2024-03-29T09:43:01Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/2051372013-11-12T14:35:37Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-14T23:15:08ZDespués de presentar la construcción de la identidad personal a modo de un proceso resultante de una tensión dialéctica entre el olvido y el recuerdo, entre la tradición y la innovación, la autora analiza las literaturas del yo ofreciendo una clasificación tipológica: autobiografía, memoria de vida, novela personal, diario íntimo, epistolario y autorretrato o ensayo. Finalmente, se insiste en la importancia de la construcción de uno mismo a través del relato destacándose la relevancia de la experiencia en el proceso educativo a través del cual uno da forma a su propia identidad personal.http://hdl.handle.net/2445/33346catTeoria de l'educacióAutobiografiaIdentitat (Concepte filosòfic)FormacióEducational theoryAutobiographyIdentity (Philosophical concept)TrainingAutobiografia, identitat i educació
oai:recercat.cat:2072/2052092013-11-12T14:35:38Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-15T23:13:00ZInternet va néixer a mitja dècada deis anys setanta com a resultat de l'interès del Departament de Defensa deis Estats Units per interconnectar diverses xarxes per mitja de satèl·lit i radio. Es buscava mantenir una xarxa d'informació sobre investigació militar. La xarxa va ser connectada inicialment a quatre institucions acadèmiques' amb el propòsit de facilitar els treballs de recerca que estaven realitzant per al Departament de Defensa. De mica en mica aquesta xarxa es va estendre a d'altres centres universitaris i va esdevenir un sistema de comunicació i d'intercanvi d'informació entre investigadors.http://hdl.handle.net/2445/33374catEducació superiorFormació del professoratComunicacióInformacióInternet en l'ensenyamentHigher educationTeacher trainingCommunicationCommunicationInternet in educationInternet i el món Universitari
oai:recercat.cat:2072/2054912013-11-12T14:35:41Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-22T23:12:06ZEl fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.http://hdl.handle.net/2445/33466catEducació permanentSocietat de la informacióSociologia de l'educacióHistòria de l'educacióContinuing educationInformation societyEducational sociologyHistory of educationL'educació permanent: la història d'una idea
oai:recercat.cat:2072/2057212013-11-12T14:35:42Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-25T23:14:12ZEn el contexto de esta monografía dedicada a la obra del profesor Bernstein pareció oportuno contar con alguna aportación Original del propio autor. Su obra clásica principal estando a punto de publicarse en castellano (ya aparecida al editarse este número de Temps d'Educació), surgió la idea de una entrevista -de una entrevista 'epistolar' en este caso.http://hdl.handle.net/2445/33547spaSociolingüísticaEntrevistesSociologia de l'educacióSociolinguisticsInterviewsEducational sociologyBernstein, Basil B.La teoría de los códigos: una entrevista a Basil Bernstein
oai:recercat.cat:2072/2057222013-11-12T14:35:42Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-25T23:14:13ZPer lluitar contra els accidents és necessari establir programes educatius,entre els quals destaquen els escolars. Durant les primeres etapes de la vida i fins a l'adolescència, l'educació en la seguretat esdevé primordial pel fet que els infants són molt vulnerables, perquè els adolescents i joves s'exposen voluntàriament al risc i també perquè els uns i els altres estan en una etapa de la vida molt plàstica i receptiva per incorporar hàbits sans i segurs. Quan aquests programes es duen a terme a les institucions educatives és més fàcil d'assolir els objectius, perquè hi ha la possibilitat de sistematitzar les experiències d'aprenentatge i es disposa de més recursos i de més oportunitats per incidir en el tema de manera continuada i progressiva.http://hdl.handle.net/2445/33548catPrevenció d'accidentsEducació sanitàriaEscolesPrevention of accidentsHealth educationSchoolsEducació per a la seguretat i prevenció d'accidents a les institucions educatives.
oai:recercat.cat:2072/2058272013-11-12T14:35:42Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-28T23:13:09ZEn aquest treball ens preguntem dues coses: que és el que provoca I'absència de la paraula humanitats,1 o lletres, o filosofia, o merament reflexió, en les propostes d'educació ambiental? I, paral·lelament, com és que en Educació Ambiental predomina la terminologia ecolôgica?http://hdl.handle.net/2445/33566catEducació ambientalCiències naturalsEnvironmental educationNatural historyDe desencerts i fal·làcies. A voltant de l'Educació Ambiental
oai:recercat.cat:2072/2063482013-11-12T14:35:44Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-02-05T23:11:54ZConversa transcrita de l'autora de l'article amb dos nois i una noia.http://hdl.handle.net/2445/33724catDelinqüència juvenilAdministració de justícia de menorsConversaEducació socialJuvenile delinquencyAdministration of juvenile justiceConversationSocial educationLa veu de dos nois i una noia que han tingut relació amb justícia juvenil
oai:recercat.cat:2072/2065352013-11-12T14:35:46Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-02-08T23:12:04ZEsta monografía de Temps d'Educació está dedicada a la obra de Basil Bernstein, el gran sociólogo británico que ha desarrollado su reflexión sobre el sistema y las formas educativas durante los últimos 30 años. Su nombre y su teoría están indisolublemente asociados con las problemáticas de educación y clases sociales, así como educación y lenguaje, incluso con los orígenes de la social ingüística moderna, con la denominada 'nueva' sociología de la educación británica de los 70, y, desde luego, con las teorías de la educación como reproducción social y cultural.http://hdl.handle.net/2445/33777spaSociolingüísticaSociolinguisticsPresentación de la monografía: Basil Bernstein
oai:recercat.cat:2072/2077902013-11-12T14:35:46Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-06T23:12:56ZMolta és la recerca historicopedagògica contemporània que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideològic que emmarcà l"evolució educativa del segle XIX i primer terç del segle XX. Cada cop es fan més evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest període. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influència de l"idealisme krausista a Catalunya. Així, en aquest article, s"afaiçona que a Catalunya hi hagué un nucli d"intel·lectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presència de catalans institucionistes.http://hdl.handle.net/2445/34098catKrausismeHistòria de l'educacióCatalunyaKrausismHistory of educationCataloniaLa influència del krausisme a Catalunya
oai:recercat.cat:2072/2078592013-11-12T14:35:46Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-07T23:11:45ZLa influència decisiva que té l'economia en la majoria deis aspectes que configuren la vida humana és una evidencia, i l'educació no constitueix cap excepció. Philip H. Combs, prestigiós expert en temes relacionats amb els problemes educatius en general i més concretament en la seva dimensió econòmica i social, en analitzar els factors que caracteritzaven la crisi educativa a escala mundial a partir deis anys seixanta, va destacar com a essencials: el desbordament estudiantil (augment de la demanda). L'aguda escassesa de recursos, l'augment deis costos, la inadaptació del producte i la inercia i ineficiencia.http://hdl.handle.net/2445/34128catEconomia de l'educacióPolítica educativaEconomy of the educationEducational policyOpinions al voltant de les relacions entre l'economia i l'educació
oai:recercat.cat:2072/2078602013-11-12T14:35:47Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-07T23:11:49ZWilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia Crítica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'Teoría crítica de la enseñanza', publicat per l'editorial Martínez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crítica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.http://hdl.handle.net/2445/34130catFilosofia de l'educacióFilosofia de la ciènciaEducacióEntrevistaPhilosophy of educationPhilosophy of scienceEducationInterviewingBases filosòfiques per una ciència crítica de l'educació. Una entrevista a Wilfred Carr.
oai:recercat.cat:2072/2080262013-11-12T14:35:48Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-11T23:12:24ZPassats alguns mesos d'ençà el 75è aniversari de la proclamació de la II República, pot ser un bon moment per recuperar una de les tensions a les que es veu abocat el pensament republicanista actual. Em refereixo a la relació entre la situació cosmopolita, on es dóna el fenomen nòmada (el fantasma que recorre no Europa sinó tot el planeta i ben aviat més enllà), i el republicanisme. Primerament, apuntaré alguns elements del que s"ha anomenat nomadisme contemporani i algunes de les seves conseqüències que crec que tenen un interès pedagògic. Segonament, plantejaré la qüestió de la compatibilitat de la realitat cosmopolita amb el republicanisme, i ho faré tant des de la vessant de cosmopolitització fàctica del nostre temps com de la normativa que pretén consolidar-lo com a model.http://hdl.handle.net/2445/34188catPedagogiaRepublicanismeCosmopolitismeNòmadesPedagogyRepublicanismCosmopolitanismNomadsSobre la possibilitat d'una pedagogia republicanista en ambients nòmades i cosmopolites
oai:recercat.cat:2072/2082022013-11-12T14:35:49Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-13T23:18:53ZLa comprensió lectora ha estat molt estudiada durant el segle XX però sempre sobre el suport paper. Amb la creació i desenvolupament del format digital i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a finals d"aquest mateix segle, ha aparegut la lectura (i escriptura) electrònica: la lectura en pantalles i altres suports digitals (Rodriguez Illera, 2003, p. 1). Al principi, aquesta era una lectura ergonòmicament «feixuga» ja que els monitors dels ordinadors tenien una resolució molt dolenta, provocant el cansament de la vista (Hill, 2001). Avui, entrats al segle XXI, els dispositius visuals han millorat molt i permeten una lectura més relaxada. La pràctica de la lectura en pantalla és més estesa per aquest motiu, però també perquè els dispositius electrònics ja són més assequibles per l"economia de les classes mitjanes en els anomenats països desenvolupats. Per tant, ens trobem amb un augment d"usuaris i davant d"uns dispositius que milloren any rere any. A més, com afirma Reinking (1998, p. XI), existeix una tendència inevitable cap a un món post-tipogràfic on els textos impresos ja no seran els dominants. Això no vol dir que els textos electrònics substitueixin completament els textos impresos, però cada vegada el format digital anirà guanyant terreny a l"analògic.http://hdl.handle.net/2445/34235catComprensió de la lecturaEstratègies d'aprenentatgeLectura sobre pantallaReading comprehensionLearning strategiesScreen readingAplicació d'estratègies didàctiques de comprensió lectora en textos electrònics narratius
oai:recercat.cat:2072/2084302013-11-12T14:35:50Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-18T23:13:41ZEn aquest article es donen a conèixer els resultats més importants de la segona part d'una recerca sobre migració femenina duta a terme durant els anys 2005-2007 a diferents comunitats autònomes espanyoles, finançada per l"Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials). En aquesta segona fase, l"equip investigador ha tractat de recollir, a partir d"entrevistes, relats de vida i grups de discussió, la valoració personal de les dones migrants àrabs i llatines sobre el seu projecte migratori. Així mateix, aquest estudi els ha permès evidenciar les dificultats que troben aquestes dones en el procés d'acollida en els àmbits laboral, social, educatiu i, fins i tot, familiar, i quins recursos mobilitzen per superar amb èxit aquestes dificultats. Entre alguns d"aquests recursos destaquen les pràctiques cooperatives i les xarxes de solidaritat que estableixen entre elles en els espais de relació formal i informal on participen. I com aquests espais, en la mesura que són sensibles a les necessitats i als interessos de les dones migrants, esdevenen una veritable porta d'entrada a la societat d'acollida.http://hdl.handle.net/2445/34295catDones immigrantsInteracció socialRelacions humanesXarxes socialsWomen immigrantsSocial interactionInterpersonal relationsSocial networksEl significat del projecte migratori: les dones parlen de la seva experiència
oai:recercat.cat:2072/2085712013-11-12T14:35:51Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-20T23:13:12ZLa idea de cooperar o de fer cooperació internacional s'ha anat incorporant a les nostres vides -també en la vida acadèmica- en els darrers deu anys, sense que moltes vegades s'hagi aprofundit suficientment en què vol dir, no només etimol6gicament. En aquests moments, en els quals la situació en el món i les complexes relacions internacionals han experimentat canvis importants, s'imposa que ens aturem a pensar una mica sobre el perquè, el com, on i amb qui fem la cooperació internacional. Sobre el paper de l'educació en aquests nous contextos i, més en concret, en el que les universitats fan o poden fer en el que anomenem cooperació per al desenvolupament.http://hdl.handle.net/2445/34322catCooperació internacionalIntegració socialEducació socialInternational cooperationSocial integrationSocial educationPresentació Monografia: Educació i cooperació internacional en el marc de les desigualtats
oai:recercat.cat:2072/2092312013-11-12T14:35:52Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-04-02T22:13:07ZMés d'un lector pot quedar sorprès pel títol d'aquesta Tribuna. En efecte, el seu enunciat pot recordar -no podem pas negar-ho- les velles polèmiques vuitcentistes sorgides a redós de les campanyes secularitzadores que propugnaven el laïcisme escolar.http://hdl.handle.net/2445/34404catÈticaReligióEducació moralEducació en valorsEthicsReligionMoral educationValues educationTribuna: Ètica/Religió a l'Escola
oai:recercat.cat:2072/2129602013-11-12T14:35:53Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-07-01T22:12:08ZEn este artículo se plantea que la planificación y la evaluación pueden y deben reforzar los aspectos democráticos y participativos de cualquier proyecto o programa de animación sociocultural, ya que todo proceso de planificación de servicios y programas sociales en general, y de programas de animación sociocultural en particular, presenta elementos de control y elementos de cambio social, y entre estas dos dimensiones existe una relación dialéctica simétrica inversamente proporcional. Finalmente, se desarrolla un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación.http://hdl.handle.net/2445/44532spaTreball social comunitariAnimació socioculturalPlanificacióCommunity organizationCultural animationPlanningPlanificación de programas: ¿un elemento de control o de transformación?
oai:recercat.cat:2072/2137212013-11-12T14:35:53Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-07-05T00:14:42ZEn este artículo se apuntan algunas características de un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación. Se defiende una visión positiva y constructiva del control que representa la evaluación aplicada tanto a los servicios como a programas sociales, ya que este control es positivo cuando valora la eficacia, la efectividad y la eficiencia de un programa, siempre buscando optimizar los resultados, así como el impacto en relación con la finalidad principal de dichos programas: mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas directa e indirectamente afectadas.http://hdl.handle.net/2445/44589spaTreball social comunitariPlanificacióBenestar socialParticipació socialCommunity organizationPlanningPublic welfareSocial participationProgramas socioculturales: planificación y evaluación
oai:recercat.cat:2072/2177192013-11-12T14:35:53Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-09-19T22:13:33ZUno de los episodios más curiosos de la trayectoria personal y profesional de Toni Julià, es el de su corta pero fructífera estancia en tierras americanas a mediados de los 80. En ella, y como muestra de su talante, fue capaz de articular su compromiso y participar en la dinamización de la creación de una escuela de educadores en Maracaibo, Venezuela, denominada EDECAS (Formación de Educadores Especializados en Centros de Asistencia Socio-Jurídica), que empezó a funcionar a finales de 1986. Aquí dejaremos constancia de algunos de los pormenores de esta experiencia, partiendo fundamentalmente de las informaciones que obran en el 'Archivo Antoni Julià', depositado en le CEESC (Col·legi d"Educadores i Educadors Socials de Catalunya)http://hdl.handle.net/2445/46203spaEducació socialHomenatgesAmèrica LlatinaSocial educationFestschriftenLatin AmericaLa aventura 'americana' de Antoni Julià
oai:recercat.cat:2072/2177202013-11-12T14:35:54Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-09-19T22:13:33ZEsta colaboración es una adaptación, escasamente actualizada, de la intervención en la Conferencia Diálogo del jueves 26 de noviembre de 2009, que bajo el título Hacia una sociedad inclusiva: los últimos 25 años de la educación social, se celebró dentro del 1º Congreso Catalán de la Educación Social, celebrado en Vic del 26 al 28 de noviembre de 2009. A pesar de los dos años y medio pasados, creo que no ha perdido actualidad. Es más, creo que algunas de las propuestas son ahora más urgentes que nunca.http://hdl.handle.net/2445/46207spaEducadors socialsTreball socialEducació socialSocial educatorsSocial workSocial educationMás allá de la formalización, la construcción de la 'Casa Grande de la educación social' en un escenario de sociedad inclusiva y participativa
oai:recercat.cat:2072/2198062013-11-12T15:05:49Zhdl_2072_179534 am 3u dc2013-11-07T11:45:59ZPodeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/46286http://hdl.handle.net/2445/46403spaEducació emocionalEducació en valorsCongressosEmotional educationValues educationCongressesDesarrollo de la personalidad moral y competencia emocional
oai:recercat.cat:2072/1801422013-11-12T15:07:38Zhdl_2072_179719 am 3u dc2012-03-02T12:41:02ZA Catalunya, la presència de persones immigrades d'arribada recent ha significat un canvi substancial en les percepcions individuals i les representacions socials sobre la diversitat cultural. Aquest canvi ha resultat més destacat entre la població jove, en fase de construcció de la seva identitat, que ha hagut d'abordar les paradoxes del contacte entre cultures a partir d'estratègies de relació poc estructurades i planificades amb aquesta finalitat. La recerca KulTic¿08 ha explorat l'impacte de determinades paradoxes que es produeixen en el contacte amb altres realitats diferents a la pròpia i ha aplicat experimentalment un material en webquest, amb un enfocament socioafectiu i cognitiu i seguint els plantejaments pedagògics de l'aprenentatge cooperatiu.http://hdl.handle.net/2445/21985catImmigrantsPluralisme (Ciències socials)Aprenentatge cooperatiuInternet en l'ensenyamentImmigrantsPluralism (Social sciences)Team learning approach in educationInternet searchingKulTIC 08. Paradoxes del contacte entre cultures: l'ús pedagògic de la webquest
oai:recercat.cat:2072/2179312013-11-12T15:07:39Zhdl_2072_179719 am 3u dc2013-09-26T11:09:22ZRubio, L.; Prats, E.; Gómez, L. (coord.) Universidad y sociedad. Experiencias de aprendizaje servicio en la universidad. Barcelona, Universitat de Barcelona(Institut de Ciències de l’Educació), 2013.http://hdl.handle.net/2445/46344spaUniversitatsAprenentatge serveiUniversitiesService learningUniversidad y sociedad. Experiencias de aprendizaje servicio en la universidad
oai:recercat.cat:2072/2084852013-11-19T23:14:51Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-19T23:21:29ZD'ençà que l'autor d'aquest article era estudiant de Pedagogia ha sentit parlar a bastament (i ell mateix també ho ha fet) de la necessitat de reestructurar els estudis d'aquesta carrera universitària. Era una necessitat que es podia justificar tant des de perspectives científiques i epistemològiques, com socials i professionals. Calia que la universitat fes una oferta d'unes titulacions relacionades amb el camp educatiu que respongués coherentment a les demandes de la realitat social quant a nous camps de professionalització i que reflectís l'estat actual del desenvolupament de les ciències de l'educació.http://hdl.handle.net/2445/34303catEducació superiorPedagogiaModificació curricularHigher educationPedagogyCurriculum changeLa llicenciatura en Pedagogia. Història d'un títol i un títol per a la història
oai:recercat.cat:2072/2086842013-11-19T23:14:52Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-03-22T23:13:38ZA partir de l'obra Modernidad y Holocausto (2006), de Zygmunt Bauman, l"article pretén realitzar una reflexió sobre la barbàrie nacionalsocialista posant de manifest que fou un esdeveniment modern i que sense la modernitat difícilment es pot explicar. Bona prova d'això són els seus ingredients (l'enginyeria social, la ciència i la burocràcia) que a través dels quals es va poder fer realitat la seva fatal execució. A més, amb el propòsit que no torni a succeir un esdeveniment semblant, mostra les respostes que s'han dut a terme des de la Pedagogia al llarg de la història. Seria Auschwitz convertit en una lliçó per a tota la humanitat, com també podria ser-ho el Gulag o Hiroshima.http://hdl.handle.net/2445/34367catModernitatSupervivents de l'Holocaust JueuCiènciaBurocràciaModernityHolocaust survivorsScienceBureaucracyModernitat i barbàrie. A propòsit de 'Modernidad y Holocausto', de Zygmunt Bauman
oai:recercat.cat:2072/2049862013-11-19T23:14:52Zhdl_2072_115334 am 3u dc2013-01-08T23:13:05ZEducar ciutadans és una demanda present avui en els textos de convencions internacionals, en els discursos dels polítics, en les aportacions dels més reconeguts pedagogs, en les conclusions de molts treballs de sociòlegs i psicòlegs de l"educació, i també en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, la institució educativa s"ha estat plantejant durant les últimes dècades la seva responsabilitat enfront d"aquesta demanda, encetant una nova línia de reflexió i d"acció a l"entorn dels valors de la ciutadania en una societat democràtica.http://hdl.handle.net/2445/33246catEducació cívicaCiutadaniaDemocràciaCivics educationCitizenshipDemocracyEducació política: democràcia i ciutadania
oai:recercat.cat:2072/2227632014-01-27T23:26:37Zhdl_2072_221011 am 3u dc2014-01-27T23:26:37ZMillennials generation is changing the way of learning, prompting educational institutions to attempt to better adapt to young needs by incorporating technologies into education. Based on this premise, we have reviewed the prominent reports of the integration of ICT into education with the aim of evidencing how education is changing, and will change, to meet the needs ofMillennials with ICT support. We conclude that most of the investments have simply resulted in an increase of computers and access to the Internet, with teachers reproducing traditional approaches to education and e-learning being seen as complementary to face-to-face education. While it would seem that the use of ICT is not revolutionizing learning, it is facilitating the personalization, collaboration and ubiquity of learning.http://hdl.handle.net/2445/49167engTecnologia de la informacióAprenentatgeSocietat de la informacióInformation technologyLearningInformation societyHow Millennials are changing the way of learning: the state of the art of ICT integration in education
oai:recercat.cat:2072/2227642014-01-27T23:26:38Zhdl_2072_221011 am 3u dc2014-01-27T23:26:38ZThe Information Society has provided the context for the development of a new generation, known as the Millennials, who are characterized by their intensive use of technologies in everyday life. These features are changing the way of learning, prompting educational institutions to attempt to better adapt to youngneeds by incorporating technologies into education. Based on this premise, wehave reviewed the prominent reports of the integration of ICT into education atdifferent levels with the aim of evidencing how education is changing, and willchange, to meet the needs of Millennials with ICT support. The results show thatmost of the investments have simply resulted in an increase of computers andaccess to the Internet, with teachers reproducing traditional approaches to education and e-learning being seen as complementary to face-to-face education.While it would seem that the use of ICT is not revolutionizing learning, it isfacilitating the personalization, collaboration and ubiquity of learning.http://hdl.handle.net/2445/49169engTecnologia de la informacióAprenentatgeSocietat de la informacióInformation technologyLearningInformation societyTechnology-enhanced education for Millennials: how the Information Society is changing the way of learning
oai:recercat.cat:2072/2244772014-02-27T23:16:51Zhdl_2072_179719 am 3u dc2014-02-27T23:16:51ZThis book offers the reader the study and the conclusions obtained from theresearch made in Spain in the frame of the JUST/2009/FRAC/AG/0933 project,“Children’s rights in action. Improving children’s rights in migration acrossEurope. The Romanian case”. A project funded by the Department of FundamentalRights and Citizenship of the European Commission. This research wascarried out in Spain, Italy and Romania between October 2010 and June 2012,performing activities to spread the results obtained until March 2013.Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/50667European Comission Fundamental Rigths and Citizenship Programme US/2009/FRAC/AG/0933http://hdl.handle.net/2445/50668engInfants immigrantsRomaniaImmigrant childrenRomaniaRoumanian childhood and adolescence in transnational migrations
oai:recercat.cat:2072/2246682014-03-03T23:13:39Zhdl_2072_179534 am 3u dc2014-03-03T23:13:39ZPosiblemente el equipo docente sea un instrumento de construcción de la identidad profesionaly, especialmente, si tenemos en cuenta que, a lo largo de los últimos años, ha existido unanotable eclosión de estos equipos con la implantación del espacio Europeo de Educación Superior(EEES). Dichas prácticas en equipos docentes venían a alterar la tradición del profesoradouniversitario basada en el trabajo individual y en solitario (Zabalza, 2009). Por el contrario,los equipos docentes representan un nuevo marco de trabajo colaborativo, en el que la fuerzay la creatividad docentes se trasladan del trabajo individual al trabajo colectivo y colaborativo(López, 2007).Esta comunicación se basa en los resultados de la investigación Equips Docents: Identificacióde Bones pràctiques (Equips docentes: Identificación de Buenas Prácticas) que un grupode profesoras y profesores de la Facultad de Pedagogía de la Universitat de Barcelona llevamosa cabo durante los años 2010, 2011 y 2012 dentro del Programa REDICE-10 del Institut deCiències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/50680http://hdl.handle.net/2445/50767spaDesenvolupament professionalFormació del professoratEnsenyament en equipCareer developmentTeacher trainingTeaching teamsLos equipos docentes y la construcción de la identidad profesional
oai:recercat.cat:2072/2246692014-03-03T23:13:39Zhdl_2072_179534 am 3u dc2014-03-03T23:13:39ZEl objetivo de esta comunicación es presentar la experiencia formativa de aprendizaje en elseno del Equipo Docente de la asignatura del practicum del Grado Educación Social, así comolos procesos de construcción identitaria derivados de la misma. Tratamos de analizar esta experienciacomo espacio de generación de conocimiento pedagógico a partir de la reflexión yla formación que nos brinda la propia práctica docente compartida en el equipo. Proponemosabordar los puntos medulares que dan cuenta de la sistematización de una práctica de formaciónpermanente a partir de la reflexión “en”, “sobre” y “desde” la acción. Es a partir de estasconsideraciones que nos incardinaremos en el proceso de transformación y construcciónde la identidad docente. Para ello, hemos creído oportuno identificar los elementos que coadyuvan en el complejo proceso identitario, para pasar a su posterior análisis.Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/50680http://hdl.handle.net/2445/50769spaDesenvolupament professionalFormació del professoratEnsenyament en equipPràcticumsCareer developmentTeacher trainingTeaching teamsPracticumsFormación permanente y construcción de identidades en el Equipo docente del practicum de Educación Social
oai:recercat.cat:2072/2270072014-03-24T07:53:20Zhdl_2072_115334 am 3u dc2014-03-24T07:53:20ZEl fenómeno migratorio es una de las realidades que caracteriza nuestra sociedad actual y uno de los elementos clave desde el que partir para realizar acciones educativas y sociales que permitan transformar el multiculturalismo social existente en una ciudadanía intercultural. La migración femenina, por su parte, ha pasado de ser una tendencia en aumento dentro de la migración a consolidarse como característica definitoria de dicha realidad. La investigación cualitativa que seguidamente presentamos se centró en conocer los proyectos migratorios de mujeres árabes y latinoamericanas en nuestro Estado, con la finalidad de aprender de sus experiencias y determinar,con ellas, las condiciones o características de los espacios de relación social, tanto informales como formales, que contribuyen a promover la autonomía de las mujeres migrantes, así como a potenciarlas a nivel laboral, social y educativo. El análisis de la información permitió poner de manifiesto, entre otras aportaciones, el papel activo y transformador de las mujeres, las prácticas cooperativas que realizan y las características que definen los espacios de relación inclusores, así como otras propuestas tendentes a facilitar la integración de la mujer migrante en la sociedad de llegada.http://hdl.handle.net/2445/52690spaDones immigrantsIntegració socialComunicació interculturalGlobalitzacióWomen immigrantsSocial integrationIntercultural communicationGlobalizationPrácticas cooperativas y redes de relación de las mujeres migrantes
oai:recercat.cat:2072/2274812014-03-28T11:41:15Zhdl_2072_221011 am 3u dc2014-03-28T11:41:15ZAquest qüestionari pretén valorar l’experiència dels estudiants dins del projecte d’Aprenentatge i Servei que promous. El qüestionari és confidencial i no trigaràs més de 15 minuts en respondre'l.http://hdl.handle.net/2445/53107catPreguntes d'opció múltipleAprenentatge serveiMultiple-choice examinationsService learningQüestionari Aprenentatge Servei. Professorat
oai:recercat.cat:2072/2177212014-09-05T22:19:10Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn el Consejo de Redacción de RES hemos considerado necesario ofreceros, desde una actitud arqueológica de recuperación histórica que nos ayude a seguir construyendo nuestra identidad, algunos de aquellos momentos y manifestacio nes que han ido configurando la configuración de la educación social en su vertiente formativa. Y nos ha parecido importante acercaros y rescatar, como uno de los primeros exponentes de ese proceso de construcción y articulación social, las propuestas que hacía en el lejano 1976 el Centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelonahttp://hdl.handle.net/2445/46208spaEducadors socialsFormació professionalEducació socialSocial educatorsOccupational trainingSocial educationFigura y formación del 'Educador Especializado', según el centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona (CFEEB), 1976
oai:recercat.cat:2072/2050372014-09-08T22:32:20Zhdl_2072_115334 am 3u dcNo descobrirem res si afirmem que el tema de la Shoah no constitueix cap novetat pedagògica: els darrers anys s"ha generat una important literatura que ha considerat Auschwitz un referent ineludible per a l"educació contemporània1. De fet, aquesta producció pedagògica ha abordat d"una o altra manera la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i, molt especialment, el martiri o holocaust del poble jueu amb la mort en els camps d"extermini i en les marxes de la mort de milers i milers de víctimes innocents, en especial, ancians, dones i infants. Altrament, aquest fet no ens ha de fer perdre tampoc la memòria d"aquells altres col·lectius que com ara els gitanos, els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els opositors al nazisme, els malalts mentals, i d"altres, també van ser perseguits i conduïts fins als forns crematoris. I això més encara quan l"any 2005 es van complir seixanta anys del fi d"aquell malson amb el descobriment dels camps d"extermini (Lagers) per les tropes aliades -sobretot les soviètiques en el front de l"Est, quan el 27 de gener de 1945 van arribar a Auschwitz-, que van treure a la llum un món d"horror i barbàrie sense precedents en la història de la humanitat.http://hdl.handle.net/2445/33271catCamps de concentracióEducacióConcentration campsEducationEducar contra Auschwitz
oai:recercat.cat:2072/2065332014-09-08T22:32:21Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl tema de l"alfabetització digital (o electrònica) requereix unes distincions inicials que la situïn en l"interior d"un marc teòric des del qual s"analitzarà. Altrament, la imatge més immediata que evoca és l"aprenentatge de determinades tècniques, i potser alguna competència associada, en una concepció funcional de l"alfabetització, és a dir, l"adequació d"una alfabetització genèrica al context pràctic que han introduït les tecnologies informàtiques i comunicatives: aprendre a usar els ordinadors, les aplicacions generals, el processador de textos, el correu electrònic, els navegadors i un llarg etcètera difícil de delimitar. És clar que aquest enfocament és necessari, i no es posa en qüestió, però pensar-lo com a únic deixa fora les aproximacions diferents del que és l"alfabetització, i alhora redueix la revolució digital a un conjunt d"aplicacions.http://hdl.handle.net/2445/33767catAlfabetització digitalComputer literacyLes alfabetitzacions digitals
oai:recercat.cat:2072/2077892014-09-08T22:32:21Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.http://hdl.handle.net/2445/34087catEducació socialTreball socialDisseny curricularTrastorns de l'aprenentatgeSocial educationSocial workCurriculum planningLearning disabilitiesUna proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social
oai:recercat.cat:2072/2079432014-09-08T22:32:21Zhdl_2072_115334 am 3u dcCom a xarxa de xarxes, Internet, que va néixer de la convergència del desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions, és un nou mitja de comunicació que, en fer possible nous mitjans d'expressió i de comunicació entre els pobles per al seu coneixement mutu, permet crear grups o comunitats globals de manera instantània. Tot i que la seva utilització en educació encara és escassa, s'intueix com una eina de grans possibilitats i canvis. Per aquest motiu, ens ha semblat oportú dedicar una monografia a Internet i als temes que s'hi relacionen.http://hdl.handle.net/2445/34155catEducacióInternetEducationInternetPresentació Monografia: Educació i Telemàtica
oai:recercat.cat:2072/2051392014-09-08T22:32:22Zhdl_2072_115334 am 3u dcNo hi ha dubte que les biografies-i des d"una perspectiva historiogràfica el gènere biogràfic- estan d"actualitat. Des que Dilthey va escriure la seva biografia sobre Schleiermacher, aquest estudi va passar a ser durant molts anys el model sobre com s"havia d"escriure una biografia.1 De fet, ha transcorregut més d"un segle des de llavors, i amb independència de l"actualitat d"aquell estudi, és cert que avui assistim a un retorn de la biografia-i nogensmenys de les autobiografies i de les memòries- que eren historiogràficament menyspreades només fa unes dècades, quan dominaven arreu les grans construccions ideològiques com ara el marxisme i l"estructuralisme.http://hdl.handle.net/2445/33348catBiografiaKantismeBiographyKantianismEl retorn de la biografia: una relectura de Kant
oai:recercat.cat:2072/2052612014-09-08T22:32:23Zhdl_2072_115334 am 3u dcL'estat del benestar neix amb l'industrialisme dels anys 50 i amb l'organització que se'n va derivar. Tot i que el nou missatge del benestar va ser rebutjat per algunes filosofies de substrat existencialista i criticat per part de determinades posicions sociològiques, el cert és que, per primera vegada a la història de l'home, es va pensar, es va parlar i es va gestionar a favor d'una «societat del benestar». A més, aquest innovador estil d'organització política i social va afectar gairebé tots els àmbits de la vida occidental. La investigació científica, el progrés de les ciències socials, la superació d'alguns vells valors i les incerteses que l'apogeu industrial va comportar per a la convivència humana van ser algunes de les novetats culturals lligades al fenomen del benestar.http://hdl.handle.net/2445/33392catEducació socialBenestarSocial educationHuman comfortL'educacio social al llindar del segle XXI
oai:recercat.cat:2072/2052902014-09-08T22:32:23Zhdl_2072_115334 am 3u dcAquest article pretén estudiar el discurs regulatiu a l'aula. Concretament, es vol observar si determinades característiques socials en el grup d'alumnes porten a l'ús diferenciat del discurs regulatiu del mestre.http://hdl.handle.net/2445/33411catDidàctica de la matemàticaSexisme en l'educacióAnàlisi del discursMathematics teaching methodsSexism in educationDiscourse analysisEl discurs regulatiu a l'Aula. El gènere i el discurs regulatiu a la classe de matemàtiques
oai:recercat.cat:2072/2052912014-09-08T22:32:23Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.http://hdl.handle.net/2445/33404catHistòria de l'esportEducacióEsportsSports historyEducationSports'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga
oai:recercat.cat:2072/2054042014-09-08T22:32:24Zhdl_2072_115334 am 3u dcÉs molt estrany plantejar-se especular sobre la relació entre l'educació/ educador i el procés d'institucionalització, sobretot perquè es gairebé impossible que aquesta es pugui donar fora de la pròpia institució, o fora d'alguna institució, sigui quin sigui l'àmbit al qual es vulgui assignar. A més d'estrany és paradoxal, doncs és la pròpia institució la que disposa la producció de discursos que atenen a la seva definició, renovació, projecció i fins i tot deixa espai a la producció crítica. L'efecte d'aquestes capacitats ens assenyala una primera constatació: el procés d'institucionalització incrementa hist6ricament el seu desplegament sobre la superfície social i amb aix6 l'abast de les seves influencies.http://hdl.handle.net/2445/33460catEducacióEducadorsFormacióIndividualismeEducationEducatorsTrainingIndividualismLa institucionalització o l'educació de l'home com a problema
oai:recercat.cat:2072/2058912014-09-08T22:32:24Zhdl_2072_115334 am 3u dcSembla evident que la qüestió socràtica -que en gran mesura depèn de la qüestió platònica des del moment que es fa difícil distingir entre el Sòcrates històric i el Sòcrates platònic- no està tancada del tot. De fet, sempre sorgiran hermenèutiques que reobriran el debat a l"entorn d"una figura com la de Sòcrates, mestre de la paraula que no va deixar res escrit, per la qual cosa només tenim fonts indirectes sobre la seva vida, pensament i acció pedagògica. Sobre Sòcrates no hi ha, doncs, documents sinó interpretacions de manera que la seva figura -certament simbòlica- romandrà oberta per sempre més. Al marge de disputes i controvèrsies, Sòcrates ha estat considerat un dels homes més savis d"Occident, per bé que del seu magisteri sempre oral només ens hagi quedat els records d"alguns dels seus deixebles -Plató, principalment- i les referències dels seus enemics -Aristòfanes, en primer terme- que inaugurava la línia antisocràtica.http://hdl.handle.net/2445/33588catCivilització clàssicaCivilització gregaClassical civilizationGreek civilizationSobre la saviesa nascuda en el temple de Delfos
oai:recercat.cat:2072/2063492014-09-08T22:32:24Zhdl_2072_115334 am 3u dcL"any 1979 Jean-François Lyotard (1924-1998) publicava a París La condition postmoderne. Rapport sur le savoir, editat per Les Éditions de Minuit, obra en què es retratava l"home postmodern i que amb el pas dels anys s"ha convertit en una mena de clàssic del pensament contemporani. La tesi de fons del llibre -una obra encarregada per les autoritats del Quebec- és ben coneguda: el saber canvia d"estatut al mateix temps que les societats entren en l"era anomenada postindustrial, segons havien anunciat Daniel Bell i Alain Touraine. Per tant, la qüestió del saber en aquesta època postindustrial -que a grans trets coincideix amb un esperit d"època (Zeitgeist) que es pot identifi car amb la postmodernitat- cal situar-la en la perspectiva de les societats industrials avançades.http://hdl.handle.net/2445/33725catPostmodernismePostmodernismLyotard y La condició postmoderna, Vint-i-cinc anys després
oai:recercat.cat:2072/2065322014-09-08T22:32:25Zhdl_2072_115334 am 3u dcSi un fenomen expressa rotundament la tensió mostrada per la citació de capçalera aquest és, sens dubte, el cas de l"educació. I segurament encara més la seva reflexió acadèmica: la pedagogia. La crisi de la pedagogia, si n"hi ha, és una crisi de creixement, d"expansió, com la del capitalisme. La dificultat per escatir, amb una certa fiabilitat, allò que és recomanable d"allò refusable, prové sens dubte del pecat original de la pedagogia: no és fàcil alhora dir missa i tocar la campana. La clara identificació, per confusió, entre l"objecte i el subjecte de la pedagogia fa complexa aquesta tasca. En altres paraules, ens intuïm capaços alhora d"explicar i de disposar, de descriure i de prescriure; creiem que podem combinar una funció explicativa, d"anàlisi de la realitat, amb una funció normativa, de caràcter ordenador. I no ens adonem que la descripció ja és valoració en si mateixa. Només descrivim allò a què donem un «cert» valor.http://hdl.handle.net/2445/33762catPedagogiaEducadorsEducacióPostmodernitatPedagogyEducatorsEducationPostmodernismPedagogia líquida per a una educació sòlida: a propòsit de Bauman
oai:recercat.cat:2072/2228502014-09-09T08:49:58Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl artículo realiza un recorrido por algunas prácticas (los informes) de las y los educadores sociales, revisando la confidencialidad y el respeto a la información sobre las personas a la que acceden estos profesionales, analizando el código deontológico, etc. Se reflexiona sobre si no sería necesario crear un nuevo instrumento propio: el informe socioeducativo. Y se revisan algunas de las características que debería tener. Se aportan algunas propuestas de autorregulación para un manejo"respetuoso" de la información y la confidencialidad y se ofrecen ejemplos de buenas prácticas.http://hdl.handle.net/2445/49210spaEducació socialÈtica professionalEducadors socialsSocial educationProfessional ethicsSocial educatorsInforme y confidencialidad en Educación Social
oai:recercat.cat:2072/2047622014-09-09T22:26:29Zhdl_2072_115334 am 3u dcQuan es parla d'educació, en termes econòmics i en les societats actuals, se'ns demostra la dependència que aquesta té de les formes d'organització de l'economia. Se'ns torna a recordar aquella correspondència -encara que no sempre exacta i sovint matisable- que apuntaven Bowles i Gintis entre el sistema socioeconòmic i els sistemes educatius, sobretot en els seus currículums ocults.http://hdl.handle.net/2445/33097catEducació ambientalDesenvolupament socialDesenvolupament econòmicEducació per al desenvolupamentEnvironmental educationSocietal growthEconomic developmentDevelopment educationEl medi ambient i el desenvolupament, l'economia i l'educacio. Quina economia i quina educacio?
oai:recercat.cat:2072/2052922014-09-09T22:26:30Zhdl_2072_115334 am 3u dcDurant molts anys l"educació ha pogut mantenir, amb poques variacions, el seu model clàssic d"ensenyament. No obstant això, les modificacions derivades de la societat de la informació plantegen nous escenaris que requereixen una revisió profunda dels diversos components de què consta l"educació: metodologies, modalitats d"ensenyament, coneixements, recursos utilitzats, organització, etc.http://hdl.handle.net/2445/33408catAprenentatgeFormacióEducació permanentFormació del professoratLearningTrainingContinuing educationTeacher trainingLes xarxes i el desenvolupament professional dels docents
oai:recercat.cat:2072/2065362014-09-09T22:26:30Zhdl_2072_115334 am 3u dcÉs comunament acceptada l'opinió que la maçoneria va contribuir, durant els segles XVIII i XIX, al triomf i a la consolidació deis valors que hom ha convingut a anomenar moderns. La raó, la dignitat humana, la justícia i la llibertat van ser, entre d'altres, principis assumits pels maçons com a propis, i damunt els quals s'havia d'edificar el nou temple de la modernitat. Tampoc els projectes de filantropia, interpretada com un amor envers la humanitat i millora del gènere humà, no quedaven al marge de l'ideari maçònic. És lògic, doncs, que aquesta filosofia fos assumida per bona part d'una burgesia progressista desitjosa d'anorrear qualsevol vestigi possible d'obscurantisme, i donant suport, naturalment, a aquells moviments revolucionaris d'ascendència liberal que pul·lulaven tant arreu d'Europa com d'Amèrica. De fet, tot i el risc de caure en un cert reduccionisme, podem vincular l'acció de la maçoneria amb el triomf deis ideal s burgesos.http://hdl.handle.net/2445/33779catMaçoneriaAnarquismeFreemasonryAnarchismLa maçoneria, escola de formació. La seva presència a la Catalunya del dinou.
oai:recercat.cat:2072/2077912014-09-09T22:26:31Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.http://hdl.handle.net/2445/34100catFilosofia de l'educacióHistòria de l'educacióPhilosophy of educationHistory of educationJacotot, Jean-Joseph, 1770-1840El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot
oai:recercat.cat:2072/2387572014-09-09T22:26:31Zhdl_2072_115334 am 3u dcA los niños de esta experiencia, como a casi todos los ciudadanos, se les hace una montaña avisar, denunciar, exigir, proponer... De entrada, generalmente no saben a quién pueden dirigirse y, sobre todo, suelen confiar bien poco en que se les atienda. Los asuntos públicos, la administración, el mundo de los adultos... son percibidos a menudo como algo «kafkiano», viven de esta manera (como incomprensible, absurdo e inmodificable) el mundo que está más allá de sus entornos más inmediatos, como la familia y la escuela. Eso les pasa a los niños porque también le ocurre así a la mayoría de los adultos. Ellos y otros niños de distintos lugares, organizados en Consejos Infantiles o mediante otras formas de participación, están consiguiendo muchas cosas y participando en diversos proyectos. Con eso también aprenden un montón de cosas importantes: a mirar crítica y constructivamente su ciudad; a pedir, proponer y, si es el caso, protestar y exigir; aprenden que las cosas no tienen por qué ser kafkianas, que es posible cambiarlas; aprenden que puede haber adultos sensibles incluso aunque sean políticos que les escuchen y que les hagan caso, pero que no siempre van a salirse con la suya; aprenden a defender lo propio pero también a interesarse por lo de los demás; aprenden seguramente a sentirse más de su ciudad y a amarla; aprenden, en definitiva, a participar. Y lo aprenden de la única manera que resulta verdaderamente eficaz: participando de verdad.http://hdl.handle.net/2445/56924spaEducació infantilInfantsParticipació socialPreschool educationChildrenSocial participationEducación y participación social de la infancia
oai:recercat.cat:2072/2387582014-09-09T22:26:32Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl texto que presentamos está estructurado en dos partes. La primera trata de las funciones que se le atribuyen en nuestros días a la universidad, y que emergen de los debates cada vez más frecuentes en torno al tema; entre ellas destacamos las que a nuestro juicio nos parecen más importantes y que deberían abordarse con prontitud. En la segunda parte subrayamos la necesidad de elaborar una propuesta de formación en valores éticos para la educación superior en sociedades plurales, orientada a la creación de una ciudadanía interesada en profundizar los estilos de vida basados en valores democráticos y en construir una sociedad más equitativa. En ella planteamos un modelo de aprendizaje ético que tanto en su dimensión teórica como práctica, pretende dar respuestas y ofrecer pautas para la formación en valores en el mundo universitario.http://hdl.handle.net/2445/56963spaUniversitatsÈticaEducació superiorUniversitiesEthicsHigher educationLa universidad como espacio de aprendizaje ético.
oai:recercat.cat:2072/2387592014-09-09T22:26:32Zhdl_2072_115334 am 3u dcLa escuela ha estado siendo objeto de un conjunto de demandas para que se hiciera cargo de «todas» las problemáticas de «la» infancia. Este comienzo de siglo nos muestra, con inusitada crudeza, que la única institución pública hasta hoy entronizada por la política social para la educación de las jóvenes generaciones, la escuela, no es suficiente para dar cauce a las múltiples demandas emergentes. Se trata, por tanto, de que la escuela re-centre su función, poniendo coto a un exceso de acumulación de funciones, que, en realidad, pretende ocultar los nuevos designios de la globalización para la escuela pública: su desaparición como instancia democrática y democratizadora en la tramitación de las herencias culturales. El mundo ha cambiado. También el de los niños. La noción misma de sistema que se emplea: un único orden posible para encauzar a «la» infancia, se transforma en el principal obstáculo epistemológico para pensar nuevas maneras de sostener la responsabilidad pública ante las nuevas generaciones. Se trata de realizar un esfuerzo de invención para un siglo nuevo. Podríamos pensar, por ejemplo, en cómo dar soporte a los niños y a los adolescentes para que puedan mantener con éxito su escolaridad, y acceder a lo social en sentido amplio y plural. Tal vez pase por otorgarles estatuto de sujetos de derecho, con quienes es posible convenir propuestas, propulsar proyectos, discutir alternativas. La educación social puede aquí iniciar su andadura. Podríamos pensar también en cómo dar soporte a la escuela para que re-centre su función en la transmisión de los valiosos legados culturales y trabaje en red con otras instituciones, para que niños y adolescentes puedan realizar sus experiencias de movilidad y confrontación. En suma, se trata de apostar porque la educación recupere, ante los procesos de banalización y vaciamiento culturales, la transmisión como polea social y cultural que articule a los jóvenes con el mundo.http://hdl.handle.net/2445/56983spaEducació socialEnsenyamentEscoles públiquesSocial educationTeachingPublic schoolsLos nuevos sentidos de la tarea de enseñar. Más allá de la dicotomía 'enseñar vs asistir'
oai:recercat.cat:2072/2228822014-09-10T22:29:22Zhdl_2072_115334 am 3u dcL"article realitza un recorregut per algunes pràctiques (els informes) dels i les educadores socials, revisant la confidencialitat i el respecte a la informació sobre les persones a què accedeixen aquests professionals, analitzant el codi deontològic, etc. Es reflexiona sobre si no caldria crear un nou instrument propi: l"informe socioeducatiu. I es revisen algunes de les característiques que hauria de tenir. S"aporten algunes propostes d"autoregulació per una maneig"respectuós" de la informació i la confidencialitat i s"ofereixen exemples de bones pràctiques.http://hdl.handle.net/2445/49255catEducació socialÈtica professionalEducadors socialsSocial educationProfessional ethicsSocial educatorsInforme i confidencialitat en Educació Social
oai:recercat.cat:2072/2387852014-09-10T22:29:23Zhdl_2072_115334 am 3u dcLa universidad es el lugar en el que se aprende el conjunto de saberes que permitirán al futuro titulado ejercer una profesión o dedicarse al ámbito de la investigación. Sin embargo, no resulta tan obvio que la universidad sea un lugar en el que se aprenda un conjunto de saberes éticos y ciudadanos. En este artículo se sostiene que una de las funciones de la formación universitaria es de carácter ético y que no puede entenderse una formación universitaria de calidad que no incorpore de forma sistemática y rigurosa situaciones de aprendizaje ético y de formación ciudadana. Se identifican tres dimensiones formativas en la función ética de la universidad en la sociedad actual: la formación deontológica relativa al ejercicio de las diferentes profesiones; la formación ciudadana y cívica de sus estudiantes; y, finalmente, la formación humana, personal y social, que contribuya a la optimización ética y moral de las futuras y futuros titulados en tanto que personas. Se argumenta que una formación universitaria de calidad no puede separar la formación profesional de la formación ciudadana y se ofrecen tres razones: la primera relacionada con el concepto actual de formación universitaria; la segunda con el objetivo de cohesión social y no sólo de competitividad que debería tener como misión la universidad hoy; y la tercera derivada de las investigaciones sobre desarrollo moral y aprendizaje ético. Se presentan cinco ámbitos de la formación universitaria en los que es posible integrar acciones y establecer pautas u orientaciones que favorezcan la formación en valores y el aprendizaje ético de los futuros graduados y graduadas: el de los contenidos curriculares, el de la relación entre estudiantes y profesores, el de las formas de organización social de las tareas de aprendizaje, el de la cultura participativa e institucional y el de la implicación comunitaria del aprendizaje académico.http://hdl.handle.net/2445/57105spaEducació superiorFormacióCiutadaniaHigher educationTrainingCitizenshipFormación para la ciudadanía y educación superior
oai:recercat.cat:2072/2051362014-09-13T00:41:22Zhdl_2072_115334 am 3u dcQuan ens plantegem el tema de les relacions entre l'educació i els valors -utilitzant, com fem habitualment, el terme 'valors' en un sentit més ampli i més planer que en l'axiologia- podem referint-nos a una varietat de temàtiques prou diferents entre si, bo i que probablement serven també lligams mutus prou clars. Aquí a tall de suggeriment voldria presentar tres tipus de problemes, diferents però vinculats, que designem, sovint indistintament, amb l'expressió 'educació i valors'. Ens referim a la controvèrsia sobre la neutralitat de la ciència, a les finalitats de l'educació, i a la formació moral i cívica.http://hdl.handle.net/2445/33351catEducació en valorsValues educationEducació i valors
oai:recercat.cat:2072/2058902014-09-13T00:41:32Zhdl_2072_115334 am 3u dcAquesta col·laboració pretén donar compte d'allò que al meu parer va ser més significatiu en el desenvolupament dels treballs de la ponència sobre l'elaboració del pla d'estudis de la diplomatura en Educació Social.http://hdl.handle.net/2445/33583catEducació socialCurrículums (Ensenyament)Animació socioculturalEducació superiorSocial educationCurricula (Courses of study)Cultural animationHigher educationSobre la Diplomatura en Educació Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
oai:recercat.cat:2072/2063462014-09-13T00:42:18Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn el context d'aquesta monografia dedicada a l'obra del professor Bernstein ens va semblar oportú de comptar amb alguna aportació original de l'autor. Estant a punt de publicar-se la seva obra clàssica principal (ja apareguda quan s'editi aquest número de Temps d'educació ), va sorgir la idea d'una entrevista- una entrevista, en aquest cas, 'epistolar'.http://hdl.handle.net/2445/33722catEntrevistaCodis de correcció d'errors (Teoria de la informació)InterviewingError-correcting codes (Information theory)La teoria del codis. Una entrevista a Basil Berstein
oai:recercat.cat:2072/2080252014-09-13T00:42:57Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl nom de Van Manen comença a ser molt escaïnat en els fòrums pedagògics, cosa que fa una mica incòmode parlar-ne ja que, com passa amb qualsevol autor de moda, el seu discurs comença a reduir-se de qui-sap-lo a un reguitzell a més, no gaire llarg de diferents llocs comuns i tòpics. En qualsevol cas, no és estrany que darrerament s'estiguin difonent tant els seus treballs, ja que aporten aire fresc i mostren una manera d'aplicar als problemes educatius concrets alguns corrents metodològics que sovint s'han acusat de purament especulatius.1 Ara bé, per Van Manen, un investigador és un teòric. És a dir, d'una banda, un observador sensible de les subtileses de la vida quotidiana i, de l'altra, un lector famolenc de textos significatius que pertanyen al seu àmbit d'interès. Aquest és per Van Manen el sentit és a dir, la resposta a la pregunta, de què és allò que implica un mètode d'investigació en ciències de l'esperit: teoria.http://hdl.handle.net/2445/34182catPedagogiaInvestigació educativaPedagogyEducational researchUna pedagogia fenomenologicohermenèutica
oai:recercat.cat:2072/2389202014-09-15T22:26:22Zhdl_2072_115334 am 3u dcEste trabajo trata, en su primera parte, sobre la identificación y ordenación de paradigmas, teorías, corrientes o tendencias educativas de la modernidad (y más concretamente, del siglo XX). En relación con ello se propone y ejemplifica un sistema taxonómico que combina criterios teleológicos y epistemológicos. A partir de la constatación de la ausencia de pedagogías relevantes genuinamente postmodernas, en la segunda parte del artículo se indaga sobre el tipo de discurso pedagógico que hasta ahora ha sido capaz de generar el pensamiento postmoderno. Una de las conclusiones que se razonan es la de que este pensamiento ha producido un discurso crítico sobre la educación de cierto interés, pero que ha sido notoriamente estéril en cuanto a la dimensión normativa de la pedagogía. Y ello debido a los propios presupuestos postmodernos.http://hdl.handle.net/2445/52229spaPedagogiaPostmodernitatEducacióPedagogyPostmodernismEducationPedagogías de la modernidad y discursos postmodernos sobre la educación.
oai:recercat.cat:2072/2052602014-09-16T22:27:40Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl present treball posa de manifest la potencialitat de la literatura com a educació moral. Si bé nombrosos autors han tractat la possibilitat d"educar moralment a través de la literatura, pocs han abordat l"espontaneïtat de la literatura com a educadora moral per a qualsevol ciutadà. Hi ha una estreta relació entre la narrativitat i la moralitat, tant des del vessant de la moralitat com a narrativa com des de la narrativa com a moral. Moralitat i literatura formen part d"un mateix univers i esbrinar aquesta relació és el que es pretén al llarg d"aquest estudi. Finalment es dibuixa un apunt sobre la relació entre ciutadania, literatura i moralitat, per tal de mostrar la potencialitat de la literatura per a l"educació per a la ciutadania.http://hdl.handle.net/2445/33385catEducació moralLiteraturaÈticaNarració (Retòrica)Moral educationLiteratureEthicsNarration (Rhetoric)La literatura com educació moral i la moralitat com a literatura. De l'ètica a la narrativa
oai:recercat.cat:2072/2052872014-09-16T22:27:40Zhdl_2072_115334 am 3u dcRaimon Pannikar deia, ja fa uns anys, que «no és possible un jo i un tu sense una tercera persona, i aquesta tercera persona existent en tot diàleg és sempre la matèria, l'espai, el temps, el cosmos, la terra». I Jo penso que és molt intel·ligent parlar d'una «tercera persona», d'un tercer element que en realitat és i no és una persona. En tot el que seguira intentaré explicar aixà que die, perquè em sembla quelcom interessant per a l'educació ambiental.http://hdl.handle.net/2445/33409catEducació ambientalQualitat de vidaMent i cosEnvironmental educationQuality of lifeMind and bodyEducació ambiental i el valor de sentir allò que és comú
oai:recercat.cat:2072/2052882014-09-16T22:27:41Zhdl_2072_115334 am 3u dcAquest article fa un lleuger exercici de reflexió al voltant del concepte de 'pedagogia social» 1. Un exercici que neix d'una metàfora ("aire de família") que utilitza Wittgenstein en les seves Investigacions filosòfiques: 'Considera ara, per exemple, els processos que anomenem 'jocs'. Vull dir jocs en què s'usen escaquers, jocs de cartes, jocs de pilota, jocs de competició esportiva, etc. Què hi ha de comú en tots ells? No diguis: 'Ha d'haver-hi quelcom que els sigui comú, sinó no s'anomenarien 'jocs'; sinó mira si hi ha quelcom comú a tots ells. Perquè, si te'ls mires, tot i que no veuràs res que els sigui comú a tots, veuràs, en canvi, semblances, parentius, i en veuràs una bona colla. Com ja ha quedat dit: no pensis, sinó mira!- ( ... ) I el resultat d'aquesta consideració fa així: veiem una xarxa complicada de semblances, que se superposen i s'encreuen mútuament. Semblances a gran i a petita escala.http://hdl.handle.net/2445/33410catEducació socialJocsSocial educationGamesL' "Aire de Família" de la pedagogia social
oai:recercat.cat:2072/2054032014-09-16T22:27:41Zhdl_2072_115334 am 3u dcActualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.http://hdl.handle.net/2445/33456catEducació en valorsCiutadaniaParticipació ciutadanaEscolesValues educationCitizenshipCitizen participationSchoolsCiutat, escola i participació infantil: avaluació i innovacions del projecte"La participació dels infants a la ciutat"
oai:recercat.cat:2072/2055712014-09-16T22:27:42Zhdl_2072_115334 am 3u dcEm costaria iniciar aquest discurs de presentació de Paulo Freire, a qui la Universitat de Barcelona té avui el goig de retre homenatge investint-lo Doctor Honoris Causa, sense fer prèviament tres coses. En primer lloc, agrair molt sincerament l'encàrrec que se m'ha fet de dirigir-vos aquestes paraules. En segon lloc, referir-me a un deis significats d'aquest acte. Paulo Freire serà el primer Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona proposat per la recentment creada Facultat de Pedagogia i per la Divisió de Ciències de l'Educació amb el suport de l'Escola de Formació del Professorat d'EGB i de l'ICE. Amb una unanimitat total, els centres d'aquesta universitat que tenen com a objecte específic la formació d'educadors i la recerca pedagògica han volgut honorar-se incorporant a la seva comunitat qui és avui, probablement, el pedagog viu més universalment conegut i reconegut.http://hdl.handle.net/2445/33484catPedagogia críticaCritical pedagogyLa relació teoria-pràctica en la pedagogia de Paulo Freire
oai:recercat.cat:2072/2057232014-09-16T22:27:42Zhdl_2072_115334 am 3u dcParlar d'alguna cosa implica distanciar-se'n. El títol mateix d'un text ja fa un efecte de distanciament perquè, en assenyalar el 'tema' del discurs, marca una posició d'exterioritat respecte a allò de què hom vol tractar. Per aixo, titulant aquest treball 'Filosofia i Pedagogia' indiquem que, respecte a aquestes 'coses', no donarem res per suposat. 0, almenys, que els supòsits hauran d'ésser explicitats. Que són justament aquestes coses que es plantegen com un problema. El nostre punt de partença és, dones, una pregunta: Quan parlem de 'Pedagogia' o de 'Filosofia', de què parlem?http://hdl.handle.net/2445/33553catFilosofia de l'educacióPhilosophy of educationFilosofia i pedagogia: notes sobre una posició limítrofa
oai:recercat.cat:2072/2058922014-09-16T22:27:42Zhdl_2072_115334 am 3u dcNo hi ha dubte que la pedagogia, com a filia directa de la 1I·lustració, ha estat un gran projecte modern De fet, foren els somnis deis il·lustrats -amb Kant al capdavant- els que precipitaren l'aparició d'una disciplina que busca la regeneració de la societat a través de l'educació, tal com van plantejar els reformadors neohumanistes de la segona meitat del segle XVIII en desenvolupar la idea de la Bildung (entesa com a teoria de la formació humana).1 El cas és que filantropia, reformisme i pedagogia constitueixen els tres pilars d'una gran il·lusió: irradiar una nova consciencia moral i social per tal d'aconseguir individus amb més autonomia i, al hora, una societat més lliure i emancipada.http://hdl.handle.net/2445/33590catHistòria de l'educacióTeoria de l'educacióEducació comparadaFilosofia de l'educacióHistory of educationEducational theoryComparative educationPhilosophy of educationLa Pedagogia al deixant del segle XX
oai:recercat.cat:2072/2081112014-09-16T22:27:43Zhdl_2072_115334 am 3u dcDes de l'Educació Ambiental es pot treballar de moltes maneres. En cadascuna d'elles hi ha una determinada interpretació del medi, de la seva definició i caracterització, de com cal abordar-ne l'estudi i el tractament, de l'abast de les accions educatives que s'hi refereixen, etc.http://hdl.handle.net/2445/34205catEducació ambientalPedagogia socialCooperació internacionalIgualtat d'oportunitats educativesEnvironmental educationSocial pedagogyInternational cooperationEducational equalizationEducació Ambiental i cooperació internacional, una relació pdagògico-social
oai:recercat.cat:2072/2051382014-09-18T22:36:49Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn aquest assaig es revisen les aportacions que el professor Antoni J. Colom ha fet a la teoria de l'educació en els últims anys. Es dibuixa, per tant, un itinerari que es troba representat per diferents moments: debilitat constitutiva de la teoria de l'educació; crisi del model de la física newtoniana; construcció científica de l'educació a partir e la biologia i del mètode experimental, fins arribar a la teoria del caos que així constitueix una nova narrativa científica per a la pedagogia. Es tracta, en definitiva, d'una proposta alternativa que a la dècada dels anys noranta va sorgir amb força als Estats Units i que vol superar la visió lineal i simple del fenòmen educatiu com una mera relació de causa-efecte. En el seu lloc, es proposa una nova narrativa basada en la complexitat de la teoria que així pot servir per explicar la teoria i la pràctica educatives, bo i establint alts nivells de coherència entre ambdós estadis -el teòric i el pràctic- perquè, en darrer terme, la narrativa educativa ha de ser sempre coherent amb l'educació narrada.http://hdl.handle.net/2445/33347catTeoria de l'educacióHipertextCaos (Teoria de sistemes)CiènciaEducational theoryHypertext systemsChaotic behavior in systemsScienceDebilitat de la teoria de l'educació: sobre la narrativitat científica de l'educació
oai:recercat.cat:2072/2082032014-09-18T22:36:50Zhdl_2072_115334 am 3u dcSi haguéssim de trobar un fil conductor del conjunt de l'obra de Basil Bernstein, no hi ha cap mena de dubte que seria la referencia al llenguatge: com el llenguatge estructura els éssers humans en el procés de socialització, com constitueix la seva principal eina per copsar el món, com els contextos en els quals es produeix la socialització i l' educació es caracteritzen per les maneres d'usar el llenguatge, com el llenguatge és alhora ' jutge i part ': de quina manera possibilita, com marca les categories socials ( classe social, sexe, raça, etc. ) en la mateixa essència del procés de socialització, com, en fi, el llenguatge se subordina, alhora que encarna i constitueix un principi més ampli i general que no és sinó la mateixa trama d'allò que és social: les formes de divisió del treball, el repartiment i la constitució del poder, les formes de control.http://hdl.handle.net/2445/34241catSociolingüísticaInvestigació educativaSociolinguisticsEducational researchBernstein, Basil B.Basil Bernstein: Societat, llenguatge i educació
oai:recercat.cat:2072/2082042014-09-18T22:36:50Zhdl_2072_115334 am 3u dcSi tuviésemos que encontrar un hilo conductor del conjunto de la obra de Basil Bernstein no cabe duda que sería la referencia al lenguaje. A cómo el lenguaje estructura a los seres humanos en el proceso de socialización, a cómo constituye su principal herramienta para aprehender el mundo, a cómo los contextos en los que se produce la socialización y la educación se caracterizan por...http://hdl.handle.net/2445/34243spaSociolingüísticaInvestigació educativaSociolinguisticsEducational researchBernstein, Basil B.Basil Bernstein: sociedad, lenguaje, educación
oai:recercat.cat:2072/2093322014-09-18T22:36:51Zhdl_2072_115334 am 3u dcD"entre les diferents modalitats de formació l"assessorament és, cada vegada més, el format millor valorat, perquè esdevé una modalitat que genera reflexió sobre la pràctica, intercanvi d"experiències i pràctiques, creació i consolidació de cultura docent pròpia i cerca de consens quan la persona que exerceix d"assessor ho fa amb professionalitat i compromís.http://hdl.handle.net/2445/34425catFormació del professoratÈtica professionalAssessors pedagògicsTeacher trainingProfessional ethicsEducational consultantsL'assessorament: reflexió sobre la pràctica del professorat i la seva ètica
oai:recercat.cat:2072/2052082014-09-18T22:36:51Zhdl_2072_115334 am 3u dcNo fa gaire, en el lapse de pocs anys, en el mercat editorial espanyol hi va haver una petita eclosió d'obres dedicades al tema de la felicitat.2 Això fou, més o menys, durant la segona meitat deis vuitanta, i potser aquesta moda va tenir alguna cosa a veure amb el fet que aquells foren uns anys d'una certa eufòria econòmica i de grans projectes. (És probable que alguns, per acompanyar l'enriquiment ràpid, també busquessin la fórmula d'un «enfelicitament» ràpid). La major part de les obres tractaven la felicitat des de la filosofia, però algunes també ho feien des de la psiquiatria, la biologia o la narrativa.http://hdl.handle.net/2445/33373catEducacióFinalitats de l'educacióPedagogiaTeoria de l'educacióFilosofia de l'educacióEducationEducational aimsPedagogyEducational theoryPhilosophy of educationEducació per a la felicitat i felicitat per a l'educació.
oai:recercat.cat:2072/2052102014-09-18T22:36:51Zhdl_2072_115334 am 3u dcDes dels temps d"Hipòcrates, podem trobar una llarga tradició mèdica de preocupació pel fet que, derivat de mals hàbits, usos de l"entorn o postures de treball, o bé a causa de un ambient insà, es poden generar, a la llarga, problemes de salut. Actualment l"ergonomia, un enfocament nodrit per diverses disciplines, treballa amb l"objectiu d"augmentar el rendiment dels treballadors a través de la millora del seu lloc de treball, és avui dia una de les eines fonamentals per a una cultura preventiva, més enllà, però incloent-lo, d"un propòsit productiu, ja que és cert que el rendiment augmenta quan l"entorn de treball és, diríem, amable, interactiu i no patogen amb la ment i el cos del treballador.http://hdl.handle.net/2445/33375catErgonomiaEducacióRendimentHuman engineeringEducationPerformanceErgonomia en l'educació: una oportunitat que no hauríem de perdre
oai:recercat.cat:2072/2052892014-09-18T22:36:52Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl conjunt de països europeus amb baixos nivells educatius i les desigualtats en educació (OCDE, 2007) són una realitat preocupant en el marc de la Comissió Europea. Els resultats educatius desiguals entre països i dins de cada Estat membre afecten en sentit negatiu els col·lectius més desfavorits amb baix nivell acadèmic, i generen exclusió social. En aquest sentit es requereix un esforç per superar les desigualtats educatives existents en la societat del coneixement. La recerca europea realitzada fins ara mostra la multidimensionalitat de l"exclusió social i ressalta la seva connexió amb l"educació.http://hdl.handle.net/2445/33402catEducacióIgualtat d'oportunitats educativesQualitat de l'ensenyamentIntegració socialEuropaEducationEducational equalizationEducational qualitySocial integrationEuropeProjecte integrat 'INCLUD-ED: cohesió social i impacte polític a Europa'. Presentació
oai:recercat.cat:2072/2055722014-09-18T22:36:52Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.http://hdl.handle.net/2445/33486catEducació socialIntervenció socialEducació d'adultsBenestar socialSocial educationSocial interventionAdult educationPublic welfareSectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual
oai:recercat.cat:2072/2062652014-09-18T22:36:56Zhdl_2072_115334 am 3u dc«La meva terra no és finalment una abstracció». d'aquesta manera conclou Paulo Freire l'escrit autobiogràfic «Mi primer mundo»,1 on ens descriu, amb un llenguatge carregat de detalls de sensibilitat i emoció, les seves primeres experiències viscudes al seu primer món, casa seva. Allà va ser el seu «primer no-jo geogràfic». Un lloc que, ens explica, juntament amb altres persones (no-jos) li van permetre fer-se al seu través.http://hdl.handle.net/2445/33705catDidàctica de les ciències socialsDidàcticaArquitecturaSocial sciences teaching methodsTeaching methodsArchitecturePresentació. Monografia sobre Arquitectura i Educació
oai:recercat.cat:2072/2062662014-09-18T22:36:56Zhdl_2072_115334 am 3u dcLa política, i amb aquesta la política educativa, participa de l'ambigüitat que li concedeixen els diccionaris en definir-la al hora com a doctrina i art, com a opinió i activitat, com a ciència i tècnica; amb la confusió que resulta de barrejar el discurs amb l'experiència, la teoria amb la practica, el pensament amb l'acció. Encara que els tractats de política diferencien entre politologia i política, habitualment es parla de política com un àmbit on es barregen tots els nivells de l'entorn, des de la filosofia fins a la gestió polítiques, de manera que s'agombolen discurs polític, sistemes o dissenys de polítiques i gestió.http://hdl.handle.net/2445/33712catPolítica educativaPedagogia críticaFilosofia políticaEducational policyCritical pedagogyPolitical philosophyPedagogia política i Política educativa
oai:recercat.cat:2072/2079442014-09-18T22:36:57Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn el títol d'aquesta Tribuna se'ns pro posa parlar sobre la relació entre l'ètica i la religió. Plantejar en l'espai d'una revista pedagògica la qüestió «ètica/religió' és encetar al hora molts temes. Però potser el primer i més immediat és el que fa referència a la normativa fins ara vigent que plantejava la necessitat d'optar entre l'assignatura d'ètica i la de religió. No entrarem en consideracions sobre els motius que van provocar aquesta situació, sinó que tan sols expressarem la nostra opinió sobre l'alternativa esmentada.http://hdl.handle.net/2445/34161catEducació moralEducació religiosaÈticaProgramació curricularMoral educationReligious educationEthicsCurriculum planningComentaris sobre alguns aspectes de la relació 'ètica/religió'
oai:recercat.cat:2072/2198042014-09-19T22:30:20Zhdl_2072_179534 am 3u dcEs preciso, una cooperación que sea capaz de tener permanentemente en cuenta la visión, la nueva mirada, hacia el otro. Un pequeño paso dado, por muchos, constituye un gran salto. En esta comunicación quisiera presentar cómo a través del cultivo de la inteligencia espiritual podría aprenderse creativamente a cooperar.http://hdl.handle.net/2445/34522spaIntel·ligènciaCooperació (Psicologia)IntellectCooperativenessCreativityAprender Creativamente a Cooperar: La Inteligencia Espiritual
oai:recercat.cat:2072/2058892014-09-22T22:25:33Zhdl_2072_115334 am 3u dcMai com ara els informes internacionals sobre els sistemes educatius havien tingut tanta repercussió mediàtica i havien estat tant de moda. Diversos són els factors que explicarien aquest fenomen, com ara l"exigència de la societat de passar comptes amb el sistema escolar o la gens menyspreable tendència a la uniformització dels sistemes nacionals, tot arraconant el"desinteressat interès" aventurer per conèixer altres mons, que caracteritzava els primers estudis internacionals en pedagogia. Les anàlisis i valoracions que se"ns mostren en el llibre que recomanem i que suscita aquestes reflexions, coordinat pels professors Joaquim Prats i Francesc Raventós1, de la Universitat de Barcelona, entronquen amb una tradició que ens ve de lluny per conèixer què s"hi fa en altres llocs: la pedagogia comparada té llarga prèdica entre nosaltres.http://hdl.handle.net/2445/33582catEducació comparadaSociologia de l'educacióComparative educationEducational sociologyMirar els veïns: actualitat (i necessitat) de la pedagogia comparada
oai:recercat.cat:2072/2058932014-09-22T22:25:34Zhdl_2072_115334 am 3u dcHan estat molt nombrosos els historiadors i antropòlegs que, al llarg deis anys, han formulat teories i interpretacions intentant explicar, des d'una perspectiva o una altra, el sorgiment i institucionalització de les activitats físiques i esportives. És evident que l'home -quant a ésser viu-, igual que els al tres membres del regne animal, sempre ha tingut una activitat motora. Ara bé, l'exercici físic humà no pot quedar reduït a un mer fenomen biològic. Ningú no negara l'existència d'un potencial fisiològic que en cada moment de l'evolució -des deis primats fins als homínids- determina la motricitat humana. Peró la presencia de l'home sobre la faç de la terra no és limita a un simple creixement biològic, desplegat en una serie de possibilitats biomecàniques, sinó que també té una inequívoca dimensió cultural que beu a les mateixes fonts de la humanització.http://hdl.handle.net/2445/33591catSociologia de l'esportHistòria de l'esportAntropologia socialAntropologia culturalSociology of sportSports historySocial anthropologyCultural anthropologySobre l'origen de les activitats físiques i esportives
oai:recercat.cat:2072/2063472014-09-22T22:25:35Zhdl_2072_115334 am 3u dcLa proposta per al debat de la reforma de l'ensenyament ha de ser objecte d'una discussió en que els interessos particulars de les institucions i/o col·lectius siguin superats i en que l'oportunitat política no s'evidencii. Aquestes són les intencions de l'administració i la voluntat d'una societat que requereix, sens dubte, una reforma educativa en profunditat.http://hdl.handle.net/2445/33723catEducació infantilEducació secundàriaReforma de l'educacióPreschool educationSecondary educationEducational changeEl projecte de reforma del sistema educatiu. Algunes reflexions i propostes
oai:recercat.cat:2072/2079452014-09-22T22:25:36Zhdl_2072_115334 am 3u dc«Escriu més ràpid del que jo puc llegir», va dir Nikolas Rose el Convenor del departament de sociologia de la London School of Economics and Political Science referint-se a Zygmunt Bauman. Ho va dir en el brindis de la recepció que aquest departament va oferir després de la darrera de les tres lliçons que Bauman va explicar durant el mes de novembre de 2005 a l"Old Theather de la LSE, i l"anècdota no és debades. La crítica recurrent en àmbits acadèmics com ara l"espanyol, segons la qual els darrers llibres de Bauman no fan altra cosa que parafrasejar la idea afortunada de la modernitat líquida, també és compartida a l"acadèmica britànica. I a més, com és habitual en aquelles contrades, es comenta sense embuts en presència de la persona implicada. Que quedi palès, doncs, que aquest text no serà pas un pretext per fer-li un panegíric. Ara bé, les coses com són, malgrat que s"hagi acusat Bauman d"engiponador i a banda de l"abundància de llibres publicats, i la reiteració constant d"algunes idees cal dir que els seus continguts no deixen de ser reveladors, alhora que reclamen l"atenció, per a totes les ciències socials.http://hdl.handle.net/2445/34160catAlfabetitzacióPedagogiaSociologia de l'educacióLiteracyPedagogyEducational sociologyPedagogies de la liquiditat
oai:recercat.cat:2072/2084862014-09-22T22:25:37Zhdl_2072_115334 am 3u dcLa finalitat d"aquest article és reflexionar sobre una pràctica concreta que s"ha revelat creadora de desigualtat social en l"era digital: els jocs d"ordinador des de la perspectiva del gènere. Per això, es fa una revisió de la literatura existent per mostrar com, malgrat les bondats educatives de l"activitat lúdica, l"ús educatiu dels jocs d"ordinador és mínim. A més, es detallen diverses investigacions que mostren el biaix de gènere en diferents aspectes relacionats amb els jocs multimèdia.http://hdl.handle.net/2445/34306catBretxa digitalGènereJocs per ordinadorDigital divideGenderComputer gamesLa bretxa digital: gènere i jocs d'ordinador
oai:recercat.cat:2072/2081122014-09-29T22:22:16Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn la realitat quotidiana, el que veiem, el que sentim i el que compartim és emmarcat cada vegada més en un entorn més ampli, en un espai geogràfic i de contactes i relacions humanes extenses a nivell mundial.http://hdl.handle.net/2445/34207catXarxes de comunicacionsAutoconcepteGlobalització culturalCommunication networksSelf-perceptionCultural globalizationMissatges llunyans, una realitat compartida: unes experiències de comunicació a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
oai:recercat.cat:2072/2403622014-10-06T22:11:56Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn este artículo presentamos el trabajo que estamos realizando, centrado en la creación de entornos que permitan la construcción conjunta del conocimiento mediante herramientas informáticas, en concreto la herramienta Knowledge Forum como elemento mediador en el proceso de discusión y generación de conocimiento. Las experiencias se están realizando en la Universidad de Barcelona, en los títulos de Pedagogía, Formación de Profesorado y Pedagogía Social de la Universidad de Barcelona, abarcando diversas asignaturas obligatorias y optativas. Los objetivos son los siguientes: aprender a trabajar en colaboración y crear entornos de aprendizaje semi-presencial que complementen el trabajo de los diversos grupos y el desarrollo de los contenidos presenciales de las asignaturas.http://hdl.handle.net/2445/58103spaAprenentatgeEstratègies d'aprenentatgeComunitats de construcció del coneixementLearningLearning strategiesKnowledge building communitiesConstruir conocimiento con soporte tecnológico para un aprendizaje colaborativo
oai:recercat.cat:2072/2404302014-10-07T22:15:15Zhdl_2072_115334 am 3u dcEste año se conmemora el centenario de a ejecución del pedagogo catalán Ferrer Guardia acusado por las autoridades como máximo responsable de la revuelta popular de Barcelona conocida como Semana Trágica. Ferrer Guardia había proyectado en la Escuela Moderna una educación destinada a solucionar los problemas estructurales de la sociedad de su época. Recuperar la memoria de su proyecto educativo nos permite superar la sociología de la educación reproduccionista que es incapaz de ver que hubo escuelas que abogaron por la transformación social. Recobrar a Ferrer Guardia junto a otros personajes que vivieron en su tiempo y que también buscaron soluciones pacíficas ante los conflictos, como Idelfons Cerdá o el poeta Joan Maragall, es plantear la historia como algo no cerrado sino como una posibilidad que desde la sociología y la educación puede ayudarnos en el presente y en el futuro a construir una sociedad mejor.http://hdl.handle.net/2445/58168spaSetmana Tràgica, Barcelona, 1909CoeducacióTragic Week, Barcelona, 1909CoeducationCentenario de Ferrer Guardia: historia y sociología de la posibilidad
oai:recercat.cat:2072/2408372014-10-14T22:25:23Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn este trabajo se aborda el estudio de la lectura dialógica enmarcada en una más amplia concepción de aprendizaje que tiene sus fundamentos en las prácticas (comunidades de aprendizaje), teorías (Freire, Habermas, Searle) e investigaciones (includ-ed) más relevantes de la actual sociedad de la información, situando en este nuevo contexto las aportaciones dialógicas anteriores. Esto permite entenderla como una instancia coordinante de las actividades de aprendizaje que realizan todas las personas que interaccionan con los niños, especialmente quienes conviven con ellos en las aulas y en los domicilios, es decir, el profesorado y las familias. Aquí se intenta demostrar cómo los centros que han adoptado esta concepción de aprendizaje dialógico están consiguiendo mejorar y acelerar el aprendizaje de la lectura y la escritura de todos los educandos con más espacios y más personas que las tradicionales de la escuela heredada de la sociedad industrial. Asímismo, se constata cómo se promueve la lectura de los familiares en casa y también en el espacio escolar a través de las tertulias literarias dialógicas que consiguen que personas que nunca han leído un libro disfruten de obras de Safo, Joyce o Lorca. Resulta auspiciosa, además, la colaboración directa de familiares, de diversidad de profesionales y del voluntariado en el aprendizaje de la lectura y la escritura que realizan los estudiantes, no solo en el horario lectivo sino también fuera de clase.http://hdl.handle.net/2445/58596spaLecturaAnimació a la lecturaReadingReading promotionLectura dialógica: interacciones que mejoran y aceleran la lectura
oai:recercat.cat:2072/2409952014-10-22T22:14:54Zhdl_2072_179534 am 3u dcSin emoción no hay educación, esta es la premisa que nos convoca y que quieredar cuenta esta comunicación. Como tutoras del practicum de educación social y por el hechotambién de haber participado en el equipo de coordinación del mismo, hemos trabajado desdelas emociones, con las emociones y hemos crecido profesionalmente a través de ellas. Estacomunicación quiere dar cuenta de la importancia de las emociones en el practicum de educaciónsocial, en el aprendizaje de los estudiantes, en su acompañamiento, pero también lasemociones de los tutores y de nuestra relación pedagógica. Una relación pedagógica sostenidapor las emociones. Por tanto vamos a presentar las voces de nuestra vivencia emocional y eltrabajo realizado con los estudiantes de educación social en su proceso de prácticas, en su acompañamiento en las sesiones de seminario en la universidad y las tutorías.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/58585http://hdl.handle.net/2445/58751spaEducació emocionalPsicologia positivaCongressosEmotional educationPositive psychologyCongressesLas emociones: punto de partida y llegada en el practicum de educación social
oai:recercat.cat:2072/2414332014-10-28T06:22:17Zhdl_2072_115334 am 3u dcLes actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s"anomenarà com la"normalització" tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del"Grup Benèfic" de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de"segregació", a oferir"una formació professional" que potenciés l"autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu"respecte per la capacitat d"autoorganització" dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l"època: les repúbliques infantils) o l"aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores.http://hdl.handle.net/2445/59070catNormalitzacióEducació socialInfànciaHistòria de l'educacióStandardizationSocial educationChildhoodHistory of educationFrederic Godàs i l"educació social: les intuïcions d"un precursor de la normalització
oai:recercat.cat:2072/2422832014-11-11T23:11:15Zhdl_2072_115334 am 3u dcEl trabajo que se presenta es el resultado del diseño y aplicación de un proyecto de aprendizaje servicio. Hace seis años, el Banco de Sangre y Tejidos de Cataluña, en colaboración con el GREM (Grup de Recerca d'Educació Moral) llevó a cabo un proyecto de aprendizaje servicio con el propósito de crear conciencia social entre los niños y adolescentes sobre la importancia de la donación de sangre, así como de aumentar el número de donantes de sangre entre las generaciones presentes y futuras. Varias actividades de marketing y promoción se llevaron a cabo durante todas las fases del proyecto (partenariado, aprendizaje, servicio, evaluación y reconocimiento). Desde el año 2007 hasta 2012, se involucraron 15.397 participantes de 138 centros educativos, captando 14.258 donaciones. El éxito de este proyecto proviene no sólo del aumento en el número de entidades y personas involucradas, sino también de la movilización y conciencia de los niños y jóvenes sobre la importancia de la donación de sangre. A partir de su participación activa, los jóvenes perciben los resultados de sus acciones individuales en las que dan servicio a la comunidad obteniendo un impacto social tangible. Los datos presentados fueron obtenidos a través de cuestionarios, entrevistas personales, reuniones con los participantes y diarios de campo.http://hdl.handle.net/2445/59589spaAprenentatge serveiEducació moralParticipació socialService learningMoral educationSocial participationAplicación del aprendizaje servicio en el Banco de Sangre y Tejidos
oai:recercat.cat:2072/2422842014-11-11T23:11:16Zhdl_2072_115334 am 3u dcRessenya de: Juan Ignacio Pozo y Mª del Puy Pérez Echeverría (coords.) Psicología del aprendizaje universitario: la formación en competencias. Ediciones Morata, Madrid, 2009, 231 págs. ISBN: 978-84-7112-598-9.http://hdl.handle.net/2445/59590spaPsicologia de l'aprenentatgeFormacióReforma de l'educacióPsychology of learningTrainingEducational changeJ.I. Pozo y M. del P. Pérez: Psicología del aprendizaje universitario: La formación en competencias
oai:recercat.cat:2072/2422852014-11-11T23:11:16Zhdl_2072_115334 am 3u dcRessenya de: Concepción Naval. Teoría de la Educación. Un análisis epistemológico. Colección Astrolabio Educación. EUNSA, Barañáin-Navarra, 2008, 216 págs.http://hdl.handle.net/2445/59593spaTeoria de l'educacióFilosofia de la ciènciaEducational theoryPhilosophy of scienceNaval, C.: Teoría de la Educación. Un análisis epistemológico
oai:recercat.cat:2072/2227572015-04-30T22:24:15Zhdl_2072_115334 am 3u dcLos años comprendidos entre 1987 y 1991 fueron intensos y estuvieron repletos de actos que significaron el inicio de recorridos que conducirían a la concreción de lo que después acabaría configurando la profesión de la Educación Social tal y cómo ahora la conocemos. Paciano Fermoso ha definido este tiempo como la etapa de consolidación de la Pedagogía social. Uno de los primeros desencadenantes de ese intenso proceso de maduración social podría considerarse que fue este"primer encuentro". Por lo menos en lo que a la Educación Especializada se refiere. Celebrado en mayo de 1987 en Barcelona, sirvió además para recordar la figura de Faustino Guerau de Arellano, fallecido en noviembre de 1986, uniendo su nombre a este fructífero evento. Este pequeño artículo, que además del componente de rescate y de balance a más de 25 años vista de ese momento y de su proyección histórica tiene también un cierto carácter vindicativo, quiere recordar sus objetivos, su desarrollo, su significado, los elementos más interesantes de los discursos e interpelaciones que generó y de las relaciones y consecuencias sociales que posibilitó. Pero también, hacer un pequeño homenaje a las educadoras y educadores que altruísticamente lo hicieron posible.http://hdl.handle.net/2445/49166spaEducació socialEducadors socialsSocial educationSocial educatorsEl Primer Encuentro de Educadores Especializados 'Faustino Guerau de Arellano' y su papel en la cristalización de la Educación Social
oai:recercat.cat:2072/2496312015-05-04T22:17:36Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn aquest article identifiquem els debats principals que en l'actualitat, i segons la nostra opinió, tenen lloc dintre del camp de l'avaluació de serveis i programes socials. Aquests temes de debat són diversos i plurals, i hi ha diverses propostes i reflexions al seu voltant, ja que no tots els autors identifiquen els mateixos temes de debat, alhora que, com és lògic, la seva resolució (la posició adoptada davant de cada polèmica concreta) varia enormement d'un autor a un altre.http://hdl.handle.net/2445/65305catAvaluació de serveis socialsAvaluació en programes socialsEvaluation of social servicesEvaluation research (Social action programs)Debats oberts en el camp de l'avaluació de serveis i programes socials
oai:recercat.cat:2072/2497212015-05-05T22:16:31Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn este artículo se desarrollan las características de la evaluación de servicios y programas socioeducativos, entendiendo que ésta debe ser un instrumento de mejora de la acción social, que posibilita identificar los aspectos positivos de una práctica técnico-profesional adecuada y que permite incrementar la autonomía de los profesionales. Asi, se apuntan unas consideraciones sobre el concepto de evaluación y sobre el sentido y finalidad de ésta, considerándola como un elemento de calidad y de mejora de la acción socioeducativa, valorando su utilidad social, destacando la falta de tradición evaluativa en educación social y señalando el carácter dialéctico de la evaluación, la cual siempre incluye, en relación inversamente proporcional, elementos de control y transformación. Posteriormente, se afirma que los diseños de evaluación deben adaptarse a la singularidad y características propias de laeducación social. Y, finalmente, se señalan algunas de las características que mejor definen los diseños de evaluación en educación social.http://hdl.handle.net/2445/65333spaPedagogia socialProgrames socialsAvaluació de serveis socialsSocial pedagogySocial programmesEvaluation of social servicesEducación social y evaluación: evaluar para mejorar y transformar
oai:recercat.cat:2072/2497222015-05-05T22:16:32Zhdl_2072_115334 am 3u dcEn este artículo, en primer lugar, se define Educación social y Pedagogía social y, a continuación, se desarrolla una aproximación a los sectores y los ámbitos de intervención de la educación social. Así, se describen diversas variables interdependientes que configuran los sectores de intervención y las áreas institucionales de la educación social, remarcándose el carácter complementario y los puntos de intersección existentes entre las mencionadas variables. A continuación, se describen los ámbitos específicos de intervención de la educación social que presentan carácter transversal, ya que afectan a diversos grupos de edad, a diferentes necesidades o problemáticas singulares y desde posiciones institucionales plurales. Finalmente, se apuntan unas breves reflexiones acerca de algunos nuevos posibles espacios de acción de la educación social que pueden tomar fuerza y singularidad a lo largo de las primeras décadas del nuevo milenio.http://hdl.handle.net/2445/65334spaPedagogia socialEducació socialServeis socialsPersones desfavoridesSocial pedagogySocial educationHuman servicesPeople with social disabilitiesAproximación conceptual a los sectores y ámbitos de intervención de la educación social
oai:recercat.cat:2072/2082012015-06-02T22:12:38Zhdl_2072_115334 am 3u dcL"article primer de la Convenció de Drets de l"Infant (Nacions Unides, 20 de novembre de 1989) entén per infant tota persona des del seu naixement fins als divuit anys d"edat. El preàmbul d"aquest text jurídic, entre altres aspectes molt importants, reafirma «la necessitat de proporcionar als infants la cura i l"assistència especials a causa de la seva vulnerabilitat».http://hdl.handle.net/2445/34222catDrets dels infantsAtenció a la infància i a l'adolescènciaAcolliment familiarChildren's rightsChild welfareFoster home careLa infància i la seva protecció
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_115333/marc/100