2024-03-29T15:08:34Zhttp://oai.recercat.cat/request
oai:recercat.cat:2072/1997242013-11-12T14:35:01Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBorrell Felip, Núria2012-07-02T08:55:36Z2012-07-02T08:55:36Z19902012-05-31T12:54:15Z2012-07-13T22:20:14Z2012-07-13T22:20:14Z2012-07-13T22:20:14Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28128El progrés en el món científic es realitza fonamentalment per mitja d'una rigorosa investigació que va analitzant els diferents tópics i validant les hipótesis que es plantegen en el seu treball. Tots els camps de les Ciéncies de l'Educació tenen comunitats científiques que les estudien i publiquen els resultats de les investigacions. Però no tots els ambits frueixen de la mateixa dedicació.21 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139546Temps d'Educació, 1990, num. 3, 1er. semestre, p. 231-245(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccessAdministració escolarEstats Units d'AmèricaSchool management and organizationUnited StatesInvestigar en organització educativa: algunes aportacions dels Estats Unitsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997352013-11-12T14:35:01Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, Francesc2012-06-29T12:00:39Z2012-06-29T12:00:39Z19892012-05-31T12:54:43Z2012-07-13T22:20:20Z2012-07-13T22:20:20Z2012-07-13T22:20:20Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28068En primer terme, voldria fer pa les, abans d'abordar el tema de la formació del professorat i la Reforma Educativa, que en aquest país qualsevol Reforma del Sistema Educatiu té en els darrers temps una durada aproximada de dos decennis. Aixo ás valid al marge de la magnitud de la reforma que proposa. Aquesta constatació ás únicament indicativa de la necessitat d'implicar els diversos sectors en una proposta que assentara les línies educatives del país durant molts anys i que -com abans ho han fet altres estructures del Sistema Educatiu- ens definira un ti pus de professor tant pedagogicament com socialment.8 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139274Temps d'Educació, 1989, num. 1, 1er. semestre, p. 153-160(c) ICE Universitat de Barcelona, 1989info:eu-repo/semantics/openAccessReforma de l'educacióFormació del professoratEducational changeTeacher trainingReforma educativa i formació del professoratinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997462013-11-12T14:35:01Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, Joan2012-07-02T08:54:01Z2012-07-02T08:54:01Z19902012-05-31T12:55:17Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28127En primer terme, voldria fer pa les, abans d'abordar el tema de la formació del professorat i la Reforma Educativa, que en aquest país qualsevol Reforma del Sistema Educatiu té en els darrers temps una durada aproximada de dos decennis. Aixo ás valid al marge de la magnitud de la reforma que proposa. Aquesta constatació ás únicament indicativa de la necessitat d'implicar els diversos sectors en una proposta que assentara les línies educatives del país durant molts anys i que -com abans ho han fet altres estructures del Sistema Educatiu- ens definira un ti pus de professor tant pedagogicament com socialment.19 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139596Temps d'Educació, 1990, num. 4, p. 203-221(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccessEducacióTesaurusBases de dadesCatalàEducationThesauriDatabasesCatalan languageLes bases de dades educatives i el Thesaurus Català d'educacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997482013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaAntúnez, Serafí2012-07-02T08:52:27Z2012-07-02T08:52:27Z19902012-05-31T12:55:56Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28126Les relacions entre les institucions d'ensenyament superior i els poders públics (estatals, nacionals/regionals o local s) són cada vegada més importants. A diferencia d'epoques preterites on segurament podria trobar-se justificació a una certa ignorancia mútua o a trajectories no sempre convergents, a hores d'ara, les exigencies de la vida social reclamen unes relacions noves, conseqüencia d'un conjunt d'implicacions recíproques. Unes relacions que haurien de tenir com a objectiu afavorir l'articulació satisfactoria entre els sistemes social, educatiu i escolar, i, alhora, possibilitar la congruencia necessaria per garantir l'equilibri entre aquests sistemes.10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139540Temps d'Educació, 1990, num. 3, p. 153-162(c) ICE Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccessAdministració públicaUniversitatsPublic administrationUniversitiesElements per a l'anàlisi de les relacions entre la Universitat i les Administracions Públiquesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997492013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, FrancescFont, Àngel Font i Suñé, Àngel2012-07-02T08:50:46Z2012-07-02T08:50:46Z19912012-05-31T12:56:25Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28125El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.19 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139882Temps d'Educació, 1991, num. 5, p. 18(c) ICE Universitat de Barcelona, 1991info:eu-repo/semantics/openAccessEducació d'adultsFormació professionalAdult educationOccupational trainingAnàlisi de necessitats i planificació de la formació a l'empresainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997502013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaFerrer i Cervero, Virginia, 1962-2012-07-02T08:49:06Z2012-07-02T08:49:06Z19922012-05-31T12:57:00Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28124El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140336Temps d'Educació, 1992, num. 8, p. 123-135(c) ICE Universitat de Barcelona, 1992info:eu-repo/semantics/openAccessFormació del professoratEducació superiorTeacher trainingHigher educationLa formació del professorat universitari: sinopsi d'un informeinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997512013-11-12T14:35:02Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-2012-07-02T08:47:10Z2012-07-02T08:47:10Z19922012-05-31T12:59:53Z2012-07-13T22:20:25Z2012-07-13T22:20:25Z2012-07-13T22:20:25Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28123Aquest article ha estat concebut en dues parts diferenciades, la primera és una aproximació conceptual a l'ús de mitjans en l'ensenyament superior, la segona inclou una analisi crítica de l'ús i de les possibilitats d'aquests mitjans; aquesta analisi es porta a terme des de la perspectiva teórica plantejada anteriorment i amb una dimensió practica i normativa explícita.23 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140333Temps d'Educació, 1992, vol. 8, p. 61-84(c) ICE Universitat de Barcelona, 1992info:eu-repo/semantics/openAccessTecnologia educativaMetodologiaEducació superiorEducational technologyMethodologyHigher educationTecnologia i metodologia en l'ensenyament universitariinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997142013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaTort Raventós, Lluís2012-07-02T08:43:35Z2012-07-02T08:43:35Z19942012-05-31T13:01:03Z2012-07-13T22:20:10Z2012-07-13T22:20:10Z2012-07-13T22:20:10Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28121Per a tothom és indubtable que estem vivint una forta crisi económica. Crisi que és més que conjuntural i que no és exclusiva d'Espanya Malgrat tot, hem de reconéixer que en el nostre país hi ha trets molt particulars i específics, sobre els quals no volem incidir ara. Com a conseqüencia, aquesta crisi afecta tots els ambits de la vida, i per tant, també l'educació. Lógicament, una crisi económica duradora i profunda com la nostra suposa una crisi de valors socials. I dintre d'aquests hem de situar la crisi educativa. Peró, malgrat les dificultats que tota crisi comporta, no obstant aixó, caldria contemplar-la sempre de forma positiva. Ens agradi o no als educadors, és indiscutible que es dóna una clara relació entre economia i educació i, gracies a ella, se'ns ofereix la possibilitat de reconsiderar l'educació que donem i, per tant, de millorarla. És a dir, una crisi económica pot ser molt preocupant, peró poc hi podem fer els educadors de manera directa. Malgrat tot, sí que hi podríem fer alguna cosa quan considerem que aquesta crisi ens pot ajudar a millorar l'educació que impartim i les institucions educatives que tenim.11 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140663Temps d'Educació, 1994, vol. 1er semestre, p. 147-156(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccessEconomia de l'educacióEconomy of the educationCrisi econòmica-crisi educativainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997152013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-2012-07-02T08:42:00Z2012-07-02T08:42:00Z19912012-05-31T13:04:52Z2012-07-13T22:20:11Z2012-07-13T22:20:11Z2012-07-13T22:20:11Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28120El director de personal d'una empresa va rebre un informe en que se li suggeria que un important problema de formació podria ser resolt amb l'ajut d'un sistema TEL. Es va plantajar el tema en una reunió de l'equip directiu, pero cap deis assistents no tenia una noció precisa del que significava aixo. Al director de formació li encarregaren d'estudiar la qüestió. Afortunadament, aquells dies se celebraven en una ciutat europea una conferencia i una exhibició sobre TEL, i va decidir d'anar-hi. Després de visitar molts stands, assistir a demostracions i establir diversos contactes, tingué la impressió que era més rellevant la qualitat deis grafics que no pas el contingut de formació; molts deis paquets d'EA0 no eran sinó reculls d'exercicis i molt rarament semblava que s'hi haguessin tingut en compte els principis d'aprenentatge més elementals.13 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139883Temps d'Educació, 1991, vol. 5, p. 43-56(c) ICE Universitat de Barcelona, 1991info:eu-repo/semantics/openAccessFormació professionalTecnologia educativaOccupational trainingEducational technologyRecursos tecnològics i àudio-visuals per a la formació a l'empresainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997172013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaArnaus i Morral, Remei2012-07-02T08:38:27Z2012-07-02T08:38:27Z19952012-06-05T12:51:30Z2012-07-13T22:20:12Z2012-07-13T22:20:12Z2012-07-13T22:20:12Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28118Les decisions que comentaré entorn de la construcció d'un informe etnografic estan basades en l'experiencia d'un procés de recerca en la realització d'un estudi de cas. La finalitat d'aquest estudi de cas únic era pretendre comprendre una vida professional docent per tal de descriure, analitzar i interpretar la complexitat del que és i envolta la vida d'una mestra, considerant tant els aspectes biografics -personals i professionals- com els aspectes de la seva practica i, alhora, relacionar ambdós en un context cultural més ampli (escola, sistema educatiu, valors socials, etc.).23 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125590Temps d'Educació, 1995, num. 14, p. 83-104(c) ICE Universitat de Barcelona, 1995info:eu-repo/semantics/openAccessAntropologia educativaEducational anthropologyDecisions al voltant de la construcció d'un informe etnograficinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997182013-11-12T14:35:03Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPuigdellívol, Ignasi2012-07-02T08:36:47Z2012-07-02T08:36:47Z19912012-06-05T12:51:58Z2012-07-13T22:20:12Z2012-07-13T22:20:12Z2012-07-13T22:20:12Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28117Pocs conceptes se'ns presenten avui amb connotacions de relativitat tan amplies com el de frontera. És per aixo que m'ha semblat adequat encapgalar aquest article fent referencia a les fronteres de la integració escolar: voldria suggerir al lector la idea de la integració escolar (a partir d'ara IE) com un procés que afecta internament els sistemes educatius on es planteja i que, a més, es troba en expansió i, per tant, intentant superar unes fronteres que el limiten, a vegades d'una manera imprecisa i d'altres d'una manera ben contundent.16 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140146Temps d'Educació, 1991, num. 6, p. 1-26(c) ICE Universitat de Barcelona, 1991info:eu-repo/semantics/openAccessIntegració escolarSchool integrationLes fronteres de la integració escolarinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997192013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaRajadell, Núria2012-07-02T08:35:12Z2012-07-02T08:35:12Z19942012-06-05T12:52:36Z2012-07-13T22:20:12Z2012-07-13T22:20:12Z2012-07-13T22:20:12Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28116Al final dels anys setanta neix una nova manera d'explicar contes, a partir de contistes sovint urbans i cultes, utilitzant recursos no directament tradicionals, i amb una relació amb l'auditori que s'apropa més aviat a l'espectacle instituït que no pas a la transmissió de coneixements i fantasies deis nostres avantpassats. Es configura una etapa caracteritzada per l'arraconament i l'oblit del conte popular catala; paral-lelament van desenvolupant-se noves técniques que proporcionen educació i basicament distracció als nens i nenes.26 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125550Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 81-106(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccessContes popularsContes catalansNarració de contesEducació primàriaValors (Filosofia)Folk talesCatalan short storiesStorytellingPrimary educationValuesEl conte popular català com a eina de transmissió dels valors educatiusinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997202013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, Francesc2012-07-02T08:33:21Z2012-07-02T08:33:21Z19942012-06-05T12:53:43Z2012-07-13T22:20:13Z2012-07-13T22:20:13Z2012-07-13T22:20:13Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28115Si analitzem, tant históricament com actualment, els processos d'investigació en la formació del professorat, trobem diverses concepcions sobre qué és investigar en aquest camp, basades fonamentalment en la distinció entre una investigació sobre la formació del professorat i la investigació en la formació del professorat.17 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140656Temps d'Educació, 1994, num. 11, p.41-54(c) ICE Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccessInvestigació activa en l'educacióFormació del professoratAction research in educationTeacher trainingLa investigació-acció, la formació i el desenvolupament professional del professorat. Superar l'hiatus entre la teoria i la pràcticainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997212013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Fonollosa Vives, M. TeresaBarajas, Mario2012-07-02T08:20:59Z2012-07-02T08:20:59Z19962012-06-05T12:54:51Z2012-07-13T22:20:13Z2012-07-13T22:20:13Z2012-07-13T22:20:13Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28113El desenvolupament de les telecomunicacions mitjanyant xarxes d"ordinadors com Internet, i la facilitat de l"ús d'aquest tipus de xarxes, incrementen la possibilitat tant de transmetre material educatiu i intercanviar experiéncies com d"obrir nous canals de comunicació i crear entorns d"aprenentatge que permetin ultrapassar les coordenades d"espai i temps en qué s"han mogut tradicionalment les institucions. La Unió Europea, en el seu intent d"apropar les diferents cultures que conformen el mapa de la nostra comunitat, s"interessa per aquest tipus de sistemes, que permeten la comunicació i l"accés a la informació independentment de l"espai i del temps.6 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125642Temps d'Educació, 1996, vol. 16 (2), p. 143-148(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccessEducació superiorInternet en l'ensenyamentEnsenyament a distànciaHigher educationInternet in educationDistance educationRéseau d'Enseignement Multimédia (REM): a la recerca d'un Erasmus virtualinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997222013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBordas, ImmaculadaCabrera, FlorEspín López, Julia VictoriaFortuny, MontserratLlena Berñe, AsunMillan i Guasch, M. Dolors2012-07-02T08:17:27Z2012-07-02T08:17:27Z19972012-06-07T09:53:13Z2012-07-13T22:20:13Z2012-07-13T22:20:13Z2012-07-13T22:20:13Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28111La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.27 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125740Temps d'Educació, 1997, num. 18, p. 141-166(c) ICE Universitat de Barcelona, 1997info:eu-repo/semantics/openAccessPedagogiaCurrículums (Ensenyament)PedagogyCurricula (Courses of study)Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obertinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997232013-11-12T14:35:04Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaColén, M. TeresaGiné, Núria2012-07-02T08:19:02Z2012-07-02T08:19:02Z20062012-06-07T09:53:34Z2012-07-13T22:20:14Z2012-07-13T22:20:14Z2012-07-13T22:20:14Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28112Este artículo analiza la situación de la formación de formadores en Cataluña, desde la implantación de la LOGSE hasta hoy. Una descripción del modelo de formación permanente del profesorado que se ha venido aplicando desde entonces y un análisis del modelo de formadores y formadoras que se ha ido desarrollando, constituyen el contexto de los retos que se plantean actualmente en la formación de formadores. A partir del análisis de las opiniones de los formadores y formadoras actuales, de sus necesidades, de sus fortalezas, de sus reflexiones, se elabora un perfil de formador, que trasciende al experto transmisor de conocimientos y se dibuja como el formador reflexivo, experto en procesos de innovación, que acompaña y dinamiza la formación y el desarrollo de los equipos docentes. Se esbozan las competencias específicas que requiere este profesional, las funciones y tareas que deben asumir y las líneas que pueden orientar su formación.22 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126432Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 105-126(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccessFormació del professoratCatalunyaTeacher trainingCataloniaReflexions entorn la formació de formadors a Catalunyainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997252013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-2012-07-02T08:14:30Z2012-07-02T08:14:30Z19962012-06-07T10:06:13Z2012-07-13T22:20:14Z2012-07-13T22:20:14Z2012-07-13T22:20:14Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28110M'han sol-licitat una breu presentació del treball que realitzem al grup 1 més 0, que jo coordino. Tractaré de resumir-ne les línies d'investigació en la brevetat de l'espai que m'han destinat. Com que el treball que es presenta és obra de diverses persones, hem inclas les seves adreces electròniques com a referéncies.10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125641Temps d'Educació, 1996, vol. 16, num. 2, p. 149-162(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccessTecnologia educativaLaboratoris d'aprenentatgeEducational technologyLearning laboratoriesLaboratori de mitjans, estat de la investigació. Grup I més D del Departament de Didàctica i Organització Educativainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997262013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBoix, RoserCano García, ElenaCayuso, MercedesDefis, OtíliaLlop i Giner, Josep ManuelLorenzo Ramírez, NúriaPla i Molins, MariaPujol, M. Antònia (Maria Antònia)2012-07-02T08:12:31Z2012-07-02T08:12:31Z20012012-06-07T10:09:52Z2012-07-13T22:20:15Z2012-07-13T22:20:15Z2012-07-13T22:20:15Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28109Des del grup d'Educació Infantil ens proposem explorar plegats el contrast entre la perspectiva professionalitzadora i vocacional deis educadors i educadores infantils per respondre a la perspectiva dilematicaque se'ns ha plantejat, peró amb el convenciment apriorístic que les persones que s'ocupen deis nostres infants han de ser professionals de l'ensenyament i alhora han de tenir una certa "vocació". Creiem que no té gaire sentit pensar en el professorat com a persones que es troben predeterminades de manera natural cap a l'ensenyament, en funció d'un conjunt de característiques innates i personals, a partir d'una vocació a tota prova "al servei de la docencia". Peró tampoc no té sentit pensar en els professors com a tecnics, que al marge d'ideologies, creences, problematiques socials i etiques, al marge de les seves própies vivencies i experiencies, són capaços d'aplicar els procediments i metodes "pedagógicament més científics o més eficaços", per ensenyar, en ocasions, alió que uns altres van decidir que havien d'ensenyar, de la manera com uns altres van investigar i van demostrar que s'havia d'ensenyar, tot plegat en profit d'un millor rendiment academic deis seus alumnes.22 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126250Temps d'Educació, 2001, num. 25, p. 211-232(c) ICE Universitat de Barcelona, 2001info:eu-repo/semantics/openAccessEducadorsVocacióEducació infantilEducadorsVocationPreschool educationDels educadors i educadores en educació infantil i del difícil equilibri entre professionalitat i vocacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997272013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBarajas, Mario2012-07-02T08:10:50Z2012-07-02T08:10:50Z20002012-06-07T11:51:04Z2012-07-13T22:20:16Z2012-07-13T22:20:16Z2012-07-13T22:20:16Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28108Durant els últims anys s'ha donat un important moviment de col-laboració entre els països de la Unió Europea (UE) i els països d'Europa Central i de l'Est (ECE), arran de la revolució política que es va produir a partir de l'any 1989, després de la caiguda del mur de Berlín. La UE, en el seu afany d'atreure aquests paisos cap a la seva órbita política i económica, va comengar a ajudar en la transformació de les seves estructures polítiques en democracies liberals i a convertir els seus sistemes planificats en economies de mercat. Per aixó, va finangar, des del moment del canvi, un programa de col-laboració socioeconómica anomenat PHARE. El programa TEMPUS (Programa Transeuropeu de Mobilitat d'Estudis Universitaris) és un subprograma d'aquest (Decisió del Consell, 1990), que es desenvolupa des de fa 10 anys (actualment es troba en fase d'extinció), propugnant com a objectiu fonamental ajudar la modernització de les seves estructures i la integració del sistema universitari en la xarxa d'universitats europees.15 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126068Temps d'Educació, 2000, vol. 23, p. 149-163(c) ICE Universitat de Barcelona, 2000info:eu-repo/semantics/openAccessCooperació internacional educativaIntercanvi d'estudiantsEuropaEducational exchangesStudent exchange programsReflexions entorn de la col·laboració interuniversitaria europea en el programa TEMPUSinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997282013-11-12T14:35:05Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBoix, Roser2012-07-02T08:02:37Z2012-07-02T08:02:37Z20022012-06-07T11:52:44Z2012-07-13T22:20:16Z2012-07-13T22:20:16Z2012-07-13T22:20:16Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28106L'escola rural ha estat sempre la Ventafocs del sistema educatiu i els seus alumnes, considerats de segona o de tercera categoria pel simple fet d'estudiar en una escola de poble. La realitat, però, ha canviat molt en els darrers 20 anys, tot i que hi hagi professionals de l'educació que -en el segle XXI!!- es preguntin si " encara existeix aquest tipus d'institucions educatives"; no només han de saber que sí i que aquestes escoles són vitals per a la vida dels pobles i dels seus habitants, sinó també cal que facin una reflexió aprofundida sobre el model d'escola que ofereix i de la qual es pot aprendre, perquè, d'aquesta escola, també se'n pot aprendre. L'escola rural és una escola que ha superat moltes de les barreres socials, culturals i polítiques que la van caracteritzar durant molt de temps; ha dissenyat i desenvolupat projectes curriculars segons les seves necessitats reals, basades en els grups heterogenis, en la diversitat i en el context on està ubicada; i ha creat una estructura d'organització i de funcionament que garanteix als nens i a les nenes de les zones rurals una educació de qualitat i arrelada al seu propi context.2 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126343Temps d'Educació, 2002, num. 26, p. 119-120(c) ICE Universitat de Barcelona, 2002info:eu-repo/semantics/openAccessEscoles ruralsRural schoolsEducació, ruralitat i territori: la construcció d'una identitat pròpiainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997292013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPiqué Simón, Begoña2012-06-29T12:29:02Z2012-06-29T12:29:02Z20002012-06-07T12:39:45Z2012-07-13T22:20:17Z2012-07-13T22:20:17Z2012-07-13T22:20:17Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28083Pot semblar que no és necessari continuar parlant de diversitat a les portes de l'any 2000 i fer-ho provoca un cert recel envers el que es pot dir que no s'hagi dit, si bé hom pensa que el fet de continuar enraonant significa que no ho tenim prou incorporat a l'hora de portarho a la practica. El terme diversitat comporta alhora "diversitat..d'interpretacions en funció de la realitat escolar que cadascú es troba. En general, pero s'entén per diversitat el conjunt de diferencies socials, economiques, culturals, personals i d'aprenentatge que identifica l'individu com a ésser único Tothom és diferent, i afrontar aquesta diversitat a l'aula és el que continua inquietant els docents.9 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126091/246957Temps d'Educació, 2000, num. 23, p. 295-303(c) ICE Universitat de Barcelona, 2000info:eu-repo/semantics/openAccessEducació primàriaEducació interculturalPrimary educationMulticultural educationEl tractament de la diversitat en l'educació primàriainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997302013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaCollelldemont Pujadas, Eulàlia, 1970-Gómez, Anna (Gómez Mundó)2012-06-29T12:27:30Z2012-06-29T12:27:30Z20062012-06-08T12:33:00Z2012-07-13T22:20:17Z2012-07-13T22:20:17Z2012-07-13T22:20:17Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28082En el presente artículo se ensaya una aproximación a la obra de la antropóloga Margaret Mead en clave pedagógica. Siendo así que se muestra una interpretación sobre sus pensamientos alrededor de la educación a partir de los estudios, comentarios y opiniones sobre los sistemas educativos, relaciones educativas y procesos de enseñanza aprendizaje que se explicitan, reiteradamente, a lo largo de su obra. A fin de cuentas, y como la propia autora indicaba, estudiar la educación era implícitamente necesario a todo estudio antropológico. Concepción que la llevó a incluir en la mayor parte de sus estudios, variables de análisis educativos, llegando incluso a centralizar la atención en este ámbito como idea central de algunos de sus escritos. Añadir además que, en esta síntesis se ha optado por presentar la evolución de su pensamiento pedagógico en base a momentos singulares y carismáticos, mostrando así las distintas continuidades y discontinuidades de su pensamiento.19 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126451Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 143-157(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccessMargaret MeadAntropologiaTeoria de l'educacióMead, Margaret, 1901-1978AnthropologyEducational theoryDe l'antropologia a l'educació. Una lectura des de Margaret Meadinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997312013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaSerrat Antolí, Núria2012-06-29T11:56:33Z2012-06-29T11:56:33Z20082012-06-08T12:33:32Z2012-07-13T22:20:18Z2012-07-13T22:20:18Z2012-07-13T22:20:18Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28066Dins del vast camp de la didàctica en l'àmbit dels museus, la recerca que presentem centra la mirada en les accions, mitjans i recursos que la institució museística posa a l'abast del públic escolar per afavorir-ne l'aprenentatge de contiguts històrics i arqueològics. Es tracta d'un estudi realitzat entre dos camps disciplinars: la didàctica i la museologia. L'article posa l'èmfasi en les característiques dels materials didàctics dels museus d'història i d'arqueologia i, en concret, de la funció dels continguts procedimentals en la definició d'aquests materials. Per mitjà d'una anàlisi del nivell de complexitat estructural dels verbs emprats en aquestes definicions, es conclou que hi predominen els de nivell més elemental, en detriment dels procediments propis de les disciplines de referència.16 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126505Temps d'Educació, 2008, vol. 34, p. 167-181(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessMuseus en l'ensenyamentMaterial didàcticTeaching in MuseumsTeaching materialsAccions didàctiques en el marc dels museus. Una investigació entre el museu i l'escolainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997322013-11-12T14:35:06Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaLaffitte Figueras, Rosa M.2012-07-02T08:00:31Z2012-07-02T08:00:31Z19992012-06-08T12:34:33Z2012-07-13T22:20:18Z2012-07-13T22:20:18Z2012-07-13T22:20:18Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28105Per parlar deis drets de la Terra ens preguntem primer qui és la Terra i ens adonem que no estem parlant d' una massa compacta indiferenciada, separada de nosaltres mateixos, sinó al contrari, estem fent referencia a una totalitat magnífica. Vista de lluny, és gairebé rodona, de color blau, verd, ocre ... amb núvols blancs; vista de prop, formada per una diversitat meravellosa d'éssers que estan vivint amb interdependencia els uns amb els altres. Així, parlar deis drets de la Terra vol dir parlar deis drets de les muntanyes, de les glaceres mil-lenaries i deis cims d'intens silenci, de les cascades, de les valls verdes i els prats coberts de flors silvestres. Deis rius i rierols, deis llacs i els aqüífers, de la mar i del sol fertil que alimenta i acull.10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126003Temps d'Educació, 1999, vol. 21, p. 247-256(c) ICE Universitat de Barcelona, 1999info:eu-repo/semantics/openAccessEducació ambientalDesenvolupament sostenibleEnvironmental educationSustainable developmentDrets de la Terrainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997332013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, Francesc2012-06-29T12:24:57Z2012-06-29T12:24:57Z20062012-06-08T12:35:11Z2012-07-13T22:20:19Z2012-07-13T22:20:19Z2012-07-13T22:20:19Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28081En el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.12 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126429Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 65-76(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccessProfessorsEducació permanentFormació del professoratTeachersContinuing educationTeacher training assessment modelsAssessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el contextinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997342013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaColén, M. Teresa2012-06-29T12:23:30Z2012-06-29T12:23:30Z20062012-06-08T12:35:49Z2012-07-13T22:20:19Z2012-07-13T22:20:19Z2012-07-13T22:20:19Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28080La formació de formadors darrerament ha esdevingut el centre de les preocupacions vers la formació permanent del professorat. Si a la dècada dels anys noranta les recerques, publicacions, debats i reflexions giraren entorn dels models de formació i les bondats de la formació centrada en l'escola; el debat actual està centrat en la funció dels formadors i formadores, les competències que necessiten per assolir-ne la funció i la formació que han de rebre.2 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/128376Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 9-11(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccessFormació del professoratEducació permanentTeacher trainingContinuing educationFormació de formadors. Una aproximació a la situació actualinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997372013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaVentura Robira, Montse2012-06-29T12:20:13Z2012-06-29T12:20:13Z20062012-06-08T12:36:43Z2012-07-13T22:20:20Z2012-07-13T22:20:20Z2012-07-13T22:20:20Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28078El asesoramiento educativo ha sido objeto de gran atención pero a menudo es concebido como una cuestión metodológica basada en modelos que van desde la transmisión estricta de conocimientos a la colaboración entre iguales. El asesoramiento no sólo es una cuestión de sólidos procedimientos sino que también ha de atender el bienestar de las personas. Para ello es importante poder tomar en consideración los procesos de recuperación de los temas como la integración curricular o las identidades y culturas docentes. Además, la mirada de la autora se detiene en el espacio demarcado por la relación entre la escuela y quienes trabajan en ella. Una escuela que necesita abrirse al entorno y que abra vías reales de participación a la comunidad. Desde este lugar la autora expone las dificultades que atraviesa el asesoramiento en las escuelas ligadas a la necesidad de actualizar el sentido del currículum. Así el poder dar sentido a lo que hacemos y a la revisión de nuestros propósitos no es un atributo que llega mágicamente del exterior sino que resulta de un largo entramado de intercambios de opiniones que nos permiten jugar entre lo nuevo y lo viejo, lo conocido y lo desconocido, lo deseable y lo posible, etc. El asesoramiento no surge, pues, de la transmisión sino de la implicación, y constituye una de las tareas más relevantes de la formación del profesorado.13 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126430Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 77-91(c) ICE Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccessOrientació educativaAssessors pedagògicsFormació del professoratEducational counselingEducational consultantsTeaching trainingL'assessorament educatiu en la cruïlla de la formació del professoratinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997382013-11-12T14:35:07Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaHigueras Albert, Elisabet2012-06-29T12:05:05Z2012-06-29T12:05:05Z20082012-06-13T09:40:37Z2012-07-13T22:20:21Z2012-07-13T22:20:21Z2012-07-13T22:20:21Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28070Immersos plenament en la societat de la informació resulta gairebé imprescindible analitzar l'impacte que està tenint el trànsit de la societat post-industrial a la societat xarxa, sobretot en termes educatius. En aquest sentit, el llibre que es presenta sintetitza els resultats d'un estudi sense precedents a Catalunya: El projecte Internet Catalunya (PIC).3 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/143956Temps d'Educació, 2008, num. 34, p. 294-296(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessInternet en l'ensenyamentInternet in educationNota de lectura: L'escola a la societat xarxainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997402013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaHigueras Albert, Elisabet2012-06-29T12:11:18Z2012-06-29T12:11:18Z2008-12-172012-06-13T12:03:16Z2012-07-13T22:20:22Z2012-07-13T22:20:22Z2012-07-13T22:20:22Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28073Després d'analitzar alguns dels canvis que s'estan començant a generar en l'educació, per la introducció de les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement, i per la presència d'alumnat de procedència diversa, aquest article proposa una eina en web, la mediaquest, que ha d'ajudar el professorat perquè els alumnes esdevinguin creadors i productors de nous coneixements i no mers consumidors passius d'informacions rebudes. Es tracta, en definitiva, d'ajustar el temps analògic del professorat amb el temps digital de l'alumnat.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139982Temps d'Educació, 2008, 36, p. 111-124(c) ICE Universitat de Barcelona, 2008info:eu-repo/semantics/openAccessTecnologia de la informacióMitjans de comunicació de massaEducació interculturalInformation technologyMass mediaMulticultural educationQuan l'actualitat mediàtica entra a l'aula: la "mediaquest" com a eina per promoure la crítica intercultural.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997412013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaCano García, Elena2012-06-29T12:13:22Z2012-06-29T12:13:22Z2009-11-262012-06-13T12:03:48Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28074L'Espai Europeu d'Educació Superior planteja reptes ineludibles que caldrà abordar a mig i llarg termini en tant que impliquen un canvi cultural difícil d'incorporar sobtadament per bona part de la comunitat acadèmica. El debat sobre el tipus de plans d'estudis (el seu contingut i estructura) i sobre les formes organitzatives i de treball que hi haurien de portar aparellades no és un debat sobre el format o l'aparença en què organitzem el treball sinó sobre el propi sentit del treball, de la missió de les institucions universitàries i del nostre rol com a professors i professores.8 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211242Temps d'Educació, 2009, 38, p. 35-42(c) ICE Universitat de Barcelona, 2009info:eu-repo/semantics/openAccessEducació superiorCompetències bàsiques en educacióDisseny curricularCompetency based educationCurriculum planningHigher educationEspai Europeu d'Educació SuperiorEls dissenys curriculars per competències en els títols de grau i postgrau: possibilitats i limitacionsinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997422013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaParcerisa Aran, Artur2012-07-02T09:42:40Z2012-07-02T09:42:40Z2009-11-262012-06-14T11:13:52Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28148El procés de convergència cap a l'Espai Europeu d' Educació Superior ha fet que les universitats s'hagin plantejat el repte de millorar la docència. Que amb l'EEES es vulgui fomentar un nou model d'ensenyança, ha suscitat opinions divergents, però hagués estat irresponsable no aprofitar el procés de canvi per anar al fons del tema docent. En el context actual, cercar com millorar els processos d'aprenentatge dels i de les estudiants suposa la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre què i sobre com s'ha d'ensenyar a la universitat. Per tal d'afavorir un canvi de model que dugui a focalitzar la mirada en el procés d'aprenentatge de l'estudiant, cal debatre sobre els dilemes que sorgeixen quan els requeriments del nou model xoquen amb la cultura tradicionalment predominant entre el professorat universitari. En l'article es comenten alguns d'aquests dilemes.14 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211240Temps d¿Educació, 2009, p. 11-24(c) ICE Universitat de Barcelona, 2009info:eu-repo/semantics/openAccessEducació superiorCompetències bàsiques en educacióPolítica educativaEspai Europeu d'Educació SuperiorHigher educationCompetency based educationEducational policyPolítiques docents en el context de l'EEES: oportunitats, dificultats i dilemesinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997432013-11-12T14:35:08Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaColén, M. TeresaEchebarria, Iñaki2012-06-29T12:14:55Z2012-06-29T12:14:55Z2010-07-102012-06-14T11:17:13Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28075L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.16 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/244991Temps d'Educació, 2010, 39, p. 89-104(c) ICE Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessEducació permanentFormació del professoratCatalunyaContinuing educationTeacher trainingCataloniaLa Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997442013-11-12T14:35:09Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPérez de Lara, Nuria2012-07-02T09:01:19Z2012-07-02T09:01:19Z19962012-06-26T10:31:04Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28131La autora reflexiona sobre la necesidad de profundizar en los fundamentos científicos de los nuevos planteamientos integradores de la Educación especial desde el análisis de la relación entre el dentro y el fuera de las instituciones, la normalidad y, la anormalidad, el conocimiento científico y la experiencia vivida, la ciencia y la ética, como binomios significativos en la construcción de dicha disciplina y sus prácticas. Ahondar en los fundamentos científicos de la integración supone, para la autora, plantearse el sentido de una interdisciplinariedad que requiere de unos planteamientos crìticos con las escisiones y dicotomìas tradicionales del pensamiento científico positivista para alcanzar una transdisciplinariedad que aborde la complejidad y la unidad diversa de lo real.22 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125656Temps d'Educació, 1996, num. 16, p. 357-377(c) ICE Universitat de Barcelona, 1996info:eu-repo/semantics/openAccessEducació especialInterdisciplinarietatÈticaEducació interculturalIntegració escolarSpecial educationInterdisciplinary approach to knowledgeEthicsMulticultural educationSchool integrationEls fonaments científics transdisciplinaris de la integracióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997452013-11-12T14:35:09Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaForés i Miravalles, AnnaSancho, Juana Ma.Alonso Cano, Cristina2012-07-02T09:02:58Z2012-07-02T09:02:58Z20102012-06-26T11:18:18Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z2012-07-13T22:20:23Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28132Un repte fonamental en el procés de construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior es troba en la necessitat de considerar l'estudiantat cada vegada més com l'actor, creador i responsable principal del seu aprenentatge i menys com a contenidor i aplicador d'informació. Això significa, entre altres coses, implicar els estudiants en processos genuins de recerca que els permetin desenvolupar les seves capacitats i competències de cerca, selecció, anàlisi, contrast i interpretació crítica de la informació. Preguntar i investigar per conèixer són els verbs claus per a la indagació. Ser professor o professora a la universitat, des de la perspectiva d'implicar l'estudiantat en experiències d'aprenentatge que afavoreixin la comprensió i la dotació de sentit, comporta un conjunt de plantejaments pedagògics claus, sense el quals difícilment es pot produir la indagació. Crear aquest procés a la universitat requereix dissenys educatius que possibilitin experiències d'aprenentatge genuines, desenvolupar estratègies didàctiques i avaluacions indagadores per tal que els estudiants se sentin part del procés d'ensenyament aprenentatge i trobin espai per desenvolupar la seva autoria i creativitat autoritzant-se i autoritzant els altres a ensenyar i aprendre.9 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211245Temps d'Educació, 2010, num. 38, p. 63-71(c) ICE Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessEducació superiorAprenentatgeInnovacions educativesHigher educationLearningEducational innovationsEspai Europeu d'Educació SuperiorLa indagació en l'educació superior. Implicació i corresponsabilitat en l'acte d'ensenyar i aprendre a la universitatinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1997472013-11-12T14:35:09Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPuigdellívol, IgnasiKastrina, Liga2012-07-02T08:57:39Z2012-07-02T08:57:39Z2010-01-052012-06-26T11:54:57Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z2012-07-13T22:20:24Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/28129El present article aborda l'anàlisi dels components inclusius dels centres educatius que es plantegen una educació de qualitat per a tot l'alumnat, posant especial atenció en l'alumnat de grups socialment vulnerables. Es basa en les dades qualitatives d¿una part del projecte integrat INCLUD-ED, que estudià 20 casos de centres educatius d'èxit en diferents països de la Unió Europea. Tots els centres atenien alumnat de baix nivell socioeconòmic i havien demostrat tenir més èxit escolar que el conjunt de centres situats en contextos similars. L'article revisa altres investigacions afins i exposa els resultats agrupats en quatre tòpics: l'agrupament de l'alumnat; les expectatives; el suport; i la participació de les famílies i la comunitat. Les conclusions se sotmeten a discussió.19 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211426emps d'Educació, 2010, num. 38, p. 95-113(c) ICE Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessEducació inclusivaMinoriesIntegració escolarEducació especialRendiment acadèmicInclusive educationMinoritiesSchool integrationSpecial educationAcademic achievementInclusió i segregació a l'escola: pràctiques inclusives i excloents amb l'alumnat vulnerableinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2062632013-11-12T14:35:10Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.2013-02-04T15:05:59Z2013-02-04T15:05:59Z19932013-02-04T15:05:59Z2013-02-04T23:13:50Z2013-02-04T23:13:50Z2013-02-04T23:13:50Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/33710El present número de la revista Temps d'Educació conté el text de les ponències presentades al Congrés Europeu sobre Tecnologia de la Informació a l'Educació: una visió crítica1 ¿ En aquest article es fa una introducció al contingut d'aquest exemplar de la revista, que consta de tres parts. En un primer moment es presenten els antecedents i el context que va portar a l'organització d'aquest acte i a continuació s'expliquen els aspectes més rellevants del seu desenvolupament en la practica per acabar amb algunes de les reflexions i aportacions que podrien considerar-se més significatives.13 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140579Temps d'Educació, 1993, num. 9, p. 7-19cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Tecnologia de la informacióEducacióEuropaInformation technologyEducationEuropePresentacio. Tecnologies de la informació a l'educació: una perspectiva europeainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2084282013-11-12T14:35:11Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaAntúnez, Serafí2013-03-18T13:42:08Z2013-03-18T13:42:08Z19902013-03-18T13:42:08Z2013-03-18T23:13:30Z2013-03-18T23:13:30Z2013-03-18T23:13:30Z0214-7351http://hdl.handle.net/2445/34292La doctora Eulàlia Vintró és en l'actualitat Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i Regidora de l'Àmbit de Benestar Social. Anteriorment havia estat Regidora de l'Àrea d'Ensenyament del mateix Ajuntament, en la qual va desenvolupar una tasca que va merèixer el reconeixement general quant a la innovació, creativitat i rigor en la gestió que va presidir-la. El seu coneixement de la gestió pública i de la vida política ha pogut sedimentar-lo a través d'una llarga trajectòria de participació en els poders legislatius estatal i autonòmic com a Diputada en el Congrés de Madrid i com a Diputada en el Parlament de Catalunya.10 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139542Temps d'Educació, 1990, num. 3, p. 179-188cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Administració públicaUniversitatsAutonomia universitàriaPublic administrationUniversitiesUniversity autonomyEntrevista a Eulàlia Vintróinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2123302013-11-12T14:35:12Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPuigdellívol, Ignasi2013-06-18T08:00:15Z2013-06-18T08:00:15Z20032013-06-18T08:00:18Z2013-06-18T22:13:22Z2013-06-18T22:13:22Z2013-06-18T22:13:22Z1131-995Xhttp://hdl.handle.net/2445/44324La mejor manera de entender la inclusión educativa es viéndola como un proceso. En efecto, no hace mucho más de una década que empezó a hablarse de la escuelanclusiva como de una forma de superación de determinadas concepciones dentegración educativa en las que poníamos (debemos hablar en primera persona, por supuesto) demasiado énfasis en el carácter diferencial de las necesidades de determinados alumnos y en el carácterndividualizado de los apoyos requeridos.2 p.application/pdfspaEditorial GraóAula de Innovación Educativa, 2003, num. 121, p. 35-36(c) Puigdellívol, Ignasi, 2003info:eu-repo/semantics/openAccessEducació inclusivaIntegració escolarEducació interculturalInclusive educationSchool integrationMulticultural educationExperiencias de inclusión: Presentación.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1519962013-11-12T14:47:04Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, Joan2011-06-02T09:02:28Z2011-06-02T09:02:28Z2010-022011-06-06T09:45:09Z2011-06-06T09:45:09Z2011-06-06T09:45:09Zhttp://hdl.handle.net/2445/18283L'ensenyament d'una llengua determinada intenta aconseguir que s'aprengui aquesta llengua i saber una llengua pot significar: saber vocabulari (conèixer el significat dels mots), saber descodificar estructures, regles sintàctiques (tenir competència lingüística) i especialment tenir competència comunicativa, concepte que inclou els anteriors i els supera ja que vol dir saber utilitzar la llengua.Comunicacció presentada a: CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques, Universitat de Girona, Girona, febrer 20107 p.application/pdfcatReproducció del document publicat a: http://hdl.handle.net/10256/2812CiDd: II Congrés Internacional de Didàctiques, Universitat de Girona, Girona, febrer 2010, núm. 286cc-by-nc-nd, (c) Mallart, 2010<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>Ensenyament de llengüesCompetència comunicativaMotivació en l'educacióComunicació interculturalLanguage teachingCommunicative competenceMotivation in educationIntercultural communicationDidàctica de la competència comunicativa plurilingüe i intercultural: el paper de la motivació en l'aprenentatgeinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794472013-11-12T14:47:05Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaBaqués i Trenchs, Marian2012-01-26T10:36:39Z2012-01-26T10:36:39Z2010-112012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/21646Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225239 p.application/pdfspaReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol IX(1), p. 77-85http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Baqués, 2010Cinematografia en l'ensenyamentTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationMorin, EdgarThemes in motion picturesEls set sabers traslladats al cinema formatiu. "La Ruta Natural"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794482013-11-12T14:47:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMoriñigo, María Karina2012-01-26T10:42:04Z2012-01-26T10:42:04Z2010-112012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/21647Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225237 p.application/pdfspaReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol IX(2), p. 86-92http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Moriñigo, 2010Cinematografia en l'ensenyamentCinematografiaInfànciaTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationCinematographyChildhoodThemes in motion picturesEls set sabers traslladats al cinema formatiu. "Explorando la máquina de los sueños". El cine y la infancia en contextos de educación no formalinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1814352013-11-12T14:47:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaAller Gorgojo, Nerea2012-03-07T09:31:06Z2012-03-07T09:31:06Z20102012-03-13T11:27:33Z2012-03-13T11:27:33Z2012-03-13T11:27:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/2252393 p.application/pdfcatReproducció digital del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). 93 p.(c) Rajadell et al., 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCinematografia en l'ensenyamentMotion pictures in educationMorin, EdgarXVI Setmana de Cinema Formatiu. Els set sabers necessaris per a l'educació del futur i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2102122013-11-12T14:47:08Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaBenedico, Imma2013-04-19T09:26:17Z2013-04-19T09:26:17Z2010-062013-04-17T10:24:16Z2013-04-19T22:20:00Z2013-04-19T22:20:00Z2013-04-19T22:20:00Zhttp://hdl.handle.net/2445/34656Viure és traçar petjades al terra mirant la plenitud de l’horitzó, fer-se present en el món i reinventar-lo, saber qui som i a on anem. La recerca de sentit existencial és un procés inherent a la condició humana, el qual és especialment significatiu a l’adolescència. En el seu compromís amb la vida: Com pot l’educació acompanyar els nois i les noies adolescents en el camí de cercar la seva identitat en un context social i cultural global, dinàmic i plurireferencial? Aprendre a crear sentit a la pròpia existència esdevé un aspecte fonamental en l’educació per al desenvolupament personal i la ciutadania. L‘aportació següent pretén destacar el paper que desenvolupen la creativitat i la corporeïtat en la consciència i expressió de la identitat des de la mirada ecosistèmica i transdisciplinar.9 p.application/pdfcatGIAD, Universitat de BarcelonaII Fórum Innovación y Creatividad: Formación Universitaria transdisciplinar e intercultural, Barcelona, 10-11 Junio 2010 / Borja i Solé, Maria de; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) Benedico, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCreativitatIdentitat (Psicologia)EducacióCreativityIdentity (Psychology)EducationCreativitat, Corporeïtat i Identitat des de la Mirada Ecosistèmica i Transdisciplinarinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2119912013-11-12T14:47:08Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaHernández, Fernando (Hernández Hernández)Fendler, RachelSancho, Juana Ma.2013-06-04T08:25:40Z2013-06-04T08:25:40Z20132013-06-05T22:12:09Z2013-06-05T22:12:09Z2013-06-05T22:12:09Zhttp://hdl.handle.net/2445/44009[eng] Proceedings for the 2nd annual conference: Rethinking Educational Ethnography - Researching on-line communities and interactions. University of Barcelona, 7-8 June 2012.[spa] Publicación de los trabajos presentados al II Simposio Rethinking Educational Ethnography - Researching on-line communities and interactions (Repensar la etnografia educativa - Investigando comunidades e relaciones virtuales). El 7-8 de junio de 2012, a la Universidad de Barcelona.[cat] Publicació dels treballs presentats al II Simposi Rethinking Educational Etnography - Researching on-line communities and interactions (Repensar l'etnografia educativa- Investigar comunitats i relacions virtuals). El 7 i 8 de juny de 2012, a la Universitat.Ponències presentades al 2nd Annual Rethinking Educational Ethnography conference inBarcelona, Spain, June 7th - 8th, 201287 p.application/pdfengEsbrina. Universitat de Barcelonacc-by-nc-nd, (c) Hernández et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>EtnografiaInvestigacióEducacióEthnographyResearchEducationRethinking educational ethnography. Researching online communities and interactionsinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794502013-11-12T14:47:09Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaPujol, M. Antònia (Maria Antònia)2012-01-25T13:43:36Z2012-01-25T13:43:36Z2010-112012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Z2012-01-27T11:42:28Zhttp://hdl.handle.net/2445/21625Podeu consultar el document senser de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252310 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol I, p. 4-13http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Pujol Maura, 2010Cinematografia en l'ensenyamentMotion pictures in educationMorin, EdgarEdgar Morin: Autor dels set sabers i savi educador dels nostres diesXVI Setmana de Cinema Formatiu. Capítol Iinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794512013-11-12T14:47:09Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaJarne Esparcia, IgnacioRajadell, NúriaBordas, Immaculada2012-01-25T14:21:00Z2012-01-25T14:21:00Z2010-112012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Zhttp://hdl.handle.net/2445/21627Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252311 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol I, p. 14-24http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Jarne Esparcia et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationGil de Biedma, Jaime, 1929-1990Themes in motion picturesMorin, EdgarLes cegueses del coneixement: l'error i la il·lusió a partir de "El cónsul de sodoma"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794552013-11-12T14:47:10Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaBorja i Solé, Maria deLópez Cassà, ÈliaBracamonte, Maite2012-01-26T10:24:38Z2012-01-26T10:24:38Z2010-112012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Z2012-01-27T11:42:29Zhttp://hdl.handle.net/2445/21644Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225236 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol VII(2), p. 62-67http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Borja Sole et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentComprensióTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationComprehensionThemes in motion picturesEnsenyar la comprensió a partir de "Hoy empieza todo" y "Voces inocentes". "Voces inocentes"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1795092013-11-12T15:02:17Zhdl_2072_179241Universitat de BarcelonaHernández, Fernando (Hernández Hernández)Sancho, Juana Ma.Montané López, AlejandraSánchez de Serdio Martín, Aida2011-12-15T15:02:19Z2011-12-15T15:02:19Z20112012-01-27T11:47:33Z2012-01-27T11:47:33Z2012-01-27T11:47:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/21193[eng] This report is part of the research project, The effects of social changes in work and professional life of Spanish academics, partially financed by the Spanish Ministry of Science and Innovation (SEJ2006-01876), that has explored change in legislation, organisation, research schemes and so on, in the last thirty years. The main aim of this project is deepening our understanding of the impact of undergoing economic, social, cultural, technological and labour change in Spanish universities in the life and professional identity of the teaching and research staff, taking into account the national and european context. This paper gathers part of the results gained from the project, being its primary objective to contribute to an improved knowledge-base on professional knowledge and work experience in higher education institutions in Spain and, as a consequence, to understand how Spanish academics are coping with current changes.[spa] Este documento forma parte de la investigación, Los efectos de los cambios sociales en el trabajo y la vida profesional de los docentes universitarios, parcialmente financiado por el Ministerio de Ciencia e Innovación (SEJ2006-01876), en el que hemos explorado los cambios en la legislación, la organización, los contextos de la investigación y la docencia, etc., en los últimos treinta años. El principal objetivo de este documento es profundizar en nuestra comprensión sobre el impacto del cambio económico, social, cultural, tecnológico y laboral que están experimentando las universidades españolas en la vida y la identidad profesional del personal docente e investigador, teniendo en cuenta el contexto nacional y europeo. Este trabajo recoge parte de los resultados obtenidos en el proyecto, siendo su principal objetivo contribuir a mejorar el conocimiento basado en la investigación sobre el saber profesional y la experiencia laboral en las universidades españolas, y en consecuencia, favorecer nuestra comprensión sobre cómo los académicos se están enfrentando con los cambios actuales.[cat] Aquest document forma part de la investigació, Els efectes dels canvis socials en el treball i la vida professional dels docents universitaris, parcialment finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (SEJ2006-01876), on hem explorat els canvis de la legislació, l'organització, els contextos d'investigació i docència etc., durant els darrers trenta anys. El principal objectiu d'aquest document és aprofundir en la comprensió de l'impacte del canvi econòmic, social, cultural, tecnològic i laboral que s'està experimentant a les universitats espanyoles en la vida i en la identitat professional de les persones docents i investigadores, tenint en compte el context nacional i europeu. Aquest treball recull part dels resultats obtinguts en el projecte, essent el seu principal objectiu contribuir a la millora del coneixement basat en la investigació sobre el saber professional i l'experiència laboral a les universitats espanyoles, i conseqüentment, afavorir la comprensió sobre com els acadèmics estan encarant els actuals canvis.Podeu consultar la versió en català a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/2098362 p.application/pdfenghttp://hdl.handle.net/2445/20983cc-by-nc-nd, (c) Hernández et al., 2011<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Professors universitarisExperiències educativesEducació superiorCanvi socialInvestigacióCollege teachersEducational experiencesHigher educationSocial changeResearchInvestigacióHow are Spanish academics coping with changes? Responses from a life histories research.info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/2030092013-11-12T15:02:17Zhdl_2072_179241Universitat de BarcelonaMoltó Egea, Oscar2012-10-23T10:49:19Z2012-10-23T10:49:19Z20122012-10-23T22:12:33Z2012-10-23T22:12:33Z2012-10-23T22:12:33Zhttp://hdl.handle.net/2445/32367El texto que sigue resulta de una re-construcción de cuatro aproximaciones -biomédica-evolutiva, crítica, hermenéutico-construccionista y post-estructural- a la educación en medios con jóvenes en contextos educativos formales, entendida ésta en un sentido amplio como la enseñanza y aprendizaje de los medios de comunicación analógicos y digitales. Uno de los propósitos de la re-construcción tiene que ver, en primer lugar con la visibilización de la diversidad de opciones y epistemologías disponibles a la hora de plantear un escenario formativo en educación con medios, y con las posibilidades formativas que dicha multiplicidad nos ofrece...85 p.application/pdfspaReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Moltó Egea, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Mitjans de comunicació de massa en l'ensenyamentFilosofia de l'educacióMass media in educationPhilosophy of educationPensando la educación en medios desde los discursos: psicológico-biomédico, hermenéutico-construccionista post-estructural y crítico. Cuatro miradas al sujeto joven que educamosinfo:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/2171452013-11-12T15:02:18Zhdl_2072_179241Universitat de BarcelonaMoltó Egea, Oscar2013-08-01T08:45:48Z2013-08-01T08:45:48Z20132013-08-01T22:13:06Z2013-08-01T22:13:06Z2013-08-01T22:13:06Zhttp://hdl.handle.net/2445/45330Las posibilidades del sujeto de la educación asociada a la integración de las TIC en la escuela nos lleva a pensar en el mejor de los casos en un espacio 'clase como espacio de Innovación basado en la autoría de los estudiantes, la centralidad de la comunicación y la creación, los usos colaborativos de las tecnologías para construir conocimientos compartidos, un ambiente en fin dispuesto a partir de la investigación y la auto-regulación propia de los estudiantes donde el profesor adquiere un nuevo papel de mediador y orientador del aprendizaje de los demás. Este horizonte utópico ha sido definido por autores como Buckingham (2002) como el nuevo discurso del aprendizaje horizontal y flexible asociado a las TIC. La presente investigación partiendo de la etnografía de un centro de educación secundaria donde se ha realizado una apuesta por la integración de las TIC, retoma críticamente las categorías asociadas al nuevo discurso de aprendizaje basado en las TIC desde el punto de vista de cómo se construye la subjetividad del estudiante. Estas categorías (tradicional/innovador, individual/colaborativo, relaciones horizontales/ verticales, habilidades técnicas/creativas-expresivas, pasividad/actividad, centrado en el profesor/centrado en el alumno) a menudo han sido utilizadas como lugar de llegada desde donde afirmar las bondades del trabajo a realizar mediante el uso de las TIC y su integración en el currículum (McPherson et al. 2008; Buckingham et al. 2008). Por el contrario la presente investigación las interroga desde los procesos micropolítcos cotidianos y desde las diferentes formas en que la subjetividad del sujeto estudiante se establece en el espacio de la escuela.191 p.application/pdfspaReproducció del document originalcc-by-nc-nd (c) Moltó, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Tecnologia de la informacióEducació secundàriaInformation technologySecondary educationEtnografía de una escuela secundaria. De los procesos de innovación e integración de las TIC a las prácticas de ser estudiante.info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/2081152013-11-12T15:07:29Zhdl_2072_179718Universitat de BarcelonaAlonso Cano, CristinaGuitert Catasús, MontseArea Moreira, ManuelRomeu Fontanillas, Teresa2013-03-12T09:58:26Z2013-03-12T09:58:26Z2012-122013-03-12T23:15:49Z2013-03-12T23:15:49Z2013-03-12T23:15:49Z978-84-616-0431-9http://hdl.handle.net/2445/34202En la primera parte de este trabajo se presentan algunas reflexiones en torno a las recientes políticas educativas estatales de incorporación de las TIC en los centros educativos siguiendo el modelo de un ordenador por alumno. En una segunda parte, se aborda la concreción en Cataluña del proyecto Escuela 2.0 y la valoración que realiza el profesorado de esta comunidad autónoma de los entornos 1x1.19 p.application/pdfspaEspiral, Educación y TecnologíaCapítol del llibre: Tendencias emergentes en Educación con TIC, Espiral, Educación y Tecnología, Barcelona, 2012, ISBN 978-84-616-0431-9, 286 p. / p. p. 83-101cc-by-sa (c) Alonso et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/</a>Tecnologia de la informacióPolítica educativaProfessorsInformation technologyEducational policyTeachersUn ordenador por alumno: reflexiones del profesorado de Cataluña sobre los entornos 1x11info:eu-repo/semantics/bookPart
oai:recercat.cat:2072/2179672013-12-09T23:19:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaPérez Escoda, NúriaLópez Cassà, ÈliaTorrado Fonseca, Mercè2013-09-27T10:47:23Z2013-09-27T10:47:23Z2013-072013-09-27T22:17:46Z2013-09-27T22:17:46Z2013-09-27T22:17:46Zhttp://hdl.handle.net/2445/46401Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/462861 p.application/pdfcatICE UBReproducció del document de les jornades: http://hdl.handle.net/2445/46286Pòster presentat a: Barredo Gutierrez, B.; Bisquerra Alzina, R.; Blanco Cuch, A.; Giner Tarrida, A.; Perez Escoda, N.; Tey Teijón, A. (eds.) IX Jornades d’educació emocional. Educació emocional i valors / IX Jornadas de educación emocional. Educación emocional y valores. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2013. Document electrònic.valores. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2013. Document electrònic [http://hdl.handle.net/2445/46286]. p. 261http://hdl.handle.net/2445/46286cc-by-nc-nd (c) Pérez Escoda et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalEducació en valorsCongressosEmotional educationValues educationCongressesLa competència emocional i autoestima al cicle superior d'educació primàriainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2228812014-01-29T23:16:33Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBozu, ZoiaImbernón, Francesc2014-01-29T11:55:39Z2014-01-29T11:55:39Z20122014-01-29T11:55:40Z2014-01-29T23:16:33Z2014-01-29T23:16:33Z2014-01-29T23:16:33Z0034-8082http://hdl.handle.net/2445/49256Este artículo sintetiza los resultados y las principales conclusiones de una investigación realizada en la Universidad de Barcelona sobre el tema del portafolio docente, un fenómeno bastante reciente en el campo de la formación del profesorado en general, y en la del docente universitario en particular. La introducción de esta herramienta en la Enseñanza universitaria se debe a la Asociación Canadiense de Profesores de Universidad (en la década de los ochenta), que la empleó para la habilitación y la evaluación de docentes. Sin embargo, en este trabajo se parte de la idea de que los portafolios docentes tienen también una vertiente formativa y resultan útiles en la mejora y el desarrollo profesional del profesorado universitario novel. Explorar este aspecto es el objetivo de nuestro estudio. Se ha elegido, como campo de aplicación, el profesorado novel de la Universidad de Barcelona, que ha elaborado un portafolio docente en los cursos de Iniciación en la Docencia Universitaria. El enfoque usado ha sido cualitativo y como estrategia metodológica hemos optado por el estudio de casos múltiple, dado que la muestra está constituida por 10 profesores universitarios noveles de diferentes áreas de conocimiento. Para recoger y registrar la información, los instrumentos empleados fueron la entrevista en profundidad y el análisis de documentos. Los resultados apuntan a que el verdadero valor del portafolio docente reside en su potencial formativo y para el desarrollo profesional del profesorado universitario novel. También revelan que el portafolio es una herramienta valiosa para un nuevo profesionalismo docente, que se orienta a la reflexión sobre la propia práctica docente y al desarrollo de una enseñanza más acorde con las exigencias de la nueva sociedad del conocimiento.20 p.application/pdfspaMinisterio de Educación, Cultura y DeporteReproducció del document publicat a: http://www.mecd.gob.es/revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numeros-anteriores/2012/re358/re358_12.htmlRevista de Educación, 2012(c) Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2012info:eu-repo/semantics/openAccessPortafolis en educacióProfessors universitarisFormació del professoratProfessors novellsPortfolios in educationCollege teachersTeacher trainingFirst year teachersEL Portafolio docente como estrategia formativa innovadora del profesorado novel universitario. Un estudio de casosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2246522014-03-03T23:10:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaGros Salvat, BegoñaForés i Miravalles, Anna2014-03-03T12:19:55Z2014-03-03T12:19:55Z20142014-03-03T23:10:51Z2014-03-03T23:10:51Z2014-03-03T23:10:51Zhttp://hdl.handle.net/2445/50736Los profesores están sometidos a diferentes tensiones: sociales, culturales, de mercado, detendencias. Una de estas tensiones más actuales es la irrupción de la cotidianeidad tecnológi -ca dentro y fuera del aula. Son muchos los estudios que intentan visualizar los usos tecnológicospara el aprendizaje, por ejemplo, (Usos de las TIC entre los estudiantes universitarios:perspectiva académica y social de los procesos de aprendizaje mediados. EDU2009-12125) y losusos de las tecnologías por los adolescentes fuera del aula. La tensión a la que nos hemosacercado con nuestra investigación es la prohibición del uso de los móviles en las aulas y/o suuso pedagógico. Esta comunicación se focaliza en el estudio realizado dentro del proyecto “Mimóvil al servicio de la comunidad: aprender y compartir” una iniciativa impulsada por FundaciónTelefónica en colaboración con Fundación Itinerarium y el Grupo de investigación Consolidado EMA (Entornos y Materiales para el Aprendizaje) de la Universidad de Barcelona, en su línea de Laboratorios Sociales...Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/506805 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Posiciones del profesorado ante los cambios. p. 101-105http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Gros Salvat et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratServeis de geolocalitzacióEducació secundàriaCareer developmentTeacher trainingLocation-based servicesSecondary educationAprender en contexto: el uso de la geolocalización en la educación secundariainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2247252014-03-04T23:11:46Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Correa Gorospe, José MiguelHernández, Fernando (Hernández Hernández)2014-03-04T09:31:31Z2014-03-04T09:31:31Z20142014-03-04T23:11:45Z2014-03-04T23:11:45Z2014-03-04T23:11:45Zhttp://hdl.handle.net/2445/50797Entendemos el final de este encuentro como el principio o la continuación de nuevos estudios,proyectos y acciones encaminadas a promover una mejor formación inicial y permanentedel profesorado. Pero también poner de manifiesto la necesidad de resituar el valor fundamentalde la educación y de que quienes nos dedicamos a ella podamos llevar a cabo nuestratarea en condiciones que no sean imposibles. Porque como afirmó Josep Alsina, coordinadordel Máster de Formación del Profesorado de Secundaria de la Universidad de Barcelona, en lamesa redonda: Expectativas ante el profesorado novel, los docentes de infantil, primaria y secundariason los únicos profesionales que contribuyen a la formación de todos los demás.Esta última etapa nos lleva a reivindicar el sentido y la finalidad de este simposio que,como anunciamos en su lanzamiento, partía de la necesidad de indagar sobre un conjunto depreguntas que emergían de la investigación que estábamos realizando.Podeu consultar el simposi complet a: http://hdl.handle.net/2445/50680x p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). . Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. Epílogo. p. 525-527http://hdl.handle.net/2445/50680cc-by-nc-nd, (c) Sancho et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratCareer developmentTeacher trainingUn epílogo con vocación de prólogoinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2181612014-07-28T22:19:59Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaCarreras, LeopoldValera, Milagros2012-03-26T11:18:15Z2012-03-26T11:18:15Z2006-11-112013-10-03T22:17:31Z2013-10-03T22:17:31Z2013-10-03T22:17:31Zhttp://hdl.handle.net/2445/23122Intercambio de experiencias de las I Jornadas sobre escuela y altas capacidades de la Universidad de Barcelona163 p.application/pdfspaUniversitat de BarcelonaReproducció del document originalI Jornadas Nacionales sobre escuela y altas capacidades, Barcelona, 10-11 noviembre 2006cc-by-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nd/3.0/es/</a>Infants superdotatsEscolesEducacióExperiències educativesCongressosGifted childrenSchoolsEducationEducational experiencesCongressesI Jornadas Nacionales sobre escuela y altas capacidadesinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2112392014-09-09T22:26:14Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBeltrán Llavador, José, 1959-Hernàndez i Dobón, Francesc JesúsMontané López, Alejandra20081681-5653http://hdl.handle.net/2445/43493En el presente artículo trazamos un panorama aproximativo de algunas de las cuestiones más relevantes que determinan, al tiempo que reflejan, las políticas educativas en España desde la década de 1980 hasta la actualidad. Esta revisión de los últimos 25 años permitirá apreciar, siquiera de manera epidérmica e inevitablemente parcial, la tensión o dialéctica entre la tradición-caracterizada por la persistencia de formas caducas en la concepción y en la provisión educativa- y la modernidad-portadora de la tendencia al cambio y a la innovación, si bien no exenta de ambigüedad y contradicción en su propio desarrollo-. Nos detenemos en aquellos ejes a partir de los cuales se articula nuestra reflexión, tales como las políticas educativas, la organización del sistema educativo, la convergencia europea, las organizaciones transnacionales reguladoras de las políticas educativas y prospectivas, finalizando con algunas conclusiones que, aun siendo abiertas, plantean la persistencia de las dinámicas reproductoras. Nuestro análisis se ciñe, para esta ocasión, al ámbito de la educación formal, sin dejar de reconocer la importancia creciente de los espacios de educación no formal e informal, y de los sectores emergentes derivados de los mismos. Como se verá, nuestro planteamiento se enmarca dentro de una interpretación singular acerca de las derivaciones y consecuencias de la modernidad tardía en la que se inscribe nuestro período de estudio19 p.application/pdfspaOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie48.htmRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2008, num. 48, p. 53- 71cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2008info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Política educativaReforma de l'educacióEspanyaEducational policyEducational changeSpainTradición y modernidad en las políticas educativas en España: una revisión de las últimas décadasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387552014-09-09T22:26:15Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaJarauta Borrasca, BeatrizSerrat Antolí, NúriaImbernón, Francesc2014-01-151681-5653http://hdl.handle.net/2445/56926El objetivo de este artículo es mostrar el proceso seguido y los resultados obtenidos en una investigación(1) dirigida a identificar y analizar las necesidades de formación del profesorado del Instituto Normal Superior Católico"Sedes Sapientiae" (INSCSS) de la Universidad Católica Boliviana"San Pablo" (Cochabamba-Bolivia). Para este propósito, hemos diseñado y utilizado diversos instrumentos de recogida de información como el cuestionario, las entrevistas en profundidad y los grupos colaborativos. La investigación, planteada desde una perspectiva cualitativa mediante un estudio de casos, ofrece información acerca de las necesidades sentidas y expresadas por el profesorado del Instituto y contribuye, a su vez, a arrojar datos relevantes para el diseño de propuestas de formación del profesorado universitario encargado de la formación inicial de maestros y maestras en el contexto latinoamericano. (1)Proyecto"Detección y análisis de necesidades de formación del profesorado universitario del Instituto Normal Superior Católico"Sedes Sapientiae" de la Universidad Católica Boliviana"San Pablo". Financiado por Relaciones Internacionales de la Universidad de Barcelona. Han participado en el estudio Maria Luz Mardesich, Ana María García y Oscar Velasco, todos ellos profesores pertenecientes al Instituto Normal Superior"Sedes Sapientiae" (INSCSS) de Cochabamba (Bolivia).11 p.application/pdfspaOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie_contenedor.php?numero=5955&titulo=La%20detecci%F3n%20de%20necesidades%20formativas%20como%20herramienta%20de%20mejora%20instRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2014, num. 64/1cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Educació superiorUniversitatsFormació del professoratProfessors novellsHigher educationUniversitiesTeacher trainingFirst year teachersLa detección de necesidades formativas como herramienta de mejora institucionalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2387562014-09-09T22:26:15Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.20051681-5653http://hdl.handle.net/2445/57003Este artículo trata de responder a la pregunta formulada en el título acerca de si los observatorios de la Sociedad de la Información tienen como principal finalidad llevar a cabo una evaluación sobre el impacto de las tic, o si constituyen una promoción de su uso en la educación. Para responder a esta interrogante hemos realizado, en primer lugar, una aproximación al concepto de observatorio y a su función en el ámbito de las Ciencias Sociales, así como al de Sociedad de la Información. Tras identificar el conjunto de observatorios accesibles desde Internet en las lenguas del Estado español, procedimos al análisis de sus promotores, de sus finalidades y objetivos, y de sus contenidos. La interpretación de los datos del análisis nos permitió llegar a la conclusión de que el principal interés y la motivación de estas iniciativas son la expansión y el fomento del uso de las tic en todos y cada uno de los ámbitos económicos, políticos, sociales, culturales y formativos. Por otro lado, aunque parece entenderse que la educación es una necesidad fundamental en el desarrollo de la Sociedad de la Información<br>que algunos comienzan a convertir en Sociedad del Conocimiento<br>, sólo uno de los observatorios estudiados (hoy anticuado) está dedicado a valorar la evolución del uso de las tic en la mejora de la calidad educativa. En el resto el tema de la educación, cuando aparece, lo hace como cualquier otro, y no siempre como el más destacado entre muchos. De ahí que se concluya que el tema de la política de promoción de las tic en educación parezca más una acción indirecta, que se conseguiría a partir de generalizar el uso de estas herramientas en todos y cada uno de los espacios personales y sociales de los individuos.32 p.application/pdfspaOrganización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie36a02.htmRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2005, num. 36, p. 37-68cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Societat de la informacióTecnologia de la informacióEducacióInformation societyInformation technologyEducationLos observatorios de la Sociedad de la Información: evaluación o política de promoción de las TIC en educación.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2106852014-09-10T22:29:04Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaGiné, NúriaPiqué Simón, Begoña20071131-995Xhttp://hdl.handle.net/2445/42038La evaluación es un proceso que se pone en marcha junto con el inicio de la vida escolar y continúa a lo largo de ella, haciendo acto de presencia de manera continuada (lo cual no es lo mismo que hacer una evaluación continuada). La evaluación es un referente constante en las dinámicas escolares que debe servir de ayuda para que el profesorado y el alumnado aprendan algo respecto de lo que hacen bien y de lo que se requiere modificar para que se produzca más y mejor aprendizaje.5 p.application/pdfspaEditorial GraóAula de Innovación Educativa, 2007, num. 163-164, p. 7-11(c) Giné, Núria et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccessEducació inclusivaAvaluació dels alumnesInclusive educationStudent evaluationEvaluación para la inclusión: siete propuestas en forma de tesisinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2115502014-09-10T22:29:05Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, Francesc20120214-7351http://hdl.handle.net/2445/43714En aquest article es pretén esbrinar quines són les influències que han portar l"autor a desenvolupar un pensament pedagògic, tant teòricament com pràcticament, des dels inicis com a mestre fins a la pràctica de l"ensenyament a la universitat. Les lectures, la relació amb els companys i amb el context, així com els esdeveniments de la pròpia vida han dut l"autor a desenvolupar una manera de pensar, sentir i actuar en el camp de l"educació. L"article descriu aquest recorregut vital.9 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=07748Temps d'Educació, 2012, num. 43, p. 221-230cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>PedagogiaAutobiografiaDesenvolupament professionalEducació superiorPedagogyAutobiographyCareer developmentHigher educationPer què sóc, penso i actuo així (pedagògicamen)t? Influències que han marcat un camí cap a la identitat professionalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2118202014-09-10T22:29:06Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPiqué Simón, Begoña20071131-995Xhttp://hdl.handle.net/2445/43894En el marco de un curso de formación para maestros de educación infantil en activo que requerían el postgrado de especialización, se desarrolló un módulo específico de atención a la diversidad de necesidades educativas especiales6 p.application/pdfspaEditorial GraóAula de Innovación Educativa, 2007, num. 163, p. 29-35(c) Piqué Simón, Begoña, 2007info:eu-repo/semantics/openAccessEducació interculturalDisseny curricularEducació especialMulticultural educationCurriculum planningSpecial educationLa atención a la diversidad:¿realidad o ficción?.info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2116012014-09-13T00:26:13Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPiqué Simón, Begoña2010-07-011131-995Xhttp://hdl.handle.net/2445/43745Se describe una intervención educativa en un aula externa concertada con un centro de educación secundana. El caso se refiere a un alumno inestable, con una situación familiar compleja, con problemas de adaptación y que manifiesta gran preocupación por obtener el graduado en educación secundaria.3 p.application/pdfspaEditorial GraóAula de Innovación Educativa, 2010, num. 193-194, p. 59-61(c) Piqué Simón, Begoña, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessIntervenció educativaEducació secundària obligatòriaFracàs escolarEducational interventionSecondary educationSchool failureAcción educativa desde un aula externainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2166522014-09-13T00:26:26Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaFrossard, FrédériqueBarajas, MarioTrifonova, Anna2012-06-012013-9144http://hdl.handle.net/2445/44803This study presents an innovative pedagogical approach where teachers become game designers and engage in creative teaching practices. Within co-design training workshops, 21 Spanish primary and secondary school teachers have developed their own Game-Based Learning (GBL) scenarios, especially tailored to their teaching contexts and students profiles. In total, teachers developed 13 GBL scenarios and put them into practice in real teaching contexts. The present paper analyses the impacts of this learner-centred game design approach on teachers" creativity from three different points of view: the GBL design process, the GBL scenario, and the teaching processes at stake.10 p.application/pdfengUniversitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://greav.ub.edu/der/index.php/der/article/view/197Digital Education Review, 2012, num. 21, p. 13-22cc-by-nc-nd (c) Frossard, Frédérique et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Motivació de l'aprenentatgeInnovacions educativesCreativitatJocs educatiusLearning motivationEducational innovationsCreativityEducational gamesA Learner-Centred Game-Design Approach: Impacts on teachers" creativityinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2389192014-09-16T22:27:28Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaTorre, Saturnino de laTejada Fernández, José20071681-5653http://hdl.handle.net/2445/57183En este artículo se describen el concepto y supuestos teóricos de estilos de vida y sus relaciones con la actividad académica y el aprendizaje universitario, situando los estilos de vida en esa confluencia entre lo permanente y el cambio, entre las capacidades y las emociones, entre el mundo exterior y el interior. Porque para hablar de estilos de aprender, enseñar o evaluar, es importante conocer los estilos de vida que arraigan en los impulsos básicos y fundamentales del ser humano, impulsos que influyen en las decisiones y compromisos, en la concepción de vida y en las preferencias académicas. Existen en nosotros inclinaciones de las que no somos conscientes y que son motivadoras de buena parte de nuestros actos, tanto en el contexto de la enseñanza como en la vida cotidiana. Las preferencias arraigan en los impulsos e inclinaciones básicas del ser humano, fruto de la interacción entre componentes genéticos, neurológicos, psicológicos y el medio sociocultural y educativo en permanente intercambio y recursividad. Ahora bien, la proyección de estas preferencias en la forma de ser, pensar, sentir, actuar, decidir , es lo que denominamos 'estilo de vida'. El predominio de unos componentes u otros conformarán un determinado estilo. En el presente trabajo se da cuenta de los resultados obtenidos en una investigación llevada a cabo con 356 estudiantes universitarios de Ciencias de la Educación, tomando en consideración indicadores como género, turno, carrera. Tras aplicar un 'Cuestionario de preferencias personales' (CPP) de inferencia verbal y de cuestiones abiertas, se constata que el lenguaje puede ser un instrumento útil para indagar sobre las preferencias que mueven nuestra manera de ver la realidad, decidir y actuar.31 p.application/pdfspaOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/rie44.htmRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2007, num. 44, p. 101-131cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2007info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Estudiants universitarisAprenentatgeCollege studentsLearningEstilos de vida y aprendizaje universitarioinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2055702014-09-18T22:36:33Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, Francesc20100214-7351http://hdl.handle.net/2445/33483La innovació i metodologia a la Universitat dintre de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) implica un canvi en tres mirades: el paper del professorat universitari en l"ensenyament, el mitjà d"aprenentatge que es fa servir i el paper de l"alumnat a les aules. Encara que tot això no és nou, la implicació institucional que ocasiona l"EEES pot ser una oportunitat de reflexionar sobre això. Però perquè la innovació sigui una realitat no és suficient amb dir-ho sinó que s"haurien d"engegar diverses mesures: augmentar els recursos econòmics i humans; preocupar-se per la relació ensenyament-aprenentatge; modificar les relacions d"autoritat, saber i poder en els departaments; crear la possibilitat de formar-se i autoformar-se en la impartició docent de la disciplina, i especialitzar-se en l"oferta formativa.8 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211243Temps d'Educació, 2010, num. 38, p. 43-51cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Innovacions educativesMetodologiaEnsenyamentAprenentatgeEducació superiorEducational innovationsMethodologyTeachingLearningHigher educationLa innovació docent abans i en l'Espai Europeu d'Educació Superior. Què hi ha de nou?info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2120772014-09-18T22:36:34Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPiqué Simón, BegoñaRajadell, Núria20071131-995Xhttp://hdl.handle.net/2445/44125A partir de diversas sesiones de debate contrastado, en las que se presentaban realidades muy diferentes bajo el análisis de una concepción educativa atenta a la diversidad y basada en la perspectiva contextual y en la propuesta de respuestas inclusivas, ofrecemos a continuación una síntesis de algunos aspectos fundamentales para avanzar hacia la mejora.7 p.application/pdfspaEditorial GraóAula de Innovación Educativa, 2007, num. 167, p. 45-51(c) Piqué Simón, Begoña et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccessEducació interculturalPlanificació educativaAdministració escolarMulticultural educationEducational planningSchool management and organizationLa atención a la diversidad en la ESO: retos y objetivosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2395542014-09-19T22:23:24Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaMedina, José Luis (Medina Moya)Jarauta Borrasca, BeatrizUrquizu Sánchez, Cecilia20051681-5653http://hdl.handle.net/2445/57463Durante el curso académico 2001-2002 se desarrolló en la Universidad de Barcelona el Curso de Postgrado 'Innovación en la Docencia Universitaria' dirigido al profesorado novel de la misma. Finalizado el programa se hacía imprescindible conocer su contribución a la mejora de la docencia del profesorado debutante. A través de este estudio se pretende, por tanto, identificar y valorar los cambios, transformaciones y mejoras acaecidas en la práctica docente del profesorado novel como consecuencia de su participación en el Postgrado. El presente trabajo recoge estos aspectos articulados en una evaluación diferida del impacto del Curso de Postgrado. El enfoque metodológico usado ha sido cualitativo-fenomenológico En lo que se refiere a los criterios de evaluación, dos han sido los utilizados en este estudio: la utilidad percibida por el profesorado y la transferibilidad del conocimiento elaborado en el curso.16 p.application/pdfspaOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/1056.htmRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2005, vol. 36, num. 11cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2005info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Formació del professoratProfessors universitarisAvaluació formativaTeacher trainingCollege teachersFormative evaluationEvaluación de la formación del profesorado universitario novelinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2098602014-09-19T22:25:49Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaTorre, Saturnino de la2010-05http://hdl.handle.net/2445/34519La adversidad y la carencia la enfermedad y el sufrimiento cuando nos hacen tocar fondo nos enfrentan a nuevos retos: son esos impulsos creadores los que nos lanzan hacia lo nuevo. Conciencia, empeño, pasión, son los principales conceptos que convierten la adversidad en creadores procesos.17 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.creatividadcursos.com/recrearte/spip.php?article393II Fórum Innovación y Creatividad: Formación Universitaria transdisciplinar e intercultural, Barcelona, 10-11 Junio 2010 / Borja i Solé, Maria de; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) De La Torre, 2010info:eu-repo/semantics/openAccessCreativitatResiliència (Tret de la personalitat)CreativityResilience (Personality trait)Adversidad y Diversidad Creadoras, Desarrollando otra Concienciainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098612014-09-19T22:25:50Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaTorre, Saturnino de la2011-05http://hdl.handle.net/2445/34515La intención de esta sección es ilustrar con historias de personajes célebres cómo los percances que pasaron en alguna etapa de su vida, sirvió para inspirarse o cambiar el rumbo de su actividad. En lugar de lamentarse supieron transformar esos momentos, a veces muy prolongados, en fuente de creatividad. De estas historias admirables, a veces alucinantes, podemos aprender valores, actitudes, convicciones y lo que es más, claves que nos ayuden a conocer algo más sobre los procesos de adversidad creadora.2 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIII Fórum Innovación y Creatividad: La Adversidad como Oportunidad, Barcelona, 11-14 Mayo 2011 / Lorenzo Ramírez, Núria; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) De La Torre, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessCelebritatsCreativitatCelebritiesCreativityCreativos en la adversidad: Presentacion de relatos de vida de personajes celebresinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098622014-09-19T22:25:50Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, Joan2011-05http://hdl.handle.net/2445/34518Desde la paideia griega, el proceso educativo nos encamina hacia el ejercicio de la virtud (areté). La humanitas ciceroniana, e incluso el humanismo renacentista, todas las visiones humanistas coinciden en valorar de manera especial al ser humano. Las teorías de Rogers, Maslow o Frankl no tienen nada que ver con aquel humanismo clásico elitista que se centraba en el desarrollo de las capacidades intelectuales, olvidando los demás aspectos de la personalidad social, moral, emocional, física e incluso estética. Aquel humanismo se basaba solamente en la transmisión de conocimientos de una generación a otra. En el humanismo que proponemos, se trata de ayudar al educando a convertirse en persona a través de descubrir el sentido de su vida.10 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaIII Fórum Innovación y Creatividad: La Adversidad como Oportunidad, Barcelona, 11-14 Mayo 2011 / Lorenzo Ramírez, Núria; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) Mallart, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessEducació superiorEducació humanísticaHigher educationHumanistic educationUna Didáctica Humanista ante la Educación del Sentido de la Vida para Superar la Adversidadinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098632014-09-19T22:25:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaLillo, Betzabé2011-05http://hdl.handle.net/2445/34524Bien se sabe que niños, niñas y jóvenes que se encuentran en situación de enfermedad se ven inmersos/as en un estado de ‘ausencia’ de su vida cotidiana, de su vida ‘normal’ pues están expuestos a una realidad de cambio no sólo físico, sino también emocional al tener que dejar a sus amigos y amigas, a sus familias, a sus escuelas en caso de tener que hospitalizarse, y por tanto el separarse de su contexto natural genera una sensación de inestabilidad que por lo general aumenta al enfrentarse al temor que la misma enfermedad les provoca. Una etapa adversa de sus vidas que repercute en sus familias y en sus amistades. Surgen miedos sobre la enfermedad misma, los cuales pueden aumentar si se diagnostica una enfermedad crónica. Dicho período de inestabilidad reaparece cuando regresan a sus hogares y a su vida anterior a la hospitalización: es un volver a adaptarse a la escuela, una realidad que les exigirá situarse nuevamente en su hogar, retomar las relaciones sociales con su entorno de amigos/as, con sus compañeros y compañeras de clase, con sus maestros y maestras, etc. o continuar su escolarización en sus hogares, a través de la Atención Domiciliaria. Esta situación invita a pensar el rol que tienen los adultos significativos que les acompañan durante su enfermedad, en estos procesos de socialización y adaptación a través de la educación y ahí resulta interesante visualizar a los docentes de este contexto (Aulas Hospitalarias y Atención Domiciliaria) como personas clave que pueden colaborar en transformar esta situación de adversidad en oportunidades de bienestar, desde el ámbito educativo.9 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaIII Fórum Innovación y Creatividad: La Adversidad como Oportunidad, Barcelona, 11-14 Mayo 2011 / Lorenzo Ramírez, Núria; Pujol i Subirà, M. Antònia; Rajadell, Núria (coord.)(c) Lillo i Campos, 2011info:eu-repo/semantics/openAccessEducacióInfants malaltsEducationSick childrenLa Educación Prohibida: La Utopía se hace realidadinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098642014-09-19T22:25:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaViolant, VerónicaBove, Pia Cardone deMonsalve, ClarginaMárquez, Luis2012-06http://hdl.handle.net/2445/34520Esta comunicación pretende presentar los objetivos y la metodología de investigación de un proyecto que recoge las impresiones de los distintos agentes que intervienen en la atención de los niños (as) y jóvenes en situación de enfermedad, e identificar y establecer las necesidades en materia de formación integral desde un punto de vista transdisciplinar. Se trata de una investigación en proceso, la cual ha sido diseñada con metodología de investigación cual ativa, a través de la realización de grupos de discusión (focus group) y planteada en dos etapas para cada país: 1) Realización de grupos de discusión en Venezuela, Italia, España y Estados Unidos registrados mediante audio-grabadoras y realización de la transcripción de las grabaciones; 2) Análisis hermenéutico de las transcripciones a través del programa Atlas-Ti, 6.2, con el diseño de categorías y subcategorías para los diferentes países, para comparar los resultados obtenidos en cada caso.9 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIV Fórum Innovación y Creatividad: Adversidad y Escuelas Creativas, Barcelona 27-28 junio 2012 / Pujol i Subirà, M. Antònia; Lorenzo Ramírez, Núria; Violant, Verónica (coord.)(c) Violant et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccessPedagogiaInfants malaltsPedagogySick childrenMultidimensionalidad de la Pedagogía Hospitalaria desde la Transdisciplinariedad: Análisis de Necesidades en los Itinerarios Formativosinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2098652014-09-19T22:25:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart Solaz, AlbertMallart i Navarra, Joan2012-06http://hdl.handle.net/2445/34521La adversidad está presente y a algunos golpea con mayor intensidad. Incluso aquellos que pueden decir que –hasta el momento– han tenido una infancia feliz, una vida feliz, no tienen la seguridad de que no les llegará en algún momento algún fracaso, alguna desgracia. Entonces será de suma importancia haber recibido una educación positiva y fuerte que les haya hecho capaces de superar la situación sin sufrir mayores daños de los que deben ser naturales.13 p.application/pdfspaGIAD, Universitat de BarcelonaReproducció del document originalIV Fórum Innovación y Creatividad: Adversidad y Escuelas Creativas, Barcelona 27-28 junio 2012 / Pujol i Subirà, M. Antònia; Lorenzo Ramírez, Núria; Violant, Verónica (coord.)(c) Mallart et al., 2012info:eu-repo/semantics/openAccessEducació humanísticaResiliència (Tret de la personalitat)Humanistic educationResilience (Personality trait)La Educación Humanista Frente a la Adversidadinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2062642014-09-22T22:25:16Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaPiqué Simón, BegoñaPayá Sánchez, MontserratObiols Suari, Núria2013-01-08http://hdl.handle.net/2445/33711Durant els cursos acadèmics compresos entre 2008 i 2012, i a dues assignatures de primer curs de l"antiga diplomatura i del nou grau d"Educació Infantil de la Universitat de Barcelona, es va implementar la modalitat d"aules obertes a la professionalització (AOP), basada en un treball conjunt entre universitat i centres escolars i en la incorporació d"estratègies de pràctica reflexiva, per tal d"oferir la formació teoricopràctica necessària per al desenvolupament de la professió de mestre/a. Des d"aquest entorn d"aprenentatge s"ha pogut aprofundir en les competències que l"alumnat universitari considera importants per desenvolupar en l"exercici professional dels mestres i ha portat, tant els mestres en actiu com el professorat universitari, a interrogar-se sobre quina és la seva funció fonamental i com dur-la a terme. Aquest estudi es va fer en el marc de la recerca «Aules obertes a la professionalització (AOP): anàlisi del seu impacte en la identitat i competències del formador» (REDICE 1002-29), de la qual fou investigadora principal Begoña Piqué.24 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/REIRE/article/view/612/7217REIRE. Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 2013, vol. 6, num. 1, p. 10-33cc-by (c) Piqué Simón, Begoña et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es</a>FormacióCompetències professionalsInnovacions educativesTrainingVocational qualificationsEducational innovationsSer, conèixer i saber fer: les competències dels formadors i formadores des de la modalitat de les aules obertes a la professionalització (AOP)info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2082002014-09-22T22:25:17Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaArnaus i Morral, RemeiPérez de Lara, Nuria19940214-7351http://hdl.handle.net/2445/34226El nexe d'unió com a professores va ser a partir de la preocupació i reflexió que anavem compartint sobre les nostres practiques a l'aula. El que sovint ens preguntavem era com podíem assumir el compromís perqué els nostres pressuposits educatius no ens tra'issin a I'hora de posar-los a la practica. La recerca d'aquesta coheréncia va fer-nos plantejar, analitzar i compartir els nostres suposits, sobretot pel que fa al sentit i a la visió del coneixement que transmetem relacionats amb un tipus determinat d'entendre la practica, és a dir, d'entendre les relacions amb I'alumnat, el tipus de tasques que es realitzen a classe i els processos d'avaluació que portem a terme. El que plantejarem a continuació és fruit, com hem dit, de les converses i reflexions que periodicament compartíem, pero també de les valoracions que, de manera anomina, realitzava I'alumnat de les nostres classes i d'algunes observacions que ens féiem mútuament. Agruparem les nostres reflexions a partir d'explorar tres temes: la transmissió del saber, I'enfocament pedagogic de la practica i les dificultats o limitacions d'uns estils determinats d'ensenyanya.17 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125565Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 75-84cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Eficàcia de l'ensenyamentMètodes educatiusRelacions professor-alumneInvestigació qualitativaEffective teachingEducational methodsTeacher-student relationshipsQualitative researchDiscursos crítics, pràctiques ètiques. Repensant la funció docent a la Universitatinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2084842014-09-22T22:25:18Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaFerrer i Cervero, Virginia, 1962-Forner, ÀngelImbernón, FrancescPopkewitz, Thomas S.19940214-7351http://hdl.handle.net/2445/34307La meva hipòtesi és que els supòsits socials i epistemològics que s'han incorporat a les reformes nord-americanes de formació del profes.sorat tendeixen a mistificar la complexitat social i política de I'escolarització i a descontextualitzar les profundes qüestions sobre el poder i el coneixement a I'ensenyament. Les regles, els programes de recerca, els informes de les administracions estan expressats en els termes més humanistes i progressistes possibles. Pretenen portar-nos a tots la democracia, generar un creixement económic i una renovació cultural, i també promoure el desenvolupament individual. Peró a través del recorregut deis somnis i la retórica progressista hom pot observar la creació de tecnologies que s'internalitzen i organitzen la vida quotidiana, Ilurs esperances i anhels. Th .. S. Popkewitz (1993)15 p.application/pdfcatICE Universitat de BarcelonaReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140659Temps d'Educació, 1994, num. 11, p. 115-129cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Reforma de l'educacióFormació del professoratEstats Units d'AmèricaEducational changeTeacher trainingUnited StatesConversa amb Th. S. Popkewitz: els ensenyants i la reforma de la formació del professorat als EUA, professionalització i poderinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2403612014-10-06T22:11:44Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaMontané López, AlejandraSánchez de Serdio Martín, Aida20111988-7302http://hdl.handle.net/2445/58128El presente trabajo forma parte de una investigación llevada a cabo por el grupo ESBRINA de la Universidad de Barcelona y ha tenido como objetivo comprender las implicaciones derivadas de la reestructuración económica, social, cultural, tecnológica y laboral de la universidad española en la vida y la identidad profesional de docentes e investigadores.16 p.application/pdfspaAsociación de la Sociología de la EducaciónReproducció del document publicat a: http://www.ase.es/rase/index.php/RASE/article/view/148Revista de la Asociación de Sociología de la Educación (RASE), 2011, vol. 4, num. 1, p. 73-88cc-by-nc (c) Montané López, Alejandra et al., 2011info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Educació superiorProfessors universitarisUniversitatsHigher educationCollege teachersUniversitiesSujeto a reforma: la transformación de la identidad docente en la educación superiorinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2409852014-10-22T22:13:30Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaGalofré, AlexCortés, Ferran-RamonForés i Miravalles, Anna2014-09http://hdl.handle.net/2445/58746La presente comunicación es el resultado de la experiencia de trabajar con equiposde trabajo en organizaciones, empresas, escuelas y en la universidad. Es una propuesta metodológicapara alcanzar la excelencia en las relaciones grupales a través de la comunicación.Todos los grupos (profesionales, personales o familiares) pasan por distintas etapas de relaciónentre sus miembros, algunas altamente productivas o constructivas, otras frustrantes o destructivas.Sikkhona proporciona un conjunto de dinámicas y herramientas destinadas a estimularla comunicación entre los miembros del grupo, a abordar positivamente los conflictos y acrecer en cohesión. Ayuda a hacer evolucionar estos grupos en la dirección correcta, haciéndoloscrecer y ayudando a promover a cada uno de sus miembros. Para ello se ha desarrollado unjuego de comunicación para facilitar los lenguajes emocionales a través de la imagen y del diseñode oportunidades para alcanzar los niveles más óptimos de comunicación y de relación.Los resultados son altamente satisfactorios siendo clave para el desarrollo los equipos human.Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/585859 p.application/pdfspaInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaComunicació presentada a: I Congrés Internacional d’Educació Emocional. X Jornades d’Educació Emocional. Psicologia positiva i benestar. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. 978-84-697-1225-2. p. 279-287http://hdl.handle.net/2445/58585cc-by-nc-nd (c) ICE UB, 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Educació emocionalPsicologia positivaCongressosEmotional educationPositive psychologyCongressesUn viaje hacia a excelencia relacional a través de la comunicación. Sikkhonainfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2419962014-11-04T23:11:18Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBozu, Zoia20101681-5653http://hdl.handle.net/2445/59378En la actualidad, la universidad europea está inmersa en un profundo proceso de cambio y transformación que viene dado por la creación del Espacio Europeo de Educación Superior. Es por ello que los docentes, noveles o experimentados, nos hemos visto inmersos en un sinfín de cambios que han ido necesitando toda una serie de mecanismos de adaptación a este nuevo sistema. El propósito de este trabajo es dar a conocer la opinión y la percepción que tienen algunos profesores noveles de la Universidad de Barcelona sobre la problemática de lo que significa ser docente novel en el contexto actual de la enseñanza universitaria. Asimismo, pretende indagar sobre la temática de la práctica docente y la gestión de la calidad en la docencia universitaria. El enfoque de la investigación usado ha sido cualitativo y como estrategia metodológica hemos recurrido al estudio de casos múltiple dado que la muestra del estudio está constituida por diez profesores y profesoras universitarios noveles.15 p.application/pdfspaOrganizacio?n de los Estados Iberoamericanos para la Educacio?n, la Ciencia y la CulturaReproducció del document publicat a: http://www.rieoei.org/3171.htmRevista Iberoamericana de Educación (OEI), 2010, vol. 51, num. 3cc-by-nc-nd (c) OrganizacióndelosEstadosIberoamericanosparalaEducación,laCienciaylaCultura, 2010info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es</a>Formació del professoratEducació superiorProfessors novellsTeacher trainingHigher educationFirst year teachersLos jóvenes profesores universitarios en el contexto actual de la enseñanza universitaria. Claves y controversiasinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2425232014-11-17T23:12:06Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaLorenzo Ramírez, Núria2014-11http://hdl.handle.net/2445/59705Seguint la trajectòria iniciada l’any 1995 amb la I Setmana de Cinema Formatiu, enaquesta ocasió es posaran en comú les reflexions al voltant dels aspectes relacionatsamb la Música i el Cinema Formatiu.Aquest novembre tornem amb la XX Setmana del Cinema Formatiu, una activitatconsolidada del Campus Mundet i en la que acostumen a participar any rera any alvoltant d’uns mil estudiants i una trentena de professors i professores.La música ens uneix, ens emociona, ens tranquilitza, ens anima, ens entristeix,... ensacompanya al llarg de tota la nostra vida. Hi ha cultures sense escriptura, però notrobem cultures sense música. La música està present en les nostres vides i també en elcinema. La música il·luminaqualsevol celebració de la nostra vida i es troba en totes lescultures al llarg de la història.És per aquest fet que aquest curs que celebrem la XX Setmana de Cinema Formatiu enel marc del Seminari de Cinema Formatiu dins el Grup Consolidat de Recerca GIAD1389-SGR.2014, que ho volem celebrar amb música i volem que la música sigui elnostre eix central de treball, celebració i trobada...XX SETMANA DE CINEMA FORMATIU. 17 al 21 de novembre de 2014. Saló de Graus de la Facultat de d’Educació Campus Mundet. Universitat de Barcelona, Edifici Migdia I, 4a. planta. 08035 Barcelona.61 p.application/pdfcat(c) Rajadell et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessCinematografia en l'ensenyamentMúsicaCongressosMotion pictures in educationMusicCongressesXX Setmana de Cinema Formatiu. La Música i el Cinema Formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2463572015-03-18T23:24:02Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaBartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón), 1952-Grané, Mariona2013-11-011138-3194http://hdl.handle.net/2445/62727La Sociedad del conocimiento y la forma como hoy gestionamos la información se han traducido en la introducción de las TICs en el sistema educativo, incorporando muchas veces la terminología (Escuela 2.0, aprendizaje digital, ) pero no los auténticos cambios que esas tecnologías han provocado en la Sociedad y, por ende, en nuestros estudiantes. En este artículo se plantean 9 de los temas más relevantes que son objeto de discusión social: la autoridad del experto cuestionada por la inteligencia colectiva, la superficialidad del conocimiento denunciada por Carr, la inestabilidad de los documentos y de sus contenidos sujetos a cambio en cualquier momento, la inabarcabilidad de la información que hace "imposible incluso al especialista estar al día", los derechos del autor y el propio concepto de autor en la era de la "segunda oralidad", la democracia informativa como alternativa al "cuarto poder", el acceso global superando fronteras, el respeto a la privacidad y la identidad digital. Frente a esos temas la escuela o la universidad introducen las tecnologías sin alterar su modelo ni sus prácticas. El objetivo final de este texto es invitar a los educadores a reflexionar sobre su práctica docente.9 p.application/pdfspaUniversitat Ramon LlullReproducció del document publicat a: http://www.revistaaloma.net/index.php/aloma/article/view/173Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l'Educació, 2013, vol. 31, num. 1, p. 73-81(c) Universitat Ramon Llull, 2013info:eu-repo/semantics/openAccessSocietat de la informacióGestió del coneixementInternet en l'ensenyamentInformation societyKnowledge managementInternet in educationInterrogantes educativos desde la sociedad del conocimientoinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2482552015-03-25T23:13:00Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaFullola i Pericot, Josep M. (Josep Maria), 1953-Parcerisa Aran, Artur2015-03-18http://hdl.handle.net/2445/645678 p.application/pdfcatPonència presentada a: I Jornada sobre Horitzons Científics de les Ciències Socials i les Humanitats: Impactes de la Recerca i Transferència de Coneixement. 18 de març de 2015. Universitat de Barcelona. Taller I: Producció científica: impacte i estratègies per als investigadors i les investigadores de la UBcc-by-nc-nd (c) Fullola i Pericot et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>InvestigacióGestió del coneixementCongressosResearchKnowledge managementCongressesUniversitat de BarcelonaValoració de la producció científica al PDA de la UBinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2508512015-06-10T22:14:56Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaOlivé Ferrer, M. CarmenFerrer i Cervero, Virginia, 1962-Cid Reborido, AliciaMontané López, AlejandraAneas Álvarez, María AsunciónMarzo Guarinos, Ángel20071575-9016http://hdl.handle.net/2445/65777De nou un full en blanc, la perspectiva de paper és ben llarga, l'ordinador no ens hi posa fronteres i esper que les idees em flueixin i puga descriure allò que ha estat, i està sent la nostra vida en i per a l'educació. Quina paraula amb més significats! Si en diem educació ens podem referir àmpliament a l'experiència mútua que s'esdevé quan optem per "donar classes" que es diu col·loquialment, donar classes! En una època en que ningú dóna res...10 p.application/pdfspaDiputació de ValènciaReproducció del document publicat a: http://institutpaulofreire.org/Quaderns d'Educació Contínua, 2007, num. 16, p. 5-14(c) Olivé Ferrer, M. Carmen et al., 2007info:eu-repo/semantics/openAccessExperiències educativesEducació permanentInfermeriaEducational experiencesContinuing educationNursingEducació: frontera permeable? Una mirada des de dins i des de forainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2510172015-06-15T22:12:03Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaImbernón, FrancescColén, M. Teresa2014-07-011133-2654http://hdl.handle.net/2445/65868Se analiza la actual formación inicial del profesorado de infantil y primaria a partir del nuevo plan de estudios de Grado surgido del Espacio Europeo de Educación Superior. Después de una reflexión sobre la temática se expone una investigación sobre el análisis del actu al Grado donde se comprueba, a partir del estudio de la epistemología, la normativa y el currículum, que se continúa formando un perfil de profesorado centrado en su aula, poco implicado en el funcionamiento del centro y menos aún en las relaciones con el entorno escolar. Es decir, la formación inicial del profesorado no ha variado sustancialmente respecto a la de otros planes de estudio anteriores.20 p.application/pdfspaUniversidad Autónoma de MadridReproducció del document publicat a: http://www.tendenciaspedagogicas.com/Articulos/2014_24_20.pdfTendencias Pedagógicas, 2014, num. 24, p. 265-284(c) Imbernón, Francesc et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessFormació del professoratReforma de l'educacióProfessors universitarisTeacher trainingEducational changeCollege teachersLos vaivenes de la formación inicial del profesorado. Una reforma siempre inacabadainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2511182015-06-17T22:13:27Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Hernández, Fernando (Hernández Hernández)Martínez, SandraPadilla Petry, PauloMontané López, AlejandraHerraiz García, FernandoLarraín, VerónicaSusana Creus, AmaliaDomingo Peñafiel, LauraVidiella Pagès, JuditCorrea Gorospe, José MiguelAberasturi Apraiz, EstíbalizGutierrez Cuenca, LuispeMartinez Arbelaiz, AsunFernández Olaskoaga, LoreaLosada Iglesias, Daniel2014http://hdl.handle.net/2445/50728Los docentes de los distintos ciclos del sistema educativo que están comenzando su vida profesional,si permanecen en esta actividad, trabajarán durante los próximos treinta o cuarentaaños con personas que vivirán parte de su vida en el siglo XXII. Este hecho constituye un puntode reflexión para los educadores quienes recibimos nuestra formación básica en el sigloXX, estamos desarrollando nuestro trabajo en el XXI, y tenemos la responsabilidad de preparara individuos para que puedan construir un mañana que ya es hoy (Millán y Sancho, 1995).Aquí comienza el interés de nuestros grupos de investigación por explorar cómo los hombresy las mujeres que han salido en los últimos años de las facultades de formación del profesorado,con las especialidades de educación infantil y primaria, aprenden a ser docentes. Cómose han ido constituyendo y posicionando como maestros y maestras durante la formación inicial y los primeros años de su vida profesional...Podeu consultar el simposi sencer a: http://hdl.handle.net/2445/50680Podeu consultar la versió en anglès de la comunicació a: http://hdl.handle.net/2445/5073118 p.application/pdfspaEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). Aprender a ser docente en un mundo en cambio. Simposio internacional. Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. El proyecto IDENTIDOC y ponencias invitadas. p. 11-23http://hdl.handle.net/2445/50680http://hdl.handle.net/2445/50731cc-by-nc-nd, (c) Sancho et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratIdentitat (Psicologia)Career developmentTeacher trainingIdentity (Psychology)La construcción de la identidad docente del profesorado de educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc). Síntesis y principales resultados y contribucionesinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2246512015-06-17T22:13:29Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Hernández, Fernando (Hernández Hernández)Martínez, SandraPadilla Petry, PauloMontané López, AlejandraHerraiz García, FernandoLarraín, VerónicaSusana Creus, AmaliaDomingo Peñafiel, LauraVidiella Pagès, JuditCorrea Gorospe, José MiguelAberasturi Apraiz, EstíbalizGutierrez Cuenca, LuispeMartinez Arbelaiz, AsunFernández Olaskoaga, LoreaLosada Iglesias, Daniel2014http://hdl.handle.net/2445/50731Educators who are currently beginning their professional career at any level of the educationalsystem and who will likely have to work during the next thirty to forty years will be takingpart in the education of individuals who, with the permission of prophets and doomsayers,will live part of their lives in the 22nd century. That long but simple statement causes a bit ofvertigo as well as a good amount of reflection on the part of we educators who were trainedin the 20th century, are working in the 21st century, and are responsible for preparing peopleto build a tomorrow that is already today (Millán and Sancho, 1995). This is the starting pointof our research groups’ interest in exploring how men and women who have graduated fromteacher education programs with specializations in infant and primary education learn to beteachers, and how they establish and position themselves as teachers during their university studies and the first years of their professional life...Podeu consultar el simposi sencer a: http://hdl.handle.net/2445/50680Podeu consultar la versió en català de la comunicació a: http://hdl.handle.net/2445/5072812 p.application/pdfengEsbrina. Universitat de BarcelonaComunicació presentada al simposi: Sancho, J. M., Correa, J. M., Giró, X. y Fraga, L. (Coord.) (2014). Aprender a ser docente en un mundo en cambio. Simposio internacional. Barcelona, 21 – 22 de noviembre, 2013. 528 p. El proyecto IDENTIDOC y ponencias invitadas. p. 24-36http://hdl.handle.net/2445/50680http://hdl.handle.net/2445/50728cc-by-nc-nd, (c) Sancho, Juana Ma. et al., 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Desenvolupament professionalFormació del professoratIdentitat (Psicologia)Career developmentTeacher trainingIdentity (PsychologyThe construction of infant and primary school teachers’ identity during their initial professional development and first years of work (Identidoc). Summary, main results and contributionsinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794462015-07-10T22:17:48Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaViolant, VerónicaRius i Serra, PereMateos Inchaurrondo, Ainoa2010-11http://hdl.handle.net/2445/21522Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225235 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.); Capítol V, p. 38-42http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Violant et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentEscoles ruralsTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationRural schoolsThemes in motion picturesEnsenyar la identitat terrenal a partir de "ser y tener"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/1794532015-07-10T22:17:56Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaCarreras, Carlos (Carreras de Nadal)Simao, Vera LúciaTorre, Saturnino de la2010-11http://hdl.handle.net/2445/21642Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/225239 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol IV, p. 29-37http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Carreras et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentHomeTemes en la cinematografiaMotion pictures in educationMorin, EdgarHuman beingsThemes in motion picturesEnsenyar la condició humana a partir de "Si la cosa funciona"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2523832015-07-20T22:10:36Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaSancho, Juana Ma.Martínez, Sandra20141133-2654http://hdl.handle.net/2445/66450Este artículo aborda un tema fundamental en los estudios llevados a cabo desde una perspectiva construccionista y narrativa: el de la relación entre investigadores e investigados. Nuestra aportación se basa en la elaboración de nueve microetnografías, en las que hemos tenido en cuenta de forma especial la dimensión biográfica, con nueve docentes de enseñanza primaria, lo que nos ha permitido: a) poner de manifiesto la importancia de explicitar la relación entre investigadores e investigados; b) examinar las fortalezas y las debilidades de cada tipo y modalidad de relación; c) apuntar la complejidad y el dinamismo de los elementos que configuran las relaciones; d) abrir vía de indagación que puede contribuir a profundizar en los aspectos relacionales que subyacen a la construcción social del conocimiento.16 p.application/pdfspaUniversidad Autónoma de MadridReproducció del document publicat a: http://www.tendenciaspedagogicas.com/Articulos/2014_24_17.pdfTendencias Pedagógicas, 2014, vol. 24, p. 225-240(c) Sancho, Juana Ma. et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccessInvestigació educativaEtnografiaProfessors novellsEducational researchEthnographyFirst year teachersLa importancia de las relaciones investigador-investigado: el caso de las narrativas de vida profesionalinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2536732015-07-29T22:27:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaVilà Baños, RuthAneas Álvarez, María AsunciónMillan i Guasch, M. DolorsNoguera Pigem, ElenaRajadell, NúriaGarcia, Ariadna2014-10http://hdl.handle.net/2445/66643Presentem un projecte d’innovació docent que consta de la implementació i anàlisi de laproposta fonamentalment metodològica del Pràcticum al grau de Pedagogia. El Pràcticum sóntres assignatures obligatòries que es troben coordinades sota una lògica de progressivaimmersió en una institució de pràctiques. Així, la innovació es troba en cadascuna d’aquestesassignatures amb una especificitat i alhora, una coherència global. Des del mapa de laprofessió a l’assignatura obligatòria de professionalització i sortides laborals (PSL), passant perles situacions de pràctica simulada i el taller d’emprenedoria a l’assignatura obligatòria depràctiques d’iniciació professional (PIP), fins a la immersió, transdisciplinaritat i els seminaris depràctica reflexiva a l’assignatura obligatòria de pràctiques externes (PEX). Els equips docents deles assignatures de PSL i PIP tenen ja un cert recorregut en pilotar les innovacions. En el curs2012-13 s’han sistematitzat aquestes experiències i s’han implementat les PEX. Entre elsresultats que hem obtingut, destaquem la consolidació d’iniciatives com la Fira Pedagògica i laproposta de generalització de noves innovacions com l’avaluació amb portafoli digital. En elfutur ens plantegem fer un replantejament del Pràcticum en clau de transferència deconeixement, que la situació privilegiada de contacte constant amb els centres de pràctiquesens ofereix.Podeu consultar el document complet a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/657973 p.application/pdfcatInstitut de Ciències de l’Educació. Universitat de BarcelonaJornada: Desarrollo competencial en el EEES: experiencias de investigación e innovación educativa. ISBN: 978-84-606-8379-7. Barcelona, Universitat de Barcelona (Institut de Ciències de l’Educació), 2014. pp. 96-98http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/65797cc-by-nc-nd (c) Vilà Baños et al., 2014info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/</a>Innovacions educativesPràcticumsCongressosEducational innovationsPracticumsCongressesEspai Europeu d'Educació SuperiorPRAXIS. El Pràcticum al grau de Pedagogiainfo:eu-repo/semantics/bookPart
oai:recercat.cat:2072/2172042015-09-21T22:10:44Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaOliver Vera, M. CarmenRivas, KarinaLópez-Dávila, Erika2013-04-13http://hdl.handle.net/2445/45383És evident que les possibilitats d"integració i de progrés escolar són influenciades per l"acció conjunta de tots els agents socialitzadors i educatius. Ni la família sola, ni l"escola amb la delegació dels primers, ni l"entorn socioeducatiu per si mateix poden crear l"escenari adient que possibiliti l"èxit escolar. Per crear i consolidar aquest escenari els cal sobrepassar barreres comunicatives i crear vincles o punts de trobada que els permetin evitar una interacció comunicativa descoordinada i incoherent que perjudica el seu treball conjunt. La unió d"esforços partint de la col·laboració és fonamental per a la motivació i el rendiment escolar de l"alumnat. És per això que considerem important conèixer què està passant actualment en la comunicació d"aquestes tres institucions, per entendre què passa amb l"èxit escolar. Si la comunicació i la forma de dur-la a terme és un factor clau per a aquest èxit i tots els agents diuen que es comuniquen per vies establertes formalment, per què no són eficaces? Es pot integrar el diàleg sistemàtic com a estratègia per millorar les oportunitats d"èxit escolar a tot l"alumnat en general i a l"alumnat immigrat en particular? Aquestes són les preguntes inicials que guien aquest article i per a les quals hem cercat algunes respostes. Paraules clau: comunicació, èxit escolar, treball cooperatiu, família immigrada, integració137 p.application/pdfcatGeneralitat de CatalunyaReproducció del document publicat a: http://catalegbeg.cultura.gencat.cat/iii/encore/record/C__Rb1499548Recerca i immigración. Col.lecció Ciutadania i immigració 1, 2013, num. 9, p. 103-122cc-by-nc (c) Generalitat de Catalunya, 2013info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Comunicació en l'educacióTreball social amb els immigrantsEmigració i immigracióCommunication in educationSocial work with immigrantsEmigration and immigrationAnàlisi de la comunicació família-escola-serveis socioeducatius com a eina per millorar l"èxit escolar. La situació de les famílies migrades a Catalunya: determinació de necessitats i propostes d"actuacióinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1801402015-11-11T23:19:16Zhdl_2072_179718Universitat de BarcelonaGiné, NúriaBustamante, JazmínCruz, LorenaMartí, ElviraMentado, TrinidadPiqué Simón, BegoñaSilva García, Patricia2009-119788439381662http://hdl.handle.net/2445/21891Els centres educatius són institucions sobre les quals recauen múltiples demandes de la societat, a les quals no sempre poden respondre adequadament. En els darrers anys, l'arribada d'un nombre important d'alumnat nouvingut ha suposat un nou repte per al professorat i per a les dinàmiques de treball de l'aula a la qual s'incorporen els nois i les noies vinguts de fora, després de passar un temps a les aules d'acollida. En aquest article ens interessa mostrar l'opinió dels professionals de l'educació secundària sobre els èxits, els dubtes i les incerteses educatives que els planteja en la seva pràctica l'atenció a l'alumnat nouvingut i el tipus de necessitats de formació que se'n deriven per a la formació inicial i permanent del professorat. La proximitat de les seves paraules a la realitat ens acosta a una major comprensió d'allò que realment s'esdevé a les aules i als centres; i aquest coneixement hauria de ser una font inestimable per al disseny dels plans de formació per a docents.21 p.application/pdfcatGeneralitat de Catalunya. Departament d¿Acció Social i Ciutadania. Secretaria per a la ImmigracióReproducció del capítol del llibre publicat a: http://ves.cat/a6ibRecerca i Inmigració II, Col·lecció "Ciutadania i Immigració" núm. 4, 2009, Àmbit educatiu:necessitats i reptes, p. 129-149cc-by-nc, (c) Generalitat de Catalunya, 2009info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es</a>Formació del professoratEducació secundària obligatòriaEstudiants estrangersTeacher trainingSecondary educationForeign studentsNecessitats de formació del professorat d'educació secundària obligatòria per donar resposta educativa a l'alumnat nouvingutinfo:eu-repo/semantics/bookPart
oai:recercat.cat:2072/2575982016-01-19T23:16:26Zhdl_2072_179241Universitat de BarcelonaVilà Baños, RuthDonoso Vázquez, TrinidadRubio Hurtado, María JoséPrado Soto, María NievesVelasco Martínez, AnnaArrazola Carballo, JudithAneas Álvarez, María AsunciónEscofet Roig, AnnaMartínez, Sandra2015http://hdl.handle.net/2445/68860El siguiente cuestionario tiene como objetivo estudiar la percepción de la violencia basada en el género, recibida y/o ejercida, a través de entornos virtuales.19 p.application/pdfspacc-by-nc-sa (c) Vilà Baños et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/</a>QüestionarisViolència contra les donesQuestionnairesViolence against womenCuestionario de violencias de género 2.0 (2015)info:eu-repo/semantics/workingPaper
oai:recercat.cat:2072/2584632016-02-22T23:19:51Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaViolant, Verónica20011138-3194http://hdl.handle.net/2445/69736Prenent-nos uns moments, analitzem tot el camí recorregut fins al moment intentant dibuixar els nous esdeveniments en temes d'accés a la universitat, per novament preguntar-nos i qüestionar-nos entorn de la forma com els futurs professionals dels nostre país accedeixen a les aules universitàries. És des d'aquest context, i com a resultat de sis grans anys d'esforç i treball per intentar donar resposta a una preocupació motivada des de la pròpia pràctica docent, que pren forma aquesta investigació, la qual es planteja de quina manera queda associat el rendiment acadèmic de l'alumne abans d'arribar a dites aules, amb el seu futur rendiment professionalitzador. Per tal de poder contestar aquesta qüestió, es va anar dissenyant i organitzant el conjunt d'elements implicats, que finalment van configurar aquest estudi.12 p.application/pdfcatUniversitat Ramon LlullReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/view/96530Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l'Educació, 2001, num. 9, p. 170-181(c) Universitat Ramon Llull, 2001info:eu-repo/semantics/openAccessProves d'accés a la universitatRendiment acadèmicEntrance examinations for universitiesAcademic achievementUn moment de reflexió en temps de canvi, entorn de l'accés a la Universitatinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2566452016-02-26T23:35:51Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaRajadell, NúriaLorenzo Ramírez, Núria2015-11-13T12:00:11Z2015-11-13T12:00:11Z2015-11http://hdl.handle.net/2445/67775XXI SETMANA DE CINEMA FORMATIU. 16 al 20 de novembre de 2015. Saló de Graus de la Facultat de d’Educació Campus Mundet. Universitat de Barcelona, Edifici Migdia I, 4a. planta. 08035 Barcelona.Fa 21 anys es va iniciar, arrel de la celebració del centenari del naixement del cinema, una activitat que encara avui mantenim: la SETMANA DE CINEMA FORMATIU. Una activitat per a aprofundir en una estratègia didàctica a partir del model ORA, dissenyat per un col·lectiu de professorat pertanyent al grup GIAD, concretament Saturnino de la Torre, Maria de Borja, Núria Rajadell i Maria Dolors Millan.
I després d’aquestes dues dècades seguim oferint aquest punt de trobada entre professorat i estudiants de diferents ensenyaments, per a debatre i reflexionar al voltant d’una temàtica concreta, i, depenent de la temàtica seleccionada, sol·licitem la col·laboració a institucions que hi treballen de manera específica.
El Seminari de Cinema Formatiu, depenent del GIAD (Grup d’Investigació i Assessorament Didàctic) de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, promou aquesta activitat però és un seminari de treball i de recerca obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en el cinema, i puntualment a aquelles persones que estan interessades per la temàtica específica que es tracta al llarg de la Setmana. Alguns estudiants s’han implicat i han passat a formar part del Seminari que l’organitza. Aquest és l’èxit i la raó d’aquesta activitat, la implicació i la participació, el diàleg i l’expressió de totes les persones que participen.
Aquest any hem acordat aprofundir en la temàtica de la Sostenibilitat i l’Educació, perquè esdevé una data especial, ja que se celebra el desè aniversari de l’un fet important; a l’any 2005 la UNESCO es va plantejar per abordar el desenvolupament sostenible, treballar amb una triple finalitat.50 p.application/pdfcatcc-by (c) Rajadell et al., 2015info:eu-repo/semantics/openAccess<a href="http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/">http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/</a>Cinematografia en l'ensenyamentCongressosDesenvolupament sostenibleCongressesMotion pictures in educationSustainable developmentXXI Setmana de Cinema Formatiu. Sostenibilitat i cinema formatiuinfo:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2592332016-03-01T23:50:58Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaViolant, Verónica2016-03-01T15:14:05Z2016-03-01T15:14:05Z20012016-03-01T15:14:11Z1138-3194533622http://hdl.handle.net/2445/96023La Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació Blanquerna (FPCE) va ser la seu del I Congrés de Creativitat i Societat, celebrat els dies 27, 28 i 29 de setembre. Acte que es va obrir de forma innovadora amb un acte informal el dia anterior a la inauguració oficial, a la Sala de Grau de la Torre de la Tamarita.5 p.application/pdfcatUniversitat Ramon LlullReproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/Aloma/article/view/96553/154268Aloma. Revista de Psicologia i Ciències de l'Educació, 2001, num. 9, p. 195-199(c) Universitat Ramon Llull, 2001info:eu-repo/semantics/openAccessPensament creatiuDesenvolupament socialCreative thinkingSocietal growthI Congrés de creativitat i societatinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/1794542016-04-06T23:12:39Zhdl_2072_151995Universitat de BarcelonaMallart i Navarra, JoanLorenzo Ramírez, NúriaValls i Montserrat, Ramona2012-01-26T10:17:38Z2012-01-26T10:17:38Z2010-11http://hdl.handle.net/2445/21643Podeu consultar el document complet de la "XVI Setmana de Cinema Formatiu" a: http://hdl.handle.net/2445/2252310 p.application/pdfcatReproducció del capítol del document originalXVI Setmana de Cinema Formatiu, Barcelona 15 al 19 de novembre de 2010 / Rajadell i Puiggròs, Núria; Aller Gorgojo, Nerea (coord.). Capítol VII(1), p. 52-61http://hdl.handle.net/2445/22523(c) Mallart et al., 2010Cinematografia en l'ensenyamentComprensióTemes en la cinematografiaMorin, EdgarMotion pictures in educationComprehensionThemes in motion picturesEnsenyar la comprensió a partir de "Hoy empieza todo" y "Voces inocentes". "Hoy empieza todo"info:eu-repo/semantics/conferenceObject
oai:recercat.cat:2072/2584182016-04-07T22:33:27Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaMedina, José Luis (Medina Moya)Clèries, XavierNolla i Domenjó, Maria2016-02-19T16:53:42Z2016-02-19T16:53:42Z20072016-02-19T16:53:42Z1575-1813577822http://hdl.handle.net/2445/69641El desaprendizaje como método reflexivo de cuestionamiento crítico de la realidad, ayuda a examinar las estructuras teóricas que cada sujeto ha asimilado, frecuentemente de manera acrítica, durante su trayectoria formativa y profesional. Este examen crítico de las formas habituales de pensar y actuar en el mundo no pretende erigirse como guía del proceso de transición hacia formas de conciencia más verdaderas y fundamentadas. Lo que se busca, por el contrario, es realizar un ejercicio constante de interrogación de lo evidente y de aceptar los límites del pensamiento y las incertidumbres del presente.8 p.application/pdfspaFundación Privada Educación Médica y Viguera EditoresReproducció del document publicat a: http://www.educmed.net/sec/revista_archivo.phpEducación Médica, 2007, vol. 10, num. 4, p. 209-216(c) Fundación Privada Educación Médica y Viguera Editores, 2007info:eu-repo/semantics/openAccessPensament críticCiències de la salutCritical thinkingMedical sciencesEl desaprendizaje: propuesta para profesionales de salud críticosinfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
oai:recercat.cat:2072/2611012016-04-26T22:57:30Zhdl_2072_115332Universitat de BarcelonaMedina, José Luis (Medina Moya)Colina Torralva, Javier2016-04-26T09:22:20Z2016-04-26T09:22:20Z1997-122016-04-26T09:22:26Z0210-5020137845http://hdl.handle.net/2445/97881Se analizan las cuestiones previas que determinan los contenidos de Enfermería y posteriormente se propone la «práctica reflexiva» como filosofía pedagógica y metodológica de la formación enfermera. Es el profesor -según los autores- quien desarrolla el currículum en su actividad docente y en el aula, tomando decisiones sobre: diseño de la materia, metodología y desarrollo de los contenidos, evaluación del conocimiento construido por el alumno, sus actitudes y sus aptitudes. Como parece demostrado por las investigaciones realizadas, el conocimiento que, en última instancia, ayuda a comprender el contexto de actuación docente y determina las decisiones tomadas por el profesor, es el basado en la práctica reflexiva, producto de su biografía y experiencias, de sus conocimientos y de su relación activa con la práctica. Los contenidos de este artículo fueron expuestos como conferencia en el III Seminario de Profesores de Enfermería Médico-Quirúrgica.9 p.application/pdfspaEdiciones ROLReproducció del document publicat a:ROL. Revista Española de Enfermería, 1997, vol. XX, num. 232, p. 23-31(c) Ediciones ROL, 1997info:eu-repo/semantics/openAccessInfermeriaFormacióCurrículums (Ensenyament)Ensenyament reflexiuMetodologiaNursingTrainingCurricula (Courses of study)Reflective teachingMethodologyConstruir el conocimiento de enfermería mediante la práctica reflexivainfo:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
0001-01-01T00:00:00Z/9999-12-31T23:59:59Z/hdl_2072_115331/qdc/100