinos, respectivamente. El objetivo es la descripción espacial de este ecotono, en un sitio poco afectado por perturbaciones humanas locales (Tessó, 42° 36' N, 01° 03' E), para inferir los procesos que generaron su estructura espacial. Este ecotono está compuesto por Pinus uncinata y su límite altitudinal se sitúa a -2350 m snm. Se midieron la localización (coordenadas x e y) y varias características (diámetros en la base -Db- y a 1,3 m -Dbh-, altura, edad estimada, etc.) para cada árbol dentro de una parcela rectangular (30 m x 140 m) paralela a la máxima pendiente y cruzando el ecotono. La estructura espacial se describió mediante cuatro grupos de técnicas:(i) análisis del patrón de puntos, (ii) análisis del patrón de superficies, (iii) detección y descripción de fronteras (lattice-wombling), y (iv) ordenación de 115 cuadrados de 6 m x 6 m en que se subdividió la parcela de acuerdo a su posición en el ecotono y al tipo de individuos de P. uncinata (adultos, jóvenes, vástagos, plántulas y muertos) y de plantas (arbustos y herbáceas) que contenían. El límite del bosque se sitúa bajo el límite forestal potencial marcado por la isoterma de 10 ºC para la temperatura media del mes más cálido. A lo largo de la pendiente, las plántulas de P. uncinata aparecen por encima del límite del árbol, donde predomina Dryas octopetala, mientras que los individuos grandes (adultos) aparecen cerca o dentro del bosque, con un sotobosque dominado por densas matas de Rhododendron ferrugineum acompañadas por Vaccinium myrtillus sobre un sustrato de materia orgánica. La ordenación confirma estos resultados colocando a los individuos muertos en una posición intermedia. La variación a lo largo del ecotono de diversas variables ...Organismo Autónomo Parques NacionalesUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49687spa(c) Camarero Martínez, Jesús Julio et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2222092014-09-15T22:27:03Zhdl_2072_116318Cambio climático y diversidad de la flora vascular en las montañas tabulares de Guayana.Rull del Castillo, ValentíVegas Vilarrúbia, Teresa ElenaNogué, S.Canvis climàticsFloraTaxonomia botànicaGuyanaClimatic changesFloraBotanical taxonomyGuyanaUna de las posibles consecuencias del calentamiento global es la extinción de especies de alta montaña por migración ascendente de las condiciones ambientales y pérdida de hábitat, fenómeno que, por el momento, ha sido considerado únicamente en montañas templadas y boreales. Este trabajo analiza la misma situación en montañas tropicales y estima el grado de amenaza de la flora vascular de las cimas de las montañas neotropicales de Guayana, al norte de Sudamérica. Del estudio basado en una muestra de 83 especies, entre aproximadamente el 8 y el 33% de las mismas se encuentran en peligro de extinguirse debido a la desaparición de su hábitat. La mayoría de estas especies son endémicas de Guayana, por lo que su desaparición afectaría a la biodiversidad global.Universitat Autònoma de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/48990spacc-by-nc (c) Rull del Castillo, Valentí et al., 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2389222014-09-15T22:27:04Zhdl_2072_116318Multiple processes regulate long-term population dynamics of sea urchins on Mediterranean rocky reefsHereu Fina, BernatLinares Prats, CristinaSala Gamito, EnricGarrabou i Vancells, JoaquimGarcía-Rubies, AntoniDíaz Viñolas, DavidZabala i Limousin, MikelEcologia marinaEriçons de marMediterrània (Mar)Poblacions animalsMarine ecologySea urchinsMediterranean SeaAnimal populationsWe annually monitored the abundance and size structure of herbivorous sea urchin populations (Paracentrotus lividus and Arbacia lixula) inside and outside a marine reserve in the Northwestern Mediterranean on two distinct habitats (boulders and vertical walls) over a period of 20 years, with the aim of analyzing changes at different temporal scales in relation to biotic and abiotic drivers. P. lividus exhibited significant variability in density over time on boulder bottoms but not on vertical walls, and temporal trends were not significantly different between the protection levels. Differences in densities were caused primarily by variance in recruitment, which was less pronounced inside the MPA and was correlated with adult density, indicating density-dependent recruitment under high predation pressure, as well as some positive feedback mechanisms that may facilitate higher urchin abundances despite higher predator abundance. Populations within the reserve were less variable in abundance and did not exhibit the hyper-abundances observed outside the reserve, suggesting that predation effects maybe more subtle than simply lowering the numbers of urchins in reserves. A. lixula densities were an order of magnitude lower than P. lividus densities and varied within sites and over time on boulder bottoms but did not differ between protection levels. In December 2008, an exceptionally violent storm reduced sea urchin densities drastically (by 50% to 80%) on boulder substrates, resulting in the lowest values observed over the entire study period, which remained at that level for at least two years (up to the present). Our results also showed great variability in the biological and physical processes acting at different temporal scales. This study highlights the need for appropriate temporal scales for studies to fully understand ecosystem functioning, the concepts of which are fundamental to successful conservation and management.Public Library of Science (PLoS)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/50884engcc-by (c) Hereu Fina, Bernat et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2039732014-09-16T22:28:16Zhdl_2072_116318Community structure and water quality in Mediterranean streams of a Natural Park (Sant Llorenç del Munt, NE Spain)Rieradevall i Sant, MariaBonada i Caparrós, NúriaPrat i Fornells, NarcísCursos d'aiguaInvertebratsQualitat de l'aiguaBiodiversitatSant Llorenç del Munt, Serra de (Catalunya)RiversInvertebratesWater qualityBiodiversitySant Llorenç del Munt Mountains (Catalonia)Se estudian las comunidades de macroinvertebrados de los ríos del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac (Barcelona, NE España) y su relación con las condiciones de flujo de los ríos. Hasta 78 localidades se visitaron en dos ocasiones (invierno y verano de 1996) y en 26 de ellas se tomaron muestras de macroinvertebrados. Mientras en invierno el 63 % de los kilÛmetros investigados tenía flujo continuo y menos del 1% estaba seco, en verano solo el 26% tenía flujo continuo, un 20% estaba totalmente seco y el resto presentaba pozas en su lecho. A pesar de ello el número de familias de macroinvertebrados fue de 54 en invierno y 94 en verano, siendo dominantes en este último caso los heterópteros, coleópteros, odonatos y dípteros, mientras que en invierno los tricópteros y plecópteros eran más diversos. En general, la comunidad presentó una estrategia trófica recolectora aunque la proporción de los ramoneadores y depredadores aumentó en verano. El estudio de las comunidades mediante el análisis de su abundancia en los dos perÌodos, mostró que las variables temporales (flujo, temperatura) o las relacionadas con el incremento de la producciÛn primaria (oxÌgeno, pH) explicaban la mayor parte de la variabilidad con los elementos mas reófilos propios de invierno y los leníticos de verano, mientras que otros factores fisicoquímicos no eran relevantes. Calculado el índice biológico BMWP' se demostró que los valores en verano eran superiores o similares a los de invierno lo que se explica por la mayor diversidad aunque la calificaciÛn individual de cada una de las familias encontradas en verano fuera menor que las halladas en invierno.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32810eng(c) Rieradevall i Sant et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2051412014-09-16T22:28:17Zhdl_2072_116318Comparación de tres protocolos de muestreo de macroinvertebrados para determinar la calidad del agua.Puértolas i Domènech, LauraRieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísQualitat de l'aiguaInvertebratsCursos d'aiguaIndicadors biològicsBentosWater qualityInvertebratesRiversIndicators (Biology)BenthosPara la implementación de la Directiva Marco del Agua (DMA, Directiva 2000/60/CE) es necesario establecer un protocolo estandarizado de muestreo y análisis que sirve para la evaluación de la calidad biológica mediante la fauna bentónica. En este trabajo se ha llevado a cabo un estudio comparativo de diversos protocolos de macroinvertebrados que se utilizan en España y en Europa (AQEM, EPA, Gudalmed). Valorando los tres protocolos con una lista de 12 criterios, el protocolo Guadalmed se adecuan mejor a la mayoría de ellos, por lo que aparece como una herramienta eficaz en la determinación del estado ecológicoReed Business InformationUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/33350spa(c) Reed Business Information, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2107752014-09-17T22:29:11Zhdl_2072_116318Els boscos de Nothofagus de Terra de Foc com a paradigma de la dinàmica successional del no equilibriGutiérrez Merino, EmiliaBoscosArgentinaFaigForestsArgentinaBeechDues especies planifolies del genere Notllo/iigus, famili afagacies, integren els boscos de la Terra del Foc al llarg dels darrers contraforts dels Andes. Les grans valls en forma de <<U>> i la morfologia de les muntanyes mostren dels efectes de les glaciations recents.Societat Catalana de BiologiaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/42657catcc-by-nc-nd (c) Gutiérrez Merino, Emilia, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2234822014-09-17T22:29:11Zhdl_2072_116318Patterns of primary growth increments in otoliths of Sparus aurata larvae in relation to water temperature and food consumptionMorales-Nin, B.Gutiérrez Merino, EmiliaMassutí, SofiaOradaLarvesCreixementSparus aurataLarvaeGrowthSparus aurata larvae reared under controlled water-temperature conditions during the first 24 days after hatching displayed a linear relationship between age (t) and standard length (SL): SL = 2.68 + 0.19 t (r2 = 0.91l). Increments were laid down in the sagittae with daily periodicity starting on day of hatching. Standard length (SL) and sagittae radius (OR) were correlated: SL(mm) = 2.65 + 0.012 OR(mm). The series of measurements of daily growth increment widths (DWI), food density and water temperature were analyzed by means of time series analysis. The DWI series were strongly autocorrelated, the growth on any one day was dependent upon growth on the previous day. Time series of water temperatures showed, as expected, a random pattern of variation, while food consumed daily was a function of food consumed the two previous days. The DWI series and the food density were correlated positively at lags 1 and 2. The results provided evidence of the importance of food intake upon the sagittae growth when temperature is optimal (20ºC). Sagittae growth was correlated with growth on the previous day, so this should be taken into account when fish growth is derived from sagittae growth rates.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49685engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2039722014-09-18T22:37:51Zhdl_2072_116318Substrate and depth preferences of macroinvertebrates along a transect in a Pyrenean high mountain lake (Estanh Redo, NE Spain)Rieradevall i Sant, MariaBonada i Caparrós, NúriaPrat i Fornells, NarcísLlacsEcologia dels llacsInvertebratsDíptersLakesLake ecologyInvertebratesDipteraSe estudia la composiciÛn y estructura de la comunidad de macroinvertebrados a lo largo de un transecto en profundidad en el lago Redó (Pirineos). Este estudio se enmarca dentro del proyecto de ámbito europeo MOLAR (Mountain Lake Research). Un equipo de buceadores muestreo dos tipos de substrato, piedras y fondos blandos, cada 2 m desde los 2 a los 20 m de profundidad. En la parte m·s profunda del lago las muestras se tomaron con draga Ekman (tres rÈplicas). Todas las muestras se tomaron el mismo día, el 15 de Julio de 1997. Los resultados, mediante un análisis de autocorrelación de Mantel, muestran que no existe un gradiente continuo en la sustituciÛn de unas especies por otras en la comunidad sobre substrato rocoso, sino que se distinguen dos discontinuidades claras, una a los 4 metros y otra a los 14 metros. La primera separa las especies propias de la zona litoral respecto a las de la zona sublitoral, mientras que la segunda coincide con la parte inferior de la termoclina, una zona siempre mas frÌa, con menos luz y con mayor acumulación de material fino sobre los sustratos duros a la vez que desaparece la cobertura algal que cubrÌa las piedras hasta esta profundidad. Respecto al sustrato existen especies que claramente prefieren el sustrato blando (oligoquetos, o los quironÛmidos Micropsectra radialis y Pseudodiamesa nivosa), mientras que otras eran más abundantes o exclusivas de los sustratos duros (Radix peregra, Plectrocnemia laetabilis, Psectrocladius octomaculatus). Estos resultados seran muy útiles para la interpretaciÛn de los datos paleolimnolÛgicos de los cores que actualmente se est·n estudiando en el lago.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32807spa(c) Rieradevall i Sant, Maria et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2195732014-09-19T22:24:10Zhdl_2072_116318How to introduce connectance in a frame of an expression for diversityMargalef, Ramon, 1919-2004Gutiérrez Merino, EmiliaEcosistemesEntropiaModels matemàticsBiotic communitiesEntropyMathematical modelsSystems made of parts that are totally connected do not work, neither ecosys- tems nor artifacts. Relative connectance is inversely related to diversity, and both magnitudes can find a common frame of expression, in which some constant expressing the constraints of any organization might be embodied. If S is Simp- son's index, the expression (1 - S)IS as a measure of diversity offers some advantages or, at least, helps further reasoning. Such expression is the ratio between total interspecific possible interactions and possible intraspecific inter- actions.University of Chicago PressUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/47466eng(c) University of Chicago Press, 1983info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2039082014-09-22T22:26:11Zhdl_2072_116318Macroinvertebrate assemblages on reed beds, with special attention to Chironomidae (Diptera), in Mediterranean shallow lakes.Sahuquillo, M.Miracle Solé, María RosaRieradevall i Sant, MariaKornijow, R.LlacsInvertebrats d'aigua dolçaDíptersLakesFreshwater invertebratesDipteraMacroinvertebrates associated to reed-beds (Phragmites australis) in six shallow natural water bodies along the 220 km of coast of the Comunidad Valenciana (Spain) were studied. These sites were selected to reflect different trophic states, but also, and due to the natural variability of mediterranean wetlands, they greatly differ in salinity and hydroperiod. To unify the sampling, reed bed was chosen to provide data from a habitat common to all wetlands, including the most eutrophic ones where submerged macrophytes have disappeared due to water turbidity. Individual submerged stems of Phragmites australis were sampled along with the surrounding water. The animal density found refers to the available stem surface area for colonization. Forty-one taxa were recorded in total, finding Chironomidae to be the most important group, quantitatively and qualitatively. In freshwater sites it was observed an increase in macroinvertebrate"s density at higher trophic states. Nevertheless each studied region had a different fauna. The PCA analysis with macroinvertebrate groups distinguished three types of environment: freshwaters (characterized by swimming insect larvae, collectors and predators, oligochaetes and Orthocladiinae), saline waters (characterized by crustaceans and Chironominae) and the spring pool, which shares both taxa. Chironomids were paid special attention for being the most abundant. A DCA analysis based on the relative abundance of Chironomids reveals salinity as the main characteristic responsible for its distribution, but trophic state and hydrological regime were also shown to be important factors.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32780eng(c) Sahuquillo, M. et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2182442014-10-28T23:22:59Zhdl_2072_116318Patrón espacial de un ecotono bosque subalpino pastos alpinos (Las Cutas, Ordesa, Pirineos Centrales)Camarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, EmiliaBoscosPinsFlora alpinaPirineusForestsPineMountain plantsPyreneesDescribimos el patrón espacial de un ecotono bosque subalpino-pastos alpinos, que incluye los límites altitudinales del bosque y del árbol, dominado por Pinus uncinata Ram. y localizado en los Pirineos Centrales. Situamos una parcela rectangular (30 x 140 m) cruzando el ecotono con su lado mayor paralelo a la pendiente. Para cada individuo de R uncinata dentro de la parcela medimos: su localización (coordenadas x, y), y variables estructurales (p. ej. altura) y de forma de crecimiento (número y tipo -vivo o muerto, vertical o arbustivo- de pies por individuo). Los individuos vivos de P. uncinata se clasificaron según su tamaño (adultos, jóvenes, vástagos y plántulas) y forma de crecimiento (krurmnhoIz -individuos arbustivos policórmicos-, krummholz con pies verticales). Describimos cuantitativamente el tipo de sustrato (suelo, materia orgánica, grava, roca) y la cobertura de herbáceas, arbustos y P. uncinata usando transectos paralelos a la pendiente. La estructura del ecotono se describió mediante: (a) los análisis del patrón de puntos (K de Ripley) y (b) del patrón de superficies (correlogramas espaciales de la altura); (c) la detección y descripción de fronteras usando la densidad o variables de tamaño y forma de crecimiento de los indidividos ; (d) la síntesis de las variaciones en la presencia y diversidad de sustratos y de herbáceas y arbustos-, y (e) la ordenación de los cuadrados en que subdividimos la parcela (115 cuadrados de 6 x 6 m), de acuerdo a su posición espacial en el ecotono, al tipo de sustrato, a la cobertura de herbáceas y arbustos y al número, tamaño y forma de crecimiento de los individuos de P. uncinata. La mayoría de los individuos vivos de P. uncinata eran krummhoIz, situándose por encima del límite del bosque. Los individuos krummholz mostraron interacción espacial positiva con las plántulas. En el área inferior del ecotono, los individuos grandes, verticales y unicórmicos...Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/46725spa(c) Camarero Martínez, Jesús Julio et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2423932015-02-01T23:38:25Zhdl_2072_116318First record of Trithemis kirbyi Sélys, 1891 in Catalonia (Odonata, Libellulidae)Herrera-Grao, T.Bonada i Caparrós, NúriaGavira, O.Blanco Garrido, F.EntomologiaNeuròptersCatalunyaEntomologyNeuropteraCataloniaTrithemis kirbyi Sélys, 1891 is a native species from Africa and southern Asia, typically found in arid areas.Asociación Española de EntomologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/59624eng(c) Asociación Española de Entomología, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2484492015-04-07T22:14:04Zhdl_2072_116318Limnological research in the Iberian Peninsula: a ten-year survey of published literature.Obrador Sala, BielBonada i Caparrós, NúriaLimnologiaPenínsula IbèricaBibliometriaLimnologyIberian PeninsulaBibliometricsResearch on limnology in southern Europe had achieved a notable presence in the international arena before the onset of the current dramatic cuts in public investment in science. We assessed the limnological research published in peer-reviewed journals by Spanish and Portuguese (i.e., Iberian) researchers during the decade prior to the economic recession (2000 to 2009). The Thompson Reuters Web of Knowledge database was used to retrieve all publications on limnology authored by researchers affiliated with Spanish or Portuguese institutions independently of the geographical setting of the study. The publishing pattern was characterised in terms of authors, journals, and citation statistics. In addition, a thematic characterisation of the research was performed by a manual assignation of several categorical descriptors combined with a blind word count analysis. Iberian researchers produced an annual mean of 278 papers on limnology. Papers were published in journals that had impact factors ranging from 0.1 to 31.4, with a mean of 2.0. Based on citations, the impact of the Iberian limnological research was not due to a few highly cited papers but rather to a wide number of publications; each paper received a mean of 8 citations. The Iberian limnological research involved up to 5460 researchers, with a mean of 4.3 authors per paper. The research largely focused on fluvial systems, with 47 % of total publications (2778) devoted to these ecosystems. There was a dominant focus on local, within-system aspects of study sites and the research was mostly restricted to the Iberian Peninsula; larger spatial scales of analysis (i.e., landscape, regional, or global) tended to be overlooked. Iberian research addressed fundamental (75 %) rather than applied (17 %) or methodological (5 %) questions and was vastly dominated by observational approaches (75 %). Interestingly, Iberian limnological research increased its scientific productivity during the analysed decade at a higher rate than its international counterpart (increase of 119 %). Overall, Iberian research on limnology appeared to be in good health during the analysed decade. Certain areas have been more studied than others, which opens opportunities to develop new research.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/64728eng(c) Obrador Sala, Biel et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2485102015-04-08T22:24:22Zhdl_2072_116318Biomonitoreo de la calidad del agua en los ríos ibéricos: lecciones aprendidas.Prat i Fornells, NarcísMunné, AntoniCabal dels riusQualitat de l'aiguaPenínsula IbèricaStreamflowWater qualityIberian PeninsulaLos autores resumen en un decálogo la experiencia de más de 30 años de estudio de los ríos españoles con dos focos principales: el uso de macroinvertebrados para la obtención de la calidad biológica y el diseño de sistemas de evaluación del estado ecológico de los ríos. Después de una introducción general y de un resumen de cómo se gestaron los estudios de biomonitoreo en España, los autores analizan los trabajos que se han publicado en la revista Limnetica sobre este tema. Se usan estos datos para ilustrar los puntos relevantes en el diseño y aplicación del biomonitoreo, que es posteriormente resumido en un decálogo. Este está pensado para contener todos los puntos necesarios para que el diseño de un sistema de biomonitoreo cumpla las especificaciones de la Directiva Marco del Agua (DMA). Los diez puntos analizados son: 1) establecimiento de la zona de estudio; 2) recursos humanos y materiales disponibles; 3) tipología de ríos; 4) establecimiento de las condiciones de referencia; 5) protocolos de muestreo; 6) métricas a utilizar; 7) establecimiento de los cortes de calidad y relación de las métricas con las presiones; 8) mapas de estado ecológico usando el valor relativo respecto a los valores de referencia (el EQR: Ecological Quality Ratio); 9) control de calidad; 10) uso de los datos para establecer los objetivos de calidad y el programa de medidas. En la revista Limnetica se han publicado desde su inicio en el año 1981 un total de 641 trabajos, de los cuales un 42% trataban de ríos y un 18% se centraban exclusivamente en el biomonitoreo. La mayor parte de los trabajos de biomonitoreo publicados utilizaron a los macroinvertebrados como elemento de calidad (88%), pero relativamente pocos (menos del 20%) usaron la tipología y las condiciones de referencia para establecer correctamente las clases de calidad. Se analiza por separado el período anterior al año 2002, y con un número similar de trabajos se advierte un mayor porcentaje de trabajos de biomonitoreo después de 2002. Sin embargo, y a pesar de la existencia de la DMA desde el año 2000, muchos trabajos publicados en Limnetica a partir de 2002 (cuando se hizo un número especial sobre biomonitoreo en ríos mediterráneos) no cumplen los requisitos que demanda esta Directiva. En este momento, después de la experiencia que se tiene por la implementación de la DMA, cualquier sistema de biomonitoreo desarrollado en Europa debe ser comparable a los que existen actualmente, especialmente a la métrica común de intercalibración (ICM).Este decálogo presenta los pasos necesarios para que cuando se diseñe un sistema de muestreo este cumpla los requisitos que demanda la DMA.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/64768spa(c) Prat i Fornells, Narcís et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2485112015-04-08T22:24:24Zhdl_2072_116318Genetic diversity and species richness patterns in Baetidae (Ephemeroptera) in the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula)Múrria i Farnós, FrancescMorante, MaríaRieradevall i Sant, MariaRibera Almerje, CarlesPrat i Fornells, NarcísInsectes aquàticsBiocenosisCianobacterisEcologia fluvialAquatic insectsBiocenosesCyanobacteriaStream ecologyThis study aimed to describe patterns of diversity of Baetidae (Ephemeroptera) at the ommunity and population levels within the Montseny Mountain range (North-East Iberian Peninsula). We studied both the distribution of 4 species of baetids in 20 sites among three catchments along the altitudinal gradient (350-1700 masl); and the genetic diversity of the mtDNA cytochrome c oxidase subunit I (cox1) gene of the two common species Baetis alpinus and Baetis rhodani. We found a gradual replacement of the dominant species along the altitudinal gradient. Baetis alpinus inhabited sites at high-altitudes, and this species was replaced by B. rhodani when the altitude decreased. Baetis melanonyx and Alainites muticus attained low abundance at all river sections, and no clear altitudinal trend appeared. Our hypothesis at the population level was that genetic structuring is associated with geographic distance and limited by drainage boundaries among the three studied catchments because of the short-time dispersion of adults. Unexpectedly, analyses of molecular variance (AMOVA) and isolation-bydistance (IBD) showed genetic diversity was unstructured by distance for both species, which may be explained by the relatively short spatial scale studied and small topographic barriers among the three catchments. The Generalized Mixed Yule-Coalescent (GMYC) model showed that B. rhodani had two differentiated genetic lineages that co-occurred in all sites. Overall, diversity of baetids was structured at the community level along the altitudinal gradient, whereas it was unstructured at the population level within the Montseny Mountain range.Asociación Ibérica de LimnologíaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/64769eng(c) Múrria i Farnós, Francesc et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2049872015-04-10T22:13:33Zhdl_2072_116318Modelling nitrogen and phosphorus loads in a Mediterranean river catchment (La Tordera, NE Spain)Caille, FrédériqueRiera, Joan LluísRosell-Melé, AntoniQualitat de l'aiguaCursos d'aiguaTordera (Catalunya : Curs d'aigua)Water qualityRiversTordera River (Catalonia)Human activities have resulted in increased nutrient levels in many rivers all over Europe. Sustainable management of river basins demands an assessment of the causes and consequences of human alteration of nutrient flows, together with an evaluation of management options. In the context of an integrated and interdisciplinary environmental assessment (IEA) of nutrient flows, we present and discuss the application of the nutrient emission model MONERIS (MOdelling Nutrient Emissions into River Systems) to the Catalan river basin, La Tordera (north-east Spain), for the period 1996–2002. After a successful calibration and verification process (Nash-Sutcliffe efficiencies E=0.85 for phosphorus and E=0.86 for nitrogen), the application of the model MONERIS proved to be useful in estimating nutrient loads. Crucial for model calibration, in-stream retention was estimated to be about 50 % of nutrient emissions on an annual basis. Through this process, we identified the importance of point sources for phosphorus emissions (about 94% for 1996–2002), and diffuse sources, especially inputs via groundwater, for nitrogen emissions (about 31% for 1996–2002). Despite hurdles related to model structure, observed loads, and input data encountered during the modelling process, MONERIS provided a good representation of the major interannual and spatial patterns in nutrient emissions. An analysis of the model uncertainty and sensitivity to input data indicates that the model MONERIS, even in data-starved Mediterranean catchments, may be profitably used by water managers for evaluating quantitative nutrient emission scenarios for the purpose of managing river basins. As an example of scenario modelling, an analysis of the changes in nutrient emissions through two different future scenarios allowed the identification of a set of relevant measures to reduce nutrient loads.European Geosciences Union (EGU)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articlehttp://hdl.handle.net/2445/33251engcc-by (c) Caille et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/</a>
oai:recercat.cat:2072/2496582015-05-04T22:18:02Zhdl_2072_116318GOTILWA+: una herramienta para optimizar la gestión forestal adaptada al cambio climáticoNadal Sala, DanielSabaté i Jorba, SantiGracia, CarlesCanvis climàticsBoscosGestió dels ecosistemesClimatic changesForestsEcosystem managementEstudiar el cambio global de origen antropogénico en los ecosistemas mundiales, y sus efectos sobre los mismos, es y será uno de los principales retos de la ecología del siglo XXI. Los ecosistemas forestales españoles ya se encuentran actualmente limitados por el estrés hídrico. Esta limitación se verá agravada por los efectos del cambio climático debido tanto a una reducción del agua disponible como a un incremento de la demanda evaporativa. Una gestión forestal adecuada puede incrementar la resiliencia de los ecosistemas forestales mediterráneos al cambio climático. Los modelos de procesos ecofisiológicos como GOTILWA+ son herramientas muy potentes a la hora de proyectar los efectos del cambio climático sobre los ecosistemas forestales, asimismo como evaluar la gestión forestal. GOTILWA+ incluye un potente motor de optimización de la gestión forestal <br> basado en el "Particle Swarm Algorithm" (PSO) -, que permite proyectar la gestión óptima en función de las variables ambientales <br> tanto climáticas como estructurales <br> y de los objetivos de gestión. Una gestión adaptativa al cambio climático será imprescindible para combatir los impactos negativos de este sobre los bosques españoles. En este artículo se presentan tres ejemplos de aplicación del modelo GOTILWA+: en el primero se estudia la respuesta de los hayedos (Fagus sylvatica L.) españoles a distintos escenarios de cambio climático. En el segundo se evalúan distintos itinerarios de gestión de pino carrasco (Pinus halepensis Mill.) en función de distintos objetivos de gestión. En el tercero, se aplica el PSO en un rodal de pino silvestre (Pinus sylvestris L.) para obtener la gestión óptima del rodal. Se concluye que, si bien el cambio climático supondrá severas constricciones sobre los ecosistemas forestales españoles, una gestión adaptativa permitirá en parte mitigar dichos impactos [...].Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio AmbienteUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65328spa(c) Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2032212015-08-31T22:11:52Zhdl_2072_116318Socio-behavioural context of reproduction in the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean, Spain)Zabala i Limousin, MikelLouisy, PatrickGarcía-Rubies, AntoniGracia García, VicentePeixosPerciformesReproduccióMedes, Illes (Catalunya)FishesPerciformesReproductionMedes Islands (Catalonia)The evolution of social structures and reproductive behaviours leading to actual spawning in the Mediterranean dusky grouper, Epinephelus marginatus, was studied in the Medes Islands Marine Reserve on the Spanish coast (NW Mediterranean) from February 1995 to October 1996. Density, size, sex, colour patterns, relation the bottom, swimming activity and site occupation were monitored by visual census surveys at monthly and daily scales. The main observed socio-behavioural trends were in part comparable with some patterns reported in tropical groupers, although differences exist, which might in part be related to the temperate conditions of the northern Mediterranean sea. The density of dusky groupers in the area was low in winter, and maximal in summer, from late June to late August (up to 8-fold increase); numbers rised in spring, before the beginning of reproductive activities which led to spawning by mid August, and dropped rapidly afterwards. During this long reproductive period (about 2 months), dominant males (recognized by their highly specific colour pattern) established territories in which they displayed aggressively towards neighbouring males and numerous smaller females (the species is proterogynous); the observed sex-ratio was approximately 1:7 (sexually active males versus adult females). Territoriality of males is the base of the social structuration of the reproductive population; in addition, behaviours typical of the pre-spawning period include repeated evening gathering of females in open water, and the appearance of specific colours patterns. This overall socio-behavioural pattern changed in the evenings when spawning was observed (16th - 21st of August), the males patrolling a reduced territory in which females would come to mate; spawning behaviour itself was described in Zabala et al. (1997).The complex socio-behavioural structure leading to reproduction in the Dusky Grouper should be considered in fishery management, since it could hardly develop under strong human pressure. In this respect, the contribution of Marine protected areas is determinant for the reproductive success of this species in the NW Mediterranean basin.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32440engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2547262015-10-05T22:12:34Zhdl_2072_116318Dendroclimatological study of Pinus sylvestris L. in southern Catalonia (Spain)Gutiérrez Merino, EmiliaPinsCatalunyaEcologia forestalPineCataloniaForest ecologyTwo modern tree-ring width chronologies of Pinus sylvestris L. have been established in an area near the southern limit of the species distribution. Trees were sampled in the south of Catalonia in northeastern Spain where mediterranean climatic conditions are of primary influence. To better understand climate ring-width relationships, tree-ring index series have been studied in relation to local climate. Ring-widths are strongly related to low precipitation at the beginning of the growing season in March, in June of the current growth year, and in September prior to tree-ring growth. [...].Tree-Ring SocietyUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/67139eng(c) Tree-Ring Society, 1989info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2547272015-10-05T22:12:35Zhdl_2072_116318Relationships between ring-width variation and soil nutrient availability at the tree scaleSheppard, Paul R.Casals i Tortras, Pere, 1963-Gutiérrez Merino, EmiliaArbresNutrients (Medi ambient)Ecologia forestalPirineusTreesNutrients (Ecology)Forest ecologyPyreneesWithin the framework of the linear aggregate model of dendrochronology, the potential role of soil nutrient availability in explaining multi-decadal variation in radial growth at the tree level studied in the central spanish Pyrenees. Increment cores were collected from 20 mature Pinus uncinata Ram. and analyzed dendrochronologically. One ion-exchange resin capsule was buried within the root zone of each samled tree for just over eight months. [...].Tree-Ring SocietyUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/67140eng(c) Tree-Ring Society, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2107742015-10-06T22:18:50Zhdl_2072_116318Resposta dels arbres i dels boscos al canvi climàticGutiérrez Merino, EmiliaRibas, MontseOctavi Planells, J.Camarero Martínez, Jesús JulioTardif, JacquesCanvis climàticsDendrocronologiaClimatologiaBoscosPirineusClimatic changesDendrochronologyClimatologyForestsPyreneesDurant el darrer segle, arbres, boscos i ecosistemes han estat responent a diversos efectes del canvi global, com són l"escalfament de la superfície terrestre, l"increment de la variabilitat climàtica o l"augment de la concentració de CO2. Les respostes dels arbres a aquests efectes han estat analitzades en diferents espècies de coníferes en diversos hàbitats i ambients de la península Ibèrica. Un compendi dels resultats obtinguts es mostra en el present treball. En tots els estudis presentats s"ha observat un augment de la variabilitat de les variables dendrocronològiques (gruix i composició isotòpica dels anells de creixement) en les darreres dècades del segle xx, fet que reflecteix un increment de la variabilitat climàtica i que, al seu torn, ha restringit el ventall de respostes dels organismes a causa de l"eixamplament dels períodes de creixement i de l"augment d"esdeveniments meteorològics extrems. Destaca, per tant, la sincronització del creixement dels arbres en detriment de les diferències explicades per causes cada cop més secundàries, com són les diferències de temperatura al llarg de gradients, altitudinals o latitudinals, o degudes a diferències d"hàbitat (orientació, substrat, etc.). Els efectes es manifesten en diferents nivells temporals i espacials. Així, s"ha trobat un increment de la variabilitat intraanual en el creixement en gruix d"espècies mediterrànies com el pi blanc (Pinus halepensis) associat a un eixamplament de l"època de creixement, o augments de la variabilitat interanual i entre dècades tant a escales locals com regionals en el gruix i composició isotòpica dels anells de creixement d"espècies subalpines. Les anàlisis de les relacions entre el creixement dels arbres i el clima, d"una banda, i la composició isotòpica i el clima, de l"altra, demostren que aquest augment de la variabilitat respon a un increment de les oscil.lacions climàtiques intraanuals, interanuals i entre dècades. La resposta sincrònica dels arbres a un menor nombre de variables ambientals s"entén com un augment de l"estrès d"aquests organismes enfront d"aquestes variables, que esdevenen factors limitants per al desenvolupament d"aquestes espècies. Els resultats presentats són contrastats amb resultats similars, tant locals com globals, obtinguts en altres indrets del planeta.Societat Catalana de BiologiaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/42656catcc-by-nc-nd (c) Gutiérrez Merino, Emilia et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2234862015-10-06T22:18:51Zhdl_2072_116318Tendencias recientes del crecimiento y la regeneración en bosques subalpinos del Parque Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant MauriciGutiérrez Merino, EmiliaCamarero Martínez, Jesús JulioTardif, JacquesBosch i Albert, OriolRibas, MontseBoscosEcologia forestalDendrocronologiaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Catalunya)ForestsForest ecologyDendrochronologyParque Nacional de Aigües Tortes-Sant Maurici (Catalonia)Las series de anillos anuales del crecimiento de los árboles proporcionan registros de alta resolución temporal que permiten evaluar cambios ambientales producisoa durante los últimos siglos.Organismo Autónomo Parques NacionalesUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49689spa(c) Gutiérrez Merino, Emilia et al., 1998info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2032202015-11-05T10:31:14Zhdl_2072_116318Spawning behaviour of the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean; Spain)Zabala i Limousin, MikelGarcía-Rubies, AntoniLouisy, PatrickSala Gamito, EnricPeixosPerciformesReproduccióMedes, Illes (Catalunya)FishesPerciformesReproductionMedes Islands (Catalonia)Spawning of the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) was observed for the first time in summer 1996 during scuba diving surveys in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean). Ten spawning events were observed, which occurred at sunset, in the evenings around the new moon of August. A mature female (usually between 50 and 75 cm TL), in the standard mottled colour pattern, and a larger (more than 100 cm long) dominant male, in a conspicuous silver streaked colour-pattern, ascended up to 12 m side by side, spiralling in an anti-clockwise direction two or three times, from the bottom to shallow warmer waters, where the ova and sperm are released. Some traits of variability over this common pattern of spawning are described. Predation by saddled bream Oblada melanura, which concentrate in great numbers after each spawning suggests a very low survival of the spawned eggs.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/32439engcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2597372016-03-08T23:48:49Zhdl_2072_116318Els macroinvertebrats aquàtics dels ecosistemes fluvials.Bonada i Caparrós, NúriaInvertebrats d'aigua dolçaEcologia d'aigua dolçaCursos d'aiguaFreshwater invertebratesFreshwater ecologyRiversDespite covering only 0.8% of the Earth's surface, freshwater biodiversity accounts for 9.5% of all described species. Aquatic macroinvertebrates, and in particular aquatic insects, are one of the most diverse faunal groups of fluvial ecosystems. Macroinvertebates are benthic invertebrates measuring more than 0.25 mm in size with a wide variety of biological and ecological traits, including different feeding types. Therefore, they constitute key elements of ecosystem functioning and provide significant ecosystem services. Among the taxonomic groups, there are representatives from Porifera, Cnidaria, Platyhelminthes, Mollusca, Annelida, Arachnida, Crustacea, and more than seven different orders of Insecta. A mixture of historical and ecological factors acting at different scales controls the diversity patterns of aquatic macroinvertebrates. However, dispersal characteristics and landscape dispersal limitations are also important. These organisms have been widely used as indicators of global change. In particular, many different biological indexes based on macroinvertebrates are being applied in different countries around the world to assess water quality. In addition, they are also good surrogates of climate change given their strong relationship with hydrological conditions, the dependency of their life cycles on temperature, and the high number of endemic and cold-stenothermic species. Forecasts of aquatic macroinvertebrate diversity and distribution are not very promising. Their most suitable habitats will be largely reduced in the near future and many species have a high risk of becoming extinct, which makes the implementation of conservation and management measures imperative.Secció de Ciències Naturals del Museu de MataróUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/96243cat(c) Bonada i Caparrós, Núria, 2015info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2633012016-06-22T00:48:44Zhdl_2072_116318Las comunidades liquenicas saxicolas ombrofobas de la costa del SE de EspaÑa comprendidas entre el Penyal d'Ifac (Alicante) y AlmeriaEgea, José MaríaLlimona, XavierLíquensTaxonomia botànicaMediterrània (Espanya : Costa)LichensBotanical taxonomyMediterranean Coast (Spain)The ombrophobic saxicolous lichen communities in the coastal SE Spain, between the Penyal d'Ifac (Alicante) and Almeria. The authors describe the calcicolous and silicicolous communities, as observed by them in the coast of SE Spain. They include the whole in a new alliance, Roccellion phycopsis, with two associations characterized by a number of thermophilous Trentepholia -containing species, belonging to order Arthoniales, and neighbouring from taxonomic and ecologic viewpoints. All the studied communities are aerohygrophilous, heliophobic and fairly to scarcely photophilous.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/30883spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633022016-06-22T00:48:46Zhdl_2072_116318Estudio briologico del sistema de sierras de Ponce y Quitar (Oeste de Murcia, Sureste de EspaÑa)Ros, Rosa María, 1959-Llimona, XavierFloraVegetacióBriòfitsFitogeografiaMúrcia (Comunitat autònoma)FloraVegetationBryophytesPhytogeographyMurcia (Autonomous Community)Este trabajo representa una contribución al conocimiento de la brioflora del Sudeste de España. Se ha estudiado un sistema de sierras situado en el Oeste de la provincia de Murcia, fundamentalmente de naturaleza básica y en el que se da un clima seco y árido. Se ha obtenido un catálogo florístico de 12 hepáticas y 96 musgos. Para cada taxon se han recogido los datos conocidos hasta ahora en la provincia de Murcia.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/30902spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633032016-06-22T00:48:48Zhdl_2072_116318Aportacion al conocimiento de los hongos del SE de EspaÑa. VIII. Afiloforales (Basidiomicetes)Honrubia García, MarioLlimona, XavierFongsBasidiomicetsTaxonomia botànicaEspanyaFungiBasidiomycetesBotanical taxonomySpainSe da cuenta de 131 especies de Afiloforales para el S.E. español, se estudian 92 de ellas, indicando las localidades donde han sido registradas. 50 de estas especies son citas nuevas para la zona y de entre ellas: Antrodia ramentacea, A. sinuosa, Crustoderma dryinum, Ciphellopsis confusa, Heningsomyces púber, Hydnellum concrescens, Lachnella alboviolascens, Oxypoporus latemarginatus, Steccherinum ciliolatum y Stereum raméale son posiblemente nuevas para el catálogo español. Se describen además de éstas, las siguientes especies: Hyphodontia arguta, H. pruni, H. stipata, Perenniporia rosmaxini y Tyromices inocybe. Se incluye catálogo por orden alfabético de las 131 especies y se las relaciona con las 33 especies vasculares que actúan como substrato para ellas.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/30903spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633042016-06-22T00:48:49Zhdl_2072_116318Caloplaca furax Egea et Llimona, un nuevo liquen parasito sobre Aspicilia silicicolas, en la Sierra del Relumbrar (Albacete, SE de EspaÑa)Egea, José MaríaLlimona, XavierLíquensTaxonomia botànicaRelumbrar, Sierra del (Castella-la Manxa i Andalusia)LichensBotanical taxonomyLife (Biology)Descripció d'un liquen que viu paràsit sobre Aspicilia saxicoles, a 11 extrem E de la Sierra Morena (Albacete). Forma, sobre el liquen parasitât, petites rosetes sublobulades, de color gris fose brunenc, amb apotecis aviat privats de marge tal.lí gris. Aquests caràcters, juntament amb els de les espores, més amples i dilatades equatorialment, el separen de Caloplaca conglomerata.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/30922spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1983info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633052016-06-22T00:48:52Zhdl_2072_116318Aportacion al conocimiento de los hongos del SE de España. IX. Uredinales, Ustilaginales, Tremelales, Auriculariales, Septobasidiales, Dacrimicetales (Basidiomicetes)Honrubia García, MarioLlimona, XavierBasidiomicetsFongsTaxonomia botànicaEspanyaBasidiomycetesFungiBotanical taxonomySpainSe da cuenta del hallazgo, en el SE de España de 28 especies, pertenecientes a: Uredinales (15, entre las cuales: Gymnosporangium confusum Plow., G. fuscum D. C., G. gracile P a t., Puccinia atropae Mont., P. barbeyi (Roum.) Magn., P. tumida Grev., Uromyces monspessulanus Tranzsch.), Ustilaginales (4), Tremelales (4, con Exidiopsis grisea (Pers.) Bdot. y Maire, E laccata (Bdot. y Galz.) Luck-Allen), Auriculariales (1), Septobasidiales (Septobasidium mariani Bres.) y Dacrimicetales (3, con Calocera palmata (Schum.) F r.).Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/30942spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633062016-06-22T00:48:53Zhdl_2072_116318Aportacion al conocimiento de los liquenes calcicolas de la provincia de GranadaCasares, ManuelLlimona, XavierLíquensGranada (Andalusia : Província)LichensGranada (Andalusia : Province)Adelantamos algunos hallazgos de interés para la flora calcícola del SE de España, poco conocida por el momento. Son nuevas citas para España: Acarospora macrospora, Lecanora prominens. De Heppia reticulata damos la segunda cita, después de la del tipo, de Dufour.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31042spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1983info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633072016-06-22T00:48:54Zhdl_2072_116318Contribucion al conocimiento de la flora briofitica del sureste de EspaÑaAlcaraz Ariza, Francisco JoséRos, Rosa María, 1959-Egea, José MaríaLlimona, XavierFloraBriòfitsFitogeografiaEspanyaFloraBryophytesPhytogeographySpainEste trabajo da cuenta del hallazgo de briôfitos obtenidos en diversas exploraciones por las provincias de Murcia, Albacete, Almeria y Jaén, singularmente en las Sierras de Los Filabres, Calar del Mundo, El Carche y La Pila. Existían muy pocos datos previos referentes a la zona estudiada. Destacan como especies nuevas para la zona o poco citadas en ella, las que figuran en el resumen en inglés.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31062spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633082016-06-22T00:48:55Zhdl_2072_116318Aportacion al conocimiento de la flora liquenica silicicola de la parte culminal de Sierra NevadaEgea, José MaríaLlimona, XavierCasares, ManuelLíquensSierra Nevada (Andalusia)LichensSierra Nevada (Andalusia)Aportación al conocimiento de la flora liquénica silicícola de la parte culminal de Sierra Nevada comprendida entre los Peñones de San Francisco (2.500 m) y el Mulhacén (3.482 m). Se da cuenta de 104 especies, en su mayoría nuevas citas para Sierra Nevada, entre las cuales, son táxones nuevos para España los que se citan en el resumen en inglés.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31063spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633102016-06-22T00:48:57Zhdl_2072_116318Estado actual del conocimiento de la pteridoflora de la provincia de MurciaAlcaraz Ariza, Francisco JoséLlimona, XavierPteridòfitsFitogeografiaMúrcia (Comunitat autònoma)PteridophytaPhytogeographyMurcia (Autonomous Community)Se sintetizan los datos publicados sobre la pteridoflora de la provincia de Murcia y se aporta un gran número de nuevas citas cuyos pliegos-testigo están depositados en el herbario de la Universidad de Murcia. Para cada especie se realiza un mapa de distribución en Murcia, utilizando por vez primera el mapa matriz de la provincia con cuadrículas UTM de 10 Km de lado. Son citas a destacar como nuevas para la provincia: Asplenium obovatum V i v ., Cheilanthes maderensis Lowe, Equisetum arvense L. y Selagineila denticulata (L.) Link; y, por ser especie poco citada: Asplenium onopteris L.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31065spacc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633122016-06-22T00:49:01Zhdl_2072_116318De vegetatione notulae, IIIBolòs, Oriol de, 1924-2007Associacions vegetalsEuropaPlant communitiesEuropeSynusie and association. Application to the therophytic Mediterranean communities. The Agropyro-Lygeetum (=Eremopyro-Lygeetum) of the Ebro Basin is a two-layered community. The aerian organs of the chamaephytic and therophytic synusies appears mosaic-like distributed, but the roots of chamaephytes forms a continuous layer under the roots of spring therophytes. The structure of other Mediterranean therophytic associations is similar.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31066catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1981info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633132016-06-22T00:49:02Zhdl_2072_116318De vegetatione notulae, IVBolòs, Oriol de, 1924-2007Descripció de tres associacions noves dels Betulo-Adenostyletea observades en els Pirineus Catalans: Valerlano-Aconitetum pyrenaici (calcícola, Serra de Cadí), Phyteumo-Chaerophylletum hirsuti (estatge montà, Ripollès) i Veratro-Salicetum bicoloris (comunitat arbustiva del Salicion pentandrae)Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31082catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633142016-06-22T00:49:03Zhdl_2072_116318En recordança de Josias Braun-BlanquetBolòs, Oriol de, 1924-2007BotànicsHomenatgesBotanistsBraun-Blanquet, J. (Josias), 1884-FestschriftenNotas biográficas. Se exponen especialmente las relaciones científicas entre Braun-Blanquet y los botánicos catalanes.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31102catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1985info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633152016-06-22T00:49:04Zhdl_2072_116318Algunes plantes dels Ports de Beseit (Catalunya meridional)Bolòs, Oriol de, 1924-2007Montserrat Martí, J. M. (Josep Maria)Romo i Díez, Àngel M. (Àngel Maria)PlantesBeseit, Ports de (Catalunya)PlantsBeseit, Ports de (Catalonia)Notas florísticas sobre plantas vasculares de los Ports de Beseit. Algunas son nuevas citas para esta zona: Ephedra nebrodensis, Equisetum palustre, Iberis saxatilis subsp. saxatihs; otras raras: Neotinea maculata, Ridolfia segetum, Ranunculus parviflorus. Arrbenatberum album es indicado por primera vez en Cataluña.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31142catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1985info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633162016-06-22T00:49:05Zhdl_2072_116318A proposit de les comunitats de Nerium oleanderBolòs, Oriol de, 1924-2007Associacions vegetalsTaxonomia botànicaBaladrePlant communitiesBotanical taxonomyOleanderSe describe brevemente una nueva alianza, Rubo ulmifolii-Nerion oleandri, de la parte Occidental de la region mediterránea.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31162catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1985info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633172016-06-22T00:49:06Zhdl_2072_116318La vegetacio litoral de Torredembarra (sud de Catalunya)Perdigó Arisó, María TeresaPapió i Perdigó, ChristianVegetacióAssociacions vegetalsTorredembarra (Catalunya)VegetationPlant communitiesTorredembarra (Catalonia)Se estudia la vegetación litoral de Torredembarra desde el punto de vista fitosociológico. Los pequeños terófitos, que crecen en primavera sobre suelo arenoso-arcilloso, son objeto de un estudio especial. Se describe una asociación nueva, el Junco (minutuli)-Parapholidetum filiformis, perteneciente a la clase Saginetea maritimae, y se estudia la fenología de las plantas que la forman. Se publica también un transecto y una catena de la vegetación.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31182catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1985info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633182016-06-22T00:49:07Zhdl_2072_116318L'Estanyo, un estany interessant a la Vall d'AranPerdigó Arisó, María TeresaPlantes aquàtiquesVall d'Aran (Catalunya)Aquatic plantsVal d'Aran (Catalonia)En un petit estany de la Vall d'Aran, a 1640 m. d¿altitud s'ha trobat Luronium natans ( L.) Rafin., planta aquàtica d'àrea atlántica, nova per a la flora deis Països Catalans. També creixen a les vores de l'estany altres plantes intéressants com Eleocharis mamillata (microespècie del grup d'E.palustris) planta nórdica molt poc fréquent a la Península Ibérica.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31202catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1983info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633192016-06-22T00:49:18Zhdl_2072_116318Sobre la vegetacio de l'aliança Calthion als Pirineus catalansCarreras i Raurell, JordiVigo, Josep, 1937-Associacions vegetalsPirineu català (Catalunya)Plant communitiesCatalonian pyrenees (Catalonia)Les auteurs font des commentaires sur les formations herbacées hygrophiles de l'alliance Calthion connues des Pyrénées catalanes. On y distingue quatre associations: Cirsietum rivularis, Epilobio-Juncetum effusi, Chaerophyllo-Valérianeturn pyrenaicae et Dacthylorhizo-Caricetum paniculatae. Les deux dernières sont proposées comme des associations nouvelles, et on décrit aussi la sous-association chaerophylletosum hirsuti du Cirsietum rivularis.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31222catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633202016-06-22T00:49:19Zhdl_2072_116318Sobre les avellanoses als Pirineus catalansCarreras, Jordi, 1946-Ninot i Sugrañes, Josep MariaAvellanerPirineu català (Catalunya)HazelCatalonian pyrenees (Catalonia)Els bosquets de Corylus avellana dels Pirineus Catalans representen, malgrat llur fisiognomía uniforme, fases de degradació o de reconstitució de diversos boscos caducifolis. Atenent a aquest fet i a llur composició florística poc específica, sembla convenient de tractar-los com a variants de Corylus del Buxo-Quercetum pubescentis, del Buxo-Fagetum, del Brachypodio-Fraxinetum,... Cal excloure potser d'aquesta generalització L¿Hepatico-Coryletum, comunitat de difícil filiació i caracterització sintaxonómiques, pròpia de l'Alta Cerdanya i del Conflent. I el Scillo-Fagetum actaeo-coryletosum, subass. nova, que representa, igual que el síntàxon anterior, una vicariant de les fagedes en valls internes pirinenques amb clima continentalitzat, mancades de faig.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31223catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1986info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633212016-06-22T00:49:20Zhdl_2072_116318Notes sobre la vegetacio nitrofila pirinencaCarrillo, EmparVigo, Josep, 1937-Flora alpinaPirineusMountain plantsPyreneesLes auteurs décrivent deux nouvelles associations nitrophiles propres aux Pyrénées: le Rumici-Chenopodietum boni-henrici, communauté subalpine des reposoirs de troupeaux et d'autres endroits rudéraux semblables, et le Taraxaco (dissecti)-Poetum supinae, colonisant les sols constamment pietinés. Ces deux communautés correspondent au complex de végétation rudérale que BRAUN-BLANQUET (1948) avait réuni dans le Chenopodieto-Taraxacetum pyrenaici.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31224catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633232016-06-22T00:49:21Zhdl_2072_116318Glyceria declinata Breb.Bou i Tomàs, JosepCarrillo, EmparGramíniesGlyceria declinataGrassesGlyceria declinataAlt Empordà: Les Salines, Agullana, sobre Sta. Eugènia, 400 m 31T DG 89, al Glycerio-Sparganion,). Bou i R. M. Manobens, 23-VI-1984, BC 649.115.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31242catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1985info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2633242016-06-22T00:49:22Zhdl_2072_116318Hypericum nummularium L.Carrillo, EmparHipèricHypericumHem trobat aquesta planta sobre Àlos d'Isil, 1400m, a la Vall d'Àneu, 31T CH 43. Creix a les esquerdes i al repeu d'unes roques calcinais en exposicio nord juntament amb Asperula hirta i Ranunculus thora.Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/31262catcc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1985info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_116318/oai_dc/100