2024-03-29T13:19:02Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2182432013-11-12T14:37:21Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaCamarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, Emilia2013-10-07T14:49:28Z2013-10-07T14:49:28Z20022013-10-07T14:49:28Z2013-10-07T22:12:20Z2013-10-07T22:12:20Z2013-10-07T22:12:20Z1131-7965http://hdl.handle.net/2445/46724Describimos la distribución espacial de individuos de Pinus uncinata clasificados según su forma de crecimiento y tamaño en dos ecotonos poco perturbados del límite altitudinal del árbol situados en los Pirineos Centrales españoles (Ordesa, O; Tessó, T). En cada sitio situamos una parcela rectangular (30 140 m), que incluía los límites del árbol y del bosque, y cuyo lado mayor seguía el gradiente altitudinal. En ambos sitios, los individuos vivos eran más grandes y tenían un mayor número de cohortes de acículas pendiente abajo. La distribución de las clases de individuos según su forma de crecimiento y tamaño en el sitio O seguía una secuencia de mayor tamaño pendiente abajo, desde abundantes individuos policórmicos arbustivos (krummholz) con pocas cohortes de acículas (1-3) hasta individuos arbóreos mayores unicórmicos con varias cohortes de acículas (4-12). Por el contrario, los cambios estructurales en el ecotono del sitio T fueron graduales y no siguieron de forma tan clara dicha secuencia15 p.application/pdfengInstituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA)Reproducció del document publicat a: http://www.inia.es/gcontrec/pub/camar_1049887266028.pdfInvestigación Agraria: Sistemas y Recursos Forestales, 2002, vol. 11, num. 1, p. 155-169(c) Camarero Martínez, Jesús Julio et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccessFitogeografiaEcologia forestalPinsDendrocronologiaPirineusPhytogeographyForest ecologyPineDendrochronologyPyreneesStructure and spatial variability of Pinus uncinata Ram. growth forms at two contrasting treeline ecotones in the Spanish Pyrenees.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2182452013-11-12T14:37:22Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaGuerrero, JoaquínCamarero Martínez, Jesús JulioGutiérrez Merino, Emilia2013-10-07T15:17:46Z2013-10-07T15:17:46Z19982013-10-07T15:17:46Z2013-10-07T22:12:22Z2013-10-07T22:12:22Z2013-10-07T22:12:22Z1131-7965http://hdl.handle.net/2445/46726En este trabajo se estudia la formación mensual del anillo del tronco, la caída de acículas y la elongación de las ramas en poblaciones de Pinus sylvestris L. y Pinus uncinata Ram. en el Pirineo Central Español durante 1993. La formación del anillo se produce de principios de junio hasta final de septiembre, si bien la mayoría de su crecimiento se lleva cabo de mediados de junio hasta mediados de julio. P. sylvestris comienza el desarrollo de su anillo antes que P. uncinata. El inicio del desarrollo de los brotes de P. uncinata se adelanta ligeramente al del crecimiento en grosor del tronco. La caída de acículas es máxima en el otoño y se produce más tarde en P. uncinata que en P. sylvestris. Este retraso, junto al mayor peso de las acículas y el menor diámetro de las traqueidas de P. uncinata, denotan su adaptación a un mayor estrés ambiental que P. sylvestris.18 p.application/pdfspaInstituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA)Reproducció del document publicat a: http://www.inia.es/gcontrec/pub/07.J.GUERRERO_1047630688506.pdfInvestigación Agraria: Sistemas y Recursos Forestales, 1998, vol. 7, num. 1, p. 155-172(c) Guerrero, Joaquín et al., 1998info:eu-repo/semantics/openAccessPinsDendrocronologiaFenologiaPineDendrochronologyPhenologyCrecimiento estacional y caída de acículas en Pinus uncinata Ram. y Pinus sylvestris L.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031732013-11-12T14:37:25Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaLópez Laseras, Ma. PilarTomas Quevedo, Javier2012-10-29T12:23:09Z2012-10-29T12:23:09Z19892012-10-29T12:23:10Z2012-10-29T23:11:17Z2012-10-29T23:11:17Z2012-10-29T23:11:17Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32424About sixty small water bodies (coastal lagoons, marshes, salt pans, channels, springs, etc.) of the Spanish Mediterranean coast were sampled seasonally for one year (1979-1980), in order to study different aspects of their chemical composition. The concentrations of major ions (alkalinity, Cl-, Ca2+, Mg2+, Na+, and K+), nutrients (N.NO-3, N.NO2-, TRP and Si), oxygen and pH were determined for this purpose. The salt concentrations measured range between 0.4 and 361.3 g l-1. The samples have been divided into four classes of salinity (in g l-1): Cl, S < 5; C2, 5 < S < 18; C3, 18 < S < 40; C4, S > 40. Within these classes, the pattern of ionic dominance recorded is remarkably constant and similar to that found in most coastal lagoons (Cl- > So42- > Alk., for the anions, and Na+ > Mg2+ > Ca2+ > K+, for the cations), although other models occur especially in the first class. The dominance of Na+ and Cl-, as well as the molar ratios Mg2+/Ca2+ and Cl- / SO42- ,clearly increase from class Cl to class C4. The hyperhaline waters include different subtypes of the major brine type"c",, of EUGSTER & HARDIE (1978), the Na+ - (Mg2+) - Cl- - (SO42-) being the most frequent. Nutrient concentrations fall within a wide range (N.NO3 from 0.1 to 1100 mg-at 1-1; PRT from 0.01 to 23.56 mg-at l-1 and Si from 1.0 to 502.0 mg-at l-1). The oxygen values are very variable too, ranging between 0 and 14.4 ml l-1. Four different patterns of nutrient distribution have been distinguished based on the mean concentrations of N.NO3-, and TRP (mean values in mg-at l-1): A, N.NO3- < 10, TRP > l ; B, N.NO3- > 100, TRP < 1; C, 10 < N.NO3- < 100, TRP < 1; C, D, N.NO3- < 10, TRP < 1. As a rule, lagoons of low salinity (C1 and C2 classes) display the nutrient pattern C, and lagoons of high salinity (C3 and C4) show the nutrient pattern D. Model A only appears in waters of very low salinity, whereas model B does not seem to be related to salinity.9 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2543/Scientia Marina, 1989, vol. 53, num. 2-3, p. 591-599cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>LlacunesMediterrània, MarLagoonsMediterranean SeaChemical composition of the small coastal lagoons of the Mediterranean Spanish littoralinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031782013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMenéndez López, MargaritaComín Sebastian, Francisco A.2012-10-29T12:32:19Z2012-10-29T12:32:19Z19902012-10-29T12:32:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32425Gammarus aequicauda and Sphaeroma hookeri are the most abundant macroinvertebrates on Ruppia cirrhosa (1275 and 1290 individuals.m-2) and Potamogeton pectinatus (140 and 680 individuals. m-2) in Tancada lagoon, a Mediterranean coastal lagoon in the Ebro Delta (NE Spain). Consumption and assimilation efficiencies were calculated from bell jar experiments. Gammarus grazing effects are higher than Sphaeroma on both Ruppia cirrhosa and Potamogeton pectinatus. Green Ruppia leaves lost 0.3 mg per mg Gammarus per day, while Potamogeton leaves lost 0.2 mg per mg Gammarus per day. Decomposing Ruppia leaves lost 0.35-0.54 mg per mg Gammarus per day. Losses of weight by both Ruppia and Potamogeton due to Sphaeroma feeding were less than half those by Gammarus. Assimilation efficiencies are higher for Gammarus (44-78% feeding on Ruppia 2% feeding on Potamogeton) than for Sphaeroma (26-48%) feeding on Ruppia). These assimilation efficiencies were higher than those reported by other authors working at higher latitudes perhaps because of the higher temperature under which the experiments were carried out.6 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2458/Scientia Marina, 1990, vol. 54, num. 2, p. 139-144cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>MacròfitsInvertebrats d'aigua dolçaEbre, Delta de l' (Catalunya)MacrophytesFreshwater invertebratesEbro River Delta (Catalonia)Consumption of macrophytes by invertebrates in Tancada lagoon (NE Spain)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031792013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMenéndez López, MargaritaComín, F. A. (Francisco A.)2012-10-29T12:37:07Z2012-10-29T12:37:07Z19892012-10-29T12:37:07Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32426Coastal lagoons where salinity varies within a wide range during the year are colonized by euryhaline macrophytes which can develop extensive beds. Seasonal changes in biomass of Ruppia cirrhosa and Potamogeton pectinatus were studied in Tancada Lagoon (Ebro Delta, NE Spain) in order to reveal the environmental factors controlling their population development. Ruppia cirrhosa occupy a larger area of the lagoon than Potarnogeton pectinatus. Their maximum above ground biomasses are also different (495 g m-2 and 351 g m-2 ash free dry weight, respectively). Below ground biomass of Ruppia cirrhosa is between 9 and 53 % of the above ground biomass, while it is 3-40 % for Potamogeton pectinatus. Chlorophyll a contents show fluctuations similar to biomass. Low salinity and high turbidity caused by freshwater inflows favour Potamogeton expansion, while Ruppia development is favoured by high salinity and transparent water.6 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2548/Scientia Marina, 1989, vol. 53, num. 2-3, p. 633-638cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Plantes aquàtiquesBiomassaEbre, Delta de l' (Catalunya)Aquatic plantsBiomassEbro River Delta (Catalonia)Seasonal patterns op biomass variation of Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande and Potamageton pectinatus L. in a coastal logooninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031802013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMenéndez López, MargaritaFores i Planells, ElisendaComín, F. A.(Francisco A.)2012-10-29T12:44:48Z2012-10-29T12:44:48Z19932012-10-29T12:44:48Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32428The decomposition process of Ruppia cirrhosa was studied in a Mediterranean coastal lagoon in the Delta of the River Ebro (NE Spain). Leaves and shoots of Ruppia were enclosed in 1 mm-mesh and 100 pm-mesh litter bags to ascertain the effect of detritivores, macroinvertebrates, and bacteria and fungi, respectively. Changes in biomass and carbon, and, nitrogen and phosphorus concentrations in the detritus were studied at the sediment-water interface and in the sediment. Significant differences in biomass decay were observed between the two bag types. Significant differences in decomposition were observed between the two experimental conditions studied using 100 pm-mesh bags. These differences were not significant when using the 1 mm-mesh bags. The carbon content in the detritus remained constant during the decomposition process. The percentage of nitrogen increased progressively from an initial 2.4 % to 3 %. The percentage of phosphorus decreased rapidly during the first two days of decomposition from an initial 0.26 % to 0.17 %. This loss is greater in the sediment than in the water column or at the sediment-water interface. From these results we deduce that the activity of microorganisms seems to be more important in the sediment than in the water-sediment interface, and that grazing by macroinvertebrates has less importance in the sediment than in the water column.7 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2625/Scientia Marina, 1993, vol. 57, num. 1, p. 15-21cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Plantes aquàtiquesBiodegradacióEbre, Delta de l' (Catalunya)Aquatic plantsBiodegradationEbro River Delta (Catalonia)Decomposition of Ruppia cirrhosa (Petagna) Grande in the sediment of a coastal lagooninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031812013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaPretus Real, Joan LluísAbelló, Pere, 1959-2012-10-29T12:51:03Z2012-10-29T12:51:03Z19932012-10-29T12:51:03Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32429Domicola lithodesi, a new genus and species of gammaridean amphipod is described. It is placed in the family Calliopiidae. Two specimens, a male and a preparatory female, were collected in August 1990 from the pleonal cavity of the lithodid crab Lithodes ferox (Filhol, 1885), an anomuran crab caught at 300 m depth from off Namibia. The more relevant characters are: anophtalmous; body smooth, gammarid-like, male smaller than female, urosomite 1 with a prepeduncular spine; telson broad, entire, unlobed and unarmed; short rostrum; accessory flagellum scale-like, calceoli absent; lower lip without inner lobes; coxa 4 posteriorly excavated; gnathopods basic, subequal, with numerous palmar spines; dactyls on P3-7 with specialized adhesive organs; coxal gill 7 present; uropods eusirid type.9 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2628/Scientia Marina, 1993, vol. 57, num. 1, p. 41-49cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>AmfípodesCrustacisSud-àfricaAmphipodaCrustaceaSouthern AfricaDomicola lithodesi n.gen n.sp. (Amphipoda: Calliopiidae), inhabitant of thepleonal cavity of a South African lithodid crabinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031822013-11-12T14:37:26Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaInvers i Brunet, OlgaPérez Vallmitjana, MartaRomero, Javier (Romero Martinengo)2012-10-29T13:02:22Z2012-10-29T13:02:22Z19952012-10-29T13:02:23Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32430The effects of experimental phosphorus enrichments on alkaline phosphatase activity (APA) of the seagrass Posidonia oceanica (L.) Delile were tested. Short-term additions (as phosphate, 12 hours, in the laboratory) decreased APA by 18-2896, depending on the plant part considered (roots, young leaves or old leaves). The values of APA after this treatment were well correlated with interna1 phosphorus pools (as P concentration in plant tissues). Long-term additions (as phosphate, added to the sediment, 1 month in situ) decreased APA by 40-75%, also depending on the plant part. We conclude that alkaline phosphatase activity is a good indicator of P deficiency in this seagrass. We used this indicator to assess the P-nutritional status in a series of meadows in the NW Mediterranean, finding a high geographical variability, but correlations between APA and basic features of the meadows (carbonate content of the sediment, organic content of the sediment, shoot density, etc.) were not significant. Consequently, phosphorus deficiency does not seem to be directly related to these descriptors.7 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/324/Scientia Marina, 1995, vol. 59, num. Suppl. 1, p. 41-47cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FanerògamesPosidòniaNutrients (Medi ambient)FòsforMediterrània, MarPhanerogamsPosidoniaNutrients (Ecology)PhosphorusMediterranean SeaAlkaline phosphatase activity as a tool for assessing nutritional conditions in the seagrass Posidonia oceanica.(L.) Delileinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031832013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaBarange Corachan, ManuelZabala i Limousin, MikelRiera, TeclaGili, Josep Maria, 1953-2012-10-29T13:13:15Z2012-10-29T13:13:15Z19892012-10-29T13:13:15Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z2012-10-29T23:11:19Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32431An in situ energy budget of the hydropolyp Eudendrium racemosum (Cavolini, 1785) is presented. Ingestion and respiration rates and ammonium excretion were studied over two 24 h cycles, with two-hour sample intervals. The species ingested as much as 25.9% of its own biomass per day (minimum rate). Respiration was 1.62 ml O2 g-1 d w h-1 while excretion was 13.6 mM NH4 g-1dw h-1. We estimated that the species increased its biomass at a rate of 9.6% per day (Growth + Reproduction). This value is higher than those previously reported for other cnidarians. We can assume that the capacity of E. racemosum to survive - albeit for a limited period of the year - in the highly-competitive shallow-water communities is based on its high growth rate.5 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2522/Scientia Marina, 1989, vol. 53, num. 2-3, p. 423-427cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>HidrozousCnidarisMediterrània, MarHydrozoaCnidariaMediterranean SeaA general approach to the in situ energy butget of Eudendrium racemosum (Cnidaria, Hydrozoa) in the Western Mediterraneaninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031842013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaZabala i Limousin, MikelBallesteros i Sagarra, Enric, 1958-2012-10-29T13:19:42Z2012-10-29T13:19:42Z19892012-10-29T13:19:42Z2012-10-29T23:11:20Z2012-10-29T23:11:20Z2012-10-29T23:11:20Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32432Most structure-building organisms in rocky benthic communities are surface-dependent because their energy inputs depend mainly on the surface they expose to water. Two photosynthetic strategies, divided into calcareous and non calcareous algae, strict suspension-feeders and photosynthetic suspension feeders (e.g. hermatypic corals) are the four main strategies evolutively acquired by benthic organisms. Competition between those strategies occur in relation to productivity of the different species, in such a way that, for given environmental conditions, species with a higher growth (P/B ratio) would dominate. At a worldwide scale, littoral marine benthos can he considered to fit into the four fields defined by two main axes: the first, relates to productivity and relies atrophic and oligotrophic waters and the second is defined by the degree of environmental variability or seasonality (from high to low). Coral reefs (marine ecosystems dominated by photosynthetic suspension feeders) develop in the space of oligotrophic areas with low variability, while kelp beds (marine ecosystem dominated by large, non calcareous algae) are to be found only in eutrophic places with a high variability. The space of eutrophic waters with a low variability do not has specially adapted, high structured, benthic marine ecosystems, and in these conditions opportunistic algae and animals predominate. Finally, photophilic mediterranean benthos -devoid of kelps and without hermatypic corals- typifies the field of oligotrophic areas with high variability; in its more genuine aspect, Mediterranean benthos is represented by small algae with a high percentage of calcareous thallii. In all cases strict suspension-feeders compete successfully with photosynthetic organisms only in situations of low irradiances or very high inputs of POM. In its turn, Mediterranean rocky benthos, in spite of its relative uniformity, is geographically organized along the same axes. The Gulf of Lions and the insular bottoms (Balearic Islands, for example) would correspond to the extremes of eutrophic-high variability areas and oligotrophic-low variability areas, respectively. Irradiance, nutrient and POM concentration, and hydrodynamism are the three variables which mainly affect the distribution of the different surface-dependent strategies, and thus, these parameters are of paramount interest for understanding the trophic structure of Mediterranean benthic communities. In environments non limited by light, nutrient availability, defined as the product between nutrient -POM concentration and hydrodynamism, states the dominance of calcareous versus non calcareous algae. Calcareous algae dominate in oligotrophic waters while non-calcareous algae dominate in moderately eutrophic waters. In light-limited environments, passive suspension feeders (octocorallaria, gorgonians) become dominant species if POM availability is enhanced by a high hydrodynamism (strong currents); in waters with a low charge of POM organisms of other groups, mainly active suspension feeders, predominate (sponges, bryozoans, scleractiniarians). In any case, there always exists a very variable bathymetric zone, depending on light attenuation and nutrient-POM availability, where encrusting calcareous algae strongly compete with suspension feeders (coralligenous).15 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2567/Scientia Marina, 1989, vol. 53, num. 1, p. 3-17cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1989info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>BentosEsculls coral·linsEutrofitzacióMediterrània, MarBenthosCoral reefs and islandsEutrophicationMediterranean SeaSurface-dependent strategies and energy flux in benthic marine communities or, why corals do not exist in the Mediterraneaninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031852013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, AntoniZabala i Limousin, Mikel2012-10-29T13:23:50Z2012-10-29T13:23:50Z19902012-10-29T13:23:50Z2012-10-29T23:11:20Z2012-10-29T23:11:20Z2012-10-29T23:11:20Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32434Visual scuba diving censuses were used to assess the effects of fishing prohibition on abundance and size structure of littoral fish populations by comparing the same benthic communities inside and outside the protected area of Medes Islands (NE Catalonia, Spain). The total number of species found was 43 in the reserve and 44 outside, but the mean value of species richness per sampling station was significantly higher in the protected area. However, diversity, heavily affected by the presence or absence of large schools of pelagic species, showed no significant differences between sites. The prohibition of fishing for 6 years is the first factor affecting the qualitative and quantitative structure of fish populations ('reserve effect'), and depth is the second factor. Thus, except in the cases of Serranus cabrilla and Mullus surmuletus, all other vulnerable species are highly sensitive to the protection measures. The size structure of all vulnerable species was found to be absolutely different at the reserve sites than in the unprotected zones, and the modal size classes of size frequency distributions were always higher in the reserve than outside. The reserve effect was significantly responsible of the differences observed in this change on size structure. Some highly vulnerable species, such as Epinephelus guaza and Sciaena umbra, have only been found in the protected area. Others, such as Sparus aurata, Diplodus cervinus and Dicentrarchus labrax, were much more frequent inside the reserve.12 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2437/Scientia Marina, 1990, vol. 54, num. 4, p. 317-328cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Peixos marinsMedes, Illes (Catalunya)Marine fishesMedes Islands (Catalonia)Effects of total fishing prohibition on the rocky fish assemblages of Medes Islands marine reserve (NW Mediterranean)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031742013-11-12T14:37:27Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaRiera, TeclaZabala i Limousin, MikelPeñuelas, Josep2012-10-29T13:29:18Z2012-10-29T13:29:18Z19912012-10-29T13:29:18Z2012-10-29T23:11:18Z2012-10-29T23:11:18Z2012-10-29T23:11:18Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32435The nycthemeralmigration of Hemimysis speluncola Ledoyer (1963) (Crustacea: Mysidacea)from a western Mediterranean cave to the open sea was studied in July andSeptember 1985 and September 1986. Light was the initiating factor. Feeding isthe main activity outside the cave. A mixture of assorted small organisms anddetritus makes up the mysids diet.5 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2407/Scientia Marina, 1991, vol. 55, num. 4, p. 605-609cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1991info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>CrustacisAlimentació animalCrustaceaAnimal feedingMysids from a submarine cave emerge each night to feedinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031752013-11-12T14:37:28Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelLlobet i Nadal, ImmaculadaZabala i Limousin, MikelGili, Josep Maria, 1953-Hughes, R.G.2012-10-29T14:28:39Z2012-10-29T14:28:39Z19922012-10-29T14:28:39Z2012-10-29T23:11:18Z2012-10-29T23:11:18Z2012-10-29T23:11:18Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32436Halecium petrosum and Halecium pusillum on the alga Halimeda tuna from Tossa de Mar, northeastern Spain, were studied. Asexual reproduction of H. petrosum, by stolonisation, occurred throughout the year except for July and August. Asexual reproduction of H. pusillum, by planktonic propagules, occurred throughout the year. Sexual reproduction was limited to the autumn in H. petrosum and spring in H. pusillum. The growth rates of colonies of both species were rapid but declined with increased size. Mean colony size over two consecutive two week periods increased approximately five-fold and three-fold for H. petrosum, and six-fold and four-fold for H. pusillum. Mortality was estimated to be high for both species, especially in summer. The maximum life span of colonies (ramets) of both species was estimated to be only eight weeks. Consequently most colonies do not reproduce sexually. The absence of reproduction of H. petrosum in summer, when the turnover of algal thalli was greatest, probably contributed to the summer decline in its abundance. In both species the genet (clone) survives for unknown, possibly very long, periods by asexual reproduction which facilites colonisation of other substrata.9 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2597/Scientia Marina, 1992, vol. 56, num. 2-3, p. 161-169cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1992info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Invertebrats marinsAlguesMediterrània, MarMarine invertebratesAlgaeMediterranean SeaThe population dynamics of Halecium petrosum and Halecium pusillum (Hydrozoa, Cnidaria), epiphytes of Halimeda tuna in the nortwestern Mediterraneaninfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2031762013-11-12T14:37:28Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaCarola Díaz-Aguado, MartaComa Bau, RafelRiera, TeclaZabala i Limousin, Mikel2012-10-29T14:34:46Z2012-10-29T14:34:46Z19932012-10-29T14:34:47Z2012-10-29T23:11:18Z2012-10-29T23:11:18Z2012-10-29T23:11:18Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32437Egesta of a cave-dwelling mysid (Hemimysis speluncola Ledoyer, 1963) was studied in a submarine cave of Medes Islands, NW Mediterranean by in situ fecal pellet collecting. Fecal pellet production and gut fullness of mysids during incubation experiments are used to estimate mysid egestion rates. Intrinsic factors related with the natural history of this species such as population structure, density of mysids, daily rhythms and pellet decomposition rates are tested for their influence on the egestion rate. The effects of methodological artifacts, such as the stress induced by both incubation and preservation procedures, are also studied. An average mysid egests about 2.5 pellets per day into the cave. The time of day is the main factor affecting egestion. The highest deposition rate is between 2 to 4 hours after sunrise when about 38 % of the total daily pellet production becomes egested. Fecal pellet morphology changes with mysid demographic classes: immature mysids produce slender and thick pellets, whereas mature mysids produce only thick pellets. Immature classes show higher percentages of full guts than mature ones. Mysid density in the incubators does not affect the results on gut fullness, but it causes a decrease in the number of pellets collected after incubation. Coprorhexia seems to be the only plausible process to explain this paradox. The incubation procedure does not increase deposition rate significantly. Time of incubation is critical because the half-life of fecal pellets is about 2.5 hours. Fixation with liquid nitrogen decreases gut fullness and also deposition rates. Higher values are obtained with 70 % ethanol and 5 % formalin solutions which show very similar results for both gut fullness and pellet deposition rates. Nevertheless, ethanol is not suitable as fixative because it enhances the opacity of the body. Several suggestions are given in order to optimize the reliability of further in situ experiments for evaluation of egesta of Hemimysis speluncola in submarine caves.13 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2629/Scientia Marina, 1993, vol. 57, num. 1, p. 51-63cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>CrustacisExcrementsMedes, Illes (Catalunya)CrustaceaFecesMedes Islands (Catalonia)Fecal pellets collection as a method for assessing egesta of the marine cave-dwelling mysid Hemimysis spelunculainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2032222013-11-12T14:37:29Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaTerrados, JorgeRos, Joandomènec, 1946-2012-10-30T07:32:50Z2012-10-30T07:32:50Z19952012-10-30T07:32:50Z2012-10-30T23:10:52Z2012-10-30T23:10:52Z2012-10-30T23:10:52Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32441The temporal changes in the structure, biomass and C, N and P content of meadows of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux in the Mar Menor coastal lagoon (SE Spain) are described over the period from November 1986 to March 1989. C. prolifera meadows showed a unimodal pattern of vegetative development with maximum biomass values (168-173 g d.w. m-2) reached in summer and maintained during autumn, and minimum biomass values (0-57 g d.w. m-2) during late winter and early spring. Leaf area index values changed between 0.37-0.40 m2 m-2 in January-February and 2.60-7.06 m2 m-2 in July. The seasonality in the biomass and structure of the meadow was mainly related to the vegetative development of the secondary fronds. Carbon and phosphorus content of the thallus (32.5-34.8% d.w. and 0.065-0.069% d.w., respectively) had no seasonality, but nitrogen content showed a bimodal annual pattern with higher values in spring and fall (>2.5% d.w.) than in summer and winter (<2.5% d.w.).8 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2713/Scientia Marina, 1995, vol. 59, num. 1, p. 49-56cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>CloròfitsBiomassaLlacunesMar Menor (Múrcia)Green algaeBiomassLagoonsMar Menor (Murcia)Temporal variation of the biomass and structure of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux meadows in the Mar Menor lagoon (SE Spain).info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2032232013-11-12T14:37:29Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaAndreu, PilarRiera, Tecla2012-10-30T08:35:54Z2012-10-30T08:35:54Z19902012-10-30T08:35:54Z2012-10-30T23:10:52Z2012-10-30T23:10:52Z2012-10-30T23:10:52Z0214-8358http://hdl.handle.net/2445/32442Sagitta setosa is a neritic Chaetognath exhibiting a discontinuous geographic distribution. To assess the influence of its discontinuous geographic distribution on morphometric variability between isolated populations, we conducted a biometric study of S. setosa from three different locations: Goteborg and Plymouth (North Atlantic) and Barcelona ( Western Mediterranean). Out results do indicate some disparity between the populations that is reflected not in size differences, largely determined by water temperature, but in shape (body proportions).5 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://www.icm.csic.es/scimar/index.php/secId/6/IdArt/2455/Scientia Marina, 1990, vol. 54, num. 2, p. 101-105cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>QuetògnatsBiometriaChaetognathaBiometryMorphometric relationhip in the Chaetognath Sagitta setosa Muller 1847: within population versus between population variability.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036002013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaTomás, Xavier2012-11-13T10:21:28Z2012-11-13T10:21:28Z19822012-11-13T10:21:28Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32646Desde 1979 se ha estudiado la flora de diatomeas bentónicas de 60 ecosistemas acuáticos del litoral mediterráneo español. En este trabajo se resumen las observaciones realizadas sobre las especies del género Mastogloia Thwaites presentes en estos puntos. Se han identificado 18 especies y 4 variedades; 15 de las cuales se citan por primera vez de nuestras aguas epicontinentales. Los datos sobre la distribución de las frecuencias relativas (%) de cada uno de los táxones del género Mastogloia han permitido la tipificación de las localidades estudiadas. Esta clasificación está de acuerdo con la obtenida a partir de los datos sobre la mineralización de las aguas (LOPEZ, 1981b).16 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2861Collectanea Botanica, 1982, vol. 13, num. 2, p. 929-944cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>DiatomeesEcologia aquàticaMediterrània (Espanya : Costa)DiatomsAquatic ecologyMediterranean Coast (Spain)El género Mastogloia en los sistemas acuáticos del litoral mediterraneo españolinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036042013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaBallesteros i Sagarra, Enric, 1958-Romero, Javier (Romero Martinengo)2012-11-13T10:25:22Z2012-11-13T10:25:22Z19822012-11-13T10:25:23Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32647Aquest treball és un intent d´actualitzar i sistematitzar les dades algològiques que es posseeixen referents al nostre país. Aquestes dades han estat obtingudes de la bibliografia existent, incloent-hi també nombroses observacions personals inèdites. La sistemàtica utilitzada ha estat, bàsicament, la proposada per PARKE i DIXON (1976). La distribució geogràfica de les espècies s'especifica en funció del reticle UTM. En aquest moment són 403 (28 Cyanophyta, 220 Rhodophyta, 69 Phaeophyta, 85 Chlorophyta i 1 Chrysophyta) les espècies que es coneixen a les costes del Principat.43 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2861Collectanea Botanica, 1982, vol. 13, num. 2, p. 723-765cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1982info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Algues marinesCatalunyaMarine algaeCataloniaCatálogo de las algas bentónicas (con exclusión de las diatomeas) de la costa catalanainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036052013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaSabater, SergiSabater i Comas, Francesc2012-11-13T10:30:30Z2012-11-13T10:30:30Z19872012-11-13T10:30:30Z2012-11-13T23:11:51Z2012-11-13T23:11:51Z2012-11-13T23:11:51Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32648Els aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Maresme, Catalunya) són sistemes força fluctuants, lligats al règim del riu La Tordera. Han estat determinades un total de 71 espècies i varietats en el fìtoplàncton, de les que són descrites les seves variacions estacional i de comunitat segons les localitats.9 p.application/pdfcatConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2901Collectanea Botanica, 1987, vol. 17, num. 1, p. 11-19cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1987info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FitoplànctonEcologiaAiguamollsTordera (Catalunya : Curs d'aigua)PhytoplanktonEcologyMarshesTordera River (Catalonia)El fitoplàncton dels aiguamolls de Ca l'Estany de Tordera (Barcelona)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036062013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T10:34:48Z2012-11-13T10:34:48Z19462012-11-13T10:34:48Z2012-11-13T23:11:52Z2012-11-13T23:11:52Z2012-11-13T23:11:52Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32649Durante algún tiempo conservé la descripción y la figura de un curioso objeto, encontrado entre algas de agua dulce y que creí una clorofícea de muy especiales caracteres. Al contemplar por primera vez polen de mimosa, vi en el campo del microscopio innumerables ejemplares de mi extraordinaria «alga», cuya identidad quedaba así inequívocamente definida...2 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2828Collectanea Botanica, 1946, vol. 1, num. 6, p. 49-50cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1946info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Algues d'aigua dolçaFreshwater algaeSobre dos supuestas protofitasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036072013-11-12T14:37:31Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T10:38:29Z2012-11-13T10:38:29Z19462012-11-13T10:38:29Z2012-11-13T23:11:52Z2012-11-13T23:11:52Z2012-11-13T23:11:52Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32650En el curso de mis investigaciones sobre la microflora acuática he sido favorecido con el hallazgo de dos nuevas especies de volvocales clamidomonadáceas, pertenecientes a un grupo interesante por muchos conceptos, seguramente rico en formas, pero que ha sido relativamente poco estudiado...11 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2828Collectanea Botanica, 1946, vol. 1, num. 8, p. 95-105cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1946info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Flora d'aigua dolçaFlagel·latsFreshwater plantsFlagellataContribución al conocimiento del género Platymonas (Volvocales)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036082013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T10:42:22Z2012-11-13T10:42:22Z19472012-11-13T10:42:22Z2012-11-13T23:11:52Z2012-11-13T23:11:52Z2012-11-13T23:11:52Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32651Posteriormente a la publicación de mi primera contribución a la flora algológica de nuestras aguas dulces (1944), he dado preferencia a la preparación de trabajos de carácter local y ecológico, por entender que éstos podían conducir más rápidamente al planteamiento, y quizá a la resolución, de problemas de interés superior al puramente taxonómico. Pero el estudio de muchos centenares de muestras de algas, procedentes de localidades dispersas de Cataluña y de comarcas limítrofes, ha ido prosiguiendo independientemente, permitiendo reunir una cantidad considerable de datos inéditos. Eáta nota es la primera de una serie de contribuciones taxonómicas a nuestra flora algológica, que tendrán como base el material no utilizado en otros trabajos de limnología regional o local.15 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2828Collectanea Botanica, 1947, vol. 1, num. 9, p. 107-121cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1947info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE de España. I. Zygnemalesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036092013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T10:47:30Z2012-11-13T10:47:30Z19482012-11-13T10:47:30Z2012-11-13T23:11:53Z2012-11-13T23:11:53Z2012-11-13T23:11:53Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32652Esta nota se refiere a los métodos de estudio de las agrupaciones de organismos que se desarrollan sobre las superficies libres de los objetos sumergidos en el agua. Se trata de un tipo de comunidad que forma una capa o almohadilla continua sobre el substrato, que puede alcanzar un grueso considerable y precipita a menudo depósitos minerales en su espesor. Otras veces, la presencia de tal comunidad no puede apreciarse a simple vista, por su escasa altura y pequenez de los organismos que la constituyen. El mismo tipo de comunidad puede desarrollarse sobre substrato suelto o movedizo limo, arcilla, gyttja , en forma de lámina continua aplicada sobre el fondo...13 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2833Collectanea Botanica, 1948, vol. 1, num. 15, p. 247-259cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1948info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>PerífitonBiologia aquàticaBiocenosisMicroorganismesInvestigacióPeriphytonAquatic biologyBiocenosesMicroorganismsResearchLos métodos para la investigación de las comunidades acuáticas adnadas y especialmente las formadas por organismo microscópicos (perifiton, pecton)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036102013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T10:51:25Z2012-11-13T10:51:25Z19482012-11-13T10:51:25Z2012-11-13T23:11:53Z2012-11-13T23:11:53Z2012-11-13T23:11:53Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32653En este segundo artículo (véase Coüecianea Botánica, vol. I, n.' 9) se estudian grupos de particular interés; varios de ellos requieren trabajar con material vivo y son menos conocidos que el resto de las algas. Se da cuenta de especies que no fueron citadas anteriormente, de rectificaciones y de diversos datos sobre especies ya mencionadas en nuestra flora. Varias formas, posiblemente especies nuevas, que no han podido ser completamente estudiadas, son también tenidas en consideración. Numerosas nuevas citas de las especies menos raras se encontrarán en otro trabajo: sobre la vegetación, todavía no publicado.32 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2833Collectanea Botanica, 1948, vol. 2, num. 6, p. 99-130cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1948info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE de España. II, Chrysophyceae, Heterocontae, Dinophyceae, Euglenineaeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035902013-11-12T14:37:32Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T10:55:57Z2012-11-13T10:55:57Z19492012-11-13T10:55:57Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32654Al presente artículo pueden referirse también las advertencias generales que encabezan los que le precedieron (véase Collectanea Botánica, vol. I, pág. 107, y vol. 11, pág. 99). En éste se citan 122 formas, más de la mitad de las cuales son mencionadas por primera vez de Cataluña.18 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2833Collectanea Botanica, 1949, vol. 2, num. 15, p. 233-250cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1949info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE de España, III a, Euchlorophyceaeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035912013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:07:21Z2012-11-13T11:07:21Z19502012-11-13T11:07:21Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/3265521 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2833Collectanea Botanica, 1950, vol. 2, num. 18, p. 273-293cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1950info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE de España, III b, Euchlorophyceaeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035922013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:18:51Z2012-11-13T11:18:51Z19522012-11-13T11:18:51Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32656La peculiar estructura celular de las cianofíceas puede explicar las dificultades que su sistemática ofrece, notablemente superiores a las que presentan los otros grupos de algas, donde los tipos específicos se suelen mostrar mucho más constantes y caracterizables. Basta una experiencia mediana para darse cuenta de la existencia de un elevado número de razas más o menos distintas dentro de cada «especie» de cianofícea ; consecuencia de la forma de transmitirse los materiales de herencia y de la ausencia de anfimixis...31 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://21524Collectanea Botanica, 1952, vol. 3, num. 10, p. 209-239cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1952info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE. de España, IV a, Cyanophyceaeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035932013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:25:37Z2012-11-13T11:25:37Z19512012-11-13T11:25:37Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z2012-11-13T23:11:48Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32657Los deseos de tipificación y clasificación de las masas de agua dulce han llevado a establecer una tipología tipos de biótopos acuáticos, tipos biológicos de lagos y, al observar la mayor frecuencia con que ciertos tipos se presentan en determinadas regiones por razones climáticas, edáficas (geológicas) y, en menor grado, morfológicas a la llamada limnología regional.25 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2834Collectanea Botanica, 1951, vol. 3, num. 2, p. 43-67cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1951info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>LimnologiaAlgues d'aigua dolçaPoblacions animalsCatalunyaLimnologyFreshwater algaeAnimal populationsCataloniaRegiones limnológicas de Cataluña y ensayo de sistematización de las asociaciones de algasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035942013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:29:37Z2012-11-13T11:29:37Z19532012-11-13T11:29:37Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/3265830 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2834Collectanea Botanica, 1953, vol. 3, num. 20, p. 231-260cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1953info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE de España, IV b, Cyanophyceaeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035952013-11-12T14:37:33Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:33:47Z2012-11-13T11:33:47Z19542012-11-13T11:33:47Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32659En las páginas siguientes se estudian las diatomeas contenidas en una serie de recolecciones que no han sido utilizadas en la preparación de trabajos de tipo regional publicados anteriormente, aunque una parte de estos materiales inéditos se aprovechó para un estudio sobre la vegetación de las aguas dulces de Cataluña (Vegetatio, vol. i, págs. 258-284, 1949), en el que se pueden encontrar algunas referencias complementarias sobre ecología y biocenología de las especies.27 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2835Collectanea Botanica, 1954, vol. 4, num. 4, p. 53-79cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1954info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE de España, V a, Bacillariophytainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035962013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:40:53Z2012-11-13T11:40:53Z19552012-11-13T11:40:53Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32660Como en anteriores trabajos de esta serie, se reunen en el presente cierto número de datos inéditos sobre especies observadas en recolecciones un tanto esporádicas. La representación de las desmidiales y de las rodofíceas en las tierras bajas de Cataluña es pobre; en conjunto, en la siguiente enumeración no figuran más que ochenta y cuatro nombres.11 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2835Collectanea Botanica, 1955, vol. 4, num. 25, p. 319-329cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1955info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una Flora de las algas del NE de España, VI, Desmidiales, Phodophyceaeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035972013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:45:33Z2012-11-13T11:45:33Z19562012-11-13T11:45:33Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z2012-11-13T23:11:49Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32661En esta nota adicional se reúnen datos sobre 140 especies, la mayor parte de ellas nuevas para la flora de las tierras bajas catalanas; se han incluido referencias inéditas sobre alguuas pocas formas ya citadas, pero que son raras o que no se encuentran fructificadas habitualmente (edogoniales, zignemales). La clorofícea Thamniochaete frutex se describe como especie nueva; una heteroconta no denominada representa verosímilmente un género nuevo, que deberá recibir nombre cuando pueda disponerse de mejor material.21 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2836Collectanea Botanica, 1956, vol. 5, num. 2, p. 87-107cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1956info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>FloraAlguesFitogeografiaEspanyaFloraAlgaePhytogeographySpainMateriales para una flora de las algas del NE. de España, VII suplementoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2035992013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:53:43Z2012-11-13T11:53:43Z19642012-11-13T11:53:43Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32663ALEEM (1961) propone el nombre de Spirogyra salina nov. 6p. para una zignemal de agua salobre que describe, observada en lagunas litorales del Mediodía francés, y sobre la cual el propio autor, sólo o en colaboración con el Prof. G. PETIT, había publicado con anterioridad diversas observaciones ecológicas (ALEEM, 1952; PETIT & ALEEM, 1952)...2 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2837Collectanea Botanica, 1964, vol. 6, num. 14, p. 455-456cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1964info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>LimnologiaFloraAlguesLimnologyFloraAlgaeSobre una Spirogyra de agua salobreinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036012013-11-12T14:37:34Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T11:58:13Z2012-11-13T11:58:13Z19682012-11-13T11:58:13Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32664Las posibilidades de explotación de cualquier ecosistema no sólo dependen de su producción primaria o básica (a nivel de los vegetales), sino también de cómo los valores de dicha producción en las distintas temporadas se distribuyen alrededor de la media general. Si su dispersión es muy grande, es decir, cuando ciertos años son enormemente productivos y otros muy poco, las condiciones de explotación son distintas de otra situación en la que, año tras año, se repiten aproximadamente las mismas cifras de producción.21 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2838Collectanea Botanica, 1968, vol. 7, num. 41, p. 727-747cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1968info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Ecologia aquàticaFitoplàncton maríProductivitat marinaMediterrània (Mar : sud-oest)Aquatic ecologyMarine phytoplanktonMarine productivityMediterranean Sea (southwest)Fluctuaciones de varios años de período medio en la producción de fitoplancton en el mediterraneo occidentalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2040422013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-13T12:03:17Z2012-11-13T12:03:17Z19832012-11-13T12:02:31Z2012-11-23T23:11:43Z2012-11-23T23:11:43Z2012-11-23T23:11:43Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32666Lista de especies de algas identificadas en los ambientes salobres constituidos por el Lago di Patria, una laguna salobre próxima a Nápoles y diversas zanjas y charcas próximas. El conjunto de la flora y las comunidades son comparables a las que se encuentran en lagunas análogas de las costas francesa y española.11 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2862Collectanea Botanica, 1983, vol. 14, p. 305-315cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1983info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>LimnologiaAlguesLlacunesNàpols (Itàlia)LimnologyAlgaeLagoonsNaples (Italy)Algas de una laguna salobre mediterranea (Lago di Patria, Napoles)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036022013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaBallesteros i Sagarra, Enric, 1958-Pérez Vallmitjana, MartaZabala i Limousin, Mikel2012-11-13T12:21:17Z2012-11-13T12:21:17Z19842012-11-13T12:21:17Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32668Se presentan una serie de inventarios de la zona infralitoral superior realizados a lo largo de toda la costa catalana precisando las localidades de recolección y sus características. Los inventarios se agrupan en una serie de tablas las cuales se comentan en función de su composición florística. Finalmente, se hace una división de la costa catalana atendiendo a las distintas comunidades encontradas y se valora su distribución en relación a las características de la costa y a los posibles focos de contaminación. Se presta especial atención a las comunidades portuarias.32 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2863Collectanea Botanica, 1984, vol. 15, p. 69-100cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>BentosAlgues marinesAssociacions vegetalsCosta Brava (Catalunya)BenthosMarine algaePlant communitiesCosta Brava (Catalogne)Aproximación al conocimiento de las comunidades algales de la zona infralitoral superior de la costa catalanainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036032013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaPérez Vallmitjana, Marta2012-11-13T12:25:07Z2012-11-13T12:25:07Z19842012-11-13T12:25:07Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z2012-11-13T23:11:50Z0010-0730http://hdl.handle.net/2445/32669Algunas comunidades de la costa catalana están dominadas por especies nitrófilas del orden Ulvales. El estudio de su composición específica, su producción y su estructura espacial (en base a la diversidad y a coeficientes de similaridad) muestra que se trata de comunidades con áreas mínimas pequeñas, dominadas por especies oportunistas y con un elevado cociente producción/biomasa (P/B). Consecuentemente, el flujo energético a través de estas comunidades es elevado, con una producción que alcanza los 2g/m2.dia, durante la época de máximo crecimiento.13 p.application/pdfspaConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Reproducció del document publicat a: http://bibdigital.rjb.csic.es/spa/Libro.php?Libro=2863Collectanea Botanica, 1984, vol. 15, p. 351-363cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 1984info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>BiogeografiaEcologia de les costesAlguesCosta Brava (Catalunya)BiogeographyCoastal ecologyAlgaeCosta Brava (Catalogne)Estudio ecológico de las comunidades nitrófilas mediolitoralesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036952013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaRieradevall i Sant, MariaChaves, M.L.Prat i Fornells, Narcís2012-11-15T10:17:53Z2012-11-15T10:17:53Z20072012-11-15T10:17:53Z2012-11-15T23:12:13Z2012-11-15T23:12:13Z2012-11-15T23:12:13Z0367-5041http://hdl.handle.net/2445/32707A Chironomidae (Diptera) fauna list for headwater streams of high altitude areas in Serra da Estrela (Portugal) is presented, doubling the previously established species richness for the region. The findings include 17 new records for Portugal, which represent an increase to 219 species for the Continental Portugal Chironomidae fauna. Two new records were detected for the Iberian Peninsula: one species (Tvetenia duodenaria), and one subgenus<br>Psectrocladius (Mesopsectrocladius)<br>; and the presence of the genus Natarsia is confirmed. The last two occurrences correspond to monoespecific taxa of the Palearctic region. However, as taxonomic identification has been based on larval material, instead of pupae, pupal exuviae or imagoes, species level assignment is still uncertain. Key words: Diptera, Chironomidae, high mountain streams, Serra da Estrela, Portugal, Iberian Peninsula. RESUMEN Quironómidos (Diptera, Chironomidae) de alta montaña de la Sierra de Estrela (Portugal) y adiciones a la fauna de Portugal y la Península Ibérica Se presenta una lista de especies de Chironomidae (Diptera) recolectados en los ríos de cabecera de zonas de alta montaña en la Serra da Estrela (Portugal). Con esta aportación se duplica la riqueza de especies regional conocida hasta el momento y se eleva la fauna de quironómidos del Portugal continental a 219 especies. Se incluyen dos nuevas citas para la Península Ibérica, una especie (Tvetenia duodenaria) y un subgénero<br>Psectrocladius (Mesopsectrocladius)<br>, y se confirma la presencia del género Natarsia. En los dos últimos casos se trata de larvas de taxones hasta el momento monoespecíficos en la región paleárctica, pero al no haberse recolectado pupas o adultos no se puede asegurar la identificación específica. Palabras clave: Diptera, Chironomidae, ríos de alta montaña, Serra da Estrela, Portugal,6 p.application/pdfengConsejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)Graellsia, 2007, vol. 63, num. 2, p. 273-278cc-by-nc (c) Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>DíptersInsectesPenínsula IbèricaPortugalDipteraInsectsIberian PeninsulaPortugalHigh altitude Chironomidae (Diptera) of Serra da Estrela (Portugal): Additions to the Portuguese and Iberian Peninsula faunainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036962013-11-12T14:37:35Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaBonada i Caparrós, NúriaDallas, H.Rieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, NarcísDay, J.2012-11-15T10:47:44Z2012-11-15T10:47:44Z20062012-11-15T10:47:44Z2012-11-15T23:12:15Z2012-11-15T23:12:15Z2012-11-15T23:12:15Z0887-3593http://hdl.handle.net/2445/32712Abstract. The ability of 2 Rapid Bioassessment Protocols (RBPs) to assess stream water quality was compared in 2 Mediterranean-climate regions. The most commonly used RBPs in South Africa (SAprotocol) and the Iberian Peninsula (IB-protocol) are both multihabitat, field-based methods that use macroinvertebrates. Both methods use preassigned sensitivity weightings to calculate metrics and biotic indices. The SA- and IB-protocols differ with respect to sampling equipment (mesh size: 1000 lm vs 250<br> 300 lm, respectively), segregation of habitats (substrate vs flow-type), and sampling and sorting procedures (variable time and intensity). Sampling was undertaken at 6 sites in South Africa and 5 sites in the Iberian Peninsula. Forty-four and 51 macroinvertebrate families were recorded in South Africa and the Iberian Peninsula, respectively; 77.3% of South African families and 74.5% of Iberian Peninsula families were found using both protocols. Estimates of community similarity compared between the 2 protocols were .60% similar among sites in South Africa and .54% similar among sites in the Iberian Peninsula (Bray<br>Curtis similarity), and no significant differences were found between protocols (Multiresponse Permutation Procedure). Ordination based on Non-metric Multidimensional Scaling grouped macroinvertebrate samples on the basis of site rather than protocol. Biotic indices generated with the 2 protocols at each site did not differ. Thus, both RBPs produced equivalent results, and both were able to distinguish between biotic communities (mountain streams vs foothills) and detect water-quality impairment, regardless of differences in sampling equipment, segregation of habitats, and sampling and sorting procedures. Our results indicate that sampling a single habitat may be sufficient for assessing water quality, but a multihabitat approach to sampling is recommended where intrinsic variability of macroinvertebrate assemblages is high (e.g., in undisturbed sites in regions with Mediterranean climates). The RBP of choice should depend on whether the objective is routine biomonitoring of water quality or autecological or faunistic studies.14 p.application/pdfspaThe North American Benthological SocietyJournal of the North American Benthological Society, 2006, vol. 25, num. 2, p. 487-500(c) The North American Benthological Society , 2006info:eu-repo/semantics/openAccessQualitat de l'aiguaInvertebratsSud-àfricaPenínsula IbèricaCabal dels riusWater qualityInvertebratesSouthern AfricaIberian PeninsulaStreamflowA comparison of rapid bioassessment protocols used in 2 regions with Mediterranean climates, the Iberian Peninsula and South Africainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2036972013-11-12T14:37:36Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaMargalef, Ramon, 1919-20042012-11-15T10:49:14Z2012-11-15T10:49:14Z19812012-11-15T10:49:14Z2012-11-15T23:12:15Z2012-11-15T23:12:15Z2012-11-15T23:12:15Z0567-7505http://hdl.handle.net/2445/32713Mientras que muchos paleontologos reconocen o aceptan direcciones preferentes en los procesos de sucesión y de evolución, los biólogos y ecólogos que estudian organismos actuales, al enfrentarse con un gran número de posibilidades de cambio, suelen ser mhs escépticos. En mi opinion, la diferente actitud tiene que ver conla escala de los fenómenos, pero también con la asimetria de los cambios naturales. Una disponibilidad de energia alta e imprevisible determina discontinuidades y permite a los organismos hacer historia; un régimen de energia previsiblemente degradada a través de una organización, permite a la vida escribir historia La dinámica de las poblaciones planctónicas es un ejemplo ideal de la operación alternada de los regimenes energéticos. La productividad y las formas biológicas dependen de cómo la energiadisponible realiza trabajo en la matriz fisica del ecosistema. La sucesión solo se puede reconocer en régimen de degradación de energia; pero ello es solamente la mitad de la historia. Las secuencias o ciclos sedimentarios se pueden comparar con este modelo de plancton También aqui aparecen discontinuidades que empiezan con la deposición de materiales gniesos en un ambiente de alta energia y pasan gradualmente a materiales más finos, cada vez con mayor influencia de la vida en su composicion y segregación. La evolucion tiene un componente que procede de su adherencia necesaria a la sucesión. Las especies evolucionan colonizando distintos ambientes, uno tras otro, pero en todos y cada uno de ellos, están sometidos a presiones paralelas, dependientes de la sucesióii. Otras poblaciones de caracteristicas más oportunistas y generales saltan continuamente entre ambientes de gran energia, donde su evolución puede ser rápida, pero deja naturalmente pocos indicios. El registro fósil solo nos cuenta la mitad de la historia y la evolución nos parece tener direccion, simplemente como consecuencia de la asimetria fundamental en los cambios de los ecosistemas.4 p.application/pdfspaUniversitat de Barcelona (UB). Institut de Cièncias de la Terra Jaume Almera (ICTJA)Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75051Acta Geologica Hispanica, 1981, vol. 16, num. 1-2, p. 35-38(c) Margalef, Ramon, 1919-2004, 1981info:eu-repo/semantics/openAccessEcologiaEvolucióEcosistemesPoblacions animalsPlànctonSedimentacióEcologyEvolutionBiotic communitiesAnimal populationsPlanktonSedimentationAsimetrias inducidas por la operación de energía externa en secuencias de sedimentos y de poblacionesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2039112013-11-12T14:37:37Zhdl_2072_116318Universitat de BarcelonaRieradevall i Sant, MariaPrat i Fornells, Narcís2012-11-21T18:42:00Z2012-11-21T18:42:00Z19862012-11-21T18:42:00Z2012-11-21T23:12:05Z2012-11-21T23:12:05Z2012-11-21T23:12:05Zhttp://hdl.handle.net/2445/32783A study on the qualitative and quantitative coniposition of macroinvertebrate drift in the Llobregat river ( N E Spain) is put fonvard. Samples were taken hourly during a 24 hour period in august 1982. The samples were taken with a net of 625 cm. of filtering surface and an opening mesh size of 500 microns, which íiltered 72,1 m3 /h. and collected 75.719 individuals during the sampling period. That means a drift rate of 1.224 indiv./h. and a drift density of 17 indi/m3 . 8 I0/o of the organismes collected were exuviae, mainly pupal chironomid skins (54%) and nimphal ephemeroptera moults (27(Ynj. The remainder percentage of living organisms represents a drift rate of 227 indiv./h. and a drift density of 3.14 indiv./m3. These are intermediate values ifwe compare them with the data published. Sixty per cent of the living drift were chiroiiomids. 17.5 '1 ephemeroptera and 10 (%1 trichoptera; these being the niost iniportant groups. Ofthe 87 species identified in those groups 23 were common in al1 the (7 1 ) samples (Table 1)10 p.application/pdfspaAsociación Ibérica de LimnologíaReproducció del document publicat a: http://www.limnetica.net/Limnetica/Limne02/L02u147_Deriva_macroinvertebrados_rio_Llobregat.pdfLimnetica, 1986, vol. 2, p. 147-156(c) Rieradevall i Sant, Maria et al., 1986info:eu-repo/semantics/openAccessInvertebrats aquàticsCursos d'aiguaDíptersBiologia d'aigua dolçaLlobregat (Catalunya : Curs d'aigua)Aquatic invertebratesRiversDipteraFreshwater biologyLlobregat River (Catalonia)Deriva nictemeral de macroinvertebrados en el rio Llobregat (Barcelona)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1824992013-11-12T14:57:39Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, AntoniColl, J.Hereu Fina, Bernat2012-03-09T12:07:58Z2012-03-09T12:07:58Z2003-072012-03-19T07:59:56Z2012-03-19T07:59:56Z2012-03-19T07:59:56Zhttp://hdl.handle.net/2445/2260733 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Garcia-Rubies et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Peixos marinsEcologia litoralDragonera (Illes Balears)Marine fishesSeashore ecologyDragonera (Balearic Islands)Estudi de les comunitats de peixos en els fons rocosos de l'àrea d'influència marina del Parc Natural de Sa Dragonera (S.O. de Mallorca)info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1824872013-11-12T14:57:39Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaColl, J.García-Rubies, AntoniHereu Fina, Bernat2012-03-09T12:11:21Z2012-03-09T12:11:21Z2003-072012-03-19T07:59:54Z2012-03-19T07:59:54Z2012-03-19T07:59:54Zhttp://hdl.handle.net/2445/2260846 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Coll et a., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Peixos marinsEcologia litoralDragonera (Illes Balears)Marine fishesSeashore ecologyDragonera (Balearic Islands)Estat actual de les poblacions de peixos vulnerables a la pesca en els fons rocosos de l'àrea d'influència marina del Parc Natural de Sa Dragonera (S.O de Mallorca).info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1824882013-11-12T14:57:39Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaColl, J.García-Rubies, AntoniHereu Fina, Bernat2012-03-09T12:16:28Z2012-03-09T12:16:28Z2003-072012-03-19T07:59:54Z2012-03-19T07:59:54Z2012-03-19T07:59:54Zhttp://hdl.handle.net/2445/2261045 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Coll et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Peixos marinsEcologia litoralMallorca (Balears)Marine fishesSeashore ecologyMajorca (Balearic Islands)Estat actual de les poblacions de peixos vulnerables a la pesca en els fons rocosos de la Reserva Marina del Migjorn (Sud de Mallorca).info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828502013-11-12T14:57:41Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T07:53:51Z2012-04-13T07:53:51Z19972012-04-17T07:00:35Z2012-04-17T07:00:35Z2012-04-17T07:00:35Zhttp://hdl.handle.net/2445/23662L'objectiu que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes. I l¿objectiu dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l¿equip del Departament d¿Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec delDepartament d¿Agricultura, Ramaderia i Pesca (primer de la seva Direcció General de Pesca Marítima, i des del 1996 de la Direcció General de Medi Natural) és avaluar els resultats de la dita conservació.PCC 10.05.227.07/597 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828512013-11-12T14:57:41Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T08:22:55Z2012-04-13T08:22:55Z19992012-04-17T07:00:35Z2012-04-17T07:00:35Z2012-04-17T07:00:35Zhttp://hdl.handle.net/2445/23667Aquesta Memòria constitueix la novena entrega, corresponent als resultatsobtinguts al llarg de 1999, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuantl'equip del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona en laReserva Marina de les Illes Medes, en compliment dels imperatius que marca la Llei19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu d'aquesta Lleiés la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Plad'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.103 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828522013-11-12T14:57:41Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T08:33:11Z2012-04-13T08:33:11Z20002012-04-17T07:00:35Z2012-04-17T07:00:35Z2012-04-17T07:00:35Zhttp://hdl.handle.net/2445/23669Aquesta Memòria constitueix la desena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2000, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitoritzacióque guiïn i avalin l'adequació de la gestió.115 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828462013-11-12T14:57:42Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T08:44:25Z2012-04-13T08:44:25Z20012012-04-17T07:00:32Z2012-04-17T07:00:32Z2012-04-17T07:00:32Zhttp://hdl.handle.net/2445/23672Aquesta Memòria constitueix la onzena remesa, corresponent als resultats obtinguts en 2001, dels treballs de seguiment que, des del 1990, ve efectuant l'equip del Departament d'Ecologia en la Reserva Marina de les Illes Medes per encàrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (de 1990 a 1998) i del Departament de Medi Ambient (des de 1999) en compliment dels imperatius que marca la Llei 19/1990, de 10 de desembre del Parlament de Catalunya. L'objectiu de dita Llei és la conservació de la fauna i flora dels fons marins de les illes Medes, i el seu Pla d'Usos estableix l'obligatorietat de realitzar estudis científics de monitorització que guiïn i avalin l'adequació de la gestió.143 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1824862013-11-12T14:57:42Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatRodríguez, AlexLinares Prats, CristinaDíaz Viñolas, DavidRiera, Joan LluísZabala i Limousin, Mikel2012-03-09T10:08:17Z2012-03-09T10:08:17Z20102012-03-19T07:59:54Z2012-03-19T07:59:54Z2012-03-19T07:59:54Zhttp://hdl.handle.net/2445/2256326 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>BiocenosisEcologia litoralBaix Empordà (Catalunya)CartografiaBiocenosesSeashore ecologyBaix Empordà (Catalonia)CartographyCartografia bionòmica del litoral submergit de la costa del Montgríinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828472013-11-12T14:57:42Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T08:50:45Z2012-04-13T08:50:45Z20022012-04-17T07:00:33Z2012-04-17T07:00:33Z2012-04-17T07:00:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/23675104 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828482013-11-12T14:57:42Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T09:03:01Z2012-04-13T09:03:01Z20032012-04-17T07:00:33Z2012-04-17T07:00:33Z2012-04-17T07:00:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/2367778 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de l'àrea marina protegida de les Illes Medes. Informe anual. Any 2003info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1828492013-11-12T14:57:43Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-13T09:37:00Z2012-04-13T09:37:00Z20082012-04-17T07:00:33Z2012-04-17T07:00:33Z2012-04-17T07:00:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/23686Els fons rocosos del litoral català són d'una immensa varietat biogeogràfica. La Costa Brava i especialmentles àrees que interessen aquest estudi, presenten una morfologia molt variada amb fons de roca i desediments que ofereixen una amplíssima riquesa d'hàbitats i de comunitats d'animals i vegetals submarins. L'explotació continuada d'aquests indrets tant a nivell pesquer com turístic, ha deixat la seva empremta, especialment en les comunitats de peixos. Malgrat tot, la dinàmica de recuperació de les poblacions d'algunes espècies, com ara el mero, evidencia molt marcadament un abans i un després la implementació de mesures de protecció en aquests indrets.111 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Creus, Cap de (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Creus, Cape (Catalonia)Seguiment temporal de les àrees protegides del Cap de Creus, del Montgrí i de les Illes Medesinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1837872013-11-12T14:57:43Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona. Departament d'Ecologia2012-04-27T12:26:28Z2012-04-27T12:26:28Z19952012-04-27T22:15:13Z2012-04-27T22:15:13Z2012-04-27T22:15:13Zhttp://hdl.handle.net/2445/24663Els seguiments o monitoritzacions, com els empenys humans, tenen per tret diferencial els alts i baixos, les dents de serra. I aixó, no només és vàlid per al comportament de les variables monitoritzades, sino també per als avatars administratius i financers. Fins l'extrem que la continuitat temporal, i no sols l'antiguitat delsregistres, és la millor mesura de la seriositat en la gestió d'un país; en aquest sentit, és evident que els països anglo-saxons tenen molt que ensenyar als llatins (p.e. en els registres de dades metereològiques).Abans del que haguèssim volgut, els alts i baixos polítics i financers van tocar, fent trontollar l'any 1995, al Seguiment del Patrimoni Biològic de les Illes Medes. L'any 1994 s'acabà el primer cicle del Pla d'Usos de l'Àrea protegida de les illes Medes (sorgit de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya).Aquest havia d'obrir les portes a un segon cicle quatrienal en el que, de forma preceptiva segons l'esmentada llei, s'havien de continuar els controls biològics del seu patrimoni natural. Per tant, no calia recorrer al nostre reiterat argument que en ecologia hom precisa de períodes d'estudi relativament llargs per definir amb fiabilitat les tendències de canvi: l'administració havia assumit l'argument i el feia seu. Malgrat tot, no podem dir que causès sorpresa la notícia que, després de moltes dil.lacions, informacions contradictòries i canvis de titularitat en els òrgans de gestió, el seguiment de 1995 es veia desproveït de suport financer (ens apresurem a reconeixer que a nivell d'intencions, el suport de les administracions involucrades no es va veure mai compromés). Conscients de la ingenuïtat d'esperar un suport lliure d'entrebancs, el nostre equip de treball havia assumit, des de l'inici del seguiment en 1990, el risc d'aquesta eventualitat. I havia previst que, arribat el cas, caldria continuar el seguiment, omplint si calia el buit derivat de la manca del marcadministratiu (en aquest cas el nou conveni entre la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat de Barcelona) que per motius diversos no es restablí en tot el curs del 1995. És així que el seguiment del patrimoni natural de l'Àrea protegida de les illes Medes al llarg de l'any 1995 es feu amb recursos propis, la qual cosa vol dir amb moltes estretors econòmiques. Afortunadament, la situaciós'ha redrecat, en renovar-se per tres anys més (1996-1998) el conveni que estableix el seguiment. La satisfacció per la signatura d'aquest nou conveni, em fa alimentar l'esperança que ens anys a venir els nous gestors de la Reserva Marina de les Illes Medes, conscients del paper capdavanter d'aquest espai en la gestió dels espais litorals mediterrànis, no permetràn que tals anomalies es repeteixin.PCC 10.05.227.07/574 p.application/pdfcatReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona. Departament d'Ecologia, 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes - I. Informe anual. Any 1995info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1838492013-11-12T14:57:43Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaRomero, Javier (Romero Martinengo)Pérez Vallmitjana, MartaInvers i Brunet, OlgaManzanera, MartaPedro Puente, Xavier de2012-04-30T11:47:36Z2012-04-30T11:47:36Z19952012-05-02T22:12:45Z2012-05-02T22:12:45Z2012-05-02T22:12:45Zhttp://hdl.handle.net/2445/24703Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/246639 p.application/pdfspaReproducció del document originalSeguiment Temporal de la Resera Marina de les Illes Medes - I. Informe Anual. Any 1995. 11-19http://hdl.handle.net/2445/24663cc-by-nc-nd (c) Romero et al., 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPosidòniaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyPosidoniaMedes Islands (Catalonia)Estado biológico de la pradera de Posidonia oceanica de las Islas Medas. Informe de 1995info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1838442013-11-12T14:57:43Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaPola, EmiliàComa Bau, RafelZabala i Limousin, Mikel2012-04-30T11:55:23Z2012-04-30T11:55:23Z19952012-05-02T22:12:41Z2012-05-02T22:12:41Z2012-05-02T22:12:41Zhttp://hdl.handle.net/2445/24704Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/246637 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment Temporal de la Resera Marina de les Illes Medes - I. Informe Anual. Any 1995. p. 21-27http://hdl.handle.net/2445/24663cc-by-nc-nd (c) Pola et al., 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la gorgonia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1995info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1838452013-11-12T14:57:44Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-04-30T12:11:24Z2012-04-30T12:11:24Z19952012-05-02T22:12:41Z2012-05-02T22:12:41Z2012-05-02T22:12:41Zhttp://hdl.handle.net/2445/24705Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/246637 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment Temporal de la Resera Marina de les Illes Medes - I. Informe Anual. Any 1995. p. 29-35http://hdl.handle.net/2445/24663cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaEriçons de marMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySea urchinsMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1995info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1838462013-11-12T14:57:44Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaMarí, MarcForcada i Nogués, Jaume2012-04-30T12:17:14Z2012-04-30T12:17:14Z19952012-05-02T22:12:41Z2012-05-02T22:12:41Z2012-05-02T22:12:41Zhttp://hdl.handle.net/2445/24706Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2466311 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment Temporal de la Resera Marina de les Illes Medes - I. Informe Anual. Any 1995. p. 37-47http://hdl.handle.net/2445/24663cc-by-nc-nd (c) Marí et al., 1995info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaLlagostes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologySpiny lobstersMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1995info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958792013-11-12T14:57:45Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaRomero, Javier (Romero Martinengo)Pérez Vallmitjana, MartaManzanera, MartaInvers i Brunet, OlgaMateo Mínguez, Miguel Ángel2012-05-08T09:49:23Z2012-05-08T09:49:23Z19972012-05-18T07:01:57Z2012-05-18T07:01:57Z2012-05-18T07:01:57Zhttp://hdl.handle.net/2445/25102Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366213 p.application/pdfspaReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997. p. 11-23http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Romero et al., 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPosidòniaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyPosidoniaMedes Islands (Catalonia)Estado biológico de la pradera de Posidonia oceanica de las Islas Medas. Informe de 1997info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1961992013-11-12T14:57:45Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-10T11:39:32Z2012-05-10T11:39:32Z19972012-05-23T22:14:38Z2012-05-23T22:14:38Z2012-05-23T22:14:38Zhttp://hdl.handle.net/2445/25302Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366213 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997. p. 25-37http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaEriçons de marMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySea urchinsMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1997info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958802013-11-12T14:57:45Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelPola, Emilià2012-05-10T12:13:04Z2012-05-10T12:13:04Z19972012-05-18T07:01:57Z2012-05-18T07:01:57Z2012-05-18T07:01:57Zhttp://hdl.handle.net/2445/25322Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236625 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997. p. 39-43http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau et al., 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaMedes, Illes (Catalunya)AlguesMarine ecologyMedes Islands (Catalonia)AlgaeSeguiment temporal de la gorgònia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1997info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1962002013-11-12T14:57:45Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaMarí, MarcDíaz Viñolas, David2012-05-11T07:17:59Z2012-05-11T07:17:59Z19972012-05-23T22:14:39Z2012-05-23T22:14:39Z2012-05-23T22:14:39Zhttp://hdl.handle.net/2445/25342Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236624 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997. p. 45-48http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Marí et al., 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaLlagostes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologySpiny lobstersMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 1997info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958832013-11-12T14:57:46Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaRomero, Javier (Romero Martinengo)Pérez Vallmitjana, MartaRenom, PereInvers i Brunet, OlgaMateo Mínguez, Miguel ÁngelTomás, F.Manzanera, MartaPedro Puente, Xavier de2012-05-11T08:32:06Z2012-05-11T08:32:06Z19992012-05-18T07:02:01Z2012-05-18T07:02:01Z2012-05-18T07:02:01Zhttp://hdl.handle.net/2445/25363Siguiendo la metodología de años anteriores(ver informes de seguimiento previos), durantelos meses de octubre a diciembre de 1999 setomaron una serie de medidas de vitalidad de lapradera de Posidonia oceanica de las islas Medes,así como de macrofauna asociada.Los resultados se presentan en las tablas quese adjuntan.No se han detectado cambios notables en losdescriptores de vitalidad de la planta (densidad ycobertura).No se han detectado inflorescencias.La población de erizos de la pradera se mantieneestable.Las nacras (Pinna cf. nobilis) han experimentadoun crecimiento significativo en anchura y enaltura, no habiéndose detectado ninguna mortalidaden la población estudiada en 1999. Se hanidentificado en el presente ejercicio tres individuosnuevos, de los que uno corresponde probablementea un recluta.Del seguimiento detallado del balizamientodel calvero se desprende que no hay cambiosimportantes en los límites de esta estructuraPodeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366710 p.application/pdfspaReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999. p. 9-18http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Romero et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPosidòniaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyPosidoniaMedes Islands (Catalonia)Seguimiento de la Pradera de Posidonia oceanica de las Islas Medas. Ejercicio de 1999info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958842013-11-12T14:57:46Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-11T09:19:58Z2012-05-11T09:19:58Z19992012-05-18T07:02:01Z2012-05-18T07:02:01Z2012-05-18T07:02:01Zhttp://hdl.handle.net/2445/25382Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366715 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999. p. 19-33http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaEriçons de marMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySea urchinsMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 1999info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958502013-11-12T14:57:46Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelPola, Emilià2012-05-11T08:29:15Z2012-05-11T08:29:15Z19992012-05-18T07:01:35Z2012-05-18T07:01:35Z2012-05-18T07:01:35Zhttp://hdl.handle.net/2445/25362Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236678 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999. p. 35-42http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau, et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea clavata de les Illes Medes. Exercici 1999info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958512013-11-12T14:57:47Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaLinares Prats, CristinaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-11T08:46:14Z2012-05-11T08:46:14Z19992012-05-18T07:01:38Z2012-05-18T07:01:38Z2012-05-18T07:01:38Zhttp://hdl.handle.net/2445/25366Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236678 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999. p. 43-50http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Linares et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCorallsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCoralsMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de corall Corallium rubrum de les Illes Medes. Exercici 1999info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958522013-11-12T14:57:47Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatLinares Prats, CristinaZabala i Limousin, Mikel2012-05-11T09:57:14Z2012-05-11T09:57:14Z19992012-05-18T07:01:38Z2012-05-18T07:01:38Z2012-05-18T07:01:38Zhttp://hdl.handle.net/2445/25402Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366710 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999. p. 51-60http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCorallsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCoralsMedes Islands (Catalonia)Avaluació de l'impacte de l'expoli de corall vermell (Corallium rubrum) de la zona protegida de les Illes Medes detectat durant l'hivern de 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958532013-11-12T14:57:48Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaMarí, MarcDíaz Viñolas, DavidAbelló, Pere, 1959-Zabala i Limousin, Mikel2012-05-11T08:43:19Z2012-05-11T08:43:19Z19992012-05-18T07:01:38Z2012-05-18T07:01:38Z2012-05-18T07:01:38Zhttp://hdl.handle.net/2445/25365Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236677 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1999. p. 61-67http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Marí et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaLlagostes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologySpiny lobstersMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de llagostes Palinurus elephas de les Illes Medes. Exercici 1999info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958552013-11-12T14:57:48Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaBosch Mestres, Marc2012-05-11T10:37:13Z2012-05-11T10:37:13Z20002012-05-18T07:01:39Z2012-05-18T07:01:39Z2012-05-18T07:01:39Zhttp://hdl.handle.net/2445/25422Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236699 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 9-17http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Bosch Mestres et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia animalPoblacions d'animalsGavinesMedes, Illes (Catalunya)Animal ecologyAnimal populationsGullsMedes Islands (Catalonia)Cens de la població nidificant del Gavià de potes grogues (Larus cachinnans) a l'arxipèlag de les Illes Medes durant l'any 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958562013-11-12T14:57:49Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaPedrocchi Rius, Vittorio2012-05-11T10:43:49Z2012-05-11T10:43:49Z20002012-05-18T07:01:39Z2012-05-18T07:01:39Z2012-05-18T07:01:39Zhttp://hdl.handle.net/2445/25423Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236697 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 19-25http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Pedrocchi Rius et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia animalPoblacions d'animalsOcells aquàticsMedes, Illes (Catalunya)Animal ecologyAnimal populationsWater birdsMedes Islands (Catalonia)Cens de la colònia d'Ardèids de les Illes Medes a l'any 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958572013-11-12T14:57:49Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaRomero, Javier (Romero Martinengo)Pérez Vallmitjana, MartaRenom, Pere2012-05-11T10:55:24Z2012-05-11T10:55:24Z20002012-05-18T07:01:39Z2012-05-18T07:01:39Z2012-05-18T07:01:39Zhttp://hdl.handle.net/2445/25442Siguiendo la metodología de años anteriores(ver informes de seguimiento previos), durante los meses de noviembre y diciembre de 2000 se tomaron una serie de medidas de vitalidad de la pradera de Posidonia ceanica de las islas Medes, así como de macrofauna asociada.Los resultados se presentan en las tablas que se adjuntan.Los valores de densidad parecen disminuir enla mayor parte de las estaciones, salvo en la de 6.5 metros. Esta disminución entra dentro de la amplitud de las oscilaciones detectadas en años anteriores, por lo que no se considera alarmante, al menos mientras la tendencia a la baja no se mantenga en años sucesivos. El descenso más notable se ha detectado en la estación de 5 metros; en esta profundidad se van a hacer algunasmedidas complementarias para corroborar (o, en su caso, descartar) los bajos valores de este año. Por otra parte, la cobertura parece mantenerse o aumentar, por lo que el diagnóstico general sobre la pradera es de estabilidad, en términos generales y siempre a la espera de lo que pudiera suceder en próximos ejercicios. No se han detectado inflorescencias. La población de erizos de la pradera se mantiene estable, pues si bien se han detectado una disminución de la entidad en la estación de 5 metros, dicha densidad ha aumentado a 6.5 metros, por lo que los cambios observados hay que atribuirlos, probablemente, a desplazamientoshorizontales de los indivisuos más que a cambios en el tamaño de la población.Por problemas logísticos (mal tiempo) no hapodido hacerse el seguimiento de las nacras ni del calvero. Dicho seguimiento se hará durante el mes de enero, y sus resultados se incluirán en el informe del ejercicio del 2001.Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236698 p.application/pdfspaReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 27-34http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Romero et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPosidòniaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyPosidoniaMedes Islands (Catalonia)Seguimiento de la pradera de Posidonia oceanica de les Islas Medes. Ejercicio 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958582013-11-12T14:57:49Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-11T11:05:14Z2012-05-11T11:05:14Z20002012-05-18T07:01:40Z2012-05-18T07:01:40Z2012-05-18T07:01:40Zhttp://hdl.handle.net/2445/25444Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366914 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 35-48http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaEriçons de marMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySea urchinsMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus Lividus en les Illes Medes. Exercici 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958592013-11-12T14:57:49Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelPola, Emilià2012-05-11T11:26:00Z2012-05-11T11:26:00Z20002012-05-18T07:01:40Z2012-05-18T07:01:40Z2012-05-18T07:01:40Zhttp://hdl.handle.net/2445/25463Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236699 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 49-57http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea Clavata de les Illes Medes. Exercici 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958602013-11-12T14:57:49Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaLinares Prats, CristinaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T07:19:23Z2012-05-14T07:19:23Z20002012-05-18T07:01:50Z2012-05-18T07:01:50Z2012-05-18T07:01:50Zhttp://hdl.handle.net/2445/25482Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236699 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 59-67http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCorallsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCoralsMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958612013-11-12T14:57:50Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaMarí, MarcDíaz Viñolas, DavidAbelló, Pere, 1959-Zabala i Limousin, Mikel2012-05-14T07:32:59Z2012-05-14T07:32:59Z20002012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/25483Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236696 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 69-74http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Marí et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaLlagostes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologySpiny lobstersMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de llagostes (Palinurus Elephas) de les Illes Medes. Exercici 2000info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1824942013-11-12T14:57:50Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatLinares Prats, CristinaDíaz Viñolas, DavidTeixidor, NuriaZabala i Limousin, Mikel2012-03-09T11:48:32Z2012-03-09T11:48:32Z20062012-03-19T07:59:55Z2012-03-19T07:59:55Z2012-03-19T07:59:55Zhttp://hdl.handle.net/2445/2260252 p.application/pdffraReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Hereu, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>EquinodermsBiodiversitatMediterrània (França : Costa)EchinodermataBiodiversityMediterranean Coast (France)Diversité d'échinodermes dans les fonds marins de Porquerollesinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958622013-11-12T14:57:50Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, AntoniHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T07:41:32Z2012-05-14T07:41:32Z20002012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/25484Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2366932 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2000. p. 75-106http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) García-Rubies et al., 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPeixos marinsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMarine fishesMedes Islands (Catalonia)Seguiment de la població de meros (Epinephelus Marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les illes medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2000)info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958632013-11-12T14:57:50Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaBosch Mestres, Marc2012-05-14T08:46:45Z2012-05-14T08:46:45Z20012012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/25502Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236729 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001 p. 9-17http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Bosch Mestres et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia animalPoblacions d'animalsGavinesMedes, Illes (Catalunya)Animal ecologyAnimal populationsGullsMedes Islands (Catalonia)Cens de la població nidificant del gavià de potes grogues (Larus Cachinnans) a l'arxipèlag de les Illes Medes durant l'any 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958642013-11-12T14:57:50Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaPedrocchi Rius, Vittorio2012-05-14T08:52:37Z2012-05-14T08:52:37Z20012012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/25504Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236727 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 19-25http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Pedrocchi Rius et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia animalPoblacions d'animalsOcells aquàticsMedes, Illes (Catalunya)Animal ecologyAnimal populationsWater birdsMedes Islands (Catalonia)Cens de la colònia d'Ardèids de les Illes Medes a l'any 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958652013-11-12T14:57:51Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, Bernat2012-05-14T08:57:53Z2012-05-14T08:57:53Z20012012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Z2012-05-18T07:01:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/25505Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367212 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 27-38http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaAlguesMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyAlgaeMedes Islands (Catalonia)Avaluació de les comunitats algals de les Illes Medes i la costa del Montgríinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958662013-11-12T14:57:51Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaRomero, Javier (Romero Martinengo)Pérez Vallmitjana, MartaRenom, Pere2012-05-14T09:03:39Z2012-05-14T09:03:39Z20012012-05-18T07:01:52Z2012-05-18T07:01:52Z2012-05-18T07:01:52Zhttp://hdl.handle.net/2445/25506Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236726 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 39-44http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Romero et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPosidòniaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyPosidoniaMedes Islands (Catalonia)Seguimiento de la pradera de Posidonia Oceanica de les Islas Medes. Ejercicio 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958672013-11-12T14:57:51Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, Bernat2012-05-14T09:09:30Z2012-05-14T09:09:30Z20012012-05-18T07:01:52Z2012-05-18T07:01:52Z2012-05-18T07:01:52Zhttp://hdl.handle.net/2445/25507Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367214 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 45-58http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaEriçons de marMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySea urchinsMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la garota comuna Paracentrotus Lividus en les Illes Medes. Exercici 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958682013-11-12T14:57:51Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelLinares Prats, CristinaPola, EmiliàZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T09:14:10Z2012-05-14T09:14:10Z20012012-05-18T07:01:53Z2012-05-18T07:01:53Z2012-05-18T07:01:53Zhttp://hdl.handle.net/2445/25508Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367224 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. http://hdl.handle.net/2445/25508http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la gorgònia Paramuricea Clavata de les Illes Medes. Exercici 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958692013-11-12T14:57:52Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaLinares Prats, CristinaHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T09:18:04Z2012-05-14T09:18:04Z20012012-05-18T07:01:53Z2012-05-18T07:01:53Z2012-05-18T07:01:53Zhttp://hdl.handle.net/2445/25509Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236728 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 83-90http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Linares Prats et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCorallsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCoralsMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958702013-11-12T14:57:52Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaMarí, MarcDíaz Viñolas, DavidAbelló, Pere, 1959-Zabala i Limousin, Mikel2012-05-14T09:22:17Z2012-05-14T09:22:17Z20012012-05-18T07:01:54Z2012-05-18T07:01:54Z2012-05-18T07:01:54Zhttp://hdl.handle.net/2445/25510Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367212 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 91-102http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Marí et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaLlagostes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologySpiny lobstersMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de llagostes (Palinurus elephas) de les Illes Medes. Exercici 2001info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958712013-11-12T14:57:52Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, Antoni2012-05-14T09:26:46Z2012-05-14T09:26:46Z20012012-05-18T07:01:55Z2012-05-18T07:01:55Z2012-05-18T07:01:55Zhttp://hdl.handle.net/2445/25511Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367231 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2001. p. 103-133http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) García-Rubies et al., 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPeixos marinsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMarine fishesMedes Islands (Catalonia)Seguiment de la població de meros (Epinephelus Marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2001)info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958722013-11-12T14:57:53Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaBosch Mestres, Marc2012-05-14T10:01:32Z2012-05-14T10:01:32Z20022012-05-18T07:01:55Z2012-05-18T07:01:55Z2012-05-18T07:01:55Zhttp://hdl.handle.net/2445/25522Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367510 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 2-11http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Bosch Mestres et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia animalPoblacions d'animalsGavinesMedes, Illes (Catalunya)Animal ecologyAnimal populationsGullsMedes Islands (Catalonia)Cens de la població nidificant del gavià de potes grogues (Larus Cachinnas) a l'arxipèlag de les Illes Medes durant l'any 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958732013-11-12T14:57:53Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaPedrocchi Rius, VittorioBosch Mestres, MarcPocino, NúriaPons, Bet2012-05-14T10:09:31Z2012-05-14T10:09:31Z20022012-05-18T07:01:55Z2012-05-18T07:01:55Z2012-05-18T07:01:55Zhttp://hdl.handle.net/2445/25523Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236757 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 12-19http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Pedrocchi Riuset al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia animalPoblacions d'animalsOcells aquàticsMedes, Illes (Catalunya)Animal ecologyAnimal populationsWater birdsMedes Islands (Catalonia)Cens de la colònia d'ardèids de les Illes Medes a l'any 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958742013-11-12T14:57:53Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatLinares Prats, CristinaZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T10:16:27Z2012-05-14T10:16:27Z20022012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Zhttp://hdl.handle.net/2445/25542Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236758 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 20-28http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Hereu et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaAlguesMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyAlgaeMedes Islands (Catalonia)Avaluació de les comunitats algals de les Illes Medes i la costa del Montgríinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958752013-11-12T14:57:53Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaDíaz Viñolas, DavidHereu Fina, BernatLinares Prats, CristinaZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T10:22:07Z2012-05-14T10:22:07Z20022012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Zhttp://hdl.handle.net/2445/25543Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367515 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 29-43http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Díaz Viñolas et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaEriçons de marMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySea urchinsMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la garota comuna Parecentrotus lividus en les Illes Medes. Exercici 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958762013-11-12T14:57:54Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelLinares Prats, CristinaPola, EmiliàZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T10:27:22Z2012-05-14T10:27:22Z20022012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Zhttp://hdl.handle.net/2445/25544Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236757 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 44-50http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la gorgonia Paramuricea Clavata de les Illes Medes. Exercici 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958772013-11-12T14:57:54Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaLinares Prats, CristinaDíaz Viñolas, DavidZabala i Limousin, Mikel2012-05-14T10:35:04Z2012-05-14T10:35:04Z20022012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Zhttp://hdl.handle.net/2445/25545Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367511 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 51-61http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Linares Prats et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCorallsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCoralsMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de corall Corallium Rubrum de les Illes Medes. Exercici 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1958782013-11-12T14:57:55Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaMarí, MarcDíaz Viñolas, DavidAbelló, Pere, 1959-Zabala i Limousin, Mikel2012-05-14T10:39:34Z2012-05-14T10:39:34Z20022012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Z2012-05-18T07:01:56Zhttp://hdl.handle.net/2445/25547Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/236758 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 62-69http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Marí et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaLlagostes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologySpiny lobstersMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de llagosta vermella Palinurus Elephas de les Illes Medes. Exercici 2002info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967722013-11-12T14:57:55Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, AntoniZabala i Limousin, MikelHereu Fina, Bernat2012-05-14T10:43:40Z2012-05-14T10:43:40Z20022012-06-19T10:04:28Z2012-06-19T10:04:28Z2012-06-19T10:04:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/25548Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367534 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2002. p. 70-103http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) García-Rubies et al., 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPeixos marinsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMarine fishesMedes Islands (Catalonia)Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2002)info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967732013-11-12T14:57:55Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, AntoniZabala i Limousin, MikelHereu Fina, Bernat2012-05-15T11:01:26Z2012-05-15T11:01:26Z20032012-06-19T10:04:30Z2012-06-19T10:04:30Z2012-06-19T10:04:30Zhttp://hdl.handle.net/2445/25702Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367752 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2003. p. 3-54http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) García-Rubies et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPeixos marinsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologymarine fishesMedes Islands (Catalonia)Seguiment de la població de meros (Epinephelus marginatus) i d'altres espècies vulnerables de les Illes Medes i la costa veïna parcialment protegida (1991-2003)info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967742013-11-12T14:57:55Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaLinares Prats, CristinaDíaz Viñolas, DavidHereu Fina, BernatZabala i Limousin, Mikel2012-05-15T11:11:30Z2012-05-15T11:11:30Z20032012-06-19T10:04:30Z2012-06-19T10:04:30Z2012-06-19T10:04:30Zhttp://hdl.handle.net/2445/25703Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367711 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 1997. p. 56-66http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Linares Prats et al., 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCorallsMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCoralsMedes Islands (Catalonia)Avaluació de la població de Corall (Corallium rubrum) de les Illes Medes. Exercici 2003info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967342013-11-12T14:57:56Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelLinares Prats, CristinaPola, Emilià2012-05-15T11:17:34Z2012-05-15T11:17:34Z20032012-06-18T22:12:22Z2012-06-18T22:12:22Z2012-06-18T22:12:22Zhttp://hdl.handle.net/2445/25704Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2367713 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2003. p. 67-79http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau et al., 1997info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)Seguiment temporal de la gorgònia vermella (Paramuricea clavata) de les Illes Medes. Exercici 2003info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967752013-11-12T14:57:56Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaGarcía-Rubies, AntoniMariani, SimoneZabala i Limousin, Mikel2012-05-15T11:28:58Z2012-05-15T11:28:58Z20082012-06-19T10:04:31Z2012-06-19T10:04:31Z2012-06-19T10:04:31Zhttp://hdl.handle.net/2445/25722Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2368672 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2008. p. 6-77http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) García-Rubies et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPeixos marinsEcologia litoralMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologySeashore ecologyMarine fishesMedes Islands (Catalonia)Ictiofauna de fons rocosos litoralsinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967332013-11-12T14:57:56Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaComa Bau, RafelSerrano, EduardLinares Prats, CristinaGarcía-Rubies, Antoni2012-05-15T11:34:58Z2012-05-15T11:34:58Z20082012-06-18T22:12:19Z2012-06-18T22:12:19Z2012-06-18T22:12:19Zhttp://hdl.handle.net/2445/25723Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2368611 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2008. p. 78-88http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Coma i Blau et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaCnidarisMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyCnidariaMedes Islands (Catalonia)La gorgònia Paramuricea Clavatainfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/1967762013-11-12T14:57:56Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaDíaz Viñolas, DavidZabala i Limousin, Mikel2012-05-15T11:39:45Z2012-05-15T11:39:45Z20082012-06-19T10:04:32Z2012-06-19T10:04:32Z2012-06-19T10:04:32Zhttp://hdl.handle.net/2445/25724Podeu consultar l'Informe complet a: http://hdl.handle.net/2445/2368621 p.application/pdfcatReproducció del document originalSeguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes. Informe anual. Any 2008. p. 90-110http://hdl.handle.net/2445/23662cc-by-nc-nd (c) Díaz Viñolas et al., 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Ecologia marinaPoblacions d'animalsDecàpodes (Crustacis)Medes, Illes (Catalunya)Marine ecologyAnimal populationsDecapoda (Crustacea)Medes Islands (Catalonia)Poblacions de grans Decàpodesinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/2052172013-11-12T14:57:57Zhdl_2072_172881Universitat de BarcelonaHereu Fina, BernatQuintana Pou, Xavier2013-01-15T09:17:11Z2013-01-15T09:17:11Z20122013-01-15T23:15:39Z2013-01-15T23:15:39Z2013-01-15T23:15:39Z2013-5939GI-1712-2012http://hdl.handle.net/2445/33366La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix unatendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu.La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la majorpart de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccionsque tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informacióde com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; tambéés oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. Tambés’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anatrealitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·leccióRecerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, del’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestióinformada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com ésel cas del fons marí de les illes Medes.178 p.application/pdfcatCàtedra d'Ecosistemes Litorals MediterranisRecerca i territori ; 4(c) Càtedra d'Ecosistemes Litorals Mediterranis, 2012info:eu-repo/semantics/openAccessEcologia marinaMedes, Illes (Catalunya)Marine ecologyMedes Islands (Catalonia)El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservacióinfo:eu-repo/semantics/book
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_116317/qdc/100