2024-03-28T16:14:51Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1997242013-11-12T14:35:01Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199724Investigar en organització educativa: algunes aportacions dels Estats UnitsBorrell Felip, NúriaAdministració escolarEstats Units d'AmèricaSchool management and organizationUnited StatesEl progrés en el món científic es realitza fonamentalment per mitja d'una rigorosa investigació que va analitzant els diferents tópics i validant les hipótesis que es plantegen en el seu treball. Tots els camps de les Ciéncies de l'Educació tenen comunitats científiques que les estudien i publiquen els resultats de les investigacions. Però no tots els ambits frueixen de la mateixa dedicació.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:14Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28128cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997352013-11-12T14:35:01Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199735Reforma educativa i formació del professoratImbernón, FrancescReforma de l'educacióFormació del professoratEducational changeTeacher trainingEn primer terme, voldria fer pa les, abans d'abordar el tema de la formació del professorat i la Reforma Educativa, que en aquest país qualsevol Reforma del Sistema Educatiu té en els darrers temps una durada aproximada de dos decennis. Aixo ás valid al marge de la magnitud de la reforma que proposa. Aquesta constatació ás únicament indicativa de la necessitat d'implicar els diversos sectors en una proposta que assentara les línies educatives del país durant molts anys i que -com abans ho han fet altres estructures del Sistema Educatiu- ens definira un ti pus de professor tant pedagogicament com socialment.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:20Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28068cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1989info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997462013-11-12T14:35:01Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199746Les bases de dades educatives i el Thesaurus Català d'educacióMallart i Navarra, JoanEducacióTesaurusBases de dadesCatalàEducationThesauriDatabasesCatalan languageEn primer terme, voldria fer pa les, abans d'abordar el tema de la formació del professorat i la Reforma Educativa, que en aquest país qualsevol Reforma del Sistema Educatiu té en els darrers temps una durada aproximada de dos decennis. Aixo ás valid al marge de la magnitud de la reforma que proposa. Aquesta constatació ás únicament indicativa de la necessitat d'implicar els diversos sectors en una proposta que assentara les línies educatives del país durant molts anys i que -com abans ho han fet altres estructures del Sistema Educatiu- ens definira un ti pus de professor tant pedagogicament com socialment.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:23Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28127cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997482013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199748Elements per a l'anàlisi de les relacions entre la Universitat i les Administracions PúbliquesAntúnez, SerafíAdministració públicaUniversitatsPublic administrationUniversitiesLes relacions entre les institucions d'ensenyament superior i els poders públics (estatals, nacionals/regionals o local s) són cada vegada més importants. A diferencia d'epoques preterites on segurament podria trobar-se justificació a una certa ignorancia mútua o a trajectories no sempre convergents, a hores d'ara, les exigencies de la vida social reclamen unes relacions noves, conseqüencia d'un conjunt d'implicacions recíproques. Unes relacions que haurien de tenir com a objectiu afavorir l'articulació satisfactoria entre els sistemes social, educatiu i escolar, i, alhora, possibilitar la congruencia necessaria per garantir l'equilibri entre aquests sistemes.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:24Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28126cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997492013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199749Anàlisi de necessitats i planificació de la formació a l'empresaImbernón, FrancescFont, Àngel Font i Suñé, ÀngelEducació d'adultsFormació professionalAdult educationOccupational trainingEl concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:24Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28125cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1991info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997502013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199750La formació del professorat universitari: sinopsi d'un informeFerrer i Cervero, Virginia, 1962-Formació del professoratEducació superiorTeacher trainingHigher educationEl concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:24Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28124cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1992info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997512013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199751Tecnologia i metodologia en l'ensenyament universitariBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-Tecnologia educativaMetodologiaEducació superiorEducational technologyMethodologyHigher educationAquest article ha estat concebut en dues parts diferenciades, la primera és una aproximació conceptual a l'ús de mitjans en l'ensenyament superior, la segona inclou una analisi crítica de l'ús i de les possibilitats d'aquests mitjans; aquesta analisi es porta a terme des de la perspectiva teórica plantejada anteriorment i amb una dimensió practica i normativa explícita.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:25Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28123cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1992info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997142013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199714Crisi econòmica-crisi educativaTort Raventós, LluísEconomia de l'educacióEconomy of the educationPer a tothom és indubtable que estem vivint una forta crisi económica. Crisi que és més que conjuntural i que no és exclusiva d'Espanya Malgrat tot, hem de reconéixer que en el nostre país hi ha trets molt particulars i específics, sobre els quals no volem incidir ara. Com a conseqüencia, aquesta crisi afecta tots els ambits de la vida, i per tant, també l'educació. Lógicament, una crisi económica duradora i profunda com la nostra suposa una crisi de valors socials. I dintre d'aquests hem de situar la crisi educativa. Peró, malgrat les dificultats que tota crisi comporta, no obstant aixó, caldria contemplar-la sempre de forma positiva. Ens agradi o no als educadors, és indiscutible que es dóna una clara relació entre economia i educació i, gracies a ella, se'ns ofereix la possibilitat de reconsiderar l'educació que donem i, per tant, de millorarla. És a dir, una crisi económica pot ser molt preocupant, peró poc hi podem fer els educadors de manera directa. Malgrat tot, sí que hi podríem fer alguna cosa quan considerem que aquesta crisi ens pot ajudar a millorar l'educació que impartim i les institucions educatives que tenim.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:10Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28121cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997152013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199715Recursos tecnològics i àudio-visuals per a la formació a l'empresaBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-Formació professionalTecnologia educativaOccupational trainingEducational technologyEl director de personal d'una empresa va rebre un informe en que se li suggeria que un important problema de formació podria ser resolt amb l'ajut d'un sistema TEL. Es va plantajar el tema en una reunió de l'equip directiu, pero cap deis assistents no tenia una noció precisa del que significava aixo. Al director de formació li encarregaren d'estudiar la qüestió. Afortunadament, aquells dies se celebraven en una ciutat europea una conferencia i una exhibició sobre TEL, i va decidir d'anar-hi. Després de visitar molts stands, assistir a demostracions i establir diversos contactes, tingué la impressió que era més rellevant la qualitat deis grafics que no pas el contingut de formació; molts deis paquets d'EA0 no eran sinó reculls d'exercicis i molt rarament semblava que s'hi haguessin tingut en compte els principis d'aprenentatge més elementals.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:11Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28120cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1991info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997172013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199717Decisions al voltant de la construcció d'un informe etnograficArnaus i Morral, RemeiAntropologia educativaEducational anthropologyLes decisions que comentaré entorn de la construcció d'un informe etnografic estan basades en l'experiencia d'un procés de recerca en la realització d'un estudi de cas. La finalitat d'aquest estudi de cas únic era pretendre comprendre una vida professional docent per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, considerant tant els aspectes biografics -personals i professionals- com els aspectes de la seva practica i, alhora, relacionar ambdós en un context cultural més ampli (escola, sistema educatiu, valors socials, etc.).ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:12Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28118cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1995info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997182013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199718Les fronteres de la integració escolarPuigdellívol, IgnasiIntegració escolarSchool integrationPocs conceptes se'ns presenten avui amb connotacions de relativitat tan amplies com el de frontera. És per aixo que m'ha semblat adequat encapgalar aquest article fent referencia a les fronteres de la integració escolar: voldria suggerir al lector la idea de la integració escolar (a partir d'ara IE) com un procés que afecta internament els sistemes educatius on es planteja i que, a més, es troba en expansió i, per tant, intentant superar unes fronteres que el limiten, a vegades d'una manera imprecisa i d'altres d'una manera ben contundent.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:12Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28117cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1991info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997192013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199719El conte popular català com a eina de transmissió dels valors educatiusRajadell, NúriaContes popularsContes catalansNarració de contesEducació primàriaValors (Filosofia)Folk talesCatalan short storiesStorytellingPrimary educationValuesAl final dels anys setanta neix una nova manera d'explicar contes, a partir de contistes sovint urbans i cultes, utilitzant recursos no directament tradicionals, i amb una relació amb l'auditori que s'apropa més aviat a l'espectacle instituït que no pas a la transmissió de coneixements i fantasies deis nostres avantpassats. Es configura una etapa caracteritzada per l'arraconament i l'oblit del conte popular catala; paral-lelament van desenvolupant-se noves técniques que proporcionen educació i basicament distracció als nens i nenes.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:12Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28116cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997202013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199720La investigació-acció, la formació i el desenvolupament professional del professorat. Superar l'hiatus entre la teoria i la pràcticaImbernón, FrancescInvestigació activa en l'educacióFormació del professoratAction research in educationTeacher trainingSi analitzem, tant históricament com actualment, els processos d'investigació en la formació del professorat, trobem diverses concepcions sobre qué és investigar en aquest camp, basades fonamentalment en la distinció entre una investigació sobre la formació del professorat i la investigació en la formació del professorat.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:13Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28115cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997212013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199721Réseau d'Enseignement Multimédia (REM): a la recerca d'un Erasmus virtualSancho, Juana Ma.Fonollosa Vives, M. TeresaBarajas, MarioEducació superiorInternet en l'ensenyamentEnsenyament a distànciaHigher educationInternet in educationDistance educationEl desenvolupament de les telecomunicacions mitjanyant xarxes d"ordinadors com Internet, i la facilitat de l"ús d'aquest tipus de xarxes, incrementen la possibilitat tant de transmetre material educatiu i intercanviar experiéncies com d"obrir nous canals de comunicació i crear entorns d"aprenentatge que permetin ultrapassar les coordenades d"espai i temps en qué s"han mogut tradicionalment les institucions. La Unió Europea, en el seu intent d"apropar les diferents cultures que conformen el mapa de la nostra comunitat, s"interessa per aquest tipus de sistemes, que permeten la comunicació i l"accés a la informació independentment de l"espai i del temps.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:13Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28113cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997222013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199722Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obertBordas, ImmaculadaCabrera, FlorEspín López, Julia VictoriaFortuny, MontserratLlena Berñe, AsunMillan i Guasch, M. DolorsPedagogiaCurrículums (Ensenyament)PedagogyCurricula (Courses of study)La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:13Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28111cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1997info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997232013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199723Reflexions entorn la formació de formadors a CatalunyaColén, M. TeresaGiné, NúriaFormació del professoratCatalunyaTeacher trainingCataloniaEste artículo analiza la situación de la formación de formadores en Cataluña, desde la implantación de la LOGSE hasta hoy. Una descripción del modelo de formación permanente del profesorado que se ha venido aplicando desde entonces y un análisis del modelo de formadores y formadoras que se ha ido desarrollando, constituyen el contexto de los retos que se plantean actualmente en la formación de formadores. A partir del análisis de las opiniones de los formadores y formadoras actuales, de sus necesidades, de sus fortalezas, de sus reflexiones, se elabora un perfil de formador, que trasciende al experto transmisor de conocimientos y se dibuja como el formador reflexivo, experto en procesos de innovación, que acompaña y dinamiza la formación y el desarrollo de los equipos docentes. Se esbozan las competencias específicas que requiere este profesional, las funciones y tareas que deben asumir y las líneas que pueden orientar su formación.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:14Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28112cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997252013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199725Laboratori de mitjans, estat de la investigació. Grup I més D del Departament de Didàctica i Organització EducativaBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-Tecnologia educativaLaboratoris d'aprenentatgeEducational technologyLearning laboratoriesM'han sol-licitat una breu presentació del treball que realitzem al grup 1 més 0, que jo coordino. Tractaré de resumir-ne les línies d'investigació en la brevetat de l'espai que m'han destinat. Com que el treball que es presenta és obra de diverses persones, hem inclas les seves adreces electròniques com a referéncies.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:14Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28110cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997262013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199726Dels educadors i educadores en educació infantil i del difícil equilibri entre professionalitat i vocacióBoix, RoserCano García, ElenaCayuso, MercedesDefis, OtíliaLlop i Giner, Josep ManuelLorenzo Ramírez, NúriaPla i Molins, MariaPujol, M. Antònia (Maria Antònia)EducadorsVocacióEducació infantilEducadorsVocationPreschool educationDes del grup d'Educació Infantil ens proposem explorar plegats el contrast entre la perspectiva professionalitzadora i vocacional deis educadors i educadores infantils per respondre a la perspectiva dilematicaque se'ns ha plantejat, peró amb el convenciment apriorístic que les persones que s'ocupen deis nostres infants han de ser professionals de l'ensenyament i alhora han de tenir una certa "vocació". Creiem que no té gaire sentit pensar en el professorat com a persones que es troben predeterminades de manera natural cap a l'ensenyament, en funció d'un conjunt de característiques innates i personals, a partir d'una vocació a tota prova "al servei de la docencia". Peró tampoc no té sentit pensar en els professors com a tecnics, que al marge d'ideologies, creences, problematiques socials i etiques, al marge de les seves própies vivencies i experiencies, són capaços d'aplicar els procediments i metodes "pedagógicament més científics o més eficaços", per ensenyar, en ocasions, alió que uns altres van decidir que havien d'ensenyar, de la manera com uns altres van investigar i van demostrar que s'havia d'ensenyar, tot plegat en profit d'un millor rendiment academic deis seus alumnes.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:15Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28109cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997272013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199727Reflexions entorn de la col·laboració interuniversitaria europea en el programa TEMPUSBarajas, MarioCooperació internacional educativaIntercanvi d'estudiantsEuropaEducational exchangesStudent exchange programsDurant els últims anys s'ha donat un important moviment de col-laboració entre els països de la Unió Europea (UE) i els països d'Europa Central i de l'Est (ECE), arran de la revolució política que es va produir a partir de l'any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín. La UE, en el seu afany d'atreure aquests paisos cap a la seva órbita política i económica, va comengar a ajudar en la transformació de les seves estructures polítiques en democracies liberals i a convertir els seus sistemes planificats en economies de mercat. Per aixó, va finangar, des del moment del canvi, un programa de col-laboració socioeconómica anomenat PHARE. El programa TEMPUS (Programa Transeuropeu de Mobilitat d'Estudis Universitaris) és un subprograma d'aquest (Decisió del Consell, 1990), que es desenvolupa des de fa 10 anys (actualment es troba en fase d'extinció), propugnant com a objectiu fonamental ajudar la modernització de les seves estructures i la integració del sistema universitari en la xarxa d'universitats europees.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:16Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28108cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2000info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997282013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199728Educació, ruralitat i territori: la construcció d'una identitat pròpiaBoix, RoserEscoles ruralsRural schoolsL'escola rural ha estat sempre la Ventafocs del sistema educatiu i els seus alumnes, considerats de segona o de tercera categoria pel simple fet d'estudiar en una escola de poble. La realitat, però, ha canviat molt en els darrers 20 anys, tot i que hi hagi professionals de l'educació que -en el segle XXI!!- es preguntin si " encara existeix aquest tipus d'institucions educatives"; no només han de saber que sí i que aquestes escoles són vitals per a la vida dels pobles i dels seus habitants, sinó també cal que facin una reflexió aprofundida sobre el model d'escola que ofereix i de la qual es pot aprendre, perquè, d'aquesta escola, també se'n pot aprendre. L'escola rural és una escola que ha superat moltes de les barreres socials, culturals i polítiques que la van caracteritzar durant molt de temps; ha dissenyat i desenvolupat projectes curriculars segons les seves necessitats reals, basades en els grups heterogenis, en la diversitat i en el context on està ubicada; i ha creat una estructura d'organització i de funcionament que garanteix als nens i a les nenes de les zones rurals una educació de qualitat i arrelada al seu propi context.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:16Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28106cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997292013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199729El tractament de la diversitat en l'educació primàriaPiqué Simón, BegoñaEducació primàriaEducació interculturalPrimary educationMulticultural educationPot semblar que no és necessari continuar parlant de diversitat a les portes de l'any 2000 i fer-ho provoca un cert recel envers el que es pot dir que no s'hagi dit, si bé hom pensa que el fet de continuar enraonant significa que no ho tenim prou incorporat a l'hora de portarho a la practica. El terme diversitat comporta alhora "diversitat..d'interpretacions en funció de la realitat escolar que cadascú es troba. En general, pero s'entén per diversitat el conjunt de diferencies socials, economiques, culturals, personals i d'aprenentatge que identifica l'individu com a ésser único Tothom és diferent, i afrontar aquesta diversitat a l'aula és el que continua inquietant els docents.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:17Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28083cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2000info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997302013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199730De l'antropologia a l'educació. Una lectura des de Margaret MeadCollelldemont Pujadas, Eulàlia, 1970-Gómez, Anna (Gómez Mundó)Margaret MeadAntropologiaTeoria de l'educacióMead, Margaret, 1901-1978AnthropologyEducational theoryEn el presente artículo se ensaya una aproximación a la obra de la antropóloga Margaret Mead en clave pedagógica. Siendo así que se muestra una interpretación sobre sus pensamientos alrededor de la educación a partir de los estudios, comentarios y opiniones sobre los sistemas educativos, relaciones educativas y procesos de enseñanza aprendizaje que se explicitan, reiteradamente, a lo largo de su obra. A fin de cuentas, y como la propia autora indicaba, estudiar la educación era implícitamente necesario a todo estudio antropológico. Concepción que la llevó a incluir en la mayor parte de sus estudios, variables de análisis educativos, llegando incluso a centralizar la atención en este ámbito como idea central de algunos de sus escritos. Añadir además que, en esta síntesis se ha optado por presentar la evolución de su pensamiento pedagógico en base a momentos singulares y carismáticos, mostrando así las distintas continuidades y discontinuidades de su pensamiento.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:17Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28082cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997312013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199731Accions didàctiques en el marc dels museus. Una investigació entre el museu i l'escolaSerrat Antolí, NúriaMuseus en l'ensenyamentMaterial didàcticTeaching in MuseumsTeaching materialsDins del vast camp de la didàctica en l'àmbit dels museus, la recerca que presentem centra la mirada en les accions, mitjans i recursos que la institució museística posa a l'abast del públic escolar per afavorir-ne l'aprenentatge de contiguts històrics i arqueològics. Es tracta d'un estudi realitzat entre dos camps disciplinars: la didàctica i la museologia. L'article posa l'èmfasi en les característiques dels materials didàctics dels museus d'història i d'arqueologia i, en concret, de la funció dels continguts procedimentals en la definició d'aquests materials. Per mitjà d'una anàlisi del nivell de complexitat estructural dels verbs emprats en aquestes definicions, es conclou que hi predominen els de nivell més elemental, en detriment dels procediments propis de les disciplines de referència.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:18Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28066cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997322013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199732Drets de la TerraLaffitte Figueras, Rosa M.Educació ambientalDesenvolupament sostenibleEnvironmental educationSustainable developmentPer parlar deis drets de la Terra ens preguntem primer qui és la Terra i ens adonem que no estem parlant d' una massa compacta indiferenciada, separada de nosaltres mateixos, sinó al contrari, estem fent referencia a una totalitat magnífica. Vista de lluny, és gairebé rodona, de color blau, verd, ocre ... amb núvols blancs; vista de prop, formada per una diversitat meravellosa d'éssers que estan vivint amb interdependencia els uns amb els altres. Així, parlar deis drets de la Terra vol dir parlar deis drets de les muntanyes, de les glaceres mil-lenaries i deis cims d'intens silenci, de les cascades, de les valls verdes i els prats coberts de flors silvestres. Deis rius i rierols, deis llacs i els aqüífers, de la mar i del sol fertil que alimenta i acull.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:18Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28105cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1999info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997332013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199733Assessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el contextImbernón, FrancescProfessorsEducació permanentFormació del professoratTeachersContinuing educationTeacher training assessment modelsEn el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28081cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997342013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199734Formació de formadors. Una aproximació a la situació actualColén, M. TeresaFormació del professoratEducació permanentTeacher trainingContinuing educationLa formació de formadors darrerament ha esdevingut el centre de les preocupacions vers la formació permanent del professorat. Si a la dècada dels anys noranta les recerques, publicacions, debats i reflexions giraren entorn dels models de formació i les bondats de la formació centrada en l'escola; el debat actual està centrat en la funció dels formadors i formadores, les competències que necessiten per assolir-ne la funció i la formació que han de rebre.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:19Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28080cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997372013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199737L'assessorament educatiu en la cruïlla de la formació del professoratVentura Robira, MontseOrientació educativaAssessors pedagògicsFormació del professoratEducational counselingEducational consultantsTeaching trainingEl asesoramiento educativo ha sido objeto de gran atención pero a menudo es concebido como una cuestión metodológica basada en modelos que van desde la transmisión estricta de conocimientos a la colaboración entre iguales. El asesoramiento no sólo es una cuestión de sólidos procedimientos sino que también ha de atender el bienestar de las personas. Para ello es importante poder tomar en consideración los procesos de recuperación de los temas como la integración curricular o las identidades y culturas docentes. Además, la mirada de la autora se detiene en el espacio demarcado por la relación entre la escuela y quienes trabajan en ella. Una escuela que necesita abrirse al entorno y que abra vías reales de participación a la comunidad. Desde este lugar la autora expone las dificultades que atraviesa el asesoramiento en las escuelas ligadas a la necesidad de actualizar el sentido del currículum. Así el poder dar sentido a lo que hacemos y a la revisión de nuestros propósitos no es un atributo que llega mágicamente del exterior sino que resulta de un largo entramado de intercambios de opiniones que nos permiten jugar entre lo nuevo y lo viejo, lo conocido y lo desconocido, lo deseable y lo posible, etc. El asesoramiento no surge, pues, de la transmisión sino de la implicación, y constituye una de las tareas más relevantes de la formación del profesorado.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:20Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28078cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997382013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199738Nota de lectura: L'escola a la societat xarxaHigueras Albert, ElisabetInternet en l'ensenyamentInternet in educationImmersos plenament en la societat de la informació resulta gairebé imprescindible analitzar l'impacte que està tenint el trànsit de la societat post-industrial a la societat xarxa, sobretot en termes educatius. En aquest sentit, el llibre que es presenta sintetitza els resultats d'un estudi sense precedents a Catalunya: El projecte Internet Catalunya (PIC).ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:21Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28070cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997402013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199740Quan l'actualitat mediàtica entra a l'aula: la "mediaquest" com a eina per promoure la crítica intercultural.Higueras Albert, ElisabetTecnologia de la informacióMitjans de comunicació de massaEducació interculturalInformation technologyMass mediaMulticultural educationDesprés d'analitzar alguns dels canvis que s'estan començant a generar en l'educació, per la introducció de les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, i per la presència d'alumnat de procedència diversa, aquest article proposa una eina en web, la mediaquest, que ha d'ajudar el professorat perquè els alumnes esdevinguin creadors i productors de nous coneixements i no mers consumidors passius d'informacions rebudes. Es tracta, en definitiva, d'ajustar el temps analògic del professorat amb el temps digital de l'alumnat.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:22Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28073cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997412013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199741Els dissenys curriculars per competències en els títols de grau i postgrau: possibilitats i limitacionsCano García, ElenaEducació superiorCompetències bàsiques en educacióDisseny curricularCompetency based educationCurriculum planningHigher educationEspai Europeu d'Educació SuperiorL'Espai Europeu d'Educació Superior planteja reptes ineludibles que caldrà abordar a mig i llarg termini en tant que impliquen un canvi cultural difícil d'incorporar sobtadament per bona part de la comunitat acadèmica. El debat sobre el tipus de plans d'estudis (el seu contingut i estructura) i sobre les formes organitzatives i de treball que hi haurien de portar aparellades no és un debat sobre el format o l'aparença en què organitzem el treball sinó sobre el propi sentit del treball, de la missió de les institucions universitàries i del nostre rol com a professors i professores.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:23Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28074cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2009info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997422013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199742Polítiques docents en el context de l'EEES: oportunitats, dificultats i dilemesParcerisa Aran, ArturEducació superiorCompetències bàsiques en educacióPolítica educativaEspai Europeu d'Educació SuperiorHigher educationCompetency based educationEducational policyEl procés de convergència cap a l'Espai Europeu d' Educació Superior ha fet que les universitats s'hagin plantejat el repte de millorar la docència. Que amb l'EEES es vulgui fomentar un nou model d'ensenyança, ha suscitat opinions divergents, però hagués estat irresponsable no aprofitar el procés de canvi per anar al fons del tema docent. En el context actual, cercar com millorar els processos d'aprenentatge dels i de les estudiants suposa la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre què i sobre com s'ha d'ensenyar a la universitat. Per tal d'afavorir un canvi de model que dugui a focalitzar la mirada en el procés d'aprenentatge de l'estudiant, cal debatre sobre els dilemes que sorgeixen quan els requeriments del nou model xoquen amb la cultura tradicionalment predominant entre el professorat universitari. En l'article es comenten alguns d'aquests dilemes.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:23Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28148cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2009info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997432013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199743La Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.Colén, M. TeresaEchebarria, IñakiEducació permanentFormació del professoratCatalunyaContinuing educationTeacher trainingCataloniaL'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:23Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28075cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997442013-11-12T14:35:09Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199744Els fonaments científics transdisciplinaris de la integracióPérez de Lara, NuriaEducació especialInterdisciplinarietatÈticaEducació interculturalIntegració escolarSpecial educationInterdisciplinary approach to knowledgeEthicsMulticultural educationSchool integrationLa autora reflexiona sobre la necesidad de profundizar en los fundamentos científicos de los nuevos planteamientos integradores de la Educación especial desde el análisis de la relación entre el dentro y el fuera de las instituciones, la normalidad y, la anormalidad, el conocimiento científico y la experiencia vivida, la ciencia y la ética, como binomios significativos en la construcción de dicha disciplina y sus prácticas. Ahondar en los fundamentos científicos de la integración supone, para la autora, plantearse el sentido de una interdisciplinariedad que requiere de unos planteamientos crìticos con las escisiones y dicotomìas tradicionales del pensamiento científico positivista para alcanzar una transdisciplinariedad que aborde la complejidad y la unidad diversa de lo real.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:23Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28131cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997452013-11-12T14:35:09Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199745La indagació en l'educació superior. Implicació i corresponsabilitat en l'acte d'ensenyar i aprendre a la universitatForés i Miravalles, AnnaSancho, Juana Ma.Alonso Cano, CristinaEducació superiorAprenentatgeInnovacions educativesHigher educationLearningEducational innovationsEspai Europeu d'Educació SuperiorUn repte fonamental en el procés de construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior es troba en la necessitat de considerar l'estudiantat cada vegada més com l'actor, creador i responsable principal del seu aprenentatge i menys com a contenidor i aplicador d'informació. Això significa, entre altres coses, implicar els estudiants en processos genuins de recerca que els permetin desenvolupar les seves capacitats i competències de cerca, selecció, anàlisi, contrast i interpretació crítica de la informació. Preguntar i investigar per conèixer són els verbs claus per a la indagació. Ser professor o professora a la universitat, des de la perspectiva d'implicar l'estudiantat en experiències d'aprenentatge que afavoreixin la comprensió i la dotació de sentit, comporta un conjunt de plantejaments pedagògics claus, sense el quals difícilment es pot produir la indagació. Crear aquest procés a la universitat requereix dissenys educatius que possibilitin experiències d'aprenentatge genuines, desenvolupar estratègies didàctiques i avaluacions indagadores per tal que els estudiants se sentin part del procés d'ensenyament aprenentatge i trobin espai per desenvolupar la seva autoria i creativitat autoritzant-se i autoritzant els altres a ensenyar i aprendre.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:23Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28132cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997472013-11-12T14:35:09Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199747Inclusió i segregació a l'escola: pràctiques inclusives i excloents amb l'alumnat vulnerablePuigdellívol, IgnasiKastrina, LigaEducació inclusivaMinoriesIntegració escolarEducació especialRendiment acadèmicInclusive educationMinoritiesSchool integrationSpecial educationAcademic achievementEl present article aborda l'anàlisi dels components inclusius dels centres educatius que es plantegen una educació de qualitat per a tot l'alumnat, posant especial atenció en l'alumnat de grups socialment vulnerables. Es basa en les dades qualitatives d¿una part del projecte integrat INCLUD-ED, que estudià 20 casos de centres educatius d'èxit en diferents països de la Unió Europea. Tots els centres atenien alumnat de baix nivell socioeconòmic i havien demostrat tenir més èxit escolar que el conjunt de centres situats en contextos similars. L'article revisa altres investigacions afins i exposa els resultats agrupats en quatre tòpics: l'agrupament de l'alumnat; les expectatives; el suport; i la participació de les famílies i la comunitat. Les conclusions se sotmeten a discussió.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2012-07-13T22:20:24Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28129cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2062632013-11-12T14:35:10Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/206263Presentacio. Tecnologies de la informació a l'educació: una perspectiva europeaSancho, Juana Ma.Tecnologia de la informacióEducacióEuropaInformation technologyEducationEuropeEl present número de la revista Temps d'Educació conté el text de les ponències presentades al Congrés Europeu sobre Tecnologia de la Informació a l'Educació: una visió crítica1 ¿ En aquest article es fa una introducció al contingut d'aquest exemplar de la revista, que consta de tres parts. En un primer moment es presenten els antecedents i el context que va portar a l'organització d'aquest acte i a continuació s'expliquen els aspectes més rellevants del seu desenvolupament en la practica per acabar amb algunes de les reflexions i aportacions que podrien considerar-se més significatives.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2013-02-04T23:13:50Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/33710catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2084282013-11-12T14:35:11Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/208428Entrevista a Eulàlia VintróAntúnez, SerafíAdministració públicaUniversitatsAutonomia universitàriaPublic administrationUniversitiesUniversity autonomyLa doctora Eulàlia Vintró és en l'actualitat Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i Regidora de l'Àmbit de Benestar Social. Anteriorment havia estat Regidora de l'Àrea d'Ensenyament del mateix Ajuntament, en la qual va desenvolupar una tasca que va merèixer el reconeixement general quant a la innovació, creativitat i rigor en la gestió que va presidir-la. El seu coneixement de la gestió pública i de la vida política ha pogut sedimentar-lo a través d'una llarga trajectòria de participació en els poders legislatius estatal i autonòmic com a Diputada en el Congrés de Madrid i com a Diputada en el Parlament de Catalunya.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelona2013-03-18T23:13:30Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/34292catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2123302013-11-12T14:35:12Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/212330Experiencias de inclusión: Presentación.Puigdellívol, IgnasiEducació inclusivaIntegració escolarEducació interculturalInclusive educationSchool integrationMulticultural educationLa mejor manera de entender la inclusión educativa es viéndola como un proceso. En efecto, no hace mucho más de una década que empezó a hablarse de la escuelanclusiva como de una forma de superación de determinadas concepciones dentegración educativa en las que poníamos (debemos hablar en primera persona, por supuesto) demasiado énfasis en el carácter diferencial de las necesidades de determinados alumnos y en el carácterndividualizado de los apoyos requeridos.Editorial GraóUniversitat de Barcelona2013-06-18T22:13:22Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/44324spa(c) Puigdellívol, Ignasi, 2003info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2228812014-01-29T23:16:33Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/222881EL Portafolio docente como estrategia formativa innovadora del profesorado novel universitario. Un estudio de casosBozu, ZoiaImbernón, FrancescPortafolis en educacióProfessors universitarisFormació del professoratProfessors novellsPortfolios in educationCollege teachersTeacher trainingFirst year teachersEste artículo sintetiza los resultados y las principales conclusiones de una investigación realizada en la Universidad de Barcelona sobre el tema del portafolio docente, un fenómeno bastante reciente en el campo de la formación del profesorado en general, y en la del docente universitario en particular. La introducción de esta herramienta en la Enseñanza universitaria se debe a la Asociación Canadiense de Profesores de Universidad (en la década de los ochenta), que la empleó para la habilitación y la evaluación de docentes. Sin embargo, en este trabajo se parte de la idea de que los portafolios docentes tienen también una vertiente formativa y resultan útiles en la mejora y el desarrollo profesional del profesorado universitario novel. Explorar este aspecto es el objetivo de nuestro estudio. Se ha elegido, como campo de aplicación, el profesorado novel de la Universidad de Barcelona, que ha elaborado un portafolio docente en los cursos de Iniciación en la Docencia Universitaria. El enfoque usado ha sido cualitativo y como estrategia metodológica hemos optado por el estudio de casos múltiple, dado que la muestra está constituida por 10 profesores universitarios noveles de diferentes áreas de conocimiento. Para recoger y registrar la información, los instrumentos empleados fueron la entrevista en profundidad y el análisis de documentos. Los resultados apuntan a que el verdadero valor del portafolio docente reside en su potencial formativo y para el desarrollo profesional del profesorado universitario novel. También revelan que el portafolio es una herramienta valiosa para un nuevo profesionalismo docente, que se orienta a la reflexión sobre la propia práctica docente y al desarrollo de una enseñanza más acorde con las exigencias de la nueva sociedad del conocimiento.Ministerio de Educación, Cultura y DeporteUniversitat de Barcelona2014-01-29T23:16:33Zinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/49256spa(c) Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2112392014-09-09T22:26:14Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/211239Tradición y modernidad en las políticas educativas en España: una revisión de las últimas décadasBeltrán Llavador, José, 1959-Hernàndez i Dobón, Francesc JesúsMontané López, AlejandraPolítica educativaReforma de l'educacióEspanyaEducational policyEducational changeSpainEn el presente artículo trazamos un panorama aproximativo de algunas de las cuestiones más relevantes que determinan, al tiempo que reflejan, las políticas educativas en España desde la década de 1980 hasta la actualidad. Esta revisión de los últimos 25 años permitirá apreciar, siquiera de manera epidérmica e inevitablemente parcial, la tensión o dialéctica entre la tradición-caracterizada por la persistencia de formas caducas en la concepción y en la provisión educativa- y la modernidad-portadora de la tendencia al cambio y a la innovación, si bien no exenta de ambigüedad y contradicción en su propio desarrollo-. Nos detenemos en aquellos ejes a partir de los cuales se articula nuestra reflexión, tales como las políticas educativas, la organización del sistema educativo, la convergencia europea, las organizaciones transnacionales reguladoras de las políticas educativas y prospectivas, finalizando con algunas conclusiones que, aun siendo abiertas, plantean la persistencia de las dinámicas reproductoras. Nuestro análisis se ciñe, para esta ocasión, al ámbito de la educación formal, sin dejar de reconocer la importancia creciente de los espacios de educación no formal e informal, y de los sectores emergentes derivados de los mismos. Como se verá, nuestro planteamiento se enmarca dentro de una interpretación singular acerca de las derivaciones y consecuencias de la modernidad tardía en la que se inscribe nuestro período de estudioOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/43493spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2387552014-09-09T22:26:15Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/238755La detección de necesidades formativas como herramienta de mejora institucionalJarauta Borrasca, BeatrizSerrat Antolí, NúriaImbernón, FrancescEducació superiorUniversitatsFormació del professoratProfessors novellsHigher educationUniversitiesTeacher trainingFirst year teachersEl objetivo de este artículo es mostrar el proceso seguido y los resultados obtenidos en una investigación(1) dirigida a identificar y analizar las necesidades de formación del profesorado del Instituto Normal Superior Católico"Sedes Sapientiae" (INSCSS) de la Universidad Católica Boliviana"San Pablo" (Cochabamba-Bolivia). Para este propósito, hemos diseñado y utilizado diversos instrumentos de recogida de información como el cuestionario, las entrevistas en profundidad y los grupos colaborativos. La investigación, planteada desde una perspectiva cualitativa mediante un estudio de casos, ofrece información acerca de las necesidades sentidas y expresadas por el profesorado del Instituto y contribuye, a su vez, a arrojar datos relevantes para el diseño de propuestas de formación del profesorado universitario encargado de la formación inicial de maestros y maestras en el contexto latinoamericano. (1)Proyecto"Detección y análisis de necesidades de formación del profesorado universitario del Instituto Normal Superior Católico"Sedes Sapientiae" de la Universidad Católica Boliviana"San Pablo". Financiado por Relaciones Internacionales de la Universidad de Barcelona. Han participado en el estudio Maria Luz Mardesich, Ana María García y Oscar Velasco, todos ellos profesores pertenecientes al Instituto Normal Superior"Sedes Sapientiae" (INSCSS) de Cochabamba (Bolivia).Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/56926spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2387562014-09-09T22:26:15Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/238756Los observatorios de la Sociedad de la Información: evaluación o política de promoción de las TIC en educación.Sancho, Juana Ma.Societat de la informacióTecnologia de la informacióEducacióInformation societyInformation technologyEducationEste artículo trata de responder a la pregunta formulada en el título acerca de si los observatorios de la Sociedad de la Información tienen como principal finalidad llevar a cabo una evaluación sobre el impacto de las tic, o si constituyen una promoción de su uso en la educación. Para responder a esta interrogante hemos realizado, en primer lugar, una aproximación al concepto de observatorio y a su función en el ámbito de las Ciencias Sociales, así como al de Sociedad de la Información. Tras identificar el conjunto de observatorios accesibles desde Internet en las lenguas del Estado español, procedimos al análisis de sus promotores, de sus finalidades y objetivos, y de sus contenidos. La interpretación de los datos del análisis nos permitió llegar a la conclusión de que el principal interés y la motivación de estas iniciativas son la expansión y el fomento del uso de las tic en todos y cada uno de los ámbitos económicos, políticos, sociales, culturales y formativos. Por otro lado, aunque parece entenderse que la educación es una necesidad fundamental en el desarrollo de la Sociedad de la Información<br>que algunos comienzan a convertir en Sociedad del Conocimiento<br>, sólo uno de los observatorios estudiados (hoy anticuado) está dedicado a valorar la evolución del uso de las tic en la mejora de la calidad educativa. En el resto el tema de la educación, cuando aparece, lo hace como cualquier otro, y no siempre como el más destacado entre muchos. De ahí que se concluya que el tema de la política de promoción de las tic en educación parezca más una acción indirecta, que se conseguiría a partir de generalizar el uso de estas herramientas en todos y cada uno de los espacios personales y sociales de los individuos.Organización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/57003spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2106852014-09-10T22:29:04Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/210685Evaluación para la inclusión: siete propuestas en forma de tesisGiné, NúriaPiqué Simón, BegoñaEducació inclusivaAvaluació dels alumnesInclusive educationStudent evaluationLa evaluación es un proceso que se pone en marcha junto con el inicio de la vida escolar y continúa a lo largo de ella, haciendo acto de presencia de manera continuada (lo cual no es lo mismo que hacer una evaluación continuada). La evaluación es un referente constante en las dinámicas escolares que debe servir de ayuda para que el profesorado y el alumnado aprendan algo respecto de lo que hacen bien y de lo que se requiere modificar para que se produzca más y mejor aprendizaje.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/42038spa(c) Giné, Núria et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2115502014-09-10T22:29:05Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/211550Per què sóc, penso i actuo així (pedagògicamen)t? Influències que han marcat un camí cap a la identitat professionalImbernón, FrancescPedagogiaAutobiografiaDesenvolupament professionalEducació superiorPedagogyAutobiographyCareer developmentHigher educationEn aquest article es pretén esbrinar quines són les influències que han portar l"autor a desenvolupar un pensament pedagògic, tant teòricament com pràcticament, des dels inicis com a mestre fins a la pràctica de l"ensenyament a la universitat. Les lectures, la relació amb els companys i amb el context, així com els esdeveniments de la pròpia vida han dut l"autor a desenvolupar una manera de pensar, sentir i actuar en el camp de l"educació. L"article descriu aquest recorregut vital.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/43714catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2118202014-09-10T22:29:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/211820La atención a la diversidad:¿realidad o ficción?.Piqué Simón, BegoñaEducació interculturalDisseny curricularEducació especialMulticultural educationCurriculum planningSpecial educationEn el marco de un curso de formación para maestros de educación infantil en activo que requerían el postgrado de especialización, se desarrolló un módulo específico de atención a la diversidad de necesidades educativas especialesEditorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/43894spa(c) Piqué Simón, Begoña, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2116012014-09-13T00:26:13Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/211601Acción educativa desde un aula externaPiqué Simón, BegoñaIntervenció educativaEducació secundària obligatòriaFracàs escolarEducational interventionSecondary educationSchool failureSe describe una intervención educativa en un aula externa concertada con un centro de educación secundana. El caso se refiere a un alumno inestable, con una situación familiar compleja, con problemas de adaptación y que manifiesta gran preocupación por obtener el graduado en educación secundaria.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/43745spa(c) Piqué Simón, Begoña, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2166522014-09-13T00:26:26Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/216652A Learner-Centred Game-Design Approach: Impacts on teachers" creativityFrossard, FrédériqueBarajas, MarioTrifonova, AnnaMotivació de l'aprenentatgeInnovacions educativesCreativitatJocs educatiusLearning motivationEducational innovationsCreativityEducational gamesThis study presents an innovative pedagogical approach where teachers become game designers and engage in creative teaching practices. Within co-design training workshops, 21 Spanish primary and secondary school teachers have developed their own Game-Based Learning (GBL) scenarios, especially tailored to their teaching contexts and students profiles. In total, teachers developed 13 GBL scenarios and put them into practice in real teaching contexts. The present paper analyses the impacts of this learner-centred game design approach on teachers" creativity from three different points of view: the GBL design process, the GBL scenario, and the teaching processes at stake.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/44803engcc-by-nc-nd (c) Frossard, Frédérique et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2389192014-09-16T22:27:28Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/238919Estilos de vida y aprendizaje universitarioTorre, Saturnino de laTejada Fernández, JoséEstudiants universitarisAprenentatgeCollege studentsLearningEn este artículo se describen el concepto y supuestos teóricos de estilos de vida y sus relaciones con la actividad académica y el aprendizaje universitario, situando los estilos de vida en esa confluencia entre lo permanente y el cambio, entre las capacidades y las emociones, entre el mundo exterior y el interior. Porque para hablar de estilos de aprender, enseñar o evaluar, es importante conocer los estilos de vida que arraigan en los impulsos básicos y fundamentales del ser humano, impulsos que influyen en las decisiones y compromisos, en la concepción de vida y en las preferencias académicas. Existen en nosotros inclinaciones de las que no somos conscientes y que son motivadoras de buena parte de nuestros actos, tanto en el contexto de la enseñanza como en la vida cotidiana. Las preferencias arraigan en los impulsos e inclinaciones básicas del ser humano, fruto de la interacción entre componentes genéticos, neurológicos, psicológicos y el medio sociocultural y educativo en permanente intercambio y recursividad. Ahora bien, la proyección de estas preferencias en la forma de ser, pensar, sentir, actuar, decidir , es lo que denominamos 'estilo de vida'. El predominio de unos componentes u otros conformarán un determinado estilo. En el presente trabajo se da cuenta de los resultados obtenidos en una investigación llevada a cabo con 356 estudiantes universitarios de Ciencias de la Educación, tomando en consideración indicadores como género, turno, carrera. Tras aplicar un 'Cuestionario de preferencias personales' (CPP) de inferencia verbal y de cuestiones abiertas, se constata que el lenguaje puede ser un instrumento útil para indagar sobre las preferencias que mueven nuestra manera de ver la realidad, decidir y actuar.Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/57183spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2055702014-09-18T22:36:33Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/205570La innovació docent abans i en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Què hi ha de nou?Imbernón, FrancescInnovacions educativesMetodologiaEnsenyamentAprenentatgeEducació superiorEducational innovationsMethodologyTeachingLearningHigher educationLa innovació i metodologia a la Universitat dintre de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) implica un canvi en tres mirades: el paper del professorat universitari en l"ensenyament, el mitjà d"aprenentatge que es fa servir i el paper de l"alumnat a les aules. Encara que tot això no és nou, la implicació institucional que ocasiona l"EEES pot ser una oportunitat de reflexionar sobre això. Però perquè la innovació sigui una realitat no és suficient amb dir-ho sinó que s"haurien d"engegar diverses mesures: augmentar els recursos econòmics i humans; preocupar-se per la relació ensenyament-aprenentatge; modificar les relacions d"autoritat, saber i poder en els departaments; crear la possibilitat de formar-se i autoformar-se en la impartició docent de la disciplina, i especialitzar-se en l"oferta formativa.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/33483catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2120772014-09-18T22:36:34Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/212077La atención a la diversidad en la ESO: retos y objetivosPiqué Simón, BegoñaRajadell, NúriaEducació interculturalPlanificació educativaAdministració escolarMulticultural educationEducational planningSchool management and organizationA partir de diversas sesiones de debate contrastado, en las que se presentaban realidades muy diferentes bajo el análisis de una concepción educativa atenta a la diversidad y basada en la perspectiva contextual y en la propuesta de respuestas inclusivas, ofrecemos a continuación una síntesis de algunos aspectos fundamentales para avanzar hacia la mejora.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/44125spa(c) Piqué Simón, Begoña et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2395542014-09-19T22:23:24Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/239554Evaluación de la formación del profesorado universitario novelMedina, José Luis (Medina Moya)Jarauta Borrasca, BeatrizUrquizu Sánchez, CeciliaFormació del professoratProfessors universitarisAvaluació formativaTeacher trainingCollege teachersFormative evaluationDurante el curso académico 2001-2002 se desarrolló en la Universidad de Barcelona el Curso de Postgrado 'Innovación en la Docencia Universitaria' dirigido al profesorado novel de la misma. Finalizado el programa se hacía imprescindible conocer su contribución a la mejora de la docencia del profesorado debutante. A través de este estudio se pretende, por tanto, identificar y valorar los cambios, transformaciones y mejoras acaecidas en la práctica docente del profesorado novel como consecuencia de su participación en el Postgrado. El presente trabajo recoge estos aspectos articulados en una evaluación diferida del impacto del Curso de Postgrado. El enfoque metodológico usado ha sido cualitativo-fenomenológico En lo que se refiere a los criterios de evaluación, dos han sido los utilizados en este estudio: la utilidad percibida por el profesorado y la transferibilidad del conocimiento elaborado en el curso.Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/57463spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2062642014-09-22T22:25:16Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/206264Ser, conèixer i saber fer: les competències dels formadors i formadores des de la modalitat de les aules obertes a la professionalització (AOP)Piqué Simón, BegoñaPayá Sánchez, MontserratObiols Suari, NúriaFormacióCompetències professionalsInnovacions educativesTrainingVocational qualificationsEducational innovationsDurant els cursos acadèmics compresos entre 2008 i 2012, i a dues assignatures de primer curs de l"antiga diplomatura i del nou grau d"Educació Infantil de la Universitat de Barcelona, es va implementar la modalitat d"aules obertes a la professionalització (AOP), basada en un treball conjunt entre universitat i centres escolars i en la incorporació d"estratègies de pràctica reflexiva, per tal d"oferir la formació teoricopràctica necessària per al desenvolupament de la professió de mestre/a. Des d"aquest entorn d"aprenentatge s"ha pogut aprofundir en les competències que l"alumnat universitari considera importants per desenvolupar en l"exercici professional dels mestres i ha portat, tant els mestres en actiu com el professorat universitari, a interrogar-se sobre quina és la seva funció fonamental i com dur-la a terme. Aquest estudi es va fer en el marc de la recerca «Aules obertes a la professionalització (AOP): anàlisi del seu impacte en la identitat i competències del formador» (REDICE 1002-29), de la qual fou investigadora principal Begoña Piqué.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/33711catcc-by (c) Piqué Simón, Begoña et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2082002014-09-22T22:25:17Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/208200Discursos crítics, pràctiques ètiques. Repensant la funció docent a la UniversitatArnaus i Morral, RemeiPérez de Lara, NuriaEficàcia de l'ensenyamentMètodes educatiusRelacions professor-alumneInvestigació qualitativaEffective teachingEducational methodsTeacher-student relationshipsQualitative researchEl nexe d'unió com a professores va ser a partir de la preocupació i reflexió que anavem compartint sobre les nostres practiques a l'aula. El que sovint ens preguntavem era com podíem assumir el compromís perqué els nostres pressuposits educatius no ens tra'issin a I'hora de posar-los a la practica. La recerca d'aquesta coheréncia va fer-nos plantejar, analitzar i compartir els nostres suposits, sobretot pel que fa al sentit i a la visió del coneixement que transmetem relacionats amb un tipus determinat d'entendre la practica, és a dir, d'entendre les relacions amb I'alumnat, el tipus de tasques que es realitzen a classe i els processos d'avaluació que portem a terme. El que plantejarem a continuació és fruit, com hem dit, de les converses i reflexions que periodicament compartíem, pero també de les valoracions que, de manera anomina, realitzava I'alumnat de les nostres classes i d'algunes observacions que ens féiem mútuament. Agruparem les nostres reflexions a partir d'explorar tres temes: la transmissió del saber, I'enfocament pedagogic de la practica i les dificultats o limitacions d'uns estils determinats d'ensenyanya.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/34226catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2084842014-09-22T22:25:18Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/208484Conversa amb Th. S. Popkewitz: els ensenyants i la reforma de la formació del professorat als EUA, professionalització i poderFerrer i Cervero, Virginia, 1962-Forner, ÀngelImbernón, FrancescPopkewitz, Thomas S.Reforma de l'educacióFormació del professoratEstats Units d'AmèricaEducational changeTeacher trainingUnited StatesLa meva hipòtesi és que els supòsits socials i epistemològics que s'han incorporat a les reformes nord-americanes de formació del profes.sorat tendeixen a mistificar la complexitat social i política de I'escolarització i a descontextualitzar les profundes qüestions sobre el poder i el coneixement a I'ensenyament. Les regles, els programes de recerca, els informes de les administracions estan expressats en els termes més humanistes i progressistes possibles. Pretenen portar-nos a tots la democracia, generar un creixement económic i una renovació cultural, i també promoure el desenvolupament individual. Peró a través del recorregut deis somnis i la retórica progressista hom pot observar la creació de tecnologies que s'internalitzen i organitzen la vida quotidiana, Ilurs esperances i anhels. Th .. S. Popkewitz (1993)ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/34307catcc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2403612014-10-06T22:11:44Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/240361Sujeto a reforma: la transformación de la identidad docente en la educación superiorMontané López, AlejandraSánchez de Serdio Martín, AidaEducació superiorProfessors universitarisUniversitatsHigher educationCollege teachersUniversitiesEl presente trabajo forma parte de una investigación llevada a cabo por el grupo ESBRINA de la Universidad de Barcelona y ha tenido como objetivo comprender las implicaciones derivadas de la reestructuración económica, social, cultural, tecnológica y laboral de la universidad española en la vida y la identidad profesional de docentes e investigadores.Asociación de la Sociología de la EducaciónUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/58128spacc-by-nc (c) Montané López, Alejandra et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2419962014-11-04T23:11:18Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/241996Los jóvenes profesores universitarios en el contexto actual de la enseñanza universitaria. Claves y controversiasBozu, ZoiaFormació del professoratEducació superiorProfessors novellsTeacher trainingHigher educationFirst year teachersEn la actualidad, la universidad europea está inmersa en un profundo proceso de cambio y transformación que viene dado por la creación del Espacio Europeo de Educación Superior. Es por ello que los docentes, noveles o experimentados, nos hemos visto inmersos en un sinfín de cambios que han ido necesitando toda una serie de mecanismos de adaptación a este nuevo sistema. El propósito de este trabajo es dar a conocer la opinión y la percepción que tienen algunos profesores noveles de la Universidad de Barcelona sobre la problemática de lo que significa ser docente novel en el contexto actual de la enseñanza universitaria. Asimismo, pretende indagar sobre la temática de la práctica docente y la gestión de la calidad en la docencia universitaria. El enfoque de la investigación usado ha sido cualitativo y como estrategia metodológica hemos recurrido al estudio de casos múltiple dado que la muestra del estudio está constituida por diez profesores y profesoras universitarios noveles.Organizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/59378spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2463572015-03-18T23:24:02Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/246357Interrogantes educativos desde la sociedad del conocimientoBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-Grané, MarionaSocietat de la informacióGestió del coneixementInternet en l'ensenyamentInformation societyKnowledge managementInternet in educationLa Sociedad del conocimiento y la forma como hoy gestionamos la información se han traducido en la introducción de las TICs en el sistema educativo, incorporando muchas veces la terminología (Escuela 2.0, aprendizaje digital, ) pero no los auténticos cambios que esas tecnologías han provocado en la Sociedad y, por ende, en nuestros estudiantes. En este artículo se plantean 9 de los temas más relevantes que son objeto de discusión social: la autoridad del experto cuestionada por la inteligencia colectiva, la superficialidad del conocimiento denunciada por Carr, la inestabilidad de los documentos y de sus contenidos sujetos a cambio en cualquier momento, la inabarcabilidad de la información que hace "imposible incluso al especialista estar al día", los derechos del autor y el propio concepto de autor en la era de la "segunda oralidad", la democracia informativa como alternativa al "cuarto poder", el acceso global superando fronteras, el respeto a la privacidad y la identidad digital. Frente a esos temas la escuela o la universidad introducen las tecnologías sin alterar su modelo ni sus prácticas. El objetivo final de este texto es invitar a los educadores a reflexionar sobre su práctica docente.Universitat Ramon LlullUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/62727spa(c) Universitat Ramon Llull, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2508512015-06-10T22:14:56Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/250851Educació: frontera permeable? Una mirada des de dins i des de foraOlivé Ferrer, M. CarmenFerrer i Cervero, Virginia, 1962-Cid Reborido, AliciaMontané López, AlejandraAneas Álvarez, María AsunciónMarzo Guarinos, ÁngelExperiències educativesEducació permanentInfermeriaEducational experiencesContinuing educationNursingDe nou un full en blanc, la perspectiva de paper és ben llarga, l'ordinador no ens hi posa fronteres i esper que les idees em flueixin i puga descriure allò que ha estat, i està sent la nostra vida en i per a l'educació. Quina paraula amb més significats! Si en diem educació ens podem referir àmpliament a l'experiència mútua que s'esdevé quan optem per "donar classes" que es diu col·loquialment, donar classes! En una època en que ningú dóna res...Diputació de ValènciaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65777spa(c) Olivé Ferrer, M. Carmen et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2510172015-06-15T22:12:03Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/251017Los vaivenes de la formación inicial del profesorado. Una reforma siempre inacabadaImbernón, FrancescColén, M. TeresaFormació del professoratReforma de l'educacióProfessors universitarisTeacher trainingEducational changeCollege teachersSe analiza la actual formación inicial del profesorado de infantil y primaria a partir del nuevo plan de estudios de Grado surgido del Espacio Europeo de Educación Superior. Después de una reflexión sobre la temática se expone una investigación sobre el análisis del actu al Grado donde se comprueba, a partir del estudio de la epistemología, la normativa y el currículum, que se continúa formando un perfil de profesorado centrado en su aula, poco implicado en el funcionamiento del centro y menos aún en las relaciones con el entorno escolar. Es decir, la formación inicial del profesorado no ha variado sustancialmente respecto a la de otros planes de estudio anteriores.Universidad Autónoma de MadridUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/65868spa(c) Imbernón, Francesc et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2523832015-07-20T22:10:36Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/252383La importancia de las relaciones investigador-investigado: el caso de las narrativas de vida profesionalSancho, Juana Ma.Martínez, SandraInvestigació educativaEtnografiaProfessors novellsEducational researchEthnographyFirst year teachersEste artículo aborda un tema fundamental en los estudios llevados a cabo desde una perspectiva construccionista y narrativa: el de la relación entre investigadores e investigados. Nuestra aportación se basa en la elaboración de nueve microetnografías, en las que hemos tenido en cuenta de forma especial la dimensión biográfica, con nueve docentes de enseñanza primaria, lo que nos ha permitido: a) poner de manifiesto la importancia de explicitar la relación entre investigadores e investigados; b) examinar las fortalezas y las debilidades de cada tipo y modalidad de relación; c) apuntar la complejidad y el dinamismo de los elementos que configuran las relaciones; d) abrir vía de indagación que puede contribuir a profundizar en los aspectos relacionales que subyacen a la construcción social del conocimiento.Universidad Autónoma de MadridUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/66450spa(c) Sancho, Juana Ma. et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2172042015-09-21T22:10:44Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/217204Anàlisi de la comunicació família-escola-serveis socioeducatius com a eina per millorar l"èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d"actuacióOliver Vera, M. CarmenRivas, KarinaLópez-Dávila, ErikaComunicació en l'educacióTreball social amb els immigrantsEmigració i immigracióCommunication in educationSocial work with immigrantsEmigration and immigrationÉs evident que les possibilitats d"integració i de progrés escolar són influenciades per l"acció conjunta de tots els agents socialitzadors i educatius. Ni la família sola, ni l"escola amb la delegació dels primers, ni l"entorn socioeducatiu per si mateix poden crear l"escenari adient que possibiliti l"èxit escolar. Per crear i consolidar aquest escenari els cal sobrepassar barreres comunicatives i crear vincles o punts de trobada que els permetin evitar una interacció comunicativa descoordinada i incoherent que perjudica el seu treball conjunt. La unió d"esforços partint de la col·laboració és fonamental per a la motivació i el rendiment escolar de l"alumnat. És per això que considerem important conèixer què està passant actualment en la comunicació d"aquestes tres institucions, per entendre què passa amb l"èxit escolar. Si la comunicació i la forma de dur-la a terme és un factor clau per a aquest èxit i tots els agents diuen que es comuniquen per vies establertes formalment, per què no són eficaces? Es pot integrar el diàleg sistemàtic com a estratègia per millorar les oportunitats d"èxit escolar a tot l"alumnat en general i a l"alumnat immigrat en particular? Aquestes són les preguntes inicials que guien aquest article i per a les quals hem cercat algunes respostes. Paraules clau: comunicació, èxit escolar, treball cooperatiu, família immigrada, integracióGeneralitat de CatalunyaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/45383catcc-by-nc (c) Generalitat de Catalunya, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2584632016-02-22T23:19:51Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/258463Un moment de reflexió en temps de canvi, entorn de l'accés a la UniversitatViolant, VerónicaProves d'accés a la universitatRendiment acadèmicEntrance examinations for universitiesAcademic achievementPrenent-nos uns moments, analitzem tot el camí recorregut fins al moment intentant dibuixar els nous esdeveniments en temes d'accés a la universitat, per novament preguntar-nos i qüestionar-nos entorn de la forma com els futurs professionals dels nostre país accedeixen a les aules universitàries. És des d'aquest context, i com a resultat de sis grans anys d'esforç i treball per intentar donar resposta a una preocupació motivada des de la pròpia pràctica docent, que pren forma aquesta investigació, la qual es planteja de quina manera queda associat el rendiment acadèmic de l'alumne abans d'arribar a dites aules, amb el seu futur rendiment professionalitzador. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, es va anar dissenyant i organitzant el conjunt d'elements implicats, que finalment van configurar aquest estudi.Universitat Ramon LlullUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/69736cat(c) Universitat Ramon Llull, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2592332016-03-01T23:50:58Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/259233I Congrés de creativitat i societatViolant, VerónicaPensament creatiuDesenvolupament socialCreative thinkingSocietal growthLa Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació Blanquerna (FPCE) va ser la seu del I Congrés de Creativitat i Societat, celebrat els dies 27, 28 i 29 de setembre. Acte que es va obrir de forma innovadora amb un acte informal el dia anterior a la inauguració oficial, a la Sala de Grau de la Torre de la Tamarita.Universitat Ramon LlullUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/96023cat(c) Universitat Ramon Llull, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2584182016-04-07T22:33:27Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/258418El desaprendizaje: propuesta para profesionales de salud críticosMedina, José Luis (Medina Moya)Clèries, XavierNolla i Domenjó, MariaPensament críticCiències de la salutCritical thinkingMedical sciencesEl desaprendizaje como método reflexivo de cuestionamiento crítico de la realidad, ayuda a examinar las estructuras teóricas que cada sujeto ha asimilado, frecuentemente de manera acrítica, durante su trayectoria formativa y profesional. Este examen crítico de las formas habituales de pensar y actuar en el mundo no pretende erigirse como guía del proceso de transición hacia formas de conciencia más verdaderas y fundamentadas. Lo que se busca, por el contrario, es realizar un ejercicio constante de interrogación de lo evidente y de aceptar los límites del pensamiento y las incertidumbres del presente.Fundación Privada Educación Médica y Viguera EditoresUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/69641spa(c) Fundación Privada Educación Médica y Viguera Editores, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2611012016-04-26T22:57:30Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/261101Construir el conocimiento de enfermería mediante la práctica reflexivaMedina, José Luis (Medina Moya)Colina Torralva, JavierInfermeriaFormacióCurrículums (Ensenyament)Ensenyament reflexiuMetodologiaNursingTrainingCurricula (Courses of study)Reflective teachingMethodologySe analizan las cuestiones previas que determinan los contenidos de Enfermería y posteriormente se propone la «práctica reflexiva» como filosofía pedagógica y metodológica de la formación enfermera. Es el profesor -según los autores- quien desarrolla el currículum en su actividad docente y en el aula, tomando decisiones sobre: diseño de la materia, metodología y desarrollo de los contenidos, evaluación del conocimiento construido por el alumno, sus actitudes y sus aptitudes. Como parece demostrado por las investigaciones realizadas, el conocimiento que, en última instancia, ayuda a comprender el contexto de actuación docente y determina las decisiones tomadas por el profesor, es el basado en la práctica reflexiva, producto de su biografía y experiencias, de sus conocimientos y de su relación activa con la práctica. Los contenidos de este artículo fueron expuestos como conferencia en el III Seminario de Profesores de Enfermería Médico-Quirúrgica.Ediciones ROLUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/97881spa(c) Ediciones ROL, 1997info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2251312016-05-19T22:48:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/225131La detección de necesidades formativas como herramienta de mejora institucional. El caso del Instituto Normal Superior"Sedes Sapientiae" de Cochabamba (Bolivia).Jarauta Borrasca, BeatrizSerrat Antolí, NúriaImbernón, FrancescFormació del professoratMestresEstudi de casosTeacher trainingElementary school teachersCase studiesEl objetivo de este artículo es mostrar el proceso seguido y los resultados obtenidos en una investigación dirigida o identificar y analizar las necesidades de formación del profesorado del Instituto Normal Superior Católico 'Sedes Sapientiae'(INSCSS) de la Universidad Católica Boliviana 'San Pablo' (Cochabamba-Bolivia). Para este propósito, hemos diseñado y utilizado diversos instrumentos de recogida de información como el cuestionario, las entrevistas en profundidad y los grupos colaborativos. La investigación, planteada desde una perspectiva cualitativa mediante un estudio de casos, ofrece información acerca de las necesidades sentidas y expresads por el profesorado del Instituto y contribuye, a su vez, a arrojar datos relevantes para el diseño de propuestas de formación inicial de maestros y maestras en el contexto latinoamericano.Organización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la CulturaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/51623spacc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2004502016-06-22T00:30:35Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/200450GrimmMartínez López, AngelsGrané, MarionaEducació infantilEnsenyament assistit per ordinadorExperiències educativesPreschool educationComputer-assisted instructionEducational experiencesDurant molts anys els infants d'arreu del món varen adquirir gran part deis seus coneixements mitjançant els contes transmesos oralment. Els germans Grimm varen col-laborar de manera rellevant a passar aquesta informació del suport oral al paper, a la tradició escrita. El projecte Grimm pretén introduir a les aules d'educació infantil un canvi: del paper al multimedia, la qual cosa su posa una nova manera d'aprendre.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28935cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2654312016-07-06T22:40:57Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/265431Aproximación a las fortalezas de carácter en los estudiantes de Educación Social. Perfil de una muestraCalderón, DiegoForés i Miravalles, AnnaGustems Carnicer, JosepEstudiants universitarisEducació socialCaràcterCollege studentsSocial educationCharacterLa formación de los educadores sociales pasa por conseguir que desarrollen unas competencias transversales que les permitan desenvolverse en diversos contextos laborales. Estas competencias están estrechamente relacionadas con las fortalezas de carácter formuladas por Peterson y Seligman (2004). En este artículo se muestra un estudio exploratorio transversal realizado con treinta estudiantes de cuarto curso del grado de Educación Social de la Universidad de Barcelona en el curso 2014 2015, en el que se aplica el VIA, inventario de fortalezas (VIA IS), que nos permite conocer las fortalezas de carácter de estos estudiantes. Tras concretar las fortalezas que aparecen en los distintos planes docentes, los resultados muestran que el VIA IS resulta un instrumento válido para evaluar eficazmente las competencias de carácter que adquiere el alumnado en el grado de Educación Social. Posteriormente, se ha cotejado esta investigación con estudios realizados con otros estudiantes de diversos grados y diferentes universidades y se ha dialogado sobre los resultados, y a partir de ahí se han aportado referencias para mejorar la propuesta docente del grado de Educación Social.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/100140spacc-by (c) Calderón, Diego et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2654322016-07-06T22:40:58Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/265432La función docente en las prácticas externas. Un análisis de las percepciones de los agentes implicados para mejorar el modeloNovella Cámara, Ana M. (Ana María)Venceslao, MartaForés i Miravalles, AnnaEducació socialEstudiants universitarisPràcticumsSocial educationCollege studentsPracticumsEste artículo aborda la función docente en las prácticas externas del grado de Educación Social de la Universidad de Barcelona a partir de la percepción de cada uno de los agentes implicados: los tutorescentro, los tutores-universidad y los estudiantes. Las prácticas externas se enmarcan en un modelo participativo, reflexivo y dialógico, caracterizado por el protagonismo del estudiante en su proceso de formación. En este sentido, el trabajo se inscribe en el marco de una investigación cuyo objeto es analizar la función docente con el propósito de mejorar las condiciones del aprendizaje y ofrecer un modelo formativo de calidad. A partir de la metodología cualitativo-comprensiva, hemos identificado los elementos que nos permiten formular algunas orientaciones tanto para mejorar la función docente, como para optimizar el modelo de prácticas. Este estudio nos permite concluir que dicho modelo debe venir caracterizado, principalmente, por la corresponsabilidad y la reflexión sobre, en y para la acción formativa.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/100141spacc-by (c) Novella Cámara, Ana M. (Ana María) et al., 2016info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2664452016-07-22T22:57:57Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/266445Una invitación a narrarse para educar. Historia de vida y universidad.Piqué Simón, BegoñaForés i Miravalles, AnnaUniversitatsResponsabilitatCompromísEnsenyamentUniversitiesResponsibilityCompromise (Ethics)TeachingEste artículo es una invitación a todas las personas que habitan la universidad a narrarse para poder mejorar en su proceso educativo. El texto da cuenta de las tensiones, ilusiones de dos historias de vida universitarias. Una redacción que parte del punto de encuentro de lo que implica vivir la universidad. Una construcción del saber pedagógico a partir de la propia historia de vida, de su narración compartida, de su sistematización. Empezar por uno mismo para poder seguir reviviendo la universidad desde: ser profesionalmente lo que somos personalmente; aceptar los márgenes de acción y actuar en ellos, reconocer las fronteras y ajustar los deseos; apreciar las pequeñas cosas, el día a día. El camino recorrido permite plantear una propuesta para invitar a nuestros compañeros de profesión a hacer este trayecto.Universidad Autónoma de MadridUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/100782spa(c) Piqué Simón, Begoña et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2414882016-09-14T22:41:24Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/241488Evaluación de competencias en los entornos de prácticum de los estudios de magisterio mediante el uso de blogsCano García, ElenaPortillo Vidiella, Maria CintaPuigdellívol, IgnasiBlogsFormació del professoratEducació superiorBlogsTeacher trainingHigher educationLas nuevas titulaciones universitarias del EEES están diseñadas por competencias. El mejor escenario para evaluarlas lo constituyen las prácticas, cuando el alumnado responde a situaciones reales. Esta investigación analiza el uso de los blogs para la evaluación de las competencias en un entorno web 2.0. Para ello se han seguido cinco profesores y profesoras y 69 estudiantes de los estudios de Formación del profesorado que han utilizado dicho entorno 2.0 durante sus prácticas. Los logros y las dificultades del proceso se someten a discusión.Universidad Autónoma de MadridUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/59124spa(c) Cano García, Elena et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/1997162016-09-20T22:29:46Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/199716El compromis ètic en la investigació etnogràficaArnaus i Morral, RemeiContreras Domingo, JoséAntropologia educativaInvestigació educativaEducational anthropologyEducational researchEn aquest article explorarem alguns aspectes étics que ens semblen rellevants de considerar quan estem implicats en una recerca etnogrófica. Com se sap, una investigació d'aquest tipus té la finalitat de descriure, comprendre i interpretar la vida d'una persona, d'un col-lectiu, d'una institució, etc.; és a dir, s'interessa pel que les persones fan, diuen, pensen, creuen ... El que s'intenta comprendre és com interactuen, com es comporten, quines creences i quins valors orienten les seves accions i els seus punts de vista. I tracta de fer-ho des de "dins" considerant les perspectives de totes les persones implicades. Tot aixó requereix a qui investiga ser en els escenaris on les persones actuen, observar els seus comportaments i descriure el que passa, el que es diu, com es diu, les expressions, els signes, els gestos, etc. Alhora, també exigeix conéixer els significats i les interpretacions que donen de la seva actuació. Per tant, qui investiga haura de realitzar entrevistes amb les persones implicades per comprendre els seus punts de vista. I també requerira analitzar la documentació que produeixin les persones a qui es vol comprendre en relació amb el que es vol investigar.ICE Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/28119cat(c) ICE Universitat de Barcelona, 1995info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2669942016-09-23T22:22:55Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/266994Propuestas de metodologías en educación social basadas en algunos principios de la neurodidácticaForés i Miravalles, AnnaNeurociència cognitivaDidàcticaEducació socialCognitive neuroscienceTeaching methodsSocial educationResumen: Este artículo recoge la experiencia de la puesta en escena de algunos de los principios de la neurodidáctica aplicados a la metodología del grado de Educación Social de la Facultad de Pedagogía de la Universidad de Barcelona. En los últimos años los grandes avances de las neurociencias nos han llevado a conocer mejor el funcionamiento del cerebro y las bases del aprendizaje. Ampliar el conocimiento neurodidáctico nospermite mejorar también los planteamientos metodológicos en la universidad, y facilitar un mayor aprendizaje. Este artículo solo es un primer esbozo de las posibles aplicaciones de metodologías basadas en la neurodidáctica. Abstract: This article describes the experiences of the staging of some of the principles of the methodology applied neurodidactics grade social education Faculty of Education at the University of Barcelona. In recent years major advances in neuroscience have enabled us to better understand how the brain functions and the foundations of learning. Expand neurodidactic knowledge allows us to also improve methodological approaches in college, and facilitate greater learning. This article is only a first outline of the possible applications of methodologies based on neurodidactics.Universidad Católica de Valencia 'San Vicente Mártir'Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/102116spa(c) Forés i Miravalles, Anna, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2619452016-10-17T22:23:48Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/261945A formaçao como desenvolvimiento profissional dos professores de educaçao física e as politicas públicasImbernón, FrancescCauduro, Maria TeresaDidàctica de l'educació físicaPolítica governamentalFormació del professoratPhysical education teaching methodsGovernment policyTeacher trainingO artigo trata de breve histórico sobre a formação de professores e a interface com as Políticas Públicas. A seguir apresenta a formação como parte do desenvolvimento profissional do Professor de Educação Física na concepção de Imbernón e de Cauduro e suas possíveis alternativas. O texto pretende servir de base para a reflexão dos professores da área.Universidade Regional Integrada do Alto Uruguai e das Missões (URI)Universitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/98734porcc-by-nc-nd (c) Imbernón, Francesc et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2687132016-12-06T00:28:48Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/268713Per què cal observar la pràctica docent? Un observatori de la professió docentJarauta Borrasca, BeatrizImbernón, FrancescEducació permanentFormació del professoratContinuing educationTeacher trainingL'Observatori Internacional de la Professió Docent -OBIPD- neix com a iniciativa d'un grup d'institucions i de professionals interessats en l'estudi, l'anàlisi i la millora de la pràctica del professorat de totes les etapes i nivells educatius. En un context de canvi social, la professió docent és un factor important, requereix evidències científiques treballades de manera interdisciplinària i amb una participació activa del professorat.Editorial GraóUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/104500cat(c) Jarauta Borrasca, Beatriz et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2688162016-12-08T00:41:16Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/268816La formación y el desarrollo profesional del profesorado en España y LatinoamericanaImbernón, FrancescCanto Herrera, Pedro JoséFormació del professoratDesenvolupament professionalEducació comparadaTeacher trainingCareer developmentComparative educationMucho se ha hablado sobre el desarrollo profesional del profesorado, pero pocas veces se ha comparado lo que pasa entre diferentes países de habla hispana, como son los casos de España y Latinoamérica. Por tal motivo, el propósito de este artículo es describir y analizar la formación de profesores y su desarrollo profesional en esas dos regiones. Presenta conceptos como la formación y el desarrollo profesional, un análisis del papel del profesor, y lo que une y separa a España y los países latinoamericanos en cuanto al desarrollo profesional de los profesores, así como algunas diferencias identificadas en sus contextos.ITESO. Universidad Jesuita de GuadalajaraUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/104527spacc-by-nc (c) Imbernón, Francesc et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2807342017-03-01T01:08:59Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/280734Historias de vida: el relato biográfico entre el autoconocimiento y dar cuenta de la vida socialSancho, Juana Ma.Històries de vidaBiografiaNarrative inquiry (Research method)BiographyEn este artículo se sitúa en contexto la investigación biográfico-narrativa y las historias de vida como formas de subjetivación, de hacer visible la voz de las personas ordinarias y de poner de manifiesto el carácter complejo y situado de las problemáticas sociales. A partir de aquí se discuten las dos tradiciones predominantes en este tipo de investigación. Una de influencia francesa, en la que la elaboración de historias (auto)biográficas se produce en el proceso de formación y como una manera de narrarse y de hacer explícitos componentes de la constitución de la subjetividad. Y otra, con más arraigo en países de habla inglesa, en la que las historias de vida representan un importante papel en las Ciencias Sociales como forma de explicar y comprender las dimensiones subjetivas de los fenómenos sociales. El artículo finaliza explorando cómo abordamos los relatos (auto)biográficos y las historias de vida en el grupo de investigación ESBRINA y las posibilidades que nos ofrecen para generar formas de conocimiento basadas en las narraciones sobre la experiencia de los colaboradores en la investigación y de los propios investigadores.Universidad Nacional de La PampaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/107478spacc-by-nc-nd (c) Sancho,Juana Ma., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2823792017-03-21T00:10:31Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/282379Las webquests en el ámbito universitario español.Martín, María VictoriaQuintana, JordiInternet en l'ensenyamentEducació superiorInnovacions educativesInternet in educationHigher educationEducational innovationsEste artículo indaga en el uso, difusión y percepción de la que gozan en la universidad española las WebQuests (WQ), una metodología cuyo interés se ha visto renovado a partir de la instauración del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) y del sistema de enseñanza por competencias. Entre otros aspectos, el artículo hace un repaso de los hallazgos más relevantes acerca del impacto de la implementación de WQ en diferentes áreas de conocimiento de la enseñanza superior, considerando los datos aportados por la investigación internacional como del ámbito español. La revisión teórica se complementa con el resumen de los resultados obtenidos a partir de dos encuestas. La primera, destinada a los organismos universitarios con competencias en la formación del PDI, sondea el papel de estos órganos en la formación para la integración metodológica de las TIC en la enseñanza universitaria y, en particular, en la difusión de la metodología WQ. La segunda encuesta recoge la opinión de un grupo de expertos con la finalidad de conocer, entre otros aspectos, sus impresiones acerca de las ventajas y desventajas del método, así como la recepción que tiene por parte del alumnado y la conveniencia de su uso en relación con la implementación del EEES.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108630spacc-by-nc-nd (c) Martín, María Victoria et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2823802017-03-21T00:10:39Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/282380La evaluación formativa de competencias a través de blogs. La experiencia de seis universidades catalanasCano García, ElenaCabrera Lanzo, NatiAvaluació educativaInternet en l'ensenyamentEducació superiorInnovacions educativesEducational evaluationInternet in educationHigher educationEducational innovationsComo consecuencia del llamado proceso de Bolonia, los programas universitarios en la actualidad están, en su mayoría, diseñados por competencias. En este contexto, las prácticas de evaluación de los estudiantes deberían ser revisadas y adecuarse a lo que precisa el desarrollo de competencias de la educación superior. La experiencia que hemos llevado a cabo propone la utilización de una metodología y una herramienta concreta para asegurar un seguimiento suficiente y una retroalimentación adecuada de los estudiantes respecto a las competencias durante su proceso de aprendizaje.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108632spacc-by-nc-nd (c) Cano García, Elena et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2823812017-03-21T00:10:40Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/282381Como recoger datos audiovisuales en la investigación de campo con niños muy pequeñosCrescenzi Lanna, LucreziaInfantsInvestigació activa en l'educacióChildrenAction research in educationLa investigación con niños es conocida en el campo de la psicología y de la educación por ser más compleja de la investigación con adultos, debido a los rígidos principios éticos, la preparación del entorno, etc. Es entonces fundamental que el proceso de recogida de datos se prepare con atención para no malgastar tiempo y esfuerzos. En la presente propuesta se evidencian algunos recursos que favorecen la investigación con niños muy pequeño, diseñando un proceso de recogida de datos a su medida. Se comparten algunas soluciones a problemas comunes que se encuentran en el trabajo de investigación esperando que puedan ser útiles también en otros contextos o áreas de estudio. El modelo empleado ha resultado eficaz para la investigación con niños en edad preescolar, porque deja los niños libres de moverse y actuar en un entorno conocido, sin que esto interfiriera con las actividades a desarrollar o la calidad de los datos recogidos.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108634spacc-by-nc-nd (c) Crescenzi Lanna, Lucrezia , 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2823822017-03-21T00:10:42Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/282382La investigación sobre y con el profesorado. la repercusión en la formación del profesorado. ¿Cómo se investiga?Imbernón, FrancescFormació del professoratInvestigació educativaDidàcticaDesconstruccióTeacher trainingEducational researchTeaching methodsDeconstructionLa educación, como toda práctica social, dispone de una pluralidad ontológica y metodológica, y se introduce en unos procesos de investigación que llevan a una diferente forma de ver la educación y que contribuyen y buscan varios aspectos como la acumulación, predicción, descripción, explicación, comprensión, interpretación, emancipación, deconstrucción, organización y progresiva creación y reordenación de su campo de conocimiento. La diversidad investigadora sobre y con el profesorado que nos muestra hoy en día la educación, indica no únicamente normalidad en un terreno social y complejo como es el educativo, sino una riqueza de procesos, y no un estancamiento ni una paralización.Universidad Autónoma de Baja CaliforniaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108636spacc-by-nc (c) Imbernón, Francesc, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2823832017-03-21T00:10:43Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/282383Jóvenes investigadores en TIC: de los temas de estudio a la carrera académicaSancho, Juana Ma.InvestigadorsTecnologia educativaTecnologia i jovesResearch workersEducational technologyTechnology and youthEste artículo se basa en el contenido del taller "Jóvenes investigadores en TIC", del que fui coordinadora por invitación de los organizadores de las XIX Jornadas Universitarias de Tecnología Educativa, que tuvieron lugar en Sevilla, en noviembre de 2011. Tras explicar el sentido de esta actividad, se plantean algunos posicionamientos sobre la noción de Tecnología Educativa, para pasar a presentar, en forma de narración, cómo se articuló la sesión y profundizar en algunas de las cuestiones que se debatieron. Unas temáticas que van desde qué entendemos por investigación a cómo afrontar la carrera académica.Universidad de SevillaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108638spacc-by-nc (c) Sancho, Juana Ma., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2824592017-03-22T00:31:27Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/282459Cuando la sociedad digital solo es un eco: el caso de la formación inicial de los maestros de primaria.Sancho, Juana Ma.Brain Valenzuela, BernarditaSocietat de la informacióDesenvolupament professionalEducació primàriaInformation societyCareer developmentPrimary educationEste artículo se propone evidenciar la falta de consideración de los cambios propiciados por la sociedad digital en los planes de formación inicial del profesorado de educación primaria y sus consecuencias para la educación. En primer lugar argumentamos la necesidad investigar sobre cómo se constituye la identidad docente, sobre cómo se aprende a enseñar entre la formación y los primeros años de trabajo, y cómo hacerlo nos ha permitido a enfocar el tema de este texto. En segundo y tercer lugar explicamos cómo la elaboración de nueve narrativas de vida profesional, complementadas con observaciones etnográficas, la realización de nueve grupos de discusión, con un total de 49 maestros, y el análisis de los programas formativos de las quince universidades en las que los participantes realizaron sus estudios, nos han permitido mostrar la distancia entre la sociedad digital y la educación escolar. Concluimos poniendo de manifiesto la necesidad de replantear la formación inicial y permanente, si pretendemos propiciar que los nuevos docentes dejen de ser correas de transmisión para convertirse en motores de cambio e innovación.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/108687spacc-by-nc-nd (c) Sancho, Juana Ma. et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2834572017-04-20T22:58:15Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283457Restructuring Higher Education institutions in Europe: The case of virtual learning environmentsBarajas, MarioAprenentatge electrònicEducació superiorEuropaWeb-based instructionHigher educationEuropeResearch has been carried out into the educational and training innovations resulting from the current implementation of Virtual Learning Environments (VLEs) in institutions of higher education in order to understand how these innovations interrelate with teaching and learning; the implications at the institutional level; and the cross-cultural diversity within virtual learning environments, with an emphasis on those that combine face-to-face and virtual learning. In an attempt at innovating public educational institutions through the restructuring and promotion of educational co-operation at the European level, a study was made of nine institutions that provide tertiary education and postgraduate training in six European countries.Universitat de Barcelona. Observatori de l'Educació DigitalUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/109823engcc-by-nc-nd (c) Barajas, Mario, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837172017-04-24T23:03:36Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283717Una experiència de partir de sí en un context educatiuArnaus i Morral, RemeiPérez de Lara, NuriaFeminismeEducació superiorFeminismHigher educationDins deis credits del Master en Estudis de les dones, com a professores de I'assignatura de 'Subjectivitat, experiencia í saber docent', vam propasar per iniciar el trebaU partir de les experiencies que han estat significatives tant en positiu Gom en negatiu en la nostra trajeetoria educativa com a alumnes ¡ com a docents -en el cas de les que ha f055in-. Aquest text que ara presentem és fruit de j'etaboració de les idees que van sorgir en les primeres sessions en que vam compartir, professores i alumnes, les nas tres experiencies educatives1 Els temes més rellevants que van emergir fan referencia a!s tres aspectes que desenvolupem en el text: l'experiencla de partir de sí com a necessitat de nomenar-nos en primera persona; el sentlt de la mediació femenina en la relació educativa; l la negació com a subjectes en I'educació, la negació del desig.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110015catcc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei et al., 1999info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837182017-04-24T23:03:40Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283718Explorant la relació amorosa en l'obertura femeninaArnaus i Morral, RemeiDiferències entre sexesRelacions amorosesSex differencesDating (Social customs)En aquest text exploro la relació d'obertura femenina. a partir de la meya experiencia d'aprenentatge de relació entre criatures huma~ nes. És un texl que emprenc com a recerca, escoltant aquella sensibilitat nascuda de la necessitat de veure més enl1a; una neces~ sitat de sentil que ampliY la meya mirada i la meya consciencia sobre ¡'obertura femenina a allo que és altre. Una obertura que la veig i la perceba gran i alhora vulnerable com tota grandesa humana; vulne~ rabie quan es posa en perilll'art de la relació amorosa. Escric sabent que el que vull expressar i el que estic buscant necessita ser compres més enlla de les paraules; necessita ser captat a través de la sensibilitat i la disposició que permeti obrir-Ies, com jo mateixa les estic obrint quan encadeno una paraula amb una altra intentant seguir la percepció i la inspiració internes que em guien.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110016catcc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837922017-04-25T23:00:50Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283792Saber estimar la mare: restituir el vincle entre el cos i la paraulaArnaus i Morral, RemeiFeminismeMaresFeminismMothersAquest text neix d'una necessitat i d'un desig de posar paraula a una recerca que he empres ja fa alguns anys; una recerca que busca calmar la meva sed de saber sobre I'existencia de Hibertat femenina en el món i la meva sed de sentit de sí, de mi, en el món. Una clau mol! important en aquesta recerca ha estat, com explicaré, la consciencia de I'ordre simbólic de la mare: la consciencia del lIegat de la mare, de cada mare real i concreta que amb la seva sabiduria encarnada sap recrear i resguardar el tresor de la relació gratu'lta i amorosa entre criatures humanes; el tresor de la convivencia humana, un tresor que d'alguna manera m'obre, si em deixo, a una dimensió divina, amorosa, de la vida. Aquesta dimensió de la relació gratu'lta i amorosa és posada en perill una i altra vegada, al I1arg de la historia i sobretot en aquest úlItim segle.1 La importancia d'aquesta des ca berta m'ha ajudat a renéixer el dialeg amb la meva mare i desplayar el dolor del trencament de la relació amb ella que és tan insostenible massa vegades, i alhora comenyar a omplir de sentit i !libertat el viure en un cos de dona i en relació amb aItres dones i homes.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110070catcc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837932017-04-25T23:00:55Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283793Amor al sentidoLópez Carretero, AsunciónDiferències entre sexesFeminismeSex differencesFeminismDesde hace algun tiempo vivo una practica de relacion con algunas mujeres de Duoda.' Son relaciones que, a la vez que crean un espacio en mi interior o sentido de mi misma, me abren de otra forma a mi relacion con el mundo y asi la realidad adquiere nuevos contornos. Desde siempre habia intuido la diferencia de 10s sexos, mi diferencia, pero atrapada en 10s diferentes discursos y sobre todo en el imaginari0 que rodea a la terrible madre nombrada por el patriarcado de la que muchas de nosotras quisimos huir, no lograba dar credito a mis intuiciones ni avanzar. La necesidad de este salto nació en mi en 1997 en el transcurs0 de unas Jornadas sobre coedu~acionM.~e parecia que no saliamos de un circulo vicioso, que nos revolviamos contra algo que a la vez nos engullia.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110086spacc-by-nc-nd (c) López Carretero, Asunción, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837942017-04-25T23:00:56Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283794Un reconocimiento necesarioLópez Carretero, AsunciónFeminismeHomenatgesFeminismFestschriftenSau, Victoria, 1930-2013Coincidiendo con los 20 años del centro Duoda, hemos querido mostrar nuestro agradecimiento a Victoria Sau, una de las mujeres que, desde el primer programa de máster, ha compartido con nosotras su pensamiento y su hacer escuela. Escribir estas líneas como reconocimiento de Duoda a Victoria Sau me causa un gran placer. Y no porque tuviera la suerte de estar a su lado un largo tiempo, sino porque he tenido breves encuentros con ella que me han dejado una profunda huella. Intentaré hilvanar mis recuerdos.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110087spacc-by-nc-nd (c) López Carretero, Asunción, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837952017-04-25T23:00:57Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283795La política de los vínculosLópez Carretero, AsunciónDiferències entre sexesFeminismeSex differencesFeminismCuando Remei Arnaus, directora de Duoda, confió en mí para este seminario me dio la fuerza para aceptar, y sus palabras todavía resuenan en mí: 'Conecta con tu interior y escúchate, piensa. en tus propias relaciones y experiencias y pon nombre y sentido a las que puedas; sobre todo no te auto moderes, siente la libertad que hemos ido ganando». Sus palabras me ayudaron a traspasar la dificultad y el respeto a nombrar esta realidad tan cruda que es la violencia contra el cuerpo femenino, la violencia contra la sustancia fundamental del ser mujer.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110089spacc-by-nc-nd (c) López Carretero, Asunción, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837962017-04-25T23:00:57Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283796La trena de llibertat, amor i temps enfilant les preguntes per la relació educativa.Caramés Boada, MartaDiferències entre sexesDones immigrantsSex differencesWomen immigrantsThe Educational Relationship: A Braid of Freedom, Time and Love sets out from the narration of an experience of relationship between women. Setting out from that experience I have explored the paths that the search for understanding that the ties and knots of this educational relationship have brought to me along the way. Knots and ties that have finally been braided into questions about relationship. And of the fruit of that braid is born the text that I present to the Spring Seminar of Duoda, looking to continue to keep alive the questions pertaining to freedom, time and love that run through the relationship in education.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110090catcc-by-nc-nd (c) Caramés Boada, Marta , 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837982017-04-25T23:00:59Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283798Un intercanvi de dons, un intercanvi de cultura i de civilitzacióArnaus i Morral, RemeiDiferències entre sexesDones immigrantsMediacióSex differencesWomen immigrantsMediationThe text forms part of the context of the process of a piece of research that a group of researchers from the Women's Research Centre Duoda and the Faculty of Pedagogy of the University of Barcelona are carrying out. The central part of the research is "Immigrant Women: Mediators of Relationships in their Process of Personal and Social Implication". We wanted to enter into relationship and dialogue with real women from different cultures. -who we often make relationships with because we have them at home to help with the cleaning, or we meet them at the school gate, or at adult education classes, etc.-, because we don't believe the dominant discourses that come out in general in the media or reports "on" immigration, in general and in the abstract without touching and speaking of the concrete experience of immigrant girls and boys, women and men with their singularity, life journey and with their own hope... And the text shows some of the reflections that have come out of my own process of research in relationship with the other researchers.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110092catcc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei, 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2837992017-04-25T23:00:59Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283799La prostitución: la pérdida del origenArnaus i Morral, RemeiDiferències entre sexesDonesProstitucióSex differencesWomenProstitutionQuiero agradecer a Luisa Murare su discernimiento y clarividencia una vez más. Le reconozco la capacidad de poner nombre a las experiencias de las mujeres, algunas de ellas fruto de un gran desorden simbóllco como es la prostitución. Me refiero a su artículo publicado en la sección de debate de la Revista Duoda núm. 23 titulado 'la prostitución: una caricatura'. Entender la prostitución con independencia simbólica femenina me ha ayudado a clarificar este malestar, este horror femenino -que ella dice- hacia la prostitución. Porque no es una cuestión de 'gazmoñería' puritana, ni de izquierdas -no tengo nada en contra de las reivindicaciones de las prostitutas y su autoorganización, etc., etc., mi malestar y mi inquietud surge de otro lugar que ahora sé ver mejor.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110071spacc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei, 2003info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2838002017-04-25T23:01:00Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283800Amor a la relació i a la llibertat. El naixement de l'escriptura ...Arnaus i Morral, RemeiDiferències entre sexesPedagogiaSex differencesPedagogyEl naixement d'aquest text és frui! de la relació de disparitat. De fet, cada naixement té el seu origen en una reJació concreta j la sasté una relació de disparitat i d'autoritat. He escrit aquest tex! perque Milagros Rivera m'ho va suggerir, quan les dones de la permanent de Duoda havíem escollit el títol per aquest seminari. De fet jo mateixa vaig comentar-los el desig de continuar parlan! de I'autoritat femenina tal com algunes dones van suggerir després del seminari de I'any passat.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110073catcc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei, 2004info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2838012017-04-25T23:01:00Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283801La mediació a l'educacióArnaus i Morral, RemeiDiferències entre sexesDonesEducacióSex differencesWomenEducationL'amor a la relació em va portar a estimar l'educació. No hi ha educació sense una practica de relació. I aquesta practica de relació per a que fructifiqui, necessita que les criatures humanes que entren en relació es deixin transformar, com diu Milagros Rivera, per la própia relació, però sense que cap de les dues parts quedi reduida, negada. Aquesta transformació que es dóna en relació, la possibilita ¡'art de la mediació. La negació de l'altra/altre, la negació de la substancia del que una o un és, ocorre quan I'amor, que és disponibilitat a I'acollida de I'altra/ altre perquè sí, queda avortat i així la mediació queda paralitzada o cancel·lada.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110076catcc-by-nc-nd (c) Arnaus i Morral, Remei, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2838022017-04-25T23:01:01Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283802Esmorzant entre dones. Una experiència en educació d'adultesCaramés Boada, MartaEducacióDonesEducationWomenS'acosten les 11 de! matí. Fa 1 hora llarga que treballem, llegim, escrivim, i parlem, sobretot parlem. Una o dues de nosaltres s'aixeca i va cap a la cuina. Sentim soroll de plats i el nostre estómac es remou Uns minuts després I'olor de cafè ens envaeix, es barreja entre les nostres parau[es. Algunes pleguem i anem cap a la cuina a preparar les tasses, altres acabem el que estàvem fent i després també pleguem....Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110078catcc-by-nc-nd (c) Caramés Boada, Marta, 2001info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2838032017-04-25T23:01:01Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283803El pensar del alma: un regalo de la madrePérez de Lara, NuriaDiferències entre sexesMaresSex differencesMothersNo puedo evitar, al plantearme una conferencia en el seminario de Duoda, una reflexión sobre las atribuciones ideológicas -ideológicas, sí- que se hacen a quienes en él colaboran. Digo ideológicas por cuanto, si bien todo pensamiento o todo discurso es un sistema de ideas y el mío por supuesto lo será o tratará de serlo, también se usa este adjetivo para totalizar en uno sólo cualquier sistema de ideas que quiera expresar un pensamiento. Mi primera reflexión pues, es la de que mi intento de sistematizar mis ideas en torno a ese materno tema del Gratis et amare, se produce en una práctica de libertad de pensar, que poco a poco y no sin dificultad, he ido construyéndome a lo largo de mi experiencia personal y profesional, en distintos espacios institucionales y sociales, entre Jos cuajes se ha podido contar éste de Ouoda.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110079spacc-by-nc-nd (c) Pérez de Lara, Nuria, 2000info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2838042017-04-25T23:01:02Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/283804Deseo de ser guía, tan solo, saber callar, tanto más... y encontrar las debidas palabrasPérez de Lara, NuriaDiferències entre sexesEducacióSex differencesEducationTodos los años, mejor diría todos los cursos, se hace evidente en mí Jo mucho que gozo y lo mucho que sufro en mi tarea cotidiana de dar clases. El disfrute: por la relación con mis alumnas y alumnos en general, pero muy especialmente en particular; quiero decir, muy especialmente y precisamente, por aquellas relaciones singulares que hacen renacer en mí, día a día, el deseo de reemprender mi tarea, un deseo que convierte en general mi sentimiento de disfrute en la relación con 'todos' mis alumnas y alumnos. El sufrimiento: por la duda o quizás la certeza, de que no consigo hacer llegar a 'todos' el sentido que para mí tiene la tarea de educar. Debería decir, en este momento, que no se trata de una pretensión omnipotente, pues creo que la experiencia de los propios límites, quizás por la edad, bienvenida sea por ello, se ha convertido ya en un saber que me ayuda a aceptarlos; sin embargo, es ese renacer diario del deseo el que me hace sufrir la cortedad de mi alcance y mirarla con preocupación en los momentos en que ya no estoy tan ocupada en la diaria tarea.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110080spacc-by-nc-nd (c) Pérez de Lara, Nuria, 2002info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>
oai:recercat.cat:2072/2846822017-05-11T23:20:06Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/284682Retos en la financiación de la Educación SuperiorCano García, ElenaFinançamentEducació superiorFundingHigher educationEl actual contexto de crisis económica está acentuando el debate sobre la financiación universitaria. Pese a las dificultades existentes en la determinación de los efectos monetarios y no monetarios de la educación superior, los beneficios y la rentabilidad individual y social de la misma resultan indiscutibles. A pesar de dicho impacto positivo, el acceso masivo a esta etapa, la multiplicidad de titulaciones ofrecidas por cada universidad o las condiciones que exigiría la aplicación rigurosa del Espacio Europeo de Educación Superior están generando costes muy altos. Ello está llevando a una revisión de las fuentes de financiación, así como a la búsqueda de nuevas modalidades formativas que permitan un uso de los recursos más eficiente, aspectos que son apuntados a modo de conclusión en este artículo.Universitat de BarcelonaUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/110819spa(c) Cano García, Elena, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess
oai:recercat.cat:2072/2575182017-05-23T03:19:58Zhdl_2072_1153322024-03-28T16:14:51Z urn:hdl:2072/257518Strengths and weaknesses of Problem Based Learning from the professional perspective of registered nursesCònsul i Giribet, MariaMedina, José Luis (Medina Moya)Aprenentatge basat en problemesCompetències professionalsInfermeriaProblem-based learningVocational qualificationsNursingObjective: to identify competency strengths and weaknesses as perceived by nursing professionals who graduated with a integrated curriculum and competency-based through Problem Based Learning in small groups. Method: an intrinsic case study method was used, which analyzes this innovation through former students (from the first class) with three years of professional experience. The data were collected through a questionnaire and discussion groups. Results: the results show that their competency level is valued in a very satisfactory manner. This level paradoxically contrasts with the lack of theoretical knowledge they perceived at the end of their education, when they started working in clinical practice. Conclusions: the teaching strategy was key to motivate an in-depth study and arouse the desire to know. In addition, Problem Based Learning favors and reinforces the decision to learn, which is that necessary in the course of professional life.Escola de Enfermagem de Ribeirão Preto / Universidade de São PauloUniversitat de Barcelonainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionhttp://hdl.handle.net/2445/68729engcc-by-nc (c) Cònsul i Giribet, Maria et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_115332/didl/100