2024-03-29T02:15:31Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2051372013-11-12T14:35:37Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilafranca Manguán, Isabel
2013-01-14T15:51:31Z
2013-01-14T15:51:31Z
2004
2013-01-14T15:51:32Z
2013-01-14T23:15:08Z
2013-01-14T23:15:08Z
2013-01-14T23:15:08Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33346
Después de presentar la construcción de la identidad personal a modo de un proceso resultante de una tensión dialéctica entre el olvido y el recuerdo, entre la tradición y la innovación, la autora analiza las literaturas del yo ofreciendo una clasificación tipológica: autobiografía, memoria de vida, novela personal, diario íntimo, epistolario y autorretrato o ensayo. Finalmente, se insiste en la importancia de la construcción de uno mismo a través del relato destacándose la relevancia de la experiencia en el proceso educativo a través del cual uno da forma a su propia identidad personal.
14 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126397
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 13-26
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Teoria de l'educació
Autobiografia
Identitat (Concepte filosòfic)
Formació
Educational theory
Autobiography
Identity (Philosophical concept)
Training
Autobiografia, identitat i educació
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052092013-11-12T14:35:38Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGros Salvat, Begoña
2013-01-15T13:12:59Z
2013-01-15T13:12:59Z
1997
2013-01-15T13:12:59Z
2013-01-15T23:13:00Z
2013-01-15T23:13:00Z
2013-01-15T23:13:00Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33374
Internet va néixer a mitja dècada deis anys setanta com a resultat de l'interès del Departament de Defensa deis Estats Units per interconnectar diverses xarxes per mitja de satèl·lit i radio. Es buscava mantenir una xarxa d'informació sobre investigació militar. La xarxa va ser connectada inicialment a quatre institucions acadèmiques' amb el propòsit de facilitar els treballs de recerca que estaven realitzant per al Departament de Defensa. De mica en mica aquesta xarxa es va estendre a d'altres centres universitaris i va esdevenir un sistema de comunicació i d'intercanvi d'informació entre investigadors.
9 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125640
Temps d'Educació, 1997, num. 16, p. 123-132
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació superior
Formació del professorat
Comunicació
Informació
Internet en l'ensenyament
Higher education
Teacher training
Communication
Communication
Internet in education
Internet i el món Universitari
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2054912013-11-12T14:35:41Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorAyuste, Ana
2013-01-22T13:34:41Z
2013-01-22T13:34:41Z
2001
2013-01-22T13:34:41Z
2013-01-22T23:12:06Z
2013-01-22T23:12:06Z
2013-01-22T23:12:06Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33466
El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.
15 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126218
Temps d'Educació, 2001, num. 24, p. 203-217
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2001
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació permanent
Societat de la informació
Sociologia de l'educació
Història de l'educació
Continuing education
Information society
Educational sociology
History of education
L'educació permanent: la història d'una idea
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2057212013-11-12T14:35:42Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRodríguez Illera, José Luis
2013-01-25T14:43:14Z
2013-01-25T14:43:14Z
1989
2013-01-25T14:43:14Z
2013-01-25T23:14:12Z
2013-01-25T23:14:12Z
2013-01-25T23:14:12Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33547
En el contexto de esta monografía dedicada a la obra del profesor Bernstein pareció oportuno contar con alguna aportación Original del propio autor. Su obra clásica principal estando a punto de publicarse en castellano (ya aparecida al editarse este número de Temps d'Educació), surgió la idea de una entrevista -de una entrevista 'epistolar' en este caso.
11 p.
application/pdf
spa
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139470
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 388-398
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Sociolingüística
Entrevistes
Sociologia de l'educació
Sociolinguistics
Interviews
Educational sociology
Bernstein, Basil B.
La teoría de los códigos: una entrevista a Basil Bernstein
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2057222013-11-12T14:35:42Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorFortuny, Montserrat
2013-01-25T15:59:51Z
2013-01-25T15:59:51Z
1992
2013-01-25T15:59:51Z
2013-01-25T23:14:13Z
2013-01-25T23:14:13Z
2013-01-25T23:14:13Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33548
Per lluitar contra els accidents és necessari establir programes educatius,entre els quals destaquen els escolars. Durant les primeres etapes de la vida i fins a l'adolescència, l'educació en la seguretat esdevé primordial pel fet que els infants són molt vulnerables, perquè els adolescents i joves s'exposen voluntàriament al risc i també perquè els uns i els altres estan en una etapa de la vida molt plàstica i receptiva per incorporar hàbits sans i segurs. Quan aquests programes es duen a terme a les institucions educatives és més fàcil d'assolir els objectius, perquè hi ha la possibilitat de sistematitzar les experiències d'aprenentatge i es disposa de més recursos i de més oportunitats per incidir en el tema de manera continuada i progressiva.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140344
Temps d'Educació, 1992, num. 8, p. 217-228
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1992
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Prevenció d'accidents
Educació sanitària
Escoles
Prevention of accidents
Health education
Schools
Educació per a la seguretat i prevenció d'accidents a les institucions educatives.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2058272013-11-12T14:35:42Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRomañá, Teresa, 1954-
2013-01-28T11:26:28Z
2013-01-28T11:26:28Z
1993
2013-01-28T11:26:28Z
2013-01-28T23:13:09Z
2013-01-28T23:13:09Z
2013-01-28T23:13:09Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33566
En aquest treball ens preguntem dues coses: que és el que provoca I'absència de la paraula humanitats,1 o lletres, o filosofia, o merament reflexió, en les propostes d'educació ambiental? I, paral·lelament, com és que en Educació Ambiental predomina la terminologia ecolôgica?
9 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125571
Temps d'Educació, 1993, num. 13, p. 75-83
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació ambiental
Ciències naturals
Environmental education
Natural history
De desencerts i fal·làcies. A voltant de l'Educació Ambiental
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2063482013-11-12T14:35:44Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLlena Berñe, Asun
2013-02-05T11:13:04Z
2013-02-05T11:13:04Z
1997
2013-02-05T11:13:04Z
2013-02-05T23:11:54Z
2013-02-05T23:11:54Z
2013-02-05T23:11:54Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33724
Conversa transcrita de l'autora de l'article amb dos nois i una noia.
4 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125782
Temps d'Educació, 1997, num. 19, p. 149-154
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Delinqüència juvenil
Administració de justícia de menors
Conversa
Educació social
Juvenile delinquency
Administration of juvenile justice
Conversation
Social education
La veu de dos nois i una noia que han tingut relació amb justícia juvenil
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2065352013-11-12T14:35:46Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRodríguez Illera, José Luis
2013-02-08T11:13:13Z
2013-02-08T11:13:13Z
1989
2013-02-08T11:13:13Z
2013-02-08T23:12:04Z
2013-02-08T23:12:04Z
2013-02-08T23:12:04Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33777
Esta monografía de Temps d'Educació está dedicada a la obra de Basil Bernstein, el gran sociólogo británico que ha desarrollado su reflexión sobre el sistema y las formas educativas durante los últimos 30 años. Su nombre y su teoría están indisolublemente asociados con las problemáticas de educación y clases sociales, así como educación y lenguaje, incluso con los orígenes de la social ingüística moderna, con la denominada 'nueva' sociología de la educación británica de los 70, y, desde luego, con las teorías de la educación como reproducción social y cultural.
2 p.
application/pdf
spa
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139462/
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 309-310
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Sociolingüística
Sociolinguistics
Presentación de la monografía: Basil Bernstein
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2077902013-11-12T14:35:46Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilafranca Manguán, Isabel
2013-03-06T13:14:59Z
2008
2013-03-05T13:03:25Z
2013-03-06T23:12:56Z
2013-03-06T23:12:56Z
2013-03-06T23:12:56Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34098
Molta és la recerca historicopedagògica contemporània que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideològic que emmarcà l"evolució educativa del segle XIX i primer terç del segle XX. Cada cop es fan més evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest període. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influència de l"idealisme krausista a Catalunya. Així, en aquest article, s"afaiçona que a Catalunya hi hagué un nucli d"intel·lectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presència de catalans institucionistes.
21 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186877
Temps d'Educació, 2008, num. 37, p. 39-50
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2008
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Krausisme
Història de l'educació
Catalunya
Krausism
History of education
Catalonia
La influència del krausisme a Catalunya
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2078592013-11-12T14:35:46Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVentura Blanco, J. Javier
2013-03-07T12:46:46Z
1994
2013-03-06T16:23:20Z
2013-03-07T23:11:45Z
2013-03-07T23:11:45Z
2013-03-07T23:11:45Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34128
La influència decisiva que té l'economia en la majoria deis aspectes que configuren la vida humana és una evidencia, i l'educació no constitueix cap excepció. Philip H. Combs, prestigiós expert en temes relacionats amb els problemes educatius en general i més concretament en la seva dimensió econòmica i social, en analitzar els factors que caracteritzaven la crisi educativa a escala mundial a partir deis anys seixanta, va destacar com a essencials: el desbordament estudiantil (augment de la demanda). L'aguda escassesa de recursos, l'augment deis costos, la inadaptació del producte i la inercia i ineficiencia.
18 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140669
Temps d'Educació, 1994, num. 11, p. 195-212
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Economia de l'educació
Política educativa
Economy of the education
Educational policy
Opinions al voltant de les relacions entre l'economia i l'educació
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2078602013-11-12T14:35:47Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLarrosa, Jorge
2013-03-07T13:25:56Z
2013-03-07T13:25:56Z
1990
2013-03-07T13:25:56Z
2013-03-07T23:11:49Z
2013-03-07T23:11:49Z
2013-03-07T23:11:49Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34130
Wilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia Crítica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'Teoría crítica de la enseñanza', publicat per l'editorial Martínez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crítica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.
11 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139599
Temps d'Educació, 1990, num. 4, p. 263-274
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Filosofia de l'educació
Filosofia de la ciència
Educació
Entrevista
Philosophy of education
Philosophy of science
Education
Interviewing
Bases filosòfiques per una ciència crítica de l'educació. Una entrevista a Wilfred Carr.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2080262013-11-12T14:35:48Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLaudo, Xavier
2013-03-11T09:33:59Z
2013-03-11T09:33:59Z
2006
2013-03-11T09:33:59Z
2013-03-11T23:12:24Z
2013-03-11T23:12:24Z
2013-03-11T23:12:24Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34188
Passats alguns mesos d'ençà el 75è aniversari de la proclamació de la II República, pot ser un bon moment per recuperar una de les tensions a les que es veu abocat el pensament republicanista actual. Em refereixo a la relació entre la situació cosmopolita, on es dóna el fenomen nòmada (el fantasma que recorre no Europa sinó tot el planeta i ben aviat més enllà), i el republicanisme. Primerament, apuntaré alguns elements del que s"ha anomenat nomadisme contemporani i algunes de les seves conseqüències que crec que tenen un interès pedagògic. Segonament, plantejaré la qüestió de la compatibilitat de la realitat cosmopolita amb el republicanisme, i ho faré tant des de la vessant de cosmopolitització fàctica del nostre temps com de la normativa que pretén consolidar-lo com a model.
9 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126459
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 271-280
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Pedagogia
Republicanisme
Cosmopolitisme
Nòmades
Pedagogy
Republicanism
Cosmopolitanism
Nomads
Sobre la possibilitat d'una pedagogia republicanista en ambients nòmades i cosmopolites
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082022013-11-12T14:35:49Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorFuertes i Alpiste, Marc
2013-03-13T17:35:02Z
2013-03-13T17:35:02Z
2007
2013-03-13T17:35:02Z
2013-03-13T23:18:53Z
2013-03-13T23:18:53Z
2013-03-13T23:18:53Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34235
La comprensió lectora ha estat molt estudiada durant el segle XX però sempre sobre el suport paper. Amb la creació i desenvolupament del format digital i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a finals d"aquest mateix segle, ha aparegut la lectura (i escriptura) electrònica: la lectura en pantalles i altres suports digitals (Rodriguez Illera, 2003, p. 1). Al principi, aquesta era una lectura ergonòmicament «feixuga» ja que els monitors dels ordinadors tenien una resolució molt dolenta, provocant el cansament de la vista (Hill, 2001). Avui, entrats al segle XXI, els dispositius visuals han millorat molt i permeten una lectura més relaxada. La pràctica de la lectura en pantalla és més estesa per aquest motiu, però també perquè els dispositius electrònics ja són més assequibles per l"economia de les classes mitjanes en els anomenats països desenvolupats. Per tant, ens trobem amb un augment d"usuaris i davant d"uns dispositius que milloren any rere any. A més, com afirma Reinking (1998, p. XI), existeix una tendència inevitable cap a un món post-tipogràfic on els textos impresos ja no seran els dominants. Això no vol dir que els textos electrònics substitueixin completament els textos impresos, però cada vegada el format digital anirà guanyant terreny a l"analògic.
19 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126472
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 209-227
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Comprensió de la lectura
Estratègies d'aprenentatge
Lectura sobre pantalla
Reading comprehension
Learning strategies
Screen reading
Aplicació d'estratègies didàctiques de comprensió lectora en textos electrònics narratius
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2084302013-11-12T14:35:50Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorAyuste, Ana
authorMedina Cambrón, Alfons, 1970-
authorPayá Sánchez, Montserrat
authorRomañá, Teresa, 1954-
2013-03-18T19:01:39Z
2013-03-18T19:01:39Z
2009
2013-03-18T19:01:39Z
2013-03-18T23:13:41Z
2013-03-18T23:13:41Z
2013-03-18T23:13:41Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34295
En aquest article es donen a conèixer els resultats més importants de la segona part d'una recerca sobre migració femenina duta a terme durant els anys 2005-2007 a diferents comunitats autònomes espanyoles, finançada per l"Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials). En aquesta segona fase, l"equip investigador ha tractat de recollir, a partir d"entrevistes, relats de vida i grups de discussió, la valoració personal de les dones migrants àrabs i llatines sobre el seu projecte migratori. Així mateix, aquest estudi els ha permès evidenciar les dificultats que troben aquestes dones en el procés d'acollida en els àmbits laboral, social, educatiu i, fins i tot, familiar, i quins recursos mobilitzen per superar amb èxit aquestes dificultats. Entre alguns d"aquests recursos destaquen les pràctiques cooperatives i les xarxes de solidaritat que estableixen entre elles en els espais de relació formal i informal on participen. I com aquests espais, en la mesura que són sensibles a les necessitats i als interessos de les dones migrants, esdevenen una veritable porta d'entrada a la societat d'acollida.
20 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186884
Temps d'Educació, 2009, num. 37, p. 149-168
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Dones immigrants
Interacció social
Relacions humanes
Xarxes socials
Women immigrants
Social interaction
Interpersonal relations
Social networks
El significat del projecte migratori: les dones parlen de la seva experiència
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2085712013-11-12T14:35:51Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorHeras i Trias, Pilar
authorRipollès i Bosch, Enric
2013-03-20T13:44:29Z
2013-03-20T13:44:29Z
2000
2013-03-20T13:44:29Z
2013-03-20T23:13:12Z
2013-03-20T23:13:12Z
2013-03-20T23:13:12Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34322
La idea de cooperar o de fer cooperació internacional s'ha anat incorporant a les nostres vides -també en la vida acadèmica- en els darrers deu anys, sense que moltes vegades s'hagi aprofundit suficientment en què vol dir, no només etimol6gicament. En aquests moments, en els quals la situació en el món i les complexes relacions internacionals han experimentat canvis importants, s'imposa que ens aturem a pensar una mica sobre el perquè, el com, on i amb qui fem la cooperació internacional. Sobre el paper de l'educació en aquests nous contextos i, més en concret, en el que les universitats fan o poden fer en el que anomenem cooperació per al desenvolupament.
6 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126054
Temps d'Educació, 2000, num. 23, p. 7-12
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Cooperació internacional
Integració social
Educació social
International cooperation
Social integration
Social education
Presentació Monografia: Educació i cooperació internacional en el marc de les desigualtats
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2092312013-11-12T14:35:52Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorValls i Montserrat, Ramona
2013-04-02T12:40:34Z
2013-04-02T12:40:34Z
1994
2013-04-02T12:40:36Z
2013-04-02T22:13:07Z
2013-04-02T22:13:07Z
2013-04-02T22:13:07Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34404
Més d'un lector pot quedar sorprès pel títol d'aquesta Tribuna. En efecte, el seu enunciat pot recordar -no podem pas negar-ho- les velles polèmiques vuitcentistes sorgides a redós de les campanyes secularitzadores que propugnaven el laïcisme escolar.
5 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125555
Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 177-182
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Ètica
Religió
Educació moral
Educació en valors
Ethics
Religion
Moral education
Values education
Tribuna: Ètica/Religió a l'Escola
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2129602013-11-12T14:35:53Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
2013-07-01T16:42:44Z
2013-07-01T16:42:44Z
2011
2013-07-01T16:42:45Z
2013-07-01T22:12:08Z
2013-07-01T22:12:08Z
2013-07-01T22:12:08Z
1131-995X
http://hdl.handle.net/2445/44532
En este artículo se plantea que la planificación y la evaluación pueden y deben reforzar los aspectos democráticos y participativos de cualquier proyecto o programa de animación sociocultural, ya que todo proceso de planificación de servicios y programas sociales en general, y de programas de animación sociocultural en particular, presenta elementos de control y elementos de cambio social, y entre estas dos dimensiones existe una relación dialéctica simétrica inversamente proporcional. Finalmente, se desarrolla un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación.
5 p.
application/pdf
spa
Editorial Graó
Aula de Innovación Educativa, 2011, num. 203-204, p. 65-69
(c) Gómez i Serra, Miquel, 2011
info:eu-repo/semantics/openAccess
Treball social comunitari
Animació sociocultural
Planificació
Community organization
Cultural animation
Planning
Planificación de programas: ¿un elemento de control o de transformación?
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2137212013-11-12T14:35:53Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
2013-07-04T16:25:17Z
2013-07-04T16:25:17Z
2012
2013-07-04T16:25:17Z
2013-07-05T00:14:42Z
2013-07-05T00:14:42Z
2013-07-05T00:14:42Z
1131-995X
http://hdl.handle.net/2445/44589
En este artículo se apuntan algunas características de un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación. Se defiende una visión positiva y constructiva del control que representa la evaluación aplicada tanto a los servicios como a programas sociales, ya que este control es positivo cuando valora la eficacia, la efectividad y la eficiencia de un programa, siempre buscando optimizar los resultados, así como el impacto en relación con la finalidad principal de dichos programas: mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas directa e indirectamente afectadas.
4 p.
application/pdf
spa
Editorial Graó
Aula de Innovación Educativa, 2012, num. 209, p. 69-72
(c) Gómez i Serra, Miquel, 2012
info:eu-repo/semantics/openAccess
Treball social comunitari
Planificació
Benestar social
Participació social
Community organization
Planning
Public welfare
Social participation
Programas socioculturales: planificación y evaluación
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2177192013-11-12T14:35:53Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2013-09-19T11:07:12Z
2013-09-19T11:07:12Z
2011-01-01
2013-09-19T11:07:12Z
2013-09-19T22:13:33Z
2013-09-19T22:13:33Z
2013-09-19T22:13:33Z
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46203
Uno de los episodios más curiosos de la trayectoria personal y profesional de Toni Julià, es el de su corta pero fructífera estancia en tierras americanas a mediados de los 80. En ella, y como muestra de su talante, fue capaz de articular su compromiso y participar en la dinamización de la creación de una escuela de educadores en Maracaibo, Venezuela, denominada EDECAS (Formación de Educadores Especializados en Centros de Asistencia Socio-Jurídica), que empezó a funcionar a finales de 1986. Aquí dejaremos constancia de algunos de los pormenores de esta experiencia, partiendo fundamentalmente de las informaciones que obran en el 'Archivo Antoni Julià', depositado en le CEESC (Col·legi d"Educadores i Educadors Socials de Catalunya)
3 p.
application/pdf
spa
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=15&c=134&n=387
Revista de Educación Social, 2011, num. 12
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2011
info:eu-repo/semantics/openAccess
Educació social
Homenatges
Amèrica Llatina
Social education
Festschriften
Latin America
La aventura 'americana' de Antoni Julià
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2177202013-11-12T14:35:54Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2013-09-19T11:19:29Z
2013-09-19T11:19:29Z
2012-07-01
2013-09-19T11:19:30Z
2013-09-19T22:13:33Z
2013-09-19T22:13:33Z
2013-09-19T22:13:33Z
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46207
Esta colaboración es una adaptación, escasamente actualizada, de la intervención en la Conferencia Diálogo del jueves 26 de noviembre de 2009, que bajo el título Hacia una sociedad inclusiva: los últimos 25 años de la educación social, se celebró dentro del 1º Congreso Catalán de la Educación Social, celebrado en Vic del 26 al 28 de noviembre de 2009. A pesar de los dos años y medio pasados, creo que no ha perdido actualidad. Es más, creo que algunas de las propuestas son ahora más urgentes que nunca.
8 p.
application/pdf
spa
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=18&c=184&n=525
Revista de Educación Social, 2012, num. 15
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2012
info:eu-repo/semantics/openAccess
Educadors socials
Treball social
Educació social
Social educators
Social work
Social education
Más allá de la formalización, la construcción de la 'Casa Grande de la educación social' en un escenario de sociedad inclusiva y participativa
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2084852013-11-19T23:14:51Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
2013-03-19T13:19:18Z
2013-03-19T13:19:18Z
1993
2013-03-19T13:19:18Z
2013-03-19T23:21:29Z
2013-03-19T23:21:29Z
2013-03-19T23:21:29Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34303
D'ençà que l'autor d'aquest article era estudiant de Pedagogia ha sentit parlar a bastament (i ell mateix també ho ha fet) de la necessitat de reestructurar els estudis d'aquesta carrera universitària. Era una necessitat que es podia justificar tant des de perspectives científiques i epistemològiques, com socials i professionals. Calia que la universitat fes una oferta d'unes titulacions relacionades amb el camp educatiu que respongués coherentment a les demandes de la realitat social quant a nous camps de professionalització i que reflectís l'estat actual del desenvolupament de les ciències de l'educació.
21 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140602
Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 123-143
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació superior
Pedagogia
Modificació curricular
Higher education
Pedagogy
Curriculum change
La llicenciatura en Pedagogia. Història d'un títol i un títol per a la història
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2086842013-11-19T23:14:52Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGarcía Farrero, Jordi
2013-03-22T12:50:13Z
2013-03-22T12:50:13Z
2009
2013-03-22T12:50:13Z
2013-03-22T23:13:38Z
2013-03-22T23:13:38Z
2013-03-22T23:13:38Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34367
A partir de l'obra Modernidad y Holocausto (2006), de Zygmunt Bauman, l"article pretén realitzar una reflexió sobre la barbàrie nacionalsocialista posant de manifest que fou un esdeveniment modern i que sense la modernitat difícilment es pot explicar. Bona prova d'això són els seus ingredients (l'enginyeria social, la ciència i la burocràcia) que a través dels quals es va poder fer realitat la seva fatal execució. A més, amb el propòsit que no torni a succeir un esdeveniment semblant, mostra les respostes que s'han dut a terme des de la Pedagogia al llarg de la història. Seria Auschwitz convertit en una lliçó per a tota la humanitat, com també podria ser-ho el Gulag o Hiroshima.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186898
Temps d'Educació, 2009, num. 37, p. 293-304
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Modernitat
Supervivents de l'Holocaust Jueu
Ciència
Burocràcia
Modernity
Holocaust survivors
Science
Bureaucracy
Modernitat i barbàrie. A propòsit de 'Modernidad y Holocausto', de Zygmunt Bauman
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2049862013-11-19T23:14:52Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMoreu, Àngel C.
2013-01-08T11:47:00Z
2013-01-08T11:47:00Z
2004
2013-01-08T11:47:00Z
2013-01-08T23:13:05Z
2013-01-08T23:13:05Z
2013-01-08T23:13:05Z
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33246
Educar ciutadans és una demanda present avui en els textos de convencions internacionals, en els discursos dels polítics, en les aportacions dels més reconeguts pedagogs, en les conclusions de molts treballs de sociòlegs i psicòlegs de l"educació, i també en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, la institució educativa s"ha estat plantejant durant les últimes dècades la seva responsabilitat enfront d"aquesta demanda, encetant una nova línia de reflexió i d"acció a l"entorn dels valors de la ciutadania en una societat democràtica.
14 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126406
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 195-219
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació cívica
Ciutadania
Democràcia
Civics education
Citizenship
Democracy
Educació política: democràcia i ciutadania
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2270072014-03-24T07:53:20Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorAyuste, Ana
authorPayá Sánchez, Montserrat
2014-03-20T11:56:32Z
2014-03-20T11:56:32Z
2010
2014-03-20T11:56:32Z
2014-03-24T07:53:20Z
2014-03-24T07:53:20Z
2014-03-24T07:53:20Z
0210-5934
http://hdl.handle.net/2445/52690
El fenómeno migratorio es una de las realidades que caracteriza nuestra sociedad actual y uno de los elementos clave desde el que partir para realizar acciones educativas y sociales que permitan transformar el multiculturalismo social existente en una ciudadanía intercultural. La migración femenina, por su parte, ha pasado de ser una tendencia en aumento dentro de la migración a consolidarse como característica definitoria de dicha realidad. La investigación cualitativa que seguidamente presentamos se centró en conocer los proyectos migratorios de mujeres árabes y latinoamericanas en nuestro Estado, con la finalidad de aprender de sus experiencias y determinar,con ellas, las condiciones o características de los espacios de relación social, tanto informales como formales, que contribuyen a promover la autonomía de las mujeres migrantes, así como a potenciarlas a nivel laboral, social y educativo. El análisis de la información permitió poner de manifiesto, entre otras aportaciones, el papel activo y transformador de las mujeres, las prácticas cooperativas que realizan y las características que definen los espacios de relación inclusores, así como otras propuestas tendentes a facilitar la integración de la mujer migrante en la sociedad de llegada.
14 p.
application/pdf
spa
Sociedad Española de Pedagogía
Reproducció del document publicat a: ; http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3648468.pdf
Bordón, 2010, vol. 62, num. 4, p. 37-49
(c) Sociedad Española de Pedagogía, 2010
info:eu-repo/semantics/openAccess
Dones immigrants
Integració social
Comunicació intercultural
Globalització
Women immigrants
Social integration
Intercultural communication
Globalization
Prácticas cooperativas y redes de relación de las mujeres migrantes
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2177212014-09-05T22:19:10Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2011-07-01
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46208
En el Consejo de Redacción de RES hemos considerado necesario ofreceros, desde una actitud arqueológica de recuperación histórica que nos ayude a seguir construyendo nuestra identidad, algunos de aquellos momentos y manifestacio nes que han ido configurando la configuración de la educación social en su vertiente formativa. Y nos ha parecido importante acercaros y rescatar, como uno de los primeros exponentes de ese proceso de construcción y articulación social, las propuestas que hacía en el lejano 1976 el Centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona
13 p.
application/pdf
spa
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=16&c=152&n=419
Revista de Educación Social, 2011, num. 13
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2011
info:eu-repo/semantics/openAccess
Educadors socials
Formació professional
Educació social
Social educators
Occupational training
Social education
Figura y formación del 'Educador Especializado', según el centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona (CFEEB), 1976
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2050372014-09-08T22:32:20Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
2007
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33271
No descobrirem res si afirmem que el tema de la Shoah no constitueix cap novetat pedagògica: els darrers anys s"ha generat una important literatura que ha considerat Auschwitz un referent ineludible per a l"educació contemporània1. De fet, aquesta producció pedagògica ha abordat d"una o altra manera la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i, molt especialment, el martiri o holocaust del poble jueu amb la mort en els camps d"extermini i en les marxes de la mort de milers i milers de víctimes innocents, en especial, ancians, dones i infants. Altrament, aquest fet no ens ha de fer perdre tampoc la memòria d"aquells altres col·lectius que com ara els gitanos, els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els opositors al nazisme, els malalts mentals, i d"altres, també van ser perseguits i conduïts fins als forns crematoris. I això més encara quan l"any 2005 es van complir seixanta anys del fi d"aquell malson amb el descobriment dels camps d"extermini (Lagers) per les tropes aliades -sobretot les soviètiques en el front de l"Est, quan el 27 de gener de 1945 van arribar a Auschwitz-, que van treure a la llum un món d"horror i barbàrie sense precedents en la història de la humanitat.
11 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126477
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 285-296
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Camps de concentració
Educació
Concentration camps
Education
Educar contra Auschwitz
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2065332014-09-08T22:32:21Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRodríguez Illera, José Luis
2005
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33767
El tema de l"alfabetització digital (o electrònica) requereix unes distincions inicials que la situïn en l"interior d"un marc teòric des del qual s"analitzarà. Altrament, la imatge més immediata que evoca és l"aprenentatge de determinades tècniques, i potser alguna competència associada, en una concepció funcional de l"alfabetització, és a dir, l"adequació d"una alfabetització genèrica al context pràctic que han introduït les tecnologies informàtiques i comunicatives: aprendre a usar els ordinadors, les aplicacions generals, el processador de textos, el correu electrònic, els navegadors i un llarg etcètera difícil de delimitar. És clar que aquest enfocament és necessari, i no es posa en qüestió, però pensar-lo com a únic deixa fora les aproximacions diferents del que és l"alfabetització, i alhora redueix la revolució digital a un conjunt d"aplicacions.
18 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126415
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 11-28
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Alfabetització digital
Computer literacy
Les alfabetitzacions digitals
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2077892014-09-08T22:32:21Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorNúñez, Violeta, 1950-
1996
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34087
El Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.
18 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125622
Temps d'Educació, 1996, num. 15, p. 115-132
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació social
Treball social
Disseny curricular
Trastorns de l'aprenentatge
Social education
Social work
Curriculum planning
Learning disabilities
Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2079432014-09-08T22:32:21Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorAguareles, M. A. (Miguel-Ángel)
authorGros Salvat, Begoña
1997
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34155
Com a xarxa de xarxes, Internet, que va néixer de la convergència del desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions, és un nou mitja de comunicació que, en fer possible nous mitjans d'expressió i de comunicació entre els pobles per al seu coneixement mutu, permet crear grups o comunitats globals de manera instantània. Tot i que la seva utilització en educació encara és escassa, s'intueix com una eina de grans possibilitats i canvis. Per aquest motiu, ens ha semblat oportú dedicar una monografia a Internet i als temes que s'hi relacionen.
3 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125631
Temps d'Educació, 1997, num. 16, p. 6-9
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació
Internet
Education
Internet
Presentació Monografia: Educació i Telemàtica
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2051392014-09-08T22:32:22Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
2004
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33348
No hi ha dubte que les biografies-i des d"una perspectiva historiogràfica el gènere biogràfic- estan d"actualitat. Des que Dilthey va escriure la seva biografia sobre Schleiermacher, aquest estudi va passar a ser durant molts anys el model sobre com s"havia d"escriure una biografia.1 De fet, ha transcorregut més d"un segle des de llavors, i amb independència de l"actualitat d"aquell estudi, és cert que avui assistim a un retorn de la biografia-i nogensmenys de les autobiografies i de les memòries- que eren historiogràficament menyspreades només fa unes dècades, quan dominaven arreu les grans construccions ideològiques com ara el marxisme i l"estructuralisme.
11 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126411
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 305-315
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Biografia
Kantisme
Biography
Kantianism
El retorn de la biografia: una relectura de Kant
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052612014-09-08T22:32:23Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorPetrus, Antonio
1996
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33392
L'estat del benestar neix amb l'industrialisme dels anys 50 i amb l'organització que se'n va derivar. Tot i que el nou missatge del benestar va ser rebutjat per algunes filosofies de substrat existencialista i criticat per part de determinades posicions sociològiques, el cert és que, per primera vegada a la història de l'home, es va pensar, es va parlar i es va gestionar a favor d'una «societat del benestar». A més, aquest innovador estil d'organització política i social va afectar gairebé tots els àmbits de la vida occidental. La investigació científica, el progrés de les ciències socials, la superació d'alguns vells valors i les incerteses que l'apogeu industrial va comportar per a la convivència humana van ser algunes de les novetats culturals lligades al fenomen del benestar.
24 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125615
Temps d'Educació, 1996, num. 15, p. 13-37
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació social
Benestar
Social education
Human comfort
L'educacio social al llindar del segle XXI
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052902014-09-08T22:32:23Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorEscofet Roig, Anna
1993
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33411
Aquest article pretén estudiar el discurs regulatiu a l'aula. Concretament, es vol observar si determinades característiques socials en el grup d'alumnes porten a l'ús diferenciat del discurs regulatiu del mestre.
19 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140607
Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 217-236
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Didàctica de la matemàtica
Sexisme en l'educació
Anàlisi del discurs
Mathematics teaching methods
Sexism in education
Discourse analysis
El discurs regulatiu a l'Aula. El gènere i el discurs regulatiu a la classe de matemàtiques
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052912014-09-08T22:32:23Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLaudo, Xavier
2007
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33404
En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.
11 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126478
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 297-367
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Història de l'esport
Educació
Esports
Sports history
Education
Sports
'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2054042014-09-08T22:32:24Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSalinas, Héctor
1997
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33460
És molt estrany plantejar-se especular sobre la relació entre l'educació/ educador i el procés d'institucionalització, sobretot perquè es gairebé impossible que aquesta es pugui donar fora de la pròpia institució, o fora d'alguna institució, sigui quin sigui l'àmbit al qual es vulgui assignar. A més d'estrany és paradoxal, doncs és la pròpia institució la que disposa la producció de discursos que atenen a la seva definició, renovació, projecció i fins i tot deixa espai a la producció crítica. L'efecte d'aquestes capacitats ens assenyala una primera constatació: el procés d'institucionalització incrementa hist6ricament el seu desplegament sobre la superfície social i amb aix6 l'abast de les seves influencies.
15 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125663
Temps d'Educació, 1997, num. 17, p. 103-117
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació
Educadors
Formació
Individualisme
Education
Educators
Training
Individualism
La institucionalització o l'educació de l'home com a problema
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2058912014-09-08T22:32:24Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
2006
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33588
Sembla evident que la qüestió socràtica -que en gran mesura depèn de la qüestió platònica des del moment que es fa difícil distingir entre el Sòcrates històric i el Sòcrates platònic- no està tancada del tot. De fet, sempre sorgiran hermenèutiques que reobriran el debat a l"entorn d"una figura com la de Sòcrates, mestre de la paraula que no va deixar res escrit, per la qual cosa només tenim fonts indirectes sobre la seva vida, pensament i acció pedagògica. Sobre Sòcrates no hi ha, doncs, documents sinó interpretacions de manera que la seva figura -certament simbòlica- romandrà oberta per sempre més. Al marge de disputes i controvèrsies, Sòcrates ha estat considerat un dels homes més savis d"Occident, per bé que del seu magisteri sempre oral només ens hagi quedat els records d"alguns dels seus deixebles -Plató, principalment- i les referències dels seus enemics -Aristòfanes, en primer terme- que inaugurava la línia antisocràtica.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126460
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 281-292
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Civilització clàssica
Civilització grega
Classical civilization
Greek civilization
Sobre la saviesa nascuda en el temple de Delfos
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2063492014-09-08T22:32:24Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
2005
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33725
L"any 1979 Jean-François Lyotard (1924-1998) publicava a París La condition postmoderne. Rapport sur le savoir, editat per Les Éditions de Minuit, obra en què es retratava l"home postmodern i que amb el pas dels anys s"ha convertit en una mena de clàssic del pensament contemporani. La tesi de fons del llibre -una obra encarregada per les autoritats del Quebec- és ben coneguda: el saber canvia d"estatut al mateix temps que les societats entren en l"era anomenada postindustrial, segons havien anunciat Daniel Bell i Alain Touraine. Per tant, la qüestió del saber en aquesta època postindustrial -que a grans trets coincideix amb un esperit d"època (Zeitgeist) que es pot identifi car amb la postmodernitat- cal situar-la en la perspectiva de les societats industrials avançades.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/128373
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 293-304
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Postmodernisme
Postmodernism
Lyotard y La condició postmoderna, Vint-i-cinc anys després
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2065322014-09-08T22:32:25Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorPrats Gil, Enric
2004
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33762
Si un fenomen expressa rotundament la tensió mostrada per la citació de capçalera aquest és, sens dubte, el cas de l"educació. I segurament encara més la seva reflexió acadèmica: la pedagogia. La crisi de la pedagogia, si n"hi ha, és una crisi de creixement, d"expansió, com la del capitalisme. La dificultat per escatir, amb una certa fiabilitat, allò que és recomanable d"allò refusable, prové sens dubte del pecat original de la pedagogia: no és fàcil alhora dir missa i tocar la campana. La clara identificació, per confusió, entre l"objecte i el subjecte de la pedagogia fa complexa aquesta tasca. En altres paraules, ens intuïm capaços alhora d"explicar i de disposar, de descriure i de prescriure; creiem que podem combinar una funció explicativa, d"anàlisi de la realitat, amb una funció normativa, de caràcter ordenador. I no ens adonem que la descripció ja és valoració en si mateixa. Només descrivim allò a què donem un «cert» valor.
8 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126412
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 317-324
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Pedagogia
Educadors
Educació
Postmodernitat
Pedagogy
Educators
Education
Postmodernism
Pedagogia líquida per a una educació sòlida: a propòsit de Bauman
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2228502014-09-09T08:49:58Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2013
1135-8629
http://hdl.handle.net/2445/49210
El artículo realiza un recorrido por algunas prácticas (los informes) de las y los educadores sociales, revisando la confidencialidad y el respeto a la información sobre las personas a la que acceden estos profesionales, analizando el código deontológico, etc. Se reflexiona sobre si no sería necesario crear un nuevo instrumento propio: el informe socioeducativo. Y se revisan algunas de las características que debería tener. Se aportan algunas propuestas de autorregulación para un manejo"respetuoso" de la información y la confidencialidad y se ofrecen ejemplos de buenas prácticas.
18 p.
application/pdf
spa
Fundació Pere Tarrés
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EducacionSocial/article/view/271029/358553
Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, 2013, num. 55, p. 146-163
cc-by-nc (c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2013
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
Educació social
Ètica professional
Educadors socials
Social education
Professional ethics
Social educators
Informe y confidencialidad en Educación Social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2047622014-09-09T22:26:29Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorHeras i Trias, Pilar
1994
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33097
Quan es parla d'educació, en termes econòmics i en les societats actuals, se'ns demostra la dependència que aquesta té de les formes d'organització de l'economia. Se'ns torna a recordar aquella correspondència -encara que no sempre exacta i sovint matisable- que apuntaven Bowles i Gintis entre el sistema socioeconòmic i els sistemes educatius, sobretot en els seus currículums ocults.
6 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140667
Temps d'Educació, 1994, num. 11, p. 185-190
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació ambiental
Desenvolupament social
Desenvolupament econòmic
Educació per al desenvolupament
Environmental education
Societal growth
Economic development
Development education
El medi ambient i el desenvolupament, l'economia i l'educacio. Quina economia i quina educacio?
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052922014-09-09T22:26:30Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGros Salvat, Begoña
2006
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33408
Durant molts anys l"educació ha pogut mantenir, amb poques variacions, el seu model clàssic d"ensenyament. No obstant això, les modificacions derivades de la societat de la informació plantegen nous escenaris que requereixen una revisió profunda dels diversos components de què consta l"educació: metodologies, modalitats d"ensenyament, coneixements, recursos utilitzats, organització, etc.
13 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126431
Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 91-104
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Aprenentatge
Formació
Educació permanent
Formació del professorat
Learning
Training
Continuing education
Teacher training
Les xarxes i el desenvolupament professional dels docents
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2065362014-09-09T22:26:30Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
authorDelgado, Buenaventura, 1935-2007
1991
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33779
És comunament acceptada l'opinió que la maçoneria va contribuir, durant els segles XVIII i XIX, al triomf i a la consolidació deis valors que hom ha convingut a anomenar moderns. La raó, la dignitat humana, la justícia i la llibertat van ser, entre d'altres, principis assumits pels maçons com a propis, i damunt els quals s'havia d'edificar el nou temple de la modernitat. Tampoc els projectes de filantropia, interpretada com un amor envers la humanitat i millora del gènere humà, no quedaven al marge de l'ideari maçònic. És lògic, doncs, que aquesta filosofia fos assumida per bona part d'una burgesia progressista desitjosa d'anorrear qualsevol vestigi possible d'obscurantisme, i donant suport, naturalment, a aquells moviments revolucionaris d'ascendència liberal que pul·lulaven tant arreu d'Europa com d'Amèrica. De fet, tot i el risc de caure en un cert reduccionisme, podem vincular l'acció de la maçoneria amb el triomf deis ideal s burgesos.
16 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140161
Temps d'Educació, 1991, num. 6, p. 223-238
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1991
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Maçoneria
Anarquisme
Freemasonry
Anarchism
La maçoneria, escola de formació. La seva presència a la Catalunya del dinou.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2077912014-09-09T22:26:31Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLaudo, Xavier
2005
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34100
El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.
15 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126420
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 151-165
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Filosofia de l'educació
Història de l'educació
Philosophy of education
History of education
Jacotot, Jean-Joseph, 1770-1840
El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387572014-09-09T22:26:31Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
authorNovella Cámara, Ana M. (Ana María)
2001
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/56924
A los niños de esta experiencia, como a casi todos los ciudadanos, se les hace una montaña avisar, denunciar, exigir, proponer... De entrada, generalmente no saben a quién pueden dirigirse y, sobre todo, suelen confiar bien poco en que se les atienda. Los asuntos públicos, la administración, el mundo de los adultos... son percibidos a menudo como algo «kafkiano», viven de esta manera (como incomprensible, absurdo e inmodificable) el mundo que está más allá de sus entornos más inmediatos, como la familia y la escuela. Eso les pasa a los niños porque también le ocurre así a la mayoría de los adultos. Ellos y otros niños de distintos lugares, organizados en Consejos Infantiles o mediante otras formas de participación, están consiguiendo muchas cosas y participando en diversos proyectos. Con eso también aprenden un montón de cosas importantes: a mirar crítica y constructivamente su ciudad; a pedir, proponer y, si es el caso, protestar y exigir; aprenden que las cosas no tienen por qué ser kafkianas, que es posible cambiarlas; aprenden que puede haber adultos sensibles incluso aunque sean políticos que les escuchen y que les hagan caso, pero que no siempre van a salirse con la suya; aprenden a defender lo propio pero también a interesarse por lo de los demás; aprenden seguramente a sentirse más de su ciudad y a amarla; aprenden, en definitiva, a participar. Y lo aprenden de la única manera que resulta verdaderamente eficaz: participando de verdad.
28 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie26a07.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2001, num. 26, p. 137-164
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2001
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació infantil
Infants
Participació social
Preschool education
Children
Social participation
Educación y participación social de la infancia
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387582014-09-09T22:26:32Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMartínez Martín, Miquel
authorBuxarrais Estrada, Maria Rosa
authorEsteban Bara, Francisco, 1975-
2002
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/56963
El texto que presentamos está estructurado en dos partes. La primera trata de las funciones que se le atribuyen en nuestros días a la universidad, y que emergen de los debates cada vez más frecuentes en torno al tema; entre ellas destacamos las que a nuestro juicio nos parecen más importantes y que deberían abordarse con prontitud. En la segunda parte subrayamos la necesidad de elaborar una propuesta de formación en valores éticos para la educación superior en sociedades plurales, orientada a la creación de una ciudadanía interesada en profundizar los estilos de vida basados en valores democráticos y en construir una sociedad más equitativa. En ella planteamos un modelo de aprendizaje ético que tanto en su dimensión teórica como práctica, pretende dar respuestas y ofrecer pautas para la formación en valores en el mundo universitario.
27 p.
application/pdf
spa
Organización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie29f.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2002, num. 29, p. 17-43
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2002
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Universitats
Ètica
Educació superior
Universities
Ethics
Higher education
La universidad como espacio de aprendizaje ético.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387592014-09-09T22:26:32Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorNúñez, Violeta, 1950-
2003
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/56983
La escuela ha estado siendo objeto de un conjunto de demandas para que se hiciera cargo de «todas» las problemáticas de «la» infancia. Este comienzo de siglo nos muestra, con inusitada crudeza, que la única institución pública hasta hoy entronizada por la política social para la educación de las jóvenes generaciones, la escuela, no es suficiente para dar cauce a las múltiples demandas emergentes. Se trata, por tanto, de que la escuela re-centre su función, poniendo coto a un exceso de acumulación de funciones, que, en realidad, pretende ocultar los nuevos designios de la globalización para la escuela pública: su desaparición como instancia democrática y democratizadora en la tramitación de las herencias culturales. El mundo ha cambiado. También el de los niños. La noción misma de sistema que se emplea: un único orden posible para encauzar a «la» infancia, se transforma en el principal obstáculo epistemológico para pensar nuevas maneras de sostener la responsabilidad pública ante las nuevas generaciones. Se trata de realizar un esfuerzo de invención para un siglo nuevo. Podríamos pensar, por ejemplo, en cómo dar soporte a los niños y a los adolescentes para que puedan mantener con éxito su escolaridad, y acceder a lo social en sentido amplio y plural. Tal vez pase por otorgarles estatuto de sujetos de derecho, con quienes es posible convenir propuestas, propulsar proyectos, discutir alternativas. La educación social puede aquí iniciar su andadura. Podríamos pensar también en cómo dar soporte a la escuela para que re-centre su función en la transmisión de los valiosos legados culturales y trabaje en red con otras instituciones, para que niños y adolescentes puedan realizar sus experiencias de movilidad y confrontación. En suma, se trata de apostar porque la educación recupere, ante los procesos de banalización y vaciamiento culturales, la transmisión como polea social y cultural que articule a los jóvenes con el mundo.
19 p.
application/pdf
spa
Organización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie33a01.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2003, num. 33, p. 17-35
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2003
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació social
Ensenyament
Escoles públiques
Social education
Teaching
Public schools
Los nuevos sentidos de la tarea de enseñar. Más allá de la dicotomía 'enseñar vs asistir'
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2228822014-09-10T22:29:22Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2013
1135-805X
http://hdl.handle.net/2445/49255
L"article realitza un recorregut per algunes pràctiques (els informes) dels i les educadores socials, revisant la confidencialitat i el respecte a la informació sobre les persones a què accedeixen aquests professionals, analitzant el codi deontològic, etc. Es reflexiona sobre si no caldria crear un nou instrument propi: l"informe socioeducatiu. I es revisen algunes de les característiques que hauria de tenir. S"aporten algunes propostes d"autoregulació per una maneig"respectuós" de la informació i la confidencialitat i s"ofereixen exemples de bones pràctiques.
18 p.
application/pdf
cat
Fundació Pere Tarrés
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/271051/358596
Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, 2013, num. 55, p. 144-161
cc-by-nc (c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2013
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
Educació social
Ètica professional
Educadors socials
Social education
Professional ethics
Social educators
Informe i confidencialitat en Educació Social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387852014-09-10T22:29:23Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMartínez Martín, Miquel
2006
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/57105
La universidad es el lugar en el que se aprende el conjunto de saberes que permitirán al futuro titulado ejercer una profesión o dedicarse al ámbito de la investigación. Sin embargo, no resulta tan obvio que la universidad sea un lugar en el que se aprenda un conjunto de saberes éticos y ciudadanos. En este artículo se sostiene que una de las funciones de la formación universitaria es de carácter ético y que no puede entenderse una formación universitaria de calidad que no incorpore de forma sistemática y rigurosa situaciones de aprendizaje ético y de formación ciudadana. Se identifican tres dimensiones formativas en la función ética de la universidad en la sociedad actual: la formación deontológica relativa al ejercicio de las diferentes profesiones; la formación ciudadana y cívica de sus estudiantes; y, finalmente, la formación humana, personal y social, que contribuya a la optimización ética y moral de las futuras y futuros titulados en tanto que personas. Se argumenta que una formación universitaria de calidad no puede separar la formación profesional de la formación ciudadana y se ofrecen tres razones: la primera relacionada con el concepto actual de formación universitaria; la segunda con el objetivo de cohesión social y no sólo de competitividad que debería tener como misión la universidad hoy; y la tercera derivada de las investigaciones sobre desarrollo moral y aprendizaje ético. Se presentan cinco ámbitos de la formación universitaria en los que es posible integrar acciones y establecer pautas u orientaciones que favorezcan la formación en valores y el aprendizaje ético de los futuros graduados y graduadas: el de los contenidos curriculares, el de la relación entre estudiantes y profesores, el de las formas de organización social de las tareas de aprendizaje, el de la cultura participativa e institucional y el de la implicación comunitaria del aprendizaje académico.
18 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie42.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2006, num. 42, p. 85-102
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació superior
Formació
Ciutadania
Higher education
Training
Citizenship
Formación para la ciudadanía y educación superior
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2051362014-09-13T00:41:22Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorPuig Rovira, Josep M.
1989
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33351
Quan ens plantegem el tema de les relacions entre l'educació i els valors -utilitzant, com fem habitualment, el terme 'valors' en un sentit més ampli i més planer que en l'axiologia- podem referint-nos a una varietat de temàtiques prou diferents entre si, bo i que probablement serven també lligams mutus prou clars. Aquí a tall de suggeriment voldria presentar tres tipus de problemes, diferents però vinculats, que designem, sovint indistintament, amb l'expressió 'educació i valors'. Ens referim a la controvèrsia sobre la neutralitat de la ciència, a les finalitats de l'educació, i a la formació moral i cívica.
4 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139444
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 155-158
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació en valors
Values education
Educació i valors
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2058902014-09-13T00:41:32Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMartínez Martín, Miquel
1993
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33583
Aquesta col·laboració pretén donar compte d'allò que al meu parer va ser més significatiu en el desenvolupament dels treballs de la ponència sobre l'elaboració del pla d'estudis de la diplomatura en Educació Social.
13 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140604
Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 159-171
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació social
Currículums (Ensenyament)
Animació sociocultural
Educació superior
Social education
Curricula (Courses of study)
Cultural animation
Higher education
Sobre la Diplomatura en Educació Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2063462014-09-13T00:42:18Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRodríguez Illera, José Luis
1989
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33722
En el context d'aquesta monografia dedicada a l'obra del professor Bernstein ens va semblar oportú de comptar amb alguna aportació original de l'autor. Estant a punt de publicar-se la seva obra clàssica principal (ja apareguda quan s'editi aquest número de Temps d'educació ), va sorgir la idea d'una entrevista- una entrevista, en aquest cas, 'epistolar'.
14 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139440
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 133-146
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Entrevista
Codis de correcció d'errors (Teoria de la informació)
Interviewing
Error-correcting codes (Information theory)
La teoria del codis. Una entrevista a Basil Berstein
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2080252014-09-13T00:42:57Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLaudo, Xavier
2005
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34182
El nom de Van Manen comença a ser molt escaïnat en els fòrums pedagògics, cosa que fa una mica incòmode parlar-ne ja que, com passa amb qualsevol autor de moda, el seu discurs comença a reduir-se de qui-sap-lo a un reguitzell a més, no gaire llarg de diferents llocs comuns i tòpics. En qualsevol cas, no és estrany que darrerament s'estiguin difonent tant els seus treballs, ja que aporten aire fresc i mostren una manera d'aplicar als problemes educatius concrets alguns corrents metodològics que sovint s'han acusat de purament especulatius.1 Ara bé, per Van Manen, un investigador és un teòric. És a dir, d'una banda, un observador sensible de les subtileses de la vida quotidiana i, de l'altra, un lector famolenc de textos significatius que pertanyen al seu àmbit d'interès. Aquest és per Van Manen el sentit és a dir, la resposta a la pregunta, de què és allò que implica un mètode d'investigació en ciències de l'esperit: teoria.
6 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126410
Temps d'Educació, 2005, num. 28, p. 298-304
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Pedagogia
Investigació educativa
Pedagogy
Educational research
Una pedagogia fenomenologicohermenèutica
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2389202014-09-15T22:26:22Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorAyuste, Ana
authorTrilla, Jaume
2005
0034-8082
http://hdl.handle.net/2445/52229
Este trabajo trata, en su primera parte, sobre la identificación y ordenación de paradigmas, teorías, corrientes o tendencias educativas de la modernidad (y más concretamente, del siglo XX). En relación con ello se propone y ejemplifica un sistema taxonómico que combina criterios teleológicos y epistemológicos. A partir de la constatación de la ausencia de pedagogías relevantes genuinamente postmodernas, en la segunda parte del artículo se indaga sobre el tipo de discurso pedagógico que hasta ahora ha sido capaz de generar el pensamiento postmoderno. Una de las conclusiones que se razonan es la de que este pensamiento ha producido un discurso crítico sobre la educación de cierto interés, pero que ha sido notoriamente estéril en cuanto a la dimensión normativa de la pedagogía. Y ello debido a los propios presupuestos postmodernos.
30 p.
application/pdf
spa
Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Reproducció del document publicat a: ; http://www.mecd.gob.es/dctm/revista-de-educacion/articulosre336/re33613.pdf?documentId=0901e72b8124865a
Revista de Educación, 2005, num. 336, p. 219-248
(c) Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
Pedagogia
Postmodernitat
Educació
Pedagogy
Postmodernism
Education
Pedagogías de la modernidad y discursos postmodernos sobre la educación.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052602014-09-16T22:27:40Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilafranca Manguán, Isabel
2009
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33385
El present treball posa de manifest la potencialitat de la literatura com a educació moral. Si bé nombrosos autors han tractat la possibilitat d"educar moralment a través de la literatura, pocs han abordat l"espontaneïtat de la literatura com a educadora moral per a qualsevol ciutadà. Hi ha una estreta relació entre la narrativitat i la moralitat, tant des del vessant de la moralitat com a narrativa com des de la narrativa com a moral. Moralitat i literatura formen part d"un mateix univers i esbrinar aquesta relació és el que es pretén al llarg d"aquest estudi. Finalment es dibuixa un apunt sobre la relació entre ciutadania, literatura i moralitat, per tal de mostrar la potencialitat de la literatura per a l"educació per a la ciutadania.
17 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139984
Temps d'Educació, 2009, vol. 36, num. 36, p. 137-146
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació moral
Literatura
Ètica
Narració (Retòrica)
Moral education
Literature
Ethics
Narration (Rhetoric)
La literatura com educació moral i la moralitat com a literatura. De l'ètica a la narrativa
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052872014-09-16T22:27:40Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRomañá, Teresa, 1954-
2000
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33409
Raimon Pannikar deia, ja fa uns anys, que «no és possible un jo i un tu sense una tercera persona, i aquesta tercera persona existent en tot diàleg és sempre la matèria, l'espai, el temps, el cosmos, la terra». I Jo penso que és molt intel·ligent parlar d'una «tercera persona», d'un tercer element que en realitat és i no és una persona. En tot el que seguira intentaré explicar aixà que die, perquè em sembla quelcom interessant per a l'educació ambiental.
10 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126225
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 349-358
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació ambiental
Qualitat de vida
Ment i cos
Environmental education
Quality of life
Mind and body
Educació ambiental i el valor de sentir allò que és comú
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052882014-09-16T22:27:41Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
1996
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33410
Aquest article fa un lleuger exercici de reflexió al voltant del concepte de 'pedagogia social» 1. Un exercici que neix d'una metàfora ("aire de família") que utilitza Wittgenstein en les seves Investigacions filosòfiques: 'Considera ara, per exemple, els processos que anomenem 'jocs'. Vull dir jocs en què s'usen escaquers, jocs de cartes, jocs de pilota, jocs de competició esportiva, etc. Què hi ha de comú en tots ells? No diguis: 'Ha d'haver-hi quelcom que els sigui comú, sinó no s'anomenarien 'jocs'; sinó mira si hi ha quelcom comú a tots ells. Perquè, si te'ls mires, tot i que no veuràs res que els sigui comú a tots, veuràs, en canvi, semblances, parentius, i en veuràs una bona colla. Com ja ha quedat dit: no pensis, sinó mira!- ( ... ) I el resultat d'aquesta consideració fa així: veiem una xarxa complicada de semblances, que se superposen i s'encreuen mútuament. Semblances a gran i a petita escala.
20 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125618
Temps d'Educació, 1996, num. 15, p. 39-58
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació social
Jocs
Social education
Games
L' "Aire de Família" de la pedagogia social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2054032014-09-16T22:27:41Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorNovella Cámara, Ana M. (Ana María)
2010
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33456
Actualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.
22 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211448
Temps d'Educació, 2010, num. 38, p. 205-226
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació en valors
Ciutadania
Participació ciutadana
Escoles
Values education
Citizenship
Citizen participation
Schools
Ciutat, escola i participació infantil: avaluació i innovacions del projecte"La participació dels infants a la ciutat"
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2055712014-09-16T22:27:42Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
1989
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33484
Em costaria iniciar aquest discurs de presentació de Paulo Freire, a qui la Universitat de Barcelona té avui el goig de retre homenatge investint-lo Doctor Honoris Causa, sense fer prèviament tres coses. En primer lloc, agrair molt sincerament l'encàrrec que se m'ha fet de dirigir-vos aquestes paraules. En segon lloc, referir-me a un deis significats d'aquest acte. Paulo Freire serà el primer Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona proposat per la recentment creada Facultat de Pedagogia i per la Divisió de Ciències de l'Educació amb el suport de l'Escola de Formació del Professorat d'EGB i de l'ICE. Amb una unanimitat total, els centres d'aquesta universitat que tenen com a objecte específic la formació d'educadors i la recerca pedagògica han volgut honorar-se incorporant a la seva comunitat qui és avui, probablement, el pedagog viu més universalment conegut i reconegut.
18 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139162
Temps d'Educació, 1989, num. 1, p. 15-32
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Pedagogia crítica
Critical pedagogy
La relació teoria-pràctica en la pedagogia de Paulo Freire
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2057232014-09-16T22:27:42Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLarrosa, Jorge
1990
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33553
Parlar d'alguna cosa implica distanciar-se'n. El títol mateix d'un text ja fa un efecte de distanciament perquè, en assenyalar el 'tema' del discurs, marca una posició d'exterioritat respecte a allò de què hom vol tractar. Per aixo, titulant aquest treball 'Filosofia i Pedagogia' indiquem que, respecte a aquestes 'coses', no donarem res per suposat. 0, almenys, que els supòsits hauran d'ésser explicitats. Que són justament aquestes coses que es plantegen com un problema. El nostre punt de partença és, dones, una pregunta: Quan parlem de 'Pedagogia' o de 'Filosofia', de què parlem?
20 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139547
Temps d'Educació, 1990, num. 3, p. 253-272
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Filosofia de l'educació
Philosophy of education
Filosofia i pedagogia: notes sobre una posició limítrofa
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2058922014-09-16T22:27:42Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
2000
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33590
No hi ha dubte que la pedagogia, com a filia directa de la 1I·lustració, ha estat un gran projecte modern De fet, foren els somnis deis il·lustrats -amb Kant al capdavant- els que precipitaren l'aparició d'una disciplina que busca la regeneració de la societat a través de l'educació, tal com van plantejar els reformadors neohumanistes de la segona meitat del segle XVIII en desenvolupar la idea de la Bildung (entesa com a teoria de la formació humana).1 El cas és que filantropia, reformisme i pedagogia constitueixen els tres pilars d'una gran il·lusió: irradiar una nova consciencia moral i social per tal d'aconseguir individus amb més autonomia i, al hora, una societat més lliure i emancipada.
47 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126202
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 13-60
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Història de l'educació
Teoria de l'educació
Educació comparada
Filosofia de l'educació
History of education
Educational theory
Comparative education
Philosophy of education
La Pedagogia al deixant del segle XX
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2081112014-09-16T22:27:43Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorHeras i Trias, Pilar
1995
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34205
Des de l'Educació Ambiental es pot treballar de moltes maneres. En cadascuna d'elles hi ha una determinada interpretació del medi, de la seva definició i caracterització, de com cal abordar-ne l'estudi i el tractament, de l'abast de les accions educatives que s'hi refereixen, etc.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125573
Temps d'Educació, 1995, num. 13, p. 97-108
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1995
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació ambiental
Pedagogia social
Cooperació internacional
Igualtat d'oportunitats educatives
Environmental education
Social pedagogy
International cooperation
Educational equalization
Educació Ambiental i cooperació internacional, una relació pdagògico-social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2051382014-09-18T22:36:49Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorVilanou, Conrad
2008
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33347
En aquest assaig es revisen les aportacions que el professor Antoni J. Colom ha fet a la teoria de l'educació en els últims anys. Es dibuixa, per tant, un itinerari que es troba representat per diferents moments: debilitat constitutiva de la teoria de l'educació; crisi del model de la física newtoniana; construcció científica de l'educació a partir e la biologia i del mètode experimental, fins arribar a la teoria del caos que així constitueix una nova narrativa científica per a la pedagogia. Es tracta, en definitiva, d'una proposta alternativa que a la dècada dels anys noranta va sorgir amb força als Estats Units i que vol superar la visió lineal i simple del fenòmen educatiu com una mera relació de causa-efecte. En el seu lloc, es proposa una nova narrativa basada en la complexitat de la teoria que així pot servir per explicar la teoria i la pràctica educatives, bo i establint alts nivells de coherència entre ambdós estadis -el teòric i el pràctic- perquè, en darrer terme, la narrativa educativa ha de ser sempre coherent amb l'educació narrada.
20 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126511
Temps d'Educació, 2008, num. 34, p. 265-284
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2008
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Teoria de l'educació
Hipertext
Caos (Teoria de sistemes)
Ciència
Educational theory
Hypertext systems
Chaotic behavior in systems
Science
Debilitat de la teoria de l'educació: sobre la narrativitat científica de l'educació
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082032014-09-18T22:36:50Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRodríguez Illera, José Luis
1989
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34241
Si haguéssim de trobar un fil conductor del conjunt de l'obra de Basil Bernstein, no hi ha cap mena de dubte que seria la referencia al llenguatge: com el llenguatge estructura els éssers humans en el procés de socialització, com constitueix la seva principal eina per copsar el món, com els contextos en els quals es produeix la socialització i l' educació es caracteritzen per les maneres d'usar el llenguatge, com el llenguatge és alhora ' jutge i part ': de quina manera possibilita, com marca les categories socials ( classe social, sexe, raça, etc. ) en la mateixa essència del procés de socialització, com, en fi, el llenguatge se subordina, alhora que encarna i constitueix un principi més ampli i general que no és sinó la mateixa trama d'allò que és social: les formes de divisió del treball, el repartiment i la constitució del poder, les formes de control.
17 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139433
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 11-27
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Sociolingüística
Investigació educativa
Sociolinguistics
Educational research
Bernstein, Basil B.
Basil Bernstein: Societat, llenguatge i educació
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082042014-09-18T22:36:50Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRodríguez Illera, José Luis
1989
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34243
Si tuviésemos que encontrar un hilo conductor del conjunto de la obra de Basil Bernstein no cabe duda que sería la referencia al lenguaje. A cómo el lenguaje estructura a los seres humanos en el proceso de socialización, a cómo constituye su principal herramienta para aprehender el mundo, a cómo los contextos en los que se produce la socialización y la educación se caracterizan por...
10 p.
application/pdf
spa
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139463
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 311-320
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Sociolingüística
Investigació educativa
Sociolinguistics
Educational research
Bernstein, Basil B.
Basil Bernstein: sociedad, lenguaje, educación
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2093322014-09-18T22:36:51Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorEchebarria, Iñaki
authorMartínez Martín, Miquel
authorTey, Amèlia
2006
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34425
D"entre les diferents modalitats de formació l"assessorament és, cada vegada més, el format millor valorat, perquè esdevé una modalitat que genera reflexió sobre la pràctica, intercanvi d"experiències i pràctiques, creació i consolidació de cultura docent pròpia i cerca de consens quan la persona que exerceix d"assessor ho fa amb professionalitat i compromís.
21 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126433
Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 127-148
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Formació del professorat
Ètica professional
Assessors pedagògics
Teacher training
Professional ethics
Educational consultants
L'assessorament: reflexió sobre la pràctica del professorat i la seva ètica
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052082014-09-18T22:36:51Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
1998
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33373
No fa gaire, en el lapse de pocs anys, en el mercat editorial espanyol hi va haver una petita eclosió d'obres dedicades al tema de la felicitat.2 Això fou, més o menys, durant la segona meitat deis vuitanta, i potser aquesta moda va tenir alguna cosa a veure amb el fet que aquells foren uns anys d'una certa eufòria econòmica i de grans projectes. (És probable que alguns, per acompanyar l'enriquiment ràpid, també busquessin la fórmula d'un «enfelicitament» ràpid). La major part de les obres tractaven la felicitat des de la filosofia, però algunes també ho feien des de la psiquiatria, la biologia o la narrativa.
24 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125787
Temps d'Educació, 1998, num. 19, p. 169-192
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1998
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació
Finalitats de l'educació
Pedagogia
Teoria de l'educació
Filosofia de l'educació
Education
Educational aims
Pedagogy
Educational theory
Philosophy of education
Educació per a la felicitat i felicitat per a l'educació.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052102014-09-18T22:36:51Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRomañá, Teresa, 1954-
2003
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33375
Des dels temps d"Hipòcrates, podem trobar una llarga tradició mèdica de preocupació pel fet que, derivat de mals hàbits, usos de l"entorn o postures de treball, o bé a causa de un ambient insà, es poden generar, a la llarga, problemes de salut. Actualment l"ergonomia, un enfocament nodrit per diverses disciplines, treballa amb l"objectiu d"augmentar el rendiment dels treballadors a través de la millora del seu lloc de treball, és avui dia una de les eines fonamentals per a una cultura preventiva, més enllà, però incloent-lo, d"un propòsit productiu, ja que és cert que el rendiment augmenta quan l"entorn de treball és, diríem, amable, interactiu i no patogen amb la ment i el cos del treballador.
7 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126386
Temps d'Educació, 2003, num. 27, p. 211-217
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2003
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Ergonomia
Educació
Rendiment
Human engineering
Education
Performance
Ergonomia en l'educació: una oportunitat que no hauríem de perdre
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2052892014-09-18T22:36:52Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorValls, Rosa
authorMulcahy, Carmel
2010
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33402
El conjunt de països europeus amb baixos nivells educatius i les desigualtats en educació (OCDE, 2007) són una realitat preocupant en el marc de la Comissió Europea. Els resultats educatius desiguals entre països i dins de cada Estat membre afecten en sentit negatiu els col·lectius més desfavorits amb baix nivell acadèmic, i generen exclusió social. En aquest sentit es requereix un esforç per superar les desigualtats educatives existents en la societat del coneixement. La recerca europea realitzada fins ara mostra la multidimensionalitat de l"exclusió social i ressalta la seva connexió amb l"educació.
4 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211425
Temps d'Educació, 2010, num. 38, p. 91-94
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació
Igualtat d'oportunitats educatives
Qualitat de l'ensenyament
Integració social
Europa
Education
Educational equalization
Educational quality
Social integration
Europe
Projecte integrat 'INCLUD-ED: cohesió social i impacte polític a Europa'. Presentació
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2055722014-09-18T22:36:52Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
2000
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33486
En aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.
18 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126229
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 409-426
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació social
Intervenció social
Educació d'adults
Benestar social
Social education
Social intervention
Adult education
Public welfare
Sectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2062652014-09-18T22:36:56Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorRomañá, Teresa, 1954-
1998
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33705
«La meva terra no és finalment una abstracció». d'aquesta manera conclou Paulo Freire l'escrit autobiogràfic «Mi primer mundo»,1 on ens descriu, amb un llenguatge carregat de detalls de sensibilitat i emoció, les seves primeres experiències viscudes al seu primer món, casa seva. Allà va ser el seu «primer no-jo geogràfic». Un lloc que, ens explica, juntament amb altres persones (no-jos) li van permetre fer-se al seu través.
4 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125754
Temps d'Educació, 1998, num. 19, p. 9-12
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1998
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Didàctica de les ciències socials
Didàctica
Arquitectura
Social sciences teaching methods
Teaching methods
Architecture
Presentació. Monografia sobre Arquitectura i Educació
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2062662014-09-18T22:36:56Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMoreu, Àngel C.
2000
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33712
La política, i amb aquesta la política educativa, participa de l'ambigüitat que li concedeixen els diccionaris en definir-la al hora com a doctrina i art, com a opinió i activitat, com a ciència i tècnica; amb la confusió que resulta de barrejar el discurs amb l'experiència, la teoria amb la practica, el pensament amb l'acció. Encara que els tractats de política diferencien entre politologia i política, habitualment es parla de política com un àmbit on es barregen tots els nivells de l'entorn, des de la filosofia fins a la gestió polítiques, de manera que s'agombolen discurs polític, sistemes o dissenys de polítiques i gestió.
28 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126214
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 141-168
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Política educativa
Pedagogia crítica
Filosofia política
Educational policy
Critical pedagogy
Political philosophy
Pedagogia política i Política educativa
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2079442014-09-18T22:36:57Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorPuig Rovira, Josep M.
1994
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34161
En el títol d'aquesta Tribuna se'ns pro posa parlar sobre la relació entre l'ètica i la religió. Plantejar en l'espai d'una revista pedagògica la qüestió «ètica/religió' és encetar al hora molts temes. Però potser el primer i més immediat és el que fa referència a la normativa fins ara vigent que plantejava la necessitat d'optar entre l'assignatura d'ètica i la de religió. No entrarem en consideracions sobre els motius que van provocar aquesta situació, sinó que tan sols expressarem la nostra opinió sobre l'alternativa esmentada.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125557
Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 189-200
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació moral
Educació religiosa
Ètica
Programació curricular
Moral education
Religious education
Ethics
Curriculum planning
Comentaris sobre alguns aspectes de la relació 'ètica/religió'
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2058892014-09-22T22:25:33Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorPrats Gil, Enric
2006
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33582
Mai com ara els informes internacionals sobre els sistemes educatius havien tingut tanta repercussió mediàtica i havien estat tant de moda. Diversos són els factors que explicarien aquest fenomen, com ara l"exigència de la societat de passar comptes amb el sistema escolar o la gens menyspreable tendència a la uniformització dels sistemes nacionals, tot arraconant el"desinteressat interès" aventurer per conèixer altres mons, que caracteritzava els primers estudis internacionals en pedagogia. Les anàlisis i valoracions que se"ns mostren en el llibre que recomanem i que suscita aquestes reflexions, coordinat pels professors Joaquim Prats i Francesc Raventós1, de la Universitat de Barcelona, entronquen amb una tradició que ens ve de lluny per conèixer què s"hi fa en altres llocs: la pedagogia comparada té llarga prèdica entre nosaltres.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126462
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 303-314
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació comparada
Sociologia de l'educació
Comparative education
Educational sociology
Mirar els veïns: actualitat (i necessitat) de la pedagogia comparada
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2058932014-09-22T22:25:34Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorBetancor León, Miguel Angel
authorVilanou, Conrad
1990
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33591
Han estat molt nombrosos els historiadors i antropòlegs que, al llarg deis anys, han formulat teories i interpretacions intentant explicar, des d'una perspectiva o una altra, el sorgiment i institucionalització de les activitats físiques i esportives. És evident que l'home -quant a ésser viu-, igual que els al tres membres del regne animal, sempre ha tingut una activitat motora. Ara bé, l'exercici físic humà no pot quedar reduït a un mer fenomen biològic. Ningú no negara l'existència d'un potencial fisiològic que en cada moment de l'evolució -des deis primats fins als homínids- determina la motricitat humana. Peró la presencia de l'home sobre la faç de la terra no és limita a un simple creixement biològic, desplegat en una serie de possibilitats biomecàniques, sinó que també té una inequívoca dimensió cultural que beu a les mateixes fonts de la humanització.
17 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139581
Temps d'Educació, 1990, num. 4, p. 11-18
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Sociologia de l'esport
Història de l'esport
Antropologia social
Antropologia cultural
Sociology of sport
Sports history
Social anthropology
Cultural anthropology
Sobre l'origen de les activitats físiques i esportives
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2063472014-09-22T22:25:35Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMartínez Martín, Miquel
1989
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33723
La proposta per al debat de la reforma de l'ensenyament ha de ser objecte d'una discussió en que els interessos particulars de les institucions i/o col·lectius siguin superats i en que l'oportunitat política no s'evidencii. Aquestes són les intencions de l'administració i la voluntat d'una societat que requereix, sens dubte, una reforma educativa en profunditat.
12 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139271
Temps d'Educació, 1989, num. 1, p. 119-130
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Educació infantil
Educació secundària
Reforma de l'educació
Preschool education
Secondary education
Educational change
El projecte de reforma del sistema educatiu. Algunes reflexions i propostes
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2079452014-09-22T22:25:36Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLaudo, Xavier
2006
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34160
«Escriu més ràpid del que jo puc llegir», va dir Nikolas Rose el Convenor del departament de sociologia de la London School of Economics and Political Science referint-se a Zygmunt Bauman. Ho va dir en el brindis de la recepció que aquest departament va oferir després de la darrera de les tres lliçons que Bauman va explicar durant el mes de novembre de 2005 a l"Old Theather de la LSE, i l"anècdota no és debades. La crítica recurrent en àmbits acadèmics com ara l"espanyol, segons la qual els darrers llibres de Bauman no fan altra cosa que parafrasejar la idea afortunada de la modernitat líquida, també és compartida a l"acadèmica britànica. I a més, com és habitual en aquelles contrades, es comenta sense embuts en presència de la persona implicada. Que quedi palès, doncs, que aquest text no serà pas un pretext per fer-li un panegíric. Ara bé, les coses com són, malgrat que s"hagi acusat Bauman d"engiponador i a banda de l"abundància de llibres publicats, i la reiteració constant d"algunes idees cal dir que els seus continguts no deixen de ser reveladors, alhora que reclamen l"atenció, per a totes les ciències socials.
13 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/128536
Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 323-335
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Alfabetització
Pedagogia
Sociologia de l'educació
Literacy
Pedagogy
Educational sociology
Pedagogies de la liquiditat
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2084862014-09-22T22:25:37Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorEscofet Roig, Anna
authorRubio Hurtado, María José
2005
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34306
La finalitat d"aquest article és reflexionar sobre una pràctica concreta que s"ha revelat creadora de desigualtat social en l"era digital: els jocs d"ordinador des de la perspectiva del gènere. Per això, es fa una revisió de la literatura existent per mostrar com, malgrat les bondats educatives de l"activitat lúdica, l"ús educatiu dels jocs d"ordinador és mínim. A més, es detallen diverses investigacions que mostren el biaix de gènere en diferents aspectes relacionats amb els jocs multimèdia.
20 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126418
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 75-94
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Bretxa digital
Gènere
Jocs per ordinador
Digital divide
Gender
Computer games
La bretxa digital: gènere i jocs d'ordinador
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2081122014-09-29T22:22:16Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLorenzo Galés, Neus
authorNoguera Pigem, Elena
1996
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34207
En la realitat quotidiana, el que veiem, el que sentim i el que compartim és emmarcat cada vegada més en un entorn més ampli, en un espai geogràfic i de contactes i relacions humanes extenses a nivell mundial.
14 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125633
Temps d'Educació, 1996, num. 16, p. 23-36
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Xarxes de comunicacions
Autoconcepte
Globalització cultural
Communication networks
Self-perception
Cultural globalization
Missatges llunyans, una realitat compartida: unes experiències de comunicació a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2403622014-10-06T22:11:56Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorÁlvarez, I. (Isabel)
authorAyuste, Ana
authorGros Salvat, Begoña
authorGuerra, Vania
authorRomañá, Teresa, 1954-
2005
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/58103
En este artículo presentamos el trabajo que estamos realizando, centrado en la creación de entornos que permitan la construcción conjunta del conocimiento mediante herramientas informáticas, en concreto la herramienta Knowledge Forum como elemento mediador en el proceso de discusión y generación de conocimiento. Las experiencias se están realizando en la Universidad de Barcelona, en los títulos de Pedagogía, Formación de Profesorado y Pedagogía Social de la Universidad de Barcelona, abarcando diversas asignaturas obligatorias y optativas. Los objetivos son los siguientes: aprender a trabajar en colaboración y crear entornos de aprendizaje semi-presencial que complementen el trabajo de los diversos grupos y el desarrollo de los contenidos presenciales de las asignaturas.
14 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/tec_edu37.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2005, num. 36/1
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Aprenentatge
Estratègies d'aprenentatge
Comunitats de construcció del coneixement
Learning
Learning strategies
Knowledge building communities
Construir conocimiento con soporte tecnológico para un aprendizaje colaborativo
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2404302014-10-07T22:15:15Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorAubert, Adriana
authorSiles Molina, Gregori
2009
1988-7302
http://hdl.handle.net/2445/58168
Este año se conmemora el centenario de a ejecución del pedagogo catalán Ferrer Guardia acusado por las autoridades como máximo responsable de la revuelta popular de Barcelona conocida como Semana Trágica. Ferrer Guardia había proyectado en la Escuela Moderna una educación destinada a solucionar los problemas estructurales de la sociedad de su época. Recuperar la memoria de su proyecto educativo nos permite superar la sociología de la educación reproduccionista que es incapaz de ver que hubo escuelas que abogaron por la transformación social. Recobrar a Ferrer Guardia junto a otros personajes que vivieron en su tiempo y que también buscaron soluciones pacíficas ante los conflictos, como Idelfons Cerdá o el poeta Joan Maragall, es plantear la historia como algo no cerrado sino como una posibilidad que desde la sociología y la educación puede ayudarnos en el presente y en el futuro a construir una sociedad mejor.
19 p.
application/pdf
spa
Asociación de la Sociología de la Educación
Reproducció del document publicat a: http://www.ase.es/rase/index.php/RASE/article/view/159
Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (RASE), 2009, vol. 2, num. 2, p. 13-31
cc-by-nc (c) Aubert, Adriana et al., 2009
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
Setmana Tràgica, Barcelona, 1909
Coeducació
Tragic Week, Barcelona, 1909
Coeducation
Centenario de Ferrer Guardia: historia y sociología de la posibilidad
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2408372014-10-14T22:25:23Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorValls, Rosa
authorSoler Gallart, Marta
authorFlecha, Ramón
2008
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/58596
En este trabajo se aborda el estudio de la lectura dialógica enmarcada en una más amplia concepción de aprendizaje que tiene sus fundamentos en las prácticas (comunidades de aprendizaje), teorías (Freire, Habermas, Searle) e investigaciones (includ-ed) más relevantes de la actual sociedad de la información, situando en este nuevo contexto las aportaciones dialógicas anteriores. Esto permite entenderla como una instancia coordinante de las actividades de aprendizaje que realizan todas las personas que interaccionan con los niños, especialmente quienes conviven con ellos en las aulas y en los domicilios, es decir, el profesorado y las familias. Aquí se intenta demostrar cómo los centros que han adoptado esta concepción de aprendizaje dialógico están consiguiendo mejorar y acelerar el aprendizaje de la lectura y la escritura de todos los educandos con más espacios y más personas que las tradicionales de la escuela heredada de la sociedad industrial. Asímismo, se constata cómo se promueve la lectura de los familiares en casa y también en el espacio escolar a través de las tertulias literarias dialógicas que consiguen que personas que nunca han leído un libro disfruten de obras de Safo, Joyce o Lorca. Resulta auspiciosa, además, la colaboración directa de familiares, de diversidad de profesionales y del voluntariado en el aprendizaje de la lectura y la escritura que realizan los estudiantes, no solo en el horario lectivo sino también fuera de clase.
17 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie46.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2008, num. 46, p. 71-87
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2008
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Lectura
Animació a la lectura
Reading
Reading promotion
Lectura dialógica: interacciones que mejoran y aceleran la lectura
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2414332014-10-28T06:22:17Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2009-07-01
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/59070
Les actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s"anomenarà com la"normalització" tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del"Grup Benèfic" de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de"segregació", a oferir"una formació professional" que potenciés l"autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu"respecte per la capacitat d"autoorganització" dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l"època: les repúbliques infantils) o l"aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores.
14 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186880/241547
Temps d'Educació, 2009, num. 37, p. 87-100
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Normalització
Educació social
Infància
Història de l'educació
Standardization
Social education
Childhood
History of education
Frederic Godàs i l"educació social: les intuïcions d"un precursor de la normalització
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2422832014-11-11T23:11:15Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGraell Martín, Mariona
2014-05-15
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/59589
El trabajo que se presenta es el resultado del diseño y aplicación de un proyecto de aprendizaje servicio. Hace seis años, el Banco de Sangre y Tejidos de Cataluña, en colaboración con el GREM (Grup de Recerca d'Educació Moral) llevó a cabo un proyecto de aprendizaje servicio con el propósito de crear conciencia social entre los niños y adolescentes sobre la importancia de la donación de sangre, así como de aumentar el número de donantes de sangre entre las generaciones presentes y futuras. Varias actividades de marketing y promoción se llevaron a cabo durante todas las fases del proyecto (partenariado, aprendizaje, servicio, evaluación y reconocimiento). Desde el año 2007 hasta 2012, se involucraron 15.397 participantes de 138 centros educativos, captando 14.258 donaciones. El éxito de este proyecto proviene no sólo del aumento en el número de entidades y personas involucradas, sino también de la movilización y conciencia de los niños y jóvenes sobre la importancia de la donación de sangre. A partir de su participación activa, los jóvenes perciben los resultados de sus acciones individuales en las que dan servicio a la comunidad obteniendo un impacto social tangible. Los datos presentados fueron obtenidos a través de cuestionarios, entrevistas personales, reuniones con los participantes y diarios de campo.
11 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/experiencias_bbdd.php?id_tema=13
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2014, vol. 65, num. 1
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2014
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Aprenentatge servei
Educació moral
Participació social
Service learning
Moral education
Social participation
Aplicación del aprendizaje servicio en el Banco de Sangre y Tejidos
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2422842014-11-11T23:11:16Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMoreu, Àngel C.
2010
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/59590
Ressenya de: Juan Ignacio Pozo y Mª del Puy Pérez Echeverría (coords.) Psicología del aprendizaje universitario: la formación en competencias. Ediciones Morata, Madrid, 2009, 231 págs. ISBN: 978-84-7112-598-9.
4 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/recensiones.php
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2010, num. 54, p. 265-268
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2010
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Psicologia de l'aprenentatge
Formació
Reforma de l'educació
Psychology of learning
Training
Educational change
J.I. Pozo y M. del P. Pérez: Psicología del aprendizaje universitario: La formación en competencias
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2422852014-11-11T23:11:16Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorMoreu, Àngel C.
2008
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/59593
Ressenya de: Concepción Naval. Teoría de la Educación. Un análisis epistemológico. Colección Astrolabio Educación. EUNSA, Barañáin-Navarra, 2008, 216 págs.
104 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/recensiones.php
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2008, vol. 48, p. 199-302
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2008
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Teoria de l'educació
Filosofia de la ciència
Educational theory
Philosophy of science
Naval, C.: Teoría de la Educación. Un análisis epistemológico
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2227572015-04-30T22:24:15Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
2013-07-01
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/49166
Los años comprendidos entre 1987 y 1991 fueron intensos y estuvieron repletos de actos que significaron el inicio de recorridos que conducirían a la concreción de lo que después acabaría configurando la profesión de la Educación Social tal y cómo ahora la conocemos. Paciano Fermoso ha definido este tiempo como la etapa de consolidación de la Pedagogía social. Uno de los primeros desencadenantes de ese intenso proceso de maduración social podría considerarse que fue este"primer encuentro". Por lo menos en lo que a la Educación Especializada se refiere. Celebrado en mayo de 1987 en Barcelona, sirvió además para recordar la figura de Faustino Guerau de Arellano, fallecido en noviembre de 1986, uniendo su nombre a este fructífero evento. Este pequeño artículo, que además del componente de rescate y de balance a más de 25 años vista de ese momento y de su proyección histórica tiene también un cierto carácter vindicativo, quiere recordar sus objetivos, su desarrollo, su significado, los elementos más interesantes de los discursos e interpelaciones que generó y de las relaciones y consecuencias sociales que posibilitó. Pero también, hacer un pequeño homenaje a las educadoras y educadores que altruísticamente lo hicieron posible.
18 p.
application/pdf
spa
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=21&c=227&n=715
Revista de Educación Social, 2013, num. 17
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2013
info:eu-repo/semantics/openAccess
Educació social
Educadors socials
Social education
Social educators
El Primer Encuentro de Educadores Especializados 'Faustino Guerau de Arellano' y su papel en la cristalización de la Educación Social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2496312015-05-04T22:17:36Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
2000
0212-7210
http://hdl.handle.net/2445/65305
En aquest article identifiquem els debats principals que en l'actualitat, i segons la nostra opinió, tenen lloc dintre del camp de l'avaluació de serveis i programes socials. Aquests temes de debat són diversos i plurals, i hi ha diverses propostes i reflexions al seu voltant, ja que no tots els autors identifiquen els mateixos temes de debat, alhora que, com és lògic, la seva resolució (la posició adoptada davant de cada polèmica concreta) varia enormement d'un autor a un altre.
16 p.
application/pdf
cat
Universidad de Huelva
Versió postprint del document publicat a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=292236
Revista de Trabajo Social, 2000, num. 157, p. 8-41
cc-by-nc-nd (c) Universidad de Huelva, 2000
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Avaluació de serveis socials
Avaluació en programes socials
Evaluation of social services
Evaluation research (Social action programs)
Debats oberts en el camp de l'avaluació de serveis i programes socials
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/acceptedVersion
oai:recercat.cat:2072/2497212015-05-05T22:16:31Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
2006
1139-1723
http://hdl.handle.net/2445/65333
En este artículo se desarrollan las características de la evaluación de servicios y programas socioeducativos, entendiendo que ésta debe ser un instrumento de mejora de la acción social, que posibilita identificar los aspectos positivos de una práctica técnico-profesional adecuada y que permite incrementar la autonomía de los profesionales. Asi, se apuntan unas consideraciones sobre el concepto de evaluación y sobre el sentido y finalidad de ésta, considerándola como un elemento de calidad y de mejora de la acción socioeducativa, valorando su utilidad social, destacando la falta de tradición evaluativa en educación social y señalando el carácter dialéctico de la evaluación, la cual siempre incluye, en relación inversamente proporcional, elementos de control y transformación. Posteriormente, se afirma que los diseños de evaluación deben adaptarse a la singularidad y características propias de laeducación social. Y, finalmente, se señalan algunas de las características que mejor definen los diseños de evaluación en educación social.
23 p.
application/pdf
spa
Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social
Reproducció del document publicat a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2262196
Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 2006, num. 12-13, p. 163-179
cc-by-nc (c) Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
Pedagogia social
Programes socials
Avaluació de serveis socials
Social pedagogy
Social programmes
Evaluation of social services
Educación social y evaluación: evaluar para mejorar y transformar
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2497222015-05-05T22:16:32Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
2003
1139-1723
http://hdl.handle.net/2445/65334
En este artículo, en primer lugar, se define Educación social y Pedagogía social y, a continuación, se desarrolla una aproximación a los sectores y los ámbitos de intervención de la educación social. Así, se describen diversas variables interdependientes que configuran los sectores de intervención y las áreas institucionales de la educación social, remarcándose el carácter complementario y los puntos de intersección existentes entre las mencionadas variables. A continuación, se describen los ámbitos específicos de intervención de la educación social que presentan carácter transversal, ya que afectan a diversos grupos de edad, a diferentes necesidades o problemáticas singulares y desde posiciones institucionales plurales. Finalmente, se apuntan unas breves reflexiones acerca de algunos nuevos posibles espacios de acción de la educación social que pueden tomar fuerza y singularidad a lo largo de las primeras décadas del nuevo milenio.
17 p.
application/pdf
spa
Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social
Reproducció del document publicat a: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1078664
Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 2003, num. 10, p. 233-251
cc-by-nc (c) Sociedad Iberoamericana de Pedagogía Social, 2003
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
Pedagogia social
Educació social
Serveis socials
Persones desfavorides
Social pedagogy
Social education
Human services
People with social disabilities
Aproximación conceptual a los sectores y ámbitos de intervención de la educación social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082012015-06-02T22:12:38Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorPanchón i Iglesias, Carme
authorCosta Cámara, Sandra
authorGil Pasamontes, Esther
2006
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34222
L"article primer de la Convenció de Drets de l"Infant (Nacions Unides, 20 de novembre de 1989) entén per infant tota persona des del seu naixement fins als divuit anys d"edat. El preàmbul d"aquest text jurídic, entre altres aspectes molt importants, reafirma «la necessitat de proporcionar als infants la cura i l"assistència especials a causa de la seva vulnerabilitat».
13 p.
application/pdf
cat
ICE Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126444
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 29-42
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Drets dels infants
Atenció a la infància i a l'adolescència
Acolliment familiar
Children's rights
Child welfare
Foster home care
La infància i la seva protecció
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2508522015-06-10T22:15:22Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
2013-07-20
1578-7478
http://hdl.handle.net/2445/65788
El Parlament de Catalunya «ha aprobado la moción presentada por CiU sobre la ocultación o disimulación del rostro en el espacio público y las medidas que se deben adoptar en materia de seguridad pública» (18/7/2013). Esta iniciativa para impedir el uso del velo integral mediante nuevas normativas legales sobre seguridad ha reabierto la polémica entre prohibicionistas y no prohibicionistas.
2 p.
application/pdf
spa
Ediciones Primera Plana
Reproducció del document publicat a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/sobre-velo-los-fundamentalismos-2517873
El Periódico de Catalunya, 2013, p. 7-7
(c) Ediciones Primera Plana, 2013
info:eu-repo/semantics/openAccess
Llibertat religiosa
Legislació
Educació cívica
Periodisme d'opinió
Freedom of religion
Legislation
Civics education
Op-ed pages
Sobre el velo y los fundamentalismos
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2508532015-06-10T22:15:24Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
2013-10-11
1578-7478
http://hdl.handle.net/2445/65789
Desde hace tiempo se viene insistiendo en la necesidad de evaluar al profesorado. Si se evalúa a los alumnos y también a los sistemas educativos no es, por supuesto, defendible que deje de evaluarse a un colectivo tan determinante de la calidad de tales sistemas como es el docente. Solo desde actitudes cerradamente gremialistas podrían ponerse reparos a ello. Pero justamente porque el profesorado juega este papel tan esencial, la instauración de cualquier proceso evaluativo deberá hacerse con el máximo rigor y cuidado. Tres breves reflexiones al respecto.
2 p.
application/pdf
spa
Ediciones Primera Plana
Reproducció del document publicat a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/evaluar-evaluadores-2737989
El Periódico de Catalunya, 2013, p. 2-3
(c) Ediciones Primera Plana, 2013
info:eu-repo/semantics/openAccess
Avaluació dels professors
Avaluació educativa
Periodisme d'opinió
Teacher evaluation
Educational evaluation
Op-ed pages
Evaluar a evaluadores
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2508542015-06-10T22:15:24Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
2014-02-05
1578-7478
http://hdl.handle.net/2445/65790
En una situación como la actual, en la que nuestro sistema educativo no pasa por sus mejores momentos (recortes, resultados de los informes Pisa...), no deja de resultar sorprendente que algunos parezcan empeñados en desmantelar uno de sus aspectos más exitosos: la inmersión lingüística en catalán en las escuelas.
1 p.
application/pdf
spa
Ediciones Primera Plana
Reproducció del document publicat a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/una-sentencia-absurda-3071894
El Periódico de Catalunya, 2014, p. 10-10
(c) Ediciones Primera Plana, 2014
info:eu-repo/semantics/openAccess
Immersió lingüística
Periodisme d'opinió
Immersion method (Language teaching)
Op-ed pages
Una sentencia absurda
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2508552015-06-10T22:15:24Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
2014-07-12
1578-7478
http://hdl.handle.net/2445/65791
Se supone que los responsables políticos del sistema educativo han de dedicar sus esfuerzos a la mejora del mismo y a la resolución de los problemas reales que tiene planteados. Pero, según parece, en lo que se empeñan a veces algunos de estos gobernantes es justamente en lo contrario: crear problemas donde no los hay o poner trabas a lo que ya funciona satisfactoriamente.
2 p.
application/pdf
spa
Ediciones Primera Plana
Reproducció del document publicat a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/educacion/otra-vuelta-tuerca-inmersion-3373977
El Periódico de Catalunya, 2014, p. 4-4
(c) Ediciones Primera Plana, 2014
info:eu-repo/semantics/openAccess
Immersió lingüística
Periodisme d'opinió
Immersion method (Language teaching)
Op-ed pages
Otra vuelta de tuerca a la inmersión
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2508562015-06-10T22:15:25Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorTrilla, Jaume
1995
1131-995X
http://hdl.handle.net/2445/65792
Quien lea este libro, desde la introducción a las notas o quien conozca la trayectoria y ciertas publicaciones anteriores de su autor, sabrá que esta recensión ha sido escrita desde un lugar en el que la neutralidad y la imparcialidad resultan del todo improbables. La obra de Josep M.ª Puig objeto de la presente reseña tiene como referencia y marco de reflexión fundamentales los trabajos previos del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona), equipo del que también forma parte el autor de esta reseña. Resulta asimismo que el autor de estas líneas hace más de veinte años que es amigo y colega del autor del libro. Y que, por si fuera poco, el autor del libro reconoce en su introducción una supuesta 'deuda especial' con el autor de la reseña. Con tales antecedentes, la credibilidad de esta recensión ha de quedar irremediablemente bajo mínimos. Por esta razón, voy a limitarme a señalar los defectos principales que a mi modo de ver tiene la obra.
2 p.
application/pdf
spa
Editorial Graó
Reproducció del document publicat a: http://www.grao.com/revistas/aula/044-juego-tradicional-y-educacion-fisica--participacion-en-la-comunidad-educativa/la-educacion-moral-en-la-ensenanza
Aula de Innovación Educativa, 1995, num. 44, p. 79-80
(c) Trilla, Jaume, 1995
info:eu-repo/semantics/openAccess
Crítica literària
Educació moral
Ensenyament obligatori
Literary criticism
Moral education
Compulsory education
La educación moral en la enseñanza obligatoria
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2535872015-07-28T22:11:07Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGómez i Serra, Miquel
authorEscofet Roig, Anna
authorFreixa Niella, Montserrat
2014-09-01
0034-9461
http://hdl.handle.net/2445/66622
Resumen: La organización académica de los grados universitarios, en el marco del Espacio Europeo de Educación Superior, ha facilitado la constitución de equipos docentes (Zabalza, 2009; López, 2007). Este es uno de los puntos clave en los procesos de organización y mejora (Lester y Evans, 2009; Bacharach, Washut y Dahlberg, 2008) de la enseñanza universitaria, pero a la vez, un tema pendiente por la dificultad en conseguir un cambio de cultura del profesorado, enmarcado a su vez en estructuras poco ágiles y flexibles. El artículo explica una investigación realizada a un grupo de profesores universitarios, con el objetivo de realizar un diagnóstico de la situación de los equipos docentes entre los cursos 2009-2010 al 2011-2012. La metodología usada fue la encuesta, utilizando el cuestionario y el focus group como técnicas de obtención de información. Los resultados muestran que la organización en equipos docentes es una realidad percibida positivamente por el profesorado aunque con problemas y retos que indican el camino que queda aún por recorrer. Summary The academic organization of university degrees, in the frame of the European Higher Education Area, has facilitated the constitution of teachers' teams (Zabalza, 2009; Lopez, 2007). This is one of the key points in the processes of organization and improvement (Lester and Evans, 2009; Bacharach, Washut and Dahlberg, 2008) of higher education, but simultaneously, a hanging topic for the difficulty in obtaining a culture's change of university teachers, also demarcated in slightly agile and flexible structures. The paper is focused in a research caught out a group of university teachers, with the aim to realize a diagnosis of the situation of the teachers' teams between the courses 2009-2010 to 2011-2012. The methodology used was the survey, with questionnaire and focus group. The results show that the organization in teachers teams is a reality perceived positively by teachers, but with problems and challenges that we have still further to go.
26 p.
application/pdf
spa
Instituto Europeo de Iniciativas Educativas
Reproducció del document publicat a: http://revistadepedagogia.org/vol.-lxxii-2014/nº-259-septiembre-diciembre-2014/los-equipos-docentes-en-la-educacion-superior-¿utopia-o-realidad.html
Revista Española de Pedagogía, 2014, num. 259, p. 509-523
(c) la revista, 2014
info:eu-repo/semantics/openAccess
Ensenyament en equip
Eficàcia de l'ensenyament
Formació del professorat
Professors novells
Teaching teams
Effective teaching
Teacher training
First year teachers
Los equipos docentes en la educación superior ¿Utopía o realidad?
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2536712015-07-29T22:26:45Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorCacho, Xavier (Cacho Labrador)
authorSánchez-Valverde Visus, Carlos
authorUsurriaga, Jordi
2014-07-01
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/66625
¿De qué hablamos cuando hablamos de educación social? La Educación Social es una locución polisémica. Plagada de significados y plagada de nombres (significantes). La utilización de diferentes nombres y significados dificulta el proceso comunicativo y obliga a realizar continuas aclaraciones temáticas y conceptuales que no siempre llegan al consenso. En este artículo se reflexiona sobre esta dificultad, se ubica la educación social como manifestación de la educación, acercándonos a una delimitación en la que el hecho educativo se propone como único referente substantivo aplicable. Se revisan y se analizan diferentes definiciones y se propone una de integración o síntesis que supere la dicotomización que asigna, sobre todo en nuestras latitudes, a diferentes agentes, momentos o manifestaciones del hecho educativo, lo que se defiende debería formar parte de un sólo espacio disciplinar.
18 p.
application/pdf
spa
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/winarcdoc.php?id=365; http://www.eduso.net/res/19/articulo/los-nombres-y-los-significados-de-la-educacion-social
Revista de Educación Social, 2014, num. 19
(c) Cacho, Xavier (Cacho Labrador) et al., 2014
info:eu-repo/semantics/openAccess
Educació social
Professions
Social education
Occupations
Los nombres y los significados de la Edcuación Social
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387602015-11-11T23:15:16Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorGros Salvat, Begoña
authorSilva Quiroz, Juan Eusebio
2005
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/57023
La incorporación de las tecnologías de la información y comunicación (TIC) está transformando los ambientes de enseñanza y aprendizaje en los cuales han sido introducidas. Estas tecnologías permiten la creación de entornos virtuales, bajo enfoques metodológicos no tradicionales, transitando desde un aprendizaje individual a un aprendizaje colaborativo, desde la transmisión a la construcción de conocimiento. En estos entornos, el rol del profesorado cambia notablemente y es determinante para el éxito de una actividad formativa centrada más en la colaboración y construcción de conocimiento en red. En principal objetivo de este artículo, es presentar algunos aspectos a considerar en la formación inicial y continua de los docentes, relacionados con las competencias básicas para trabajar en entornos virtuales de aprendizaje.
13 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/tec_edu32.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2005, num. 36/1
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2005
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Formació del professorat
Campus virtuals
Aprenentatge
Teacher training
Virtual campuses
Learning
La formación del profesorado para su labor docente en espacios virtuales de aprendizaje
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387842015-11-11T23:15:16Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorSilva Quiroz, Juan Eusebio
authorGros Salvat, Begoña
authorGarrido, José Miguel
authorRodríguez, Jaime
2006
1681-5653
http://hdl.handle.net/2445/57091
Actualmente, existe la necesidad creciente de que todos los docentes, ya sea los que están en ejercicio como aquellos que ingresarán al sistema escolar, estén en condiciones de aprovechar los diferentes recursos tecnológicos para incorporarlos en forma efectiva en su práctica profesional. Por ello, levantar unos estándares en estas materias permitirá orientar y mejorar la forma en que los recursos tecnológicos son incorporados a la docencia. Este artículo tiene como objetivo, describir el estado del arte respecto a estándares TIC para la formación inicial de los docentes y relevar los estándares existentes en Chile. En el marco teórico, se presenta el concepto de estándar y la revisión bibliográfica de estándares TIC en la formación docente. Para su elaboración se buscaron, sistematizaron y analizaron las principales iniciativas desarrolladas a nivel internacional considerando la experiencia Norteamericana, Europea y Latinoamericana. Finalmente, se presenta 'los estándares' existentes en Chile en dos modalidades: Red Enlaces, que se desprende de la capacitación que se imparte a través de la Red de Asistencia Técnica de Enlaces (RATE) y los programas de formación docente de alguna de las Universidades Públicas del país.
16 p.
application/pdf
spa
Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la Cultura
Reproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/1391.htm
Revista Iberoamericana de Educación (OEI), 2006, vol. 38, num. 3
cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Formació del professorat
Professors novells
Tecnologia de la informació
Teacher training
First year teachers
Information technology
Estándares en tecnologías de la información y la comunicación para la formación inicial docente: situación actual y el caso chileno.
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2575202016-01-14T23:12:03Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorFuertes i Alpiste, Marc
2015-06-27
2013-9144
http://hdl.handle.net/2445/68731
Digital storytelling (DS) can be considered as a media genre itself. It consists in creating short stories (usually in the form of video between 2 and 5 minutes long) told in first person and using a wide range of digital media and modes of expression. More than twenty years after Joe Lambert and Dana Atchley created them in the US, the practice of DS continues to expand worldwide and in a variety of contexts.
4 p.
application/pdf
eng
Universitat de Barcelona
Reproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/der/article/view/12250/pdf
Digital Education Review, 2015, num. 27, p. 206-209
cc-by-nc-nd (c) Fuertes i Alpiste, Marc, 2015
info:eu-repo/semantics/openAccess
<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
Narrativa digital
Creativitat (Lingüística)
Participació social
Digital storytelling
Creativity (Linguistics)
Social participation
Meaningful Digital Storytelling Practices for Learning, Reflection, Creativity and Social Participation
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2604912016-04-05T22:52:39Zhdl_2072_115334
RECERCAT (Diposit de la Recerca de Catalunya)
Universitat de Barcelona
authorLarrosa, Jorge
2016-04-05T18:02:23Z
2016-04-05T18:02:23Z
2006
2016-04-05T18:02:28Z
1138-3194
566508
http://hdl.handle.net/2445/96984
El objetivo del texto es demostrar que la experiencia tiene muchas posibilidades en el campo educativo, tanto posibilidades críticas como posibilidades prácticas, siempre que seamos capaces de darle un uso afilado y preciso. Hay un uso y un abuso de la palabra experiencia en educacion. Pero esa palabra casi siempre se usa sin pensarla, sin tener conciencia cabal de sus enormes posibilidades teóricas, críticas y prácticas. Se trata aquí de pensar la experiencia y desde la experiencia. Se trata también de apuntar hacia alguna de las posibilidades de un pensamiento de la educación a partir de la experiencia. En ese sentido, se abordaran 10 que podríamos denominar 'principios de la experiencia': exterioridad, alteridad y alineación;subjetividad, reflexividad y transformación; singularidad, irrepetibilidad y pluralidad; pasaje y pasión; incertidumbre y libertad; finitud, cuerpo y vida.
26 p.
application/pdf
spa
Universitat Ramon Llull
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/view/103367/154553
Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l'Educació, 2006, num. 19, p. 87-112
(c) Universitat Ramon Llull, 2006
info:eu-repo/semantics/openAccess
Educació
Experiència
Filosofia de l'educació
Education
Experience
Philosophy of education
Sobre la experiencia
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_115334/mets/100